Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1002

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


svercié
967


voce emessa con forza, gridando (grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002) Ⓘ grido, urlo Ⓓ Schrei ◇ a) Sce te n’i des bel prëst la breies / Audireste tost biei sveies: / Chëstes auda mé a mi! / Tuë - l chitl dei a ti! S’ te ni des’ bœll prest la brèj[es] / Audirèste tost biei svèjes: / Chêstes auda me a mi! / Tuê - êl Kittl dei a ti! PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.)
tré sveies (grd. F 2002) Ⓘ gridare Ⓓ schreien ◇ a) Fei pu tré de biei gran sveies, / Dai pu mé de bon gran pazi / A chi pestes de ragazi. Fei pu tre de biei gran svejes, / Dai pu me de bon gran pazi / A ki pestes de ragazi. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.).

svaié Ⓔ EX + VAGĪRE (REW 9124); cfr. frl. vaî ‘piangere’; cambio di coniugazione sotto l’influsso di baié ? 6 1813 svajë (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
gad. svaié Badia svaié grd. svaië
v.intr. Ⓜ svaia
emettere suoni o parole con voce altissima o alterata (gad., grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002) Ⓘ urlare, gridare Ⓓ schreien ◇ a) Mei ne n’al messù svaië / Mei ne l al messù scurië. / Sce Sant Ujep trajova n scibl, / Po leurovel bele tribl. Mei ne n’al messù svajë / Mei ne l al messù skurië. / She Sant’ Uſhep traſhova n shibl, / Po lëurovel bele tribl. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Duc svaiova cun legrëza. / Pitl y grant, chimei udova: / Viva bera Cristl, viva! Duc svajova kun legrëza. / Pitl i grant ki mei udova: / Viva bera Kristl, viva! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); c) N’aldest’, uma, coch’ al scraia, / coch’ al ürla, coch’ al svaia / corassö sorënt? Salt’ sö iö denant! N’aldest’, uma, coch’ al scraia, / coch’ al ürla, coch’ al svaia / corassö sorënt? / Salt’ sö iö denant! PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); d) Per no giaté striches mucia chël debota sot a mëisa ite. Vënies ora oder no! sveala dessenëusa. Per no giatè striches muĉa chëll debòta sott a mëiźa ite. Vëgnes òra oder no! svèa la dössanousa. VianUA, OstFëna1864:196 (grd.).

svaié (gad., Badia) ↦ svaié.

svaië (grd.) ↦ svaié.

svánzega (fod.) ↦ sbanzega.

svànzega (fas.) ↦ sbanzega.

svarcé (Badia) ↦ svercié.

svarcié (gad.) ↦ svercié.

svardar (bra.) ↦ svardé.

svardé Ⓔ deriv. di vardé (EWD 7, 267) 6 1813 sverde 3 cong. (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
grd. svardé bra. svardar
v.tr. Ⓜ sverda
salvare, tenere lontano, da pericoli fisici o danni morali, mediante difese, accorgimenti e interventi opportuni (grd. F 2002) Ⓘ preservare Ⓓ bewahren ◇ a) Ie te bince gran fertuna, / Die te sverde da desfertuna Ie te bince gran fertuna, / Die te sverde da desfertuna PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Svardënes dala stries, / Rie ëiles dl malan. Svardënes dala stries, / Rie ëiles del malan. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.)
se svardé (grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, bra. R 1914/99) Ⓘ cautelarsi, guardarsi da Ⓓ sich hüten, sich versehen ◇ a) La curezions de ti defec tue su for cun gra y gën, / Ma sverdete, che n’autra ne te feje plu de bujën. La currezioŋs de ti defetg tuà su fort con grà y gëŋ, / Ma svèrdetë, chë ‘n aùtra no të fès̄e plù de bus̄ëŋ. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
stravardé.

svardé (grd.) ↦ svardé.

svargognà (amp.) ↦ svergogné.

svaté Ⓔ da collegare con nordit. sguatarar (Gsell 1991a:163) 6 1878 svuata 3 (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50)
gad. svaté Badia svatè fas. svatèr
v.intr. Ⓜ svata
1 agitare le ali rapidamente e rumorosamente (gad.) Ⓘ svolazzare Ⓓ flattern ◇ a) Ince les spines incëria sorvësc a impedí, ch’i ri corfs ne pois ite a scarzé i pici, insciö ái pora dales spines, intan che le vedl vicel svata saurí inanter ite, zënza urté. Incie les spines incearia serv a impedì, ch’i rì corf nè posse ite a scarzè i piccei, ingsceou ai pora dalles spines, in tang ch’l ved’l vicell svuata sauri inant’r ite, zenza urtè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (gad.)
2 essere mosso, agitato dal vento (gad.) Ⓘ sventolare, svolazzare Ⓓ flattern ◇ a) Canch’al odô le conte vistí en pumpa da ciavalier, y le smaz de plömes, che svatâ söl elm Cang ch’el odō ‘l conte vistì in pumpa da cavalier, e ‘l smazz d’plumes, ch’svatā soul elmo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93 (gad.).

svaté (gad.) ↦ svaté.

svatè (Badia) ↦ svaté.

svatèr (fas.) ↦ svaté.

svei (grd.) ↦ svai.

sveiar (bra.) ↦ svelié.

svelié Ⓔ it. svegliare 6 1845 sveglià p.p. m.sg. (BrunelG, MusciatSalin1845:10)
bra. sveiar
v.tr. Ⓜ svelieia
destare dal sonno, fare interompere il sonno (bra. R 1914/99) Ⓘ svegliare, destare Ⓓ wecken ☝ descedé
p.p. come agg. Ⓜ sveliés, svelieda, sveliedes
destato dal sonno (bra.) Ⓘ sveglio Ⓓ wach ◇ a) Nesciugn no l’era più svelià / Chest ogneun me l cherdarà Nešung no l era plu sveglià / Kest ognun me l kerderà BrunelG, MusciatSalin1845:10 (bra.) ☝ descedé.

svelt (fas., bra.) ↦ asvelt.

svelto (Badia) ↦ asvelt.

sverc (moe.) ↦ verc.

svercé (mar., fod.) ↦ svercié.

svercèr (fas., caz.) ↦ svercié.

sverciar (bra., moe.) ↦ svercié.

svercié Ⓔ deriv. di verc (EWD 7, 298) 6 1878 sverceiè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81)
gad. svarcié mar. svercé Badia svarcé grd. svercië fas. svercèr caz. svercèr bra. sverciar moe. sverciar fod. svercé LD svercié
v.tr. Ⓜ svercia
1 rendere cieco, privare del senso o dell’uso della vista (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ accecare Ⓓ blind machen
2 fig. sconvolgere facendo perdere il senno o la ragione, ottenebrare (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ accecare fig.Ⓓ blenden fig. ◇ a) porcí che la lëtra de chësc ê tan plëna de baujies fines y furbes, le postier por chësc afar n gabolun tan marizius, y confermâ döt cun na sinzirité tan da ingiané, ch’al á basté a svarcié deplëgn le conte purcicche la lettra d’chesc’ ē tang plena d’baujīs fines e furbes, ‘l postier pur chesc’ affare ‘ng cabulung tang mariziùs, e confermā dutt cuna sinzeritè tang da ingiannè, ch’el à bastè a sverceiè d’plengn’ l’conte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia); b) Guai a me! Na pescima pasciun m’á svarcié: osta sposa é inozënta al per de n angel en cil Guai a mè! na pessima passiung m’à svarceiè: osta sposa è innozente al per deng angel in Ceìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia).