Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1001

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


supliché
966


supliché Ⓔ it. supplicare ‹ SUPPLICĀRE (EWD 6, 496) 6 1813 suplicheje 1 (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
gad. supliché Badia supliché grd. supliché fas. suplichèr bra. suplicar moe. suplicar fod. supliché amp. suplicà LD supliché
v.tr. Ⓜ suplicheia
pregare umilmente, chiedere con fervore e umiltà (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ supplicare Ⓓ anflehen, inständig bitten ◇ a) ie ve suplichëie de vere cuer de me cunzeder l destacamënt dai plajëies da nia dla tiera, per me fé dëni dla alegrëzes dl ciel. je ve suplicheje dë vöre cuer de me concöder ‘l destacament dai plaseiès da nia d’la tiara, per më fe dang’n del’ allegrèzes del ciël. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.).

supliché (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ supliché.

suplichèr (fas.) ↦ supliché.

supurté (grd.) ↦ soporté.

sura (gad., Badia) ↦ soura.

śurà (amp.) ↦ juré.

suradöt (gad.) ↦ souraldut.

suradüt (Badia) ↦ souraldut.

surafora (gad., Badia) ↦ sourafora.

surainom (gad., Badia) ↦ sourainom.

śuramento (amp.) ↦ jurament.

Suramunt (gad., Badia, MdR) ↦ Souramont.

surapassé (gad., LD) ↦ sourapassé.

surapassè (Badia) ↦ sourapassé.

surassalté (gad.) ↦ sourassauté.

surassaltè (Badia) ↦ sourassauté.

surëdl (grd.) ↦ soredl.

suricia (Badia, grd.) ↦ soricia.

surizion (amp.) ↦ sudizion.

surt (gad., mar., Badia) ↦ sourt.

suspir (grd.) ↦ sospir.

suspiré (grd.) ↦ sospiré.

sussuro (col., amp.) ↦ sciosciure.

sustà (col., amp.) ↦ susté.

sustar (bra., moe.) ↦ susté.

susté Ⓔ *SŪSTĀRE (Gsell 1996b:252) 6 1813 sustàn gerund. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. susté mar. süsté Badia susté grd. susté fas. sustèr bra. sustar moe. sustar fod. susté col. sustà amp. sustà LD susté
v.intr. Ⓜ susta
fare dei sospiri, per ansia, pena, desiderio (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sospirare Ⓓ seufzen ◇ a) mi seniëur adulerà, che tumëis sui doi iedesc a tiera, ie ve prëie sustan dla grazia de ne tumé mei tla mëndra ufeja de vo. mi sögnieur adulerà, che tumèis sui doi jàdesch a tiara, je ve preje sustàn d’la grazia de ne tumè mei in tela maindra offescha de vo. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.) ☟ sospiré.

susté (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ susté.

süsté (mar.) ↦ susté.

sustenì (grd.) ↦ sostegnì.

sustèr (fas.) ↦ susté.

sut Ⓔ EXSŪCTUS (EWD 6, 501) 6 1878 sūta (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40)
gad. süt mar. söt Badia süt grd. sut fas. sut fod. sut amp. suto LD sut
agg. Ⓜ suc, suta, sutes
privo di acqua o di umidità (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ asciutto Ⓓ trocken ◇ a) Ci ch’al é por mia bocia süta chësta fontana, chël é por mia anima, o Signur, osta dotrina y üsc consili Cicch’ el è pur mia boccia sūta chesta fontana, chel è pur mia anima, o Signur, osta dottrina e ousc’ consili DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia); b) Y coiô söles crëpes y dai lëgns müstl süt, por i arjigné n pinic plü comodo al’amarada. E coiō soulles creppes e dai lengn’s must’l sūtt, pur i arjignè ‘ng pinic’ plou comodo all’ amarada. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia); c) Gonot jôl pro fontana a pié sö ega frësca, i la sporjô a Genofefa, y dijô: "Boiede, uma, ëis borjú, i slefs é süc!" Gonot jēle pro fontana a piè sou ega fresca, i la sporjō a Genofefa, e dijō: "Boiede, uma, ais burjŭ, i sleff è sūttg!" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia).

sut (grd., fas., fod., LD) ↦ sut.

süt (gad., Badia) ↦ sut.

suta Ⓔ mozione di sut (EWD 6, 502) 6 1879 súta̤ (RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108)
gad. süta mar. söta Badia süta grd. suta fas. suta fod. suta amp. suta LD suta
s.f. Ⓜ sutes
mancanza o scarsezza di pioggia, che si protrae per un periodo di tempo eccezionalmente lungo (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ siccità Ⓓ Trockenheit ◇ a) Ma la longia suta à fat gran dann sula campanies. ma̤ la̤ lóndya̤ súta̤ a fat gran dan su la̤ ka̤mpányęs. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.).

suta (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ suta.

süta (gad., Badia) ↦ suta.

sutar (bra.) ↦ sauté1.

suté (fas., bra.) ↦ sauté2.

sutèr (fas., caz.) ↦ sauté1.

sutí (Badia) ↦ sotil.

sutil (grd.) ↦ sotil.

suto (amp.) ↦ sut.

sutrata (grd.) ↦ sotrata.

sutré (grd.) ↦ sotré1.

sutré (grd.) ↦ sotré2.

suvënz (grd.) ↦ sovenz.

suvier (grd.) ↦ suviers.

suviers Ⓔ comp. di su + vers 6 1864 suviör (VianUA, JëntCunvënt1864:195)
grd. suvier
avv.
in su, in alto (grd. L 1933; F 2002) Ⓘ insù Ⓓ hinauf ◇ a) Per l amor de Die, percie cëla pa chisc chimpli nsci suvier, y percie tën pa chisc stocfisc l cë nsci tl’aria? Per l’amor di Die, pertgë tgèla pa chiŝ gimpli ’ŋŝi suviör, y pertgë tëŋ pa chiŝ stochfiŝ ‘l tgè ’ŋŝi tl’ aria? VianUA, JëntCunvënt1864:195 (grd.).

suvran (grd.) ↦ sovran.

suzede (Badia, fod., amp., LD, MdR) ↦ sozede.

suzeder (grd.) ↦ sozede.

svai Ⓔ deriv. di svaié 6 1813 svejes pl. (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
grd. svei
s.m. Ⓜ sveis