Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/980

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


sté
945


1 ne (gad. A 1895; Ma 1950, grd. Ma 1953, fas. DA 1973; Mz 1976, fod. T 1934, MdR) Ⓘ stare Ⓓ werden ◇ a) chësc mi fi fova mort, y l ie inò vif; l fova perdù, y l ie stat giapà. chest mi fí fóa mort, y el joe inó viv; el fóa perdú, y el joe stat tgiapá. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); b) B. Anzi, di castighi m’él pa inće stè contè a me. B. Anzi, d’i castighi m’él pa inçhié stè contè a mé. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR); c) un se lamentava pro chëst vedl de ćeze ingiüria ch’i ê stada fata da chël müt uǹ se lamentava prò quest vedl de çheze ingiüria ch’i ê stada fatta da quël mütt DeRüM, Nu1833-1995:278 (MdR); d) La dimostra religion soda e timor de Dio. Son stat azetà per dut con bele maniere, e son obbligatissimo. La dimostra religion ʃoda e timor de Dio. Son stat azzettà per dut con belle maniere, e son obbligatissimo. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); e) Iu (ves) dijará sën, ch’al tomp dal pröm Re de Cipro, che la Tera Santa é stada davagnada da Gotfred da Boglion, él sozedü che na nobla signura dala Gascogna é jüda a dlijia al Sant Sepolcher Jù (ve) dirà sęgn ch’al tomp dal pröm Rè de Cipro, che la Terra Santa è stada vadagnàda da Gotfrèd da Boglion, erre sozzedù che na nobil signora dalla Gascogna è žöda a dlišia alle Sǫnt Sẹpǫlcr PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); f) I [ves] dijará duncue ch’al tëmp dl pröm Re de Cipro, despó che i Lüsc Sanc é stá davagná da Gotfried de Bogliun I [ve] dirà dunque ch’al tåmp d’l prüm Rę dẹ Cipro, dẹspò chi i Lüss Santģ è statģ vadagnà da Gotfried dẹ Bo̲gliun PescostaC, DecameronIXLMV1875:651 (S. Martin) ☝ vegnì
2 per la formazione dell’imperativo negativo (gad., grd., fas., fod., amp.) ◇ a) Ne stede a i craié, ne stede a le sceché / y ne stede a le temëi, sc’ al ves ó tramonté! Ne stede a i craié, ne stede a l’scechè / y ne stede a l’temëi, sc’al ves ô tramentè! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia)
en sté bon (MdR) Ⓘ garantire Ⓓ dafür einstehen ◇ a) Ël é dërt bun, iö ves en stà bun Ël é dërt buǹ, jeu ves eǹ sta buǹ DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:246 (MdR) ◆

s’ en sté (gad., fas. DILF 2013, amp., MdR) Ⓘ starsene Ⓓ sein, bleiben ◇ a) La sort de le rich é impò dagnora miù che chëla de le püre. I plêjel a jì, él bun, sce nò s’en còmprel un, e s’en stà a ćiasa. La sort de le ric é impò dagnóra miù che quëlla de le püre. I pläŝl a ĝi, él buǹ, ŝe nò s’eǹ comprel uǹ, e s’eǹ sta a çhiasa. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR); b) El se staghe a ciasa soa / El me lasce a ciantà. El se stage a ciasa soa / El me lasce, a ciantà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:41 (amp.); c) deach’ al ê mefodër chël le de dl aniversar, s’ un stôi sará daite, te süa propria stanza, sprofondá en gran afliziun dea ch’el ē meffo der chel ‘l dè d’l anniversario, sung stei serrà daìte, in t’ sua propria stanza, sprofondà in grang affliziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia) ◆

se sté ben (gad. V/P 1998, MdR) Ⓘ stare bene Ⓓ sich wohl fühlen ◇ a) Chi che se marida con iudize, / […] / S’en stà bëin e sarà felize Chi [che] se marida coǹ judìce, / […] / S’ eǹ sta bëiǹ e sarà felice DeRüM, VernunftHeiraten1833-1995:292 (MdR) ◆ se sté mel (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ stare male Ⓓ krank sein, sich unwohl fühlen ◇ a) sc’ al ne foss i bos, che tacun sön cadria o les vaces, che nes dá lat, se stesson nos mal sciöche Genofefa s’ el nè foss’ i bos, che taccung sou’ng cadreia o les vaccies, che nes dà latt, sè stessung nos mal sceoucche Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia) ◆ state ben (MdR) Ⓘ stammi bene Ⓓ pass auf dich auf ◇ a) State bëin e conservete sëmper in bona sanité. State bëiǹ e conservete sëmpr in bonna sanité. DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR); b) Diolan. / Steves bëin! / Inće vos. Diolàǹ. / Stéve[s] bëiǹ! / Inçhié vos. DeRüM, CotagnDeBrac1833-1995:246 (MdR) ◆

sté ben 1 (gad. P/P 1966, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, MdR) Ⓘ stare bene Ⓓ gesund sein ◇ a) E vost Signur fre stà inće dagnora bëin? E vost Signur frè stà inçhié dagnóra bëiǹ? DeRüM, SignuresSorus1833-1995:235 (MdR); b) Stëise forsce püch bëin, dè de chël che sëis inćiamò ponü inte le let. Stëise forŝe püc bëiǹ, dè de quël che sëis inçhiamò ponü inte le lett. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:247 (MdR) 2 (gad. V/P 1998, grd., amp., MdR) Ⓘ addirsi, convenire Ⓓ passen ◇ a) Fé n past eder, maië, y sté de bona ueia, stova bën; percie che chësc ti fra tlo fova mort, y ie inò vif Fé ung past èdr, majé, y sté de bona voja, stava beng; pertgie che chest ti frá tló fóa mort, y joe inó viv HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); b) iö ves pò dì de sigü, ch’ël ves stà bëin a rajonè talian pervia de la bela pronunzia ch’ëis jeu ves pò dì de sigü, ch’ël ves sta bëiǹ a raĝionè taliaǹ per via de la bella pronunzia ch’ëis DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232 (MdR); c) Par parsones ordenaries / Come chi outre, staa ben / Ma par besties straordinaries / Come chiste no convien! Par parsones ordenaries / Come chi outre, stava ben / Ma par besties straordinaries / Come chiste no convien! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20 (amp.) 3 (gad. P/P 1966; V/P 1998, MdR) Ⓘ calzare Ⓓ stehen ◇ a) chësta joca ves stà dërt bëin questa ĵocca ves sta dërt bëiǹ DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251 (MdR) ◆ sté drio (amp.) Ⓘ dedicarsi Ⓓ sich beschäftigen ◇ a) Ra à abù da stà drio / Cuaji zirca sié mesc; Se ‘l é autre, parbìo, / In doi sole anche i fesc. R’ á abú da stá drio / Quagi circa sié mesc; / Se l’é autre, parbio, / In doi sole anche i fesc. Anonim, Monumento1873:3 (amp.) ◆ sté encerch (MdR) Ⓘ essere intorno a, essere dalle parti di Ⓓ um… herum sein ◇ a) Ël i và pro e dij inte so lingaz ladin: "N’ ëise nia odü berba Jan Casper da Ćiaminades valgó stan incërch chisc parëis a sorëdl?" Ël i va prò e diŝ inte sò linguaz ladiǹ: "N’ ëise nìa odü bärba Ĵean Caspr da Çhiaminades valgó staǹ inćërc quiŝ parëis a sorëdl?" DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280 (MdR) ◆ sté enton (grd.) Ⓘ restare sani Ⓓ gesund bleiben ◇ a) Auguron a seniëur curat / Che l stebe drët nton. / Ël ie daniëura stat / Cun nëus valënt y bon. Auguron a seniëur kurat / Ke l stebe drët nton. / El ie daniëura stat / Kun nëus valënt i bon. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.) ◆ sté mel 1 (grd.) Ⓘ stare male Ⓓ sich unwohl fühlen, krank sein ◇ a) Ah, cumpere, ncuei me per, che no stajëis nia mel; ëis bona ciera, y sëis bel cueciun! Ah, cumpère ëncoi më pèr, che no stas̄ëis nia mèl; ëis bòna ciöra, y sëis böllcuecen! VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.) 2 (gad., fod. V/P 1998) Ⓘ stare male Ⓓ in einer unguten Lage sein ◇ a) Dighe encia mi, ston mal encia noi, e podon lassé in paje i taliani. Dighe enĉia mi, ston mal enĉia noi, e podòn lassè in paje i Taliani. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.) ◆ sté permez (gad.) Ⓘ stare accanto, aiutare, assistere Ⓓ helfen, beistehen ◇ a) Mo Os, Signur, pröm y etern sazerdot, me stëis dagnora pormez, desch’ a düc chi ch’é de cör umil y contrito Mo Os, Signur, prum e eterno Sazerdote, m’steis dagnara purmezz, des ch’a duttg’ chic ch’è d’cour umile e contrito DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia) ◆ sté via (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd.) Ⓘ essere spacciato Ⓓ geliefert sein ◇ a) L fossa stat via zënzauter, ma l polver fova unì tume dala plueia y l stlop a scrucà. l fósa̤ šta’ vía̤ tsa̤nts’ áutę̆r, ma̤ l pólvę̆r fǫ́a̤ uní túmę da̤ la̤ plúeia̤ i l štlǫp a škruká. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.) ◆ stede ben (gad. V/P 1998, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, amp. C 1986) Ⓘ arrivederci Ⓓ auf Wiedersehen ◇ a) Mie bone creature. Valgó troaré ben valch da marena. Stajede ben. Me n vaghe. mie bone creature. Valgò torare [troaré] beng valc da marena. Staschede beng. Men va-