Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/990

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


strenje
955


s.m. Ⓜ stravenc
vento che soffia in direzione contraria (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ vento contrario, vento da rovescio Ⓓ Gegenwind ◇ a) Canch’ara i ciarâ a chi gran crëps, che rinserâ la val, che s’â conservé di mile agn tra i stravënc, i tomâl tl ce la dotrina de Crist: - Chël, che scolta sö mia parora é n om sciché, che fabrichëia la ciasa sön n crëp Cang ch’ella i ciarā a chi grangn’ crepp, che ringsèrrā la val, ch’s’ ā conservè di mille angn’ tra i stravventg i tomāle t’ l ciè la dottrina de Cristo: - Chel, chè scolta sou mia parora è ‘ng ŏm sicchè, ch’fabbricheia la ciaſa sounung crepp DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia).

stravent (fas.) ↦ stravent.

stravënt (gad., Badia) ↦ stravent.

straza (col., amp.) ↦ stracia.

strazà (amp.) ↦ stracé.

strazé (col.) ↦ stracé.

streda Ⓔ STRĀTA (EWD 6, 449) 6 1631 strades pl. (Proclama1631-1991:156)
gad. strada mar. strada Badia strada grd. streda fas. strèda caz. strèda bra. strada moe. strada fod. strada col. strada amp. strada LD streda MdR strada
s.f. Ⓜ stredes
1 area di uso pubblico, opportunamente delimitata e per lo più fornita di massicciata e pavimentazione, destinata al passaggio e al transito di persone e di veicoli (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ strada, via Ⓓ Straße, Weg ◇ a) V’adore pra chësta cuarta Stazion, mi bën amà pra vosta oma adulereda, che vo ancuntëis sula streda tl calvare V’adore pra chasta quarta Stazion, mi beng ama pra vost’oma adulereda, che vo incunteis sulla streda nel calvari RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) N bocun de strada denant ch’ëi arivass a la dlijia, dij le vedl: Jide pö demà vos jogn ‘Ǹ boccuǹ de strada denant ch’ëi arrivass a la dliŝia, diŝ le vedl: Ĝide peu demà vos ĵogn DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR); c) Aha, mo ponsâi iu, / Cösc sará pa mio fre Jan / Co vá pa por cösc tru, / Por chë strada da zacan! Aha mo pungsai iú / Cösch sarapa mio Frö Schang! / Co vapa por chōsch trú, / Por che strada da zacang. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); d) l é levé su n pe, e l s’à metù a caminé per strada dërt a cesa l’è levè su ‘n pè, el s’à metù a caminè per strada dart a cieŝa DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); e) Mo no, son content, la é falada, / L sciusciur l’era via te strada; / M’é pissà taji che la va ben / E gio é continuà a magnar fegn. Mo no, song kontént, la he falada, / L šušùr l era via te strada; / M’he pisà taži ke la va beng / E jo he kontinuà a magnar feng. BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.); f) doi i me ferma ra strada e po deboto / dàme cuatro legnades i vorea… doi i me ferma ra strada e po deboto / dame quatro legnades i vorea… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); g) N seniëur, che no n’ova abadà a chësc cumand, o che se l ova desmincià, jiva per chëla stredes fuman che jiva su de vera nibles. Uŋ Signour, chë non òva abbadà a chëst cumànd, o chë sël, òva dösmëntgià, s̄iva per chëlla stredes fumàŋ chë s̄iva su de vera nibles. VianUA, FuméTabach1864:197 (grd.); h) canche te ès chest anel apede te, te troarès ogni strèda che te ves kan ke te es kest anél apede te, te troares ogni streda ke te ves BrunelG, Cianbolpin1866:7 (caz.); i) Prima ne mancia la strada per la comunicazion col Tirolo da podè provede l nezessario da chela banda senza dazio. Prima ne manĉia la strada per la comunicazion col Tirolo da podè provvede ‘l nezessario da chella banda senza dazio. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
2 tragitto, percorso (gad.) Ⓘ strada Ⓓ Weg ◇ a) Mo miraco, che l’ëis vagada / A gní prou söla ria acia / De mile y mile lus por strada Mo miraco, ch’l’ais vagada / A gni Prò soulla ria accea / D’mille e mille lùs pur strada DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); b) ne jí mai fora dles strades santes, che le Signur cun süa vita y dotrina t’á mostré nè jì mai fora d’les strades santes, ch’ ‘l Signur cung sua vita e dottrina t’ ha mostrè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia)
se mete en streda (amp. C 1986) Ⓘ mettersi in cammino Ⓓ sich auf den Weg machen ◇ a) Dito, fato, el leva su, el se mete in strada ves ciasa Ditto, fatto, el leva su, el se mete in strada ves ciasa. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.) ◆ se mete per streda (fas. DLS 2002, amp. DLS 2002) Ⓘ mettersi in cammino Ⓓ sich auf den Weg machen ◇ a) l terz dì, i se à metù per strèda e i è jic. l terʒ dì, i se à metù per streda e i è ʒ̉ič. BrunelG, Cianbolpin1866:20 (caz.).

streda (grd., LD) ↦ streda.

strèda (fas., caz.) ↦ streda.

strefé (grd.) ↦ strufé.

strencëus (grd.) ↦ strancëus.

strencious (fod.) ↦ strancious.

strenje Ⓔ STRINGERE (EWD 6, 460) 6 1763 strenschì ‘stringo’ (Bartolomei1763-1976:101)
gad. strënje, astrënje mar. stronje, astronje Badia strënje, astrënje grd. strënjer fas. strenjer fod. strenje amp. strenśe LD strenje MdR strenje
v.tr. Ⓜ strenj, strenjon, strent
1 comprimere provocando dolore (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ contrarre, stringere Ⓓ einengen, zusammenziehen ◇ a) intan mëtel la man sön na bisca da tosser, che sofla, s’ingropa en mile rodes, l’astrënj y le scherza zënza dé do intang mett’l la mang souna bisca da tosser, ch’soffla, s’ ingroppa in mille rōdes, l’astrenc’ e ‘l scherza zenza dè dŏ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia)
2 abbracciare, tenere strettamente abbracciato (gad.) Ⓘ stringere Ⓓ an sich drücken ◇ a) le Cil te dará impede me n bun pere, che t’ama teneramënter zënza dübe, te strenjará a so cör ‘l Ceìl t’ darà impede me ‘ng bung pere, che t’ama tenerament’r zenza dubbio, t’ strengjerà a so cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia); b) mo la uma se strënj la creatöra ti brac mo la uma sè stranc’ la creatura t’i bracc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ strent, strenc, strenta, strentes
1 che ha dimensioni limitate nel senso della larghezza (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ stretto, ristretto Ⓓ eng, schmal ◇ a) Chësta é desëin la moda con les joches. / Botonéme mo sö! Ëla m’é massa strënta. Quësta é desëiǹ la moda coǹ les ĵocches. / Bottonéme mó seu! Ëlla m’é massa strënta. DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251 (MdR); b) La Val de Fascia é na val longia e strenta. La val dö