Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/968

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


spié
933


spezia (amp.) ↦ spezia.

spezia (grd.) ↦ spezie.

spezial Ⓔ nordit. speçiàl ‹ SPECIĀLIS (EWD 6, 359) 6 1878 spezial f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62)
gad. spezial Badia spezial grd. speziel fas. spezièl fod. spezial amp. speziale LD spezial
agg. Ⓜ speziai, speziala, speziales
non comune, fuori dell’ordinario, di genere particolare (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ speciale Ⓓ speziell, besondere, außerordentlich ◇ a) Ah, mi Dî! na tiza de füch foss por me, dlaciada te chësc bosch, na speziala grazia dal Cil Ah, mi Dì! na tizza d’fuc foss’ pur mè, dlacceada te chesc’ bosc, na spezial grazia dal Ceìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia); b) Amez al past gnôl porté ordöra de speziala belëza A mezz’ al past gnēle portè ordura d’spezial bellezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia).

spezial (gad., Badia, fod., LD) ↦ spezial.

speziale (amp.) ↦ spezial.

spezialmente (fod.) ↦ spezialmenter.

spezialmenter Ⓔ deriv. di spezial x nordit. speçiàlmente (EWD 6, 359) 6 1878 spezialment’r (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12)
gad. spezialmënter Badia spezialmënter grd. spezialmënter fas. spezialmenter fod. spezialmenter, spezialmente amp. spezialmente LD spezialmenter
avv.
principalmente, soprattutto (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ specialmente, particolarmente Ⓓ besonders, speziell ◇ a) mo cun dötes chëstes virtus incapaze de se gorné le sënn spezialmënter sce tizé da gelosia mo cung duttes chestes virtūs incapaze de se gornè ‘l senn spezialment’r se tizzè da gelosìa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia); b) i pîsc ciamó moi, por avëi messü pesté te nëi, ch’al n ê ciamó iló cotanta, spezialmënter tles fezöres dles crëpes i pīsc’ ciamò mōi, pur avei m’ssè p’stè te nei, ch’el n’ē ciamò illò cutanta, spezialment’r t’ les fezzūres d’les creppes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93 (Badia).

spezialmenter (fas., fod., LD) ↦ spezialmenter.

spezialmënter (gad., Badia, grd.) ↦ spezialmenter.

spezie Ⓔ nordit. speçie ‹ SPECIĒS (EWD 6, 360) 6 1878 na spezie (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7)
gad. spezie Badia spezie grd. spezia fas. spezie fod. specie amp. spezie
s.f. Ⓜ spezies
tipo, genere, qualità (gad. A 1879; P/P 1966, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879, fod. A 1879, amp. A 1879) Ⓘ specie, sorta Ⓓ Art, Gattung ◇ a) "I Mori" - na spezie de türc, ch’â inlaota gran to’ de Spagna en süa potesté "I Mori" - na spezie de turc’, ch’ā ìllaota grang to de Spagna in sua potestè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia) ☝ sort
en spezie (gad.) Ⓘ specie, soprattutto Ⓓ insbesondere, besonders ◇ a) en spezie recordete, ci ch’ara t’á fat de bëgn a te te tüa ultima maratia in spezie recordete, cicch ella t’à fatt d’bengn’ a tě in t’ tua ultima marattìa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia).

spezie (gad., Badia, fas., amp.) ↦ spezie.

speziel (grd.) ↦ spezial.

spezièl (fas.) ↦ spezial.

spezier Ⓔ nordit. spezier ‹ SPECIĒS + -ĀRIUS (Q/K/F 1988:338) 6 1873 speziér (Anonim, Monumento1873:2)
moe. spezier amp. spezier
s.m.f. Ⓜ speziers, speziera, spezieres
persona che vende medicinali e, talvolta, li prepara (moe. DA 1973, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002) Ⓘ farmacista Ⓓ Apotheker ◇ a) E parché ra feje delver, / I dà a un ra carne cruda / E el pan al spezier. E parché a fesce del vér, / I dá a un ra carne cruda / E el pan al Speziér. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

spezier (moe., amp.) ↦ spezier.

spi (gad., mar., Badia) ↦ spich.

spia Ⓔ SPĪCA (EWD 6, 361) 6 1879 špía̤ (RifesserJB, Spies1879:108)
grd. spia fas. spia fod. spia LD spia
s.f. Ⓜ spies
tipo di infiorescenza allungata, formata dall’inserzione su un asse di più fiori privi di peduncolo (grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ spiga Ⓓ Ähre ◇ a) L pere à zarà via n per de spies y à dit: Cëla, chësta spia tlo, che se pliova umilmënter, ie plëina di plu biei graniei l pę́rę a tsa̤rá vía̤ m pęr dę špíęs i a dit: txá̤la̤, ká̤sta̤ špía̤ tlo, kę sę pliǫ́a̤ umilmá̤ntę̆r, íe plá̤ina̤ d’i plu bíei gra̤níei RifesserJB, Spies1879:108 (grd.).

spia (grd., fas., fod., LD) ↦ spia.

spia (amp.) ↦ spié.

spià (col.) ↦ spié.

spiar (bra., moe.) ↦ spié.

spich Ⓔ SPĪCUS / SPĪCUM (EWD 6, 361) 6 1763 spi ‘spica’ (Bartolomei1763-1976:100)
gad. spi mar. spi Badia spi amp. spigo
s.m. Ⓜ spics
tipo di infiorescenza allungata, formata dall’inserzione su un asse di più fiori privi di peduncolo (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, amp. A 1879; C 1986) Ⓘ spiga Ⓓ Ähre ◇ a) y ne me fá fistide, sc’ al ne n’é somené ince n granel de formënt por me, sc’ i ne regöii n spi, y sc’ al ne me vëgn porté na mana t’ara. e nè m’fa fastide, s’el nen è som’nè incie ‘ng granell d’forment pur mè, s’i nè regouie ‘ng spì, e s’el nè m’vengn’ portè na mana t’ara DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia).

spidl (gad., mar., Badia) ↦ spiedl.

spidlé Ⓔ forse deriv. da alad. * pecòl ‘madiere’ contaminato con alad. spieglar ‘specchiare’ ? (GsellMM) 6 1844 specià (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
gad. spidlé grd. spidlé fas. spieièr fod. spieglé col. specé amp. specià LD spidlé
v.tr. Ⓜ spidleia
segnare una conifera scortecciando una parte del tronco (fod. Pz 1989, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ segnare Ⓓ markieren
s.m. sg.
attività di apporre segni a una conifera scortecciando una parte del tronco (amp.) Ⓘ segnare Ⓓ Markieren ◇ a) Beśen vede, canch’i rua / dal specià, dal sen, dal tai, / da Valbona, da ra Stua, / se i à in toura i so farai. Bezèn vede, can ch’i rua / dal specià, dal sen, dal tai, / da Valbòna, dara Stua, / se i a in tòura i so farai. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.).

spidlé (gad., grd., LD) ↦ spidlé.

spié Ⓔ it. spiare ‹ germ. spehôn (EWD 6, 366) 6 1856 spia 3 (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268)
gad. spié, aspié mar. spié Badia spié grd. spië fas. spièr bra. spiar moe. spiar fod. spié col. spià amp. spia LD spié
v.tr. Ⓜ spieia
1 seguire di nascosto e con attenzione azioni e com-