Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/998

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


suinsoura
963


fêj insnöt tel sonn! PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); b) Le Re, che fina chësta é sté pëigher y frat, sciöche al s’ess descedé dal sonn, […], é deventé n rigorosiscim persecutur de vignun L’Re, chẹ fin a casta è stè påigr ẹ frat, söcco̮ al s’ ẹssa dẹssẹdè dal so̮n, […], è dẹvẹntè un rẹgo̮ro̮sissimo pẹrsẹcutór de végnun PescostaC, Decame- ronIXBAD1875:653 (Badia); c) L Re che ntlëuta fova stat tan pëigher y fret, sciche l se descedëssa dal suenn, à scumencià dala ngiuria fata a chësta seniëura L Rę ch’in cl’ ęuta fo̱a sta tan pęiger i fred, šchęl sę dešędåssa dål suęn, ha scumenćà dåll’ ingiuria fatta å chęsta segnęura RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); d) come ch’el se descedásse dal sonn, à scomencé da l’ingiuria fata a chësta signoura come ch’el se dešedasse dal so̮n, ha scomẹnćè dall’ ingiuria fatta a casta signo̮ura PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)
s.f. sg. Ⓜ sons
1 sospensione più o meno completa della coscienza e della volontà, indispensabile per il ripristino dell’efficienza fisica o psichica (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sonno Ⓓ Schlaf ◇ a) Le re, co fina chë ora é sté tan da marmota y frat, sciöche al se descedass dala som, á motü man dal tort fat a cösta signura Le Rè, cho fin a chel ora è stè tan da marmotta e fràt, söcco al se dẹsẹdęssa dalla son, ha mẹtö man dalle tǫrt fat a chösta signora PescostaC, DecameronIXMAR1875:651 (mar.)
2 stato di torpore fisico psichico, determinato dalla necessità e dal conseguente desiderio di dormire (gad. V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; F 2002, fas. R 1914/99, fod. Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ sonnolenza Ⓓ Schläfrigkeit ◇ a) Chësc martöre / al s’un möres / dala sonn chiló. Chësc martöre / al s’ an möre / dala sonn chilò. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); b) Ah! chësta desconsolaziun m’á lové ia la sonn, ne me lasciâ stlü l’edl Ah! chesta desconsolaziung m’a levè ia la sonn nè mè lasceā stlù ‘l oud’l DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia).

suenn (grd.) ↦ suen.

suèr (fas.) ↦ sué.

śufa (amp.) ↦ jufa.

sufizient Ⓔ it. sufficiente ‹ SUFFICIĒNS (EWD 6, 489) 6 1763 sufficiaent ‘sufficiens’ (Bartolomei1763-1976:102)
gad. sufiziënt Badia sufiziënt fas. sufizient LD sufizient
agg. Ⓜ sufizienc, sufizienta, sufizientes
proporzionato a determinate necessità (gad. B 1763; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ sufficiente Ⓓ ausreichend, hinreichend ◇ a) Bëgn vëi ch’i podess afermé, ch’i sun stada sforzada a le dé por tëma dala mort, mo chësc ne n’é rajun sufiziënta por le rumpe Ben vei ch’i pudess’ affermè, ch’i sung stada sforzada al dè pur tema dalla mort, mo chesc’ nen è r’jung suffizienta pur ‘l rùmpe DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia).

sufizient (fas., LD) ↦ sufizient.

sufiziënt (gad., Badia) ↦ sufizient.

suflé (grd.) ↦ soflé.

sufrì (grd.) ↦ sofrì.

śughè (Badia) ↦ soghé.

suià (amp.) ↦ suié.

śuià (amp.) ↦ joié.

suiar (moe.) ↦ sué.

suiar (moe.) ↦ suié.

suié (gad., Badia) ↦ sué.

suié Ⓔ *AD-SŪCĀRE (Gsell 1991a:162) 6 1763 sojè ‘sicco’ (Bartolomei1763-1976:99)
gad. assuié mar. assié Badia suié grd. suië fas. sièr caz. sièr bra. siar moe. suiar fod. suié amp. suià LD suié
v.tr. Ⓜ suia
levare via l’umidità, per lo più servendosi di un panno (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ asciugare Ⓓ trocknen, abtrocknen ◇ a) Veronica suia a Gejù l mus. Veronica suja a Gesu ‘l mus. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Da man pietosa l mus a Gejù vën suià. Da mang pietosa ‘l mus a Gesu vèn sujà. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); c) l’era na tousa o femena, che metea semper fora roba a sièr l era na tousa o femena, ke metea semper fora roba a sier BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.); d) Do chëstes conscidraziuns s’ára chirí tl rü, che jô jö por la munt, na pera da ciajó taiënta, por trá jö la pel dal corp dla biscia, la porcöra t’ega dal sanch y dala tera, l’á metüda ad assuié te sorëdl, spo s’ l’ára trata indos Dō chestes consideraziungs s’ àla chirì t’ l rū, che jē jou pur la munt, na pera da ciajò taianta, pur tra jou la pell dal corp d’la bīscea, la percura t’ ega dal sanc e dalla terra, l’à m’tuda ad assuiè te sored’l, spo s’ l’àla tratta indōs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia)
suié ju (gad. V/P 1998, grd. F 2002) Ⓘ asciugare Ⓓ abtrocknen ◇ a) V’adore pra chësta sesta Stazion, redentor plën d’amor suià ju dala bona Veronica. V’adore pra chasta sesta Stazion, redentor plein d’amor sujà shu dalla bona Veronica RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Ëila po suiova ju la gotes cun si ciavëi Ëila pò sujòva s̄u la gottes con si tgiàvëi VianUA, Madalena1864:193 (grd.); c) Canch’al s’â assuié jö les leghermes cola pel de rehl, ch’al â indos, damanel: O cotan bun ch’al é le fi d’Idî Cang ch’el s’ ā suiè jou les legrimes colla pell de rech’l, ch’el ā indos, daman’l: O cutang bung ch’el è ‘l Fì d’Iddì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia).

suié (Badia, fod., LD) ↦ suié.

suië (grd.) ↦ suié.

suié † (fod.) ↦ sué.

suinsom Ⓔ comp. di su + insom (EWD 6, 287) 6 1858 sun som (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:11)
gad. söinsom mar. sönsom Badia söinsom grd. suinsom fas. sunsom caz. sunson bra. sun som moe. sun som fod. sunsom col. suinsom amp. su in son LD suinsom
avv.
nella parte più alta (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ in cima, in alto, sulla cima Ⓓ ganz oben, zuoberst, auf der Spitze ◇ a) che el vae a tor un’agua che n’era tante e che el monte lassù […] Coscì l’à fat e l’é scaji ruà enfin sunsom hö öl vaö a tor un aguô chö nero tantö ö chöl montö lassù […] Così la fat ö lö scasi ruà enfing sun som ZacchiaGB, Filamuscia1858*:11 (bra.); b) Söinsom la val s’alzel dui lëgns un da pom, l’ater da për salvari. Soung somm la val s’alz’l dui lengn’s ung da pom, l’at’r da pēr salvari. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia).

suinsom (grd., col., LD) ↦ suinsom.

suinsoura Ⓔ comp. di sun + soura 6 1858 sun sora (ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3)
fas. sunsora bra. sunsora
avv.
in alto, sopra (fas. Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ su sopra Ⓓ