Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/999

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


suinsoura
964


hoch über ◇ a) Sot Vael l’era n’outa un om che seaa. Candenó al veit sunsora l sas una bela signora col ciapel vert a usanza dei todesć e con un restel jir a spas. Sot Vaöl lerô nôutô un ôm chö söaa. Candönô al veit sun sora al sas unô bellô siŋorô col tschapel vört a usanzô dei todöscht ö con un röstel schir a spas. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3 (bra.).

suious Ⓔ SŪDOR + desinenza aggettivale -ous (Gsell 1991a:162); cfr. anche afrl. suior (x metonimico di * suiâr ‘asciugare, tergere’) (GsellMM) 6 1865 suius (DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1)
gad. soius mar. söius Badia suius
s.m. sg.
liquido di contenuto salino secreto dalle ghiandole sudoripare (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ sudore Ⓓ Schweiß ◇ a) Rudiferia Degan Canonich, / Soplá en gran soius de laur, / Siur Domëne malinconich / Mai, düc ési en gran onur. Rudiferia D’gang Calonic, / Soppla in grang suius d’laùr, / Siur Domeine malinconic / Mai, duttg’ esi in grang unùr. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); b) En söla sëra chersciô la deblëza, le fle jô pesoch, n soius frëit por düc i mëmbri dl corp. In soulla sera c’rsceō la deblezza, ‘l fle jē p’sōc, ‘ng suiūs freit pur duttg’ i membri d’l corp. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia).

suius (Badia) ↦ suious.

sulënt (grd.) ↦ solent.

suma (fas.) ↦ soma1.

sumar (bra.) ↦ somé.

sumé (grd.) ↦ somé.

sumè (Badia) ↦ somé.

śumelin (amp.) ↦ śomelin.

sumenton (grd.) ↦ sotmenton.

sumënza (grd.) ↦ semenza.

sumèr (fas.) ↦ somé.

sumié (Badia) ↦ somié2.

sun Ⓔ SŪSUM (EWD 6, 286) + IN 6 1811 sun (süa pert) (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. sön mar. sön Badia sön grd. sun fas. sun caz. sun bra. sun fod. sun amp. sun LD sun MdR sö n
prep.
1 esprime il concetto basilare di posizione superiore, soprastante o il movimento verso tale posizione, ma indica anche padronanza, influenza esercitata o simile (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ su, su a, su in Ⓓ auf, hinauf nach, hinauf in ◇ a) Po perché pa no? vegnide sun ciasa. La mare ve fasc ben popacei Pò perche pa nò? Vegnide sun chiasa. La mare ve fasch beng papatsche GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) Jan Batista, si jurman / L menova per la man / N puech ora a sauté / Sun pastura a vardé. Shan Batista, si ſhurman / L menova per la man / N puek ora a sautè / Sun pastura a vardè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); c) chest l’à manà sun so mèsc a fèr l pèster di porcìe chest l’a maná sun so mesh a fer ‘l pester dei porzhié HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); d) Chi d’anter vo ie sënza picià, tire l prim sas sun ëila. Chi d’anter vo jé senza pitgiá, tire el prum sass s’ung eila. HallerJTh, MadalenaGRD1832:156 (grd.); e) Ma Gejù jiva sun Mont del Olif. Ma Gesú schiva sung mont dell Oliv. HallerJTh, MadalenaFOD1832:159 (fod.); f) A l’odëi che ël ê inćiamò tanć de crafuns e de canifli e cajincì arostis sön mësa, mëtel man de pité. A l’odëi ch’ël ê inçhiamò tantg de craffuǹs e de caniffli e caŝinći arrostis seu ‘ǹ mësa, mëttl maǹ de pitté. DeRüM, MütPastNoza1833-1995:279 (MdR); g) Che se fosse stà tre dì / con vosoutre sun chi scagnes / a ve vede, a pressentì, / ‘l ea un outro pei de magnes Che se fose sta tre di / con vos òutre sun chi scagnes / a ve vede, a presentì, / l’èva un òutro pei de magnes DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.); h) Vátun sëgn sön let / por lové dales set. Vat’an sëgn sön let / pur levè dals set. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); i) L’ost senza responer parola, l’à pojà sun desch l calamèr, e l papier L’Ost senza responer paróla, la posá sun desch el Calamer, e el papiér IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); j) Trëi ëura plu tert ie ël inò jit ora sun chëla plazes, y n à giatà d’autri, che stajova iló a fé nia. Trëi ëure plu tèrd jè ël ino s̄it ora suŋ chëlla plàzzes, y n’hà giatà d’àutri, chë stas̄òva ilò a fè nia. VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); k) I scarpe s’ i vede na fre / I é tirade sun chel pe. I scarpe si vede ‘na fré / Ié tirade sun chel pé. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); l) A la odëi de cinch agn dlungia la uma sön n bel pice bancorin sentada A la udei de ceìng angn’ d’lungia la uma sounung bell picce bancoring sentada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia)
2 indica la materia, il tema di un discorso, di una trattazione, di una discussione (amp.) Ⓘ su Ⓓ über ◇ a) ma parbìo sun zerte afare / no me fido de tocià ma parbìo sun z̄èrte afare / no me fido de tocià DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.)
3 in domande di prezzo (grd.) Ⓘ per Ⓓ für ◇ a) Tan ulëis’a sun sta rëfla? Taŋ ulëis pa suŋ sta rëfla? VianUA, JanTone1864:198 (grd.)
4 in direzione di una superficie (grd., MdR) Ⓘ su Ⓓ auf ◇ a) Ćiarede sö n vosta ora, la mia ne và ëla Çhiaréde seu ‘ǹ vosta óra, la mia ne va ëlla DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:245 (MdR); b) Tlo vëijel te n colp n ladron, che mesurova sun ël cun n stlop y a drucà l sneler. tlo váiž-l t’ ŋ kolp ŋ la̤dróŋ, kę męzurǫ́a̤ suŋ a̤l kuŋ ŋ štlǫp i a druká l žnélę̆r. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

sun (grd., fas., caz., bra., fod., amp., LD) ↦ sun.

sun som (bra., moe.) ↦ suinsom.

sunamënt (grd.) ↦ sonament.

suné (grd.) ↦ soné.

suneda (grd.) ↦ soneda.

sunieria (grd.) ↦ signoria.

sunsom (fas., fod.) ↦ suinsom.

sunson (caz.) ↦ suinsom.

sunsora (fas., bra.) ↦ suinsoura.

suo (fod.) ↦ sie.

śuogo (amp.) ↦ jouf.

śuogo (amp.) ↦ juech.

śuoia (amp.) ↦ juoia.

supa (fas., bra.) ↦ jopa.

supeltura (grd.) ↦ sepoltura.

superb (gad., Badia) ↦ superbe.

superbamenter Ⓔ it. superbamente 6 1879 supęrba̤má̤ntę̆r (RifesserJB, Spies1879:108)
grd. superbamënter
avv.
con superbia, ostentando modi superbi, un contegno superbo (grd.) Ⓘ superbamente Ⓓ hochmütig ◇ a) Cëla, chësta spia tlo, che se pliova umilmënter, ie plëina di plu biei graniei; ma chësta, che se derzova su tan superbamënter, ie duta ueta. txá̤la̤, ká̤sta̤ špía̤ tlo, kę sę pliǫ́a̤ umilmá̤ntę̆r, íe plá̤ina̤ d’i plu bíei gra̤níei; ma̤ ká̤sta̤, kę sę dę̆rtsǫ́a̤ su taŋ supęrba̤má̤ntę̆r, íe dúta̤ úeta̤. RifesserJB, Spies1879:108 (grd.).

superbamënter (grd.) ↦ superbamenter.

superbe Ⓔ it. superbo ‹ SUPERBUS (EWD 6, 494) 6 1828 superba f. (PlonerM, VedlMut1828-1997:351)
gad. superb mar. superbo Badia superb grd. superbe fas. su-