Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/938

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


slita
903


slarièr (fas.) ↦ slarié.

slavaces (moe.) ↦ lavac.

slavatà (col.) ↦ slavaté.

slavatar (bra., moe.) ↦ slavaté.

slavaté Ⓔ *EX-LAVĀRE + suffisso frequentativo -até (Gsell 1991a:139) 6 1844 slaatà (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
gad. slavaté Badia slavatè grd. slavaté fas. slavatèr caz. slavatèr bra. slavatar moe. slavatar fod. slavaté col. slavatà amp. slaatà
v.tr. Ⓜ slavateia
lavare ripetutamente e con forza (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002) Ⓘ lavare energicamente Ⓓ eine Spülwut haben, immer wieder waschen
v.intr. Ⓜ slavateia
di liquidi, muoversi sbattendo entro un recipiente non pieno, quando siano agitati (amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ guazzare, sguazzare, sciaguattare Ⓓ schwappen, patschen ◇ a) El non à ra deboleza / d’ingrandisse e slaatà; / ‘l é ‘l proverbio, che "Grandeza r’é sorela d’umiltà". El non a ra debolez̄a / d’ingrandise e slaatà; / l’e ‘l provèrbio, che "grandez̄a r’ e sorèla d’umiltà". DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.).

slavaté (gad., grd., fod.) ↦ slavaté.

slavatè (Badia) ↦ slavaté.

slavatèr (fas., caz.) ↦ slavaté.

slef Ⓔ mhd. lëfs (EWD 6, 261) 6 1763 schef ‘labium’ (Bartolomei1763-1976:96)
gad. slef mar. slef Badia slef grd. slef fas. slef fod. slef LD slef
s.m. Ⓜ slefs
ciascuna delle due pieghe cutanee carnose che costituiscono la parte anteriore della bocca e delimitano l’apertura orale (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ labbro Ⓓ Lippe ◇ a) canch’i ará pordü la favela, y ne n’ará plü degun fle, canche le lominus di edli sará sparí, i slefs ará n corú bröm cang, ch’i arrà purdŭ la favella, e nen arà plou d’gung flě, canch’ ‘l luminùs d’i oudli sarà sparì, i sleff arà ‘ng curù brūm DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia).

slef (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ slef.

slega Ⓔ pustert. schleage (Gsell 1996b:240) 6 1878 slèghes pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48)
gad. slega mar. sleiga Badia slega
s.f. Ⓜ sleghes
arbusto spinoso delle rosacee (prunus spinosa l.), detto anche pruno selvatico (gad. V/P 1998) Ⓘ prugnolo, prugno selvatico Ⓓ Schlehdorn, Schlehe, Schwarzdorn ◇ a) iló ciafeste trognores da spinac fosc y spizusc: al é sleghes, düc chi popi blanc y vërc contëgn daite la flu illò ceaffeste trognores da spinac’ fosc’ e spizzŭsc’: el è slěghes duttg’ chi pōpi blanc’ e vertg’ cuntengn’ daïte la flu DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia).

slega (gad., Badia) ↦ slega.

slegnada (moe.) ↦ legneda.

slegnèda (fas.) ↦ legnèda.

sleiga (mar.) ↦ slega.

slejierir (fas., moe.) ↦ slesiré.

slemené (fod.) ↦ slomené.

slengèr (caz.) ↦ slongé.

slepa Ⓔ nordit. slepa ‘schiaffo; grande fetta’ ‹  * slepja ‹  langob. * slapja (Gsell 1996b:240) 6 1845 lepe pl. (BrunelG, MusciatSalin1845:12)
gad. slepa grd. slepa fas. slepa, lepa bra. slepa moe. slapa fod. slepa amp. slepa
s.f. Ⓜ slepes
colpo violento dato a mano aperta sul viso (gad. A 1879; Pi 1967, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973, amp. A 1879; Q/K/F 1988) Ⓘ ceffone, sberla Ⓓ Ohrfeige, Maulschelle ◇ a) Se no voi lepe e bastonade / Colpes, legnade e forade, / Cognaré bel, bel trotar / A costa de toalar. Se nò voi lepe e bastonade / Kolpes, legnade e forade, / Kognarè bel, bel trotár / A kosta de Toalár. BrunelG, MusciatSalin1845:12 (bra.).

slepa (gad., grd., fas., bra., fod., amp.) ↦ slepa.

sleserament (fod.) ↦ slesirament.

sleserí (fod.) ↦ slesiré.

slesirament Ⓔ deriv. di slesiré 6 1878 slisirament (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92)
gad. slisiramënt Badia slisiramënt grd. slesiramënt fod. sleserament
s.m. Ⓜ slesiramenc
l’alleggerire, l’essere alleggerito (gad., grd. F 2002, fod. Ms 2005) Ⓘ alleggerimento Ⓓ Erleichterung ◇ a) o mëneme impara te tüa fossa, porcí che la vita m’é n pëis, n slisiramënt la mort o mèneme impara te tua fossa, purcicche la vita m’è ‘ng peis, ‘ng sliſirament la mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia).

slesiramënt (grd.) ↦ slesirament.

slesiré Ⓔ deriv. di lesier (EWD 4, 224) 6 1878 sliſiràss (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43)
gad. slisiré mar. slisiré Badia slisiré grd. slesiré fas. slejierir bra. slijierir moe. slejierir fod. sleserí LD slesiré
v.tr. Ⓜ slesireia
1 rendere leggero o più leggero (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ alleggerire Ⓓ erleichtern
2 rendere, meno grave (gad.) Ⓘ alleggerire, alleviare Ⓓ erleichtern ◇ a) Bele le sonn dla ciampana me slisirass cotan le cör. Belle ‘l son d’la ciampana mè sliſiràss’ cutang ‘l cour. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia).

slesiré (grd., LD) ↦ slesiré.

slet (mar.) ↦ sclet.

slezià (amp.) ↦ slizié.

slijierir (bra.) ↦ slesiré.

slis (Badia) ↦ deslis.

sliscé Ⓔ apadan. (s)lišar ‘lisciare’ ‹  LIX(I)ĀRE ‘mit Lauge behandeln, glätten’ (Gsell 1991a:137) 6 1873 slizzà (Anonim, Toses- Cortina1873-1938:30)
fas. sliscèr bra. slisciar moe. slisciar amp. sliscià
v.tr. Ⓜ sliscia
1 rendere liscia una superficie eliminandone scabrosità e disuguaglianze (fas. DA 1973, amp. Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ lisciare, levigare Ⓓ glätten
2 fig. attrarre o assecondare con lusinghe, blandire (fas. DA 1973, amp. Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ adulare Ⓓ schmeicheln ◇ a) Sae śà da ve sliscià / Vardà de me avisà / Che una peso de chesta ca / Vedaré che r’à ciapà. Saesà da ve slizzà / Vardà de me avisà / Che una peso de chesta cà / Vedarè che ra ciapà. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

sliscèr (fas.) ↦ sliscé.

sliscià (amp.) ↦ sliscé.

slisciar (bra., moe.) ↦ sliscé.

slisiramënt (gad., Badia) ↦ slesirament.

slisiré (gad., mar., Badia) ↦ slesiré.

slita Ⓔ ahd. slita (EWD 5, 263) 6 1860 ‘n slitta (BrunelG, Occa-