Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/969

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


spié
934


portamento altrui (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ spiare Ⓓ spähen ◇ a) propio come l aragn, che spia da la sua tana, se na mossa và a se picà nte la tela propio come l’aragn, che spia dalla sua tana, se una mossa va a se piccà ‘nte la tela AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
2 fig. scorgere, riconoscere di lontano (gad. DLS 2002, grd. L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013) Ⓘ avvistare Ⓓ erspähen, sichten, erblicken ◇ a) Se se i spia tra Sèn Jan e Pera / I concéres da Poza / L ciaf i ge smoza / E i li trasc morc a tera. Se se li spia tra sen San e Perra / I concieres da Pozza / El ciaf i gie smozza / E i li tras mortc a terra. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.); b) Canche ël ie ruà daujin da cësa, y che si pere l à spià, ie ël prëst jit ncontra Càŋchè ël jè ruà da us̄iŋ da tgèsa, y che si père l’ha spià, jè ël prèst s̄it iŋcontra VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.)
3 fig. capire in modo immediato, senza necessità di ragionamento o prove (gad., fas. DA 1973) Ⓘ intuire, prevedere Ⓓ durchschauen ◇ a) Intan la finëza de Golo á spié chësc plann Intang la finezza de Golo ha spiè chesc’ plān DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia).

spié (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ spié.

spië (grd.) ↦ spié.

spiedl Ⓔ SPECULUM (EWD 6, 364) 6 1763 spigl ‘speculum’ (Bartolomei1763-1976:100)
gad. spidl mar. spidl Badia spidl grd. spiedl fas. spieie caz. speie, spiege bra. speie moe. spelge fod. spiegle amp. specio LD spiedl
s.m. Ⓜ spiedli
1 materiale costituito da silicati (gad. A 1895; G 1923; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vetro Ⓓ Glas ◇ a) Le conte ê smort dal orur, al i gnô scür dan i edli, y l’anima confusa ne podô capí les parores, ch’ara â dit, i ciarâ ma fit cun edli cristalisá, sciöche de spidl ‘L conte ē smort dal orror, el i gnea scur dang i oudli, e l’anima confuja nè pudō capì les parores, ch’ella ā ditt, i ciarā ma fitt cung oudli cristalliſà, sceocche de spid’l DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia); b) Ad aldí, de ci ch’al é fat, y a odëi tres le spidl le müs de süa uma y de düc, de chi ch’ê pro mësa Ad aldì, d’cicch’ el è fatt, e a udei tres ‘l spid’l ‘l mūs d’sua uma e de duttg, de chicch’ ē pro meſa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia)
2 lastra levigata di vetro, metallizzata su una faccia, che riflette la luce e le immagini (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ specchio Ⓓ Spiegel ◇ a) En chësta manira sorëdl, i vicí, les flus, fontanes, crëpes, spinac y giarduns döt i é tan de spidli, ch’i rebatô ala memoria les parores de Gejú Ing chesta maniera sored’l, i vicceì, les flŭs, fontanes, creppes, spinac’ e giardungs dutt i è tangn’ d’spidli, ch’i rebattō alla memoria les parores de Gesù DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia); b) Canche le sorvidú i â dé n taí sferié liciorënt sciöche n spidl, y lominus sciöche arjënt, y al s’ odô le müs laite, s’ ál sprigoré, y tremorâ Canch’ ‘l servidù i ā dè ‘ng taì sfriè licceorant sceoucchè ‘ng spid’l, e luminùs sceoucche arjent, e el s’ udō ‘l mus laite, s’ àle sp[r] igorè, e tromorā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia)
3 con riferimento a persona, possedere al più alto grado quella qualità o dote, costituirne un modello (gad., amp.) Ⓘ specchio, esempio, modello Ⓓ Vorbild ◇ a) Viva! viva el nosc bon vecio! / Chel ch’El disc, el voron fei! / Voron tuoiselo par specio / Dute cuante, e pize e grei. Viva! viva el nosc’ bon vec’io! / Chel ch’El dis, el voron fei! / Voron tuoiselo par spec’io / Dute quante, e pize e grei! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); b) dötes les bones umes i mostrâ cui dëic a süa filiolanza la signorina (inlaota nominân insciö ince les prinzipësses) por spidl de devoziun duttes les bones umes i mostrā cui deitg’ a sua filiolanza la Signorina (illaota nominang ingsceou incie les principesses) pur spidl de devoziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia); c) y en chël momënt fô ’ci l’impresciun grana, porcí che i trac de Genofefa, n vero spidl de n’anima bela, inozënta, amabla, nudrida de pinsiers zelesć e ing chel moment fō ci l’impressiung grana, purcicche i trattg’ de Genofefa, ‘ng vero spidl deng n’anima bella, innozenta, amabile nudrida de pingsirz zelesti DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia).

spiedl (grd., LD) ↦ spiedl.

spiegà (col., amp.) ↦ splighé.

spiegar (bra.) ↦ splighé.

spiegazion (grd.) ↦ spligazion.

spiege (caz.) ↦ speie.

spieghé (grd., fod., MdR) ↦ splighé.

spieghèr (fas.) ↦ splighé.

spiegle (fod.) ↦ spiedl.

spieglé (fod.) ↦ spidlé.

spieie (fas.) ↦ spiedl.

spieièr (fas.) ↦ spidlé.

spièr (fas.) ↦ spié.

spierde (fod.) ↦ sperde.

spierder (grd.) ↦ sperde.

spietà (amp.) ↦ speté.

spifent Ⓔ deriv. di spifené 6 1856 spifentg (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252)
fas. spifent bra. spifent
agg. Ⓜ spifenc, spifenta, spifentes
che dà nell’occhio, che è molto appariscente (fas. R 1914/99; DILF 2013) Ⓘ vistoso, ornato Ⓓ verziert, auffällig ◇ a) Voi pare e mare! da valenc, / Vardà vesc fantolins poiousc / Famé, stracé e snariliousc; / E i gregn, brauzoi e spifenc Voi pare e mare! da valentg, / Vardà vis fantolins pojous / Famè, straccè e xnarilious; / E i gregn, brautzoi e spifentg BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.).

spifent (fas., bra.) ↦ spifent.

spigo (amp.) ↦ spich.

spina Ⓔ SPĪNA (EWD 6, 368) 6 1763 spina ‘festuca, spina, tribulus’ (Bartolomei1763-1976:100)
gad. spina mar. spina Badia spina grd. spina fas. spina fod. spina amp. spina LD spina MdR spina
s.f. Ⓜ spines
1 escrescenza rigida e acuminata, tipica di alcune piante (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ spina Ⓓ Dorn ◇ a) olà ch’ël é röses, ilò à le Signur Idie inće lascè crësce spines ólà ch’ël é reuses, illò ha le Signur Iddie inçhié lascè crësce spines DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); b) ara porvâ gonot sön limo sentada cun les leghermes ai edli, de taché adöm i toc, che pingolâ, cun fis d’erba o de raisc plü