Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/954

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


sot
919


cue, el noo eviva / Gran consilio comunal / Chel consilio che sortia / Da ra urna eletoral. Viva dunque, el novo eviva / Gran consiglio Comunàl / Chel consiglio che sortia / Dara urna al lettoral. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:29 (amp.).

sortì (amp.) ↦ sortì.

sorücia (gad., mar.) ↦ soricia.

sorventé (gad.) ↦ souraventé.

sorventè (Badia) ↦ souraventé.

sorví (gad., mar.) ↦ servì.

sorvidú (gad., mar.) ↦ servidour.

sorvisc (gad., mar.) ↦ servisc.

sospir Ⓔ it. sospiro ‹  SUSPĪRIUM (EWD 6, 322) 6 1878 sospiri (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14)
gad. sospir Badia sospire grd. suspir fas. sospir fod. sospir
s.m. Ⓜ sospirs
inspirazione ed espirazione profonda, che è spesso indice di emozione o turbamento (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; Ma 1953, fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ sospiro Ⓓ Seufzer ◇ a) mo Os dlunch presënt ince te chësta porjun orida y scöra odëis mies leghermes y aldis mi sospiri mo Os d’lunc’ present incie te chesta p’rjung orida e scura udeis mies legrimes e aldìs mi sospiri. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia); b) O beac (dijôra cun n sospir) beac chi che pó vire en compagnia O beati (dijōla cunung sospire) beati chi che po vire in compagnìa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia).

sospir (gad., fas., fod.) ↦ sospir.

sospirà (col., amp.) ↦ sospiré.

sospirar (bra.) ↦ sospiré.

sospire (Badia) ↦ sospir.

sospiré Ⓔ it. sospirare ‹  SUSPĪRĀRE (EWD 6, 322) 6 1878 sospirāla (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18)
gad. sospiré Badia sospirè grd. suspiré fas. sospirèr caz. sospirèr bra. sospirar fod. sospiré col. sospirà amp. sospirà LD sospiré
v.intr. Ⓜ sospireia
fare dei sospiri, per ansia, pena, desiderio (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sospirare Ⓓ seufzen ◇ a) canch’ara odô spo ch’al dormî chitamënter, porsura inclinada sospirâra: O Signur, dede na odlada da Cil sön chësc püre pice cang ch’ella odō despò ch’el dormī chitament’r, pur sura inchlinada sospirāla: O Signur, dede na udlada da Ceìl soung chesc’ pure picce DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia); b) Düc incëria messâ sospiré y pité ad aldí cuntan Duttg’ incear ia m’ssā suspirè e pittè ad aldì cuntang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:115 (Badia) ☝

susté
v.tr. Ⓜ sospireia
piangere, lamentare (gad.) Ⓘ sospirare Ⓓ beklagen ◇ a) Al eroe Sigfrid la fedela consorte Genofefa; le laut söl liber da cianties devotes, en pert fates da d’ëra, che sospirâ la lontananza dl sposo. Al eroe Sigfrid la fedele consorte Genofefa;’l laut soul lib’r da cianties d’votes, impert fattes da d’ella, che sospirā la lontananza d’l’ sposo. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia).

sospiré (gad., fod., LD) ↦ sospiré.

sospirè (Badia) ↦ sospiré.

sospirèr (fas., caz.) ↦ sospiré.

Sossungher (Badia) ↦ Sassongher.

sostegnì Ⓔ it. sostenere 6 1811 sostignì (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. sostigní Badia sostigní grd. sustenì fas. sostegnir moe. sostegnir fod. sostegnì amp. sostegnì LD sostegnì
v.tr. Ⓜ sostegn, sostegnon, sostegnù
1 tenere sollevata una cosa o una persona sopportandone il peso dal di sotto (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sostenere Ⓓ tragen, stützen
2 fig. affermare, asserire una cosa di cui si è convinti (gad. P/P 1966, grd. Ma 1953, fas. DA 1973, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ sostenere fig.Ⓓ behaupten ◇ a) Calchedun sostien par zerto / Che di note, el và in ca e in là. Calchedun sostien par zèrto / Che di nόtte, el va, in ca e in là. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37 (amp.).

sostegnì (fod., amp., LD) ↦ sostegnì.

sostegnir (fas., moe.) ↦ sostegnì.

sostigní (gad., Badia) ↦ sostegnì.

sot Ⓔ SUBTUS (EWD 6, 326) 6 1763 schi sot ‘subdo’; sot ‘sub’; sot la boccia ‘palatus’ (Bartolomei1763-1976:97, 100)
gad. sot mar. sot Badia sot grd. sot fas. sot bra. sot moe. sote fod. sot col. sot amp. sote LD sot MdR sot
prep.
1 esprime il concetto basilare di posizione inferiore, sottostante (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sotto Ⓓ unter ◇ a) Ne te fé pu no ferdrus, / Ie te dije sot al mus: / Tu, Ujep, ies mi padrin Ne te fe pu no ferdrus, / Ie te diſhe sot al mus: / Tu, Uſhep, ies mi padrin PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) vè, che nobl Signur Vicare n à pa daidé tröc ël jö sot tru vè, che nobl Signur Vicare ‘ǹ ha pa dëidé treućh ël ĝeu sott trù DeRüM, VicareSignoria1833-1995:276 (MdR); c) Ou! mena cà per chel gramial / Bianch; sora l ciaf! e sora l piet, / Sot’amba! A n auter dal corpet Ohu! mena cà per chel gramial / Bianc; sora ‘l tgiaf! e sora ‘l piet, / Sott’ amba! A ‘n auter dal corpet BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.); d) Per no giaté striches mucia chël debota sot a mëisa ite. Per no giatè striches muĉa chëll debòta sott a mëiźa ite. VianUA, OstFëna1864:196 (grd.); e) Una tigre amaestrada / ‘L é ra prim bestia che vedon / Śà noe ane r’on ciapada / Sote un sas in padeon. Una tigre ammaestrada / Le ra prim bestia che vedόn / Za nòe ane, ròn ciapàda / Sόtte un sas in padeόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.); f) Sot a n ciadortl de peció ára ciafé na röta Soutt a ‘ng ceadōrt’l d’pecceŏ alla ceaffè na rŏuta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia); g) I omi se desmostrâ plëgns de respet sciöche sc’ ai foss te dlijia, col ciapel sot le brac I ommi sè desmostrā plengn’s d’respett sceoucch s’ei foss’ te dlisia, col ciapell soutt ‘l bracc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:118 (Badia); h) En verité, sot a afliziuns granes y pesoces s’ascognel gran grazies y fortunes In veritè, sott a affliziungs granes e psoccies s’ ascognel grang grazies e fortunes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia)
2 per esprimere dipendenza o soggezione, subordinazione, sudditanza (gad., grd., fod.) Ⓘ sotto Ⓓ unter ◇ a) ëila no se nfidova jì sot ai uedli de Gejù, y per chësc stajova ëila dovia drë aricëul bradlan ëila no sën fidòva s̄i sott ai uedli di Ges̄ù, y per chëst stas̄òva ëila dòvia drè ariĉoul bràdlàŋ VianUA, Madalena1864:193 (grd.); b) E massima la puora jent, che ven su per limojina sarave ben contenta de podè tornà sot a l’Austria, sot a l’acuila, che davant i butava nte le spazadure. E massima la puora jent, che ven su per limosena sarave ben contenta de podè tornà sott all’ Austria, sott’ all’ acquila, che davant i buttava ‘nte