Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/927

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


setcent
892


gad. setcënt Badia setcënt grd. setcënt fas. setcent fod. setcënt col. setzent amp. setezento
num.
numero formato da sette volte cento (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ settecento Ⓓ siebenhundert ◇ a) Che na Mëssa novela é solenité rara / Sura Col Maladët, chiló te Corvara. / Siur Ojöp Pescosta dl nonantedui y setcënt / á dit la prüma chiló al recort de jënt Che na Massa novella è solennité rara / Sura coll maladatt, chilò te Corvara. / Sior Oŝöp Pescosta del nonantadui e set ciant / Ha ditt la prüma chilò al recorde de saint PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

setcent (fas.) ↦ setcent.

setcënt (gad., Badia, grd., fod.) ↦ setcent.

sete (amp.) ↦ set.

setezento (amp.) ↦ setcent.

setim Ⓔ it. settimo 6 1813 settima (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. setim mar. setimo Badia setimo, scetimo grd. setim fas. sétim caz. setimo fod. setimo amp. setimo LD setim
num. Ⓜ setims, setima, setimes
corrispondente al numero sette in una successione o in una classificazione (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ settimo Ⓓ siebter ◇ a) V’adore pra chësta setima Stazion, mi seniëur adulerà, che tumëis sui doi iedesc a tiera V’adore pra chasta settima Stazion, mi sögnieur adulerà, che tumèis sui doi jàdesch a tiara RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) al ê le setim invern, y sc’ i atri inverns ne n’ê nia stá tan crödi, se fajô impó chësta ota sintí le frëit teriblmënter el ē ‘l settimo ingvēr, e s’ i atri ingverz nen ē nia sta tang crudi, sè fajō impò chesta ota sintì ‘l freit terribilment’r DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia).

setim (gad., grd., LD) ↦ setim.

sétim (fas.) ↦ setim.

setimo (mar., Badia, caz., fod., amp.) ↦ setim.

setzent (col.) ↦ setcent.

Sëuc (grd.) ↦ Souc.

sëul (grd.) ↦ soul.

sëur (grd.) ↦ saour.

sëura (grd.) ↦ soura.

sëurainuem (grd.) ↦ sourainom.

sëuraventé (grd.) ↦ souraventé.

sëurora (grd.) ↦ sourafora.

sëuros (grd.) ↦ souraos.

sëurt (grd.) ↦ sourt.

seve (fod.) ↦ save.

sèvech (fas.) ↦ save.

sever Ⓔ it. severo 6 1875 severissimo (SommavillaA, DecameronIXMOE1875:640)
grd. sever fas. sever bra. sever moe. sever fod. severo
agg. Ⓜ severs, severa, severes
alieno da indulgenze o cedimenti nell’esercizio di un’autorità o di un ufficio (grd., fas., fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ severo Ⓓ streng ◇ a) El Re […] l’é deventà un severiscimo persecutor contro ogneun El Re […] l’è deventà un severissimo persecutor contro ognun SommavillaA, DecameronIXMOE1875:640 (moe.); b) El Re […] é doventà severiscimo persecutor de ogneun Al (il) Re […] è diventà ševerissimo persecuto̬r d’ognun RifesserJB, DecameronIXBRA1875:650 (bra.); c) L Re […] é deventé n severiscim persecutor de ogniun El Rẹ […] è deventè uṅ ševerissimo persecuto̮r de ognuṅ PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (grd.).

sever (grd., fas., bra., moe.) ↦ sever.

severamenter Ⓔ deriv. di sever x it. severamente 6 1875 ševęraménter (RifesserJB, DecameronIXBRA1875:650)
fas. severamenter bra. severamenter
avv.
con severità (fas.) Ⓘ severamente, rigorosamente Ⓓ mit Strenge, streng ◇ a) à scomenzà da la enjuria fata a chesta segnora, la cala severamenter à vendicada ha šco̬menzà dall’ injuria fatta a chösta signo̬ra, la cala ševęraménter ha vendicada RifesserJB, DecameronIXBRA1875:650 (bra.).

severamenter (fas., bra.) ↦ severamenter.

severità (fas.) ↦ severité.

severité Ⓔ deriv. di sever x it. severità 6 1875 severità (SommavillaA, DecameronIXMOE1875:640)
fas. severità fod. sceverité
s.f. sg.
rigore, mancanza di indulgenza (fas., fod. Ms 2005) Ⓘ severità Ⓓ Strenge ◇ a) scomenzando da la ofeja fata a sta fémena, che punì con gran severità, l’é deventà un severiscimo persecutor contro ogneun scomenzando dalla offesa fatta a sta femena, che punì con gran severità, l’è deventà un severissimo persecutor contro ognun SommavillaA, DecameronIXMOE1875:640 (fas.).

severo (fod.) ↦ sever.

sevie (moe.) ↦ save.

sezion Ⓔ it. sezione 6 1873 Seziòn (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:24)
gad. seziun Badia seziun grd. sezion fas. sezion fod. sezion amp. sezion LD sezion
s.f. Ⓜ sezions
suddivisione, ripartizione; ciascuna delle parti in cui è stato diviso un tutto organico (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sezione Ⓓ Sektion ◇ a) E canche un busc de stories / Natural i mandaron / Parché reste una memoria / De sta nobil sezion. E canche un busc de stories / Natural i mandaròn / Par’ chè reste una memoria / De sta nobil Seziòn. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:24 (amp.).

sezion (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ sezion.

seziun (gad., Badia) ↦ sezion.

sfadiëus (grd.) ↦ sfadious.

sfadios (moe., col., amp.) ↦ sfadious.

sfadious Ⓔ deriv. di sfadié (EWD 6, 214) 6 1878 sfadiosa (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109)
gad. sfadius mar. sfadius Badia sfadius grd. sfadiëus fas. sfadious moe. sfadios fod. sfadious col. sfadios amp. sfadios LD sfadious
agg. Ⓜ sfadiousc, sfadiousa, sfadiouses
che dà, che richiede fatica (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ faticoso Ⓓ anstrengend, mühsam ◇ a) Resta chiló, amich, (i â dit le conte) lascenen jí n plü jonn por chësta strada sfadiosa. Resta chilò, amico, (i ā ditt ‘l conte) làsceung jì ‘ng plou jon pur chesta strada sfadioſa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia) ☟ ert3.

sfadious (fas., fod., LD) ↦ sfadious.

sfadius (gad., mar., Badia) ↦ sfadious.

sfanté (gad.) ↦ desfanté1.

sfardà (amp.) ↦ desfredé.

sfardor (amp.) ↦ sfredour.

sfeguré (fod.) ↦ desfiguré.

sfëi (mar.) ↦ sfuei.

sferdé (fod.) ↦ desferdé.