Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/993

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


strument
958



arnese, apparecchio, dispositivo atto a compiere determinate operazioni o svolgere una attività (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ strumento Ⓓ Instrument ◇ a) Spo ái metü dui toc de lëgn grosc, adöm, sciöche chisc, ch’i tëgni tla man, stá unis, y fat adinfora n stromënt, nominé crusc Spo ai m’tù dui tocc’ de lengn’ grosc’, adūm, sceoucche chisc’, ch’i tegne t’ la mang, sta unīs, e fatt d’ingfora ‘ng strument, nominè crusc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74 (Badia).

strument (fas., fod., LD) ↦ strument.

strumënt (Badia, grd.) ↦ strument.

strumento (amp.) ↦ strument.

strumont (mar.) ↦ strument.

strupé (grd.) ↦ stopé.

strupiar (bra.) ↦ storpiar.

strupié (fod.) ↦ storpié.

strüscé (mar.) ↦ striscé.

struscià (amp.) ↦ struscié.

strusciar (bra., moe.) ↦ struscié.

struscié Ⓔ nordit. struss(i)ar (Gsell 1996b:250) 6 1868 struscià (DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358)
gad. struscié Badia sdruscié grd. struscië fas. struscièr caz. struscièr bra. strusciar moe. strusciar fod. struscié col. strussià amp. struscià LD struscié
v.intr. Ⓜ struscia
faticare, incontrare difficoltà nel fare qualche cosa (gad. A 1879; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ faticare, stentare Ⓓ Mühe haben, sich abmühen ◇ a) Da conbate aré col fariseo / col rico, el prepotente dut’al di / aré da struscià, ce mai cardeo? Da combate avarè col fariseo / col rico, el prepotente dut’al dì / avarè da struscià, ce mai cardeo? DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358 (amp.); b) Finalmente r’on spontada / Dopo tanto che on lourà / Su beon… e che ra vada / On fenì de struscià! Finalmente rόn spόntada / Dópo tanto che on laurà / Su beόn… e che ra vada / On fenì de struscià! Anonim, ManageriaComunal1873-1973:28 (amp.).

struscié (gad., fod., LD) ↦ struscié.

struscië (grd.) ↦ struscié.

struscièr (fas., caz.) ↦ struscié.

strussià (col.) ↦ struscié.

strutà (amp.) ↦ sturté.

strutar (bra., moe.) ↦ sturté.

strutèr (caz.) ↦ sturté.

struz Ⓔ mhd. strûz ‘mazzo di fiori’ (GsellMM) 6 1873 struzzo (Anonim, TosesCortina1873-1938:30)
amp. struzo
s.m. Ⓜ struc
quantità di fiori o di erbaggi raccolti e legati insieme per i gambi (amp.) Ⓘ mazzo, mazzo di fiori Ⓓ Strauß ◇ a) Sul ciapel ’es à un deśio, / E s’à da dì el vero / ’Es vorae el struzo intiero. Sul ciapel e s’ ha un desio, / E s’ ha da dì el vero / Es vorae el struzzo intiero. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

struzo (amp.) ↦ struz.

stua Ⓔ *EXTŪPHA (EWD 6, 477) 6 1833 stüa (DeRüM, SignuresSorus1833-1995:235)
gad. stüa mar. stöa Badia stüa grd. stua fas. stua caz. stua fod. stua amp. stua LD stua MdR stüa
s.f. Ⓜ stues
camera adibita alla vita diurna della famiglia, a ritrovo e a ricevimento (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ salotto, stanza da soggiorno, stube Ⓓ Stube ◇ a) Él a ćiasa? / Scé, Donzela, ël é inte la stüa de mi pere, e lî i folieć. Él a çhiasa? / Ŝé, Donzella, ël é inte la stüa de mi père, e lì i folietg. DeRüM, SignuresSorus1833-1995:235 (MdR); b) I ó pa le fá pluré la süa, / l’ó pa spo mené te stüa. I ô pa l’fà pluré la süa, l’ô pa spo menè te stüa. PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); c) el s’impiza ra lun, el và inze lieto / e inze stua con nos ra lascia sola el s’impiza ra lun, el va inže lieto / e inže stua con noš ra lascia sola DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); d) Canche l’era ruà a cèsa […] e che l va te stua, l veit che l’é dut de autra jent. Kan ke l era ruà a čes̅a […] e ke l va te stua, el veit ke l è dut de autra ʒ̉ent. BrunelG, Cianbolpin1866:8 (caz.); e) Po à l pere dit: Inier ëis’a snel ndevinà, che ie é mpià la lum te nosta stua pǫ a l pę́rę dit: iníer áis-a̤ žnel ndęviná, k’ íe ę mpiá la̤ luŋ tę nǫ́šta̤ štúa̤ RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.).

stua (grd., fas., caz., fod., amp., LD) ↦ stua.

stüa (gad., Badia, MdR) ↦ stua.

stuch Ⓔ it. stucco 6 1873 stucco (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33)
fod. stuch col. stuco amp. stuco
s.m. sg.
miscuglio più o meno complesso che serve ad attaccare oggetti vari fra loro (fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002) Ⓘ stucco, mastice Ⓓ Stuck, Kitt
de stuch (amp.) Ⓘ sbalorditivo, impressionante Ⓓ beeindruckend, erstaunlich ◇ a) ‘L é un pormai, uzel de stuco / El se crede ci sà ci. Le un por mai, uzel de stucco / El se crede, cì sà cì. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.).

stuch (fod.) ↦ stuch.

stuco (col., amp.) ↦ stuch.

studà (amp.) ↦ studé.

studar (bra.) ↦ studé.

stude Ⓔ it. studio ‹ STUDIUM (EWD 6, 479) 6 1833 stüdio (DeRüM, Libri1833-1995:285)
gad. stüde Badia studio grd. stude fas. studie fod. studio amp. studio LD stude MdR studio
s.m. Ⓜ studi
applicazione della mente, volta all’apprendimento o alla conoscenza di qualcosa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ studio Ⓓ Studium ◇ a) Jache to signur Berba ê n om de gran stüdio e de gran savëi, sce ne dübiti nia ch’ël n’abe üna de les plü beles libreries. Ĝiacche tò Signur Bärba ê ‘ǹ óm de graǹ stüdio e de graǹ savëi, ŝe ne dübiti nia ch’ël n’abbe üna de les plü belles libreries. DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR); b) Dagnora plü bel, y proi y studënc, / Plëgns de stüde y damac valënc Dagnora plö bell, e proi e stodantg, / Plagns de stüdio e damatg valantg PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

stude (grd., LD) ↦ stude.

studé Ⓔ *EXTŪTĀRE (EWD 3, 89) 6 1844 studa 6 (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
gad. stodé grd. studé fas. studèr bra. studar fod. studé amp. studà LD studé