Vocabolar dl ladin leterar/Vocabolar/Sa-se

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Vocabolar dl ladin leterar  (2020)  by Paul Videsott
Sa-se
[ 827 ]

s

sa Ⓔ SŪSUM (EWD 6, 286) + AD 6 1845 sa (BrunelG, MusciatSalin1845:6)
gad. sa Calfosch sa Badia sa grd. sa fas. sa caz. sa bra. sa fod. sa amp. sa
esprime il concetto basilare di posizione superiore, soprastante o il movimento verso tale posizione, ma indica anche padronanza, influenza esercitata o simile (gad. P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ su a, su in Ⓓ hinauf nach, oben in ◇ a) Piens de vin e piens de rost / I à fat l consilio sa Grava l’ost. Plens de ving e plens de rost / I a fat l konsìglio sa Grava l ost. BrunelG, MusciatSalin1845:6 (bra.); b) os dal me sëch, passede Col Maladët, / sa Morin Rot da Calfosch a bëre ega, / y che fosses jö en funz de Marou o a Longega! os dal mè sëch, passed’ Côl Maladët, / sa Morin Rot da Calfosch a bëir’ ega, / y che fosses jö in funz de Marô o a Longega! PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia); c) N’autra outa l’era chiamà sa Vich n giudizie ’N autr’ óuta l era kiamà sa Vik n judizio BrunelG, TomasKuz1861:1 (bra.); d) J. Ie l’é trëi invierns, che d’instà l’ova la ciajarina sa mont. S̄. Iö l’hè trëi iŋviergn, che d’iŋstà l’òva la caras̄ina sa mont. VianUA, JanTone1864:199 (grd.); e) L’era giusta l meis de aost, che la jent jìa sa mont a seèr e l’é se n jit su ence el L era ğiusta l meis de Aost, ke la ʒ̉ent ʒ̉ia sa mont a seer e l e sén ʒ̉it su ence el BrunelG, Cianbolpin1866:9 (caz.); f) Ra śoentù d’Anpezo / Stà senpre sa ra piazes / Ma el par de no crede / Chi che no pó vede / Ch’ ’es posse fei coscì. Ra zoentù d’Ampezzo / Stà sempre sa ra piazzes / Ma el par de no crede / Chi che no po’ vede / Ches pòsse fei così. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

sa (gad., Calfosch, Badia, grd., fas., caz., bra., fod., amp.) ↦ sa.

sa (amp.) ↦ sel.

śà (amp.) ↦ ja1.

sabela (amp.) ↦ sabla.

śabela (moe.) ↦ sabla.

śabia (fas.) ↦ sabla.

sabla Ⓔ mhd. sabel (EWD 6, 3) x (nord)it. sciabola (GsellMM) 6 1853 śables (PescostaC, BracunCoz1853-1994:226)
gad. sabla Badia śabla grd. sabla fas. śabia moe. śabela fod. sabla amp. sabela LD sabla
s.f. Ⓜ sables
arma bianca da punta e da taglio, per lo più ricurva e scanalata, facile a brandirsi con una sola mano (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ sciabola Ⓓ Säbel ◇ a) Ai sfodra rabiusc sciöche le diau sëgn les sables, / se tira de barest surafora ales sciables. Ai sfodra rabiusc sciöco l’diao śëgn les śables, / se tira d’barest sura fora ales sciables. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia); b) mo sce t’es ’ci sëgn rica no confidete söi bëgns dla tera: recordete, che le col, che l’á porté é gnü taié dala sabla mo s’ t’es ci sengn’ ricca nò confidete sui bengn’s d’la terra: recordete, che ‘l cōl, ch’l’à portè è gnu taiè dalla sabla DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia).

sabla (gad., grd., fod., LD) ↦ sabla.

śabla (Badia) ↦ sabla.

sach Ⓔ SACCUS (EWD 6, 4) 6 1858 sach (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:4)
gad. sach mar. sach grd. sach fas. sach caz. sach bra. sach fod. sach amp. saco LD sach
s.m. Ⓜ sac
involucro di tela ruvida, carta o plastica, di forma allungata e aperto in alto, in cui si conservano o si trasportano materiali o oggetti (gad. A 1879; G 1923; Ma 1953; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; s [ 828 ] DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sacco Ⓓ Sack ◇ a) Ló era un auter mago che aea un gran muge de nìgole te un sach e dijea che se l vel che l pieve no l’à auter brea de lasciar jir le nìgole fora del sach. Lo erô un auter mago chö aöa un grang mugö dö nuvolö tö un sach ö dischöa chö söl öl chöl piövö no la uter bröa chö dö lasar schir lö nuvolö fôrô döl sach. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:4 (bra.); b) Un l’é jit dotrei vèresc de là e l’à portà n sach e l disc: Chiò te ès cèrn e ardel Un l e ʒ̉it doi trei veres de la e l à portà un sak e l diš: Kiò te es čern e ardél BrunelG, Cianbolpin1866:13 (caz.).

sach (gad., mar., grd., fas., caz., bra., fod., LD) ↦ sach.

sacher Ⓔ it. sacro ‹ SACER 6 1878 sacro (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17)
gad. sacher mar. sacher Badia sacher grd. sacher fas. sacher fod. sacher LD sacher
agg. Ⓜ sacri, sacra, sacres
di quanto è connesso alla presenza o al culto della divinità o, più genericamente, all’oggetto di una particolare riverenza o venerazione (gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ sacro Ⓓ heilig ◇ a) En mancianza de n amich, che le portes a bato, y de n sacher minister, che recordes a pere y compere sü oblighi, fajarái iö da sazerdot, da pere y tot. In mancanza de ‘ng amico, che ‘l porte a batto, e deng sacro ministro, che recorde a pere e compère su oblighi, farai iou da sacerdote, da pere e tōt. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia); b) Le signur zerimonier fej chiló da patrun / Y tëgn en regola la sacra funziun L’signur ceremoníer fess chilo da patrung / E tagn in regola la sacra fonziung PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

sacher (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ sa-

cher.

saco (amp.) ↦ sach.

sacotant (fas.) ↦ zacotant.

sacramantè (Badia) ↦ sacramenté.

sacrament Ⓔ it. sacramento ‹ SACRĀMENTUM (EWD 6, 6) x dt. Sakrament (cff. significato 3) (GsellMM) 6 1856 Sacrament (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252)
gad. sacramënt mar. sacramont Badia sacramënt grd. sacramënt fas. sacrament bra. sacrament fod. sacrament amp. sacramento LD sacrament
s.m. Ⓜ sacramenc
1 nella teologia cattolica, segno sensibile, sacro, istituito permanentemente da gesù cristo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sacramento Ⓓ Sakrament ◇ a) Coscita i peres fascegn / zenza i sacramenc / Ence i più valenc / Doventassa duc luteregn. Cosita i peres Fasseng / zenzo i Sacramentc / Encie i piu valentc / Doventassa dutc Lutereng. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.)
2 l’eucaristia o l’ostia consacrata (fas.) Ⓘ sacramento Ⓓ Sakrament ◇ a) Se sie ben fat vardar n tous, / Che tira i bòzoi contra l vent, / E no adorar l Sacrament / L lo dirà El. Ió son curious. Se sie beng fat vardar ‘n touz, / Che tira i botzoi contra ‘l vent, / E no adorar ‘l Sacrament / ‘L lo dirà El. Io song curiouz. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.)
3 espressione rabbiosamente offensiva o blasfema (amp.) Ⓘ imprecazione Ⓓ Fluchwort ◇ a) E intanto el i dà drio ra so parlata / con un sussuro che ‘l parea un morin… / ma el peso m’à sapù ch’ogni momento / el dijea na porcada o un sacramento E intanto el i da drio ra so parlata / con un sušuro ch’el parea un morin… / ma el pezo m’ha sapú ch’ogni momento / el digea na porcada o un sacramento. DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.)
santiscim sacrament (gad., grd. F 2002, fas.) Ⓘ santissimo sacramento Ⓓ Allerheiligstes ◇ a) Per l Santiscim Sacrament / En lejia o en procescion / Ogne bel confalon / L’é n bel ornament. Pel santissim Sacrament / In lesia o in Processiong / Ogni bel confalong / Le un bel ornament. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:266 (bra.).

sacrament (fas., bra., fod., LD) ↦ sacrament.

sacramënt (gad., Badia, grd.) ↦ sacrament.

sacramentà (col., amp.) ↦ sacramenté.

sacramentar (bra.) ↦ sacramenté.

sacramenté Ⓔ deriv. di sacrament (EWD 6, 7) 6 1873 sacramentà (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:21)
gad. sacramenté Badia sacramantè fas. sacramentèr bra. sacramentar fod. sacramenté col. sacramentà amp. sacramentà
v.intr. Ⓜ sacramenteia
proferire parole rabbiosamente offensive o blasfeme, inveire (gad. Ma 1950, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Pz 1989, amp.) Ⓘ imprecare, sacramentare Ⓓ fluchen ◇ a) Doi o tre, de sto seralio / Cuanto i pesa saé śà, / N’outra ota se non sbalio / De i sentì a sacramentà. Doi o tre, de sto serraglio / Quanto i pèsa savè zà, / Nautra ὸta se non sbàglio / Dei sentì a sacramentà. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:21 (amp.).

sacramenté (gad., fod.) ↦ sacramenté.

sacramentèr (fas.) ↦ sacramenté.

sacramento (amp.) ↦ sacrament.

sacramont (mar.) ↦ sacrament.

sacrestia Ⓔ it. sacrestia ‹ *SACRISTIA (EWD 6, 7) 6 1879 sacr’stia (PescostaC, MëssaPescosta1879:5)
gad. sacrestia mar. sacrestia, sagrestia, sangrestia Badia sacrestia fas. sacrestìa fod. sacrestia amp. sacrestia LD sacrestia
s.f. Ⓜ sacresties
locale nella chiesa in cui si conservano i paramenti, gli arredi sacri, i libri liturgici e le reliquie (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sagrestia Ⓓ Sakristei ◇ a) Ai sona la ciampanela de sacrestia, / Y i servi de Dî pëia sëgn ia. Ai sona la tgiampanella de sacr’stia, / E i servi de Dio pája sagn ía. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

sacrestia (gad., mar., Badia, fod., amp., LD) ↦ sacre-

stia.

sacrestìa (fas.) ↦ sacrestia.

sacretario (amp.) ↦ segretario.

sacrificà (amp.) ↦ sacrifiché.

sacrificar (bra.) ↦ sacrifiché.

sacrifiché Ⓔ it. sacrificare ‹ SACRIFICĀRE (EWD 6, 8) 6 1878 sacrifichè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11)
gad. sacrifiché mar. sacrifiché Badia sacrifiché grd. sacrifiché fas. sacrifichèr bra. sacrificar fod. sacrifiché amp. sacrificà LD sacrifiché
v.tr. Ⓜ sacrificheia
1 in alcune religioni, offrire in sacrificio una vittima alla divinità; immolare (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sacrificare Ⓓ opfern

sach [ 829 ]
2 portare qualcuno alla morte o a grave sofferenza in nome di certe convinzioni (gad.) Ⓘ sacrificare Ⓓ opfern ◇ a) Aldide, aldide, coche le vënt sciüra, y ürla spaventosamënter! Coche les rames se moscëda cun sënn; döta la natöra desmostra orur a odëi sacrifican l’inozënt, insciö se fajarára dagnora spavënt! Aldide, aldide, cocche ‘l vent sciura, e urla spaventosament’r! cocche les rames sè mosceda cung senn; dutta la natura demostra orror a udei sacrificang l’innozente, ingsceou sè faralla dagnara spavent! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia); b) Datrac scraiâl indô: Gnëise duncue a me dô, siilagrazidî? me menëise ala mort? Atira vëgni, (y lovâ sö); i á sacrifiché na uma inozënta, y n püre bambin, i m’l’á miritada, ch’al me vëgnes taié ia le ce Datrattg’ scraiāle indō: Gneiſe dunque a m’dō, sillagrizidì? mè m’neiſe alla mort? attira vegni, (e levā sou); i à sacrifichè na uma innozente, e ‘ng pure bambing, i m’la meritada, ch’el m’vegne taiè ia ‘l ciè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia)
3 rinunciare a qualcosa cui si tiene molto per il conseguimento di un dato fine (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sacrificare Ⓓ opfern ◇ a) por chël y por sü piaceri êl pronto a sacrifiché döt pur chel, e pur su piazeri ēle pronto a sacrifichè dutt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ sacrifichés, sacrificheda, sacrifichedes
offerto in sacrificio (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ sacrificato Ⓓ geopfert ◇ a) porvede de fá a öna cun Idî, a chësc fin jide da Gejú Crist, so fi sacrifiché por por salvé i pecaturs purvede d’fa a una cung Iddì, a chesc’ fing jide da Gesù Cristo, so Fì sacrifichè pur salvè i peccatori DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia).

sacrifiché (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ sacri-

fiché.

sacrifichèr (fas.) ↦ sacrifiché.

sacrifize Ⓔ it. sacrificio (EWD 6, 8) 6 1878 sacrifizio (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87)
gad. sacrifize Badia sacrifizio grd. sacrifize fas. sacrifizie caz. sacrifize fod. sacrifize, sacrifizio amp. sacrifizio LD sacrifize
s.m. Ⓜ sacrifizi
1 in alcune religioni, spec. pagane, l’offerta della vittima alla divinità, per renderle onore o propiziarla (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ sacrificio Ⓓ Opfer
2 fig. senza includere l’idea della morte, a proposito di chi sia, senza sua colpa, danneggiato da persone e circostanze (gad.) Ⓘ vittima, sacrificio Ⓓ Opfer ◇ a) Al á dunca comané ch’al vëgnes aresté ciamó en chëra nöt, metü ti fers y trat te na porjun compagna a chëra, olach’ al â fat patí tan tröp y tan dî le sacrifize inozënt. El à dunca comanè ch’el vegne arrestè ciamò in chella noutt, m’tù ti ferz e tratt tena p’rjung compagna a chella, ullacch’ el ā fatt patì tan troupp e tan dì ‘l sacrifizio innozent. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia).

sacrifize (gad., grd., caz., fod., LD) ↦ sacrifize.

sacrifizie (fas.) ↦ sacrifize.

sacrifizio (Badia, fod., amp.) ↦ sacrifize.

Sacun 6 1828 Sacun (PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142)
gad. Sacun grd. Sacun fod. Sacun amp. Sacun LD Sacun
topon.
frazione del comune di ortisei (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ San Giacomo Ⓓ St. Jakob ◇ a) T’Urtijëi ei fat la prova; / ma degun ne me cialova!! / Dlaite ënghe no / chëi da Sacun via do! T’ortisei, ei fat la prova; / ma de gung ne me tgialòva!! / Dlaite ènche nò / chëi da Sacun via do! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.).

Sacun (gad., grd., fod., amp., LD) ↦ Sacun.

saé (amp.) ↦ savei.

saer (fas., caz., bra., moe.) ↦ savei.

saeta (fas., amp.) ↦ saita.

safuië (grd.) ↦ sofoié.

sagrestia (mar.) ↦ sacrestia.

Saio 6 1860 Saio (DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471)
amp. Saio
antrop.
soprannome di famiglia ampezzana (amp.) Ⓘ Saio Ⓓ Saio ◇ a) I nos prees, ma i badiote / dute i mode i à zercà / parché el "Saio" sti galiote / no i ‘l vorea pioan ca. I nos prèves, ma i badiote / dute i mode i à zercà / parché el "Saio" ’sti gagliotte / no il voréa Piovan cà. DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471 (amp.).

Saio (amp.) ↦ Saio.

saiot (bra.) ↦ soglot.

saita Ⓔ SAGITTA (EWD 6, 10; http://www.atilf.fr/DERom/entree/ sa’gItt-a) 6 1878 saìtta (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89)
gad. saita mar. saita Badia saita grd. sëita fas. saeta, sita fod. sciaeta, sita amp. saeta, sita LD saita
s.f. Ⓜ saites
arma costituita da un’asta munita di una punta acuminata, da lanciare con l’arco, la balestra o altro (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ freccia, saetta Ⓓ Pfeil ◇ a) Por chësc un á fat n gran convit, cun alegries de musiga col’erpa y ciantamënc solens y de bona vëia, n’ater á injigné n riterspiel, da trá la saita te n anel Pur chesc’ ung à fatt ‘ng grang convito, cung allegries d’musiga coll arpa e ciantamentg’ solenni e d’bonavouia, ‘ng n’at’r à ingjignè ‘ng ritterspil, da tra la saìtta teng anell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia); b) tla medema manira, che na saita trata vá a ferí le cör. nella m’demma maniera, che na saitta tratta va a firì ‘l cour. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia).

saita (gad., mar., Badia, LD) ↦ saita.

sajon Ⓔ SATIŌ (EWD 6, 11) 6 1763 fora de sasogn ‘intempestivus’ (Bartolomei1763-1976:81)
gad. sajun mar. sajun Badia sajun grd. sajon fas. sajon fod. sajon LD sajon
s.f. Ⓜ sajons
ciascuno dei quattro periodi in cui gli equinozi e i solstizi dividono l’anno solare (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ stagione Ⓓ Jahreszeit ◇ a) A odëi la pröma ota la pumpa dla bela sajun en döta süa belëza A udei la pruma ŏta la pumpa d’la bella sajung in dutta sua bellezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia); b) Tan de sajuns é passades öna söl’atra cun les medemes mudaziuns por Genofefa Tan d’sajungs è passades una soull’ a’tra colles medèmmes mudaziungs pur Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia)
sajon freida fig. (gad.) Ⓘ inverno, stagione fredda Ⓓ Winter, kalte Jahreszeit ◇ a) Söl finí dla frëida sajun,

sajon [ 830 ] s’êl amaré le pice, y n pez ne n’âl plü podü fora Soul finì d’la freida sajung, s ēle amarè ‘l picce, e ‘ng pezz nen āle plou podù fora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia)
stajon.

sajon (grd., fas., fod., LD) ↦ sajon.

sajun (gad., mar., Badia) ↦ sajon.

sal (bra., moe., col.) ↦ sel.

śal Ⓔ ven. zalo ‹ GALBINUS (T 1934:348) 6 1873 zal (Anonim, TosesCortina1873-1938:30)
fas. śal fod. śel amp. śal LD śal
agg. Ⓜ śai, śala, śales
di colore che nell’iride è intermedio tra l’arancio e il verde (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ giallo Ⓓ gelb ◇ a) De ciameśes ‘l é da vardà sora / Chi globe che pendora / E chi strosces verde, ros e śal / Somea senpre carnaal. De ciameses l’è da vardà sora / Chi globe che pendòra / E chi strosces verde, ros e zal / Somea sempre carnaal. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

śal (fas., amp., LD) ↦ śal.

sala Ⓔ it. sala ‹ germ. sala (EWD 6, 12) 6 1866 sala (BrunelG, Cianbolpin1866:3)
gad. sala Badia sala grd. sala fas. sala caz. sala fod. sala amp. sala LD sala
s.f. Ⓜ sales
locale ampio e spazioso in edifici pubblici (gad. A 1879; P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sala Ⓓ Saal, Halle ◇ a) l se à striscià ite per sta sfessa e l’é ruà ite te na bela sala. l s’à striša ite per sta sfesa e l è ruà ite te na bela sala. BrunelG, Cianbolpin1866:3 (caz.); b) Tla gran sala dales ermes mëtel l’elm y la spada sön mësa T’la grang sala dalles ermes mett’l l’elmo e la spada soung meſa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia).

sala (gad., Badia, grd., fas., caz., fod., amp., LD) ↦ sala.

salajëi (gad., Badia) ↦ salejei.

Salamon (fas., caz.) ↦ Salomon.

salar Ⓔ it. salario / dt. Salär 6 1873 salario (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20)
gad. salare fas. salar, salare amp. salario LD salar
s.m. Ⓜ salari
retribuzione del lavoro dipendente degli operai (gad. DLS 2002, fas. R 1914/99, amp., LD DLS 2002) Ⓘ paga, salario Ⓓ Salär, Lohn ◇ a) Co lore aumentaa, / Anche in ciou de na fre / Chi salarie che aa / Anche abastanza da se. Co lore aumentava, / Anche in ciau de naffré, / Chí salarie che ava / Anche abbastanza da sé. Anonim, Monumento1873:3 (amp.); b) Chiste i fesc, al incontrario / Dei stanpioi, che pì non é, / Prima i aumenta el so salario / Prima i cianta, ora pro me. Chiste i fesc, all’ incontrario / Dei stampiòi, che pi non ne, / Prima i aumenta, el sò salario / Prima i cianta, òra pro mè. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20 (amp.).

salar (fas., LD) ↦ salar.

salare (gad., fas.) ↦ salar.

salario (amp.) ↦ salar.

salata Ⓔ it. insalata (EWD 6, 177) 6 1833 salata (DeRüM, TütParecé1833-1995:255)
gad. salata mar. salata Badia salata grd. salata fas. salata fod. salata amp. salata LD salata MdR salata
s.f. Ⓜ salates
pietanza costituita da erbe commestibili e verdure condite (gad. G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ insalata Ⓓ Salat ◇ a) Via, mo mangede inćiamò n püch de chëst rost e un pü’ de salata. Via, mò mangiede inçhiamò ‘ǹ püc de quest rost e uǹ pü’ de salata. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR).

salata (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ salata.

saldi (col.) ↦ scialdi.

saldo1 Ⓔ it. saldo 6 1873 saldo (Anonim, Monumento1873:3)
gad. saldo grd. saldo fas. scialdo fod. saldo amp. saldo LD saldo
s.m. Ⓜ saldi
estinzione di un rapporto di credito (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp., LD DLS 2002) Ⓘ saldo Ⓓ Saldo ◇ a) Se podarae dì algo / Anche de cheres là fora, / Ch’i à dà come a saldo, / Ch’i s’ea fates alora. Se poderae dí algo / Anche de cheres lá fora, / Ch’i á dá come a saldo, / Ch’i s’ ea fattes allora. Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

saldo (gad., grd., fod., amp., LD) ↦ saldo1.

saldo2 Ⓔ it. saldo 6 1844 saldo (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117)
fas. saldo amp. saldo
agg. Ⓜ saldi, salda, saldes
fermo, sicuro, stabile, in senso materiale, con riferimento a cose o persone (fas., amp.) Ⓘ saldo, fisso Ⓓ fest ◇ a) Michel saldo stà a temon, / el i mena par ra berna / el i reje da volpon, / El i serve da luzerna. Michèl saldo sta a temón, / el i mena para berna / el i rège da volpón, / El i sèrve da luz̄èrna. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); b) Cianbolfin se fèsc ite te chest mantel e scomenza a jir en su e scomenza a se uzèr e l jìa saldo più aut e più aut. Čanbolfin se feš ite te kest mantel e scomenʒa a ʒ̉ir in su e skomenʒ a se uʒèr e el ʒ̉ia saldo più aut e più aut. BrunelG, Cianbolpin1866:15 (caz.) ☝ ferm.

saldo (fas., amp.) ↦ saldo2.

salejei Ⓔ *SILICĒTUM (Gsell 1991a, 119; 1996b, 225) 6 1878 salajei (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21)
gad. salajëi Badia salajëi
s.m. Ⓜ salejeis
pavimento costituito di selci o di altre pietre squadrate (gad.) Ⓘ selciato, lastricato Ⓓ Steinboden, Pflaster ◇ a) Caro sposo! I te scrii dal salajëi frëit de mia porjun Caro sposo! I te scrì dal salajei freit d’mia p’rjung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia); b) spo petâl dl ce te chi mürs, cun les morones söl salajëi y urlâ teriblmënter spo p’tāle d’l ciè t’ chi murz, colles morones soul salajei e urlā terribilment’r DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia); c) Sce, achiló, olach’ i sun sdraié, sön chësc salajëi, ch’i bati cui pügns, ê zacan Genofefa sentada Sé, a chilò, ullacch’ i sung sdraiè, soung chesc’ salajei, ch’i batte cui pungn’s, ē zaccang Genofefa sentada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia).

salia (gad., Badia) ↦ saliva.

Salin 6 1845 Saling (BrunelG, MusciatSalin1845:1)
fas. Salin bra. Salin
antrop.
soprannome di famiglia a pera di fassa (fas.) Ⓘ Salin Ⓓ Salin ◇ a) L’é chel pere veie musciat de Salin / Da Pera en Fascia e no trentin L è kël përe veje mušat de Saling / Da Perra ‘n Fassa e no Trenting BrunelG, MusciatSalin1845:1 (bra.); b) Ades cogne po ben fenir. / Parché sente jà Salin vegnir / Con n bachet te man / Per no dir n ram. Adés kogne po beng fenìr. / Parkè sente ža Salìng vegnìr [ 831 ] / Kon ‘n bakét te mang / Per no dir un ram. BrunelG, MusciatSalin1845:11 (bra.).

Salin (fas., bra.) ↦ Salin.

saliva Ⓔ SALĪVA (EWD 6, 18) 6 1763 salia ‘saliva’ (Bartolomei1763-1976:95)
gad. salia Badia salia grd. saliva fas. saliva fod. saliva
s.f. Ⓜ salives
liquido incolore, leggermente filante, dotato d’importanti funzioni digestive, che l’uomo secerne da apposite ghiandole situate nel cavo orale (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, fod. A 1879) Ⓘ saliva Ⓓ Speichel ◇ a) Per fin che on saliva, / Svaiede pu mé: viva! Per fin ke on saliva, / Svajëde pu me: viva! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.).

saliva (grd., fas., fod.) ↦ saliva.

salm Ⓔ it. salmo ‹ PSALMUS 6 1879 salmi pl. (PescostaC, MëssaPescosta1879:3)
gad. salm Badia scialmo grd. salm fas. salm caz. salmo fod. salm amp. salmo LD salm
s.m. Ⓜ salms
nell’antico testamento, ognuno dei canti e delle poesie religiose della liturgia ebraica, attribuiti per la maggior parte al re davide, poi raccolti nel "libro dei salmi" (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ salmo Ⓓ Psalm ◇ a) L’erpa oressi incö de Davide / Y sciöche ël de bi salms cianté L’arpa oréssi incö de Davide, / E söcche al de bi salmi tgiantè, / Spo disessi da brao: de ma gnide PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia).

salm (gad., grd., fas., fod., LD) ↦ salm.

salmo (caz., amp.) ↦ salm.

Salomon 6 1828 Solomòn (PlonerM, VedlMut1828-1997:345)
gad. Salomon Badia Salomon grd. Salomon fas. Salamon caz. Salamon
antrop.
(gad., grd., fas.) Ⓘ Salomone Ⓓ Salomon ◇ a) Salomon dij: Dut ie eitl / Auter che se n bever n saitl. Solomòn dis: Dut iè eitl / Auter che s’ en bœvr ‘n seitl. PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.); b) Salamon da la Scritura sà pa Idie che che i se dura / gé per me lascia stèr, che gé la inchèghe al maridèr. Salamon dalla scritura zapo iDio cheche i ze dura / gie per me lassa stè, che gliel’ incheghe al Maridè. ZacchiaGB, GardeneraB1858*-1995:171 (caz.); c) y impó se pói dí, che gnanca Salomon cun döta süa pumpa ne n’ê tan bëgn vistí e impò s’ poi dì, che nianca Salomon cung dutta sua pumpa nen ē tang bengn’ vistì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia).

Salomon (gad., Badia, grd.) ↦ Salomon.

salon Ⓔ it. salone (EWD 6, 12) 6 1878 salung (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7)
gad. salun Badia salun grd. salon fas. salon fod. salon
s.m. Ⓜ salons
ambiente molto grande all’interno di un’abitazione signorile, adibito a ricevimenti, balli e simile (gad. P/P 1966, grd. F 2002, fas. DA 1973; DILF 2013, fod. Pe 1973) Ⓘ salone Ⓓ großer Saal, Festsaal ◇ a) Al’alba stô i ciavaliers tl gran salun incër le grof All’ alba stē i cavalieri t’ l grang salung incear ‘l grof DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia); b) Al’ausënza dles sciores de ciastel comparësc Genofefa tl salun All’ auſenza d’les Siores de ciastell comparesc’ Genofefa t’ l salung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia)
salon de receviment (gad.) Ⓘ salone di ricevimento Ⓓ Empfangssaal ◇ a) Asvelt é le grof jö por les scalinades por azeté i ciavaliers y i mené tl salun dl recevimënt Svelto è ‘l grof jou pur les scalinades pur azzettè i cavalieri e i menè t’ l sallung d’l receviment DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia).

salon (grd., fas., fod.) ↦ salon.

salt (gad., mar., Badia) ↦ saut.

saltá (gad., mar.) ↦ sauté2.

saltá † (Badia) ↦ sauté2.

salté (gad., mar.) ↦ sauté1.

saltè (Badia) ↦ sauté1.

saludà (col., amp.) ↦ saludé.

saludar (bra., moe.) ↦ saludé.

saludé Ⓔ SALŪTĀRE (EWD 6, 24; http://www.atilf.fr/DERom/entree/ sa’lut-a-) 6 1763 te salude ‘salve’ (Bartolomei1763-1976:102)
gad. saludé mar. salüdé Badia saludé grd. saludé fas. saludèr bra. saludar moe. saludar fod. saludé col. saludà amp. saludà LD saludé MdR saludé
v.tr. Ⓜ saluda
1 rivolgere a qualcuno che si incontra o da cui ci si accommiata parole o cenni che esprimono deferenza, ossequio, rispetto, amicizia e simili (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ salutare Ⓓ grüßen ◇ a) vado inze e saludo chera śente / e lore i disc alolo che me scente vado inže e saludo chera zente / e lore i dish alolo che me scente DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); b) Vegnì inpò a me ciatà, el disc el pare, / Ce mai segnal! non se ve vede mai!… / Se inpò degnà na ota, disc ra mare / de vegnì a saludà chestes pormai!… Vegní impò a me ciatà, el dish el pare, / Ce mai segnal! non se ve vede mai!… / Se impò degnà na ota, dish ra mare / de vegnì a saludà chestes por mai!… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); c) La morona veneranda / De perles gnide a saludé La morona Veneranda / D’perles gnide a saludè DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); d) N puoch decà de Sillian ai incontrà i scolari che vigniva da la scola, […], i me saludava e se n jiva per i fati suoi. Un puoc de cà de Sillian hai incontrà i scolari che vigniva dalla scola, […], i me ʃaludava e sen ʃiva per i fatti ʃuoi. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
2 porgere a qualcuno i saluti per conto di una terza persona (MdR) Ⓘ salutare Ⓓ grüßen ◇ a) Iö ves prëie de me la saludé bel bel. [Jeu] Ves prëÿe de me la saludé bel bel. DeRüM, SignuraUma1833-1995:235 (MdR)
3 accogliere qualcuno o qualcosa con manifestazioni di simpatia o antipatia (gad.) Ⓘ salutare Ⓓ begrüßen ◇ a) Le früt dl picé saludâ chësc monn / intan che Corvara ciauriâ tl sonn. L’früt dl pićé salodava chësc monn / intan che Corvara ciaoriava tel sonn. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); b) So unich dejider êl d’odëi sü geniturs, ch’é ince rová al ciastel plü atira, ch’an n’i ess aspeté, y la salüda cun leghermes ai edli lorëntes. So unico desiderio ēle d’udei su genitori, ch’è incie r’và al ciastell plou attīra, ch’ang n’i ess’ aspettè, e la saluda cung legrimes ai oudli lorantes. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:116 (Badia).

saludé (gad., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ saludé.

salüdé (mar.) ↦ saludé.

saludèr (fas.) ↦ saludé.

salun (gad., Badia) ↦ salon.

salüt (gad., MdR) ↦ salute.

salute Ⓔ it. salute (Gsell 1996b:253) 6 1828 Salute! (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65) [ 832 ]
gad. salüt grd. salute fas. salute fod. salute amp. salute MdR salüt
s.f. sg.
stato di pieno benessere fisico e psichico dell’uomo (gad. Pi 1967, fas. R 1914/99, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988, MdR) Ⓘ salute Ⓓ Gesundheit ◇ a) Nost dovér él dunca, che […] in vigne cunt ne pensunse, dijunse o fajunse nia che podess ester contrare a so sant onor e a la salüt de nosta anima. Nost dovér él dunca, che […] iǹ vigne cunt ne pensunse, diŝunse o faŝunse nia che podess estr contrare a sò sant onor e a la salüt de nost’anima. DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); b) Eviva, a dute / Cuante se ca / A ra salute dei / Spose alzà. Eviva, a dute / Quante se cà / Ara salute dei / Spose alzà. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:13 (amp.)
interiez.
espressione augurale specialmente nel brindisi (grd., fod. Ms 2005) Ⓘ salute, cincin, viva Ⓓ Prosit, Prost, zum Wohl ◇ a) Salute! bon seniëur! / Cul got n tla man / Buvons a Vosc unëur, / Vivëde giut y sann! Salute! bon seniëur! / Kul got n tela man / Buonse a Vost unëur, / Vivëde giut i sann! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.).

salute (grd., fas., fod., amp.) ↦ salute.

salvà (col., amp.) ↦ salvé.

salvadëur (grd.) ↦ salvadour.

salvador (fas.) ↦ salvadour.

salvadour Ⓔ it. salvatore (EWD 6, 28) 6 1813 Salvator (RungaudieP, LaStacions1813-1878:92)
gad. salvadú grd. salvadëur, salvator fas. salvador LD salvadour
s.m. sg.
per antonomasia, gesù cristo, in quanto redentore (gad. Pi 1967, grd. G 1923; L 1933, fas. DILF 2013) Ⓘ Salvatore Ⓓ Retter, Heiland ◇ a) L corp dl Salvator te fossa vën metù. El corp del Salvator te fossa veng mettû. RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.).

salvadour (LD) ↦ salvadour.

salvadú (gad.) ↦ salvadour.

salvan Ⓔ SILVĀNUS, REW 7921 (GsellMM) 6 1858 Salvan (ZacchiaGB, DoiSores1858*:2)
gad. salvan grd. salvan fas. salvan bra. salvan fod. salvan amp. salvan, selvan
s.m. Ⓜ salvans
leggendario primo abitante delle valli dolomitiche (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. Pe 1973; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ silvano Ⓓ Salvan, Fengg ◇ a) Chi él? Na pera pìciola che ve prea de lasciarla daìte. Ma la fémena à dit: No fide ve che se l Salvan vegn al me copa. chi öl. Nô pöra pitschola chö vö pröa dö lassarla da ite. Ma la fömönô a dit: Nô fidö ve chö sö l’Salvan vön al mö coppâ. ZacchiaGB, DoiSores1858*:2 (bra.).

salvan (gad., grd., fas., bra., fod., amp.) ↦ salvan.

salvar (bra., moe.) ↦ salvé.

salvare Ⓔ SILVĀTICUS (EWD 6, 27) 6 1878 salvara f. sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36)
gad. salvare mar. salvare Badia salvare grd. salvere, salver fas. salvèrech caz. salvère bra. salvàrech moe. selvàdech fod. salvare col. selvarech LD salvare
agg. Ⓜ salvari, salvara, salvares
1 detto di pianta che cresce e si sviuppa spontaneamente o di animale, che cresce e vive in libertà (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ selvatico Ⓓ wild ◇ a) chësc ble é faidl salvare, á n tof sterch chesc’ blě e feid’l salvare, à ‘ng toff sterc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia); b) Por ne n’avëi da fá ater co abiné früc salvari, y chirí raisc Pur nen avei da fà at’r ch’abinè fruttg’ selvari, e chirì raìsc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia)
2 di luogo o terreno squallido, desolato; coperto da una fitta e intricata vegetazione spontanea (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ selvaggio Ⓓ wild ◇ a) y le fle dla cerva scialdâ ite chëra abitaziun salvara abastanza e ‘l flě d’la cerfa scealdā ite chell’ abitaziung salvara a bastanza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia)
3 di persona o gruppo, che appartiene a una civiltà ritenuta poco evoluta (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ selvaggio Ⓓ wild ◇ a) La maiú morvëia i êl a odëi jënt a ciaval, ch’i fajô la medema impresciun, che a chi popui salvari La maiù morvouia i ēle a udei jent a ciavāl, ch’i fajō la m’demma impressiung, che a chi popoli salvari DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia).

salvare (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ salvare.

salvàrech (bra.) ↦ salvare.

salvator (grd.) ↦ salvadëur.

salvé Ⓔ SALVĀRE (EWD 6, 28) 6 1833 salvè (DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:244)
gad. salvé mar. salvé Badia salvè grd. salvé fas. salvèr bra. salvar moe. salvar fod. salvé col. salvà amp. salvà LD salvé MdR salvè
v.tr. Ⓜ salva
1 sottrarre a un pericolo, a un danno e simili (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ salvare Ⓓ retten ◇ a) Ël à avü la desgrazia de naufraghè sö les costes de la Sicilia, e de ne salvè de tüć sü bëins nia ater che la fomena. Ël ha avü la desgrazia de naufraghè seu les costes de la Sicilia, e de ne salvè de tütg sü bëiǹs nìa atr che la fomena. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:244 (MdR); b) Dopo che m’ëis salvé me y mi fi dales mans di uomini, ne nes lascëise sigü ne scarzé dai lus. Dopo che m’ais salvè mè e mi fì dalles mangs dei uomini, nennes lasceiſe sigune scarzè dai lūs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia); c) La plueia, contra chëla ch’é bruntlà, m’à salvà roba y vita. la̤ plúeia̤, kóntra̤ ká̤la̤ k’ ę bruntlá m’a sa̤lvá rǫ́ba̤ i víta̤. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
2 condurre alla salvezza eterna (gad. V/P 1998) Ⓘ salvare, redimere Ⓓ erlösen, erretten ◇ a) Por i beac en paraisc, / ch’ëis salvé cun Üsc amisc. Pur i Beati in Paraisc’, / ch’ais salvè cung Ousc’ amisc’. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); b) porvede de fá a öna cun Idî, a chësc fin jide da Gejú Crist, so fi sacrifiché por salvé i pecaturs purvede d’fa a una cung Iddì, a chesc’ fing jide da Gesù Cristo, so Fì sacrifichè pur salvè i peccatori DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia)
3 tenere da parte, conservare qualcosa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879, MdR) Ⓘ serbare Ⓓ behalten ◇ a) Sce calëis de trëi zechins, sce le salvi, sce nò ves le mëni cola prüma ocajiun. Ŝe callëis de trëi zecchiǹs, ŝe le salvi, ŝe nò ves le mëni colla prüma occaŝiuǹ. DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR)
p.p. come agg. Ⓜ salvés, salveda, salvedes
condotto alla salvezza eterna (gad.) Ⓘ salvato Ⓓ erlöst ◇ a) Mo al gnará chël de, che l’odunse / Ince nos [ 833 ] cun gran plajëi; / Tra i eleti ciantarunse: / Viva, eh! sun salvá por ëi. Mo eil gnarà cheil dè, ch’l’udungse / Incie nos cung grang plajei; / Tra gli eletti ciantarungse: / Viva, eh! sung salvà pur Vei. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia)
se salvé (gad. DLS 2002, grd. L 1933; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ salvarsi Ⓓ sich retten ◇ a) Chëla che toma sula streda ie chëi, che la scota su, ma prëst do vën l malan, y i la tol dal cuer, acioch’ ëi no crëie y no se selve. Chëlla chë toma sulla strèda jè chëi, chë la scota su, ma prëst dò vëŋ ‘l malàŋ, y jë la tol dal cuer, acciòcch ëi no crëje y no së sèlve. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.)
salvo.

salvé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ salvé.

salvè (Badia, MdR) ↦ salvé.

salver (grd.) ↦ salvere.

salvèr (fas.) ↦ salvé.

salvere (grd.) ↦ salvare.

salvère (caz.) ↦ salvare.

salvèrech (fas.) ↦ salvare.

salveza Ⓔ it. salvezza (EWD 6, 18) 6 1878 salvezza (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10)
gad. salvëza mar. salvëza Badia salveza grd. salvëza fas. salveza fod. salvëza col. salveza LD salveza
s.f. Ⓜ salvezes
1 sicurezza e incolumità da pericoli raggiunta per un atto improvviso o attraverso un’opera continuata (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ salvezza Ⓓ Rettung, Heil ◇ a) Canche la ciampana sonâ a Mëssa, jôra tla capela y periâ devotamënter por la salvëza de so sposo Cang che la ciampana sonaa a Messa, jēla t’ la capella, e priā devotament’r pur la salvezza de so sposo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia)
2 in senso spirituale o religioso, redenzione (gad.) Ⓘ salvezza Ⓓ Heil ◇ a) Al medem tëmp recordesse, che tla crusc él salvëza Al medemmo temp r’cordesse, che t’ la crusc’ elle salvezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia).

salveza (Badia, fas., col., LD) ↦ salveza.

salvëza (gad., mar., grd., fod.) ↦ salveza.

salvo Ⓔ it. salvo (EWD 6, 18) 6 1841 salvo (SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247)
gad. salvo Badia salvo grd. salvo fas. salvo caz. salvo fod. salvo amp. salvo
agg. Ⓜ salvi, salva, salves
illeso, incolume, esente da danni nonostante un pericolo corso; fuor di pericolo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd., fas., amp.) Ⓘ salvo Ⓓ unversehrt, heil ◇ a) l’é vegnù vosc fra, e vosc père dal gran gust, che l’é tornà san e salvo, l’à fat mazèr n bel vedel l’é vegnù vos frà, e vos père dal gran gust, che l’é tornà sang e salvo, l’ha fat mazzèr un bel vedel SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); b) dime non évelo un doer de fei un bon disnà e de stà alegre, perché s’à ciatà sto to fardel san e salvo, che se ‘l credea pardù e morto dime non èvelo un dover de fei un bon disnà e de sta allegre, perchè s’ ha ciatà sto to fradel san e salvo, che s’ el credeva perdù e morto ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); c) Po à ël dit a Madalena: Va, che ti picëi ie perdunëi, y ti fede t’à fat salva! Po hà ël ditt a Maddalena: Và, che ti pitgëi jè perdunëi, y ti fede t’ hà fàtt sàlva! VianUA, Madalena1864:194 (grd.)
salvé.

salvo (gad., Badia, grd., fas., caz., fod., amp.) ↦ salvo.

śamai (amp.) ↦ jamai.

sambëgn (gad., Badia) ↦ samben.

samben Ⓔ comp. di (se) + savei 3 + (an) + ben (EWD 6, 55) 6 1857 sambëgn (DeclaraJM, MFrenes1857-1988:9)
gad. sambëgn mar. sambën Badia sambëgn grd. sambën fas. sessaben fod. sessaben LD samben
avv.
proprio; esattamente, giusto, precisamente (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ certamente, altroché, appunto Ⓓ natürlich, gewiss, sicher
samben zenza (gad., fas. Mz 1976) Ⓘ è risaputo Ⓓ es ist bekannt ◇ a) Dëida ma inant, insciöche le vënt / ligher tres, sciöche bones ês, / mo en cosciënza - sambëgn sënza / y col unt - che fej jí rodunt / y dër frisc - al bel paraisc! Dëida mâ inant, insciöch’ l vënt / ligher tres, sciöch’ bones ês, / mo in cosciënza - sambëgn sënza / y col unt - ch’fej jì rodunt / y dër frisc - al bel paraîsc! DeclaraJM, MFrenes1857-1988:9 (Badia).

samben (LD) ↦ samben.

sambën (mar., grd.) ↦ samben.

saminà (amp.) ↦ eśaminà.

san (fas., caz., bra., moe., col., amp., LD) ↦ sann.

san (gad.) ↦ sant.

sán (fod.) ↦ sánt.

San Candido 6 1870 S. Candido (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
fod. Sán Cándido col. San Candido
topon.
paese dell’alta val pusteria, anticamente sede di un’importante collegiata benedettina (fod.) Ⓘ San Candido Ⓓ Innichen ◇ a) A S. Candido e Sillian le biave madure pressapuoch come a Col. a S. Candido e Sillian le biave madure press’ a puoc come a Col. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

San Candido (col.) ↦ San Candido.

Sán Cándido (fod.) ↦ San Candido.

San Cassiano (amp.) ↦ San Ciascian.

San Ciascian 6 1850 S. Ciassang (DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266)
gad. San Ciascian Badia San Ćiascian grd. San Ciascian fod. Sán Ciascián col. San Ciascian amp. San Cassiano LD San Ciascian
topon.
frazione del comune di badia nell’alta val badia (gad. DLS 2002, grd. F 2002, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ San Cassiano Ⓓ St. Kassian ◇ a) Tina d’Armentarora ê n capo demorvëia da S. Ciascian. Tina d’Armantarora è ǹg capo d’morvouia da S. Ciassang. DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia); b) Ci mai él, ch’al lomina / Te San Ciascian n te bel sandé? Ci mai elle, ch’el lumina / T’ Sang Ciassiang ‘n te bell Sandè? DeclaraJM, MaringSopplà1878:2 (Badia).

San Ciascian (gad., grd., col., LD) ↦ San Ciascian.

San Ćiascian (Badia) ↦ San Ciascian.

Sán Ciascián (fod.) ↦ San Ciascian.

San Jan (gad., amp., LD) ↦ Sèn Jan.

Sán Jan (fod.) ↦ Sèn Jan.

San Leonardo (amp.) ↦ San Linert.

San Linert 6 1853 San Linert (PescostaC, BracunCoz1853-1994:225)
gad. San Linert Badia San Linert grd. San Linert fod. Sán Linert amp. San Leonardo LD San Linert
topon.
frazione principale del comune di badia in alta val badia (gad. DLS 2002, grd. F 2002, fod. Ms 2005, amp. DLS [ 834 ] 2002, LD DLS 2002) Ⓘ San Leonardo Ⓓ St. Leonhard ◇ a) Chël signur da Coz ia San Linert / cola chestiana dl Brach á albü n bastert Ch’l signur da Coz ia San Linert / cola cherstiana dl Brach á abü n bastert PescostaC, BracunCoz1853-1994:225 (Badia).

San Linert (gad., Badia, grd., LD) ↦ San Linert.

Sán Linert (fod.) ↦ San Linert.

San Martin de Tor 6 1856 S. marting (DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266)
gad. San Martin de Tor Badia San Martin de Tor grd. San Martin de Tor fod. Sán Martin de Tor amp. San Martin de Tor LD San Martin de Tor
topon.
paese principale dell’omonimo comune nella val badia centrale (gad. DLS 2002, grd. F 2002, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ San Martino in Badia Ⓓ St. Martin in Thurn ◇ a) a Roma, da olach’ al á ince porté le corp de san Germano a S. Martin a Roma, da ullacch’ el à incie portè ‘l corp d’S. Germano a S. marting DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia); b) Perles vies tla gherlanda: / Don Cortleiter en San Martin Perles vives t’ la gherlanda: / Don Cortleiter in San Marting DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia).

San Martin de Tor (gad., Badia, grd., amp., LD) ↦ San

Martin de Tor.

Sán Martin de Tor (fod.) ↦ San Martin de Tor.

San Scimun 6 1833 Sant Ŝimuǹ (DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258)
gad. San Scimun MdR Sant Scimun
topon.
frazione del comune di brunico, famosa per il suo mercato (gad., MdR) Ⓘ Stegona Ⓓ Stegen ◇ a) B. Sëise stè a marćé, n’él vëi, berba Tone? / A. Scé, scé; iö sun stè a marćé da Sant Scimun. B. Sëise stè a marçhié, n’él vëi, bärba Tonne? / A. Ŝé, Ŝé; jeu suǹ stè a marçhié da Sant Ŝimuǹ. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258 (MdR).

San Scimun (gad.) ↦ San Scimun.

sanch Ⓔ SANGUIS (EWD 6, 31) 6 1763 sang ‘sanguis’ (Bartolomei1763-1976:96)
gad. sanch mar. sanch Badia sanch grd. sanch fas. sanch bra. sanch fod. sánch col. sanch amp. sango LD sanch MdR sanch
s.m. sg.
liquido che circola nel sistema arterio-venoso dei vertebrati (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sangue Ⓓ Blut ◇ a) V’adore pra chësta nona Stazion, Gejù adulerà, blandà cun sanch trëi iedesc tumà a tiera V’adore pra chasta nona Stazion, Giesu adulerà, blandà cun sang trej jadesch tumà a tiara RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) Ëi me cuntava che na pert vëgn scorià con rötes fin a le sanch, sco Chëlbeldie sö la crusc. Ëi me cuntava che ‘na pärt vëgn scorià coǹ reutes fin a le sang, sco Quëlbeldie seu la cruŝ. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR); c) Le Pontac da Coz á la lancia tres fora / y dant y do i vá le sanch en malora. L’Pontać da Coz á la lancia tres fòra / y dant y daò i va l’sanch in malora. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia); d) vegn cater giganti, un più gran de l’auter, e scomenza a ge dar che l sanch sutaa ben aut vöng catter giganti, un più grang del auter ö scomönzô a ge dar chö l sanc sutaa beng aut ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:2 (bra.); e) A chisc salta alerch döta la jënt dl ciastel, vëiga Genofefa döt smarida zënza parora dal spavënt, dan sü pîsc Draco mort te n lech de sanch A chisc’ salta allerc dutta la jent d’l ciastell, veiga Genofefa dutt smarida zeinza parora dal spavent, dang su pīsc’ Draco mort teng lec de sanc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia)
spane sanch (gad. P/P 1966, grd. L 1933; F 2002) Ⓘ spargere sangue Ⓓ Blut vergießen ◇ a) I te prëii, che te m’ejaudësces, ch’iö ne n’ó porté al’eternité le minim rancur, y al ne vëgnes spanü ’ci na gota de sanch ne por mia gauja. ite preie, che t’ m’esaudesses, ch’iou nen ò portè all’ eternitè ‘l minimo rancore, e el nè vegne spanū ci na gotta de sanc nè pur mia gausa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia); b) Sides ci ch’al ois, ne spanede sanch inozënt Sī cic ch’el oie, nè spanede sanc innozent DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia).

sanch (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., col., LD, MdR) ↦ sanch.

sánch (fod.) ↦ sanch.

sáncia (col.) ↦ zanca2.

sandé (gad., Badia) ↦ sandì.

sandì Ⓔ SANCTUS + DIES (EWD 6, 37) risp. comp. di sant + di (GsellMM) 6 1878 sandè (DeclaraJM, MaringSopplà1878:2)
gad. sandé Badia sandé grd. sandì LD sandì
s.m. Ⓜ sandis
giorno di festa dedicato alla celebrazione di una solenne ricorrenza religiosa o civile (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ giorno festivo Ⓓ Feiertag, Festtag ◇ a) Ci mai él, che al lomina / Te San Ciascian n te bel sandé? Ci mai elle, ch’el lumina / T’ Sang Ciassiang ‘n te bell Sandè? DeclaraJM, MaringSopplà1878:2 (Badia); b) Sc’ al é i morc che se descëda, / Y s’ la god en chësc sandé / Nos, che sun vis, ne sarun de crëda Sel è i mortg’ che sè desceda, / E sla god in chesc’ Sandè / Nos, ch’sungvis, n’sarung de creda DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia).

sandì (grd., LD) ↦ sandì.

sangiot (fas.) ↦ soiot.

sango (amp.) ↦ sanch.

sangrestia (mar.) ↦ sacrestia.

sanità (grd., fas., col., amp.) ↦ sanité.

sanité Ⓔ it. sanità ‹ SĀNITĀS (EWD 6, 34) 6 1833 sanité (DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257)
gad. sanité mar. sanité Badia sanité grd. sanità fas. sanità fod. sanité col. sanità amp. sanità LD sanité MdR sanité
s.f. sg.
stato di pieno benessere fisico e psichico dell’uomo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ salute Ⓓ Gesundheit ◇ a) Ël él che nes dà la sanité, mo ël é inć’ ël che nes lascia pro les maraties e les averscitês. Ël él che nes dà la sanité, mó ël é inçh’ ël che nes lascia prò les maraties e les avverŝités. DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); b) Ël te darà talënt y sanità n abundanza, / Y mo plu, sce tu mantënies sun ël bona fidanza. Ël të darà talënt y sanità in abbundanza, / Y mò plù, ŝë tu mantëgnes suŋ ël bòna fidanza. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) le scomovimënt y i rimorsi intardiâ la sanité ‘l scommoviment e i rimorsi intardivā la sanitè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia).

sanité (gad., mar., Badia, fod., LD, MdR) ↦ sanité.

sanjoze (amp.) ↦ soglot.

sanlascé Ⓔ comp. di sanch + lascé (EWD 6, 32) sull’esempio di nordit. salassar ‹  SANGUINEM LAXĀRE 6 1833 sanglascè (DeRüM, OhAmico1833-1995:256) [ 835 ]
gad. sanlascé mar. sanlascé Badia sanlascè grd. sanlascé fas. sanlascèr bra. sanlasciar fod. sanlascé LD sanlascé MdR sanlascè
v.tr. Ⓜ sanlascia
praticare un salasso, sottoporre a salasso (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ salassare Ⓓ zur Ader lassen ◇ a) Chësta doman m’à aconsié zacà de me fà sanlascè. Questa domaǹ m’ha acconsié zaccà de me fa sanglascè. DeRüM, OhAmico1833-1995:256 (MdR).

sanlascé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ sanlascé.

sanlascè (Badia, MdR) ↦ sanlascé.

sanlascèr (fas.) ↦ sanlascé.

sanlasciar (bra.) ↦ sanlascé.

sann Ⓔ SĀNUS (EWD 6, 35) 6 1763 san ‘sanus’ (Bartolomei1763-1976:95)
gad. sann mar. sann Badia sann grd. sann fas. san caz. san bra. san moe. san fod. sann col. san amp. san LD san MdR sann
agg. Ⓜ sagn, sana, sanes
1 che non ha malattie, infermità, disturbi, che gode di buona salute fisica e psichica (gad. B 1763; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sano Ⓓ gesund ◇ a) Chësc dess te fá alegher y dër sann, / che te pois gní n ater ann / a imparé franch le todësch Käsch döstë fa allöger, e där san, / Che të posse gnì un ater an / A imparë franc il todeschc PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); b) Ne sëise pa tan mat, / A jì mo sëura mont. / Vo sëis mo jëunn y sann, / Per nëus fossel n dann. Ne sëise pa tan mat, / A ſhi mo sëura mont. / Vo sëis mo ſhëun i sann, / Per nëus fossel n dann. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); c) E chëst é propi le punt che le fej dërt abil por le stato militare, dè de chël ch’inte chëst stato ne pòn avëi d’atra jënt che de bëin fata, bëin metüda e sana. E quëst é propi le punt che le feŝ dërt abil por le stato militare, dè de quël ch’inte quëst stato ne pòn avëi [d’] atra ĝënt che de bëiǹ fatta, bëiǹ mettüda e sana. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR); d) n pech da vin / Co la taza te man / Algegher e san / Disc don Valentin n pech da vin / Colla tazza te man / Agliegher e san / Diss Don Valentin PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261 (bra.); e) Perché l’era n bel tous, ros e bianch desche n pom e san desche n pesc. Perke l era n bel tous, ros e biank deske un pom e san deske n peš. BrunelG, Cianbolpin1866:4 (caz.); f) Anpezane sci pardiana, / Podesson buscià ra man, / S’aesson come a Coiana / Dute cuante el zarvel san. Ampezzane si par diana, / Podesón buscià ra man, / S’ avessòn come a Coiana / Dute quante el zarvell sàn. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:13 (amp.); g) Ciari a to fi, frësch y vi, cun les massëdles rostes, sciöche na porpora, sann y gaiert Ciari a to fì, fresc e vī, colles masselles rostes, sceoucche na porpora, san e gaiert DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia)
2 che dà salute, che giova alla salute (gad. DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ salubre, salutare, benefico Ⓓ gesund, gesundheitsfördernd ◇ a) N gote de vin do le cafè é sann ël, e mascima le bun vin ne dezipa mai nia ël. Uǹ gòte de viǹ dò le caffè é san ël, e masŝima le buǹ viǹ ne decipa mai nia ël. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:243 (MdR); b) sopolida te chësta grota frëida, scöra, zënza löm de sorëdl, zënza n pü’ de cialt, y aria sana soppolida te chesta grotta freida, scura, zenza lum de sored’l, zenza ‘ng pude cialt, e aria sana DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia)
3 che ha superato un pericolo, anche grave, senza subire alcun danno (gad., grd., fas. R 1914/99; DILF 2013, fod., amp., LD, MdR) Ⓘ salvo Ⓓ heil, unverletzt ◇ a) E chest ge à dit, l’é vegnù to fra, e to père à mazà n vedel engrassà, percheche l l’à ciapà san de retorn. E chest j’a dit, l’é vegnú to frà, e to pére a mazzá un vedél ingrassá, perché che ‘l l’a tgjapá san de retorn. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); b) Chësc i à dit: Ti fra ie unì, y ti pere à mazà n vadel gras, percie che ël l à inò giapà sann (nton). Chest li ha dit: Ti frá joe uni, y ti pére ha mazzá ung vedöl grass, pertgie ché el l’ha inó tgiapá sann (intong). HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); c) To fradel é vignù, e to pere à mazé n vedel ngrassé, percieche l l à recevù sann. To fradél é vignú, e to pére ha mazzé ‘ng vedel ‘ngrassé, pertgiéche ‘l lo ha retschevu san. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); d) anché volon fèr n bèst, perché se à troà chest fi amò vif e san, che se l cherdea perdù e mort inché volòng fèr ung best, perché se ha troà chest fì amò vif e sang, che sel credèa perdù e mort SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); e) percie ch’on giapà chësc fi vif y sann, che minan che foss piers y mort perciè ch’ong giappà ches fì vif i san, che minang che fos piers i mort SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); f) perché on ciatà sto me fiol vivo e san che credeon ch’el fosse morto perché hon ciatà sto me fiol vivo e san che credevòn ch’el fosse morto ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); g) Mesanuote batea ra meridiana / co son ruà inze piaza e see contento / de m’aé portà fora ra pel sana / Inze piaza el fajea proprio spaento Meza nuote batea ra meridiana / co son ruà inže piaža e see contento / de m’avé portà fora ra pel sana / Inže piaža el fegea proprio spaento DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.)
sann y enton (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sano e salvo Ⓓ kerngesund, unversehrt ◇ a) Bossi po drët bel la man, / Dì: sëis’ a bën nton y sann? Bossi po drët bel la man, / Di: sëise bën nton i san? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) al fô bëgn debojëgn de fá n past, y s’ la gode, porcí ch’al é gnü chësc to fre sann y intun, ch’an cherdô pordü y mort al fòo bagn de bosagn de fà un past, e s’ la gòde, porchcì cal è gnù cast to frè sang e in tung, ch’ang credò pordù e mort FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); c) A l’odëi tan sann y intun / Se goduns’ ch’al é tan bun. Al odai tang san ë intung / Së godons ch’Al ë tang bung. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia); d) díi ai düchesc de Brabant, ci che te sëntes tl cör, y ciara d’i condü sagns y intun te mi brac dii ai duchesc’ de Brabant, cicche t’ sentes t’ l cour, e ciara di condū sangn’s e intung t’ mi bracc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia).

sann (gad., mar., Badia, grd., fod., MdR) ↦ sann.

sant Ⓔ SANCTUS (EWD 6, 36) 6 1632 (la) santa (Cattolica fede) (Proclama1632-1991:160)
gad. sant, san mar. sant S. Martin sant Badia sant grd. sant, san fas. sènt, sèn caz. sènt bra. sènt fod. sánt, sán col. sant, san amp. santo LD sant MdR sant
s.m.f. Ⓜ sanc, santa, santes
chi, per diretta esperienza del divino o per eccezionali virtù, ha raggiunto la perfezione nella vita religiosa (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS [ 836 ] 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ santo Ⓓ Heiliger ◇ a) Finamei l bon bambin / I amulova l manarin / Y judova a zumpré. / Mei ne n’an audì de n sant, / Ch’à abù n tel fant. Finamei l bon bambin! / I amulova l manarin / I ſhudova a zumprè. / Mei ne n’an audì de n sant, / K’ a abù n tel fant. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) O selinità festiva! / Ciantes tu, che duc audiva. / Ie ulësse na santa viva. / No mé l corp, no mé l os, / Ma che à pel y cërn ados. O selinità festiva! / Ciantes tu, ke duc udiva. / Ie ulës na santa viva. / No me l korp, no me l’os, / Ma ke a pel i ciërn a dos. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); c) Sce i sanc ne n’ie segures, / Canche l va drë ala dures, / Ve ulëis mo fidé, / Mi mutons, de maridé?! Se i Sants’h, ne n’ie segùres, / Can ch’êl và drêt alla dùres, / Ve uleise mo fidè, / Mi mutòns, de maridè?! PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.); d) T’âs denant madër ligrëza / Con vicí, sanc y spaternöres T’aas dönant ma der ligrezza / Con vitschi, sangt i spaternōres AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); e) Preon dute ancuoi san Śuane, / Che ‘l é ‘l santo del so gnon: / Ah! lasciamelo zento ane! / E po outro no voron. Preòn dute ancuoi san Zuane, / Che l’è ‘l Santo del so gnon: / Ah! lassamelo cento ane! / E po outro no voron! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); f) No ge contà / De chela bega en sènt’Ulgiana No ge contà / De chella bega ‘n sent’ Ulgiana BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.); g) Olache ence a Moena / Se fasc festa piena / En onor de sèn Vile de Trent Olaché encie a Moena / Se fass festa piena / In onor de Sen Vile de Trent PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261 (bra.); h) Por nes abiné düc canc / Glorioji en Cil tra i Sanc. Pur nes abbinè duttg cantg’ / Gloriosi in Ceil tra i Santg’. DeclaraJM, MaringSopplà1878:2 (Badia); i) E gé vae vin Gardena e gé me voi pa ben me maridèr / sènt Antone voi ben preèr, che burta veia no voi restèr. E gio vae vin gardena e gio me voi po ben me marider / sent antone voi ben preer, che burta veglia no voi rester. ZacchiaGB, GardeneraB1858*-1995:171 (caz.); j) I Angeli y Sanc söl bel Paraisc / ciara jö cun ligrëza sön chësc pice paisc I Angeli e Santg sol bell Paraíss / Tgiara sö cong ligrazza song cast pitse paíss PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
agg. Ⓜ sanc, santa, santes
1 attributo proprio di dio (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ santo Ⓓ heilig ◇ a) N procescion / Fosc pa che chest Reverendiscem / L portarà chel Die sentiscim, / Mo zenza cente e confalon ’N processiong / Fos pa che chest Reverendissem / ‘L portarà chel Dio sentissem, / Mo tzentza cente e confalong BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.)
2 che attiene o si riferisce a dio e alla religione, o da essi deriva (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ santo Ⓓ heilig ◇ a) me tole fermamënter dant, cula vosta santa grazia de me schivé da duc i picëi, mascimamënter dai murtei me tolle fermamenter dant, colla vosta santa grazia de me schkive da dutg i pitziej, maschimamenter dai mortej RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) Ciarià per amor de me cul pëis dla crëusc, y l istës tëmp ve prëii dla bela grazia de purté cun frut l jëuf dëuc de vosc santiscimi cumandamënc. ciarià per amor de me cul peis d’la crousch, i l’istès temp vœ preije d’la bella grazia dë purte cun frut ‘l schouf doutsch de vosc santisimi comandameintg. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); c) ch’in vigne cunt ne pensunse, dijunse o fajunse nia che podess ester contrare a so sant onor e a la salüt de nosta anima ch’iǹ vigne cunt ne pensunse, diŝunse o faŝunse nia che podess estr contrare a sò sant onor e a la salüt de nost’anima DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); d) Mo sperede en Dio y so sant ennom / Gnará en aiüt te vigne afliziun. Mo spörödö ‘ng Dio i so sant ng Nom / Gnarà ‘ng najut tö vignö affliziung. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); e) Y tan de sant ch’al s’é abiné / ch’an stô te Dlijia a s’abissé E tang dë sant ch’al së abinè / ch’ang stè të Dlisia a s’abissè PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); f) I [ves] dirá duncue ch’al tëmp dl pröm Re de Cipro, despó che i Lüsc Sanc é stá davagná da Gotfried de Bogliun, él sozedü che na nobla signura dla Gascogna é jüda a dlijia ala Santa Fossa I [ve] dirà dunque ch’al tåmp d’l prüm Rę dẹ Cipro, dẹspò chi i Lüss Santģ è statģ vadagnà da Gotfried dẹ Bo̲gliun, ẹrrẹ so̮zzẹdü chẹ na no̲bil signura d’la Gasco̲gna è žüda a dližia ara Santa Fo̲ssa PescostaC, DecameronIXLMV1875:651 (S. Martin); g) Sëgn él le momënt dla Consacraziun, / Le plü sant dla gran tremenda funziun Sang elle l’momaint d’la Consacraziung, / L’plö sant della grang tremenda fonziung PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
3 che è stato dichiarato santo dalla chiesa e come tale è venerato (gad. B 1763; A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ santo Ⓓ heilig ◇ a) Vo nes ëis mandà y dunà / san Benedët y si corp sant. Vo nes ëis mandà i dunà / San Benedët i si korp sant. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Söla gran plaza decuntra a la Dlijia de San Piere. Seu la gran plazza decuntra a la Dliŝia de Sant Piere. DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:238 (MdR); c) Le medemo và na ota a Roma e pëtla n corp sant, che ël porta a ćiasa per vëne. Le medemmo va ‘na óta a Roma e pëttla ‘ǹ corp sant, ch’ël porta a çhiasa per vënne. DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR); d) Oh! bon Dio, angele sante, / conzedéme par sto an / na dentera de diamante / par lourà da cortejan Òh! bon Dio, àngele sante, / cònz̄edeme par sto an / na dentèra de diamante / par lourà da cortegian DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.)
4 di persona, giusto, onesto (gad., amp., MdR) Ⓘ santo Ⓓ heilig ◇ a) per ciafè bëin da mangé e da bëire se mostràvel mefo dërt devot e sant per ćiaffè bëiǹ da mangé e da bëire se mostravel meffo dërt devot e sant DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR); b) Ah! śon pu daos ra zapores / Del nosc vecio santo, e ‘l diou, / Lascia pu ch’el tende trapores / Ch’el no vien mai pì da un ciou. Ah! zon pu davòs ’a zapores / Del nosc’ vec’io santo, e ‘l diau, / Lassa pu ch’el tende trapores / Ch’el no en mai pi da un c’iau. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); c) porcí che chël om sant mëss gní al savëi dla bona noela purcicche chel om sant messa gnì al savei dla bona novella DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111 (Badia)
5 ispirato da dio, mosso da intenti religiosi (gad., grd.) Ⓘ santo Ⓓ heilig ◇ a) ie ve prëie cun duta mi ana de me dé la grazia d’avëi ruel l cuer nët, y jià dla virtù santes, per ve recever deniamënter tla santa cumenion. je ve preije cun dutta mi ana de me dè la grazia d’avei ruöl ‘l cuer nat, j shia della virtù santes, per ve retschöver dagnamenter tella santa communion. RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); b) ne jí mai fora dles strades santes, che le Signur [ 837 ] cun süa vita y dotrina t’á mostré nè jì mai fora d’les strades santes, ch’ ‘l Signur cung sua vita e dottrina t’ ha mostrè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia).

sant (gad., mar., S. Martin, Badia, grd., col., LD, MdR) ↦ sant.

sánt (fod.) ↦ sant.

Sant Scimun (MdR) ↦ San Scimun.

santarel Ⓔ it. santa-, santerello (GsellMM) 6 1828 santarella f. (PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142)
gad. santarel mar. santarel Badia santarel grd. santarel fod. santarel
s.m.f. Ⓜ santariei, santarela, santareles
persona che ostenta un atteggiamento di religiosità e devozione profondo o d’umiltà per nulla corrispondente al suo comportamento pratico (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ santerello Ⓓ Scheinheilger ◇ a) Ja, per me ne n’iel plu vela! / me faré tost santarela, / chësc sarà per me unëur, / plu che fé cun vo l amor. Gia per me, ne n’iel plu vella! / me faré tost santarella, / chest sarà per me Uneur, / plu che fé cun vo l’amor. PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.).

santarel (gad., mar., Badia, grd., fod.) ↦ santarel.

santiscem (caz.) ↦ santiscim.

santiscim Ⓔ nordit. santiscimo (EWD 6, 37) 6 1813 santisimi m. pl. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:89)
gad. santiscimo mar. santiscimo Badia santiscimo grd. santiscim, santiscimo fas. santìscim caz. santiscem, santiscimo bra. santìscim fod. sántiscimo col. santissimo amp. Santiscimo LD santiscim
s.m. sg.
santissimo sacramento, ostia consacrata esposta nell’ostensorio (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Santissimo Ⓓ Allerheiligstes ◇ a) Amez alté le Santiscimo, por cianté le Tantum ergo Amez ältè l’Santissimo, per tgiangè l Tantum ergo PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

santiscim (grd., LD) ↦ santiscim.

santìscim (fas., bra.) ↦ santiscim.

santiscimo (gad., mar., Badia, grd., caz., amp.) ↦ san-

tiscim.

sántiscimo (fod.) ↦ santiscim.

santissimo (col.) ↦ santiscim.

santità (grd., fas., col.) ↦ santité.

santité Ⓔ it. santità 6 1878 santitè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128)
gad. santité Badia santité grd. santità fas. santità fod. sántité col. santità LD santité
s.f. Ⓜ santités
il carattere di perfezione spirituale attribuito, dalla teologia cattolica, all’essenza stessa di dio e, in via subordinata, alla madonna e quindi alle persone che riproducono in parte la perfezione divina informando a quella la propria vita (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ santità Ⓓ Heiligkeit ◇ a) Chësta é la storia ordinara de nos düc: por tribolaziuns en paziënza ala santité Chesta è la storia ordinaria de nos duttg’: pur tribulaziungs in pazienza alla santitè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia).

santité (gad., Badia, LD) ↦ santité.

sántité (fod.) ↦ santité.

santo (amp.) ↦ sant.

santolé Ⓔ deriv. di sant (EWD 6, 37) 6 1848 santurè (Piccol- ruazA, Scassada1848-1978:72)
gad. santoré mar. santoré Badia santurè
v.intr. Ⓜ santoreia
non lavorare a causa di un giorno festivo (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ fare un giorno festivo Ⓓ einen Feiertag machen ◇ a) I ó pa dër lauré, / mai plü santoré! I ô pa dër laurè, / mai plö santurè! PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia).

santoré (gad., mar.) ↦ santolé.

santú (gad., mar., Badia) ↦ santù.

santù Ⓔ SANCTŌRUM (EWD 6, 37) (GsellMM: la fonetica corrisponde, ma la semantica? Evt. derivato da santolé) 6 1763 fa santù ‘ferior’; santù ‘festum’ (Bartolomei1763-1976:80, 96)
gad. santú mar. santú Badia santú
s.m. Ⓜ santus
giorno di festa dedicato alla celebrazione di una solenne ricorrenza religiosa o civile (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ giorno festivo Ⓓ Feiertag, Festtag
da santus (gad. DLS 2002) Ⓘ festivo Ⓓ festlich ◇ a) por chësc ê ’ci vignun vistí da santus, desco les gran festes pur chesc’ ē ci vignung vistì da santūs, desco les grang festes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia).

Sant’Ulgiana (moe.) ↦ Sènt’Uiana.

santurè (Badia) ↦ santolé.

saó (amp.) ↦ saour.

saor (fas., col.) ↦ saour.

saorí (mar.) ↦ saurì.

saour Ⓔ SAPŌRE (Gsell 1992b:228) 6 1878 saù (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10)
gad. saú mar. saú Badia saú grd. sëur fas. saor fod. sou col. saor amp. saó LD saour
s.f. Ⓜ saours
sensazione, gradevole o sgradevole, prodotta da determinate sostanze sugli organi del gusto (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sapore Ⓓ Geschmack ◇ a) smorjelé la ria saú dles medejines plü anties smorjelè la ria saù d’les medejines plou anties DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia); b) süa providënza á stlüt sot na scüscia antia tröc früc de saú bona ducia sua provvidenza ha stlutt soutt na scuscea antia troucc’ frutti de saŭ bona ducea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia)
zenza saour (gad., grd. F 2002, amp. DLS 2002) Ⓘ insipido, insulso Ⓓ fad, geschmacklos ◇ a) ligrëzes alincuntra blot mondanes é zënza saú y mirit ligrezzes al’ ingcuntra blott mondanes è zenza saù e mérito DeclaraJM, SantaGenofefa1878:117 (Badia).

saour (LD) ↦ saour.

sapia Ⓔ it. sappia (cong. di sapere) 6 1866 sapia (BrunelG, Cianbolpin1866:6)
fas. sapia caz. sapia fod. sapia
s.f. sg.
arc. informazione relativa a una persona o un avvenimento perlopiù recente, appresa direttamente o tramite altri (fas. Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ notizia Ⓓ Nachricht
savei sapia (fas. Mz 1976) Ⓘ aver notizia, sapere qualcosa Ⓓ irgendetwas wissen ◇ a) del pèster nesciugn no à mai più sapù sapia del pester nešugn no a mai più sapu sapia BrunelG, Cianbolpin1866:6 (caz.).

sapia (fas., caz., fod.) ↦ sapia.

sapient Ⓔ it. sapiente ‹ SAPIĒNS (EWD 6, 41) 6 1763 sapiant ‘sapiens vir’ (Bartolomei1763-1976:96) [ 838 ]
gad. sapiënt mar. sapiont Badia sapiënt grd. sapient fas. sapient fod. sapient amp. sapiente LD sapient
agg. Ⓜ sapienc, sapienta, sapientes
che denota saggezza, esperienza o notevole abilità (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sapiente, saggio Ⓓ klug, weise ◇ a) Mirabl é Idî en süa infinita bunté, y imensamënter sapiënt riguardo ai mesi por nes mantigní Mirabile è Iddì in sua infinita bontè, e immensament’r sapient riguardo ai mezzi pur nes mantignì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97 (Badia); b) Ma mparëde nce de chësc sapient orden de Die l’util’ aurità, che l ne foss nce per nëus no bon, sce nes assan blot dis sarëini ma̤ mpa̤rá̤dę ntxę dę k’š sa̤píent ǫrdn dę díe l’útil’ ouritá, k’ l nę fos’ ntxę pę̆r nóus no boŋ, šę nęs a̤sán blot dis sa̤rá̤iny RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.).

sapient (grd., fas., fod., LD) ↦ sapient.

sapiënt (gad., Badia) ↦ sapient.

sapiente (amp.) ↦ sapient.

sapienza Ⓔ it. sapienza ‹ SAPIENTIA (EWD 6, 42) 6 1865 sapiënza (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
gad. sapiënza mar. sapionza Badia sapiënza grd. sapienza fas. sapienza fod. sapienza amp. sapienza LD sapienza
s.f. Ⓜ sapienzes
vasta, completa e approndita conoscenza delle cose (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ sapienza, saggezza Ⓓ Weisheit ◇ a) Idie, che cun sapienza zënza fin regirea dut. Iddie, chë con sapiënza źënza fiŋ regirèa dutt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) Élo śentes da talento / Scusà… Besties se voré… / Ceun miracol, ceun contento, / De sapienza e de virtù. Elo zentes da talento / Scusà… Besties se vorè… / Ce un miracol, ce un contento, / de sapienza e de virtù. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:18 (amp.); c) Basta che se lasciunse condü, la providënza, bunté y sapiënza d’Idî nes mëna sigü le plü bëgn por döta la vita Basta ch’s’ lasceungſe cundù, la provvidenza, buntè e sapienza d’Iddì nes mena sigū ‘l plou bengn’ pur dutta la vita DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97 (Badia).

sapienza (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ sapienza.

sapiënza (gad., Badia) ↦ sapienza.

sapiont (mar.) ↦ sapient.

sapionza (mar.) ↦ sapienza.

saprament Ⓔ dt. Sapprament, deformazione di dt. Sakrament (GsellMM) 6 1828 sapramënt! (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65)
grd. sapramënt
interiez.
espressione che esprime rabbia, meraviglia, ammirazione, stupore (grd.) Ⓘ accidenti Ⓓ potztausend ◇ a) Stajon aliegramënter, / Potztausend sapramënt! Staſhon aliegramënt, Potztausend sapramënt! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.).

sapramënt (grd.) ↦ saprament.

sarà (col., amp.) ↦ saré.

saré Ⓔ SERĀRE (EWD 6, 42) 6 1763 sarè ‘claudo’; serà ite ‘includo’ (Bartolomei1763-1976:96, 98)
gad. saré mar. saré Badia sarè grd. saré fas. serèr bra. serar moe. serar fod. saré col. sarà amp. sarà LD saré
v.tr. Ⓜ sera
1 muovere il dispositivo di chiusura di un oggetto in modo da ostruire il passaggio o l’accesso (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ chiudere, serrare Ⓓ schließen, sperren ◇ a) Se Piere de Valiere / Gioura (siera) te gliejia l viere / Chël orghen ci n rumour! Se Pìere de Valiere / Gieura (Siarra) te glieṡia el viere / Cal orghen çh’ en remou! PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.)
2 chiudere dentro per segregare, proteggere o mettere al sicuro (gad.) Ⓘ rinchiudere, chiudere Ⓓ einschlie ßen ◇ a) intan ch’al aspeta la resposta, la fejel saré tla tor plü spaventosa dl ciastel intang ch’el aspetta la resposta, la fescel serrè t’ la torr plou spaventoſa d’l ciastell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia)
3 sospendere o cessare un’attività commerciale (fas.) Ⓘ chiudere Ⓓ schließen, zusperren ◇ a) Canche i à vedù che Scemon sera / I disc, ades scì jon a Pera. / Ades zenza paura podon jir, / Che ogneun sarà a dormir. Kanke i ha vedù ke Sémong sera / I diš, adés ši žong a Perra. / Adés zenza paura podóng zir, / Ke ognùn sarà a dormìr. BrunelG, MusciatSalin1845:8 (bra.)
saré daite (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rinchiuso Ⓓ eingesperrt ◇ a) mo al ne tolô sö degöna parora de consolaziun, y sun stô dagnora saré daite, te stanza de Genofefa mo el nè tolō sou d’guna parora d’consolaziung, e sung stē dagnara sarè daìte, te stanza d’Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia) ◆ saré pro (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ chiudere a chiave Ⓓ verschliessen ◇ a) Sce dijëis de n tò de riches, / Ve daral de bur gran bliches, / Sarerà i uedli pro, / Ciniarà da nuef - de no. Se disêis d’ên to de rìcches, / Vê daràl de bur gran bliches, / Sarrerà i vuodli prò, / Tschignerà da nuêf - de nò. PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.) ◆

saré su 1 (gad., fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. DLS 2002) Ⓘ sbarrare Ⓓ verschliessen ◇ a) Le pröm vare fô ala stanza de süa sposa, che Golo â saré sö dopo ch’al l’â metüda te porjun ‘L prum vare fō alla stanza d’sua sposa, che Golo ā sarrè sou dopo ch’el l’ā m’tuda te p’rjung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (gad.) 2 (gad.) Ⓘ sbarrato Ⓓ verschlossen ◇ a) la porta dl sepolcher sarada sö cun n gran sas la porta d’l sepolc’r serrada sou cunung grang sass DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia) ◆ saré

via (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rinchiudere, imprigionare Ⓓ ein schlie ßen, einkerkern, einsperren ◇ a) Pöimpó, deache le Signur l’á lasciada sozede, ch’i sides sarada ia, mëss ester chësc mia fortüna Pouimpò, dea ch’l Signur l’ha lasceada suzzede, ch’i sii serrada ìa, mess’ estr’ chesc’ mia fortuna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia).

saré (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ saré.

sarè (Badia) ↦ saré.

sarëgn (gad., Badia) ↦ saren.

sarëinn (grd.) ↦ saren.

saren Ⓔ SERĒNUS (EWD 6, 45) 6 1833 sërëiǹ (DeRüM, GunstGlückes1833-1995:292)
gad. sarëgn mar. sarënch Badia sarëgn grd. sarëinn fas. seren fod. saren amp. seren LD saren MdR serëin
agg. Ⓜ sarens, sarena, sarenes
1 sgombro di nuvole (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L [ 839 ] 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sereno, limpido Ⓓ heiter, wolkenlos ◇ a) Finch’ ël sofla le vënt da serëin, / Seraste pro tüć bëinvegnü; / Scomëncia mo le vënt da redus, / Seraste pro tüć malodü. Finch’ ël soffla le vënt da sërëiǹ, / Seraste prò tütg bëiǹ vegnü; / Scomënćia mó le vënt da redùs, / Seraste prò tütg mal odü. DeRüM, GunstGlückes1833-1995:292 (MdR); b) Al ê da d’altonn, na bela nöt sarëna El ē da d’alton, na bella noutt serena DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia); c) le plü bel de sarëgn da d’aisciöda ‘l plou bell dè serengn’ da d’aingsceuda DeclaraJM, SantaGenofefa1878:63 (Badia)
2 chiaro e trasparente (gad.) Ⓘ limpido Ⓓ klar ◇ a) Frësca é l’ega y bel sarëna Fresca è l’ega e bel serena DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia)
3 fig. esente da turbamenti o preoccupazioni (gad., grd.) Ⓘ sereno fig.Ⓓ sorglos ◇ a) l ne foss nce per nëus no bon, sce nes assan blot dis sarëini y plëns de alegrëza l nę fos’ ntxę pę̆r nóus no boŋ, šę nęs a̤sán blot dis sa̤rá̤iny i pla̤ŋs d’a̤lęgrá̤tsa̤ RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.).

saren (fod., LD) ↦ saren.

sarënch (mar.) ↦ saren.

śarman (amp.) ↦ jorman.

sarpente (amp.) ↦ serpent.

sartëur (grd.) ↦ sartour.

sartor (fas.) ↦ sartour.

sartou (fod.) ↦ sartour.

sartour Ⓔ SARTOR (EWD 6, 47) 6 1763 sartù ‘sartor’ (Bartolomei1763-1976:96)
gad. sartú mar. sartú Badia sartú grd. sartëur fas. sartor fod. sartou amp. sartuó LD sartour MdR sartù
s.m.f. Ⓜ sartours, sartoressa, sartoresses
1 chi esegue abiti su misura per un cliente (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; DLS 2002, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sarto Ⓓ Schneider ◇ a) Và, ćiara, chi ch’ël é. / Ël serà le sartù. / Làscele gnì ite. Va, çhiara, chi [ch’ ël] é. / Ël serà le sartù. / Lascel[e] vegnì ite. DeRüM, EhJan1833-1995:250 (MdR); b) Ël fova n artejan, / Se vadaniova l pan / Cui lëures de si man. / Ma no cun fé l sartëur, / Ël fova vel de miëur, / Ël fova moster zumpradëur. El foa n arteſhan, / Se vadaniova l pan / Kui lëures de si man. / Ma no kun fe l sartëur, / El foa vel de miëur, / El foa moster zumpradëur. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.)
2 chi esegue lavori di cucito (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973, MdR) Ⓘ cucitore Ⓓ Näherx ◇ a) Portéme mies ćialzes de sëda. / Ëles é scherzades, ëles à büsc. / Ne poste pa n pü’ les cuncè? / Iö les à dè a la sartorëssa. Porteme mies çhialzes de sëda. / Ëlles é scherzades, ëlles ha büŝ. / Ne pòste pa ‘ǹ pü’ les conćiè? / Jeu les ha dè a la sartorëssa. DeRüM, EhJan1833-1995:250 (MdR).

sartour (LD) ↦ sartour.

sartú (gad., mar., Badia) ↦ sartour.

sartù (MdR) ↦ sartour.

sartuó (amp.) ↦ sartour.

sarvije (col., amp.) ↦ servisc.

sarvijo (amp.) ↦ servizio.

sas Ⓔ SAXUM (EWD 6, 48) 6 1763 sass ‘lapis’ (Bartolomei1763-1976:96)
gad. sas mar. sas Badia sas grd. sas fas. sas caz. sas bra. sas fod. sas amp. sas LD sas MdR sas
s.m. Ⓜ sasc
1 frammento roccioso di grandezza variabile (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sasso Ⓓ Stein ◇ a) Chi danter vo ie sënza picià, tire l prim sas sun ëila. Chi d’anter vo jé senza pitgiá, tire el prum sass s’ ung eila. HallerJTh, MadalenaGRD1832:156 (grd.); b) chi che de vo é senza pecià, tire l prum n sas contra de ela chi che de vo è senza peggià, tíre il prum un sas contra de ella HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); c) Ogneun aea te so man, / Un n legn, l’auter n ram, / Un n pal, l’auter n sas, / Che l’aea tout sù da bas. Ognun áea te so man, / Un ‘n legn, l auter n ram, / Un ‘n pal, l auter n sas, / Ke l aéa tout su da bas. BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.); d) Una tigre amaestrada / ‘L é ra prim bestia che vedon / Śà noe ane r’on ciapada / Sote un sas in padeon. Una tigre ammaestrada / Le ra prim bestia che vedόn / Za nòe ane, ròn ciapàda / Sόtte un sas in padeόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.); e) I sasc ea ormai fate / Par chera ciasa là śo I sasc eva ormai fatte / Par chera ciasa lá zó Anonim, Monumento1873:4 (amp.); f) Sön osta dotrina aduncue ói implanté mia salvëza, y chëra sará desche n sas imobil. Soung osta dottrina addunque oi impiantè mia salvezza, e chella sarà desch’ ‘ng sās immobile. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia); g) so corp zënza anima fô gnü metü te na spelunca de pera, simila a chësta, ch’abitun nos, y la porta dl sepolcher sarada sö cun n gran sas so corp zenz’ anima fò gnu mettū te na spelunca d’pera, simile a chesta, ch’abitung nos, e la porta d’l sepolc’r serrada sou cunung grang sass DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia)
2 cima rocciosa di un monte, parete rocciosa (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ sasso, roccia, sperone Ⓓ Fels ◇ a) Se l sas de chel Cornon / Fossa n gran polenton, / E l lach de Marevegna / Fossa tant de lat de pegna Se l sas de kel Kornóng / Fosa ‘n gran polentóng, / E l lak de Marevegna / Fosa tant de lat de pegna BrunelG, ColCornon1840-2013:365 (bra.); b) "Ades de che vers me auze?" E l va via e via per chest sas, candenó l rua apede na centa che jìa per mesa crepa ades de ke vers me auʒe?" E el va via e via per kest sas, kandenò el rua apede na čenta ke ʒ̉ia per meʒa krepa BrunelG, Cianbolpin1866:15 (caz.); c) Sc’ ara ê datrai ia por l’isté tra sasc ërc y surc sentada te n’ambria di lëgns les ores cialdes dl misdé, n’i gnôl tles orëdles nia ater, co le creciamënt di corfs S’ ella ē datrai ia pur l’istè tra sasc’ ertg’ e surtg’ sentada t’ n’ambria di lengn’s les ores cialdes d’l miſdè, n’i gnēle tles oredles nia at’r, ch’ ‘l crěcceament di corf DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia)
sasc denominazione generica di sostanze natura- li perlopiù inorganiche (elementi o composti), solide a temperatura ordinaria, costituenti la litosfera terrestre (fas.) Ⓘ minerali Ⓓ Mineralien ◇ a) Segnor chieride sasc, e? Segnor chlieride Sasch é? GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.) ◆ tré de sasc (fas., fod.) Ⓘ lapidare Ⓓ steinigen ◇ a) Ades Mosè comana te la sia lege, che se ge tire de sasc a na tala Adess Mosé comana nella sia lege, che se jé tire de sash a una talla HallerJTh, MadalenaBRA1832:156 (bra.); b) Ma nte la lege l à pa comané a nos Moisé, che se dëssa na tela la fè morì a ie trè de sasc (la lapidé). Ma ‘ntella lege l’ha pa comané a nos Moisé, [ 840 ] che se dassa na téla la fé mori ai tré de sass (la lapidé.) HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.) ◆ un dai sasc (fas.) Ⓘ mineralista Ⓓ Mineraliensammler ◇ a) Ve! Ve! N segnor. Fosc che l’é un dai sasc. Vè! Vè! un Segnor: Fosch che l è un dai sasch. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.).

sas (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., amp., LD, MdR) ↦ sas.

Sas de Mesdì 6 1858 sas dal mesdi (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:2)
fas. Sas de Mesdì bra. Sas de Mesdì
topon.
cima di 2.446 metri nel gruppo dei monzoni in val di fassa (fas.) Ⓘ Cima Dodici Ⓓ Zwölfer Spitze ◇ a) Sun chel gran Sas, che se chiama Sas dal Mesdì, i disc che l’é un muge de bregostane. Sun chöl gran Sas, chö sö chiama sas dal mesdì, i dis, chö lö un muge de brögostanö. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:2 (bra.).

Sas de Mesdì (fas., bra.) ↦ Sas de Mesdì.

Sas de Salei 6 1866 Sas de Salei (BrunelG, Cianbolpin1866:16)
fas. Sas de Salei caz. Sas de Salei
topon.
massiccio roccioso nel settore occidentale del gruppo del sella, situato tra le torri del sella e piz selva (fas.) Ⓘ Sas de Salei Ⓓ Sas de Salei ◇ a) l’é vegnù da sera e l’é jit fora fora l’usc e l vardèa via per l Sas de Salei e giusta che fiorìa soreie l e vegnù da sera e l è ʒit fora fora l’uš e l vardea via per el Sas de Salei e ğiusta ke fioria soreje BrunelG, Cianbolpin1866:16 (caz.).

Sas de Salei (fas., caz.) ↦ Sas de Salei.

Saslonch 6 1856 Sass lonch (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248)
gad. Saslunch grd. Saslonch fas. Saslonch bra. Saslonch fod. Saslonch amp. Saslonch LD Saslonch
topon.
cima dolomitica di 3187 m in val gardena (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod., amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Sassolungo Ⓓ Langkofel ◇ a) Voi po, velgiuce, e voi velgiac, / No assà più superstizion: / Saslonch, Pordoi, Vael, Duron / chisc l’é dut monc sch’ i autres, mac! Voi po, velgiucce, e voi velgiatg, / Non assà più superstitziong: / Sass lonch, Pardoi, Vael, Durong / Chis l’è dut montg sch’ i autres, matg! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.); b) La luna flurësc / do piza de Saslonch; / la mutans da śën / à l vënter turont. La luna florasch / do pizza de sass long; / la muttans da deseng / ha ‘l venter turond. Anonim, LunaFlurësc1871:209 (grd.).

Saslonch (grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ Saslonch.

Saslunch (gad.) ↦ Saslonch.

Saspiat (fas.) ↦ Sasplat.

Sasplat 6 1871 sass platt (Anonim, LunaFlurësc1871:209)
gad. Sasplat grd. Sasplat fas. Saspiat fod. Sasplat amp. Sasplat LD Sasplat
topon.
cima dolomitica di 2969 m in val gardena (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod., amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Sassopiatto Ⓓ Plattkofel ◇ a) La luna flurësc / do piza de Sasplat; / la mutans da śën / dà la gauja al curat. La luna florasch / do pizza de sass platt; / la muttans da deseng / dà la causa al Curat. Anonim, LunaFlurësc1871:209 (grd.).

Sasplat (gad., grd., fod., amp., LD) ↦ Sasplat.

sassin Ⓔ it. assassino (EWD 1, 162) 6 1878 assassing (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91)
gad. assassin mar. sassin Badia sassin, assassin grd. sassin fas. sassin fod. sassin amp. sassin LD sassin
s.m.f. Ⓜ sassins, sassina, sassines
chi commette un assassinio (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ assassino Ⓓ Mörder ◇ a) porcí ch’i vëgni iö chiló a pesté söla tera, maciada da to sanch, y to spirit vëgn dessené incuntra al assassin purcicch’ i vegne iou chilò a pestè soulla terra, macciada da to sanc, e to spirito vengn’ dessenè ingcuntra all’ assassing DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia).

sassin (Badia) ↦ sassin.

sassin (mar., grd., fas., fod., amp., LD) ↦ sassin.

sassinà (amp.) ↦ sassiné.

sassinar (bra., moe.) ↦ sassiné.

sassiné Ⓔ deriv. di sas (EWD 6, 49) x (as)sassiné ‘assassinare’ (GsellMM) 6 1832 sassiné (HallerJTh, MadalenaBAD1832:154)
gad. sassiné Badia sassiné grd. sassiné fas. sassinèr bra. sassinar moe. sassinar fod. sassiné amp. sassinà LD sassiné
v.tr. Ⓜ sassineia
uccidere a sassate (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ lapidare Ⓓ steinigen ◇ a) Mosé á comané a nos tla lege, che na tara mësson sassiné. Mosé ha commané a nos in te la ledge, che na tala mássung sassiné. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) Tl orden (cumandamënc) de Mosé, nes iel cumandà de sassiné de teles. In te l’orden (cumandaments) de Mosé, nés jel commandá de sassine de telles. HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.).

sassiné (gad., Badia, grd.) ↦ sassiné.

sassiné (fod., LD) ↦ sassiné.

sassinèr (fas.) ↦ sassiné.

Sassongher 6 1879 Sossungr (PescostaC, MëssaPescosta1879:4)
gad. Sassongher Badia Sossungher
topon.
cima dolomitica di 2.665 metri che sovrasta il paese di corvara in val badia (gad.) Ⓘ Sassongher Ⓓ Sassongher ◇ a) Sossungher y Boá y i pic de Ciampëi, / ciarede ma dërt, ne n’él pa vëi? Sossungr e Boà e i pits de Tgiampái, / Tgiarède ma dart, ne n’elle pa váj? PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

Sassongher (gad.) ↦ Sassongher.

saú (gad., mar., Badia) ↦ saour.

saudà (col.) ↦ sciaudé.

saudé Ⓔ *SOL(I)DĀTUS (EWD 6, 294) 6 1710 soldas pl. (Proclama1710-1991:167)
gad. soldá mar. soldá Badia soldá grd. saudé fas. sudà moe. soldà fod. saudè amp. soldà LD saudé MdR soldà
s.m. Ⓜ saudés
chi presta servizio armato in un esercito (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ soldato Ⓓ Soldat ◇ a) Mo iö pënse insciö, che i rić e i gragn vade forsce gën e de bona vorentè a se fà soldà. Mó jeu pënse insceu, ch’i riçh e i gragn vade forŝe giaǹ e de bonna vorentè a se fà soldà. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR); b) y i soldas á fat chësc döt belavisa e i soldàs à fatt chesc’ dutt bell avviſa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia); c) Y i mituns da scizer cola bela bandira / Ai pé de soldá col stlop na schira. E i mittungs da Schitzer colla bella ban- [ 841 ] 1 dira / Ai pè de soldà col stlopp üna schira. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
jì saudé (MdR) Ⓘ arruolarsi Ⓓ anheuern ◇ a) B. Ëi dij, ch’ël abe tochè a jì soldà a le fi de le gran patrun da C. B. Ëi diŝ, ch’ël abbe tocchè a ĝì soldà a le fi de le graǹ patruǹ da C. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:260 (MdR) ◆

pro i saudés (MdR) Ⓘ nell’ esercito Ⓓ beim Militär ◇ a) Mo mineste tö che, pro i soldas, degügn ne ćiare sura la joventù, l’amonësce e la traverde? Mò mineste teu che, prò i soldas, degügn ne çhiare sura la ĵoventù, l’amonësce e la traverde? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR).

saudé (grd., LD) ↦ saudé.

saudè (fod.) ↦ saudé.

Saul 6 1848 Saul (PiccolruazA, Scassada1848-1978:72)
gad. Saul Badia Saul
antrop.
(gad.) Ⓘ Saulo Ⓓ Saulus ◇ a) Mefodër le Giubileo / m’á amainé sciöche Saul ebreo / spo de n stletorin / fat n capuzin. Mefodër el Giubilèo / m’à amainé sciöch’ Saul Ebrèo / spo d’un stletorin / fat un capuzin. PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia).

Saul (gad., Badia) ↦ Saul.

sauma (gad.) ↦ soma2.

saurí (gad., Badia) ↦ saurì.

saurì Ⓔ *SAPŌRĪTUS (EWD 6, 51) 6 1811 sauri (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. saurí mar. saorí Badia saurí grd. saurì fas. sorì fod. saurì LD saurì
agg. Ⓜ sauris, saurida, saurides
1 che non richiede alcuna dote o applicazione particolare (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ facile Ⓓ einfach, leicht ◇ a) Dëssi dì? - L dije: ne sé. / Pudëis bën zënza ve l pensé, / L ie saurì da ndeviné. Dëssi di? - L diʃhe: ne se. / Pudeis bën zënza vel pensè, / L’ie sauri da ndevinè. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) Döt é plü saurí, / finamai morí. Düt é plö saurì, / finamai morì. PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia) ☟ fazile
2 esente da turbamenti o preoccupazioni (gad., grd. G 1923, fas. R 1914/99, fod., LD) Ⓘ sereno Ⓓ angenehm ◇ a) Na ota en söla doman ára fat n bun sonn, saurí y en pesc Naota in soulla dumang àla fatt ‘ng bung son, saurì e in pesc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia)
3 che denota mitezza o docilità naturale o acquisita (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd., fas. R 1914/99, fod. A 1879, LD) Ⓘ docile, mansueto, mite Ⓓ zahm, zutraulich, lieblich ◇ a) Sideste bëgngnü, cara creatöra, vero retrat de to pere, crësc sö nia atramënter co ël, nobl brau; amabl saurí sciöche tüa uma Siiste bengn’ ingnū, cara creatura, vero r’tratt d’to pere, cresc’ sou nia atrament’r ch’el, nobile brao; amabile saurì sceoucche tua uma DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia)
avv.
senza difficoltà oggettive o soggettive (gad., grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ facilmente Ⓓ leicht ◇ a) N’él passé sëgn apëna - / Saurí i poste cumpedé - / De püc agn na sora desëna N’ell’ passè deseingn’ appeina - / Sauri i poste compedè - De puci angn’ na sora d’seina DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); b) Ert y termënt rie te parerà tl prim l fé dl bën, / Ma canche te ies n iede usà, l fares drët saurì y gën. ’Ert y termënd rië të parerà tel prim ‘l fè del bëŋ, / Ma caŋchë t’ jës uŋ jèdë usà, ‘l farès drèt saurì y gëŋ. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.) ☟ fazile.

saurì (grd., fod., LD) ↦ saurì.

saut Ⓔ SALTUS (EWD 6, 20) 6 1763 un salt ‘saltus’ (Bartolomei1763-1976:95)
gad. salt mar. salt Badia salt grd. saut fas. saut caz. saut fod. saut amp. souto LD saut
s.m. Ⓜ sauc
movimento per cui il corpo si solleva con rapidissima contrazione dei muscoli (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ balzo, salto Ⓓ Sprung ◇ a) l ge fèsc pecià, l vegn a sauc ju per la scèla, l ge cor encontra el ghiè fesc pecià, el veng a saucc ju per la scella, el ghiè corr in contra SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.).

saut (grd., fas., caz., fod., LD) ↦ saut.

sautar (moe.) ↦ sauté1.

sauté1 Ⓔ SALTĀRE (EWD 6, 23) 6 1763 saltè ‘salto’ (Bartolomei1763-1976:95)
gad. salté mar. salté Badia saltè grd. sauté fas. sutèr caz. sutèr bra. sutar moe. sautar fod. sauté col. sauté amp. soutà LD sauté
v.intr. Ⓜ sauta
1 staccarsi da terra in una successione di movimenti comprendente lo slancio, l’elevazione e la ricaduta sul punto stesso di partenza o a poca distanza da questo (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ saltare Ⓓ springen ◇ a) se un passa o urta laite, propio come l aragn, che spia da la sua tana, se na mosa và a se picà nte la tela, e po fora, sauta al pelo se un passa o urta la ite, propio come l’aragn, che spia dalla sua tana, se una mossa va a se piccà ‘nte la tela, e po’ fora, ʃauta al pelo AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
2 manifestare con salti o altri movimenti un’incontenibile euforia (amp.) Ⓘ saltare Ⓓ springen ◇ a) Se te disc una parola / de me voré n’fre de ben, / el me cuor el se consola / el me souta ca inz’ el sen! Se te disc una parola / de me voré ‘n’ fre de ben, / el me cuor el se consola / el me souta ca inz’ el sen! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.)
3 fare salti, saltelli, muoversi saltando (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ saltare, balzare Ⓓ springen, hüpfen ◇ a) Tosc suné, Tosc cianté, / Tosc balé. / Tosc sauté, / Tosc sci, sci! / Tosc no, no! Tost sunè, / Tost ciantè, / Tost balè. / Tost sautè, / Tost shi, shi! / Tost no, no! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) Dut chest dant porta de tobià / Con doi giac che sauta encà e enlà. Dut kest dant porta de tobià / Kong doi ğiáč ke sauta nkà e n là. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); c) canche l’é stat tant aut che chisc no l vedea più l disc: "Ui fin Sas de Pordoi!" E chest mantel sauta en via e te n moment l’é stat aló. E kan ke l è stat tant aut ke kiš no l vedea più el diš: "Ui fin Sas de Pordoi!" E kest mantel sauta in via e te n moment l è stat alò. BrunelG, Cianbolpin1866:15 (caz.)
4 andare, muoversi velocemente (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma [ 842 ]

1 1953; F 2002) Ⓘ correre Ⓓ rennen, laufen ◇ a) Jan Batista, si jurman / L menova per la man / N puech ora a sauté / Sun pastura a vardé. Shan Batista, si ſhurman / L menova per la man / N puek ora a sautè / Sun pastura a vardè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Les ie tel vedla pestes, / Che n’à mo mei giapà. / Les ie mpo mo lestes / Y sauta n crëp ca y là. Les ie tel vedla pestes, / Ke n’a mo mei giapà. / Les ie mpo mo lestes / I sauta n krëp ka i la. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); c) Al n é co baia bun / Por trá ma val’ de bocia, / Spo saltai pa en scofun / Por la cunté plü tocia! Al né co baja bung / Por tra ma val dö botgia / Spo saltai pa ‘ng Scofung / Por la cuntö plü totgia. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); d) N’aldest’, uma, coch’ al scraia, / coch’ al ürla, coch’ al svaia / corassö sorënt? / Salt’ sö iö denant! N’aldest’, uma, coch’ al scraia, / coch’ al ürla, coch’ al svaia / corassö sorënt? / Salt’ sö iö denant! PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); e) i pësc dl mer y ciaussa y polam, / döt salta y scricia y fej na gran vera i pësc dl mer y ćiaussa y polam, / düt salta y scrićia y fej na gran vera PescostaC, BonesEghes1858-1994:227 (Badia); f) saltâl dagnora de bona vëia dala uma, por la mené a odëi la morvëia saltāle dagnara d’bona vouia dalla uma, pur la m’nè a udei la morvouia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia)
5 fig. di un desiderio o capriccio, presentarsi, venire alla mente all’improvviso (amp.) Ⓘ saltare fig., sovvenire Ⓓ einfallen, in den Sinn kommen ◇ a) Dapò vespin na sera de na festa / stufo de lieśe nossicé librato / no me soutelo el pensier inze ra testa / de śì a donià? Dapò vespin na sera de na festa / stufo de liese nošicé librato / no me sòutelo el pensier inže ra testa / de zi a donià? DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.)
ala me sauta (amp.) Ⓘ mi salta Ⓓ es fällt mi ein ◇ a) Se ió ra femena no aesse, / Canche vedo sti doi ca, / Ra me souta se podesse, / De torname a maridà. Se iò ra femena no avese, / Canche vedo sti doi cà, / Ra me souta se podesse, / De tornàme a maridà. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.) ◆ sauté adalerch (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ accorrere Ⓓ herbeieilen, herbeilaufen ◇ a) L’atra nöt do vëgnel na bona plöia bonoria, ch’â invigoré les plantes, y Schmerzenreich salta adalerch plëgn de gaudio L’atra noutt dō vegnel na bona plouia bonorìa, ch’ā invigorè les piantes, e Schmerzenreich salta adarlerc plengn’ d’gaudio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia) ◆ sauté ados (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ saltare addosso, assalire, assaltare Ⓓ anspringen, überfallen, angreifen ◇ a) Vegn al drach da cinch ciaves e ge sauta ados. Vöng al drak da tschink stiaves ö gö sauta ados. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:9 (bra.) ◆ sauté do (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rincorrere, correre dietro Ⓓ nachlaufen ◇ a) sciöche le lu che mangia la cern / dles püres bisces bëgn bëgn rabius, / insciö i saltel do furius / por les trá jön funz dl infer! sciöco l’lu che mangia la ćer / dles püres bisces bëgn bëgn rabius, / insciö i sâltel daò forius / per les trá jo in funz del infêr! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia) ◆ sauté encon-

tra (gad.) Ⓘ correre incontro Ⓓ entgegenlaufen ◇ a) Al leva sö, se mët a jí da so pere, y canche al fô ciamó dalunc, so pere le vëiga a gní, i salta incuntra, y l’abracia Al (el) leva seù, se màt a gì da so père, e cànch al (el) fòo ciamò da luncc, so père ‘l vàiga a gnì, i salta incùntra, e l’abbraccia FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia) ◆ sauté entourn (fas.) Ⓘ svolazzare Ⓓ umherschwirren ◇ a) Demò che l dijea: "Ui su la ponta" e "ui jabas!" e coscì l jìa da n pecel a l’auter, che l polver sutèa entorn. Demo ke l diʒea: "Ui su la ponta" e "ui ʒ̉a bas!" e koši el ʒ̉ia da n pečél a l auter, ke el polver sutea entorn. BrunelG, Cianbolpin1866:18 (caz.) ◆ sauté fora 1 (gad., fod. DLS 2002) Ⓘ uscire correndo Ⓓ herausrennen ◇ a) ëi, ëres, pici y gragn, düc saltâ fora de sües üties portines, cun gran lamentaziuns ei, elles, piccei e grangn’, duttg’ saltā fora d’suus ūties poortines, cung grang lamentaziungs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia) 2 (fod.) Ⓘ saltare fuori Ⓓ herausspringen ◇ a) finmai l Clero é stat così fazile a crede tanta impostura e s’à lassà mete su finmai a se giavà stes la fossa. Ades el vorave sautà fora el, ma no n é pì temp. fin mai ‘l Clero è stat così facile a crede tanta impostura e s’ à lassà mette su fin mai a se giavà stess la fossa. Adess el vorave sautà fora el, ma non è pì tempo. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.) 3 (fas.) Ⓘ sbottare, prorompere Ⓓ ausbrechen ◇ a) Candenó sauta fora e l disc: "Chelun él che à la più bela femena de nos etres?" Kandenò sauta fora e l diš: "Kelùn el ke a la più bela femena de nos etres?" BrunelG, Cianbolpin1866:9 (caz.) ◆ sauté ite (gad. P/P 1966, grd. L 1933, fod. DLS 2002) Ⓘ assaltare, assalire, saltare addosso Ⓓ anspringen, überfallen, angreifen ◇ a) Po sauti ite ala proza. / Y dì: Can ulons’ a fé la noza? / Po dirala: bel prëst de mei. Po sauti it ala proza. / I di: Kan ulonsa fe la noza? / Po dirala: bel prëst de Mei. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (gad.) ◆ sauté ja-

bas (fas. DILF 2013) Ⓘ cadere a terra, cascare Ⓓ hinfallen, umfallen ◇ a) seben che l’era pìcol ge dajea tante legnade intorn le badl, che é sutà jabas sebbön chö l erô picol gö daschöa tantö lögniadö intorn lö badl, chö ö sutà schabàs ZacchiaGB, Filamuscia1858*:3 (bra.) ◆ sauté su (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ saltare su, alzarsi di scatto Ⓓ aufspringen ◇ a) Golo, y düc i amisc salta sö impé, al scraiamënt por döt le ciastel: - le conte! le conte! Golo, e duttg’ i amīsc’ salta sou impè, al scraiament pur dutt ‘l ciastell: - ‘l conte’! ‘l conte!’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia) ◆ sauté tl baié (gad.) Ⓘ interrompere Ⓓ ins Wort fallen ◇ a) Ara i salta tl baié, y dij cun ligrëza zelesta Ella i salta t’l baiè, e disc’ cung ligrezza zeleste DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia).

sauté (grd., fod., col., LD) ↦ sauté1.

sauté2 Ⓔ SALTUĀRIUS (EWD 6, 22) 6 1856 suté (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:263)
gad. saltá mar. saltá Badia saltá † fas. suté bra. suté amp. soutei LD sauté
s.m. Ⓜ sautés
dipendente di uffici, enti pubblici o privati, incaricato di consegnare lettere, avvisi, cartelle e simili (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ messo Ⓓ Amtsdiener ◇ a) Viva l segnor Capocomun / Viva amò l brao Massé / Con so pìcol Suté / Viva de Moena ogneun. Viva el signor Capo Comun / Viva amo l bravo Masé / col so picol Suté / Viva de Moena ognun. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:263 (bra.).

sauté (LD) ↦ sauté2.

save Ⓔ nordit. savi(o) (Elwert 1943:194) 6 1845 savek (BrunelG, MusciatSalin1845:9)
fas. sèvech bra. savech moe. sevie fod. seve amp. savio LD save
s.m.f. Ⓜ savi, savia, savies
persona dotata di saggezza e sapienza (fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ savio, saggio Ⓓ Weiser ◇ a) Ló entorn n pìcol giro i à fat, / No da savech, mo da mat, / Con na tal paura semper, / Che i à ciapà tel venter. Lo [ 843 ] ‘ntorn n pikol ǧiro i ha fat, / No da savek, mo da mat, / Kon una tal paùra semper, / Ke i ha čapà te l venter. BrunelG, MusciatSalin1845:9 (bra.); b) Digo anch’ io, che ‘l à da sbate / (Pardonamera Signor!) / ‘L à da fei con savie e mate, / Se ‘l vó fei da bon Pastor. Digo anch’ jò, che l’ha da sbate / (Pardonamera Signor!) / L’ha da fei con savie e mate, / Se ‘l vo’ fei da bon Pastor. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.).

save (LD) ↦ save.

savech (bra.) ↦ save.

savei Ⓔ *SAPĒRE ‹ SAPĔRE (EWD 6, 54) 6 1631 savassa 6 cong. imperf. (Proclama1631-1991:157)
gad. savëi mar. sëi Badia savëi grd. savëi fas. saer caz. saer bra. saer moe. saer fod. savei col. savei amp. saé LD savei MdR savëi
v.tr. Ⓜ sà, savon, sapù
1 avere a disposizione certe cognizioni, acquisite attraverso lo studio, l’apprendimento o la memorizzazione (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sapere Ⓓ wissen, können ◇ a) t’es moro, e slocé, ma t’as talent / te sas velch, e t’as virtù tes moro, e slochie, ma tas talent / te sas velch, e tas virtu PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Ie é ulù mustré, / Chi che son y ce che sé Ie e ulù mustrè, / Ki ke son i ceke se PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); c) Per latin? Latin ne sài pa mefo iö Per latiǹ? Latiǹ ne sai pa meffo jeu DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:259 (MdR); d) A no saer Sepon / Ne scriver ne lejer per fascian / Ben che l sapie per talian / Cogn esser ampò n gran zucon. A no saer Sepon / Ne scriver ne leser per Fassang / Bench’ el sapie per Talian / Con esser ampò un gran zucon. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:264 (bra.); e) Idî su, che döt sá, l’á en vista Iddì su, ch’dutt sa, l’ha in vista DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); f) L savëi velch ie bona cossa, donca mpera cun ueia, / Y tu giateres roba, stima y unëur a marueia. ‘L savëi vëlch jè bòna còssa, donca ’mpèra con uöja, / Y tu giaterés ròba, stima y unour a maruöja. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); g) Ió no sei, ma daparduto / Par saé, beśen studià Io no sei, ma daperduto / Par saè, besèn studià Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:18 (amp.); h) La usc ie bën unida dala bocia de na puera fëna, ma Die l à fat nsci ch’é messù svaië adaut y te cherdé per inuem zënza savëi velch de te. la̤ už íe ba̤ŋ unída̤ da̤ la̤ bótxa̤ dę na̤ púera̤ fá̤ŋa̤, ma̤ díe l a fat ŋši k’ ę męsú žva̤iá̤ a̤dáut i tę kę̆rdę́ pę̆r inúem tsá̤ntsa̤ sa̤vái vęlk dę tę. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
2 avere a disposizione come informazione, essere a conoscenza di qualcosa (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sapere Ⓓ kennen, wissen ◇ a) No mé nëus - dut Urtijëi! / Ve spitova ert - chël sei. / Pitl y grant, uniun l sà, / Che sëis n uem dlonch stimà. No me nëus - dut Urtiʃhëi! / Ve spitova ert - kël sei. / Pitl i grant, uniun el sa, / Ke sëis n uem dlonk stimà. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Iö n’ó dì nia por zacotanć de rainesc plü o manco, pö ch’iö sape che t’i impieghes bëin. Jeu n’ó dì nìa por zacotantg de rëineŝ plü o manco, peu ch’jeu sappe che t’i impieghes bëiǹ. DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR); c) Tö sas che töa oma nea / é dagnora amarada Tö sass chö tōa oma nea / E dagnora amarada AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); d) Vedé ben, che se ra pó / anche lieśe inze na jejia, / duto chel, ch’éi betù śo, / śà ‘l savé un par ciameśa. Vedé ben, che se ra po / anche lieze inz̄e na gegia, / duto chel, ch’ei betù zò, / za ‘l savé un par ciameza. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); e) Salamon da la scritura sà pa Idie che che i se dura / gé per me lascia stèr, che gé la inchèghe al maridèr. Salamon dalla scritura zapo iDio cheche i ze dura / gie per me lassa stè, che gliel’ incheghe al Maridè. ZacchiaGB, GardeneraB1858*-1995:171 (caz.); f) Y le pere verc che fô Iocl dl Vedl / - sán bele - na te ota ne stlujô pa n edl. Y l’pere verc che foa Iocl dl Vedl - / san bele - na te’ ôta ne stlojoa pa n ödl. PescostaC, Orco- Iocl1858-1994:234 (Badia); g) Chel pere cos sciampa e sauta jun cort col piet te un temon che crese segur che l’abie cognù morir. Ió volee saer perché dut chest e é domanà. Cöl porö côs schampô ö sautô schun cort col piet tö un temon chö cresö segur chö labiö cognu morir. Io volöö saör perchö dut cöst ö ö domanà. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:2 (bra.); h) Co là inze i à sapù / Che i aea fato sta roba: / El giudizio aé pardù! Co lá inze i á sapù / Che i avea fatto sta roba: / El giudizio avé pardù! Anonim, Monumento1873:3 (amp.); i) che giö (el Segnoredio lo sà) se demò podesse farlo, cotant volentiera che te la zederìa a ti che giö (el Zegnoredio lo za) ze de mo podezze farlo, cotant volentiera che te la zederìa a ti SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); j) perché con l’emparar da te ió posse comportar pazientementer la mia, la cala, Dio sà, se ió l podesse far, bolintiera te la donasse perché co̬ll’ imparar da te iò̬ posse co̬mportar pazientementer la mia, la cala, Dio sa, se iò̬ ‘l po̱dössę far, vo̬lentięra tęla do̬nasse RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); k) Nos savun sëgn cun ci trica, / Ch’ëi pulî nüsc spiric groi Nos savung sengn’ cung ci tricca, / Ch’ei pulì nousc’ spir’ti groi DeclaraJM, MaringSopplà1878:2 (Badia); l) Caos, mia uma, sc’ esson salpü döt chësc Caŏs, mia uma, s’essung saipù dutt chesc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia)
3 conoscere per aver visto, provato, esperimentato (gad., grd., fas., fod., amp.) Ⓘ sapere Ⓓ wissen ◇ a) Oh spo a te, mia bona so, / Te diji iu cösc tant: / Confida ince en Dio, / Chël saste bën denant! O spo a tö mia bona Só! / Tö dischi ju cōsch tangt / Confida intgiö ‘ng Dio / Chel sastö böng dönangt! AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); c) l’à dit: Ve pree jìvene senó canche vegn al drach al ve maza. Ma chest, desche che saon, no l’aea paura da nesciugn e l’é restà. la ditt. Vö pröö schivene senò chan chö veng al drach al vö mazza. Mo chöst döschö, chö saong, nol aöa paurô da nösuin ö lö restà. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:9 (bra.); b) Saon ben, che a duto Anpezo / Se ‘l pioan no fosse stà, / Ra i śirae mal da un pezo, / Beśen dì ra verità. Savon ben, che a duto Ampezzo / Se ‘l Piovan no fosse stà, / Ra i zirave mal da un pezzo, / Besen dì ra verità. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); c) Te me credes no ‘l é vero? / un baujon non son mai stà: / te sas ben che son sinziero / che no son bon de t’inbroià…! Te me credes no le vero? / un baugion non son mai sta: / te sas ben che son sinziero / che no son bon de t’ inbroià…! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); d) Che la sibe plu jëuna che vo, chël sé ie dessegur Che la sibbe plu s̄ouna che vo, chëll sè jö desegur VianUA, JanTone1864:199 (grd.); e) A Lienz no n é palazi ne gran signori, che se sà, ma gnanca gran povertà. A Lienz non è palázzi nè gran signori, che se sa, ma neanca gran povertà. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
4 in forma negativa, esprime esitazione, dubbio, incertezza (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sapere Ⓓ wissen ◇ a) Dëssi dì? - L dije: ne sé. / Pudëis bën zënza ve l pensé, / L ie saurì da ndeviné. Dëssi di? - L diʃhe: ne se. / Pudeis bën zënza vel pensè, / L’ie sauri da ndevinè. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) [ 844 ] La jënt de dlijia se ćiarâ, e ne savô ći ch’ël minâ. La ĝënt de dliŝia se çhiarâ, e ne savô çhi ch’ël minâ. DeRüM, Perdica1833-1995:281 (MdR); c) s’aé intenzion de continuà sta coses / no sei ce che sarà. Élo na śuoia? s’ avé intenžion de continuà sta coses / no sei ce che sarà. Elo na zuoia? DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); d) E su e su per chest bosch, en su e en via e en ca e en là zenza saer olache l rua, e l’era ja scur. E su e su per kest bosk, in su e in via e in ka e in là ʒenʒa saer olà ke el rua e l erà ʒ̉a scur. BrunelG, Cianbolpin1866:12 (caz.); e) o gran Dî!… i ne sá sc’ ai á tigní fora le colp dles crusc o grang Dì!… i nè sà s’ei à tignì fora ‘l colp d’les crusc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia)
5 essere consapevole di qualcosa, rendersene conto (grd., fas., amp.) Ⓘ sapere Ⓓ wissen ◇ a) De negun no n’éi riguardo / canche sei de fei delves De negun no n’éi riguardo / cànche sei de féi del vès DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.); b) Ma me sà, che sta vacia ebe n bur pëil? Ma më sa, che sta vàtgia èbbe uŋ burt pëil? VianUA, JanTone1864:198 (grd.); c) Tu te cognes saer che nos sion trei lères Tu te cognes saer ke nos sion trei leres BrunelG, Cianbolpin1866:13 (caz.)
6 avere chiaro in mente qualcosa (grd., fas., fod., amp.) Ⓘ sapere Ⓓ wissen ◇ a) Sé bën ie, y Chël Bel Die / ch’é bën fat l fatimie Se ben je, y ch’el böl Diè / ch’è ben fat il fati miè PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141 (grd.); b) Canche te es na pera stenta che no te ès più polenta / te es pa soula vadagnèr e saon pa che volon magnèr. Canche tiez na pera stenta che no ti az più polenta / tiez po zoula vadagnè e zaon po che volon magnè. ZacchiaGB, GardeneraB1858*-1995:171 (caz.); c) Parmeteme donca śente / Ch’i lo feje meo che sei… Parmeteme donca zente / Chi lo fege meo che sei… DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:13 (amp.); c) A. Scouta, scouta, sasto coche fajon, tu me n das trentadoi e mez e dapò tu pae na mesa. A. Scôutâ, Scôutâ, sastu cò chö faschòn, tu min das trentadoi ö mez ö dapô tu paö n’mescha. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:3 (bra.); d) perché col mparé da ti, mi posse comporté con pazienza la mia, che Dio l sà, se mi l podësse fè, gián te la donásse perchè coll’ imparè da te, mi posse comporte con pazienza la mia, che Dio lo sa, se mi el podesse fè, gian tela donasse PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)
7 in funzione modale, seguito da un infinito, indica la capacità o la particolare abilità di compiere l’azione espressa dall’infinito stesso (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sapere Ⓓ imstande sein, können ◇ a) Ie te ulove pa fé veder. / Abënche son n pitl mut, / Dì savovi pa dl dut. Ie te ulove pa fe veder. / Abënke son n pitl mut, / Di savovi pa del dut. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Chera spiuma, co Ventura / ‘l é śù in ciasa col bilieto, / ‘l à sapù fei ra fegura / da conosce, se ‘l é dreto Chera spiuma, co Ventura / l’e zu in ciaza col biglieto, / l’a sapù fei ra fegura / da conosce, se l’e dreto DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); c) Os ne savëis os ci ch’al é sté. / Iocl dl Vedl savess pa cunté! Os ne savês os ćî ch’al é stè. / Iocl dl Vedl savess pa contè! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia); d) Ma che gnanche el to dialeto / No te sepes da parlà / ‘L é da bestia a dì sćeto Ma che gnanche el tò dialĕtto/ No te sepès da parlà / Le da bestià a di scietto Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25 (amp.); e) ai ne patësc mai frëit, y ai sá da ilominé de nöt les ciases oramai sciöche de de ei nè patesc’ mai freit, e ei sa da illuminè d’noutt les ciaſes oramai sceoucche de dè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia); f) O bun Dî (respogni) inlaota ne savônse fá ater, co se lascé la vita O bung Dì (respogni) illaota nè savōngſe fa at’r, che s’ lascè la vita DeclaraJM, SantaGenofefa1878:104 (Badia)
v.intr.
dare l’impressione (gad., fas., amp.) Ⓘ sembrare Ⓓ scheinen ◇ a) Al é pro nos sëgn te Badia, / Y d’ester brau nen sál pa nia, / Al ess dormí inc’ ite en Parü, / Che ess pa chësc cherdü? Al ë pro nòs saing të Badia, / E d’ëstër brau n’ën sal pania, / Al ës dormì ing ët’ eng parü, / Chë ës pa cas chërdü? PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia); b) ma el peso m’à sapù ch’ogni momento / el dijea na porcada o un sacramento ma el pezo m’ha sapú ch’ogni momento / el digea na porcada o un sacramento DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); c) Entant ge saea a Cianbolfin sot letiera l temp lonch Intant ğe saea a Čanbolfin sot letiera l temp lenk BrunelG, Cianbolpin1866:21 (caz.); d) scemia ch’al ne capî ciamó nia, respognôl impó cun n bel riamënt, destenô fora i pici brac cuntra la uma, y ad ëra i savôl a chëra grigna da rí, che döt le bosch gniss plü bel semia ch’el nè capì ciamò nia, respognōle impò cunung bell riament, destennō fora, i piccei bracc’ cuntra la uma, e ad ella i savōle a chella grigna d’a rì, che dutt ‘l bosc gniss’ plou bell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia)
fé al savei (gad. DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ comunicare, informare, far sapere Ⓓ mitteilen ◇ a) Canche l nevic à audì chësc, i à ël fat a savëi, che la dëssa pur sté zënza tëma Càŋchè ‘l nëviĉ hà àudi chëst, jë hà ël fàtt a savëi, che la dëssa pur stè zenza tëma VianUA, MutaNevic1864:197 (grd.); b) ëra se mëna ciamó n adio, y se fej a savëi por bocia mia, ch’ara é inozënta ella s’ mena ciamò ‘ng addio, e s’ fesc’ a savei pur boccia mia, ch’ella è innozente DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia); c) A düc ladins i le fajunse a savëi, / Che un incö na Mëssa novela. A dütg Ladings il faŝungse a savái, / Che ung incö na Mássa novella. PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia) ◆ savei bel (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fas.) Ⓘ piacere Ⓓ gefallen ◇ a) Cotant bel me saesse mai a mi, e ence a Cianbolfin, ades che l’aesse tant n bel picol Kotan bel me saese mai a mi e enče a Čanbolfin ades, ke l aese tant un bel pikol BrunelG, Cianbolpin1866:23 (caz.) ◆ savei olà via (gad., grd., fas., fod., amp., LD, MdR) Ⓘ sapere dove andare Ⓓ wissen wohin ◇ a) Vëgnel na ota o l’atra in permescio, sàl olà via, e ciafa sënza fadia da mangé e da bëire Vëgnl ‘na ota o l’atra iǹ permesŝo, sal olà via, e ciaffa sënza fadìa da mangé e da bëire DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR) ◆ vegnì al savei (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ venire a sapere Ⓓ erfahren ◇ a) porcí che chël om sant mëss gní al savëi dla bona noela purcicche chel om sant messa gnì al savei dla bona novella DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111 (Badia).

savei (fod., col., LD) ↦ savei.

savëi (gad., Badia, grd., MdR) ↦ savei.

savio (amp.) ↦ save.

sazerdot Ⓔ it. sacerdote 6 1819 sacerdot (PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195)
gad. sazerdot Badia sazerdote
s.m. Ⓜ sazerdoc
il ministro di un culto religioso (per antonomasia, quello della religione cattolica) (gad.) Ⓘ sacerdote Ⓓ Priester ◇ a) Mo confessé te messaraste pa impó pro n sazerdot, / Sce t’os gní n möt devot. Mo confessë të mässäraaste pa inpò pro un sacerdot, / Se t’ oos gni un müt devot. PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); b) Che n’invidiëia le sazerdot? / Bel incö s’él gnü tla man, / A n sëgn, a n pice mote / Chël Bel Dî, a scorné le malan [ 845 ] Chè n’invidia ‘l Sazerdote? / Bell’ ingcoù S’ ell’ gnu t’ la mang, / Ang sengn’, ang picce mote / Chelbeldì, a scornè ‘l malang, DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia).

sazerdot (gad.) ↦ sazerdot.

sazerdote (Badia) ↦ sazerdot.

sbaà (amp.) ↦ sbavé.

sbaé (mar.) ↦ sbavé.

sbaèr (fas., caz.) ↦ sbavé.

sbalià (amp.) ↦ sbalié.

sbaliar (bra., moe.) ↦ sbalié.

sbalie (fas.) ↦ sbalio.

sbalié Ⓔ it. sbagliare (EWD 6, 56) 6 1873 sbàglio 1 (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:21)
gad. sbalié Badia sbalié grd. sbalié fas. sbalièr bra. sbaliar moe. sbaliar fod. sbalié amp. sbalià LD sbalié
v.intr. Ⓜ sbalia
1 commettere un errore di ordine materiale o morale (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sbagliare Ⓓ einen Fehler begehen, fehlen
2 cadere in equivoco, prendere un abbaglio, confondersi (fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ sbagliare Ⓓ irren ◇ a) Doi o tre, de sto seralio / Cuanto i pesa saé śà, / N’outra ota se non sbalio / De i sentì a sacramentà. Doi o tre, de sto serraglio / Quanto i pèsa savè zà, / Nautra ὸta se non sbàglio / Dei sentì a sacramentà. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:21 (amp.) ☝ falé1.

sbalié (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ sbalié.

sbalièr (fas.) ↦ sbalié.

sbalio Ⓔ it. sbaglio (EWD 6, 57) 6 1873 sbaglie pl. (Anonim, Monumento1873:4)
grd. sbalio fas. sbalio, sbalie fod. sbalio amp. sbalio
s.m. Ⓜ sbali
errore di ordine materiale o morale (grd. L 1933; Ma 1953, fas. R 1914/99; Mz 1976, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ errore, sbaglio Ⓓ Fehler, Irrtum ◇ a) Sti sbalie e sta mancanzes, / Come anche i erore, / No voi ai rapresentantes / Partì egualmente fra lore. Sti sbaglie e sta mancanzes, / Come anche i errore, / No voi ai Rappresentantes / Parti egualmente fra lore. Anonim, Monumento1873:4 (amp.).

sbalio (grd., fas., fod., amp.) ↦ sbalio.

sbalz Ⓔ it. sbalzo ‹ BALTEUS (EWD 5, 57) 6 1866 de sbalz (BrunelG, Cianbolpin1866:22)
gad. sbalz mar. sbalz Badia sbalz grd. sbalz fas. sbalz caz. sbalz bra. sbalz moe. sbalz fod. sbalz amp. sbalzo
s.m. Ⓜ sbalc
movimento per cui il corpo si solleva con rapidssima contrazione dei muscoli (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ salto, balzo Ⓓ Sprung
de sbalz (fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ velocemente Ⓓ schnell, in Eile ◇ a) la mascèra jìa ite e fora scialdi de sbalz a ge portèr a Dona Chenina ora chest ora chel. la mašera ʒ̉ia ite e fora saldi de sbalʒ a ğe porter a Dona Kenina ora kest ora kel. BrunelG, Cianbolpin1866:22 (caz.).

sbalz (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., moe., fod.) ↦ sbalz.

sbalzà (col.) ↦ sbalzé.

sbalzar (bra., moe.) ↦ sbalzé.

sbalzé Ⓔ it. sbalzare (EWD 6, 58) 6 1878 sbalzel 3 m. invers. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9)
gad. sbalzé mar. sbalzé Badia sbalzè grd. sbalzé fas. sbalzèr bra. sbalzar moe. sbalzar fod. sbalzé col. sbalzà
v.intr. Ⓜ sbalza
fare un salto brusco e improvviso in o da un dato luogo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ sbalzare Ⓓ springen ◇ a) Por ascogne les leghermes, che cuntra orenté i bagnâ i edli, sbalzel söl ciaval, y raita asvelt a ce dla trupa Pur ascogne les legrimes, che cuntra orentè i bagnà i oudli, sbalzel soul ciaval, e reita svelto a ciè d’la truppa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ sbalzés, sbalzeda, sbalzedes
che ha fatto un salto brusco e improvviso in o da un dato luogo (gad.) Ⓘ sbalzato Ⓓ gesprungen ◇ a) Le Grof sbalzé dal ciaval, saludâ düc, i tocâ a vignun la man, y damanâ coch’ ara é passada al ciastel tëmp, ch’ël ê sté demez ‘L Grof sbalzè dal ciaval, saludā duttg’, i toccā a vignung la mang, e damanā cocch’ ella è passada al ciastell temp, ch’el ē ste d’mezz DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia).

sbalzé (gad., mar., grd., fod.) ↦ sbalzé.

sbalzè (Badia) ↦ sbalzé.

sbalzèr (fas.) ↦ sbalzé.

sbalzo (amp.) ↦ sbalz.

sbanzega Ⓔ it. svanzica 6 1873 sbanzeghes pl. (Anonim, Monumento1873:3)
fas. svànzega fod. svánzega, sbánzega col. sbanzega amp. sbanzega
s.f. Ⓜ sbanzeghes
nome con cui fu indicata in italia la lira austriaca d’argento del valore di 20 soldi che ebbe largo corso nel lombardo-veneto e in altre regioni italiane soggette all’influenza austriaca (fas. R 1914/99, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ svanzica Ⓓ Zwanziger, Zwanzigkreuzerstück ◇ a) Ra domanda r’ea fata / Par ’es vinte al pié, / Sbanzeghes se trata, / E de no moe pì un pe. A domanda r’ ea fatta / Par es vinte al pié, / Sbanzeghes se tratta, / E de no moe pí un pé. Anonim, Monumento1873:3 (amp.) ☝ davint.

sbanzega (col., amp.) ↦ sbanzega.

sbánzega (fod.) ↦ svánzega.

sbara (amp.) ↦ bara.

sbarà (amp.) ↦ sbaré.

sbarar (bra., moe.) ↦ sbaré.

sbaré Ⓔ nordit. sbarar ‹ EX + PARĀRE (EWD 6, 59) 6 1856 sbarà 5 imp. (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244)
gad. sbaré Badia sbarè fas. sbarèr caz. sbarèr bra. sbarar moe. sbarar fod. sbaré amp. sbarà LD sbaré
v.intr. Ⓜ sbara
fare esplodere mortaretti in occasioni di festa (gad. P/P 1966, fas.) Ⓘ sparare mortaretti Ⓓ böllern ◇ a) Pum, pum, pum, pum - Sbarà pardiane! / L’é n piovan nef, e l’é sèn Jan. Pum, pum, pum, pum - Sbarà par Diane! / L’è ‘n piovang nef, e l’è sen Xang. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.) ☝ sclopeté.

sbaré (gad., fod., LD) ↦ sbaré.

sbarè (Badia) ↦ sbaré.

sbarèr (fas., caz.) ↦ sbaré.

sbate Ⓔ deriv. di bate (EWD 1, 247) 6 1852 sbate (ZardiniB, Rudiferia1852:1)
gad. sbate mar. sbater Badia sbate grd. sbater, desbater fas. sbater fod. sbate amp. sbate LD sbate
v.tr. Ⓜ sbat, sbaton, sbatù
agitare ripetutamente e rapidamente un oggetto o una parte del corpo (grd. F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ sbattere Ⓓ hin [ 846 ] und her schleudern, schütteln ◇ a) L lën alauta, bënché grant y gros, vën suvënz dal vënt sbatù, / Ntan ch’ala bassa chieta y cun bona pesc sta la siena ‘L lëŋ all’ auta, bëŋchë grand y gross, vëŋ suënz dal vent sbattù, / ’Ntaŋch’ alla bassa chiötta y con bòna pes̄ stà la siëna PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
avei da sbate (amp.) Ⓘ dover sbattersi Ⓓ sich abmühen müssen ◇ a) Digo anch’ ió, che ‘l à da sbate / (Pardonamera Signor!) / ‘L à da fei con savie e mate, / Se ‘l vó fei da bon Pastor. Digo anch’ jò, che l’ha da sbate / (Pardonamera Signor!) / L’ha da fei con savie e mate, / Se ‘l vo’ fei da bon Pastor. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.).

sbate (gad., Badia, fod., amp., LD) ↦ sbate.

sbater (mar., grd., fas.) ↦ sbate.

Sbaut 6 1845 Šbaut (BrunelG, MusciatSalin1845:1)
fas. Sbaut bra. Sbaut
antrop.
soprannome di famiglia a pera di fassa (fas.) Ⓘ Sbaut Ⓓ Sbaut ◇ a) Tu da le musce e di musciac; o Dio! / Senti ades n giust lamento mio, / Che da la tera su te mana en aut / L musciat de Salin e no de Sbaut. Tu dalle muše e dei mušač; o Dio! / Senti adés ‘n just lamento mio, / Ke da la terra su te mana ‘n aut / L mušat de Saling e no de Šbaut. BrunelG, MusciatSalin1845:1 (bra.).

Sbaut (fas., bra.) ↦ Sbaut.

sbavar (bra., moe.) ↦ sbavé.

sbavé Ⓔ *EX-BABĀRE (GsellMM) 6 1844 sbavase rifl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
gad. sbavé mar. sbaé Badia sbavè grd. sbavé fas. sbaèr caz. sbaèr bra. sbavar moe. sbavar fod. sbavé amp. sbaà LD sbavé
v.tr. Ⓜ sbava
sporcare di bava (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ sbavare Ⓓ geifern ◇ a) Ci ch’intiv’ a esse preśente, / ch’i se paghe de vardà, / che i parmete solamente / de sbaasse e de stofà; / Ch’i se bete ‘l cuor in pasc, / ch’i se nete pu ra bocia, / ch’i no guze i marzelasc, / parché a lore no ghin tocia. Ci ch’intiv’ a èse prezènte, / ch’i se paghe de vardà, / che i parmete solamente / de sbavase e de stofà; / Ch’i se bete ‘l cuór in pasc, / ch’i se nete pu ra bocia, / ch’i no guz̄e i marz̄elàsc, / parché a lore no gh’in tocia. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.).

sbavé (gad., grd., fod., LD) ↦ sbavé.

sbavè (Badia) ↦ sbavé.

sbecarì Ⓔ deriv. di beché ‘macellaio’ 6 1832 sbocarí (HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141)
gad. sbocarí mar. sbocarí Badia sbocarí grd. sbecarì, becarì LD sbecarì
v.tr. Ⓜ sbecaresc
uccidere animali destinati all’alimentazione umana (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ macellare Ⓓ schlachten ◇ a) Mo despó che chësc to fi, che s’á mangé ia le fatissó cun les putanes, é gnü, i aste sbocarí n gras videl. Mo d’spó che chast to fì, che s’ ha mangié ia l’fate só colles pottanes, é gnü, i hás-te sbocarí un gras videl. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); b) condujede ca n bel videl gras, sbocarile, che orun fá n past condusède cà ‘n bel vidèl gras, sboccarìlle, ch’orùng fà ung past FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia).

sbecarì (grd., LD) ↦ sbecarì.

sbeleto (amp.) ↦ belet.

sbelto (amp.) ↦ svelto.

sbighigné Ⓔ ? (variazione di un verbo onomatop. iniziante con sbi -, biś -, Gsell 1996b:227) 6 1878 sbighignā (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83)
Badia sbighigné, sbigogné
v.intr. Ⓜ sbighigneia
parlare sottovoce (Badia P/P 1966; Pi 1967) Ⓘ bisbigliare Ⓓ flüstern ◇ a) y porvâ de sofié i rimorsi de cosciënza tl romú dles ligrëzes […]. Mo döt debann, porcí che intan ch’al stô senté ala magnifica mësa, i sorvidus s’la sbighignâ: Dá amënt, sce nosc bun grof mör, ne n’él dübe, che Golo […] ne röies a so dessëgn e porvā de soffiè i rimorsci de coscienza t’l rumù d’les ligrezzes […]. Mo dutt de ban, purcicche intang ch’el stē sentè alla magnifica meſa, i servidùs s’la sbighignā: Da ament, se nosc’ bung grof mour, nen elle dubbio, che Golo […] nè ruve a so desengn DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia).

sbighigné (Badia) ↦ sbighigné.

sbigogné (Badia) ↦ sbighigné.

sbir (grd., fas.) ↦ sbiro.

sbir(e) (Badia) ↦ sbiro.

sbiro Ⓔ it. sbirro (EWD 6, 64) 6 1870 sbirri pl. (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
gad. sbiro mar. sbiro Badia sbir(e) grd. sbir fas. sbir fod. sbiro col. sbiro amp. sbiro
s.m. Ⓜ sbiri
persona capace di azioni malvagie e disoneste (fod., amp. Mj 1929; DLS 2002) Ⓘ furfante Ⓓ Schuft ◇ a) Me pensave: Bela diferenza da chis e chi dei nuos visin a Caprile, Alie e Zenzenie, che par tanc de sbiri e fioi de Belial. Me pensave: Bella differenza da chis e chi dei nuos vising a Caprile, Allie e Zenzenie, che par tantg de sbirri e fioi de Belial. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

sbiro (gad., mar., fod., col., amp.) ↦ sbiro.

sblondernèr (caz.) ↦ bonderné.

sbocarí (gad., mar., Badia) ↦ sbecarì.

sboconada (fod., amp.) ↦ sboconeda.

sboconeda Ⓔ deriv. di sboconé 6 1844 sboconada (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118)
fod. sboconada amp. sboconada
s.f. Ⓜ sboconedes
abbondante mangiata e bevuta collettiva, bisboccia (amp.) Ⓘ abbuffata Ⓓ Völlerei ◇ a) Ce voreo mai dai abada / a ra lenga d’invidiosc, / che a dà calche sboconada / i vorae esse con vos. Ce voréo mai dai abada / ara lenga d’invidiósc, / che a da calche sboconada / i voràv’ èse con vos. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.).

sborbé (Badia) ↦ broé.

sboré Ⓔ BULLICĀRE (Gsell 1991a:123) 6 1878 sburrā (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59)
gad. sböré mar. sböré Badia sborè grd. buië
v.intr. Ⓜ sbora
di elementi naturali, manifestarsi violentemente, infuriare (gad. P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. L 1933) Ⓘ imperversare Ⓓ stürmen ◇ a) Canch’al ê bur tëmp, o ri vënc sborâ, somenâ Schmerzenreich val’ graní da finestra fora Cang ch’el ē bur temp, o rì ventg’ sburrā som’nā Schmerzenreich val granì da finestra fora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia).

sborè (Badia) ↦ sboré.

sböré (gad., mar.) ↦ sboré.

sbraiar (bra.) ↦ sbraié.

sbraié Ⓔ trent. sbraiar 6 1858 sbraiava 3 imperf. (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:1)
bra. sbraiar
v.intr. Ⓜ sbraia
strepitare con la voce (bra. R 1914/99) Ⓘ gridare Ⓓ schreien ◇ a) Era un pìcol cest che nodaa su l’aga. Al l’à tirà fora a veder che che l’é. Era un pìcol bez che sbra- [ 847 ] iava. Era un picol tschöscht chö nodaa sul aga. Al la tirà fôra a vödör kö kö lö. Erô un picol bötz chö sbraiava. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:1 (bra.)
bradlé.

sbramosà (amp.) ↦ desbramosà.

sbrindol Ⓔ ven.-trent. sbrindol(o) (Gsell 1991a:123; 1996b:228) 6 1856 sbrindoi pl. (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267)
gad. sbrindol Badia sbrindol fas. sbrìndol bra. sbrìndol fod. sbrindol amp. sbrìndol LD sbrindol
s.m. Ⓜ sbrindoi
frammento strappato di tessuto o di altro materiale (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ brandello Ⓓ Stofffetzen ◇ a) Ma l Piovan veie me à dit / L’é miec veder gramiai e pìndoi / Che bujes e sbrìndoi / Le feste de sèn Jan e Vit. Ma el Piovan vegie me ha dit / Le mietc veder gramiai e pindoi / Che buses e sbrindoi / Le feste de sen San e Vit. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267 (bra.).

sbrindol (gad., Badia, fod., LD) ↦ sbrindol.

sbrìndol (fas., bra., amp.) ↦ sbrindol.

sbrizé (fod.) ↦ sprizé.

sbroà (amp.) ↦ broé.

sbrocà (amp.) ↦ sbroché.

sbroché Ⓔ nordit. sbrocàr (da BROCCUS) (EWD 6, 70) 6 1875 sbro̮cché (PescostaC, DecameronIXBAD1875:652)
gad. sbroché mar. sbroché Badia sbrochè grd. sbruché fas. sbrochèr fod. sbroché amp. sbrocà LD sbroché
v.intr. Ⓜ sbroca
venire fuori con violenza (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ erompere Ⓓ hervorbrechen
v.tr. Ⓜ sbroca
fare venire fuori con violenza (gad.) Ⓘ fare erompere Ⓓ hervorbrechen lassen ◇ a) en tant, che chichessî che n â öna ch’i borjâ sö le cör, s’ la parâ ia cun la sbroché zënza möia o se dodé in tant, chẹ chẹcchesia ch’n’ava üna ch’i bo̮ržava sol cör, s’ la parava ìa con la sbro̮cché zånza mo̮ja o sẹ do̮dè PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia)
sbroché ite (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ irrompere Ⓓ eindringen ◇ a) canche la contëssa i consegnâ te süa propria stanza le scrit a Draco, sbrochel ite döt furius cola spada trata cang che la contessa i consegnā te sua propria stanza ‘l scritt a Draco sbrocch ‘l ìte dutt furioso colla spada tratta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia).

sbroché (gad., mar., fod., LD) ↦ sbroché.

sbrochè (Badia) ↦ sbroché.

sbrochèr (fas.) ↦ sbroché.

sbruché (grd.) ↦ sbroché.

sbujà (col., amp.) ↦ sbujé.

sbujar (bra., moe.) ↦ sbujé.

sbujé Ⓔ deriv. di busc (EWD 1, 383) 6 1878 sbujada p.p. f.sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37)
gad. sbujé mar. sbüjé Badia sbujé grd. sbujé fas. sbujèr caz. sbujèr bra. sbujar moe. sbujar fod. sbujé col. sbujà amp. sbujà LD sbujé
v.tr. Ⓜ sbuja
trapassare praticando uno o più fori, forare (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fare un foro, bucare Ⓓ ein Loch machen, durchlöchern
p.p. come agg. Ⓜ sbujés, sbujeda, sbujedes
che presenta uno o più buchi (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ bucato Ⓓ durchlöchert ◇ a) ciarâ fora dla grota y odô na gran novera sbujada da val’ fostü di lus ciarā fora d’la grotta eodō na grang nèvēra sbujada da val fostù di lŭus DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia).

sbujé (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ sbujé.

sbüjé (mar.) ↦ sbujé.

sbujèr (fas., caz.) ↦ sbujé.

sbunfé Ⓔ deriv. di sbunf (EWD 6, 72) 6 1878 sbumfa 3 (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98)
gad. sbunfé mar. sbunfé Badia sbunfé
v.tr. Ⓜ sbunfa
dirigersi precipitosamente, correre (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ precipitarsi Ⓓ losstürmen
sbunfé ite (gad.) Ⓘ soffiare con forza Ⓓ mit Kraft blasen ◇ a) destaca dal col le corn da ciacia d’arjënt, sbunfa ite n sofl, ch’i crëps ingherdenî da vigni pert lunc y lerch destacca dal cōl ‘l cŏr da ciaccea d’arjent, sbumfa ite ‘ng soffl, ch’i crepp ingherdenì da vigne pērt lunc’ e lerc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia).

sbunfé (gad., mar., Badia) ↦ sbunfé.

sburvé (grd.) ↦ broé.

scacaré Ⓔ ? (cfr. Lardschneider 1933:354) - evt. connesso con ait. scacare ‘rubare, depredare’, che ha dato il grd. scaché (GsellMM) 6 1832 scacarà (HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144)
grd. scacaré fas. scacarèr caz. scacarèr LD scacaré
v.tr. Ⓜ scacareia
usare malamente e inutilmente, consumare senza ottenere alcun frutto (grd. L 1933; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ dissipare, sprecare Ⓓ vergeuden, verschwenden ◇ a) E dapò che l’à abù scacarà dut, l’é vegnù na gran ciarestìa, e el enstes é vegnù en gran miseria. E dapó che l’a abú scacará dut, l’é vegnú una gran chjarestia, e el instess é vegnú in gran miseria. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.).

scacaré (grd., LD) ↦ scacaré.

scacarèr (fas., caz.) ↦ scacaré.

scach (fas.) ↦ scaco.

scachi (pl.) (fod., amp.) ↦ scaco.

scaco Ⓔ it. scacco 6 1844 scaco mato (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114)
fas. scach fod. scachi (pl.) amp. scachi (pl.)
s.m. Ⓜ scachi
gioco di origine indiana che si svolge tra due giocatori che dispongono di 16 pezzi ciascuno (fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp.) Ⓘ scacchi Ⓓ Schach
scaco mat fig. (amp.) Ⓘ scacco matto fig.Ⓓ Schachmatt fig. ◇ a) De ra moda d’ingrassà, / de na conpra, d’un barato, / Voi scomete, ch’el i dà / su sti afare ‘l scaco mato. Dera mòda d’ingrasà, / de na conpra, d’un barato, / Voi scomete, ch’el i da / su sti afare ‘l scaco mato. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.).

scagn Ⓔ *SCAMNIUM (Gsell 1996b:228) 6 1763 scagn ‘scamnum’ (Bartolomei1763-1976:96)
gad. scagn mar. scagn Badia scagn fas. scagn fod. scagn amp. scagn, scaign LD scagn
s.m. Ⓜ scagns
1 sedile per una sola persona (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS [ 848 ] 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sedia Ⓓ Stuhl ☟ stuel
2 sedile singolo o facente parte di una serie destinato a persona autorevole nel luogo in cui esercita il suo ufficio (amp. C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ scanno, seggio Ⓓ Sitz ◇ a) Che se fosse stà tre dì / con vosoutre sun chi scagnes / a ve vede, a pressentì, / ‘l ea un outro pei de magnes Che se fose sta tre di / con vos òutre sun chi scagnes / a ve vede, a presentì, / l’èva un òutro pei de magnes DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.)
scagn da spones (gad.) Ⓘ poltrona Ⓓ Lehnsessel ◇ a) Ara se sentâ spo te n scagn da spones Ella sè sentā spo teng scangn’ da spones DeclaraJM, SantaGenofefa1878:118 (Badia).

scagn (gad., mar., Badia, fas., fod., amp., LD) ↦ scagn.

scaign (amp.) ↦ scagn.

scaji (fas., bra., moe.) ↦ scuaji.

scaliera Ⓔ nordit. scaliera (da SCĀLA) (EWD 6, 79) 6 1844 scaliéra (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
gad. scalira mar. scalira Badia scalira fas. scaliera fod. scaliera amp. scaliera
s.f. Ⓜ scalieres
nelle stalle, rastrelliera soprastante la mangiatoia, dove si mette il fieno (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Mj 1929; Q/K/F 1988) Ⓘ rastrelliera, greppia Ⓓ Krippe, Raufe ◇ a) e i à ‘l cu da scarismà / a lascià chera scaliera, / chi sbroàs, chel mescedà e i a ‘l cu da scarismà / a lascà chera scaliéra, / chi sbroàs, chel mescedà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.).

scaliera (fas., fod., amp.) ↦ scaliera.

scalinada (gad., Badia) ↦ scalineda.

scalineda Ⓔ it. scalinata 6 1878 scalinades pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7)
gad. scalinada Badia scalinada
s.f. Ⓜ scalinedes
scala ampia e imponente, perlopiù esterna (gad.) Ⓘ scalinata Ⓓ Treppe, Freitreppe ◇ a) Svelto é le grof jö por les scalinades por azeté i ciavaliers y i mené tl salun dl recevimënt Svelto è ‘l grof jou pur les scalinades pur azzettè i cavalieri e i menè t’ l sallung d’l receviment DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia).

scalira (gad., mar., Badia) ↦ scaliera.

scalon Ⓔ probabilmente nordit. scala / scalon, ma semantica? Cfr. frl. sćialon (GsellMM) 6 1860 scalon (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
amp. scalon
s.m. Ⓜ scalons
tipo di tronco preparato per l’impiego (amp. C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ tronco squadrato di oltre 10 m Ⓓ mehr als 10m langer Baumstamm
ciapel da scalon (amp.) Ⓘ particolare tipo di cappello Ⓓ besondere Hutart ◇ a) Beté su ‘l ciapel, / Chel fato da "scalon", ma chel pì bel Betè su el ciapel, / Chel fato da Scalon, ma chel pì bel DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

scalon (amp.) ↦ scalon.

scalzada (bra., moe., amp.) ↦ scalzeda.

scalzeda Ⓔ nordit. scalzada ‘scalciata’ 6 1873 scalzades pl. (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:40)
grd. scalzeda fas. scalzèda bra. scalzada moe. scalzada amp. scalzada
s.f. Ⓜ scalzedes
colpo dato col piede o con la zampa, calcio tirato da un animale (grd. F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, amp. C 1986) Ⓘ scalciata, calcio Ⓓ Fußtritt, Tritt ◇ a) I dentoi del rangotan / Del somaro ra scalzades / Signor, tien da nos lontan. I dentόi del Rangotán / Del somaro ra scalzades / Signor, tien a nos lontan. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:40 (amp.).

scalzeda (grd.) ↦ scalzeda.

scalzèda (fas.) ↦ scalzeda.

scampà (col., amp.) ↦ sciampé.

scampo Ⓔ it. scampo 6 1878 scampo (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29)
Badia scampo
s.m. sg.
salvezza da un grave pericolo; il modo in cui si attua e il mezzo adottato (Badia) Ⓘ scampo Ⓓ Heil, Ausweg ◇ a) Morí mëssera (dij l’ater), al ne n’é scampo. Morì mess’ la (disc’ l’atr) el nen è scampo. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia).

scampo (Badia) ↦ scampo.

scàndol (fas.) ↦ scandul.

scandul Ⓔ trent. scandol (Lardschneider 1933:355) 6 1858 scandol (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235)
Badia scandul † grd. scandul fas. scàndol
s.m. Ⓜ scandui
grave turbamento della coscienza, della sensibilità, della moralità altrui (Badia, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ scandalo Ⓓ Skandal ◇ a) Porcí n te scandul te döt le paisc!? Perćî n te’ scandol te düt l’paîsc!? PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); b) Te chël paesc fovel n’ëila, che dajova scandul cun si stleta vita. Te chëll pais̄ foa’l un’ëila, chë das̄òva scàndul con si sclötta vita. VianUA, Madalena1864:193 (grd.).

scandul (grd.) ↦ scandul.

scandul † (Badia) ↦ scandul.

scarafagio Ⓔ it. scarafaggio 6 1873 scarafaggio (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34)
amp. scarafagio
s.m. Ⓜ scarafagi
nome comune degli insetti coleotteri appartenenti alla famiglia degli scarabeidi (amp.) Ⓘ coleottero, scarabeo, scarafaggio Ⓓ Käfer ◇ a) Finalmente un scarafagio / Vulgo chefar nos vedon / Vegnì avanti adagio, adagio / Col col storto, e con finzion. Finalmente un scarafaggio / Vulgo, Chèfár nos vedόn / Vegnì avanti, adagio, adagio / Col còl storto, e con finziόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.) ☝ cheifer.

scarafagio (amp.) ↦ scarafagio.

scarar (bra., moe.) ↦ jegaré.

scarèr (fas., caz.) ↦ jegaré.

scarismà (amp.) ↦ scarsimà.

scarlat Ⓔ it. scarlatto ‹ pers. saqirlât (EWD 6, 83) 6 1860 de scarlato (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
gad. scarlat Badia scarlat grd. scarlat fas. scarlat fod. scarlat amp. scarlato LD scarlat
agg. Ⓜ scarlac, scarlata, scarlates
che ha un colore rosso molto vivace (gad. A 1879; Ma 1950; Pi 1967; DLS 2002, grd. G 1879; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ scarlatto Ⓓ scharlachrot
s.m. Ⓜ scarlac
panno pregiato di lana di color rosso vivo (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99, amp.) Ⓘ scarlatto Ⓓ Scharlachtuch ◇ a) Ra fanela de pano e chel crojato / Bel de scarlato Ra fanella de pano e chel crosato / Bel de scarlato DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); b) Y spo canch’ara â apëna complí i diesc agn, y jô a dlijia cun sü geniturs, y ê iló injenedlada dan alté te na proca curida cun plo- [ 849 ] mac de scarlat E spo cang, ch ell’ ā appena complì i disc’ angn’, e jē a dlisia cung sū genitori, ed ē illò ingjenedlada dang Altè tena procca curida cung plumatc’ de scarlat DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia).

scarlat (gad., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ scarlat.

scarlato (amp.) ↦ scarlat.

scarmetin Ⓔ zu nordit. scarmo (EWD 6, 83), variante di it. scarno 6 1878 scarmettina (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96)
gad. scarmetin Badia scarmetin
agg. Ⓜ scarmetins, scarmetina, scarmetines
di sottile e delicata struttura fisica (gad. Ma 1950; P/P 1966) Ⓘ gracile Ⓓ schmächtig ◇ a) Porater bëgn che scarmetina dal patí, y dal travalié, te vires impó Pur at’r bengn’ che scarmettina dal patì, e dal travaliè, t’ vīs impò DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia).

scarmetin (gad., Badia) ↦ scarmetin.

scarpin (fod., amp.) ↦ screpin.

scarpo Ⓔ nordit. scarpo ‘scarpa’ (cfr. frl. scarp) (GsellMM) 6 1841 scarpe (FiProdigoAMP1841-1986:255)
amp. scarpo
s.m. Ⓜ scarpi
calzatura che copre il piede dalla pianta alla caviglia (amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002) Ⓘ scarpa Ⓓ Schuh ◇ a) Presto portà ca el pì bel vestì che on, e vestilo, e betei inz’ el diedo un anel, e scarpe inz’ i pes Preste portà ca el pi bel vestì, che on, e vestillo, e metei inc’ el diedo un’ anel, e scarpe inz’ i pes ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); b) I scarpe s’i vede na fre / I é tirade sun chel pe. I scarpe si vede ‘na fré / Ié tirade sun chel pé. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.) ☝

ciauzé.

scarpo (amp.) ↦ scarpo.

scars (bra., moe., col.) ↦ schers.

scarscio (gad., Badia) ↦ schers.

scarsela Ⓔ nordit. scarsela ‘scarsella’, ‹ probabilmente aprov. escarsela (DEI 5, 3377; GsellMM) 6 1862 scarsela (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472)
fod. scarsela col. scarsela amp. scarsela
s.f. Ⓜ scarseles
sorta di sacchetto applicato ai capi di vestiario, destinato a contenere piccoli oggetti personali (fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ tasca Ⓓ Tasche, Hosentasche ◇ a) finalmente co ‘l aea arsa ra gora, / na boza de scarsela tira fora… finalmente co l’aèa arsa ra gora, / na boža de scarsela tira fora… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.).

scarsela (fod., col., amp.) ↦ scarsela.

scarsimà (amp.) ↦ scarsimé.

scarsimé Ⓔ (nord)it. scarso + -imar (GsellMM) 6 1844 scarismà (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
amp. scarsimà, scarismà
v.tr. Ⓜ scarsimeia
mutare, trasformare, ma facendo diventare più piccolo, più ristretto (amp. C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ ridurre, diminuire Ⓓ vermindern, reduzieren ◇ a) I à da bete śo ra ziera, / e i à ‘l cu da scarismà / a lascià chera scaliera, / chi sbroas, chel mescedà. I a da bete zò ra z̄iéra, / e i a ‘l cu da scarismà / a lascà chera scaliéra, / chi sbroàs, chel mescedà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.).

scarso (amp.) ↦ schers.

scarzé Ⓔ *EXQUARTIĀRE (EWD 6, 91) 6 1833 scherzades (DeRüM, EhJan1833-1995:250)
gad. scarzé mar. scarzé Badia scarzè fod. scarzé, scherzé LD scarzé MdR scherzé
v.tr. Ⓜ scherza
1 stracciare, rompere in più parti (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ strappare, lacerare Ⓓ reißen, zerreißen ◇ a) Por sentënza criminala êl condané ala mort, por colpa de caluniadú, infedel, y de trëi omizig, ch’al â albü l’intenziun de comëte, cuindi i tocâl de gní scarzé en cater perts da cater bos Pur sentenza criminale ēle cundannè alla mort, pur colpa d’calunniatore, infedele, e d’trei omizidi, ch’el ā aibù l’intenziung d’commette, quindi i toccāle d’gnì scarzè in cat’r pērts da cat’r bos DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia)
2 dilaniare qualcuno o qualcosa con i denti e gli artigli (gad. V/P 1998) Ⓘ sbranare Ⓓ reißen, zerfleischen ◇ a) Dopo che m’ëis salvé me y mi fi dales mans di uomini, ne nes lascëise sigü ne scarzé dai lus. Dopo che m’ais salvè mè e mi fì dalles mangs dei uomini, nennes lasceiſe sigune scarzè dai lūs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia); b) intan mëtel la man sö na bisca da tosser, che sofla, s’ingropa en mile rodes, l’astrënj y le scherza zënza dé do intang mett’l la mang souna bisca da tosser, ch’soffla, s’ingroppa in mille rōdes, l’astrenc’ e ‘l scherza zenza dè dŏ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ scarzés, scarzeda, scarzedes
ridotto in pezzi, in brandelli (gad., MdR) Ⓘ strappato, lacerato Ⓓ zerrissen, zerfetzt ◇ a) Portéme mies ćialzes de sëda. / Ëles é scherzades, ëles à büsc. Porteme mies çhialzes de sëda. / Ëlles é scherzades, ëlles ha büŝ. DeRüM, EhJan1833-1995:250 (MdR); b) insciö lasciarái ’ci iö tomé iló chësc corp mortal, che jará en malora, desco la iesta scarzada ingsceou lascearai ci iou tomè illō chesc’ corp mortalè, ch’jarà immolora, desco la iesta scarzada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:63 (Badia)
scarzé su (gad.) Ⓘ aprire Ⓓ aufreißen ◇ a) Insciöche sun jüs gonot cun ardimënt en galop a scarzé sö ferides y fá degore leghermes Ingsceoucche sung jūs gonot cung ardimant in galopp a scarzè sou firides e fa d’gorre legrimes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111 (Badia).

scarzé (gad., mar., fod., LD) ↦ scarzé.

scarzè (Badia) ↦ scarzé.

scassà (col., amp.) ↦ scassé.

scassada (gad., mar., Badia, bra., fod.) ↦ scasseda.

scassar (bra.) ↦ scassé.

scassé Ⓔ EXQUASSĀRE (EWD 6, 91) 6 1763 far scassè ‘tinnio’ (Bartolomei1763-1976:80)
gad. scassé mar. scassé Badia scassè grd. scassé fas. scassèr bra. scassar fod. scassé col. scassà amp. scassà LD scassé
v.tr. Ⓜ scassa
agitare, sbattere con violenza (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scuotere, squassare Ⓓ schütteln, rütteln ◇ a) I morc se spavënta jö en funz de cortina, / sc’ al ciga da orco y scassa la tlina! I morć se spavënta jö in funz de cortina, / sc’ al ciga da orco y scassa la tlina! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); b) dijô le pice y scassâ so bel pice ce dijō ‘l picce e scassà so bell picce ciè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:67 (Badia)
scassé su (gad. V/P 1998, grd. F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ svegliare, scuotere Ⓓ wachrütteln ◇ a) Genofefa é en vita - m’á scassé sö, y i sënti tres n zerto tremoroz. Genofefa è in vita - m’à scassè sou, e i sente tres ‘ng zerto tromoroz. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111 (Badia).

scassé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ scassé.

scassè (Badia) ↦ scassé. [ 850 ]

scasseda Ⓔ deriv. di scassé (EWD 6, 92) 6 1848 scassada (PiccolruazA, Scassada1848-1978:69)
gad. scassada mar. scassada Badia scassada grd. scasseda fas. scassèda bra. scassada fod. scassada LD scasseda
s.f. Ⓜ scassedes
1 energico scuotimento (gad. Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ scrollata, scrollo, scossone Ⓓ heftiger Stoß, Rütteln, Schütteln
2 fig. emozione improvvisa (gad.) Ⓘ scossone fig.Ⓓ Erschütterung fig. ◇ a) La scassada / busarada / ch’â stafé n möt La scassada / busarada / ch’â stafè un müt PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia); b) Sta scassada giubilada / i á mo fat tan bëgn ’Sta scassada giubilada / i à mu fat tan bëgn PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia).

scasseda (grd., LD) ↦ scasseda.

scassèda (fas.) ↦ scasseda.

scassèr (fas.) ↦ scassé.

sce Ⓔ SI/SE ‘wenn’, con influsso indiretto di SĪC (Gsell 1996b:229) 6 1631 (che) se (iè farà de bisògno) (Proclama1631-1991:157)
gad. sce mar. sce Badia sce grd. sce fas. se bra. se fod. se col. se amp. se LD sce MdR sce
congiunz.
1 posto che, nel caso che, nell’eventualità che (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ se, nel caso che Ⓓ falls, wenn ◇ a) Sce Die me fajëssa chësta grazia, […], fossi segur de ne murì mei. Sche Diœ me faschæssa kæsta grazia, […], fossi segùr dœe ne murì mèi. PlonerM, Erzählung5GRD1807:48 (grd.); b) Chiò segnor, vardaie mo, se i é beloc. Glò Segnor, vardae mò, sè i è belotg. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); c) Chi che à tlo scrit, / Ne uniral a ti dit. / Ie me sotescrije / y tu ne ses mpo no, sce ne te l dije. Ki ke a tlo skrit, / Ne uniral a ti dit. / Ie me soteskriſhe / I tu n ses m po no, she ne tel diſhe. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); d) e se vedarà n di / che se dëla continua a far cojì / un giorno vegnirà a se la rì e se vedera un Dì / che se alla continua a far cosi / un giorno vegnira a sella ri PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427 (fod.); e) O mi bun pice Pitschaider / sce tö vas col Ijodoro / vëgneste pa n püre laider, / Porcí che plom ne n’é or. O mie bung pitsche Pitschaider / Schë tö vas’ coll’ Isodoro. / Vängnäste pa un püre Laider, / Portgicché plom nö n’é oro. PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); f) Sce ne venëis chëla biescia foscia, ne pòi jì, porćì ch’ëla me fej dagnora blastemè, e le blastemè é pićé ël. Ŝe ne vennëis quëlla biescia foscia, ne poi ĝì, porçhì ch’ëlla me feŝ dagnóra blastemè, e le blastemè é piçhié ël. DeRüM, ConfesséPasca1833-1995:279 (MdR); g) Ci dijessel mai lonfer, / Sce al podess ël rajoné? Tgi dischesl mai longfer / Schal podes el raschonö AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); h) Se l sas de chel Cornon / Fossa n gran polenton Se l sas de kel Kornóng / Fosa ‘n gran polentóng BrunelG, ColCornon1840-2013:365 (bra.); i) Se in sescion i é come toutes, / là no ocore, che s’i caze Se in sesión i e come tòutes, / la no ocore, che s’ i caz̄e DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); j) Guai sc’ ai alda / bona cialda / na te storia, vé! Guài sc’ ai alda / bona ćialda / na te’ stôria, vè! PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); k) Ma se sé forte, se portà vitoria / se baté duro e staré a chel ch’é scrito, / aré co ‘l é un dì na pì gran gloria! Ma se se forte, se portà vitoria / se batè duro e štarè a chel ch’è scrito, / avrè co l’è un dì ʼna pì gran gloria! DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358 (amp.); l) Oh se fossa possibile vende dute le mie bagatele e scampà de fora in Pustraria Oh se fossa possibile vende dutte le mie bagatelle e scampà de fora in Pustraria AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); m) sce la löna ilominâ le ciastel, s’ la godô la contëssa sora a soné te süa ciamena le laut se la luna illuminā ‘l ciastell, s’ la godō la contessa sŏra a sonè te sua ciamena ‘l laut DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia)
2 come congiunzione dubitativa, introduce proposizioni dubitative o interrogative indirette (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd., fas. R 1914/99, fod. P/M 1985; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ se Ⓓ ob ◇ a) Voi mo vede, se i ra ciato, / se ra tolo del bon ves, / se zaario, se son mato Voi mo vede, se i ra ciato, / se ra tòlo del bon vès, / se z̄avàrio, se son mato DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.).

sce (gad., mar., Badia, grd., LD, MdR) ↦ sce.

sce (gad., Badia) ↦ sci.

scé (MdR) ↦ sci.

sce nò (MdR) ↦ scenò.

scebëgn (gad., Badia) ↦ sceben.

sceben Ⓔ comp. di sce + ben (EWD 1, 263) 6 1852 sëbaing ch’(PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2)
gad. scebëgn mar. sciöbën Badia scebëgn grd. scebën fas. seben caz. seben bra. seben fod. seben amp. seben LD sceben
sceben che (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ benché, sebbene, seppure Ⓓ obschon, obwohl ◇ a) Scebëgn ch’al á tan lauré / Na te gran cöra a manajé Sëbaing ch’Al ha tang laurè / Na te gran cüra a manasè PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); b) I à scomenzà a tacar bega ma al faure seben che l’era pìcol ge dajea tante legnade I a scomönzà a taccar begô mô al faurö sebbön chö l erô picol gö daschöa tantö lögniadö ZacchiaGB, Filamuscia1858*:3 (bra.); c) "L’é un bon temp che son chiò, e seben che no me mencia nia fosse empò curious de jir na uta a cèsa a veder che che fèsc mia jent." "L è un bon temp ke son kiò, e sebén ke no me menca nia, fsse impò korious de ʒ̉ir na uta a čes̅a a vedér, ke ke feš mia ʒ̉ent". BrunelG, Cianbolpin1866:7 (caz.); d) ‘L é stà un pensier da temerario, / Seben che ‘l é ra verità. L’é stá un pensié da temerario, / Sebben che l’é ra veritá. Par Anonim, Monumento1873:1 (amp.).

sceben (LD) ↦ sceben.

scebën (grd.) ↦ sceben.

sceché Ⓔ nordit. śecàr ‹ SICCĀRE (EWD 6, 96) 6 1858 scechè (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231)
gad. sceché mar. sceché Badia scechè grd. sciaché fas. scechèr fod. sceché col. secà amp. secà LD sceché
v.tr. Ⓜ sceca
importunare, infastidire, annoiare (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ seccare, scocciare, importunare Ⓓ belästigen ◇ a) Ne stede a i craié, ne stede a le sceché / y ne stede a le temëi, sc’ al ves ó tramonté! Ne stede a i craié, ne stede a l’scechè / y ne stede a l’temëi, sc’al ves ô tramentè! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia).

sceché (gad., mar., fod., LD) ↦ sceché.

scechè (Badia) ↦ sceché.

sceche † (grd.) ↦ sciche. [ 851 ] scechèr (fas.) ↦ sceché.

scela (grd.) ↦ sciala.

scèla (fas., caz.) ↦ sciala.

scelerateza Ⓔ it. scelleratezza 6 1878 scellratezzes (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83)
gad. sceleratëza Badia sceleratëza
s.f. Ⓜ sceleratezes
malvagità, crudeltà, efferatezza (gad.) Ⓘ scelleratezza Ⓓ Ruchlosigkeit ◇ a) Le grof […] aldî dles bones operes de Genofefa y dles sceleratëzes de Golo ‘L Grof […] aldī d’les bones operes d’Genofefa e d’les scelleratezzes d’Golo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia).

sceleratëza (gad., Badia) ↦ scelerateza.

sceleré Ⓔ it. scellerato 6 1875 scẹlẹrati m. pl. (PescostaC, DecameronIXBAD1875:652)
gad. sceleré Badia sceleré
agg. Ⓜ scelerés, scelereda, sceleredes
di persona, che ha commesso ed è capace di commettere azioni atroci, atti malvagi, criminosi (gad.) Ⓘ scellerato Ⓓ niederträchtig, ruchlos ◇ a) tl dé ota da iló, rovada a Cipro éra gnüda vilanamënter strabaciada da valgügn omi scelerati tẹl dè o̮tta da illò, ro̮ada a Cipro̮ ẹlla gnüda villanamåintr strabaććidada da valgügn o̮mi scẹlẹrati PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia).

sceleré (gad., Badia) ↦ sceleré.

scelge † (fod.) ↦ scelie.

scelie Ⓔ it. scegliere 6 1844 scelto p.p. m.sg. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
fod. scelie, scelge † amp. scelie
v.tr. Ⓜ scelie, scelion, scelto
distinguere, indicare, prendere, tra più persone, cose, soluzioni e sim., quella che sembra la migliore (fod. Pz 1989, amp.) Ⓘ scegliere Ⓓ entscheiden ◇ a) Sti eletore, ci élo stà, / val a dir, chiste sturloi, / che i à scelto a me guarnà, / chesto rodol de fraioi. Sti eletore, ci elo sta, / val a dir, chiste sturlói, / che i a scèlto a me guarnà, / chesto ròdol de fraiói. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); b) Aé scelto un mestier che ‘l é un dei meo / ma che ades ‘l é difizile che mai pì Avè scielto un mestier chè l’è un dei meo / ma che ades l’è difizil che mai pì DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358 (amp.) ☝

lieje.

scelie (fod., amp.) ↦ scelie.

scelta Ⓔ it. scelta 6 1873 scelta (Anonim, Monumento1873:1)
fod. scielta amp. scelta
s.f. Ⓜ sceltes
indicazione o assunzione in base a una preferenza motivata da una valutazione oggettiva o soggettiva di caratteristiche e requisiti (fod. Pz 1989, amp.) Ⓘ scelta Ⓓ Entscheidung ◇ a) Co seon śude a votà, / Par ra scelta ch’aon fato / De duto ome che sà / E veramente de stato. Co séon zude a votá, / Par a scelta ch’aón fatto / De duto ome che sá / E veramente de Stato. Anonim, Monumento1873:1 (amp.).

scelta (amp.) ↦ scelta.

scemia Ⓔ comp. di sce + mia (EWD 6, 96) (GsellMM: la fonetica corrisponde, ma la semantica? ‘se mica’ non è ‘sebbene’) 6 1833 Ŝemìa ch’(DeRüM, Libri1833-1995:285)
gad. scemia Badia scemia MdR scemia
scemia che (gad., MdR) Ⓘ benché, sebbene Ⓓ obwohl, obschon ◇ a) Scemia ch’i esse libri assà e ch’i à bele cotant d’otes fat u de n’en comprè plü Ŝemìa ch’j’esse libri assà e ch’j’ha bel[e] cotant d’ótes fat ù de n’eǹ comprè plü DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR); b) Cotant da inré pò n pere se consolè de tüć sü mütuns, scemia, ch’ël à porvè de dè a tüć la medema bona educaziun? Còtant da inré pò ‘ǹ père se consolè de tütg sü müttuǹs, ŝemìa, ch’ël ha porvè de dè a tütg la medemma bonna edücaziuǹ? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); c) Cuindi ne n’ói plü ester desfidënta y grama, scemia ch’i ne n’á no da firé, no da cují Quindi nen oi plou est’r desfidente e grama, s’mia ch’i nen à no da firè, no da cujì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia).

scemia (gad., Badia, MdR) ↦ scemia.

Scemon (bra.) ↦ Scimon.

scempie (fas.) ↦ scempl.

scempl Ⓔ SIMPLUS invece di SIMPLEX (EWD 6, 98), ma š - indica una connessione con nordit. scempio, probabilmente forma mista (GsellMM) 6 1857 scëmpli pl. (DeclaraJM, TFrenes1857-1988:9)
gad. scëmpl mar. sciompl Badia scëmpl grd. scëmpl fas. scempie fod. scemple amp. senpio LD scempl
agg. Ⓜ scempli, scempla, scemples
1 elementare, privo di complicazioni o di difficoltà (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ semplice Ⓓ einfach
2 fig. detto di persona, schietto, sincero, senza malizia (gad., grd. F 2002, fas., fod., amp., LD) Ⓘ semplice fig.Ⓓ schlicht, einfach fig. ◇ a) A ester prosc os sighitede / y de jí bëgn ne dubitede, / deach’ ai scëmpli Idî i ó bun A ester prosc os seghitede / y d’jí bëgn ne dubitede, / deach’ ai scëmpli Idî i ô bun DeclaraJM, TFrenes1857-1988:9 (Badia)
scemplize.

scempl (LD) ↦ scempl.

scëmpl (gad., Badia, grd.) ↦ scempl.

scemple (fod.) ↦ scempl.

scemplize Ⓔ it. semplice 6 1878 semplizi (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40)
gad. semplize Badia semplize fas. scemplize fod. scemplize col. semplize
agg. Ⓜ scemplizi, scemplize, scemplizes
1 privo di ornamenti eccessivi, di artifici (gad.) Ⓘ semplice, schietto Ⓓ einfach ◇ a) "Os pö ince semplizi y cari edli de iat" dijôra "Os pou incie semplizi e cari oudli d’giatt" dijōla DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia)
2 fig. detto di persona, schietto, sincero, senza malizia (gad., fas. R 1914/99) Ⓘ semplice fig.Ⓓ schlicht, einfach fig. ◇ b) Iö, tüa uma, baii en chësc cunt plü da semplize, che tö Iou, tua uma, baie in chesc’ cunt plou da semplize, ch’tou DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia)
scempl.

scemplize (fas., fod.) ↦ scemplize.

scemplizementer Ⓔ it. semplicemente (EWD 6, 99) 6 1878 semplizement’r (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81)
gad. semplizemënter Badia scemplizemënter
avv.
solamente, nient’altro che (gad. P/P 1966) Ⓘ semplicemente Ⓓ lediglich ◇ a) Impó á Sigfrid ciamó en chël de medejim mené n curier a Golo col ordin de fermé Genofefa semplizemënter te süa stanza incina ch’al gnará de ritorno Impò à Sigfrid ciamò in chel dè medesimo m’nè ‘ng currier a Golo coll’ ordine de fermè Genofefa semplizement’r t’ sua stanza ingcina ch’el gnarà d’ritorno DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia).

scemplizemënter (Badia) ↦ scemplizementer.

scemplizité Ⓔ it. semplicità 6 1878 semplizité (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47)
gad. scemplizité Badia scemplizité fas. semplizità fod. scemplizité LD scemplizité
s.f. sg.
1 condizione, caratteristica di chi o di ciò che è semplice (fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD [ 852 ] DLS 2002) Ⓘ semplicità Ⓓ Schlichtheit, Einfachheit
2 ingenuità, assenza di malizia (gad.) Ⓘ semplicità fig.Ⓓ Einfalt ◇ a) "O caro bun Dî, tan potënt y zënza avarizia", scraiâ le pice möt te süa bela scemplizité, y i fajô gní da rí a Genofefa "O caro bung Dì, tang potente e zenza avarizia", scraiā ‘l picce mutt te sua bella semplizitè, e i fajō gni da rì a Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia).

scemplizité (gad., Badia, fod., LD) ↦ scemplizité.

scena Ⓔ it. scena 6 1848 scênes (PiccolruazA, Scassada1848-1978:70)
gad. scena Badia scena grd. scena fas. scena fod. scena amp. scena LD scena
s.f. Ⓜ scenes
manifestazione incontrollata ed eccessiva di un sentimento, di una passione (gad., grd., fas., fod. Ms 2005, amp., LD) Ⓘ scena Ⓓ Szene ◇ a) Oh ci scenes / ast’mai fat zacan / por n te malan! Oh ći scênes / ast’mai fat zacan / pur un te’ malan! PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia)
jì en scena (amp.) Ⓘ andare in scena Ⓓ in Szene gehen, aufgeführt werden ◇ a) Anpezane, śà el prim ato / Nel seralio comunal / ‘L é śù in scena, ‘l é stà fato / Con contento universal. Ampezzane, sà el prim atto / Nel serraglio comunal / Le zù in scena, le sta fatto / Can contento universal. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:18 (amp.).

scena (gad., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ scena.

scenó (gad., mar., Badia, grd.) ↦ scenò.

scenò Ⓔ comp. di sce + no 6 1821 she no (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57)
gad. scenó mar. scenó Badia scenó grd. scenó fas. senó caz. senó bra. senó fod. senò amp. senò LD senò MdR scenò, sce nò
avv.
diversamente, in caso contrario, altrimenti (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ altrimenti, sennò Ⓓ sonst, anderenfalls ◇ a) Perete! Dì: Sce t’es piesc y mans / Scenó ne jì plu a mutans. Perete! di: Sh’ t’es piesh i mans. / She no ne ʃhi plu a mutans. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) I dinà e tütes les richëzes é demà n gran bëin, sc’ an en fej n bun ujo, sce nò ne vêles nia I dinnà e tüttes les ricchëzzes é demà ‘ǹ graǹ bëiǹ, ŝ’aǹ eǹ feŝ ‘ǹ buǹ uŝo, ŝe nò ne vèles nìa DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR); c) Tö sas che töa oma nea / é dagnora amarada! / Oh, ciara pa de ëra, / Scenó este na busarada! Tö sass chö tōa oma nea / E dagnora amarada, / O tgiarapa dö era, / Schono estö na busarada! AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); d) no r’usade, ra capara, / senò vien el capital no r’ uzade, ra capara, / senò vién el capitàl DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.); e) Sëgn, lomberc, rendess’ atira / che scenó alzuns’ la mira Sagn Lomberçh rendess’ attira / Che se nò alzuns la mira PescostaC, Schützenlied1848:222 (Badia); f) A jir te lejia e a n pech de messa, / N pech de vida la ge volessa, / Senó paron tenc deslaibé. A xir te lesia e a ‘n pe de messa, / Un pe de vida la e volessa, / Se no parong tentg deslaibè. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.); g) recordete de vegnir indò, senó la te va mèl recordete de vegnir indò, senò la te va mèl BrunelG, Cianbolpin1866:7 (caz.); h) Uomini, recordesse, che messëis düc morí; armendesse, scenó ne godarëise le rëgn dl Paraisc. Uomini, r’cordesse, ch’m’sseis duttg’ morì; armendesse, senò nè godereiſe ‘l regno d’l Paraisc’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia).

scenò (MdR) ↦ scenò.

scentà (amp.) ↦ senté.

scentimento (fod.) ↦ sentiment.

scerietà (grd.) ↦ scerieté.

scerieté Ⓔ it. serietà (EWD 6, 100) 6 1816 serieté (PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427)
gad. scerieté, serieté mar. serieté grd. scerietà fas. serietà fod. scerieté, serieté col. serietà LD scerieté
s.f. sg.
caratteristica di chi o di ciò che è serio (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ serietà Ⓓ Ernst ◇ a) un giorno vegnirà a se la rì / s’acuistar l’eminenza / vi vuol serieté e diligenza un giorno vegnira a sella ri / s aquistar l’eminenza / vi vuol seriete e diligenza PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427 (fod.).

scerieté (gad., fod., LD) ↦ scerieté.

scerio Ⓔ nordit. śerio ‹ SĒRIUS (EWD 6, 100) 6 1860 serio (IoriG, InjignàLet1860*-2013:402)
gad. scerio mar. scerio grd. scerio fas. scerio caz. scerio bra. serio moe. scerio fod. scerio amp. serio LD scerio
agg. Ⓜ sceri, sceria, sceries
che nel comportamento, negli atti, nelle parole e simili, denota ponderatezza, senso di responsabilità, coscienza (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ serio Ⓓ ernst ◇ a) con na vista da scerio l’à dit, ades cognede me dir l vosc inom e cognom, e da olà che siede con una vista da serio la dit, ades cognede me dir el vos inom e cognóm, e daulè che siede IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.).

scerio (gad., mar., grd., fas., caz., moe., fod., LD) ↦

scerio.

scescio (Badia) ↦ ses.

scesciur (grd.) ↦ sciusciuro.

scesciüre (Badia) ↦ sciosciure.

scetimo (Badia) ↦ setimo.

sćeto (amp.) ↦ sclet.

sceverité (fod.) ↦ severité.

sche (grd.) ↦ sciche.

scheje Ⓔ aven. asquàs, asquès ‹ QUASĪ (Gsell 1991a:126) 6 1807 schkesche (PlonerM, Erzählung3GRD1807:46)
gad. scheje, ascheje grd. scheje fas. schèji fod. scheje
avv.
circa, poco meno che (gad. A 1879, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ pressoché, quasi Ⓓ beinahe, fast ◇ a) Na vedla, che ne fajova auter che tussì y batulé, ova scheje daniëura mel de dënz Una vödla, kœ ne faschòva auter kœ tussì y batulè, avòva schkesche dagniœura mel de dænts PlonerM, Erzählung3GRD1807:46 (grd.)
scuaji.

scheje (gad., grd., fod.) ↦ scheje.

schèji (fas.) ↦ scheje.

schena Ⓔ ven. schena ‹ longob. *skena 6 1858 schena (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268)
fas. schena caz. schena bra. schena moe. schena fod. schëna col. schina amp. schena LD schena
s.f. Ⓜ schenes
la parte posteriore del torace dell’uomo compresa tra le spalle e le reni (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ schiena, dorso Ⓓ Rücken ☝ spinel
bassa schena (fas.) Ⓘ fondoschiena Ⓓ Hintern ◇ [ 853 ] a) E canche te sarès pa famèda / E ence polit stracèda / E ju per la tia bassa schena / śiran i poies, che remena. Ö chan chö ti saräs pô famäda / Ö entschö polit stratschäda / Ö super la tô bazza scäna / Schiran i poies, chö römöna. ZacchiaGB, CianzonValDeSora1858*-1995:167 (caz.) ◆ en

schena (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ supino Ⓓ auf dem Rücken ◇ a) Se i retorna par Gardena / I pelacrisć da Mazin / I ge peta dal manarin / E i beches co na tusciada i li trasc en schena. Se i ritorna per Gardena / I pelachristg da Mazzin / I je peta dal manarin / E i bekes con na tusada i li tras in schena. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.).

schena (fas., caz., bra., moe., amp., LD) ↦ schena.

schëna (fod.) ↦ schena.

scheo Ⓔ nordit. scheo ‹  dt. Scheidemünze (EWD 6, 104) 6 1844 schèo (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116)
gad. scheo Badia scheo grd. scheo fas. scheo fod. scheo amp. scheo
s.m. Ⓜ schei
moneta di valore minimo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953, fas. R 1914/99, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ soldo Ⓓ Geldstück ◇ a) O ch’el disc, che ‘l non à un scheo, / o ch’el à da baratà O ch’el disc, che ‘l non a un schèo, / o ch’el a da baratà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.).

scheo (gad., Badia, grd., fas., fod., amp.) ↦ scheo.

scherpin (caz.) ↦ screpin.

schers Ⓔ nordit. ścarśo ‹ *EXCARPSUS (EWD 6, 88) 6 1844 scarsi (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
gad. scarscio Badia scarscio grd. schers fas. schèrs bra. scars moe. scars fod. schers col. scars amp. scarso LD schers
agg. Ⓜ schersc, schersa, scherses
1 manchevole, insufficiente, inadeguato (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scarso, insufficiente Ⓓ knapp, ungenügend
2 fig. riferito a persona, e specificato da compl. di limitazione, manchevole, carente, limitato (gad., grd., fas., fod., amp., LD) Ⓘ scarso fig.Ⓓ ungeeignet ◇ a) Cortejani, cardeo fursi, / che noi semo tanto scarsi? Cortegiani, cardeo fursi, / che noi semo tanto scarsi? DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.).

schers (grd., fod., LD) ↦ schers.

schèrs (fas.) ↦ schers.

schertura (fas., caz.) ↦ scritura.

scherzà (col., amp.) ↦ scherzé.

scherzar (bra.) ↦ scherzé.

scherzé (fod.) ↦ scarzé.

scherzé Ⓔ it. scherzare (EWD 6, 105) 6 1873 scherzà (Anonim, Monumento1873:1)
gad. scherzé Badia scherzè fas. sgherzèr bra. scherzar, sgherzar fod. scherzé col. scherzà amp. scherzà
v.intr. Ⓜ scherza
agire, parlare senza serietà, senza impegno, solo per divertimento, per prendersi gioco di qualcuno o qualcosa (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ scherzare Ⓓ scherzen ◇ a) No n é robes mia da ride, / Ne gnanche da scherzà No n’é robes mia da ride, / Ne gnanche da scherzá Anonim, Monumento1873:1 (amp.) ☝

damat.

scherzé (gad., fod.) ↦ scherzé.

scherzè (Badia) ↦ scherzé.

schià (amp.) ↦ schivé.

schiap (fas.) ↦ sclap.

schiara (bra., moe.) ↦ sclara.

schiarir (fas.) ↦ sclarì.

schiavo (fas.) ↦ sclaf.

schiera Ⓔ it. schiera ‹ prov. esqueira / esquiera ‹ fränk. * skara (EWD 6, 107) 6 1878 schira (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106)
gad. schira mar. schira Badia schira grd. schiera fas. schiera LD schira
s.f. Ⓜ schieres
1 raggruppamento di animali della medesima specie (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ branco Ⓓ Schar
2 gruppo numeroso di persone, moltitudine, folla (gad.) Ⓘ schiera Ⓓ Schar ◇ a) i Mori gnüs a schires dala Spagna, á assalté la Francia i Mori gnūs a schires dalla Spagna, à assaltè la Francea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia); b) Y i mituns da scizer cola bela bandira / Ai pé de soldá col stlop na schira. E i mittungs da Schitzer colla bella bandira / Ai pè de soldà col stlopp üna schira. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

schiera (grd., fas.) ↦ schiera.

schièra (fas.) ↦ sclara.

schiet (fas., bra.) ↦ sclet.

schina (col.) ↦ schena.

schiop (fas.) ↦ sclop.

schiopetar (bra.) ↦ sclopeté.

schiopetèr (fas.) ↦ sclopeté.

schira (gad., mar., Badia, LD) ↦ schiera.

schivà (col.) ↦ schivé.

schivar (bra.) ↦ schivé.

schivé Ⓔ it. schivare (EWD 6, 110) 6 1813 me schkive 1 (RungaudieP, LaStacions1813-1878:88)
gad. schivé mar. schivé Badia schivé grd. schivé fas. schivèr bra. schivar fod. schivé col. schivà amp. schià LD schivé MdR schivé
v.tr. Ⓜ schiva
sottrarsi a qualcosa considerato dannoso o sgradevole; sfuggire qualcuno (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ schivare, scansare, evitare Ⓓ vermeiden, meiden, ausweichen ◇ a) Ël fugirà e schiverà inće tütes les ocajiuns, olà che les matades e i ri vic rëgna Ël fugirà e schiverà inçhié tüttes les occaŝiuǹs, olà che les mattades e i ri viẑ régna DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); b) e i racomana con na bona picera perdica la virtù e la moralité, e i amonësc a schivé le pićé e le vize e i raccomana coǹ ‘na bonna picćera perdica la virtù e la moralité, e i ammonësc a schivé le piçhié e le vize DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); c) Sce te ues blëita, finché te ies jëunn no schivé la fadia, / Segur l lëur te purterà bela pesc, no l no fé nia. Ŝë t’ uès blëita, fiŋchë t’ jës s̄oun no schivè la fadìa, / Segùr ‘l lour të purterà bölla pes̄, no ‘l no fè nìa. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) Schiva la baujia, chësta porta dann y nia de bon. Schiva la baus̄ìa, chësta pòrta dann y nía de bon. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) acioche te vëgnes n om da bëgn, te schives dagnora le picé acceocche t’ vegnes ‘ng om da bengn’, t’ schives dagnara ‘l picciè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia)
se schivé (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ guardarsi da Ⓓ sich hüten ◇ a) y me tole fermamënter dant, cula vosta santa grazia de me schivé da duc i picëi i me tol- [ 854 ] le fermamenter dant, colla vosta santa grazia de me schkive da dutg i pitziej RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) Tö t’as schivé dai poc / y dal ce da müsc, chël burt cotal Tö t has schive dai potsch / E dal tgië da müsch, käll burt cotal PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200 (Badia).

schivé (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ schivé.

schivèr (fas.) ↦ schivé.

sci Ⓔ SĪC (EWD 6, 95) 6 1763 di de si ‘affirmo’ (Bartolomei1763-1976:78)
gad. sce mar. sciö Badia sce grd. sci fas. scì caz. scì bra. scì fod. sci col. sì amp. sci LD sci MdR scé
avv.
1 si usa come affermazione di ciò che viene domandato o proposto (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sì Ⓓ ja ◇ a) chieride sasc, e? / El Segnor. Scì perché? / N’aede fosc, e? chieride sasc eh? / El Segnor. Scì perché? N’aede fosc eh? GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) Sci, Sant Ujep l à trat su / Chël pitl mut, Die Gejù. Shi, Sant’Uſhep l a trat su / Kel pitl mut, Die Geſhù. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); c) B. Sëise stè a marćé, n’él vëi, berba Tone? / A. Scé, scé; iö sun stè a marćé da Sant Scimun. B. Sëise stè a marçhié, n’él vëi, bärba Tonne? / A. Ŝé, Ŝé; jeu suǹ stè a marçhié da Sant Ŝimuǹ. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258 (MdR); d) Sci, parcrista! che deboto, / Co se trata del piovan Sì, par Crista! che deboto, / Co se trata del Piovan ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); e) Sci, dij l seniëur, meton pën na mesa de vin. Ŝi, diŝ ‘l Signour, mëttoŋ pëŋ na mëźa de viŋ. VianUA, CalighéMaladët1864:196 (grd.); f) Sì, ma dijé ci che volé, la é dura in ogni cont. Si, ma disè ĉi che volè, la è dura in ogni contt. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); g) Donca ancuoi sé deentade, Malapena dito… sci / Da novize maridade, / Inz’el numero dei pì… Donca anquoi se deventade, / Mal’ apena dito… si / Da novizze maridade, / Inz’ el numero dei pi… DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.); h) Sce, scraiâra dadalt, sce al é ostes parores Sè, scraiàla da dàlt, sè el è ostes parores DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19 (Badia)
2 per rinforzare un’affermazione (gad., grd., fas., fod., amp., MdR) Ⓘ sì Ⓓ doch ◇ a) Oh, in laota sci te saras bon / de dì mëssa, e perdiché O in laota si te saras bon / de di Massa, e perdiche PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) B. Ah scé che la vera n’é pa mefo nia de bun ëla. / A. Per l’amur de Die, de bun sce! Valch de piec ne seràl pa mia. B. Ah ŝé che la verra n’é pa meffo nia de buǹ ëlla. / A. Per l’amur de Die, de buǹ sé! Valq de piéĝ ne seràl pa mìa. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:259 (MdR); c) Te vëighes pö da de a de, / Che da d’Ël anse döt cant. / Bën sce mio bun fre, / Confida en Dio dagnora plü Tö vöigös pō da dö ang dö, / Chö da del angse dōt cant. / Bönschö mio bung frö, / Confida ng Dio dagnora plü AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (Badia); d) Ades sci l é l paradisc / Chilò tel nosc paisc Dess ṡi l’è l’paradiss / Chilò tel nos paìss PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); e) Chisc mostri se i troon / Sta sera scì i copon. Kis mostri sé i troóng / Sta sera ši i kopóng. BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.); f) E ministre i é de Dio / chesta sorte de birboi? / che i m’i lasce a mi parbìo / ió sci i fejo vienì boi. E ministre i é de Dio / chésta sòrte de birboi? / che i mi lasce a mì parbìo / io sci i fejo vienì boi. DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471 (amp.); g) Forsc, che t’aldîs ai gragn pastorëc de mi sposo… Ahi! Sce, che te portes söl spiné nosta merscia. Forsi, ch’t’ aldīs ai grangn’ pastorecc’ d’mi sposo… Ahi! scě; ch’t’ portes soul spině nosta mērscea. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia)
dì de sci (gad. B 1763; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ acconsentire, dire di sì Ⓓ bejahen, ja sagen, zustimmen ◇ a) Ne n’é plu sëit, ne n’é plu fam; / Me vën ertsëura a ve l dì, / Ma dirëis bën de sci. Ne n’e plu sëit, ne n’e plu fam; / Me vën ert sëura a vel di, / Ma dirëise bën de shi. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) Sce un ulëssa la cuega / Dijëis’a de sci? / Ie crëie bën de no. She un ulës la kuega / Diſhëise pa de shi? / Je krëje bën de no. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.) ◆ sci che (gad. A 1895, grd. G 1879; L 1933; Ma 1953, amp.) Ⓘ sì che, eppure, tuttavia Ⓓ dennoch, trotzdem ◇ a) E sci ch’a chesta caales / s’i ra sona a pì no pos, / ma chi i tira su ra spales, / che i à fato soraos. E sci c’ a chesta cavales / s’ i ra sòna a pi no pos, / ma chi i tira su ra spales, / che i a fato sora òs. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); b) Ió me pensae: parbio, chesta l’é śente / che sci che se pó esse ben contente! Iò me pensae: parbio, chesta l’é zente / che sci che se po eše ben contente! DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.).

sci (grd., fod., amp., LD) ↦ sci.

scì (bra.) ↦ coscì.

scì (bra.) ↦ enscì.

scì (fas., caz., bra.) ↦ sci.

sciabla Ⓔ SCAPULA (EWD 4, 116) 6 1763 sabla ‘humerus’ (Bartolomei1763-1976:95)
gad. sciabla mar. sciabla Badia sciabla grd. sciabla LD sciabla MdR sciabla
s.f. Ⓜ sciables
nel corpo umano, ciascuna delle due parti comprese tra il collo e l’attaccatura del braccio (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ spalla Ⓓ Schulter ◇ a) Gejù tol la Crëusc sula sciables. Giesu tol la Crousch sulla Schables. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) Canche chëst Cardinal ariva delungia nost om, dîjel i petan con la man söla sciabla: "Voi siete un uomo santo!" Quanche quest Cardinal arriva delungia nost óm, diŝl i pettaǹ coǹ la maǹ seu la sciabla: "Voi siete un uomo santo!" DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR); c) Genofefa fata ite te süa pel de biscia, les sciables curides dai ciavëis lunc blancojins Genofefa fatta ite t’ sua pell’ d’bīscea, les sceables curides dai ciaveis lunc’ blancojings DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia) ☟ spala.

sciabla (gad., mar., Badia, grd., LD, MdR) ↦ sciabla.

sciaché (grd.) ↦ sceché.

sciadá (gad., Badia) ↦ sciadas.

sciadas Ⓔ deriv. di sciada con suffisso -as (Gsell 1991a:128) 6 1828 schadàs (PlonerM, VedlMut1828-1997:349)
gad. sciadá mar. sciadas Badia sciadá grd. sciadas fas. sciadas LD sciadas
s.m. Ⓜ sciadasc
strumento di legno liscio di forma cilindrica con cui in cucina si spiana e si assottiglia la sfoglia (gad. A 1879; G 1923; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ matterello Ⓓ Nudelholz ◇ a) L sciadas, es bën udù!!?? / Sce te ne stes bel sot mi zochi, / Cul sciadas, ares ti cochi! / Chël che ie ue - es da fé Êl schadàs, es ben’g udù!!?? / S’ tê ne stès, bœll sott’ mi zocchi, / Col schadàs, aurès ti cocchi! / Chêl che jê vuê - es da fè Plo[ 855 ] nerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.).

sciadas (mar., grd., fas., LD) ↦ sciadas.

sciadoné Ⓔ deriv. di sciadon (Lardschneider 1933:341) 6 1813 shadunè (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63)
grd. sciaduné
s.m. Ⓜ sciadonés
(grd. L 1933; F 2002) Ⓘ contenitore per utensili di cucina Ⓓ Behälter für die Schöpflöffel ◇ a) Tost na mëisa o n criniot, / Na letieria oder n stuel, / Na cuna o pisaruel, / N sciaduné o cie che n uel. Tost na mëisa o n kriniot, / Na litieria oder n stuel, / Na kuna o piſaruel, / N shadunè o cie ke n uel. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.).

sciaduné (grd.) ↦ sciadoné.

sciaeta (fod.) ↦ saita.

sciala Ⓔ SCALA (Lardschneider 1933:344) 6 1821 shela (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60)
grd. scela fas. scèla caz. scèla bra. sćiala moe. sćiala fod. sciala col. sćiala amp. sciara LD sciala
s.f. Ⓜ sciales
struttura fissa o mobile, a scalini o a pioli, che permette di superare a piedi un dislivello (grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scala Ⓓ Stiege, Treppe ◇ a) Po vën Stina su per scela Po vën Stina super shela PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.); b) So père che vardèa n dì da la fenestra, l lo veit vegnir dalenc, l ge fèsc pecià, l vegn a sauc ju per la scèla So père che vardèa ung dì dalla fenestra, el lo veit vegnir da lensc, el ghiè fesc pecià, el veng a saucc ju per la scella SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); c) l é caminé prëst ju per la sciala, e i’ và ncontra l’è caminè prast giu per la sala, e gli va incontra DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.) ☟

stiga.

sciala (fod., LD) ↦ sciala.

sćiala (bra., moe., col.) ↦ sciala.

scialdé (gad., mar.) ↦ sciaudé.

scialdè (Badia, MdR) ↦ sciaudé.

scialdi Ⓔ nordit. saldo ‹ SOLIDUS + VALIDUS (EWD 6, 116) 6 1813 schaldi (RungaudieP, LaStacions1813-1878:92)
gad. scialdi mar. scialdi Badia scialdi grd. scialdi fas. scialdi caz. scialdi fod. scialdi col. saldi LD scialdi
avv.
1 in numero, misura o quantità considerevoli (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ molto Ⓓ sehr, viel, ziemlich ◇ a) chëst’ëila m’à lavà i piesc cun si legrimes, y m’à ont cun n unguent scialdi cër chëst’ëila m’hà lavà i pièŝ con si lègrimes, y m’hà ont con un’ unguent ŝàldi tgèr VianUA, Madalena1864:194 (grd.); b) l veit che la mascèra jìa ite e fora scialdi de sbalz a ge portèr a Dona Chenina ora chest ora chel l veit, ke la mašera ʒ̉ia ite e fora saldi de sbalʒ a ğe porter a Dona Kenina ora kest ora kel BrunelG, Cianbolpin1866:22 (caz.); c) y impormetô de partí fora scialdi bla ai püri e impormettō de partì fora scealdi blaa ai puri DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia); d) "Na uma, püch plü atempada, co iö, fô scialdi amarada, y la füria ê da borjú "Na uma, puc plou attempada, co iou, fō scealdi amarada, e la fūria ē da burjù DeclaraJM, SantaGenofefa1878:73 (Badia) ☟ assai
2 continuamente, senza interruzione, ogni volta (grd., fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ continuamente, sempre Ⓓ immer, dauernd ◇ b) Ma mi bon fi, l disc so père; tu tu es scialdi con me, e dut chel, che l’é mie, l’é ence tie Ma mi bong fì, el dis so père; tu tu es sàldi cong me, e dut chel, che l’é mie, l’é encie tò SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); a) ve prëii mo leprò dl gran don de sté scialdi te vosc sant amor y timor nfin ala mort ve preje mò le prò del gran don de ste schaldi te vosch sant amor i timor in fin alla mort RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); c) La roba te mantënies cun avëi scialdi bën cura, / Starà for dalonc i leresc, finché la guardia dura. La ròba të mantëgnes con avëi ŝàldi bëŋ cura, / Starà fort da lonĉ i leres̄, fiŋchè la guardia dura. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

scialdi (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., fod., LD) ↦

scialdi.

scialdo (fas.) ↦ saldo1.

scialmo (Badia) ↦ salm.

sciampà (col.) ↦ scampà.

sciampar (bra., moe.) ↦ sciampé.

sciampé Ⓔ *EXCAMPĀRE (EWD 6, 119) 6 1763 schampè ‘aufugio’; schampè da lungs pais ‘fugere in longinquas regiones’; schamper in chà e d’inlà ‘tergiversor’ (Bartolomei1763-1976:96)
gad. sciampé mar. sciampé Badia sciampé grd. sciampé fas. sciampèr caz. sciampèr bra. sciampar moe. sciampar fod. sciampé col. scampà, sciampà amp. scampà LD sciampé MdR sciampé
v.intr. Ⓜ sciampa
1 darsi alla fuga in modo rapido e precipitoso, talvolta furtivo (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scappare, fuggire Ⓓ fliehen, weglaufen ◇ a) Scemon à cognù vegnir fora a pisciar / E chisc eroi i se à metù a sciampar. Sémong ha cognù vegnir fora a pišàr / E kiš eroi i se ha metù a šampàr. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); b) Ades endò viva duc i enjuriousc / Ma se no i sciampa da noi / Ge dajon del podaroi Ades indo viva dutc i insurious / Ma se no i sampa da noi / Gie dason de podaroi PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.); a) e l’à trat coscì intorn un mur che el ciarvel sutaa ben aut. Ampò no l’é crepà e l’é sciampà demez. ö la trat cosi intorn un mur chö öl tscharvell sutaa beng aut. Ampô no lö crepà ö lö schampà dömetz. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:7 (bra.); c) le grof s’ê imbatü te n animal, che sciampâ ‘l grof s’ ē imbattù teng animal, che sceampā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia)
2 andarsene in fretta da un luogo, spec. per raggiungerne un altro (fod.) Ⓘ scappare Ⓓ flüchten ◇ b) Oh se fossa possibile vende dute le mie bagatele e scampà de fora in Pustraria Oh se fossa possibile vende dutte le mie bagatelle e scampà de fora in Pustraria AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
3 sottrarsi a una situazione negativa o pericolosa (gad. V/P 1998, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. C 1986, MdR) Ⓘ scappare, sfuggire Ⓓ entrinnen, entfliehen, ausweichen ◇ a) De te’ jënt ne sciamperà na ota a le castighe le plü rigorus. De tä ĝënt ne sciamperà ‘na óta a le castighe le plü rigurùs. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR); a) Vegn al drach da cinch ciaves e ge sauta ados. Mo al ge é sciampà e el ge à dat un colp Vöng al drak da tschink stiaves ö gö sauta ados. Mo al gö sampà ö öl gö a dat un kolp ZacchiaGB, Filamuscia1858*:9 (bra.); b) sce la lasciun vire, n’i sciampunse nos ala mort se la lasceung vire, n’i sceampungſe nos alla mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia)
sciampé dant (gad. V/P 1998) Ⓘ sorpassare, sfuggi[ 856 ] re Ⓓ überholen ◇ a) al medem tëmp chirí n meso por salvé mia vita, porcí ch’i messâ aspeté la mort da osta man, sc’ ara se manifestâ la verité. Por chësc i ái orü sciampé dant, i l’á pro os caluniada al medemmo temp chirì ‘ng mezzo pur salvè mia vita, purcicch’ i m’ssā aspettè la mort da osta mang, s’ ella s’ manifestā la veritè. Pur chesc’ i ai urù sceampè dant, i l’à pro os calunniada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia) ◆ s’en sciampé (gad. P/P 1966; V/P 1998, fas., fod. Ms 2005) Ⓘ scappare Ⓓ flüchten ◇ a) Le püre Iocl, döt spaventé / se [n] sciampa te stüa, dër bur sorventé. L’püre Iocl, düt spaventè / se [n] sciampa te stüa, dër burt sarventè. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); b) enlouta la disc ela: Sciàmpetene pur daìte ve, che cò l rua se no t’es de aria jun chi bujes. in la uta la diš ela: Šampetene pur da ite veh, ke ko l rua, se no ti es de aria ʒ̉u n ki bujes. BrunelG, Cianbolpin1866:16 (caz.).

sciampé (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦

sciampé.

sciampèr (fas., caz.) ↦ sciampé.

sciara (amp.) ↦ sciala.

sćiara (amp.) ↦ sclara.

sćiarì (fod., amp.) ↦ sclarì.

sćiaudar (bra.) ↦ sciudar.

sciaudé Ⓔ EXCALDĀRE (EWD 6, 115) 6 1763 schaldè ‘calefacio’ (Bartolomei1763-1976:96)
gad. scialdé mar. scialdé Badia scialdè grd. sciaudé fas. sciudèr caz. sciudèr bra. sciudar, sćiaudar moe. sćiaudar fod. sciaudé col. saudà amp. scioudà LD sciaudé MdR scialdè
v.tr. Ⓜ sciauda
1 rendere caldo o più caldo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ scaldare, riscaldare Ⓓ wärmen, heizen ◇ a) Avëise vöia de bëire con mè üna taza de ciocolada? / Iö ves ringrazie; ëla me scialda massa. Avëise veuja de bëire coǹ mè üna tazza de ćiocolàda? / Jeu ves ringrazie; ëlla me scialda massa. DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236 (MdR); b) Ëla é tant frëida. / Sce vorëis, la scialdi. Ëlla é tant frëida. / Ŝe vorëis, la scialdi. DeRüM, EhJan1833-1995:250 (MdR)
2 fig. riempire di un sentimento, di un’emozione forti e intensi (gad., grd.) Ⓘ scaldare fig.Ⓓ erwärmen fig. ◇ a) Vivëde giut y sann! / Ncuei de Vosta festa, / Sciaudonse drët la testa. Vivëde giut i sann! / Nkuei de Vosta festa, / Shaudonse drët la testa. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); b) canch’i pënsi a Os, y me scialdëis le cör, fora sot ala dlacia d’angosces da mort, y me fajëis amables porfin les leghermes cang ch’i pense a Os, e mè scealdeis ‘l cour, fora soutt alla dlaccea d’angoscies da mort, e mè fasceis amabiles pur fing les legrimes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia)
sciaudé ite (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ riscaldare Ⓓ einheizen ◇ a) le fle dla cerva scialdâ ite chëra abitaziun salvara abastanza ‘l flě d’la cerfa scealdā ite chell’ abitaziung salvara a bastanza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia) ◆ se sciau-

dé 1 (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fas. DA 1973; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ scaldarsi Ⓓ sich wärmen ◇ a) Ci dijessel mai lonfer, / Sce al podess ël rajoné? / Sën vëgnai a per a per, / Oressel dí, a se scialdé. Tgi dischesl mai longfer / Schal podes el raschonö / Söng vögnai a per a per / Oresöl di a sö Schaldö. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); b) Chiló sön mi cör palsa y scialdete, che tüa püra uma ne n’á ’ci na fascia da te curí ne. Chilò soung mi cour palsa e scealdete, chè tua pūra uma nen à ci na fascéa da té curì nè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia); c) n let, d’invern n füch da se scialdé, y n pü’ de spëisa sana ‘ng lett, d’ingvēr ‘ng fuc da sè scealdè, e ‘ng pude speiſa sana DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119 (Badia) 2 fig. (grd. F 2002, fas. DA 1973; DILF 2013, amp. DLS 2002) Ⓘ eccitarsi, scaldarsi fig., infervorarsi Ⓓ sich erhitzen fig., sich ereifern ◇ a) po ‘l scomenza a fei ra grinta, / a scioudasse, a delirà, / a dà in bestia, a tirà fora / zinch’ o sié di meo pardios po’ ‘l scomenz̄a a fei ra grinta, a scoudase, / a delirà, / a da in bèstia, a tirà fòra / z̄inc’ o sié di mèo pardiós DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.).

sciaudé (grd., fod., LD) ↦ sciaudé.

sćiavar (bra., moe.) ↦ sćiavé.

sćiavé Ⓔ deriv. di ciavé (EWD 2, 177) 6 1878 sciavà p.p. m.pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123)
gad. sćiavé Badia sćiavé fas. sćiavèr bra. sćiavar moe. sćiavar
v.tr. Ⓜ sćiava
formare una cavità nel terreno (gad. Ma 1950; P/P 1966, fas. R 1914/99; DA 1973) Ⓘ scavare Ⓓ graben, ausgraben
p.p. come agg. Ⓜ sćiavés, sćiaveda, sćiavedes
di occhi, infossati (gad.) Ⓘ scavato Ⓓ eingefallen ◇ a) sü edli fosc sćiavá sot lominâ sciöche borëis da füch sū oudli fosc’ sciavà soutt luminā sceoucche bureis da fuc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia)
ciavé.

sćiavé (gad., Badia) ↦ sćiavé.

sćiavèr (fas.) ↦ sćiavé.

scibl Ⓔ deriv. di sciblé (EWD 6, 126) 6 1813 shibl (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
gad. scibl mar. scibl grd. scibl fas. sciubie amp. sciubio LD scibl
s.m. Ⓜ scibli
il suono che si emette fischiando (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; DILF 2013, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ fischio Ⓓ Pfiff
tré n scibl (gad. V/P 1998, grd., LD DLS 2002) Ⓘ fischiare Ⓓ pfeifen ◇ a) Sce Sant Ujep trajova n scibl, / Po laurovel bele tribl. She Sant’ Uſhep traſhova n shibl, / Po lëurovel bele tribl. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.).

scibl (gad., mar., grd., LD) ↦ scibl.

sciblament Ⓔ deriv. di sciblé (EWD 6, 126) 6 1878 sciblament (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53)
gad. sciblamënt Badia sciblamënt
s.m. Ⓜ sciblamenc
un fischiettare continuato e insistente (gad. P/P 1966) Ⓘ fischiettio, cinguettio Ⓓ Gepfeife, Gezwitscher ◇ a) La tera ne portâ plü nia da nü, la val n’ingherdenî plü dal sciblamënt di vicí, ch’en gran pert l’â arbandonada La terra nè portā plou nia da nu, la val n’inggherdenì plou dal sciblament di vicceì, ch’in grang pērt l’ā arbandonada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia).

sciblamënt (gad., Badia) ↦ sciblament.

sciblot Ⓔ deriv. di sciblé (EWD 6, 126) 6 1856 subiotg pl. (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244)
gad. sciblot Badia sciblot grd. sciblot fas. sciubiot bra. subiot moe. subiot fod. sciubioto col. subioto amp. sciubioto LD sciblot
s.m. Ⓜ scibloc
rustico strumento a fiato, costituito da un cilindro cavo di bosso o di canna, con alcuni fori per tasteggiare e un taglio trasversale nell’imboccatu- [ 857 ] ra (gad. Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fischietto, zufolo Ⓓ Pfeife ◇ a) Voi orghenist sonà sù ben! / Prest clarinec, flauc e sciubioc Voi orghenist sonà su beng! / Prest clarinetg, flautg e subiotg BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.).

sciblot (gad., Badia, grd., LD) ↦ sciblot.

sciche Ⓔ comp. di sce + che (EWD 6, 96) 6 1807 schkœ (PlonerM, Erzählung6GRD1807:49)
gad. sciöche mar. sciöche Badia sciöche grd. sciche, sche, sceche † fas. sche caz. sche bra. sche LD sciche MdR sche, sco
congiunz.
alla maniera di, nel modo che (in una comparazione esprime somiglianza o identità) (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ come Ⓓ wie ◇ a) sce chël, ch’à perdù chësta bëursa, fossa restà pendù te liet, sciche ie, ne l’ëssel perduda sche kœl, k’a perdù kæsta bœursa, fossa ræstà pendù te liet, schkœ je, ne l’æssel perdùda PlonerM, Erzählung6GRD1807:49 (grd.); b) Ël ova na gran biescia / Sciche n bagot da Tieja El ova na gran biesha / She ke n bagot da Tieſha PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); c) Na tara sciöche tö gibt es net boll. Na tara schö che tö giebtes nöt boll. PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198 (Badia); d) L maridé ie sciche n juech, / N muessa fé a puech a puech L maridè ie shike n ʃhuek, / N muessa fe a puek a puek PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); e) vëgnel Domenedie a ciafè Adamo e Eva per se devertì con ëi sco ël fajô dant ia, perćì ch’ël i orova bun sco n pere a sü prosc mütuns vëgnl Domenedie a ćiaffè Adamo e Eva per se devertì coǹ ëi scò ël faŝô dantìa, perçhì ch’ël i orova buǹ sco ‘ǹ père a sü proŝ müttuǹs DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); f) Nos nes lamentun / Ch’i dis, che nos un / In chësc mond a vire, é püć, / E fajun impò con tüć / Sch’ ëi n’ess mai na fin. Nos nes lamentuǹ / Ch’i dis, che nos uǹ / Iǹ queŝ Mond a vire, é püçh, / E faŝuǹ impò coǹ tütg / Sch’ ëi n’ess mai ‘na fiǹ. DeRüM, Verkehrtheit1833-1995:291 (MdR); g) Verscio Pera i se n va da desperé / Coran sche n poie sun n paré. Veršo Perra i se ‘n va da desparè / Koráng ske n polje su n parè. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); h) Do le cené y la corona / sciöch’ al foss te na morona / stôl iló taché / fin ch’al gnô ciamé. Dô l’cenè y la corona / scioch’ al foss te na murona / stêl ilò tachè / finch’ al gnê ćiamè. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); i) No assà più superstizion: / Saslonch, Pordoi, Vael, Duron / chisc l’é dut monc sch’ i autres, mac! Non assà più superstitziong: / Sass lonch, Pardoi, Vael, Durong / Chis l’è dut montg sch’ i autres, matg! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.); j) Mo chël ne fôl ch’al fô a Bornech, stanch y pëigher sciöche n gran sgnech! Ma chël ne fovel ch’al foa a Bornech, stanch y pëigher sciöco n gran sgnech! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia); k) La mascèra à fat sche che l Vent volea. La mascera a fat ske ke l Vent volea. BrunelG, Cianbolpin1866:20 (caz.); l) Le re, co fina chë ora é sté tan da marmota y frat, sciöche al se descedass dala som, á motü man dal tort fat a cösta signura, che al á paié fora dër rigorus Le Rè, cho fin a chel ora è stè tan da marmotta e fràt, söcco al se dẹsẹdęssa dalla son, ha mẹtö man dalle tǫrt fat a chösta signora, che all’ ha pajè fora dęrt regorus PescostaC, DecameronIXMAR1875:651 (mar.); m) Bel y nët sciöche la dlijia adertöra! Bell e nátt söcch’ la dlisia a dertüra! PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia) ☟ cual.

sciche (grd., LD) ↦ sciche.

sciché Ⓔ mhd. schicken ‘bereiten, zurüsten’ (Gsell 1996b:230) 6 1828 shikëde su 5 imperat. (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:63)
gad. sciché mar. sciché Badia scichè grd. sciché fod. sciché LD sciché
v.tr. Ⓜ scica
rendere bello o più bello aggiungendo uno o più elementi decorativi (grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002) Ⓘ ornare Ⓓ schmücken
agg. Ⓜ scichés, scicheda, scichedes
dotato d’intelletto e d’intelligenza, che ha facoltà e capacità d’intendere (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. Pe 1973; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ intelligente Ⓓ intelligent ◇ a) a l’aldí gnon cun domandes furbes y scicades, y a vigni domanda dé respostes intendores fora dl solit a l’aldì gnang cung dimandes furbes e siccades, e a vigne dimanda dè respostes intendores fora d’l solito DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia); b) Chël, che scolta sö mia parora é n om sciché, che fabrichëia la ciasa sön n crëp. Chel, chè scolta sou mia parora è ‘ng ŏm sicchè, ch’fabbricheia la ciaſa sounung crepp. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia)
sciché su (grd. L 1933; F 2002; DLS 2002) Ⓘ ornare Ⓓ dekorieren, schmücken ◇ a) I uemes tole chitli, / La breies la fenans! / Scichëde su chi pitli, / Scichëve, vo mutans! I uemes tole kitli, / La brejes la fenans! / Shikëde su ki pitli, / Shikëve, vo mutans! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:63 (grd.) ◆ se sciché (grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ adornarsi Ⓓ sich schmücken ◇ a) Lasce pro, che t’es na rica / Drët superbia che se scica Làsse prò, che t’ es na ricca / Drêt superba che sê schica PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.).

sciché (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ sciché.

scichè (Badia) ↦ sciché.

scielta (fod.) ↦ scelta.

sciessa Ⓔ dtir. schiεssεr (EWD 6, 320) 6 1813 shiesses pl. (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
grd. sciessa
s.f. Ⓜ sciesses
pallina d’avorio di vetro o di terracotta con cui si gioca (grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002) Ⓘ biglia Ⓓ Murmel ◇ a) L pitl bon bambin / Ne n’ova n catrin / A se cumpré doi biesces / O almancul cater sciesses. L pitl bon bambin / Ne n’ova n katrin / A se kumprè doi bieshes / O al mankul kater shiesses. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.).

sciessa (grd.) ↦ sciessa.

scigolar (bra.) ↦ sciolé.

scigolèr (fas., caz.) ↦ sciolé.

scilafé Ⓔ comp. di sci ‹ SĪC + la ‹ ILLA + ‹ FIDĒS (Q/K/F 1988:321) 6 1852 Sì la fè! (ZardiniB, Rudiferia1852:1)
amp. scilafé
interiez.
formula di giuramento positivo (amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ certamente Ⓓ gewiss, sicher ◇ a) Ah! mangare fosson boi / De fei senpre chel ch’El disc! / Scilafé! ve ‘l digo, fioi, / Śisson dute in paradis. Ah! mangare fosson boi / De fei sempre chel ch’El disc’! / Sì la fè! vel dìgo, fioi, / Zisson dute in Paradis. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.).

scilafé (amp.) ↦ scilafé.

Scimeon 6 1878 Simeone (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:116)
gad. Scimeun Badia Scimeun
antrop.
(gad.) Ⓘ Simeone Ⓓ Simeon ◇ a) Le düca n vecio venerabl, s’ l’abracia dl döt scomöt, sciöche zacan Scimeun tl tëmpl ‘L duca ‘ng veccio venerabile, s’ l’abbraccea d’l dutt [ 858 ] scommout, sceoucche zaccang Simeone t’ l tempio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:116 (Badia).

Scimeun (gad., Badia) ↦ Scimeon.

scimia Ⓔ it. scimmia ‹ SĪMIA (EWD 6, 128) 6 1873 scimia (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32)
gad. scimia mar. scimia Badia scimia grd. scimia fas. scimia fod. scimia col. simia amp. scimia LD scimia
s.f. Ⓜ scimies
nome comune della maggior parte dei mammiferi appartenenti all’ordine primati (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scimmia Ⓓ Affe ◇ a) ‘L à un istinto assai curios / Par na scimia da pipà / Bocia larga, mus pelos / Dente fate par tazà. La un istinto assai curioso / Pàr na scimia da pipà / Bòcia larga, mŭs pelόs / Dente fatte, par tazzà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.); b) sc dan e y i é = sch todësch p.e. sciode, scimia sc dang e e i è= sch todesc p. e. sceŏde, scimia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia).

scimia (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

scimia.

scimile (Badia) ↦ simile.

sciml Ⓔ dtir. schimml (EWD 6, 129) 6 1878 scimb’l (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100)
gad. sciml Badia sciml grd. sciml
s.m. Ⓜ scimli
mammifero domestico degli equini (equus caballus) di colore bianco (gad. P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ cavallo bianco Ⓓ Schimmel ◇ a) Canch’i omi ê gnüs jö dal ciaval, y ch’al i ê gnü mené daimpró n sciml, dijel al pere: Olach’ ëis tut chëstes besties, na ota chiló no, ch’al nen n’é degönes? Cang ch’i ommi ē gnūs jou dal ciavăl, e ch’el i ē gnù m’nè daimprò ‘ng scimb’l, disc’ ‘l al pere: Ullacch’ ais tutt chestes besties, naota chilò no, ch’el n’ung n’è d’gunes? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia).

sciml (gad., Badia, grd.) ↦ sciml.

Scimon 6 1813 Schimon (RungaudieP, LaStacions- 1813-1878:90)
gad. Scimun mar. Sciomun grd. Scimon fas. Scimon bra. Scemon fod. Scimon col. Simon MdR Scimun
antrop.
(grd. F 2002, fas., fod. Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ Simone Ⓓ Simon ◇ a) Scimon de Zirene mi chël pëis dajëme; / Da giut l’ei merità, me druche pu, ne trëme. Schimon de Zirene mi chèl peis daschame; / Da giut lei merità, mè druche pu, ne treme. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Canche i à vedù che Scemon sera / I disc, ades scì jon a Pera. Kanke i ha vedù ke Sémong sera / I diš, adés ši žong a Perra. BrunelG, MusciatSalin1845:8 (bra.); c) N fariseo, che ova inuem Scimon, ova n di nvià Gejù a marënda. Uŋ Faris̄èo, chë òva inuem Ŝimoŋ, òva uŋ di iŋvidà Ges̄ù a mërenda. VianUA, Madalena1864:193 (grd.).

Scimon (grd., fas., fod.) ↦ Scimon.

Scimun (gad., MdR) ↦ Scimon.

scin (fas.) ↦ enscin.

scinché Ⓔ mhd. schenken (EWD 6, 130) 6 1878 scinchè p.p. m.sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123)
gad. scinché mar. scinché Badia scinché grd. scinché fod. scinché LD scinché
v.tr. Ⓜ scinca
dare spontaneamente in dono a qualcuno cosa che si ritiene gradita (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ regalare, donare Ⓓ schenken ◇ a) Ël vist i animai, Ël me scincará ’ci a me na iesta. El iest i animai, El m’sincarà ci a mè na iesta. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia); b) mo por interzesciun dla Signura compascionevola le conte i â scinché la vita mo pur interzessiung d’la Signura compassionevole ‘l conte i ā scinchè la vita DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia) ☟ regalé
p.p. come agg. Ⓜ scinchés, scincheda, scinchedes
ricevuto in regalo da qualcuno (gad.) Ⓘ regalato Ⓓ geschenkt ◇ a) massa felizité por chësc püre cör, che ne s’aspetâ mai d’odëi te n colp fi y sposa, sciöche ai foss scincá dal ater monn massa felizitè pur chesc’ pur cour, che nè s’ aspettā mai d’udei teng colp fì e sposa, sceoucche ei foss’ sincà dall’ at’r mon DeclaraJM, SantaGenofefa1878:94 (Badia) ☟ regalé.

scinché (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ scinché.

scinconda Ⓔ mhd. schenkunge 6 1878 sincunda (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17)
gad. scincunda mar. scincunda Badia scincunda grd. scincunda, scinconda LD scincunda
s.f. Ⓜ scincondes
oggetto, cosa che viene regalata (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ regalo, dono Ⓓ Geschenk ◇ a) por ester osta scincunda, aldel a Os, a Os mëssel gní consacré pur est’r osta sincunda, ald’l a Os, a Os, mess’l gnì consagrè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia); b) En verité, mi bun Signur! Os sëis infinitamënter rich de scincundes, y savëis paié i uomini magnificamënter In veritè, mi bung Signur! Os seis infinatamentr ricc d’sincundes, e saveis paiè li uomini magnificament’r DeclaraJM, SantaGenofefa1878:94 (Badia) ☟ don1, regal.

scinconda (grd.) ↦ scincunda.

scincunda (gad., mar., Badia, grd., LD) ↦ scinconda.

sciö (Badia) ↦ enscì.

sciö (mar.) ↦ sci.

sciöbën (mar.) ↦ sceben.

sciöche (gad., mar., Badia) ↦ sciche.

sciode Ⓔ dtir. schâd(ε) (EWD 6, 133) 6 1833 sciode (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267)
gad. sciode mar. sciode Badia sciode grd. sciot fod. sciode col. sode LD sciode MdR sciode
avv.
esprime pena, compassione per qualcuno o qualche cosa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ peccato Ⓓ schade ◇ a) Mo de chëst cristian él mefo bëin impò sciode (schade). Ël é n te’ bel jonn, bëin fat Mó de quest cristiaǹ él meffo bëiǹ impò sciode (schade). Ël é ‘ǹ tä bel ĵon, bëiǹ fat DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR); b) sc dan e y i é = sch todësch p. e. sciode, scimia sc dang e e i è= sch todesc p. e. sceŏde, scimia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia).

sciode (gad., mar., Badia, fod., LD, MdR) ↦ sciode.

sciode (gad., Badia) ↦ sciodo.

sciodeza Ⓔ deriv. di sciodo (EWD 6, 133) 6 1878 sodezza (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84)
gad. sodëza Badia sciodëza grd. sciudëza
s.f. sg.
atteggiamento o aspetto improntato a gravità e severità (gad., grd. L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ serietà Ⓓ Ernsthaftigkeit ◇ a) Zënza i partí parora le grof i ciara dî fit tl müs cun na sodëza y fermëza tara, che Golo ê deventé blanch sciöche na peza Zenza i partì parora ‘l grof i ciara dī fitt t’l mūs cuna sodezza e fermezza tal, che Golo ē [ 859 ] dventè blanc sceoucche na pezza’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia).

sciodëza (Badia) ↦ sciodeza.

sciodo Ⓔ nordit. śodo ‹ SOLIDUS (EWD 6, 133) 6 1870 ʃoda f. (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
gad. sciode mar. sciodo Badia sciode grd. sciodo fas. sciodo moe. sciodo fod. sciodo col. sodo amp. sciodo
agg. Ⓜ sciodi, scioda, sciodes
1 che nel comportamento, negli atti, nelle parole e simili, denota ponderatezza, senso di responsabilità, coscienza (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. A 1879, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. A 1879, amp. A 1879) Ⓘ serio Ⓓ ernst, ernsthaft ◇ a) Chësc ne podôl capí, y süa morvëia y ligrëza ê colma, a odëi, che l’imagina tl taí fajô la grigna da rí, o la cira scioda, sciöch’ al la fajô istës. Chesc’ n’pudŏle capì, e sua morvouia e ligrezza ē colma, a udei, che l’immagine t’ l taì fajŏ la grigna da rì, o la ceìra sceōda, sceocch’ el la fajō istess. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia)
2 solido, consistente, ben fondato (fas., col.) Ⓘ sodo Ⓓ fest, solide ◇ a) La dimostra religion soda e timor de Dio. La dimostra religion ʃoda e timor de Dio. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

sciodo (mar., grd., fas., moe., fod., amp.) ↦ sciodo.

sciofer Ⓔ dtir. schåffεr (EWD 6, 134) 6 1864 ŝòffer (VianUA, LaurancVinia1864:194)
gad. sciofer Badia sciofer grd. sciòfer fas. sciofer caz. sciòfer bra. sciòfer moe. sciofer fod. sciofer col. sofer
s.m. Ⓜ scioferi
chi amministra qualcosa (gad. P/P 1966, grd. L 1933, caz. Mz 1976, bra. R 1914/99, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ amministratore Ⓓ Verwalter ◇ a) Canche l ie stat l’ëura de fé vëies à l patron cumandà a si sciofer, ch’ël dëssa dé a uniun unfat, cioè na munëida. Càŋchè ‘l jè stàt l’ëura de fè vëjes hà ‘l patron cumandà a si ŝòffer, ch’ël dëssa dè a ugn’ uŋ uŋ fàtt, ciòè na munëida. VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.).

sciofer (gad., Badia, fas., moe., fod.) ↦ sciofer.

sciòfer (grd., caz., bra.) ↦ sciofer.

scioldo Ⓔ it. soldo ‹ SOLIDUS (EWD 6, 135) 6 1844 sòde pl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116)
gad. scioldo Badia scioldo grd. scioldo fas. scioldo caz. scioldo bra. scioldo fod. scioldo col. soldo amp. soldo, sodo LD scioldo
s.m. Ⓜ scioldi
dischetto di metallo coniato per le necessità degli scambi, che ha lega, titolo, peso e valore stabiliti (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ soldo, moneta Ⓓ Geldstück, Kreuzer
fé scioldi (amp.) Ⓘ fare soldi, arricchirsi Ⓓ Geld machen, reich werden ◇ a) Con sta besties, figurae / Cuante sode che faron Castà bestiés, figurae / Quante sòde che farόn Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:24 (amp.) ◆

scioldi (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas. DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ denaro, soldi, quattrini Ⓓ Geld ◇ a) Che se calche poron / sode a inpresto el i domanda, / par che see ra tentazion, / el s’in và da r’outra banda. Che se calche poeròn / sòde a inpresto el i domanda, / par che see ra tentaz̄ión, / el s’in va da r’ z̄òutra banda. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); b) L’era cinch fenc che no aea scioldi Lera tschinc föntsch chö no aöa soldi ZacchiaGB, ZecheVita1858*:3 (bra.); c) l veit che i é de trei che dombra scioldi apede fech. l veit, ke i e de trei, ko dombra šoldi apede fek. BrunelG, Cianbolpin1866:12 (caz.); d) De dà via chi sode / Canche ‘l ea cassier; / Ma pì ai riche par i scode / Pì fazilmente, anche un miér. De dá via chí sode / Canché l’ea Cassier; / Ma pí ai ricche pai scode / Pi facilmente, anche un mier. Anonim, Monumento1873:3 (amp.); e) Ma se soldi ’es no ghin à / Debito ’es farà. Ma se soldi es no ghi n’ha / Debito es farà. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

scioldo (gad., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., LD) ↦

scioldo.

sciolé Ⓔ SĪBILĀRE (EWD 6, 125) 6 1866 sigolèr (BrunelG, Cianbolpin1866:16)
gad. sciuré mar. sciuré Badia sciuré fas. scigolèr caz. scigolèr bra. scigolar fod. sciolé col. siolà
v.intr. Ⓜ sciola
1 mandare un suono acuto e stridulo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ fischiare Ⓓ pfeifen ◇ a) l’era dut tant bel cet. Candenó l scouta mìngol e l sent scigolèr l era dut tan bel čet. Kandenò el skouta mingol e el sent sigolèr BrunelG, Cianbolpin1866:16 (caz.); b) O che mai él, che sciüra tan bel? O chě mai elle, che sciura tang bell? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia)
2 del vento, o di corpi che sibilano rompendo l’aria rapidamente (gad. V/P 1998; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ fischiare Ⓓ pfeifen ◇ a) Aldide, aldide, coche le vënt sciüra Aldide, aldide, cocche ‘l vent sciura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia).

sciolé (fod.) ↦ sciolé.

sciolé (fod.) ↦ sciuré.

sciolenamënter (Badia) ↦ solenamenter.

sciolene (Badia) ↦ solen.

sciolito (Badia) ↦ solit.

sciompl (mar.) ↦ scempl.

Sciomun (mar.) ↦ Scimon.

sćiop (col.) ↦ sclap.

sćiop (col.) ↦ sclop.

sćiopetà (col., amp.) ↦ sclopeté.

sćiopo (amp.) ↦ sclop.

scior Ⓔ ven. sior ‹ SENIOR (EWD 6, 255) 6 1763 sior(a) ‘dominus, domina’ (Bartolomei1763-1976:99)
gad. scior mar. scior Badia scior grd. scior fas. scior bra. scior fod. scior col. sior amp. scior LD scior
s.m.f. Ⓜ sciori, sciora, sciores
1 individuo raffinato, altolocato, benestante (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fas. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ signore Ⓓ Herr ◇ a) e anche el ‘l à scomenzà a aé biśoign, e in chera ota el và da un scior a fei el servidor e anche el l’ha scomenzà e avè bisogn, e in chra vota el va da un sior a fèi el servidor ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); b) Da un pormai, come che son, / a chi sciore ancuoi i ra cazo, / parché da ra so prejon, / éi na fuga, che me mazo. Da un pormài, come che son, / a chi sciore ancuói i ra caz̄o, / parché dara so pregión, / ei na fuga, che me maz̄o. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); c) In Italia vedé n vilazio, doi o trei palaz, laite doi o trei sior o tirannelli, e l rest cent barache e povertà e miserie. In Italia vedè un villazzio, doi o trei palaz, la ite doi o trei sior o tirannelli, e ‘l rest cento baracche e povertà e miserie. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); d) Al’ausënza dles sciores de ciastel comparësc Genofefa tl salun, i taca al sposo la spada ’cër la centöna All’ auſenza d’les Siores de ciastell comparesc’ Genofefa t’ l salung, i tacca allo sposo la spada [ 860 ] cear la centuna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia); e) Chësc é iustizia, ezelentiscima sciora, (dij Guelfo); söla tera l’inozënza ne vëgn dagnora onorada, y al é na rarité ch’ara ais n de de triunf compagn a chësc da incö Chesc’ è giustizia, ezzellentissima siora, (disc’ Guelfo); soulla terra l’innozenza nè vengn’ dagnara onorada, e el è na raritè ch’ella aie ‘ng dè d’trionfo compagn’ a chesc’ da ingcou DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108 (Badia)
2 chi esercita il proprio dominio su un territorio (gad. B 1763; A 1895; Ma 1950; P/P 1966, fas. R 1914/99, fod.) Ⓘ signore Ⓓ Herr ◇ a) I se l’à meritada, ma zerti e forsa la maor part à falà per ignoranza, l é stà un inganno ordì dai siori I se l’ha meritada, ma zerti e forsa la maor part ha fallà per ignoranza, l ’ è stà un inganno ordì dai Siori AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.) ☝ signour
3 appellativo di cortesia, premesso eventualmente al nome, al cognome o alla qualifica, con cui ci si rivolge a un uomo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ signore Ⓓ Herr ◇ a) Y insciö alalungia l’essel ël desmenada, / ne i essel le Bracun scrit na lëtra por strada / ch’ess dit fora di dënz bel tler a scior Tita / ch’al sides mort bele plü ores, ch’al ne sides plü en vita. Y insciö alalungia l’éssel ël desmenada, / ne i éssal l’Bracun scrit na lëtra per strada / ch’ess dit for di dënz bel tler a Scior Tita / ch’al sî mort bel’ plö ores, ch’al ne sî plö in vita. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia); b) Ades Sior Professor no volesse nia auter che assade la bontà de vegnir da Pasca Ades Siòr Professòr no volösö niô auter chö assadö la bontà dö venir do Pasco ZacchiaGB, SiorProfessor1858*:1 (bra.) ☝ siour.

scior (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ scior.

scioria Ⓔ ven. siorìa ‘modo di salutare le persone eguali e le inferiori di sè o gli amici’ (Boerio) 6 1844 scioria (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116)
fas. sciorìa amp. scioria
s.f. Ⓜ sciories
segno di riverenza che si compie piegando la persona o solo il capo (fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, amp. C 1986) Ⓘ riverenza, inchino Ⓓ Knicks, Verbeugung ◇ a) Pa ra piaza con un’anda / da sovrano ‘l marcia via; / a incontrà sta śente granda / beśen feighe na "scioria!" Para piaz̄a con un’ anda / da sovrano ‘l marcia via; / a incontrà sta zènte granda / bezén féighe na "scioria!" DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.).

scioria (amp.) ↦ scioria.

sciorìa (fas.) ↦ scioria.

sciorte (grd.) ↦ sorte.

sciosciure Ⓔ nordit. śuśśùr(o) ‹ SUSURRUS (EWD 6, 101) 6 1844 susuro (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117)
gad. sciosciüre mar. sciosciüre Badia scesciüre grd. sciusciuro, scesciur fas. sciusciur bra. sciusciur moe. sciusciuro fod. sciusuro col. sussuro amp. sussuro
s.m. Ⓜ sciosciuri
rumore forte e confuso (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ chiasso, rumore Ⓓ Lärm, Geschrei ◇ a) E ch’i feje po sussuro, / s’i dà spade, ‘l tira cope, / de ra spores de chel uro / ‘l a pì pratega de trope. E ch’i fège po susuro, / s’i da spade, ‘l tira cope, / dera spòres de chel uro / l’a pi pràtega de tròpe. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); b) Da la una o da le doi de not / Sente n sciusciur desche n teremot. Dala una o da le doi de not / Sente ‘n šušùr deske n terremót. BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.); c) Ci sciosciüre / che chël mure / fej insnöt tl sonn! Ći sciusciure / che chël mure / fêj insnöt tel sonn! PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); d) Sul pi bel che parlae, sento doi tosc / a fei sussuro e a ciacolà de fora Sul pi bel che parlae, sento doi tosh / a fei sušuro e a ciacolà de fora DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); e) s’él lové sö n sciosciüre de ligrëza, düc laghermâ por rengraziamënt sinzier s’ elle levè sou ‘ng sussure de ligrezza, duttg’ lagrimaa pur ringraziament sinzir DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia).

sciosciuré Ⓔ deriv. di sosciure (EWD 6, 101) 6 1878 sussureia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9)
gad. sciosciuré Badia sciosciuré fas. sciusciurèr bra. sciusciurar moe. sciusciurar
v.intr. Ⓜ sciosciureia
di strumento musicale, produrre un suono che riecheggia (gad.) Ⓘ risuonare Ⓓ ertönen ◇ a) do vëgnel düc i ciavaliers, ala comparsa de chi sciosciurëia les trombëtes, slizinëia les spades fora dla vaina al lominus de sorëdl dō vegnel duttg’ i cavalieri, alla comparsa de chi sussureia les trombettes, slizzineia les spades fora d’la vaìna al luminùs de soredl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (gad.).

sciosciuré (gad., Badia) ↦ sciosciuré.

sciosciüre (gad., mar.) ↦ sciosciure.

sciot (grd.) ↦ sciode.

scioudà (amp.) ↦ sciaudé.

scito (Badia, grd., fas., bra., fod.) ↦ sit.

sciubie (fas.) ↦ scibl.

sciubio (amp.) ↦ scibl.

sciubiot (fas.) ↦ sciblot.

sciubioto (fod., amp.) ↦ sciblot.

sciudar (bra.) ↦ sciaudé.

sciudèr (fas., caz.) ↦ sciaudé.

sciudëza (grd.) ↦ sciodeza.

sciuré (gad., mar., Badia) ↦ sciolé.

sciuré Ⓔ passaggio metonimico da sciolé ‘fischiare’ (Gsell 1996b:231) 6 1858 sciuré (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235)
gad. sciuré mar. sciüré Badia sciuré fod. sciolé LD sciuré
v.tr. Ⓜ sciura
gettare, lanciare vicino o lontano (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ buttare Ⓓ werfen ◇ a) La superbia é la cöna de vigni gran viz / che á sciuré le verc pere y süa fia te n piz. La soperbia é la cüna de vigne gran viz / che á sciuré l’verc pere y süa fia te n piz. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia).

sciuré (gad., Badia, LD) ↦ sciuré.

sciüré (mar.) ↦ sciuré.

sciusciur (fas., bra.) ↦ sciosciure.

sciusciurar (bra., moe.) ↦ sciosciuré.

sciusciurèr (fas.) ↦ sciosciuré.

sciusciuro (grd., moe.) ↦ sciosciure.

sciusuro (fod.) ↦ sciosciure.

scizer Ⓔ dtir. schitz (EWD 6, 141) 6 1848 schizri pl. (PescostaC, Schützenlied1848-1994:222)
gad. scizer mar. scizer Badia scizer grd. scizer fas. scizer fod. scizer col. sizer amp. scizer LD scizer
s.m. Ⓜ scizeri
appartenente alla milizia territoriale tirolese (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tiratore, bersagliere tirolese Ⓓ Schütze ◇ a) Da Corvara infin Marou / Scize- [ 861 ] ri assá cun so bun prou Da Corvara infin Maró / Schizri assà con sò bun proo PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); b) Scizeri assá cun Sach und Brot / Scizeri assá cun so ronz (Brotsack) rot / Scizeri assá cun so bun prou. Schitzeri assa kon Sock und Broot / Schitzeri assa kon so Ronz (Brotsack) rot / Schitzeri assa kon so bung Pro PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288 (Badia); c) Cola gherlanda les prosses mitans, / Y i mituns da scizer cola bela bandira / Ai pé de soldá col stlop na schira. Colla gherlanda les prosses mittangs, / E i mittungs da Schitzer colla bella bandira / Ai pè de soldà col stlopp üna schira. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

scizer (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

scizer.

sclaf Ⓔ lad. med. SCLAVUS (tramite apadan.? cfr. frl. sclâf) (GsellMM) 6 1445 sglaff (WolkensteinO, DoFraigAmorß1445*-1979:104)
grd. stlaf fas. schiavo LD sclaf
s.m.f. Ⓜ sclafs, sclava, sclaves
chi è totalmente privo della libertà individuale e generalmente di ogni diritto (grd. F 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ schiavo Ⓓ Sklave ◇ a) Ie stlaf y franch Jw sglaff ee frankh WolkensteinO, DoFraigAmorß1445*-1979:104 (grd.).

sclaf (LD) ↦ sclaf.

sclaié Ⓔ *EX-CLARIĀRE (Gsell 1991a:153) 6 1865 stlëa (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
grd. stlaië
v.intr.
farsi giorno (grd. F 2002; DLS 2002) Ⓘ albeggiare Ⓓ dämmern
sclaié di (grd. F 2002) Ⓘ albeggiare Ⓓ dämmern ◇ a) Da duman, canche stlea di, y che tu leves, o fi, / Da sëira, canche do la fadies tu ves a durmì, / Auza la mënt y l cuer a Idie, che l uebe te custodì. Da dumaŋ, caŋchë stlëa dì, y chë tu leves, o fì, / Da sëira, caŋchë do la fadìes tu vès a durmì, / Auza la mënt y ‘l cuer a Iddie, chë ‘l uëbbe të custodì. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

sclamaziun † (gad.) ↦ esclamaziun.

sclap Ⓔ zu clap (Gsell 1992a:138) 6 1878 stlōpp (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55)
gad. stlop mar. slop Badia stlop fas. schiap fod. sclop col. sćiop
s.m. Ⓜ sclaps
la quantità di filo che s’introduce ogni volta nell’ago per cucire (fod. Ms 2005) Ⓘ gugliata Ⓓ Nähtling, Fadenlänge
sclap de fil (gad. P/P 1966; V/P 1998, fas., fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ gugliata Ⓓ Nähtling, Fadenlänge ◇ a) sc’ i podess pö ma avëi na aodla y n stlop de fi! s’ i pudess’ pouma avei na odla e ‘ng stlōpp d’fì! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia).

sclara Ⓔ (EX-)CLĀTHRA (EWD 6, 427) 6 1763 stlara ‘fibula’ (Bartolomei1763-1976:101)
gad. stlara mar. slara Badia stlara grd. stlera fas. schièra bra. schiara moe. schiara fod. sclara amp. sćiara LD sclara
s.f. Ⓜ sclares
fermaglio di varia materia e forma, usato per tenere chiuse cinture, braccialetti e simili (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fibbia Ⓓ Schnalle ◇ a) N gröm de proi en cota y talares; / Cun cialzá bi lojënc dales stlares ’Ng grüm de proi ing cotta e talares; / Cong tgialzà bì loŝantg dalles stlares PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

sclara (fod., LD) ↦ sclara.

sclarì Ⓔ deriv. romanza di CLARUS, è possibile anche un etimo *EXCLARĪRE, cfr. frz. éclaircir ‹ *EX-CLARICĪRE (GsellMM) 6 1763 stalerè ‘declaro’ (Bartolomei1763-1976:101)
gad. stlarí mar. stlarí Badia stlarí grd. stlarì fas. schiarir fod. sćiarì amp. sćiarì LD sclarì
v.tr. Ⓜ sclaresc
rendere chiaro, più chiaro (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ schiarire Ⓓ aufhellen
p.p. come agg. Ⓜ sclaris, sclarida, sclarides
di colore, attenuato, spento, smorto (gad.) Ⓘ sbiadito Ⓓ verblasst, verschossen, bleich ◇ a) iló i dál ite na odlada, y s’é spordü a odëi te n piz na figöra umana stlarida illò i dàle ite na udlada, e s’è spordù a udei teng pizz na figura umana stlarida DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia); b) Düc incëria messâ sospiré y pité ad aldí cuntan, y i düchesc spordüs stlaris dala ligrëza Duttg’ incear ia m’ssā suspirè e pittè ad aldì cuntang, e i duches spurdūs stlariis dalla ligrezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:115 (Badia)
se sclarì (gad., grd., fas. DILF 2013, fod., amp., LD) Ⓘ schiarirsi Ⓓ klar werden ◇ a) Mi fi (sighitera a rajoné) chësc é le pröm invern, che te proes, do che tüa rajun s’á stlarí Mi fì (seghit’la a rajonè) chesc’ è l prum inver, ch’t’ proves, dopo che tua rajung s’à stlarì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia).

sclarì (LD) ↦ sclarì.

sclefé Ⓔ deriv. di sclef ‘colpo’ (Gsell 1991a:151; cfr. anche 1996b:246: mhd. kleffe(l)n) 6 1852 ch’ai stlëf 3 cong. (PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1)
gad. stlefé Badia stlefè grd. stlefé fod. sclefé LD sclefé
v.intr. Ⓜ sclefa
produrre un rumore assordante (gad. A 1879; A 1895; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ fare un botto Ⓓ knallen ◇ a) Ci n bel de ch’al é incö, / Can gnarál pa indô insciö / Ma ch’ai stlefes i mortai / Che tan bel n’él plü mai. Tgi en bël dë ch’al ë incö, / Cang gnaral pa indo ensö / Ma ch’ai stlëf i mortai / Chë tang bël n’ël plo mai. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia); b) Mile y otcënt y spo vintecinch / cuntân che les stibles de parincinch / stlefâ jön stüa de comun / a plëna löna la nöt de Capiun. Mile y otcënt y spo vintecinch / contân ch’les stibles de parincinch / stlefaa jö in stüa de comun / a plëna lüna la nöt de Capiun. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); c) Franz ie unì ora dl lën uet sun doicater, y belau tl medem momënt à l tarlui dat ite su l lën y l tëune à stlefà ariceulmënter. frants íe uní ǫ́ra̤ d’l la̤ŋ úet sun dói kátę́r, i beláu t’ l mędém męmá̤ŋt a l ta̤rlúi da’ ítę su l la̤ŋ i l tóuŋę a štlęfá a̤ritšoulmá̤ntę̆r. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.).

sclefé (fod., LD) ↦ sclefé.

sclet Ⓔ mhd. slëht / anordit. scleto ‹ got. slaíhts (EWD 6, 429) 6 1833 sletta (DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:252)
gad. stlet mar. slet Badia stlet grd. stlet fas. schiet bra. schiet fod. sclët amp. sćeto LD sclet MdR sclet
agg. Ⓜ sclec, scleta, scletes
1 di scarso pregio o qualità (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ cattivo, scadente Ⓓ schlecht ◇ a) Olà él vosta britola da pënes? / Chilò éla, Signur. Savëise da taié pënes vos? / Iö les taie mefo a mi möt. / Chësta chilò n’é pa stleta ëla. Olà él vosta brittola da pënnes? / Quilò éla, Signur. Savëise [da] tajé pënnes vos? / Jeu les taje meffo a mi meut. / Quësta qui- [ 862 ] lò n’é pa stletta ëlla. DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:252 (MdR); b) La roba muessen fé valëi, che, sce cieres no mënt, stleta la fej pa bën i autri. La ròba muessuŋ fè valëi, che, ŝe ciëres no mënt, sclötta la fèŝ pa bëŋ i àutri. VianUA, JanTone1864:198 (grd.); c) N bun lëgn porta de bugn früc, n stlet lëgn alincuntra de stleta ordöra. ’Ng bung lengn’ porta d’bongn’ fruttg’, ‘ng stlett lengn’ allingcuntra d’stletta ordura. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia); d) Chisc muessa bën vester de drë gran seniëures, y i autri, che se plea tan bas dant ëi, ie segur plu stlec. kiš múesa̤ ba̤ŋ véštę̆r dę dra̤ graŋ sęnyóuręs, i i áutri, kę sę pléa̤ tam bas dant ái, íe sęgúr plu štletx. RifesserJB, Spies1879:108 (grd.)
2 di cosa, riprovevole, disonesto (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cattivo Ⓓ schlecht ◇ a) Dò l patolon - i fé l’impianton / Stradiaol maladet - chest fossa sclet. Do ‘l pattolong - i fè l’impiantong / Stradiaol maladett - chesc fossa sclet. BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.); b) Ma śën che l ie ruà chësc, che à desfat duta si arpejon cun mené na stleta vita fajëis na tel festa! Ma źëŋ che l’jè ruà chëst, chë ha döffàtt dutta si àrpes̄oŋ con mënè na sclötta vita fas̄ëis na tèl fösta! VianUA, FiProdigo1864:193 (grd.) ☟

mal
3 di persona, che opera il male compiacendosene o restando indifferente alle conseguenze ch’esso provoca (gad.) Ⓘ cattivo Ⓓ böse, schlecht ◇ a) tl dé ota da iló éra rovada a Cipro y stada patociada burt da stleta jënt tel dę o̮ta da ilò ẹra ro̮àda a Cipro̮ e stada spato̮ććada burt da stlötta žånt PescostaC, DecameronIXLMV1875:651 (Badia) ☟ mal
4 che rivela miseria, povertà, che è da esse caratterizzato (gad.) Ⓘ povero Ⓓ bedürftig, mittellos ◇ a) Y te mia contea él pö vigni aplëta la plü püra y stleta, ch’á döt chësc E t’ mia contēa elle pou vigne appletta la plou pura e stletta, ch’à dutt chest DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia)
5 che nell’agire, nel parlare e simili esprime con assoluta verità ciò che sente (fas. R 1914/99; DA 1973, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ schietto, sincero Ⓓ aufrichtig, ehrlich, einfältig ◇ a) Chi d’Anpezo a negun canch’i se bete / Ch’i fesc polito e che de cuor i é sćete Chi d’Ampezzo a negun canch’i se bette, / Ch’i fesc polito e che de cuor jè sciette DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.)
avv.
in maniera franca e sincera (fas., amp. C 1986) Ⓘ sinceramente, schiettamente Ⓓ ehrlich, geradeaus ◇ a) Me piasc veder co i se l trasc su - / Mo die bel schiet, la devozion / La é pecia, e l’é na distrazion / Sta usanza; miec l’é tirarla jù. Me pias veder co i se ‘l tras su - / Mo dìe bel schiet, la devotziong / La è petgia, e l’è ‘na distratziong / Sta usantza; mietg l’è trarla xù. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.); b) Ma che gnanche el to dialeto / No te sepes da parlà / ‘L é da bestia a dì sćeto / ‘L é da musc, in verità. Ma che gnanche el tò dialĕtto / No te sepès da parlà / Le da bestià a di scietto / Le da mŭsc, in verità. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25 (amp.)
a la dì scleta (amp.) Ⓘ a dirla schietta Ⓓ ehrlich gesagt ◇ a) Anpezane, dira sćeta / I à pieniscima rajon / Da saé, che iό son Beta / E dì el falso no son bon. Ampezzane, dira scietta / Ia, pienissima ragión / Da saè, che io son Bétta / E dì el falso no son bon. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:21 (amp.) ◆ ne i ester massa sclet (gad.) Ⓘ non ritenere umiliante qualcosa Ⓓ sich nicht zu schade sein ◇ a) a chi tëmps n’i êl nia massa stlet ales prinzipësses, s’afacendé ’cër frogoré a chi temp n’i ēle nia massa stlett alles prinzipesses, s’affacendè cear frogorè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia).

sclet (LD, MdR) ↦ sclet.

sclët (fod.) ↦ sclet.

scletolin (fod.) ↦ scletorin.

scletorin Ⓔ connesso a it. schietto con suffisso “commiserativo” -olin(o) (GsellMM) 6 1763 stletoring ‘ignarus, simplex’ (Bartolomei1763-1976:101)
gad. stletorin Badia stliturin fod. scletolin MdR stletorin
s.m.f. Ⓜ scletorins, scletorina, scletorines
ingenuo e sprovveduto, spesso per ignoranza o rozzezza o poco comprendonio (gad., MdR) Ⓘ sempliciotto, sciocco, stupido Ⓓ Einfaltspinsel, Tölpel, Dummkopf ◇ a) An mëss compatì le püre stënta, ël é n pü’ stletorin. An mëss compatì le püre stënta, ël é ‘ǹ pü’ stlettoriǹ. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:241 (MdR); b) m’á amainé sciöche Saul Ebreo, / spo de n stletorin / fat n capuzin m’à amainé sciöch’ Saul Ebrèo, / spo d’un stletorin / fat un capuzin PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia).

sclop (fod.) ↦ sclap.

sclop Ⓔ STLOPPUS (EWD 6, 432) 6 1866 stloop (PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288)
gad. stlop mar. slop Badia stlop grd. stlop fas. schiop fod. sclop col. sćiop amp. sćiopo LD sclop
s.m. Ⓜ sclops
arma da fuoco portatile, con lunga canna d’acciaio fissata a un fusto di legno che si appoggia alla spalla (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fucile Ⓓ Gewehr ◇ a) O mituns tolesse la tascia, polver, y stlop / y na flascia de ega de vita, dl bun vin O Mitungs torässe la Tascha, Polver, e Stloop / ö na flascha dö öga dö vita, del bung ving PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288 (Badia); b) Y i mituns da scizer cola bela bandira / Ai pé de soldá col stlop na schira. E i mittungs da Schitzer colla bella bandira / Ai pè de soldà col stlopp üna schira. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia); c) Tlo vëijel te n colp n ladron, che mesurova sun ël cun n stlop y a drucà l sneler. tlo váiž-l t’ ŋ kolp ŋ la̤dróŋ, kę męzurǫ́a̤ suŋ a̤l kuŋ ŋ štlǫp i a druká l žnélę̆r. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

sclop (fod., LD) ↦ sclop.

sclopeté Ⓔ protolad. * sclopetar (GsellMM) 6 1848 stlopetun (PescostaC, Schützenlied1848:222)
gad. stlopeté mar. slopeté Badia stlopetè grd. stlupeté fas. schiopetèr bra. schiopetar fod. sclopeté col. sćiopetà amp. sćiopetà LD sclopeté
v.tr. Ⓜ sclopeta
uccidere con un colpo di fucile (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fucilare Ⓓ erschießen ◇ a) Nosc ciapel dala cocarda / Ghela-foscia y blancia-vërda, / Alt in aria, y n cigun / N lombert che stlopetun! Nos çhiappel dalla cocarda / Ghella - fossa e blançhia - várda, / Alt in aria, e n’cigun / Un lombert che stlopetun! PescostaC, Schützenlied1848:222 (Badia)
v.intr. Ⓜ sclopeta
fare esplodere dei grandi petardi in segno di festa (gad., amp.) Ⓘ sparare mortaretti Ⓓ böllern ◇ a) Ma ancuoi sci che i sćiopetea! / Ah! non élo gnanche bel? Ma ancuoi sì che i sciopetéa! / Ah! non elo gnanche bel? ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); b) Y tan ch’ai stlopetâ. / Y [ 863 ] co ch’ai s’ la vagâ E tang ch’ai stloppetà. / E co ch’ai s’ la vagà, PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); c) Te beles cianties ne n’uns’ mai aldí, - / Stlopetede, sonede! al é ora mia jënt! Te belles tgianties ne n’ungs mai aldì, - / Stloppetede, sonede! all’ é ora mia saint! PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia) ☟ sbaré
s.m. sg.
l’azione dello sparare (gad.) Ⓘ sparare Ⓓ Schießen ◇ a) Al Vangele les crodes dal stlopeté rondenësc, / Ch’an alda ia Fascia, Gherdëna y fora insom i todësc Al Vangele les crodes dal stloppetè rendennáss, / Ch’ang alda ia Fassa, Gherdána e fora ingsom i Todáss PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

sclopeté (fod., LD) ↦ sclopeté.

scluje Ⓔ EXCLŪDERE (EWD 6, 434) 6 1763 selù [recte: sclù] in adum ‘sepio’ (Bartolomei1763-1976:98)
gad. stlü, stlüje mar. slü Badia stlü grd. stlù amp. scue LD scluje
v.tr. Ⓜ scluj, sclujon, sclut
1 far combaciare due o più parti divise di qualcosa, serrare insieme, congiungere (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ chiudere Ⓓ schließen, zumachen ◇ a) Y le pere verc che fô Iocl dl Vedl / - san bele - na te ota ne stlujô pa n edl. Y l’pere verc che foa Iocl dl Vedl - / san bele - na te’ ôta ne stlojoa pa n ödl. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); b) Genofefa ne podô plü mai stlü l’edl por dormí. Genofefa nè podò plou mai stlù l’oud’l pur dormì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia) ☟ fermé
2 chiudere dentro per segregare, proteggere o mettere al sicuro (gad.) Ⓘ rinchiudere Ⓓ ein schlie ßen ◇ a) sot a afliziuns granes y pesoces s’ascognel gran grazies y fortünes, sciöche süa providënza á stlüt sot na scüscia antia tröc früc de saú bona ducia sott a affliziungs granes e psoccies s’ ascognel grang grazies e fortunes, sceoucche sua provvidenza ha stlutt soutt na scuscea antia troucc’ frutti de saŭ bona ducea. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ sclut, scluc, scluta, sclutes
detto di vocale: articolata con il minimo grado di apertura della cavità orale (gad.) Ⓘ chiuso Ⓓ geschlossen ◇ a) I vocai e, o, u é stlüc o daverc; p. e. e é stlüt en lere I vocali e, o, u e stluttg’ o davertg’; p. e. e è stlutt in lĕre DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia)
scluje pro (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ chiudere Ⓓ schließen ◇ a) Cëla vé, Jan da Raineles / Ne dà achta ala beles; / Ël ti cinia prëst - de no! / y stluj mo i uedli pro. Ciêla ve, Jean da Rainœlles / Ni da achta alla bœlles; / El ti tschig’na prêst - de nò! / y schluss’ mo ï vuodli prò. PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); b) Y en stlü pro la porta de fer, dijô le soldá de guardia: Ëis rajun mia bona jënt E in stlù pro la porta d’ferr, dijō ‘l soldà d’guardia: Ais r’jung mia bona jent DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia).

scluje (LD) ↦ scluje.

sco (MdR) ↦ sche.

scoà (amp.) ↦ scoé.

scoac Ⓔ deriv. da alad. sco(v)a ‹ SCŌPA + - ac ‹ -ACEU (GsellMM) 6 1828 skuac (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:63)
gad. scoac mar. scoac Badia scuac grd. scuac fas. scoac fod. scoac col. scoaz, scuaz LD scoac
s.m. Ⓜ scoac
arnese per pulire il forno dalla cenere (gad. A 1879; G 1923; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; G 1923; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ spazzaforno Ⓓ Ofenbesen ◇ a) Tulëde mo, vo grandes / Sul cë bela gherlandes! / La vedles per unëur / L gran scuac da fëur! Tulëde mo, vo grandes / Sul cë bela gherlandes! / La vedles per unëur / L gran skuac da fëur! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:63 (grd.).

scoac (gad., mar., fas., fod., LD) ↦ scoac.

scoàr (moe.) ↦ scoé.

scoaz (col.) ↦ scoac.

scode Ⓔ EXCUTERE (Gsell 1993a:122) 6 1873 scode (Anonim, Monumento1873:3)
gad. score, scode Badia score fas. scoder caz. scoder bra. scoder, scoder moe. scoder fod. scode, score amp. scode LD scode
v.tr. Ⓜ scod, scodon, scodù
prendere, ricevere denaro dovuto (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ riscuotere, incassare Ⓓ einkassieren, einziehen ◇ a) De dà via chi sode / Canche ‘l ea cassier; / Ma pì ai riche par i scode / Pì fazilmente, anche un miér. De dá via chí sode / Canché l’ea Cassier; / Ma pí ai ricche pai scode / Pi facilmente, anche un mier. Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

scode (gad.) ↦ score.

scoder (fas., caz., bra., bra., moe.) ↦ scode.

scoderzon Ⓔ zu fas. scoder ‘riscuotere’ 6 1856 scodertzong (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254)
fas. scoderzon bra. scoderzon
s.m.f. Ⓜ scoderzons, scoderzona, scoderzones
chi presta denaro a interessi molto alti (epiteto ingiurioso) (fas.) Ⓘ strozzino Ⓓ Halsabschneider ◇ a) Se un dijessa mal de voi: mincion / Matolge, flentes, descreanzà / Gnoch, toch de àsen, desbocià / Ge dijesse, e scoderzon. S’ un dixess mal de voi: Mentgiong / Mattolge, flentes, descreanzà / Gnoch, toch de asen, desbotgià / Ge dixesse, e scodertzong. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.).

scoderzon (fas., bra.) ↦ scoderzon.

scoé Ⓔ SCŌPĀRE (EWD 6, 166) 6 1763 scovè ‘verro’ (Bartolomei1763-1976:98)
gad. scoé Badia scuè grd. scué fas. scoèr caz. scoèr moe. scoàr fod. scoé amp. scoà LD scoé
v.tr. Ⓜ scoa
pulire con la scopa, spazzare (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; Pe 1973; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985, LD DLS 2002) Ⓘ scopare Ⓓ fegen, kehren ◇ a) l’é demò ela e la mascèra soules, e les no scoa mai en dut l’an l e demò ela e la mašera soules, e les no scoa mai in dut l’an. BrunelG, Cianbolpin1866:19 (caz.)
scoé fora (gad. V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas., fod. Ms 2005) Ⓘ scopare Ⓓ auskehren ◇ a) "Dona Chenina" disc l Vent "à da jir en curt te let e dapò cogne jir a ge scoèr fora l palaz "Dona Kenina, l diš el Vent, e da ʒ̉ir in curt te let e dapò cogne ʒ̉ir a ğe scoer fora l palaʒ BrunelG, Cianbolpin1866:19 (caz.).

scoé (gad., fod., LD) ↦ scoé.

scoèr (fas., caz.) ↦ scoé.

scofon (fod.) ↦ scufon.

scofun (gad., mar.) ↦ scufon.

scoitar (moe.) ↦ scouté.

scola Ⓔ nordit. scola ‹ SCHOLA ‹ σχολή (EWD 6, 145) 6 1763 schola ‘schola’ (Bartolomei1763-1976:97) [ 864 ]
gad. scora mar. scora Badia scola grd. scola fas. scola bra. scola fod. scola col. scola amp. scora LD scola MdR scola
s.f. Ⓜ scoles
istituzione a carattere sociale che, attraverso un’attività didattica organizzata e strutturata, tende a dare un’educazione e una formazione (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; Comitato 1997; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ scuola Ⓓ Schule ◇ a) Dè de chël dess i genitori menè sü mütuns dërt bëin e die a scola Dè de quël dess i genitori menè sü müttuns dërt bëiǹ e die a scòla DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR); b) L’istà da aost l’é jit via n le scole, giusta che i fajea sescion. L’istà da Aost le žit via n le skole, justa ke i fažea šešióng. BrunelG, TomasKuz1861:1 (bra.); c) N di dumanda n maester de scola n sculé: Dì mut tan d’elemënc iel pa? Uŋ di dumànda uŋ maester de scòla uŋ scolè: Di mutt tàŋ d’elemëntg jèl pa? VianUA, MaesterSculé1864:196 (grd.); d) N puoch decà de Sillian ai incontrà i scolari che vigniva da la scola Un puoc de cà de Sillian hai incontrà i scolari che vigniva dalla scola AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); e) Presto Bepe da ra scora / Bete in moto el canpanon / Vea ra banda, e lumes fora / Voron fei luminazion. Presto Beppe da ra scòra / Bete in mòto el campanòn / Vea ra banda, e lumès fòra / Vorόn fei luminaziόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:28 (amp.)
tegnì scola (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933, fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ insegnare Ⓓ unterrichten ◇ a) Aon el Primissario / Che podea tegnì scora / Col istesso onorario / Che ‘l à anche ora; / Ma lore no ‘l lascia Aon el Primissario / Che podéa tegni scora / Coll’ istesso onorario / Che l’á anche ora; / Ma lore no’ l lassa, Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

scola (Badia, grd., fas., bra., fod., col., LD, MdR) ↦ sco-

la.

scolar (gad.) ↦ scolare.

scolare Ⓔ ven. scolare ‹ SCHOLĀRIS (EWD 6, 146) 6 1819 scolari pl. (PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200)
gad. scolar mar. scolare Badia scolare fod. scolaro amp. scolaro
s.m.f. Ⓜ scolari, scolara, scolares
alunno che frequenta una scuola elementare o media inferiore (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002) Ⓘ scolaro Ⓓ Schüler ◇ a) Tö t’as schivé dai poc / y dal ce da müsc, chël burt cotal / y por chësc aste l’eminënza / tra i scolars da La Val. Tö t has schive dai potsch / E dal tgië da müsch, käll burt cotal / Ë por käscht aste l’eminenza / Tra i scolari dala Val. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200 (Badia); b) Basta osservà i picoi scolari, per cugnesse la jent de n luoch. Basta osservà i piccoi scolari, per cognesse la jent de un luoc. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
scolé.

scolare (mar., Badia) ↦ scolare.

scolaro (fod., amp.) ↦ scolare.

scolé Ⓔ SCHOLĀRIUS (Lardschneider 1933:360) 6 1813 skulejes pl. (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
grd. sculé fas. scolé bra. scolé moe. scolè LD scolé
s.m.f. Ⓜ scolés, scolera, scoleres
1 alunno che frequenta una scuola elementare o media inferiore (grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ scolaro Ⓓ Schüler ◇ a) Lasci ju suvënz la breies / A chi pestes de sculeies. / Fei pu tré de biei gran sveies Lashi ſhu suënz la brejes / A ki pestes de skulejes. / Fei pu tre de biei gran svejes PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Maester. Sumeme tu D. chest cont: […] Scolé : Nef e nula e […] Maoster. Sumömö tu D. chöst cont. […] Scholö: Növ ö nulla ö növ ö ZacchiaGB, Scola1858*:1 (bra.); b) N di dumanda n maester de scola n sculé Uŋ di dumànda uŋ maester de scòla uŋ scolè VianUA, MaesterSculé1864:196 (grd.)
2 allievo, discepolo, seguace di un caposcuola (fas.) Ⓘ scolaro Ⓓ Schüler ◇ a) Spere che me concedete chest gust a mi e me chiame l Vosc valent scolé J.B. Zacchia Sperö chö mö contschödöttö chöst gust a mì ö mö chiamö il vosch valent scholö J.B. Zacchia ZacchiaGB, SiorProfessor1858*:2 (bra.)
scolare.

scolé (fas., bra., LD) ↦ scolé.

scolè (moe.) ↦ scolé.

scoltè (Badia) ↦ ascoltè.

scomencé Ⓔ padan. comenciar ‹ *COMINITIĀRE (Gsell 1996b:255) 6 1631 scomenze (Proclama1631-1991:156)
gad. scomencé mar. scomencé Badia scomencè grd. scumencé fas. scomenzèr caz. scomenzèr bra. scomenzar moe. scomenzar fod. scomencé col. scomenzé amp. scomenzà LD scomencé MdR scomencè
v.tr. Ⓜ scomencia
dare avvio, inizio a qualcosa (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ iniziare Ⓓ anfangen ◇ a) Y depò che ël à abù desfat dut, iel unì na gran fam n chël paesc, y ël à scumencià a se duré. Y depò che el ha abú desfat dut, jöl uni una gran fam in chel pais, y el ha comentschá a se duré. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); b) l eva nte chël paisc na gran ciarestia; dël à scomencé a vignì al bujen l’eva ‘n te cal paiss na gran tgiarestia; al á scomentsché a vignì al busegn HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); c) N cert pró scomenciâ na ota in dé de Pasca de Ma insciö süa perdica: "Incö voressi mefo che fosses tüć canć ćioć!" ‘Ǹ ćèrt Pró scomenćiâ ‘na ota iǹ dé de Pasca de Mà insceu süa perdica:"Incoeu voressi meffo che fosses tütg quantg çhioçh!" DeRüM, Perdica1833-1995:281 (MdR); d) Y ai scomëncia le past. E ai (ei) scomància ‘l past. FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); e) E po i à scomenzà a magnà alegramente. E po i ha scomenzà a magnà allegramente. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); f) Ma pernanche l seniëur scumëncia a se tré ora i stivei, eco che ënghe l calighé se tira ora i siei. Ma pernàŋchè ‘l Signour scumënĉa a së trè òra i stivëi, ecco che anchè ‘l calighë së tira òra i siei. VianUA, CalighéMaladët1864:196 (grd.); g) Dl Prou la vita ëis scomencé / Sides en Cil Osta gran mercé. D’l Prò la vita ais’ scomencè / Sì in Ceil Osta grang mercè. DeclaraJM, MaringSopplà1878:4 (Badia); h) él resté n pez spordü y frëm, spo scomëncel a scraié elle r’stè ‘ng pezz spordù e fremm, spo scomanc’l a scraiè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:94 (Badia); i) Canche l ulova inò jì a cësa, iel unì n gran vënt, y l à scumencià a pluvëi, a tarluië y a tauné. kaŋ k’ l ulǫ́a̤ inǫ́ ži a̤ tzá̤za̤, íe-l uŋì ŋ graŋ va̤nt, i l a̤ škumęŋtšá a̤ pluvái, a̤ ta̤rluiá̤ i a̤ tǫuné. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
v.intr. Ⓜ scomencia
avere inizio, cominciare (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L [ 865 ] 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ iniziare, incominciare Ⓓ beginnen, anfangen ◇ a) ai s’un jô demez un indolater scomencian dal plü vedl cina ai ultims ai sen schiva demez un indo l’ater scomantschang dal plö vedl tging ai ultimi HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) Ma chi che sentìa chest, se n jìa fora un dò l’auter, a scomenzèr dai più veies Ma chi che sentia chest, s’ inshiva fora un do l’auter, a scomanzer dai pglu vegles HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); c) Finch’ ël sofla le vënt da serëin, / Seraste pro tüć bëinvegnü; / Scomëncia mo le vënt da redus, / Seraste pro tüć malodü. Finch’ ël soffla le vënt da sërëiǹ, / Seraste prò tütg bëiǹ vegnü; / Scomënćia mó le vënt da redùs, / Seraste prò tütg mal odü. DeRüM, GunstGlückes1833-1995:292 (MdR); d) Con Dio aste scomencé, / Con Dio finëscela ince tö! Cong Dio astö scomöngtschö, / Cong Dio finëschöla ingö tö. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); e) La scomenza coscì: / Stajon algegres! Tin, ton, tan, / Come é sentì / Che l’à scrit per fascian. La scomenza cosi: / Stasong agliegres! Tin, ton, tan, / Come e senti / Che l ha scrit per Fassagn. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:263 (bra.); f) El Re, […], scomenzando da la ofeja fata a sta fémena, che punì con gran severità, l’é deventà un severiscimo persecutor El Re, […], scomenzando dalla offesa fatta a sta femena, che punì con gran severità, l’è deventà un severissimo persecutor SommavillaA, DecameronIXMOE1875:640 (moe.).

scomencé (gad., mar., fod., LD) ↦ scomencé.

scomencè (Badia, MdR) ↦ scomencé.

scomenciament Ⓔ deriv. di scomencé (EWD 6, 148) 6 1865 scumenĉamënt (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
gad. scomenciamënt mar. scomenciamont Badia scomenciamënt grd. scumenciamënt fod. scomenciament LD scomenciament
s.m. Ⓜ scomenciamenc
tempo, fase iniziale, prime mosse di qualcosa (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ inizio, principio Ⓓ Anfang, Beginn ◇ a) Rie y drët ert sarà tl prim l scumenciamënt de uni lëur, / Ma te puech tëmp te purteral gran vadani y bel unëur. Rië y drèt èrt sarà tel prim ‘l scumenĉamënt d’ugni lour, / Ma te puech tëmp të purterà ‘l graŋ vadagn y böll unour. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

scomenciament (fod., LD) ↦ scomenciament.

scomenciamënt (gad., Badia) ↦ scomenciament.

scomenciamont (mar.) ↦ scomenciament.

scomenzà (amp.) ↦ scomencé.

scomenzar (bra., moe.) ↦ scomencé.

scomenzé (col.) ↦ scomencé.

scomenzèr (fas., caz.) ↦ scomencé.

scomete Ⓔ it. scommettere (EWD 2, 236) 6 1833 scomëtt (DeRüM, FalscheFreunde1833-1995:292)
gad. scomëte Badia scomëte fas. scometer caz. scometer bra. scometer fod. scomëte col. scomete amp. scomete LD scomete MdR scomëte
v.tr. Ⓜ scomet, scometon, scometù
fare un patto tra due (o più) persone o parti, sostenenti affermazioni o previsioni diverse in relazione a un determinato fatto (gad. P/P 1966; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ scommettere Ⓓ wetten ◇ a) Amici che fede scomët / Inte la fortüna, / É neures che plöia impormët / E n’en dà degüna. Amici che fede scomëtt / Inte la fortüna, / É neúres che pleuja impormëtt / E n’eǹ da degüna. DeRüM, FalscheFreunde1833-1995:292 (MdR); b) De ra moda d’ingrassà, / de na conpra, d’un barato, / Voi scomete, ch’el i dà / su sti afare ‘l scaco mato. Dera mòda d’ingrasà, / de na conpra, d’un barato, / Voi scomete, ch’el i da / su sti afare ‘l scaco mato. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); c) Inz’ un an, ai ra dà bona / Iό scometo ce ch’i vó / R’assenblea busarona / Ra non é pì al so luό! In zun’ ăn, ai ra da bona / Io scommetto ce chi vò / Rassemblea busarona / A’ non è pi al sò luό! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:24 (amp.) ☝ mete pegn.

scomete (col., amp., LD) ↦ scomete.

scomëte (gad., Badia, fod., MdR) ↦ scomete.

scometer (fas., caz., bra.) ↦ scomete.

scomöie (gad., Badia) ↦ scomueve.

scomoviment Ⓔ it. scommovimento 6 1878 scommoviment (Anonim, Monumento1873:1)
gad. scomovimënt Badia scomovimënt
s.m. Ⓜ scomovimenc
forte stato di inquietudine, di sconvolgimento (gad. P/P 1966) Ⓘ scommovimento Ⓓ Aufregung, Bestürzung ◇ a) Le sodlot y les leghermes i sofiëia la usc, y ara se lascia ia söl plomac de müstl indeblida dal scomovimënt, dala rebeliun interna ‘L sed’lott e les legrimes i soffoia la usc’, e ella s’ lascea ìa soul plomac’ d’must’l indeblida dal scommoviment, dalla rebelliung interna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia).

scomovimënt (gad., Badia) ↦ scomoviment.

scomueve Ⓔ it. scommuoversi / ven. scomoverse x mueve (Gsell 1991a:129) 6 1878 scomuota p.p. f.sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52)
gad. scomöie Badia scomöie fod. scomuove
v.tr. Ⓜ scomuev, scomovon, scomovù
coinvolgere qualcuno sul piano affettivo o sentimentale (gad. Ma 1950; P/P 1966, fod. Ms 2005) Ⓘ commuovere Ⓓ berühren ◇ a) Al scomöi, al toca, al taia, al punj Al scommöi, al tocca, al taja, al punts PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ scomuet, scomuec, scomueta, scomuetes
che prova forti sentimenti, emozioni (gad. P/P 1966) Ⓘ commosso Ⓓ ergriffen, gerührt ◇ a) Genofefa scomöta da na te cordialité, dijô cun les leghermes ai edli Genofefa scomouta dana te cordialitè, dijò colles legrimes ai oudli DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia); b) y ël scutâ pro scomöt y incanté e el scoltā pro scommout e incantè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97 (Badia); c) Düc trëi é gnüs fora dan la caverna scomöc ciamó, y cui edli moi dal pité Duttg’ trei è gnus fora dang la caverna scomottg’ ciamò, e coi oudli mōi dal pittè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia).

scomuove (fod.) ↦ scomueve.

sconde (col., amp.) ↦ ascone.

scone (fod.) ↦ ascone.

sconé Ⓔ ahd. scônen (EWD 6, 149) 6 1878 sconede 5 imperat. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26)
gad. sconé mar. sconé Badia sconè grd. scuné LD sconé
v.tr. Ⓜ scona
non uccidere, graziare (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ risparmiare Ⓓ schonen, verschonen
sconé la vita (gad.) Ⓘ risparmiare Ⓓ schonen, verschonen ◇ a) Signur, tolesse mia vita, mo sconede la vita de mi fi. Signur, tollesse mia vita, mo sconede la vita de mi fì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia); b) deache chi dui bugn omi, che me dô acopé, á sconé mia vita. dea che chi dui bongn’ ommi, ch’m’dō accopè, à sconè mia vita. De[ 866 ] claraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia).

sconé (gad., mar., LD) ↦ sconé.

sconè (Badia) ↦ sconé.

sconer (fas., caz., bra.) ↦ ascone.

scongiuré (Badia) ↦ sconjuré.

sconjurar (bra.) ↦ sconjuré.

sconjuré Ⓔ it. scongiurare 6 1878 scongiura 3 (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27)
gad. sconjuré Badia scongiuré grd. scunjeré fas. sconjurèr bra. sconjurar fod. sconjuré
v.tr. Ⓜ sconjura
pregare insistentemente e ardentemente qualcuno di fare o non fare qualcosa; implorare, supplicare (gad., grd. Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ scongiurare Ⓓ beschwören ◇ a) Genofefa ne zed ciamó, mo sighita a perié y sconjuré Genofefa ne’ zed’ ciamò, mo seghita a priè e scongiuré DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia); b) mo i te sconjuri, díme: pói speré pordonn? mo i tè scongiure, dimme: poi sperè p’rdon? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93 (Badia).

sconjuré (gad., fod.) ↦ sconjuré.

sconjurèr (fas.) ↦ sconjuré.

scopo Ⓔ it. scopo 6 1873 scopo (Anonim, Monumento1873:1)
amp. scopo
s.m. Ⓜ scopi
risultato a cui si tende, ciò che costituisce il fine, il motivo di una certa azione, di un certo modo di procedere (amp.) Ⓘ scopo Ⓓ Zweck ◇ a) Apò i me conpatirà, / Co i vede ‘l scopo che ‘l non ea: / Che de fei ben e de śoà. Appó i me compatirá, / Co’ i vede ‘l scopo ch’el no n’ea: / Che de fei ben e de zová. Anonim, Monumento1873:1 (amp.) ☝ fin1.

scopo (amp.) ↦ scopo.

scora (gad., mar., amp.) ↦ scola.

score (gad., Badia, fod.) ↦ scode.

scorié (gad., mar., MdR) ↦ scurié.

scornà (col., amp.) ↦ scorné.

scornar (bra., moe.) ↦ scorné.

scorné Ⓔ deriv. da lat. CORNU (cfr. EWD 2, 271) 6 1875 scornè (DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1)
gad. scorné mar. scorné Badia scornè grd. scurné fas. scornèr bra. scornar moe. scornar fod. scorné col. scornà amp. scornà
v.tr. Ⓜ scorna
privare delle corna, rompere un corno o entrambe le corna a un animale (gad. A 1879; Ma 1950, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ scornare Ⓓ die Hörner abschlagen ◇ a) Che n’invidiëia le sazerdot? / Bel incö s’él gnü tla man, / A n sëgn, a n pice mote / Chël Bel Dî, a scorné le malan Chè n’invidia ‘l Sazerdote? / Bell’ ingcoù S’ ell’ gnu t’ la mang, / Ang sengn’, ang picce mote / Chelbeldì, a scornè ‘l malang DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia).

scorné (gad., mar., fod.) ↦ scorné.

scornè (Badia) ↦ scorné.

scornèr (fas.) ↦ scorné.

scorśe (amp.) ↦ desgorje.

scortada (gad.) ↦ scurteda.

scörté (mar.) ↦ scurté.

scoscodà (amp.) ↦ scoscodé.

scoscodé Ⓔ ? (connesso con soscedé ?) 6 1873 scόscόdà p.p. m.sg. (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27)
amp. scoscodà
v.tr. Ⓜ scoscodeia
ispezionare minuziosamente un luogo, rimuovendo oggetti e mettendolo sottosopra, per cercare qualcosa; frugare (amp. Mj 1929; C 1986) Ⓘ rovistare Ⓓ durchstöbern
se scoscodé (amp.) Ⓘ risvegliarsi, scuotersi Ⓓ aufwachen, sich schütteln ◇ a) El vespei, el s’à scoscodà, / Vostro dan, no lamentae / Se ra vespes ve becarà! El vespèi, el sa scόscόdà, / Vostro dàn, no lamentàe / Se ra vespès, ve beccarà! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27 (amp.).

scotà (col., amp.) ↦ scoté.

scotà (col., amp.) ↦ scouté.

scotar (bra., moe.) ↦ scoté.

scoté Ⓔ *EXCOCTĀRE (EWD 6, 153) 6 1878 scottà (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26)
gad. scoté mar. scoté Badia scotè grd. scuté fas. scotèr bra. scotar moe. scotar fod. scoté col. scotà amp. scotà LD scoté
v.intr. Ⓜ scota
dare la sensazione di una puntura, pizzicando o irritando, specie delle ortiche (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ pungere Ⓓ brennen, beißen ◇ a) le cil somené de stëres, la löna jô a florí, vënt frëit che scotâ, döt zënza bel chît ‘l ceìl somnè de sterres, la luna jē a florì, vent freit che scottà, dutt zeinza bell chīt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia).

scoté (gad., mar., fod., LD) ↦ scoté.

scotè (Badia) ↦ scoté.

scotèr (fas.) ↦ scoté.

scouté Ⓔ AUSCULTĀRE (EWD 1, 156; http://www.atilf.fr/DERom/entree/as’kUlt-a-) 6 1805 scoute (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191)
gad. scuté mar. ascuté Badia scutè grd. scuté fas. scutèr caz. scutèr bra. scutar moe. scoitar fod. scouté col. scotà amp. scotà LD scuté
v.tr. Ⓜ scouta, scuton, scouté
udire con attenzione, stare a udire (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ascoltare Ⓓ zuhören ◇ a) te vigniras a dì mëssa e a perdiché / e podei scouté le confescion te vigniras a dir massa e a perdiche / e podei scoute le confession PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Mo se ades volede grignar / Meteve a sentir e scutar Mo se adés volede grignár / Meteve a sentìr e skutár BrunelG, MusciatSalin1845:6 (bra.); c) Jent dal cher / Scutà che che l Piovan ve disc, / Dal fantolin al velge grisc / Scutalo duc, perché - se mer! Xent dal choer / Scutà che che ‘l Piovang ve dis, / Dal fantoling al velge gris / Scutalo dutg, perché - se moer! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.); d) Emben se tu te ves jir, scouta. Chiò te dae chist anel Nben se tu te ves ʒ̉ir scouta, kiò te dae kist anel BrunelG, Cianbolpin1866:7 (caz.)
v.intr. Ⓜ scouta
non parlare, stare zitto; serbare il silenzio su ciò che si sa, astenersi dal parlarne (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ tacere Ⓓ schweigen ◇ a) I sucrëc no cunfidé auter ch’ai cumpanies stimei / Y sce tu dejidres, che ëi scute, ora ne i dì mei. J sucrëtg no confidè aùter, ch’ai cumpagnes stimëi / Y ŝë tu des̄idres, chë ëi scote, òra n’ëi dì mëi. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) L’om col zavalí, ch’â cina sëgn tres scuté, se sfrëia ia na legherma y dij: L’om col zavalì, ch’ā cina ſengn’ très scutè, sè sfreia ia na legrima e disc’: DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia); c) Chësta cunteja lungia â indeblí l’amarada a na fosa, ch’ara ê sforzada a scuté y palsé por n bun pez Chesta conteſa lungia ā indeblì l’amarada a na fōſa, ch’ella ē sforzada a scutè e palsè pur ‘ng bung pězz [ 867 ] DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia)
scouté chiet (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ tacere, fare silenzio Ⓓ schweigen, still sein ◇ a) Viva, bera Cristl, viva! / Ie ulësse na santa viva. / Po scota chiet y lascia fé, / L vën pa bën mo a se l dé. Viva, bera Kristl, viva! / Ie ulës na santa viva. / Po skota kiet i lasha fe, / L vën pa bën mo a sel de. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Ara vá y scuta chit chit. / Ara stá y ciara fit fit. Ala va y scuta chit chit. / Ala sta y ćiara fit fit. PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia) ◆ scouté pro (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ stare ad ascoltare Ⓓ zuhören ◇ a) intan scuta pro cun atenziun a ci ch’i te cunti intang scuta pro cung attenziung a cicch’, i te cunte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:72 (Badia); b) ël scutâ pro scomöt y incanté el scoltā pro scommout e incantè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97 (Badia) ◆ scouté su (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ prestare attenzione, ascoltare Ⓓ zuhören ◇ a) Tulon l gran tamburdl / Che tire n drë gran urdl, / Che l aude chëi che vën / Y scote su dassënn. Tulon l gran tamburdl / Ke tire n drë gran urdl, / Ke l aude këi ke vën / I scote su da sënn. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) Chëla che toma sun crëps ie chëi, che la scota su gën, y crëi per n pue de tëmp Chëlla chë toma suŋ crèpes jè chëi, chë la scota su gëŋ, y crëje per uŋ pue de temp VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); c) Ciamó na ota, scutede sö le Vangele, tolele a cör, porvede de vire do sües dotrines, porcí ch’al contëgn parora, che mëna a contentëza chi che la tol sö cun fede. Ciamò naota, scoltede sou ‘l Vangele, tollel’l a cour, purvede d’vire daō suus dottrines, purcicch’ el contengn’ parora, ch’mena a cuntentezza chicche la tol sou cung fede. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia)
ascolté.

scouté (fod.) ↦ scouté.

scraear (moe.) ↦ scraié.

scrai Ⓔ deriv. di scraié (EWD 6, 155) 6 1878 scraiungs pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12)
gad. scrai mar. scrai Badia scrai fas. craie fod. scrai, crai
s.m. Ⓜ scrais
voce emessa con forza, gridando (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ grido Ⓓ Schrei ◇ a) cola spada trata en man, amaza le püre servo sot ai edli de Genofefa y tira lapró de gran scraiuns colla spada tratta ing mang, ammazza ‘l pure servo soutt ai oudli de Genofefa e tira lapprō grangn’ scraiungs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia) ☟

crido.

scrai (gad., mar., Badia, fod.) ↦ scrai.

scraiament Ⓔ deriv. di scraié (EWD 6, 155) 6 1878 scraiamentg’ pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9)
gad. scraiamënt mar. scraiamont Badia scraiamënt fod. scraiament
s.m. Ⓜ scraiamenc
1 un gridare prolungato e stridulo (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ gridio Ⓓ Geschrei, anhaltendes Schreien ◇ a) ala comparsa de chi sciosciurëia les trombëtes, slizinëia les spades fora dla vaina al lominus de sorëdl, che nasciô, y scraiamënc de fortüna salüda le grof alla comparsa de chi sussureia les trombettes, slizzineia les spades fora d’la vaìna al luminùs de soredl, che nasceō, e scraiamentg’ de fortuna saluda ‘l grof DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia); b) Golo, y düc i amisc salta sö impé, al scraiamënt por döt le ciastel Golo, e duttg’ i amīsc’ salta sou impè, al scraiament pur dutt ‘l ciastell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia)
2 verso stridulo, intenso e prolungato di animale (gad., fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ grido Ⓓ Geschrei ◇ a) n’i gnôl tles orëdles nia ater, co le creciamënt di corfs y le scraiamënt dles agaces n’i gnēle tles oredles nia at’r, ch’ ‘l crěcceament di corf e ‘l scraiament d’les agacces DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia).

scraiament (fod.) ↦ scraiament.

scraiamënt (gad., Badia) ↦ scraiament.

scraiamont (mar.) ↦ scraiament.

scraié Ⓔ mhd. precoce skreien (EWD 6, 154) 6 1763 scraiè ‘latror, ejulo’ (Bartolomei1763-1976:98)
gad. scraié mar. scraié Calfosch craié Badia scraié fas. craièr moe. scraear fod. scraié, craié amp. craià LD scraié MdR scraié
v.intr. Ⓜ scraia
1 emettere suoni o parole con voce altissima o alterata (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1982; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ gridare, urlare Ⓓ schreien ◇ a) Cánche se ciánta e craia / Se i sent segur nfin / Via n fonz de Davedin Quaŋ che se çhianta e craja / Se i sent segur infiŋ / Via in fonz de Davediŋ PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); b) N’aldest’, uma, coch’ al scraia, / coch’ al ürla, coch’ al svaia / corassö sorënt? N’aldest’, uma, coch’ al scraia, / coch’ al ürla, coch’ al svaia / corassö sorënt? PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); c) ‘L é in verità un costume che me piaje / Inze par ra funestres de craià, / de dì roba da forcia a chi che taje / o calche galanton de strapazà! L’é in verità un costume che me piage / Inže par ra funestres de craià, / de di roba da forcia a chi che tage / o calche galanton de strapažà! DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.)
2 del gufo, dell’allocco e di altri rapaci, emettere il verso caratteristico (gad., fas. DA 1973; DILF 2013) Ⓘ bubolare Ⓓ schreien ◇ a) Sura so ce scraiâ le düle, y nia dalunc urlâ n lu por resposta Soura sō ciè scraiā ‘l dūle, e nia da lunc’ urlā ‘ng lu pur resposta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia)
v.tr. Ⓜ scraia
1 dire a voce molto alta (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ gridare Ⓓ schreien ◇ a) "Jide a me fà gnoch de cazü", scraia le müt! "Ĝide a me fà gnoc de cazzü", scraja le mütt! DeRüM, MütPitava1833-1995:278 (MdR); b) A Siur Curat dër dilan, / Incö unse düc le gote en man, / Y scraiun: Al vires dër dî / Y dër intun dagnora al sides! A Sior Corat dar diolang, / Incö ungse dütg el got in mang, / E scraiung: Al vir dar dì / E dar intung dagnara al sì! PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); c) Aló! animo, da brae! / Tolé dute el goto in man, / D’Agabona infin a Ciae / Craion: Viva el nosc pioan! Alo! animo, da brave! / Tolè dute el goto in man, / D’Agabona infin a C’iave / Crajòn: Viva el nosc’ Piovan! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); d) Döt Ladin cun usc giuliva / Scraies da vigni ciasa y vila: / Signur Iaco! Mile vives!! Dutt Lading cung usc’ giuliva / Scrai da vigne ciasa e villa: / Signor Jaco! Mille vives!! DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia)
2 offendere con parole ingiuriose, con atti di scherno o anche con un contegno provocatorio (gad.) Ⓘ insultare Ⓓ beschimpfen ◇ a) Ne stede a i craié, ne ste- [ 868 ] de a le sceché / y ne stede a le temëi, sc’ al ves ó tramonté! Ne stede a i craié, ne stede a l’scechè / y ne stede a l’temëi, sc’al ves ô tramentè! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia)
scraié pro (gad.) Ⓘ urlare Ⓓ schreien ◇ a) i á finamai fat la ressoluziun d’i scraié pro da lunc: - Genofefa é en vita, ara é gnüda ciafada i à finmai fatt la r’soleziung d’i scraiè pro da lunc’: - Genofefa è in vita, ella è gnuda ceaffada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111 (gad.).

scraié (gad., mar., Badia, fod., LD, MdR) ↦ scraié.

screanzà (moe.) ↦ descherianzé.

screpin Ⓔ *ACRĪSPINUM ‹ gr. oksyákantha 6 1845 skrepìn (BrunelG, MusciatSalin1845:8)
fas. screpin caz. scherpin bra. screpin moe. screpin fod. scarpin amp. scarpin
s.m. Ⓜ screpins
arbusto delle berberidacee con rami spinosi (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ crespino Ⓓ Berberitze ◇ a) Canche i e rué al pont de Poza, / L’à dat jù de n screpin na chegoza. Kanke i e rue al pont de Pozza, / La dat žu de ‘n skrepìn ‘na kegózza. BrunelG, MusciatSalin1845:8 (bra.).

screpin (fas., bra., moe.) ↦ screpin.

scrí (gad., mar., Badia) ↦ scrive.

scrì (grd., MdR) ↦ scrive.

scriba Ⓔ it. scriba 6 1813 skribi pl. (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
grd. scriba fas. scriba caz. scriba
s.m. Ⓜ scribesc
nella tarda età biblica e nella prima età postbiblica, dotto ebreo seguace del farisaismo, caratterizzato da un accentuato formalismo religioso (grd., fas.) Ⓘ scriba Ⓓ Schriftgelehrter ◇ a) Ie é ulù mustré, / Chi che son y ce che sé, / A chi scribi farisei, / A chi pestes de ebrei Ie e ulù mustrè, / Ki ke son i ceke se, / A ki skribi Fariſhei, / A ki pestes de Ebrei PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) I scribi e i farisei i à menà na fémena troèda te n adulterie apede el, e i l’à metuda te mez. I scribi e i Farisei i a mená una femena troéda in te un adulterio apede el, e ì a metuda in te mez. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.) ☝ scrivan.

scriba (grd., fas., caz.) ↦ scriba.

scricé Ⓔ ahd. skri -, skreckōn ‘aufspringen’ ‹ onomatop. * krikk - (Gsell 1991a:130; 1996b:231) 6 1833 scriçhiâ 6 imperf. (DeRüM, Perdicadù1833-1995:282)
gad. scricé mar. scrićé Badia scricé fod. cricé MdR scricé
v.intr. Ⓜ scricia
fare dei salti piccoli e frequenti, procedere a saltelli; saltare continuamente, vivacemente (gad. A 1879; A 1895; Pi 1967; V/P 1998, MdR) Ⓘ saltellare Ⓓ hüpfen ◇ a) Ël vëgn dunca inte chël bel urt, ćiara incërch e n’i vëiga nia, sco les atres otes ch’ëi scrićiâ ad incuntra. Ël vëgn dunca inte quël bel urt, çhiara inćërc e n’i vëiga nia, sco les atres ótes ch’ëi scriçhiâ ad incuntra. DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); b) i vicí por aria, i romuns te tera, / i pësc dl mer y ciaussa y polam, / döt salta y scricia y fej na gran vera / a laldé le bun Dî ch’i mantëgn por döt l’ann i vicí per aria, i romuns te tera, / i pësc dl mer y ćiaussa y polam, / düt salta y scrićia y fej na gran vera / a laldè l’bun Dî ch’i mantëgn per düt l’ann PescostaC, Bones Eghes1858-1994:227 (Badia).

scricé (gad., Badia, MdR) ↦ scricé.

scrićé (mar.) ↦ scricé.

scrie (amp.) ↦ scrive.

scrign (fas., bra.) ↦ scrin.

scrin Ⓔ SCRĪNIUM (EWD 6, 157) 6 1858 sckrin (ZacchiaGB, DoiSores1858*:2)
gad. scrin mar. scrin Badia scrin grd. scrin fas. scrign bra. scrign fod. scrin LD scrin
s.m. Ⓜ scrins
grande cassa per riporvi granaglie o farine (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ cassone Ⓓ Truhe ◇ a) Ma la pìciola à tant preà infin che la l’à lasciada daìte. La l’à sconeta sot n scrign. Ma la pitschola a tant pröa infin chö la la lassada da itö. La la sconöttâ sot un sckrin. ZacchiaGB, DoiSores1858*:2 (bra.).

scrin (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ scrin.

scrit Ⓔ deriv. di scrive 6 1852 scritg pl. (PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4)
gad. scrit mar. scrit Badia scrit grd. scrit fas. scrit caz. scrit fod. scrit amp. scrito LD scrit
s.m. Ⓜ scric
qualunque notazione, espressione, comunicazione e simile realizzata mediante la scrittura (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scritto Ⓓ Schrift, Schriftstück ◇ a) Y ci portuns ch’ai á alzé, / Y ci scric ch’ai á inventé. E tgi portungs ch’ai ha alzè, / E tgi scritg ch’ai ha inventè. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); b) la contëssa i consegnâ te süa propria stanza le scrit a Draco la contessa i consegnā te sua propria stanza ‘l scritt a Draco DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia)
scrit de debit (gad., grd., fas., fod., amp., LD) Ⓘ titolo di credito Ⓓ Schuldschein ◇ g) m’é sperdù, perché cherdee, de cogner sotscriver scric de debìtes m’e sperdu, perche cherdée, de cogner sottoscriver scritsc de debítes IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.).

scrit (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., fod., LD) ↦ scrit.

scrito (amp.) ↦ scrit.

scritoio (fod.) ↦ scritore.

scritöra (gad., mar.) ↦ scritura.

scritore Ⓔ it. scrittorio 6 1844 scritòrio (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
fas. scritorio fod. scritoio amp. scritorio
s.m. Ⓜ scritori
stanza appartata per scrivere, per studiare e per leggere (fas. DA 1973; Mz 1976, amp.) Ⓘ scrittoio Ⓓ Schreibzimmer ◇ a) Co ‘l é pasto, par mesora / chel scritorio par na zela; / no se sente a stà defora, / ch’el cuciaro e ra forzela. Co l’e pasto, par mèz’ ora / chel scritòrio par na z̄èla; / no se sènte a sta defòra, / ch’el cuciaro e ra forz̄èla. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.).

scritorio (fas., amp.) ↦ scritore.

scritura Ⓔ it. scrittura ‹ SCRĪPTŪRA (EWD 6, 158) 6 1828 Scritùra (PlonerM, VedlMut1828-1997:349)
gad. scritöra mar. scritöra Badia scritüra grd. scritura fas. schertura caz. schertura bra. scritura fod. scritura amp. scritura LD scritura MdR scritüra
s.f. Ⓜ scritures
1 rappresentazione visiva, mediante segni grafici convenzionali, delle espressioni linguistiche (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scrittura Ⓓ Schrift ◇ a) Y spo ch’al â lit chëra burta scritöra, / bëgn i éra passada de fá vera indertöra. Y spo ch’al áa lit chëla burta scritüra, bëgn i éla passada d’fá vera ‘ndertüra. PescostaC, BracunCoz1853-1994:227 (Badia); b) en chësta gaujiun á Sigfrid ince fat spartí fora [ 869 ] gran ciarité ai püri, y tla medema dlijia inalzé na pera por recordanza, cola scritöra a lëtres d’or in chesta gausiung à Sigfrid incie fatt spartì fora grang ciaritè ai pūri, e t’la medemma dlisia inalzè na pera pur r’cordanza, colla scrittura a lettres d’or DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia)
2 nel mondo cristiano, la bibbia (grd., fas., amp.) Ⓘ Scrittura Ⓓ Schrift ◇ a) A san Iob, - dij la Scritura / Iela jita ënghe dura; / N se muessa spaventé, / Al pensé de maridé. A san Job, - dis la Scritùra / Jêlla schìta ênche durra; / En se muêssa spaventè, / Al pensè de maridè. PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.); b) Salamon da la Scritura sà pa Idie che che i se dura / gé per me lascia stèr, che gé la inchèghe al maridèr. Salamon dalla scritura zapo iDio cheche i ze dura / gie per me lassa stè, che gliel’ incheghe al Maridè. ZacchiaGB, GardeneraB1858*-1995:171 (caz.); c) E se no, ch’i crepe pura / Ce mai tanto zaareà / Ra disc pura ra Scritura / Prima a nos ra carità. E se nò, chi crèppe pura / Ciè mai tanto zaarcà / A disc, pura ra scrittura / Prima a nòs ra carità. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:21 (amp.)
Sacra Scritura (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas., fod. DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002, MdR) Ⓘ Sacra Scrittura Ⓓ Heilige Schrift ◇ a) inte la Sacra Scritüra vëgn ćiamà i servidus prosc e da bëin a gode les ligrëzes de le Signore inte la sacra scrittüra vëgn çhiamà i servidus proŝ e da bëiǹ a gode les ligrëzzes de le Signore DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:270 (MdR); b) la Sacra Scritöra dij: - Chi che confida en Ël, passará zënza dann porsura viperes y serpënc, pestará sot liuns y draguns la sacra scrittura disc’: - Chicche confida in El, passarà zenza dan pur sura viperes e serpentg’, p’starà soutt liungs e dragungs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia).

scritura (grd., bra., fod., amp., LD) ↦ scritura.

scritüra (Badia, MdR) ↦ scritura.

scrivan Ⓔ it. scrivano ‹ SCRĪBA (EWD 6, 158) 6 1832 scrivaigns pl. (HallerJTh, MadalenaBAD1832:154)
gad. scrivan mar. scroan Badia scrivan grd. scrivan fas. scrivan fod. scriván amp. scrivan LD scrivan
s.m.f. Ⓜ scrivans, scrivana, scrivanes
chi esercita il mestiere di scrivere o copiare per conto di altri (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scrivano Ⓓ Schreiber
s.m. Ⓜ scrivans
designazione biblica ed evangelica di dotti ebrei, seguaci del farisaismo spec. negli aspetti più formalistici (gad., fod.) Ⓘ scriba Ⓓ Schriftgelehrter ◇ a) Mo i scrivans y farisei menâ adalerch pro ël na fomena, che fô stada ciatada en adultere; y ai la fajô iló sté amez. Mo i scrivaigns e Fariséi menáa adarlerc pro al na fomena, che foa stada tgiatada in adulterio; e ai la faschóa illó sté amez. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) Ma i scrivagn e i farijei i mëna davánt na fëmena, arclapada nte n adulterio, e i la mët ntamez. Ma i Scrivang e i Farisei i mana davant na famena, arclapada ‘n teng adulterio, e i la matt ‘n ta mez. HallerJTh, MadalenaFOD1832:159 (fod.) ☟ scri-

ba.

scrivan (gad., Badia, grd., fas., amp., LD) ↦ scrivan.

scriván (fod.) ↦ scrivan.

scrivan (gad., Badia, grd., fas., amp., LD) ↦ scrivan.

scrivania Ⓔ it. scrivania 6 1836 skrivania (BrunelG, Fenì18362013:354)
fas. scrivanìa bra. scrivanìa
s.f. Ⓜ scrivanies
mobile per scrivere, di forma e dimensioni svariate, solitamente provvisto di cassetti (fas.) Ⓘ scrivania Ⓓ Schreibtisch ◇ a) Dapò me cogne contentar de aer / Per scrivania na crigna de armer Dapò me kogne kontentar de aèr / Per skrivania na krigna de armèr BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.).

scrivanìa (fas., bra.) ↦ scrivania.

scrive Ⓔ SCRĪBERE (EWD 6, 155; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’skriB-e-) 6 1632 scritt p.p. m.sg. (Proclama1632-1991:160)
gad. scrí mar. scrí Badia scrí grd. scrì fas. scriver caz. scriver bra. scriver fod. scrive amp. scrie LD scrive MdR scrì
v.tr. Ⓜ scriv, scrivon, scrit
1 tracciare sulla carta o su altra superficie adatta i segni grafici appartenenti a un dato sistema di scrittura (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ scrivere Ⓓ schreiben ◇ a) Chi che à tlo scrit, / Ne uniral a ti dit. Ki ke a tlo skrit, / Ne uniral a ti dit. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) Tö t’as imparé a lí bel todësch / Y bel talian. / Tö sas scrí ince bel plan plan / Y po: chësc me plej dër cotan. Tö t’ haas imparè a lí bell todeschc / Ë bell taliang. / Tö saas scrí intgé bell plang plang / Ë po: käscht me plesche där cotang PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199 (Badia); c) Ma Gejù se à arbassà en ju col cef, e à scrit col deit jabas. Ma Gesú se a arbasá inshú col chiéf, e a scrit col deit sha bás. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); d) Ma Gejù se pliáva ju, e scrivëva col deit ju bas. Ma Gesú se pliava schu, e schrivava col deit schu báss. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); e) A no saer Sepon / Ne scriver ne lejer per fascian / Ben che l sapie per talian / Cogn esser ampò n gran zucon. A no saer Sepon / Ne scriver ne leser per Fassang / Bench’ el sapie per Talian / Con esser ampò un gran zucon. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.); f) A pensà de scrie algo, / Apò de fei anche stanpà, / ‘L é stà un pensier da temerario A pensá de scrive algo, / Appó de fei anche stampá, / L’é stá un pensié da temerario Anonim, Monumento1873:1 (amp.); g) Al gnará scrit p.e. preo, te Marou liaran preo, tla Val dessura prô. El gnarà scritt p. e. prêo, in Marêo liarang preo t’la Val desura prŏ. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia)
2 inviare un messaggio scritto (gad., grd., fas., fod., amp., LD, MdR) Ⓘ scrivere Ⓓ schreiben ◇ a) Dut bon, dut drët, dut bel. / Chësc scrij ënghe Matie / Tla cura da Ciastel. Dut bon, dut drët, dut bel. / Këst skrish ënke Matie / Tla kura da Ciastel. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) I oresse gën savëi ći che t’as fat con i grosc che iö t’à menè da püch, dè che te scries che iö t’en mëne indô. J’oresse giaǹ savëi çhi che t’ has fat coǹ i groŝ ch’jeu t’ ha menè da püc, dè che te scri[e]s ch’jeu t’ eǹ mëne indò. DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR); c) Y insciö alalungia l’essel ël desmenada, / ne i essel le Bracun scrit na lëtra por strada Y insciö alalungia l’éssel ël desmenada, / ne i éssal l’Bracun scrit na lëtra per strada PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia); d) Se i no śia co ra dures / el pioan non aesson / ma, varda se i é fegures, / i à fin scrito a Parsenon. Se i no sìva co ra dures / el Piovan no n’aveson / ma, varda se i é fegures, / i à fin scrìto a Parsenon. DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.); e) Canch’ara â chësc scríera por tera, che mësa n’êl degöna, chësta lëtra Cang, ch’ell’ ā chesc’ scrīla pur terra, chè meſa n’ēle d’gu- [ 870 ] na, chesta lettra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia)
3 comporre un testo, un’opera letteraria, musicale, scientifica e simile (fas.) Ⓘ scrivere Ⓓ schreiben ◇ a) Ades aesse scrit dut al più bel de la val de Fascia. Aesse scrit ence dotrei cianzons Ades aösö scrit dut al più bel dalla val de Fassa. Aössö scrit öntscho dotrei tschanzongs ZacchiaGB, FamilieNobile1858*:2 (bra.)
p.p. come agg. Ⓜ scrit, scric, scrita, scrites
1 tracciato per mezzo della scrittura (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scritto Ⓓ geschrieben ◇ a) Ma se sé forte, se portà vitoria / se baté duro e staré a chel ch’é scrito, / aré co ‘l é un dì na pì gran gloria! Ma se se forte, se portà vitoria / se batè duro e štarè a chel ch’è scrito, / avrè co l’è un dì ‘na pì gran gloria! DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358 (amp.)
2 profondamente impresso, scolpito (gad., grd., fas., fod., amp., LD) Ⓘ scritto Ⓓ eingeprägt ◇ a) Nosc Canonich ch’á pordiché / Tan tröp s’ál insigné! / Y chël che al nes á dit / Tl cör nes restel scrit. Nos Canonic ch’ha perdichè / Tang tro̊p s’ al insignè! / E cal chë Al n’es ha dit / Tel cör n’es rëstël scrit. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia)
se scrive (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fod. P/M 1985; Ms 2005, MdR) Ⓘ chiamarsi di cognome Ⓓ mit Nachnamen heißen ◇ a) Co à pa inom vost maester? / So inom é Iaco, mo so cognom ne sài iö. / Ah, iö le conësci bëin, ël se scri B. Cò ha pa innóm vost Maéstr? / So innom é Jaco, mó sò cognóm ne sai jeu. / Ah, jeu le conësce bëiǹ, ël se scri B. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR).

scrive (fod., LD) ↦ scrive.

scriver (fas., caz., bra.) ↦ scrive.

scrô (Badia) ↦ scroa.

scroa Ⓔ SCRŌFA (EWD 6, 159) 6 1832 scróes pl. (HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143)
gad. scroa mar. scroa Badia scrô grd. scroa, scrova fas. scroa fod. scroa amp. scroa LD scroa
s.f. Ⓜ scroes
1 la femmina dei suini (gad. Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scrofa Ⓓ Sau
2 pegg. sgualdrina, donna di malaffare, soprattutto come appellativo ingiurioso (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976, fod. A 1879; Pz 1989, amp. A 1879) Ⓘ scrofa pegg., troia pegg.Ⓓ Schlampe pegg., Dirne pegg. ◇ a) Ma dopo che chëst ti fi tlo che à desfat l fatissie (si arpejon) cun putanes (scroes), ie unì, i es mazà n vadel gras. Ma dopoché cest ti fí tlo che ha desfat el fati sie (si arpeschong) cung putanes (scróes), joe uni, li és mazzá ung vedöl grass. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); b) y śëgn che al é gnü chësc osc fi, che á desfat ia döt le fat so coles scroes, i fajëise sbocarí n videl mioré e sagn cal è gnù cast osc fì, ch’ha desfat ia dutt ‘l fatt so cols scroos, i faccèse sboccarì un vidèl miorè FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia).

scroa (gad., mar., grd., fas., fod., amp., LD) ↦ scroa.

scroan (mar.) ↦ scrivan.

scrocà (col., amp.) ↦ scroché.

scrocar (bra., moe.) ↦ scroché.

scroch Ⓔ it. scrocco (EWD 6, 161) 6 1844 a scròco (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
gad. scroch mar. scroch Badia scroch grd. scroch fas. scroch fod. scroch amp. scroco
s.m. sg.
godimento a spese altrui (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ scrocco Ⓓ Schmarotzen
a scroch (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ a scrocco Ⓓ auf Kosten anderer ◇ a) i vorae ciapà a scroco / anche legnes da brujà i vorave ciapà a scròco / anche legnes da brugià DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.).

scroch (gad., mar., Badia, grd., fas., fod.) ↦ scroch.

scroché Ⓔ it. scroccare (EWD 6, 161) 6 1879 škruká p.p. m.sg. (RifesserJB, Plueia1879:107)
gad. scroché mar. scroché Badia scrochè grd. scruché fas. scrochèr bra. scrocar moe. scrocar fod. scroché col. scrocà amp. scrocà LD scroché
v.tr. Ⓜ scroca
ottenere, assicurarsi qualcosa a spese d’altri (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scroccare Ⓓ schnorren, schmarotzen
v.intr.
non svolgere la propria funzione (grd. L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ non funzionare, incepparsi Ⓓ nicht funktionieren, klemmen ◇ a) L fossa stat via zënzauter, ma l polver fova unì tume dala plueia y l stlop à scrucà. l fósa̤ šta’ vía̤ tsa̤nts’ áutę̆r, ma̤ l pólvę̆r fǫ́a̤ uní túmę da̤ la̤ plúeia̤ i l štlǫp a škruká. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

scroché (gad., mar., fod., LD) ↦ scroché.

scrochè (Badia) ↦ scroché.

scrochèr (fas.) ↦ scroché.

scroco (amp.) ↦ scroch.

scrocon Ⓔ deriv. di scroché x it. scroccone (EWD 6, 161) 6 1833 scrocuǹ (DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:241)
gad. scrocun mar. scrocun Badia scrocun fas. scrocon fod. scrocon MdR scrocun
s.m.f. Ⓜ scrocons, scrocona, scrocones
chi è solito profittare senza ritegno alcuno dell’altrui liberalità (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ scroccone Ⓓ Schnorrer, Schmarotzer ◇ a) Ël ne dëura mai la boćia, ch’a spëises d’atri. / Ël ne rajona, che cosses da stofé, e é n capital scrocun. Ël ne dëúra mai la boçhia, ch’a spëises d’atri. / Ël ne raĝiona, che cosses da stoffé, e é uǹ capital scrocuǹ. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:241 (MdR).

scrocon (fas., fod.) ↦ scrocon.

scrocun (gad., mar., Badia, MdR) ↦ scrocon.

scrova (grd.) ↦ scroa.

scruché (grd.) ↦ scroché.

scrupol (fod., amp.) ↦ scrupul.

scrùpol (fas.) ↦ scrupul.

scrupolosamenter Ⓔ it. scrupolosamente 6 1878 scrupulosament’r (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69)
gad. scrupolosamënter Badia scrupolosamënter
avv.
con molto scrupolo, coscienziosamente, con grande diligenza e meticolosità (gad.) Ⓘ scrupolosamente Ⓓ gewissenhaft ◇ a) te nominará so fi, te damanará scrupolosamënter cunt de me, y se desfajará en leghermes de ligrëza y crusc, döt adöm t’ nominarà so fì, tè d’amanarà scrupulosament’r cunt d’mè, e sè desfajarà in legrimes d’ligrezza e crusc’, dutt adum DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia). [ 871 ] scrupolosamënter (gad., Badia) ↦ scrupolosamen-

ter.

scrupul Ⓔ it. scrupolo / dt. Skrupel ‹ SCRŪPULUS (EWD 6, 163) 6 1878 scrupolo (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20)
gad. scrupul Badia scrupul grd. scrupul fas. scrùpol fod. scrupol amp. scrupol LD scrupul
s.m. Ⓜ scrupui
incertezza di coscienza, inquietudine morale che porta a considerare come peccato o colpa ciò che tale non è (gad. Ma 1950; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scrupolo, remora Ⓓ Skrupel, Bedenken ◇ a) "Bun pro" dijel, "sc’ orëis resté ostinada t’osta matité, y se tigní a n scrupul de virtú; ede almanco pieté d’osc fi "Bung prō" disc’ l, "s’ureis restè ostinada t’ osta mattitè, e sè tignì a ‘ng scrupolo de virtù; ede almanco pietè d’osc’ fi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia).

scrupul (gad., Badia, grd., LD) ↦ scrupul.

scuac (Badia, grd.) ↦ scoac.

scuaji Ⓔ it. quasi / ven. squasi (Gsell 1991a:127) 6 1858 chasi (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:6)
gad. cuaji, scuaji Badia cuaji fas. scaji bra. scaji moe. scaji fod. cuaji, scuaji amp. cuaji
avv.
1 circa, poco meno che (fas. R 1914/99; DA 1973, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp.) Ⓘ quasi Ⓓ fast ◇ a) Al manz era caji brostolà che é vegnù n pìcol vege cun na gran barba grija Al manz erô chasi brostolà chö ö vöniù un picol vegiö cun no grang barba grischô ZacchiaGB, Filamuscia1858*:6 (bra.); b) Ra à abù da stà drio / Cuaji zirca sié mesc R’ á abú da stá drio / Quagi circa sié mesc Anonim, Monumento1873:3 (amp.); c) Da i dì cuaji canaes; - / Ma r’é ormai suzeduda!… Dai dí quagi canaes; - / Ma r’é ormai succeduda!… Anonim, Monumento1873:3 (amp.)
2 quasi, più o meno (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99; DA 1973, amp.) Ⓘ pressoché Ⓓ fast, beinahe ◇ a) Amàncol per fascian / Scaji duc nesc bec / I rejona, i lec Amancol per Fassang / Scase dutc nes Betc / I resona i letc PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:264 (bra.); b) Co ‘l à vedù el Podestà / Che cuaji cuaji vencea / El responde ben stizà: / "Chesto gnanche par idea!" Co l’á vedú el Podestá / Che quagi quagi vincea / El responde ben stizzá: / "Chesto gnanche par idea!" Anonim, Monumento1873:2 (amp.); c) El Re, che fin a chel’ora era stat coscì poltron e peigher, scaji descedà da la son, à scomenzà da la enjuria fata a chesta segnora Al (il) Re, chö fin a chöll’ o̬ra ęra stat co̬šì poltron e pęigher, scaži dęšędà dalla so̱nn, ha šco̬menzà dall’ injuria fatta a chösta signo̬ra RifesserJB, DecameronIXBRA1875:650 (bra.); d) Chiló dlungia i confins sunse nos cuaji i pröms, / Sc’ al é debojëgn, che l’Imparadú nes tlama Chilò dlungia i confings sungse nos quasi i prüms, / S’ all’ è de bosagn, ch’l’Imparadù nes tlama PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
3 a momenti (segnala l’approssimarsi di una circostanza, un rischio sfiorato, l’impulso a compiere un’azione) (gad. P/P 1966) Ⓘ quasi Ⓓ fast ◇ a) Le grof dëida sö Genofefa smarida y cuaji te na nescia ‘L grof deida sou Genofefa smarida e quasi tena nescea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia)
congiunz.
come se; introduce una frase comparativa-ipotetica (gad.) Ⓘ quasi Ⓓ als ob, als ◇ a) Le Re, ch’infina chë ora fô sté tan pëigher y frat, cuaji ch’al se descedass dal som L’Rę, ch’infin å call’ ǫra fǫa stę tan påigr e frat, quaši ch’ål se dẹsẹdåssa dal sǫn PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia); b) Ala finada s’ál remetü dal’impresciun, y cuaji descedé fora de n gran some s’ál lascé jö avilí dan sü pîsc Alla finada s’ àle r’metù dall’ impressiung, e quasi descedè fora deng grang semme s’ àle lascè jou avvilì dang su pisc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia)
scheje.

scuaji (gad.) ↦ cuaji.

scuaz (col.) ↦ scoaz.

scudier Ⓔ it. scudiere 6 1878 scudier (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7)
gad. scudier Badia scudier
s.m. Ⓜ scudiers
titolo dei giovani nobili che accompagnavano i cavalieri portando loro lo scudo, e prendendosi cura delle armi e dei cavalli (gad.) Ⓘ scudiero Ⓓ Knappe ◇ a) "Ci él?" scraia le conte incuntra al scudier - portaermes, - che salta en chësc momënt da üsc ite. "Ci elle?" scraia ‘l conte incuntra al scudier - portaermes, - che salta in chesc’ moment da usc’ ite. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia).

scudier (gad., Badia) ↦ scudier.

scue (amp.) ↦ scluje.

scué (grd.) ↦ scoé.

scuè (Badia) ↦ scoé.

scuerje (col.) ↦ cuerje.

scuerjer (fas., moe.) ↦ cuerje.

scuerśe (amp.) ↦ cuerśe.

scufiot Ⓔ nordit. scufioto, it. scuffiotto (GsellMM) 6 1856 scufiotg pl. (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246)
fas. scufiot bra. scufiot col. scufioto
s.m. Ⓜ scufioc
copricapo leggero di lana, stoffa o tela, che scende fino al collo e viene assicurato sotto il mento con due lacci (fas. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, col. Pz 1989) Ⓘ cuffia Ⓓ Haube ◇ a) Velgiuce! voi meté l colar / Da ciadenele, e da bechec. / O brugn o verc ence i corpec / Lonc, e i scufioc, lascià i vardar. Velgiucce! voi mettè ‘l collar / Da tgiadenelle, e da becchetg. / O brugn o vertg ‘ntgè i corpetg / Lontg, e i scufiotg, lassai vardar. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.).

scufiot (fas., bra.) ↦ scufiot.

scufioto (col.) ↦ scufiot.

scufon Ⓔ padan. * skuf(f)-on ‹ frankorom. * escoff - (Gsell 1996b:232) 6 1838 ‘ng scofung (AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134)
gad. scofun mar. scofun Badia scufun grd. scufon fas. scufon fod. scofon LD scufon
s.m. Ⓜ scufons
calza che giunge sotto il polpaccio (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ calzetto, calzino Ⓓ Socke
en scufon (gad., fas. DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ senza scarpe Ⓓ ohne Schuhe ◇ a) Al n é co baia bun / Por trá ma val’ de bocia, / Spo saltai pa en scofun / Por la cunté plü tocia! Al né co baja bung / Por tra ma val dö botgia / Spo saltai pa ‘ng Scofung / Por la cuntö plü totgia. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.).

scufon (grd., fas., LD) ↦ scufon.

scufun (Badia) ↦ scufon.

scuier Ⓔ nordit. sculier ‹ afr. cuillier ‹ COCHLEARIUM (GsellMM) 6 1840 skuglier (BrunelG, ColCornon1840-2013:365)
fas. scuier caz. sguger bra. scuier moe. sculger
s.m. Ⓜ scuiers
posata formata da una paletta ovale e concava con [ 872 ] manico (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ cucchiaio Ⓓ Löffel ◇ a) E l lach de Marevegna / Fossa tant de lat de pegna, / E che aesse n scuier d’avez, / Che tegnissa n sté e mez E l lak de Marevegna / Fosa tant de lat de pegna, / E ke aese ‘n skuglier d’avez, / Ke tegnisa ‘n ste e mez BrunelG, ColCornon1840-2013:365 (bra.).

scuier (fas., bra.) ↦ scuier.

sculé (grd.) ↦ scolé.

sculger (moe.) ↦ scuier.

scumencé (grd.) ↦ scomencé.

scumenciamënt (grd.) ↦ scomenciament.

scuné (grd.) ↦ sconé.

scunjeré (grd.) ↦ sconjuré.

scur Ⓔ OBSCŪRUS (EWD 6, 169) 6 1763 scur ‘obscurus’ (Bartolomei1763-1976:98)
gad. scür mar. scür Badia scür grd. scur fas. scur caz. scur fod. scur amp. scuro LD scur MdR scür
agg. Ⓜ scurs, scura, scures
1 oscuro, poco illuminato, che è privo, parzialmente o del tutto, di luce (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ oscuro, buio, scuro Ⓓ dunkel, finster ◇ a) en via e en ca e en là zenza saer olache l rua, e l’era ja scur. in via e in ka e in là ʒenʒa saer olà ke el rua e l erà ʒ̉a scur. BrunelG, Cianbolpin1866:12 (caz.); b) Fô chësta na porjun frëida, scöra, timpla desco n paisc dla mort Fō chesta na p’rjung freida, scura, timpla, desco ‘ng paìsc’ d’la mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia); c) Na sëira, canche l fova bele scur, ie jit dal ciamp a cësa n’oma diligënta cun si doi mutons. na̤ sá̤ira̤, ka̤ŋ k’ l fǫ́a̤ bélę škur, íe ži’ da̤ l txa̤mp a̤ txá̤za̤ n’óma̤ dilidyę́nta̤ kuŋ si dói mutóŋs. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.); d) Corvara y Calfosch anter crodes y munts / Pé n tëmpl fat: bel vërt él le funz, / Scürs de bosć i parëis, pilastri él les crodes Corvara e Calfosc anter crodes e munts / Pè ng tempio fatt: bell vart elle l’funz, / Scürs de bosc i paráis, pilastri ell’ les crodes PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
2 riferito a colori: di tonalità più intensa (gad., grd., fas., fod., amp., LD, MdR) Ⓘ scuro Ⓓ dunkel ◇ a) Chëst chilò ves plajerà. N’en avëise de n corù plü scür. Iö ne n’à d’atri panesc de chësta bontè. Quëst quilò ves plaŝerà. N’eǹ avëise de ‘ǹ corù plü scür. Jeu ne n’ha d’atri paneŝ de questa bontè. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:246 (MdR); b) Vigni isté, dijôse, Dî i dá na iesta plü lisiera de corú scür cöce, y a vigni invern na plü pesocia de corú dl cënder. Vign’istè, dijōſe, Dì i dà na iesta plou liſira d’curù scurcoucce, e a vigne ingvēr na plou p’ſoccia d’curù d’l ceind’r. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia)
s.m. Ⓜ scurs
oscurità, mancanza di luce (gad. P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tenebra, buio, scuro Ⓓ Dunkel, Dunkelheit, Finsternis ◇ a) Le romun dla cosciënza ne le lasciâ dormí, / al saltâ ite y fora tl scür - abramí. L’romun dla cosciënza ne l’lasciava dormí, / al saltaa it’ y fora tl scür - abramí. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia)
a scur (gad., grd., fas., fod., amp., LD) Ⓘ al buio Ⓓ im Finsteren ◇ a) Deache le möt se ponô adora y dormî tres döta nöt, restâ ëra solitara tla caverna a scür. Dea ch’ ‘l mūtt s’ ponō adora e dormī tres dutta noutt, restā ella solitaria t’ la caverna a scūr. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia) ◆ vegnì scur (gad. A 1879; DLS 2002, grd. F 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ imbrunire, diventare scuro Ⓓ dunkel werden ◇ a) y te chël, ch’al gnô scür ára fat ôta verso ciasa e te chel, ch’el gnē scur āla fatt ŏta verso ciaſa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia).

scur (grd., fas., caz., fod., LD) ↦ scur.

scür (gad., mar., Badia, MdR) ↦ scur.

scurgiar (moe.) ↦ scurié.

scuriar (bra.) ↦ scurié.

scurié Ⓔ deriv. di coreia (EWD 2, 277) 6 1813 skurië (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
gad. scorié mar. scorié Badia scurié grd. scurië fas. scurièr bra. scuriar moe. scurgiar fod. scurié LD scurié MdR scorié
v.tr. Ⓜ scurieia
battere o percuotere con la frusta (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ frustare Ⓓ peitschen ◇ a) Mei ne n’al messù svaië / Mei ne l al messù scurië. Mei ne n’al messù svajë / Mei ne l al messù skurië. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Ëi me cuntava che na pert vëgn scorià con rötes fin a le sanch Ëi me cuntava che ‘na pärt vëgn scorià coǹ reutes fin a le sang DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR).

scurié (Badia, fod., LD) ↦ scurié.

scurië (grd.) ↦ scurié.

scurièr (fas.) ↦ scurié.

scurità (grd., fas., col., amp.) ↦ scurité.

scurité Ⓔ it. oscurità ‹ OBSCŪRITĀS (EWD 6, 171) 6 1878 scuritès pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1)
gad. scurité mar. scürité Badia scurité grd. scurità fas. scurità fod. scurité col. scurità amp. scurità LD scurité
s.f. Ⓜ scurités
1 oscurità, mancanza di luce (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scuro, tenebra, buio Ⓓ Finsternis, Dunkelheit, Dunkel ◇ a) La löna ê bele jö, niui folá curî le cil, incëria döt scurité y n gran vënt urlâ inanter chi lëgns. La luna ē belle jou, nioi follà curī ‘l ceìl, incearia dutt scuritè e ‘ng grang vent urlava inant’r chi leng’s. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia); b) nes restëise Os dlungia ’ci te n bosch solitar, o tra les scurités spaventoses dla nöt nes resteiſe Os d’lungia ci teng bosc solitario, o tra les scuritès spaventoſes d’la noutt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia)
2 fig. per indicare l’ignoranza in contrapposizione alla luce della verità o della ragione (gad.) Ⓘ tenebra fig.Ⓓ Nacht fig. ◇ a) Dopo che la löm dl Cristianejim â fat sparí les scurités dl’idolatria en Germania - ti lüsc todësc - ára nia püch smorjelé i costüms groi de chëra jënt amanta dla vera Dopo che la lum d’l Cristianesimo ā fatt sparì les scuritès d’l’ idolatrìa in Germania - in t’ i lusc’ todesc’ - àla nia puc smorjelè i costumi grŏi de chella jent amante d’la verra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia); b) Chësc ê sté sciöch’ an i ess porté süa propria condana; al stô iló tla scurité de sües crusc zënza partí parora, intan che le vecio y brau Guelfo laghermâ Chesc’ ē ste sceoucch’ ang i ess’ portè sua propria condanna; el stē illò t’la scuritè d’sūs crusc’ zenza partì parora, intang che ‘l veccio e brao Guelfo lagrimā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia).

scurité (gad., Badia, fod., LD) ↦ scurité. [ 873 ] scürité (mar.) ↦ scurité.

scurné (grd.) ↦ scorné.

scuro (amp.) ↦ scur.

scurtà (col., amp.) ↦ scurté.

scurtada (Badia, fod., amp.) ↦ scurteda.

scurtar (bra., moe.) ↦ scurté.

scurté Ⓔ deriv. di curt (EWD 2, 368) 6 1878 scurtè p.p. m.sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14)
gad. scurté mar. scörté Badia scurté, ascurté grd. scurté fas. scurtèr caz. scurtèr bra. scurtar moe. scurtar fod. scurté col. scurtà amp. scurtà LD scurté
v.tr. Ⓜ scurta
diminuire di lunghezza o di quantità (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ accorciare Ⓓ verkürzen, kürzen ◇ a) Y ciamó nia contënt, mëtel man, soflé sö dala superbia, a maltraté i vedli soldas y servi fedei dl grof, a i scurté le paiamënt bëgn davagné ai oras E ciamò nia cuntent, mett’ l mang, sofflè sou dalla superbia, a maltràttè i vedli soldàs e servi fedeli d’l grof, a i scurtè ‘l paiament bengn’ vadagnè ai orās DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ scurtés, scurteda, scurtedes
reso più corto (gad.) Ⓘ accorciato Ⓓ verkürzt ◇ a) le brac de tanc de mi amisc ne me pó dé aiüt, mo Osta man ne n’é scurtada ‘l brac’ de tangn’ de mi amizi nè mè pō dè aiut, mo Oſta mang nen è scurtada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia).

scurté (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ scurté.

scurteda Ⓔ deriv. di scurté 6 1873 scurtades pl. (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22)
gad. scortada Badia scurtada grd. scurteda fas. scurtèda fod. scurtada amp. scurtada LD scurteda
s.f.
diminuzione di numero o di quantità (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ riduzione Ⓓ Verringerung, Reduzierung ◇ a) De zertune ra sgrinfades / Aé ormai desmenteà / Zerto afar, taià, scurtades / Propio poi, no ve recordà! De zertune ra sgrinfadès / Avĕ, ormài desmenteà / Zerto affar, taià, scurtades / Propio poi, no ve recordà! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22 (amp.).

scurteda (grd., LD) ↦ scurteda.

scurtèda (fas.) ↦ scurteda.

scurtèr (fas., caz.) ↦ scurté.

scusa Ⓔ it. scusa (EWD 6, 173) 6 1828 skusa (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64)
gad. scüsa mar. scüsa Badia scüsa grd. scusa fas. scusa fod. scusa amp. scusa
s.f. Ⓜ scuses
giustificazione non rispondente a verità, motivo non vero o comunque secondario di un’azione o di un fatto (gad., grd. F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002) Ⓘ scusa, pretesto Ⓓ Ausrede ◇ a) Degun ne tire scusa / Y sveie chël che l po, / Per fin che on saliva, / Svaiede pu mé: viva! Degun ne tire skusa / I sveje kel ke l po, / Per fin ke on saliva, / Svajëde pu me: viva! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.).

scusa (grd., fas., fod., amp.) ↦ scusa.

scusà (col., amp.) ↦ scusé.

scüsa (gad., mar., Badia) ↦ scusa.

scusar (bra., moe.) ↦ scusé.

scuscia Ⓔ ven. scussa / sgussa ‹ κύστιov (EWD 6, 171) 6 1878 scuscea (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15)
gad. scüscia mar. scüscia Badia scüscia fod. scuscia amp. scuscia LD scuscia
s.f. Ⓜ scusces
1 rivestimento esterno di certi frutti e delle uova (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ guscio, buccia Ⓓ Schale, Hülse ◇ a) sciöche süa providënza á stlüt sot na scüscia antia tröc früc de saú bona ducia sceoucche sua provvidenza ha stlutt soutt na scuscea antia troucc’ frutti de saŭ bona ducea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia)
2 guscio protettivo che avvolge il corpo di alcuni invertebrati (gad.) Ⓘ conchiglia Ⓓ Muschel ◇ a) Tra chëra jënt, che gnô incuntra ala compagnia de Genofefa êl dui pelegrins cun mazes lunges, cun scüsces tacades söl ciapel Tra chella jent, ch’gnē ingcuntra alla compagnia d’Genofefa ēle dui pellegrings cung mazzes lungies, cung scusces taccades soul ciappell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103 (Badia)
scuscia de sgnech (gad.) Ⓘ guscio della chiocciola Ⓓ Schneckenhaus ◇ a) O ch’al fornî fora la grota cun scüsces zinces de sgnec o cun müstl y peres liciorëntes, y la fajô en chësta manira bela y amabla. O ch’el fornì fora la grotta cung scūsces zincies de sgněcc’ o cung mūst’l e pěres liceorantes, e la fajō in chesta maniera bella e amabile DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia).

scuscia (fod., amp., LD) ↦ scuscia.

scüscia (gad., mar., Badia) ↦ scuscia.

scusé Ⓔ it. scusare ‹ EXCŪSĀRE (EWD 6, 172) 6 1763 scosè ‘excuso’ (Bartolomei1763-1976:98)
gad. scusé mar. scüsé Badia scusé grd. scusé fas. scusèr caz. scusèr bra. scusar moe. scusar fod. scusé col. scusà amp. scusà LD scusé
v.tr. Ⓜ scusa
discolpare, scagionare una persona dall’errore che ha commesso o che le viene attribuito (gad. B 1763; A 1879; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scusare Ⓓ entschuldigen ◇ a) Ma scusëde mi crianza, / Y l fossa na mancanza, / Sce ne n’ësse la fidanza / De ve l dì a Vo, seniëur Ma skuʃëde mi kreanza, / I l fossa na mankanza, / She ne n’ësse la fidanza / De vel di a Vo, seniëur PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) Scusame ades se ve é enirà, / Ve voi veder n pech miores Scusame adess se ve è ‘nirà, / Ve voi veder ‘n pech mioress BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.); c) Padre Basilio, ancuoi scusà ve preo, / se un pormai d’anpezan algo el vó dì Padre Basilio, anquoi šcusà ve preo, / se un pormai d’ampezan algo el vo dì DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358 (amp.); d) Spose, ancuoi coscì a ra bona / Cuatro verse sentirè / S’i no val na busarona / El poeta scusarè. Spose, anquoi cosi ara bona / Quattro verse sentirè / S’ i no val na busarona / El poeta scusarè. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:11 (amp.)
v.intr. Ⓜ scusa
riuscire gradito, andare a genio (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ piacere, garbare Ⓓ gefallen, schmecken ◇ a) Ëss giapà, bën 100 per una; / Ma scusà - ne m’à deguna. / Mé na bona ei zercà: / Ma na tela n’ei giapà. Œês giapà, bên 100 per ùna; / Ma scusà - nê m’a deguna. / Me n’a bona ei cercà: / Ma na tella n’ei giappa. PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.) [ 874 ]
se scusé (grd. F 2002, fas. DA 1973; DILF 2013, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002) Ⓘ giustificarsi Ⓓ sich rechtfertigen ◇ a) Pitores, beches da la val / E pelacrisć, musciac, concéres / Segnores, sec, en curt duc peres / Fascegn! scusonse; nia permal! Pittoress, becchess da Laval / E pellacristg, mussatg, concieress / Signoress, setg ‘n curt dutg peres / Fassegn! scusonsse; nia per mal! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.).

scusé (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ scusé.

scüsé (mar.) ↦ scusé.

scusèr (fas., caz.) ↦ scusé.

scutar (bra.) ↦ scouté.

scuté (grd.) ↦ scoté.

scuté (gad., grd., LD) ↦ scouté.

scutè (Badia) ↦ scouté.

scutèr (fas., caz.) ↦ scouté.

scuvierjer (grd.) ↦ descuerje.

sdegn Ⓔ it. sdegno 6 1878 sdegno (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11)
gad. sdëgn Badia sdegn grd. sdëni
s.m. sg.
viva reazione di risentimento misto a disprezzo, provocata da una grave offesa alla propria sensibilità morale (gad., grd. F 2002) Ⓘ sdegno Ⓓ Empörung ◇ a) S’imaginëies vignun, cun ci sdëgn, che la virtuosa Genofefa desprijâ y refodâ te domandes ilezites S’ immagini vignung, cung ci sdegno, che la virtuosa Genofefa desprijā e refudā te dimandes illezites DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia).

sdegn (Badia) ↦ sdegn.

sdëgn (gad.) ↦ sdegn.

sdëni (grd.) ↦ sdegn.

sdraié Ⓔ apadan. * sdraiar ‹ aprov. dralha(r) (cfr. REW 8839) (GsellMM) 6 1878 sdraiè p.p. m.sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124)
gad. sdraié Badia sdraié fas. sdraié fod. sdraié
v.tr. Ⓜ sdraia
mettere disteso a giacere, coricare (gad.) Ⓘ sdraiare Ⓓ hinlegen
p.p. come agg. Ⓜ sdraiés, sdraieda, sdraiedes
giacente in posizione distesa (gad., fas., fod.) Ⓘ sdraiato Ⓓ ausgestreckt ◇ a) Sce, achiló, olach’ i sun sdraié, sön chësc salajëi, ch’i bati cui pügns, ê zacan Genofefa sentada Sé, a chilò, ullacch’ i sung sdraiè, soung chesc’ salajei, ch’i batte cui pungn’s, ē zaccang Genofefa sentada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia).

sdraié (gad., Badia, fas., fod.) ↦ sdraié.

sdruscié (Badia) ↦ struscié.

se (fas., bra., fod., col., amp.) ↦ sce.

se Ⓔ SĒ (EWD 6, 175) 6 1631 se (travarde da dani) pron. rifl.; (à ciò che) se (posse sij in navant) (Proclama1631-1991:157)
gad. se mar. se Badia se grd. se fas. se caz. se bra. se moe. se fod. se col. se amp. se LD se MdR se
pron.
1 forma atona che concorre alla declinazione del pron. di 3ª pl., adoperata in funzione di complemento (MdR) Ⓘ si Ⓓ sich ◇ a) Chëst pò tüt ester insciö che dijëis, mi bun signur Curat, mo la jënt jona se lascia impò massa gën condüje a le mal Quëst pò tüt estr insceu che diŝëis, mi buǹ Signur Curat, mó la ĝënt ĵonna se lascia impò massa giaǹ condüŝe a le mal DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR)
2 forma atona che concorre alla declinazione del pron. di 2ª pl., adoperata in funzione di complemento (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ vi Ⓓ euch ◇ a) Con lizonza düc atló / Ch’i se desturbi endô. Cong lizonza dutg atlo / Chi sö dosturbi, ‘ng dó. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); b) Ëis düc trëi bel imparé - / por chësc se pón incö laldé! / A ester prosc os sighitede / y de jí bëgn ne dubitede Ëis düć trëi bel imparè - / pur chësc se pôn incö laldè! / A ester prosc os seghitede / y d’jí bëgn ne dubitede DeclaraJM, TFrenes1857-1988:9 (Badia)
3 forma tonica che concorre alla declinazione del pron. di 3ª sg. e pl., usata come complemento oggetto e dopo preposizione (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sé Ⓓ sich ◇ a) ma fra se stës se pensáva / o per forza o per amour / la voi fè ca, e con onour fra se stes se pensava / o per forza o per amour / la voi fè cha, e con onour PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Mo gnü en se dijel: "Cotan de servitú en ciasa de mi pere á pan dessurora, y iö me möri chiló da fan. Ma gnü in sé dischel: "Cotang de servitu in tgiasa de mi père ha pang d’sorora, e iö me möre chilò da fang. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); c) Ma śën iel jit n se, y dij: tan d’aureies te cësa de mi pere, che à pan plu che assé; y ie more tlo da fam. Ma deseng joél schit in se, y disch: tang d’auréjes in te tschiésa de mi pére, che han pang peu che assé; y je more tló da fam. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); d) Ma l’é retornà en se, e l’à dit, cotenc de urees che à en ciasa de mi pare massa pan, e gio more chiò da fam. Ma l’é retorná in se, e l’a dit, coteng de urées che ha in tgiasa de mi pare massa pan, e jó more cgló da fam. HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:144 (bra.); e) abe inće gran premüra de se procuré les nezesciaries conoscënzes e capazitês che posse trà a se l’atenziun di superiori abbe inçhie graǹ premüra de se procuré les necesŝaries conoscënzes e capacités che posse trà a sè l’attenziuǹ di superiori DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR); f) Coscì l’é vegnù n dì en se stes, che per pissèr a la sia posizion l se aea sentà te l’ombrìa de n èlber Così l’é vegnù un dì en se stess, che per pizzèr alla sia posiziong el s’aèa sentà te l’ombria d’un èlber SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); g) chël mumënt svea n vedl Capuziner da viere ora: Chësc fej chisc tieres dal’alegrëza, davia che ëi vëija si cumpanies dlongia! oder dan se! chëll mumënt svèa uŋ vödl Capuziner da viëre òra: Chëst fèŝ chiŝ tieres dall’ allegrëzza, daviacchè ëi vëis̄a si cumpàgnes dlongia! oder dàŋ së! VianUA, JëntCunvënt1864:196 (grd.); h) Co lore aumentaa, / Anche in ciou de na fre / Chi salarie che aa / Anche abastanza da se. Co lore aumentava, / Anche in ciau de naffré, / Chí salarie che ava / Anche abbastanza da sé. Anonim, Monumento1873:3 (amp.)
4 forma atona che concorre alla declinazione del pron. di 3ª sg. e pl., adoperata in funzione di riflessivo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; DLS 2002, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ si Ⓓ sich ◇ a) l vegle de la lum se baudiáva / la vegla de chisc mac se la ridëva il Vegle della Lum se baudiava / la Vegla di chis matg sella ridava PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Chëst n di abenëura se n ie jit ora de cësa, y giapa na bëursa mplida de truep dinei Kæst un dì abenœura se gniœ schit ora de tgiæsa, y giappa una bœursa emplida de truep dinèi PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); c) Cognon jir co le crapele; e amò l’é perìcol de se rompir le giame. Cognon schir colle carpelle: e a mò l e pericol de se rompir le giame. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); d) Por i agn ch’à da gnì, / Ne se mëssen nudrì / Massa [de] gran speranzes, no! Por i agn ch’ha da gnì, / Ne se mëssaǹ nu- [ 875 ] drì / Massa [d’] graǹ speranzes, nò! DeRüM, GroßeHoffnungen1833-1995:291 (MdR); e) là da ra gran fame el se deśideraa pì otes, chel che magnaa i porziei ma negun no ghin dajea là dara gran fame el se desiderava pi votes, chel che magnava i porcièi ma negun no ghin dageva ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); f) Ai oress aldí na storia / por se mëte a memoria / coch’ al vëgn le bau, / ci ch’al fej le diau. Ai uress aldì na stôria / pur se mëte a memôria / coch’ al vëgn el bàu, / ćich’ al fêj el diàu. PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia); g) Sce Dio mo fajess cösta grazia, dij l’amaré, te chël ch’al s’ oj vers n compagn, fossi sogü de ne morí mai. Ŝe Dio mo facéss quèsta grazia, diŝ l’amarè, ’te quèl ch’ël s’og’ vers ’ŋ compagn, fossi segù de nè morì mai. PlonerM, Erzählung5MAR1856:26 (mar.); h) Ma a Leisach se presenta n bel cuadro Ma a Leisach se presenta un bel quadro AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); i) Y se derzan sö, al dijô ala fomena: Fomena! Olá é pa chi, che t’ á acusé? E se derzang sö, al dischó alla fomena: Fomena! Olà é pa chi, che t’ ha accusé? HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); j) e che anzi chiunque aeva ricevù calche tort, con calche enjuria e svergognada, el se lo sfogava sora del Re e che anzi chiunque avea ricevù calche tort, con calche ingiuria e svergognada, el ze lo sfogava zora del Re SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.)
5 forma atona che concorre alla declinazione del pron. di 1ª pl., utilizzata nella coniugazione dei verbi riflessivi e intransitivi pronominali (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd.) Ⓘ ci Ⓓ uns ◇ a) Y n chël di che tu es la noza, / Se n buvons pa na boza! I n kel di ke tu es la noza, / Se n buonse pa na boza! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.); b) A l’odëi tan sann y intun / Se goduns’ ch’al é tan bun. Al odai tang san ë intung / Së godons ch’Al ë tang bung. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia)
6 pronome impersonale (grd., fas. A 1879; DLS 2002, fod., amp. A 1879; DLS 2002) Ⓘ si Ⓓ man ◇ a) a la ciera se podëssa pensé / che fosse sté de not pro fuoch alla Ciera se podas pense / che fosse ste di not pro fuoc PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) No se ciapa nia da magnar. No se chiappa nia da magnar. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); c) Pilato ala mort cundana a tort, / Gejù! sentënza aricëula, che ne se po dì de plu. Pilato alla mort condanà à tort, / Giesu! sentenza aricœula, kœ nœ sœ pò di de plù. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); d) dime non éelo un doer de fei un bon disnà e de stà alegre, perché s’à ciatà sto to fardel san e salvo, che se ‘l credea pardù e morto dime non èvelo un dover de fei un bon disnà e de sta allegre, perchè s’ ha ciatà sto to fradel san e salvo, che s’ el credeva perdù e morto ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); e) Con ste bujìe se fasc spaent / Ai peres bec, e po la jent / Ne disc che sion gregn asenogn. Con ste buxie se fas spavent / Ai peress betc, e po la xent / Ne dìs che siong gregn asenogn. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.); f) Se dijeva de avè patì per mancanza de piova. Se diseva de avè patì per mancanza de piova. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

se (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., moe., fod., col., amp., LD, MdR) ↦ se.

se (moe.) ↦ seit.

se (gad., Badia) ↦ sel.

(mar.) ↦ sel.

se sa che (amp.) ↦ sessache.

se sà che (fas.) ↦ sessache.

sear (bra.) ↦ sié.

seara (amp.) ↦ siala.

seben (fas., caz., bra., fod., amp.) ↦ sceben.

secà (col., amp.) ↦ sceché.

sech Ⓔ SICCUS (EWD 6, 177) 6 1763 gni saech ‘exareo’; sach ‘aridus, siccus’ (Bartolomei1763-1976:82, 95)
gad. sëch mar. sëch Badia sëch grd. sëch fas. sech fod. sëch col. sech amp. seco LD sech
agg. Ⓜ sec, secia, seces
1 privo o molto scarso di umori o di umidità; arido, asciutto (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ secco Ⓓ dürr, trocken ◇ a) söl ur dl prezipize se storjô n lëgn sciöche n chirbis, les fëies ê sëces soull’ urt d’l prezipizio sè storjōva ‘ng lengn’ sceoucche ‘ng chirbis, les fouies ē seccies DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia); b) chi pecios pé oramai fosc, y i lëgns püch denant sëc y despiá fora chi p’cceōs pè uramai fosc’, e i lengn’s puc denant secc’ e despià fora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia)
2 di persone o animali, vistosamente magro (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ secco, scarno, magro Ⓓ mager, hager, dürr ◇ a) Porfin i edli â pordü le vi, y stô sot, sot, y lapró la cira sëcia fora de mosöra â fat de chëra signura le retrat dla soma meseria. Purfing i oudli ā purdù ‘l vì, e stē sŏtt, sŏtt, e laprò la ceìra seccia for d’m’ſura ā fatt d’chella Signura ‘l retratt d’la somma m’ſeria. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia)
3 privo di vegetazione, spoglio, arido (gad., grd., fas., fod., amp., LD) Ⓘ brullo Ⓓ kahl ◇ a) Os ëis fat nasce da chësc crëp sëch por me na fontana frësca Os ais fatt nasce da chesc’ crepp secc pur mē na fontana fresca DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia).

sech (fas., col., LD) ↦ sech.

sëch (gad., mar., Badia, grd., fod.) ↦ sech.

seco (amp.) ↦ sech.

second (LD) ↦ secont.

secondo (fas.) ↦ secont1.

secont Ⓔ it. secondo ‹  SECUNDUS (EWD 6, 180) 6 1763 secondo ‘secundus’; la seconda vota ‘secunda vice’ (Bartolomei1763-1976:98)
gad. secundo mar. secundo Badia secundo grd. segont, segondo fas. secont, secondo bra. secont fod. secondo col. secondo amp. secondo LD second
num. Ⓜ seconc, seconda, secondes
corrispondente al numero due in una successione o in una classificazione (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ secondo Ⓓ zweiter ◇ a) V’adore pra chësta segonda Stazion. Gejù adulerà! Ciarià per amor de me cul pëis dla crëusc V’adore pra chàsta segonda Stazion. Giesu adulerà! ciarià per amor de me cul peis d’la crousch RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) La seconda ciasa nobile é chela del Savoi. La söcondö tschiasa nobilö ö chöllo del Savoi. ZacchiaGB, FamilieNobile1858*:1 (bra.); c) sul prinzipio i eva ben duc de la medesima pasta, e spetava el secondo Messia, Vittorio sul principio i eva ben dutg della medesima pasta, e spettava il secondo Messia, Vittorio AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); d) impó incandenó rovada la secunda ota sö na gröpa impò ingcand’nò r’vada la secunda ōta souna grou- [ 876 ] pa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia)
s.m.f. Ⓜ seconc, seconda, secondes
chi o ciò che è secondo in una successione, in una sequenza (grd. F 2002, fas. DILF 2013, amp.) Ⓘ secondo Ⓓ Zweiter ◇ a) El secondo su ra lista / Un stupendo orangotan El secondo sura lista / Un stupendo Orangotán Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.)
prep.
stando a, conformemente a, nel modo richiesto, voluto, prescritto, o indicato da (amp.) Ⓘ secondo Ⓓ gemäß ◇ a) Intanto el Comune / À abiśognà che lo paghe, / E secondo el costume / Che ‘l é in simili caje Intanto el Comune / A’ abbisogná che lo paghe, / E secondo el costume / Che l’é in simili cage Anonim, Monumento1873:2 (amp.); b) Ma voi fei diferenza, / E secondo el merito, / D’in lascià però senza / Gnanche un, e col credito. Ma voi fei differenza, / E secondo el merito, / D’in lassá peró senza / Gnanche un, e col credito. Anonim, Monumento1873:4 (amp.) ☝ aldò.

secont (fas., bra.) ↦ secont.

secret Ⓔ it. segreto x SĒCRĒTUS (GsellMM) 6 1864 sucrëc pl. (VianUA, SumënzaSëna1864:195)
gad. socrët grd. sucrët fas. secret fod. socrët, segret amp. secreto LD secret
s.m. Ⓜ secrec
ciò che è conosciuto da pochi e che non deve essere divulgato ad altri (gad. A 1879; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ segreto Ⓓ Geheimnis ◇ a) Y Gejù dij: A vo iel dat de cunëscer i sucrëc dl rëni de Die Y Gejù dij: A vo iel dat de cunëscer i sucrëc dl rëni de Die VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); b) I sucrëc no cunfidé auter ch’ai cumpanies stimei / Y sce tu dejidres, che ëi scute, ora ne i dì mei. J sucrëtg no confidè aùter, ch’ai cumpagnes stimëi / Y ŝë tu des̄idres, chë ëi scote, òra n’ëi dì mëi. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

secret (fas., LD) ↦ secret.

secretario (caz., bra., moe.) ↦ secreter.

secreter Ⓔ it. segretario / dt. Sekretär (EWD 6, 179) 6 1873 Secretario (Anonim, Monumento1873:1)
gad. secreter Badia secreter grd. secreter fas. secretèr, segretèr caz. secretario, segretario bra. secretario moe. secretario fod. segretario, segretèr amp. segretario, sacretario LD secreter
s.m.f. Ⓜ secreters, secretera, secreteres
l’impiegato che in un ufficio, in una azienda, in una società, svolge incarichi di fiducia di vario tipo per conto di un superiore (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ segretario Ⓓ Sekretär ◇ a) ‘L ea stà el segretario / Che sul Raccoglitore, / ‘L aea credù nezessario / De dì ben de colore. L’eva stá el Secretario / Che sul Raccoglitore, / L’avea credù necessario / De dí ben de colore. Anonim, Monumento1873:1 (amp.); b) Costantini, el segretario / Che de ciacola ‘l é bon / El concorso straordinario / El pó fei ra spiegazion. Costantini, el segrettario / Che de ciaccola le bòn / El concorso straordinario / El pò fei ra spiegaziόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31 (amp.).

secreter (gad., Badia, grd., LD) ↦ secreter.

secretèr (fas.) ↦ secreter.

secreto (amp.) ↦ secret.

secuestrà (amp.) ↦ secuestré.

secuestrar (bra.) ↦ secuestré.

secuestré Ⓔ it. sequestrare ‹  SEQUESTRĀRE (EWD 6, 180) 6 1861 sequestra p.p. m.sg. (BrunelG, TomasKuz1861:1)
gad. secuestré Badia secuestrè grd. secuestré fas. socastrèr bra. secuestrar moe. socastrar fod. secuestré amp. secuestrà LD secuestré
v.tr. Ⓜ secuestreia
disporre o eseguire un sequestro, porre sotto sequestro (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sequestrare Ⓓ beschlagnahmen ◇ a) Na uta i ge à tout l stroset e la legna e i ge à sequestrà dut. ’Na uta i je ha tout l stroz̄ét e la legna e i je ha sequestra dut. BrunelG, TomasKuz1861:1 (bra.).

secuestré (gad., grd., fod., LD) ↦ secuestré.

secuestrè (Badia) ↦ secuestré.

secundo (gad., mar., Badia) ↦ secont.

seda (moe., col., amp.) ↦ seida.

sëda (gad., mar., Badia, fod., MdR) ↦ seida.

sedesc (moe., amp.) ↦ seidesc.

sëdesc (gad., mar., Badia, fod.) ↦ seidesc.

seduje Ⓔ it. sedurre con adattamento del suffisso sull’esempio di conduje, perduje (GsellMM) 6 1878 sedott p.p. m.sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125)
gad. sedüje Badia sedüje grd. sedujer
v.tr. Ⓜ seduj, sedujon, sedot
far innamorare qualcuno avvincendolo con il proprio fascino (gad., grd. F 2002) Ⓘ sedurre Ⓓ verführen ◇ a) Dërt, sëise ’ci os finalmënter rová ite: ince os, da ostes ries inclinaziuns trasportá, ëis sedot l’inozënza. Dert, seiſe ci os finalment’r r’và ite: incie os, da ostes ries inclinaziungs trasportà, ais sedott l’innozenza. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia).

sedüje (gad., Badia) ↦ seduje.

sedujer (grd.) ↦ seduje.

seèr (fas., caz.) ↦ sié.

sef (col.) ↦ seit.

Śefa (grd., bra.) ↦ Sefl.

Sefl 6 1857 Sefl (DeclaraJM, ITavella1857-1988:9)
gad. Sefl Badia Sefl grd. Śefa bra. Śefa
antrop.
(gad., grd. F 2002, bra. R 1914/99) Ⓘ Giuseppina Ⓓ Josefa ◇ a) Tö, Sefl de Taela / ne fá pa la gonela! Tö, Sefl de Taéla / ne fá pa la gonela! DeclaraJM, ITavella1857-1988:9 (Badia).

Sefl (gad., Badia) ↦ Sefl.

sefoié (fod.) ↦ sofoié.

segat (Badia, fas., fod.) ↦ sigat.

seghit Ⓔ deriv. di seghité x it. seguito 6 1873 in seguito (Anonim, Monumento1873:3)
fas. sèghit amp. seguito
s.m. sg.
il continuare, il venire continuato (fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, amp.) Ⓘ continuazione, seguito Ⓓ Fortsetzung
en seghit 1 (amp.) Ⓘ in seguito Ⓓ nachher ◇ a) E coscì i farae in seguito, / Se no i descazà. E cosscí i farae in seguito, / Se no i descazzá. Anonim, Monumento1873:4 (amp.) 2 (amp.) Ⓘ a causa di, in seguito a Ⓓ wegen, infolge ◇ a) Chesto ‘l ea un debito / Che ‘l aea col comun, / Provegnù in seguito / Al so malcostume. Chesto l’ea un debito / Che ‘l avea col Comune, / Provegnú in seguito / Al só mal costume. Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

sèghit (fas.) ↦ seghit.

seghitar (bra., moe.) ↦ seghité.

seghité Ⓔ it. seguitare (da SEQUĪ) (EWD 6, 243) 6 1763 seguitè ‘sequor’ (Bartolomei1763-1976:98) [ 877 ]
gad. sighité mar. seghité Badia sighité fas. seghitèr caz. seghitèr bra. seghitar moe. seghitar fod. seguité col. seguità amp. seguità LD seghité
v.intr. Ⓜ seghita
protrarre, proseguire un’attività o uno stato, una situazione (gad. B 1763; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ continuare Ⓓ fortfahren, fortsetzen ◇ a) Dapò che ic seghitaa a domanarlo, el se à drezà sù Dapó che idg seguitàa a domanárlo, el se á drezá su HallerJTh, MadalenaBRA1832:157 (bra.); b) so fi entant el seghitèa a ge dir: père gé é ofenù Dio e ence vo sa fì intant el seghitèa a ghiè dir: père ge é ofendù Dio e èncie vo SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); c) A ester prosc os sighitede / y de jí bëgn ne dubitede, / deach’ ai scëmpli Idî i ó bun: / y chësc sëise bëgn düc sciöch’ un! A ester prosc os seghitede / y d’jí bëgn ne dubitede, / deach’ ai scëmpli Idî i ô bun: / y chësc sëise bëgn düć sciöch’ un! DeclaraJM, TFrenes1857-1988:9 (Badia); d) ’Es no sà pì de ce ver śì / E s’ ’es seguita coscì… / Poco ben i śirà un dì. Es no sà pi de ce ver sì / E s’ es seguita così…. / Poco ben ai zirà un di. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); e) e per chest ela zenza poder più troar pasc seghitando a lamentarse, l’à pensà de jirsene a portar le sove proteste davant dal Re e per chest ella zenza poter più troàr pas seghitando a lamentarze, l’ha penzà de sirzene a portar le zoe proteste d’avant dal Re SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); f) Cun i edli slunfá dales leghermes sighitera spo: Mi fi, i ne te pó lascé atra recordanza Cui oudli slungfà dalles legrimes seghiteila spo: Mi fì, i nè t’ po lascè atra r’cordenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:76 (Badia).

seghité (mar., LD) ↦ seghité.

seghitèr (fas., caz.) ↦ seghité.

segn Ⓔ SIGNUM (EWD 6, 187) 6 1763 un segn ‘signum’ (Bartolomei1763-1976:98)
gad. sëgn mar. segno Badia sëgn grd. sëni fas. segn bra. segn fod. sen amp. segn LD segn MdR sëgn
s.m. Ⓜ segns
elemento di qualsiasi natura, visibile o comunque percepibile, che sia indicazione o manifestazione di qualcos’altro (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ segno Ⓓ Zeichen ◇ a) A me pêl bëin, ch’ël sie dërt die; e chëst n’é ater che n sëgn, che iö ves vëighe gën, e che iö dejiderasse de ves odëi vigne dé chilò. A mé pèl bëiǹ, ch’ël sie dërt die; e quëst n’é atr che ‘ǹ sëgn, ch’jeu ves vëighe giaǹ, e ch’jeu deŝiderasse de ves odëi vigne dé quilò. DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:241 (MdR); b) Beśen vede, canch’i rua / dal specià, dal segn, dal tai, / da Valbona, da ra Stua, / se i à in toura i so farai. Bezèn vede, canch’i rua / dal specià, dal sen, dal tai, / da Valbòna, dara Stua, / se i a in tòura i so farai. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); c) B. No la fossa burta ma la é n pech pìcola. A. Mo chel l’é segn che la é joena. B. No la fossô burta mô la ö un pöc picola. A. Mo cöl lö söng chö la ö schoöna. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:3 (bra.); d) L pere no l à lascià rujené ora, ma l à cumandà a si jënt ch’ëi vede subit a purté caprò guant a l furnì, y na varëta n sëni, che dut ie perdunà. ‘L père no l’hà laŝsà rusnè òra, ma l’hà cumandà a si s̄ënt ch’ëi vède subit a purtè caprò guànt al furni, y na varëtta in sëŋ, che dutt jè perdunà. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.); e) L fé dl bën a jënt a ti te porta la gherlanda, / Ma sce no t’ames i autri, sëni d’amor degun no te manda. ‘L fè del bëŋ a s̄ënt a ti të pòrta la ghörlanda, / Ma ŝë no t’ àmes i autri, sëgn d’amor d’guŋ no të manda. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); f) Bel incö s’ él gnü tla man, / A n sëgn, a n pice mote / Chël Bel Dî, a scorné le malan Bell’ ingcoù S’ ell’ gnu t’ la mang, / Ang sengn’, ang picce mote / Chelbeldì, a scornè ‘l malang DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); g) Scemia ch’al ne n’â atra spëisa, co früc de bosch, raisc, lat y ega, s’êl impó bëgn nudrí y de forza: al se descedâ fora i pröms sëgns de ciorvel, al gnô cun les prömes proes de se istës S’mia ch’el nen ā atra speiſa, che fruttg’ d’bosc, raìsc’, latt e ega, s’ ēle impò bengn’ nudrì e d’forza: el sè descedā fora i prumts sengn’s d’cervell, el gnē colles prumes proves de sè istess DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia)
dé segn (fas.) Ⓘ fare cenno Ⓓ ein Zeichen geben ◇ Dapò l’à dat segn che se lo tire su ence el. Dapô la dat söng chö sölo tirö su öntschö öl. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:10 (bra.) ◆ segn dla crousc (gad., grd. F 2002) Ⓘ segno della croce Ⓓ Kreuzzeichen ◇ a) Mi divin Redentur, ch’ëis spiré ost’anima por me söla crusc, chësc sëgn dla crusc me sides dagnora dan i edli Mi divin Redentore, ch’ais spirè ost’anima pur mè soulla crusc’, chesc’ sengn’ d’la crusc’ mè sii dagnora dang i oudli DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia).

segn (fas., bra., amp., LD) ↦ segn.

sëgn (gad., Badia, MdR) ↦ segn.

sëgn (gad., Badia) ↦ sen1.

sëgn † (gad.) ↦ seno3.

segnà (col., amp.) ↦ segné.

segnal Ⓔ it. segnale / dt. Signal ‹ SIGNĀLE (EWD 6, 244) 6 1862 segnal (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472)
gad. segnal mar. segnal Badia signal grd. seniel, senial fas. segnèl bra. segnal moe. segnal fod. signel amp. segnal LD segnal
s.m. Ⓜ segnai
1 ombra, spettro, essere soprannaturale di solito malefico, immaginato dalla fantasia popolare (gad. A 1879; A 1895, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ fantasma, spirito Ⓓ Gespenst, Geist ◇ a) Genofefa fata ite te süa pel de biscia, les sciables curides dai ciavëis lunc blancojins, i brac y i pîsc desnüs, tremorâ, da frëit, smorta sciöche n segnal Genofefa fatta ite t’ sua pell’ d’bīscea, les sceables curides dai ciaveis lunc’ blancojings, i bracc’ ei i pisc’ desnūs, tromorā da freit, smŏrta sceoucche ‘ng signāl. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia); b) i ciarâ ma fit cun edli cristalisá, sciöche de spidl, y la tignî tres por n segnal i ciarā ma fitt cung oudli cristalliſà, sceocche de spid’l, e la tignì tres pur ‘ng signal DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia)
2 indicazione ottica o acustica convenzionale, per comunicare un’informazione, una disposizione, un ordine (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ segnale Ⓓ Signal ◇ a) Rové ala porta dl ciastel cun süa compagnia le grof dá ordin al araldo, trombetier, de soné le corn por sëgn, ch’ël ê dan man y la verda söla tor respogn al segnal. R’vè alla porta d’l ciastell cung sua compagnia ‘l grof dà ordine all’ araldo, trombettiěr, d’sonè ‘l cŏr pur sengn’, ch’el ē dang mang’ e la guardia soulla torr respogn’ al signal. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia)
cie mai segnal (amp. C 1986) Ⓘ come mai Ⓓ wa[ 878 ] rum ◇ a) Vegnì inpò a me ciatà, el disc el pare, / Ce mai segnal! non se ve vede mai!… Vegní impò a me ciatà, el dish el pare, / Ce mai segnal! non se ve vede mai!… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.).

segnal (gad., mar., bra., moe., amp., LD) ↦ segnal.

segnar (bra., moe.) ↦ segné.

segné Ⓔ SIGNĀRE (EWD 6, 246) 6 1763 signè ‘signo’; segnè ‘obsigno’ (Bartolomei1763-1976:98; 99)
gad. signé mar. signé Badia signé grd. senië fas. segnèr bra. segnar moe. segnar fod. signé, segné col. segnà amp. segnà LD segné MdR signé
v.tr. Ⓜ segna
1 fare il segno della croce (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fare il segno della croce Ⓓ bekreuzen, bekreuzigen ◇ a) Spo l’ára signé cola crusc, abracé y bajé Spo l’àla signè colla crusc’, abbraccè e bajè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia)
2 impartire la benedizione liturgica aspergendo con acqua lustrale o tracciando con la mano il segno della croce (gad. V/P 1998, grd., fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod., amp., LD, MdR) Ⓘ benedire Ⓓ segnen ◇ a) N’aldeste pa, che signur Curat canch’ël sëgna a le tëmp, prëia dagnora, che le Signur Idie nes traverde da la peste, da la fan, e da la vera? N’aldeste pa, che Signur Curat quaǹch’ ël sëgna a le tëmp, prëÿa dagnòra, che le Signur Iddie nes travèrde da la peste, da la faǹ, e da la vèrra? DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:259 (MdR)
3 mettere un segno su qualcosa perché lo si possa riconoscere o distinguere (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ segnare, segnalare Ⓓ markieren, kennzeichnen ◇ a) E par fei pì presto / Come anche r’é stada; / Parché a segnà el resto / Aea aiutà r’aga. E par fei pí presto / Come anche r’ é stada; / Parché a segná el resto / Avea ajutá r’ aga. Anonim, Monumento1873:3 (amp.); b) olach’ al vá debojëgn, gnará le vocal stlüt signé cun ’, le davert cun -. ullac ch’el va dè busengn’, gnarà ‘l vocal stlutt signè cung ’ l davert cung -. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia)
4 prendere nota di qualcosa, annotare, registrare (amp.) Ⓘ segnare Ⓓ aufschreiben ◇ a) El contrato parlaa / De segnares alolo, / Parché ’es no caraa / E par fei un conto solo El contratto parlava / De segnares allollo, / Parché es no carava / E par fei un conto solo Anonim, Monumento1873:3 (amp.)
p.p. come agg. Ⓜ segnés, segneda, segnedes
che ha ricevuto la benedizione secondo il rito della chiesa (grd. F 2002) Ⓘ benedetto Ⓓ gesegnet ◇ a) Les prueta sun Bulacia, / Fajëi mé n pue la ciacia. / Mustrëi vosc puni senià, / Udëis pa che les va! Les prueta sun Bulacia, / Faſhëi me m pue la ciacia. / Mustrëi vosh puni senià, / Udëis pa ke les va! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.)
se segné (gad. P/P 1966, grd. G 1879, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ farsi il segno della croce Ⓓ das Kreuzzeichen machen, sich bekreuzen, sich bekreuzigen ◇ a) ne stede a le temëi, sc’ al ves ó tramonté! / Signesse y tolede, sce podëis, l’ega santa ne stede a l’temëi, sc’al ves ô tramentè! / Signésse y tolede, sce podês, l’ega santa PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia); b) Mo sëgn ci oste fá? Oh sëgnete la frunt! Mo śëgn ć’ ôste fá? Oh sëgn’te la frunt! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia).

segné (fod.) ↦ signé.

segnèl (fas.) ↦ segnal.

segnèr (fas.) ↦ segné.

segnificat (fas.) ↦ significat.

segnifiché (mar.) ↦ significhé.

segnifichèr (fas.) ↦ significhé.

segno (mar.) ↦ segn.

segnor (fas., caz., bra., moe.) ↦ signour.

segnora (fas.) ↦ signoura.

segnorìa (fas.) ↦ signoria.

segonder Ⓔ it. secondo (Lardschneider 1933:330) 6 1811 segunde (les circunstanzes) (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
Calfosch segunde grd. segonder
prep.
stando a, conformemente a, nel modo richiesto, voluto, prescritto, o indicato da (grd. L 1933; F 2002) Ⓘ secondo Ⓓ gemäß ◇ a) Sta tumeda à purtà a Jan na malatia, y ie jita tan inant, ch’ël messova sté a liet. Segonder l’usanza dl paesc jiva tost l un tost l auter a l crì, y purtova la pucia. Sta tumèda hà purtà a S̄àŋ na màlattia, y jè s̄ita tàŋ inànt, ch’ël muessòva stè a liött. Seconder l’usanza del pàis s̄iva tòst l’uŋ tòst l’àuter al cri, y purtova la puĉa. VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.) ☝ aldò.

segonder (grd.) ↦ segonder.

segondo (grd.) ↦ segont1.

segont (grd.) ↦ secont.

segrenc Ⓔ ? apadan. soventri (REW 7838) ? Ma da dove il -gr- ? Formazione locale? Quale modello? (GsellMM) 6 1844 segrèntes (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
amp. segrentes
s.m. pl.
residuo della macinazione del grano, costituito da scagliette larghe e ben distinte (amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ semola grossolana, crusca Ⓓ Kleie ◇ a) Ma de duta chera armentes / tolon fora ‘l Begontina, / che là pede chi segrentes / s’el pó dì fior de farina. Ma de duta cher’armentes / tolón fòra ‘l Begontina, / che la pède chi segrèntes / s’ el po di fiór de farina. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.) ☝ tamejons.

segrentes (amp.) ↦ segrenc.

segret (fod.) ↦ socrët.

segretario (caz.) ↦ secretario.

segretèr (fas.) ↦ secretèr.

seguità (col., amp.) ↦ seghité.

seguité (fod.) ↦ seghité.

seguito (amp.) ↦ seghit.

segunde (Calfosch) ↦ segonder.

segur Ⓔ SĒCŪRUS (EWD 6, 247) 6 1763 seghu ‘tutus’ (Bartolomei1763-1976:98)
gad. sigü mar. sogü Badia sigü grd. segur fas. segur caz. segur bra. segur fod. segur col. segur, sigur amp. seguro LD segur MdR sigü
agg. Ⓜ segurs, segura, segures
1 convinto e certo delle proprie opinioni o previsioni (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ certo, sicuro Ⓓ sicher ◇ a) inlaota speta ciamó trëi dis, spo, sigü de mia mort […] arbandonëia pö ma chësc desert illaota spetta ciamò trei dis, spo, sigù d’mia mort […] arbandona pouma chesc’ deſert DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia)
2 che non presenta pericoli o rischi (gad. B 1763; A [ 879 ] 1879; A 1895; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sicuro Ⓓ sicher, sicher ◇ a) i á conzedü n post sigü cuntra l’aspetaziun de Golo i à conzedù ‘ng post sigù cuntra l’aspettaziung d’Golo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia)
3 che non dà motivo di sospetto, dubbio e simile (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ sicuro, fidato Ⓓ verlässlich ◇ a) ‘L é de pescima natura / Come i gate, in general / Chesta bestia r’é segura / Co se trata, de fei mal. Le de pessima natura / Come i gatte, in generàl / Chesta bestia re segura / Co se tratta, de fei mal. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37 (amp.); b) Draco […] s’â tut l’impëgn d’i fá rové la lëtra inascusc a Sigfrid por n om sigü ch’ê pronto a jí impara. Draco […] s’ ā tut l’impegno d’i fa r’vè la lettra inascusc’ a Sigfrid pur ‘ng om sigū ch’ē pronto a jì impara. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia)
4 riferito a persona, che non corre alcun pericolo o rischio (gad. B 1763; A 1879; A 1895; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ sicuro Ⓓ sicher ◇ a) Sce i sanc ne n’ie segures, / Canche l va drë ala dures, / Ve ulëis mo fidé, / Mi mutons, de maridé?! Se i Sants’h, ne n’ie segùres, / Can ch’êl và drêt alla dùres, / Ve uleise mo fidè, / Mi mutòns, de maridè?! PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.); b) Genofefa s’é trata col bambin te chëra caverna, olach’ ara ê almanco sigüda dala plöia y dal vënt Genofefa s’ è tratta col bambing te chella caverna, ullacch’ ella ē almanco siguda dalla plouia e dal vent DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia)
avv.
1 certamente, indubbiamente, senza dubbio (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp., MdR) Ⓘ sicuramente, certo Ⓓ sicher, gewiss ◇ a) Dëssi pa propi t’ la dé? - / Bën segur! dì tu, se sà! / Po per chësc v’ei damandà. Dëssi pa propi t’la de? - / Bën segur! di tu, sesa! / Po per këst v’ei demandà. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.); b) Oh sigü, sigü, por imparè a ćiantè mëssen prümadetüt avëi na bona vusc O sigü, sigü, por imparè a çhiantè mëss’ǹ prüma de tüt avëi ‘na bonna vuŝ DeRüM, ImparèMüjica1833-1995:237 (MdR); c) Se i sent segur nfin / Via n fonz de Davedin Se i sent segur infiŋ / Via in fonz de Davediŋ PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); d) I ve pararà dal vosc tampin / L mat, l rost, e l vin, / I ve n darà cater o sie / Segur da ciaf a pie. I ve parara dal voš tampìn / L mat, l rost, e l vin, / I vë n darà kater o sìe / Segur da čaf a pie. BrunelG, MusciatSalin1845:11 (bra.); e) oh no zerto, no seguro / no t’in pos voré de pì! oh no zerto, no seguro / no t’ in pos voré de pì! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); f) sciöche Gejú en Crusc, ch’á sigü compasciun de mia anima sceoucche Gesù in Crusc’, ch’à sigù compaſsiung d’mia anima. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia); g) Iuere se n fajova marueia y à dit: "L ne n’ie plu stat degun te cësa; chi à pa mpià la lum?" Y Greatl à dit: "A ma, chi auter che l pere! segur iel ruà ntant dala zità a cësa". iúerę sę ŋ fa̤žǫ́a̤ ma̤rúeia̤ i a dit: "l nęn íe pu šta’ dęgúŋ tę txá̤za̤; ki a pa̤ mpiá la̤ luŋ?" i grę́atl a̤ dit: "a ma̤, ki áutę́r k’ l pę́rę! sęgúr íe-l ruá ntant da̤ la̤ tsitá a̤ txá̤za̤". RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
2 usato come equivalente di ‘davvero’, ‘proprio’, per sottolineare un’affermazione o in funzione asseverativa (gad. P/P 1966; V/P 1998, fas. DILF 2013, MdR) Ⓘ veramente Ⓓ wirklich ◇ a) B. Chël serà pa bëin ël. / A. Sigü, ch’ël é. B. Quël serà pa bëiǹ ël. / A. Sigü, ch’ël é. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:259 (MdR); b) Chëst castighe n’à sigü nia de deletó Quest castighe n’ha sigü nia de delettó DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR)
ester segur (gad., grd., fas., fod., amp., MdR) Ⓘ essere sicuro, avere la certezza Ⓓ sicher sein, die Sicherheit haben ◇ a) Sce Die me fajëssa chësta grazia, dij l amalà, se autan viers n amich, fossi segur de ne murì mei. Sche Diœ me faschæssa kæsta grazia, disch l’ammalà, se autang viers ung amic, fossi segùr dœe ne murì mèi. PlonerM, Erzählung5GRD1807:48 (grd.); b) Inte chëst cajo pòn ester sigüsc, che Domenedie aiüta Inte quëst caŝo pon estr sigüŝ, che Domenedie ajüta DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR); c) Sö dal ost da Corvara él sigü de le ciaté. Sö dal Ost da Corvara él sigü d’l’ ciatè. PescostaC, BracunCoz1853-1994:225 (Badia); d) Sce Dio mo fajess cösta grazia, dij l’amaré, te chël ch’al s’oj vers n compagn, fossi sogü de ne morí mai. Ŝe Dio mo facéss quèsta grazia, diŝ l’amarè, ’te quèl ch’ël s’og’ vers ’ŋ compagn, fossi segù de nè morì mai. PlonerM, Erzählung5MAR1856:26 (mar.); e) Oh, se ‘l Signor me fajesse sta grazia, dijea ‘l marà, voltà ves un amigo, sarae seguro de ne morì mai. O se ‘l Signor me facesse sta grazia, diceva ‘l mará, voltá ves un amigo, sarae seguro de ne morí mai. PlonerM, Erzählung5AMP1856:27 (amp.); f) Se Dio me fajëssa chësta grazia, disc l amalé, te chël che l s’ousc (da l’autra parte) vers n compagn, mi saria segur de ne morì mei. Se Dio me faŝëssa quësta grazia, diŝ l’amalé, te quël ch’el s’oug’ (dall’ autra parte) vers un compagn, mi saria segur de ne morí mei. PlonerM, Erzählung5FOD1856:27 (fod.); g) coscita i se les rencure, che les no ge vegne mencèdes." "Se son segur de chel, dapò stae ben apede vo." košita i se le rencure, ke les no ğe vegne menčedes". "Se son segur de kel, dapò stae ben apede vo." BrunelG, Cianbolpin1866:5 (caz.) ◆ se ve-

dei segurs (gad.) Ⓘ sentirsi sicuri Ⓓ sich sicher fühlen ◇ a) Spo cuntâi, ch’ai â fat n pelegrinaje te chël paisc, y atira do chël fat, porcí ch’ai ne s’odô sigüsc dla vita dal maester de ciasa Spo cuntai, ch’ei ā fatt ‘ng pellegrinaggio te chel paisc’, e attira dō chel fatt, pur cicch’ ei nè s’ udō sigusc’ d’la vita dal maestr de ciaſa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103 (Badia).

segur (grd., fas., caz., bra., fod., col., LD) ↦ segur.

segura Ⓔ mozione di segur 6 1833 Sigüda (DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:247)
gad. sigüda mar. sogüda grd. segura fas. segura fod. segura amp. segura MdR sigüda
avv.
certamente, senza dubbio, indubbiamente (fod. P/M 1985; Ms 2005, MdR) Ⓘ sicuramente, certo Ⓓ sicher, gewiss ◇ a) Ëise pa inće vos joié? / Sigüda, che i à inće iö joié. Ëise pa inçhié vos ĵoÿé? / Sigüda, ch’j’ha inçh’ jeu ĵoÿé. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:247 (MdR)
jì a la segura (grd. F 2002, amp.) Ⓘ andare sul sicuro Ⓓ sicher gehen ◇ a) Voi śì ben a ra segura, / che, se i vó se vendicà / de sta strofa, a ra pì dura / i po béteme a poussà. Voi zi ben ara segura, / che, se i vo se vendicà / de sta stròfa, ara pi dura / i po bèteme a pousà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.).

segura (grd., fas., fod., amp.) ↦ segura.

seguro (amp.) ↦ segur. [ 880 ]

segurtà (grd., fas.) ↦ segurté.

segurté Ⓔ deriv. di segur (EWD 6, 248) 6 1763 fà segurtè ‘fidejubeo’; segurtè ‘vas’ (Bartolomei1763-1976:80, 98)
gad. segurté mar. sogürté Badia sigorté grd. segurtà fas. segurtà LD segurté
s.f. Ⓜ segurtés
difesa, riparo da pericoli, danni e simili (gad.) Ⓘ protezione Ⓓ Schutz, Sicherheit ◇ a) Al é meso de palajé ia döt: por nosta segurté fajundela dé joramënt, de n’arbandoné mai chësta boscaia pur nosta sugurtè fasceund’ la dè jorament, d’n’arbandonè mai chesta boscaia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia); b) T’es debl, al é vëi, mi püre möt, mo Idî, che protege na dona timida, desco iö sun, ch’ara trionfëia porsura i lus, Idî sará tüa segurté cuntra vigni mala bestia T’ es debl, el è vei, mi pure mūtt, mo Iddì, che protegge na donna timida, desco iou sung, ch’ella trionfeia pur sura i lŭs, Iddì sarà tua sogortè cuntra’ vigne mala bestia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia).

segurté (gad., LD) ↦ segurté.

sei (fod.) ↦ seit.

sëi (mar.) ↦ savei.

sëi (gad., mar., Badia) ↦ seit.

seida Ⓔ SĒTA (EWD 6, 182); per i significati ‘setola’ e ‘confine’ cfr. Gsell (1996b:235) 6 1833 de sëda (DeRüM, EhJan1833-1995:250)
gad. sëda mar. sëda Badia sëda grd. sëida fas. seida moe. seda fod. sëda col. seda amp. seda LD seida MdR sëda
s.f. Ⓜ seides
1 fibra tessile ricavata dal bozzolo del baco da seta; tessuto pregiato costituito da tale fibra (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ seta Ⓓ Seide ◇ a) Portéme mies ćialzes de sëda. Porteme mies çhialzes de sëda. DeRüM, EhJan1833-1995:250 (MdR); b) Vos femenes un noo ciameśoto / De seda el palegren da canpanoto Vos femenes un novo ciamesoto, / De seda el palegren da campanoto DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); c) Suvënz à chël, [che] che ie spintlà, de bon’opres bela cumpëida, / Ntant che l rich cun gran pompa se furnësc te or y te sëida. Suënz hà chëll, jè spintlà de bon’ opres bölla cumpëida, / ’Ntaŋchë ‘l rich con graŋ pompa së furnës̄ t’ òr y te sëida. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) la fia de n düca ausada a mangé fora de massaries d’or y d’arjënt, trata sö en porpora y sëda la fia deng duca auſada a mangiè fora d’massaries d’or e d’arjent, tratta sou in purpura e seda DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia)
2 pelo particolarmente duro e resistente del dorso dei maiali e dei cinghiali o della coda dei cavalli (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; DLS 2002, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ setola Ⓓ Borste
3 lunga striscia d’erba che funge da confine fra due prati (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; DLS 2002, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ confine fra due prati, lunga striscia d’erba che funge da confine Ⓓ Rain, Grenze zwischen zwei Wiesen.

seida (fas., LD) ↦ seida.

sëida (grd.) ↦ seida.

seidesc Ⓔ SĒDECIM (EWD 6, 184) 6 1763 saedes ‘secdecim’ (Bartolomei1763-1976:95)
gad. sëdesc mar. sëdesc Badia sëdesc grd. sëidesc fas. seidesc bra. seidesc moe. sedesc fod. sëdesc amp. sedesc LD seidesc
num.
numero composto da una decina e sei unità (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sedici Ⓓ sechzehn ◇ a) set e cinch doudesc e cater seidesc set ö tschinc dôudesch ö catter seidesch ZacchiaGB, Scola1858*:1 (bra.).

seidesc (fas., bra., LD) ↦ seidesc.

sëidesc (grd.) ↦ seidesc.

seira Ⓔ SĒRA (EWD 6, 204) 6 1763 da saera ‘vesper, occasus’ (Bartolomei1763-1976:76)
gad. sëra mar. sëra Badia sëra grd. sëira fas. sera caz. sera bra. sera fod. sëra col. sera amp. sera LD seira MdR sëra
s.f. Ⓜ seires
tarda parte del giorno che va dal tramonto al principio della notte (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005; DLS 2002, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sera, serata Ⓓ Abend ◇ a) Una sera can ciatone / come chesta in duto l’an… / ce te par Marieta śone? Una sera can ciatone / come chesta in duto l’an… / cie te par Marieta zone? DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108 (amp.); b) I fredesc y la surans de na muta, che fova per se maridé, dijova na sëira: Śën sor! recordete po d’avëi pazienza I frèdeŝ y la suràŋs de na mutta, chë fòa per së maridè, dis̄ova na sëira: Zëŋ sor! reccordetë pò d’àvëi pazienza VianUA, FredescSurans1864:197 (grd.); c) Oh che bela sera, oh che bela luna. o chö bellô sörô, ö chö bellô lunô. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:1 (bra.); d) Ades ’es se dà anche el sbeleto / Par se bete sul museto / Se vede da bonora a sera / Che ’es se canbia de ziera. Ades es se dà anhe el sbeleto / Par se bete su’ museto / Se vede da bonora a sera / Che es se cambia de ziera. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); e) Les sëres cina tert stôra a firé cun sües camerieres, spo sce la löna ilominâ le ciastel Les seres cina tert stēla a firè cung suus camerieres, spo se la luna illuminā ‘l ciastell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia)
bona seira (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ buona sera Ⓓ guten Abend ◇ a) L se tira apede chisc e l veit che i é de trei che dombra scioldi apede fech. E l disc "Bona sera!" El se tira apede kiš e l veit, ke i e de trei, ko dombra šoldi apede fek. El l diš "Bona sera!" BrunelG, Cianbolpin1866:12 (caz.); b) Bona sera e ben venuto compare! Bona sera e ben venuto compare! AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.) ◆ da

seira (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985, LD DLS 2002) Ⓘ di sera Ⓓ abends ◇ a) Da sera l’é jit a dormir sul fegn. Da sörô lö schit a dormir sul föng. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:1 (bra.); b) Da sëira, canche do la fadies tu ves a durmì, / Auza la mënt y l cuer a Idie, che l uebe te custodì. Da sëira, caŋchë do la fadìes tu vès a durmì, / Auza la mënt [ 881 ] y ‘l cuer a Iddie, chë ‘l uëbbe të custodì. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) l’é vegnù da sera e l’é jit fora fora l’usc e l vardèa via per l Sas de Salei l e vegnù da sera e l è ʒit fora fora l’uš e l vardea via per el Sas de Salei BrunelG, Cianbolpin1866:16 (caz.) ◆ sta seira (fas., fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ stasera, stanotte Ⓓ heute abend, heute nacht ◇ a) Pian, pian l’usc é vert e son jit / A veder chi che l’é, e un l’à dit: / Chisc mostri se i troon / Sta sera scì i copon. Plan, plan l uš he vert e son žit / A vedér ki ke l è, e un la dit: / Kis mostri sé i troóng / Sta sera ši i kopóng. BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.) ☝ ensnuet

su la seira (gad. V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; F 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ sulla sera Ⓓ gegen Abend ◇ a) Sö la sëra de chël dé desgrazié, in chël che Adamo e süa püra fomena â fat chël bur’ pićé Seu la sëra dé quël dé desgrazié, iǹ quël che Adamo e süa püra fomena hâ fat quël bur’ piçhié DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); b) Söla sëra / fosc dagnora / feji i ladins / propi da vijins Söla sëra / fôsc dagnëra / fêji i Ladins / propi da vijins PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia).

seira (LD) ↦ seira.

sëira (grd.) ↦ seira.

seit Ⓔ SITIS (EWD 6, 190) 6 1763 ja saei ‘sitibundus’; saei ‘sitis’ (Bartolomei1763-1976:84, 95)
gad. sëi mar. sëi Badia sëi grd. sëit fas. seit moe. se fod. sei col. sef amp. siede LD seit
s.f. sg.
bisogno fisiologico di bere, che si manifesta con una sensazione di asciuttezza della bocca o della gola (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sete Ⓓ Durst ◇ a) Ma bon di! Ie son tan gram, / Ne n’é plu sëit, ne n’é plu fam Ma bon di! ie son tan gram, / Ne n’e plu sëit, ne n’e plu fam PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) Chi ch’á sëi, vëgnes da me a bëre Chic ch’à sei, vegne da mè a beire DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia); c) D’isté, canch’al ê dër cialt, y ëra plëna de sëi saltâ pro la fontana a pié sö chë ega frësca y sarëna D’istè, cang ch’el ē der cialt, e ella plena d’sei saltā pro la fontana a piè sou chel’ ega fresca e serena DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia).

seit (fas., LD) ↦ seit.

sëit (grd.) ↦ seit.

sëita (grd.) ↦ saita.

sejelé (grd.) ↦ sejolé.

sejolà (col.) ↦ sejolé.

sejolé Ⓔ deriv. di sejola (EWD 6, 192) 6 1833 seŝorè (DeRüM, VizBëire1833-1995:274)
gad. sojeré mar. sojoré grd. sejelé fas. seslèr fod. sejolé col. sejolà MdR sejolè
v.tr. Ⓜ sejoleia / sejola
segare i cereali maturi, a mano col falcetto (gad. A 1879; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ mietere Ⓓ sicheln, mit der Sichel Korn schneiden ◇ a) chësta fomena s’â vadagné ćize pü’ de grosc con jì a sejorè questa fomena s’â vadagné çhize pü’ de groŝ coǹ ĝì a seŝorè DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR).

sejolé (fod.) ↦ sejolé.

sejolè (MdR) ↦ sejolé.

sel Ⓔ SAL (EWD 6, 176; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’sal-e) 6 1763 sè ‘sal’ (Bartolomei1763-1976:98)
gad. se mar. sé Badia se grd. sel fas. sèl caz. sèl bra. sal moe. sal fod. sel col. sal amp. sa LD sel
s.m. Ⓜ sei
denominazione corrente del cloruro di sodio usato nella pratica domestica come condimento dei cibi e in molte industrie alimentari (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sale Ⓓ Salz ◇ a) I foreste da Fiames, d’Agabona / i vien a grun, da Federa e da Valbona, / Come ra fedes inze dedui ’es và / co s’ i dà sa. I foreste da Fiammes d’Agabona / Ièn a grun, da Federa e da Valbona, / Come ra fedes inze dedui es và / Co s’ i da sà. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); b) I é restai incantai a sentì il nuovo prezzo del sal, del tabach, la carta I è restai incantai a sentì il nuovo prezzo del sal, del tabac, la carta AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

sel (grd., fod., LD) ↦ sel.

sèl (fas., caz.) ↦ sel.

śel (fod.) ↦ śal.

sela Ⓔ SELLA (EWD 6, 193) 6 1878 sella (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:80)
gad. sela mar. sela Badia sela grd. sela fas. sela fod. sela amp. sela LD sela
s.f. Ⓜ seles
apparecchio sanitario che elimina i rifiuti organici umani (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ cesso, gabinetto Ⓓ Toilette, Klo, Klosett ◇ crazé la sela (crazé) (Badia).

sela (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ sela.

selinité † (grd.) ↦ solenità.

selva1 Ⓔ SILVA 6 1878 selva (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36)
gad. sëlva Badia sëlva grd. sëlva fas. selva fod. sëlva col. selva LD selva
s.f. Ⓜ selves
bosco di vasta estensione molto fitto e intricato (gad. DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ foresta, selva Ⓓ Wald ◇ a) Cun Os ói scomencé a vire solitara da romitëssa te chësta sëlva Cung Os oi scomencè a vire solitaria da romitessa te chesta selva DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia).

selva (fas., col., LD) ↦ selva1.

Selva2 6 1848 Salva (PescostaC, Schützenlied1848-1994:222)
gad. Sëlva Badia Sëlva fod. Sëlva col. Selva
topon.
paese situato in val fiorentina, nell’alto agordino, oltre l’antico confine austro-ungarico (gad., fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ Selva di Cadore Ⓓ Selva di Cadore ◇ a) Chi de Sëlva y Pescü - / Jide a i dé n brau petalcü Chi de Salva e Pescù - / Ĝide ai dè un brao pè tl cu! PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia).

Selva (col.) ↦ Selva2.

Selva (fas.) ↦ Sëlva.

sëlva (gad., Badia, grd., fod.) ↦ selva1.

Sëlva (gad., Badia, fod.) ↦ Selva2.

Sëlva 6 1864 de Sëlva (VianUA, JanTone1864:198)
gad. Sëlva grd. Sëlva fas. Selva fod. Sëlva amp. Sëlva LD Sëlva
topon.
comune e paese più interno della val gardena (gad. DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R [ 882 ] 1914/99, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Selva di Val Gardena Ⓓ Wolkenstein ◇ a) S.: Sce ulëis cumpré na rëfla messëis jì plu nsu, che forsci, chëi de Sëlva n à una S̄. Ŝe ulëis cumprè na rëfla muessëis s̄i plu ’ŋsu, che forŝi, chëi de Sëlva n’hà una VianUA, JanTone1864:198 (grd.).

Sëlva (gad., grd., fod., amp., LD) ↦ Sëlva.

selvàdech (moe.) ↦ salvare.

selvarech (col.) ↦ salvare.

semea (grd.) ↦ someia.

semeia (grd.) ↦ semea.

semenà (amp.) ↦ semené.

semenar (bra., moe.) ↦ semené.

semené Ⓔ SĒMINĀRE (EWD 6, 301) 6 1763 somanè ‘semino’; somenè ‘consero’ (Bartolomei1763-1976:99)
gad. somené mar. somené Badia somenè grd. sené fas. semenèr caz. somenèr bra. semenar moe. semenar fod. semené col. somenà amp. semenà LD semené
v.tr. Ⓜ semena
1 spargere la semente in un terreno preparato a riceverla, perché germini e dia vita a nuove piante (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; G 1923; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ seminare Ⓓ säen ◇ a) N uem ie jit ora te si campania a sené. Un’ uem jè s̄it òra te si campàgna a sënè. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); b) N studënt passova dlongia n ciamp via, sun chël che na muta senova. Senëis reves? dij l studënt. Uŋ student passòva dlongia uŋ tgiàmp via, suŋ chëll che na mutta sënòva. Sënëis rèves? diŝ ‘l student. VianUA, StudëntCiamp1864:197 (grd.); c) Conscidrede vicí dl’aria, ai ne somëna, ai ne regöi, y pöimpó i mantëgn le Pere en Cil Considerede vicceì d’l’aria, ei nè somena, ei nè regoui, e pouimpò i mantengn’ ‘l Pere in Ceìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia); d) por chësc dessi iö sté plü de bona vëia, co ëi, y ne me fá fistide, sc’ al ne n’é somené ince n granel de formënt por me pur chesc’ dessi iou ste plou d’bona vouia, ch’ei, e nè m’fa fastide, s’ el nen è som’nè incie ‘ng granell d’forment pur mè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia)
2 fig. far insorgere, suscitare, diffondere qua e là (fod.) Ⓘ seminare fig.Ⓓ stiften, säen fig. ◇ a) L’é massima empie i costumi corrotti, e dut l mal, che co la brava libertà é stat somenà in Italia fin a sto confin. Le massima empie i costumi corrotti, e dut l’mal, che colla brava libertà e stat somena in Italia fin a sto confin. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
p.p. come agg. Ⓜ semenés, semeneda, semenedes
1 di cui è stato sparso il seme nella terra (fod.) Ⓘ seminato Ⓓ gesät ◇ a) Infati ai osservà, che l formenton somenà darè la siala l eva apena come l nost a Col. In fatti hai osservà, che ‘l formenton somenà darè la ʃiala leva a pena come ‘l nost a Col. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
2 fig. sparso in abbondanza qua e là, disseminato (gad., fas. DILF 2013) Ⓘ cosparso, disseminato Ⓓ übersät ◇ a) Al ê da d’altonn, na bela nöt sarëna: le cil somené de stëres, la löna jô a florí, vënt frëit che scotâ, döt zënza bel chît. El ē da d’alton, na bella noutt serena: ‘l ceìl somnè de sterres, la luna jē a florì, vent freit che scottà, dutt zeinza bell chīt. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia).

semené (fod., LD) ↦ semené.

semenèr (fas.) ↦ semené.

semenza Ⓔ *SĒMENTIA (EWD 6, 302) 6 1763 somaenza ‘semen’ (Bartolomei1763-1976:99)
gad. somënza mar. somonza Badia somënza grd. sumënza fas. semenza caz. somenza fod. semenza amp. semenza LD semenza
s.f. Ⓜ semenzes
1 insieme di semi destinato non al consumo alimentare, ma alla semina (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ semenza, semente Ⓓ Saatgut, Saat, Samen ◇ a) Chësc po ie l senificat dla parabula. La sumënza ie la parola de Die. Chëst pò jèl ‘l significàt d’la paràbola. La sumënza jè la paròla di Die. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); b) N studënt passova dlongia n ciamp via, sun chël che na muta senova. Senëis reves? dij l studënt. No reves, respuend la muta, ma sumënza de reves. Uŋ student passòva dlongia uŋ tgiàmp via, suŋ chëll che na mutta sënòva. Sënëis rèves? diŝ ‘l student. No rèves, respuend la mutta, ma sumënza de rèves. VianUA, StudëntCiamp1864:197 (grd.)
2 fig. ciò che è principio, origine, oppure stimolo da cui qualche cosa deve o può nascere e svilupparsi (gad.) Ⓘ seme fig.Ⓓ Keim fig. ◇ a) Na bona cosciënza porta le germe de consolaziun desche de vita la somënza. Na bona coscienza porta ‘l germe de consolaziung desch’ de vita la somenza. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia).

semenza (fas., fod., amp., LD) ↦ semenza.

semenzera Ⓔ deriv. di semenza + - era ‹ -ARIA 6 1878 somenzares (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46)
gad. somenzara Badia somenzara
s.f. Ⓜ semenzeres
vivaio delle sementi dove vengono fatti sviluppare i semi di tutti i tipi di piante (gad.) Ⓘ semenzaio Ⓓ Saatbeet ◇ a) [Genofefa] s’á tut le pice tl gremo, y á somené fora, sciöch’ara fajô datrai d’invern, val’ somenzares d’erbes salvaries [Genofefa] s’à tutt ‘l picce t’ l greme, e à som’nè fora, sceouc ch’ella fajō datrei d’ingvēr, val somenzares d’erbes selvares DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia).

semië (grd.) ↦ somié1.

semië (grd.) ↦ somié2.

semo (mar.) ↦ sueme.

semper Ⓔ SEMPER 6 1832 semper (HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146)
fas. semper caz. semper bra. semper col. semper amp. senpre LD semper MdR sëmper
avv.
continuamente, senza interruzione, ogni volta (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sempre Ⓓ immer ◇ a) Ma el à dit a chest fi: tu ti es semper co me, e dut l mie l’é tie Ma el á dit a chest fí: tu ti es semper co mé, e dut ‘l mie è to HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); b) Ël n’é vendëta / Plü benedëta / Che chëla che sëmper cüra / De fà bëin / A chi [che] de fà mal procüra. Ël n’é vendëtta / Plü benedëtta / Che quëlla che sëmpr cüra / De fa beiǹ / A chi [che] de fà mal procüra. DeRüM, NützlicheRache1833-1995:290 (MdR); c) Intanto el so fiol pì vecio […] vegnia senpre pì vejin a ciasa Intanto el so fiol pi vecio […] vegniva sempre pi vegin a ciasa ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); d) La la fajea semper lurar. La la fasöa sömper lurar. ZacchiaGB, DoiSores1858*:1 (bra.); e) L temp é stat semper a favor ‘L temp è stat semper a favor AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.). [ 883 ] semper (fas., caz., bra., col., LD) ↦ semper.

sëmper (MdR) ↦ semper.

semplize (gad., Badia, col.) ↦ scemplize.

semplizemënter (gad.) ↦ scemplizementer.

semplizità (fas.) ↦ scemplizité.

sen (fod.) ↦ segn.

sen1 Ⓔ DĒ SIGNU (Craffonara 1995, 47) / DĒ EX INDE (Gsell 1996b:235) 6 1763 desegn ‘nunc’ (Bartolomei1763-1976:77)
gad. sëgn mar. sën Badia sëgn grd. śën LD sen MdR desëin
avv.
ora, in questo momento, nel tempo attuale (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ adesso Ⓓ jetzt ◇ a) Ie te bince uni bën! / Es ntendù śën? / Lascete tu drët servì, / Doduman che l ie ti di! Ie te bince uni bën! / Es ntendù de ſën? / Lashete tu drët servì, / Do duman ke l ie ti di! PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) Śën ons bel ciantà, / Śën dëssel pa basté. / Nëus on dl dut bincià; / Śën jons a gusté. Sën onse bel ciantà, / Sën dëssel pa bastè. / Nëus on del dut bincià; / Sën ſhonse a gustè. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); c) Mo sëgn messun’ mangé y s’ la gode, porcí che chësc to fre fô mort, y é gnü indô vi; pordü, y indô ciaté. Mo saign messung mangie e s’ la góde, portgí che cast to fré fóa mort, e gnü in indo vì; pordü, e indo tgiaté. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); d) E can sëise pa jü a let? A les trëi. Desëin ne m’en feji pa plü mervöia, che levëis incö tant tert. E quaǹ sëise pa ĝiü a lett? A les trëi. Desëiǹ ne m’eǹ feŝi pa plü merveuja, che levëis incoeu tant tärd. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:248 (MdR); e) Fêjel frëit? / Desëin plöiel e ne fej plü tant frëit; mo chësta nöt passada àl dlacè e nevü. Feŝl frëid? / Desëiǹ pleujl e ne feŝ plü tant frëid; mó questa neut passada hal dlaćiè e nevü. DeRüM, CiTëmp1833-1995:249 (MdR); f) Sën Jan, sën lascete ma cunté, / I m’an feji n pü’ morvëia: / Che te t’as entopé sën de te maridé, / Che t’âs denant tan pücia vëia. Seng Schang, seng laschtö ma cuntö, / I mang föschi ng pü morvöja: / Chö tö tas ngtopö seng dö tö maridö, / Chö t’ as dönant tang pütgia vöja. AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); g) Ai sfodra rabiusc sciöche le diau sëgn les sables, / se tira de barest surafora ales sciables. Ai sfodra rabiusc sciöco l’diao śëgn les śables, / se tira d’barest sura fora ales sciables. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia); h) Śën sor! recordete po d’avëi pazienza, y no pensé de giaté dut l bel l bon, che l ie pa dlonch zeche. Zëŋ sor! reccordetë pò d’àvëi pazienza, y no pënsè de giatè dutt’ l böll ‘l boŋ, che ‘l jè pa dlonch zöchë. VianUA, FredescSurans1864:197 (grd.) ☟ ades
da sen (gad. V/P 1998, grd.) Ⓘ di adesso Ⓓ jetzig ◇ a) La luna flurësc / do piza de Saslonch; / la mutans da śën / à l vënter turont. La luna florasch / do pizza de sass long; / la muttans da deseng / ha ‘l venter turond. Anonim, LunaFlurësc1871:209 (grd.) ◆ da sen enlà (gad., MdR) Ⓘ d’ora in avanti, da adesso in poi, d’ora in poi Ⓓ von nun an ◇ a) Vátun y da sëgn inlá ne fá plü piciá. Vateng e da saign in lá ne fá plö pitgiá. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) No, ne sëise dessenada, iö ves impermëte de vegnì da desëin inlà plü gonot a ves ciafè. Nò, ne sëise dessenàda, jeu ves impermëtte de vegnì da desëiǹ iǹ là plü gonot a ves ćiaffè. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240 (MdR) ◆ da sen inant (gad.) Ⓘ d’ora in avanti, da adesso in poi, d’ora in poi Ⓓ von nun an ◇ a) Insciö la odarëise gonot da sëgn inant en rimprovero vi dl sanch spanü iniustamënter Ingsceou la udereiſe gonot da ſengn’ innant ‘ng rimprovero vì d’l sanc spanù ingiustament’r DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia).

sen (LD) ↦ sen1.

sen2 Ⓔ it. seno 6 1763 el segn ‘sinus’ (Bartolomei1763-1976:98)
gad. seno, sëgn † Badia seno fas. sen amp. sen
s.m. Ⓜ sens
parte anteriore del torace umano, compresa fra il collo e l’addome (gad., fas. DILF 2013, amp.) Ⓘ petto, seno Ⓓ Busen, Brust ◇ a) el me cuor el se consola / el me souta ca inz’el sen! el me cuor el se consola / el me souta ca inz’ el sen! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); b) Chësc mi seno debl y smagrí ne n’á nia por te. Chesc’ mi seno deb’l e smagrì nen à nia pur tè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia) ☝ piet.

sen (fas., amp.) ↦ sen2.

sen (bra.) ↦ senn.

sèn (fas.) ↦ sènt.

sèn (fas.) ↦ suen.

sën (mar.) ↦ sen1.

śën (grd.) ↦ sen1.

Sèn Jan 6 1856 Sen San (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268)
gad. San Jan fas. Sèn Jan bra. Sèn Jan fod. Sán Jan amp. San Jan LD San Jan
topon.
pieve della val di fassa (gad. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ San Giovanni Ⓓ San Giovanni ◇ a) Se i rua a Sèn Jan / Ge oute la zuca / Verscio sèn Luca Se i rua a Sen San / Gie oute la zucca / Verso sen Lucca PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.).

Sèn Jan (fas., bra.) ↦ Sèn Jan.

sené (grd.) ↦ semené.

śeneure (moe.) ↦ jeniever.

sëni (grd.) ↦ segn.

senial (grd.) ↦ seniel.

senië (grd.) ↦ segné.

seniel (grd.) ↦ segnal.

seniëur (grd.) ↦ signour.

seniëura (grd.) ↦ signoura.

senificat (grd.) ↦ significat.

senifiché (grd.) ↦ significhé.

senn Ⓔ SINNUS (germ. * sǐnnō -) (EWD 6, 198) / afrz. aprov. sen (DEI 5, 3454) 6 1878 senn (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12)
gad. sënn mar. sënn Badia sënn grd. sënn bra. sen fod. sënn LD senn
s.m. sg.
impeto rabbioso e incontrollato (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, bra. R 1914/99, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ rabbia, collera, ira Ⓓ Zorn ◇ a) mo cun dötes chëstes virtus incapaze de se gorné le sënn spezialmënter sce tizé da gelosia mo cung duttes chestes virtūs incapaze de se gornè ‘l senn spezialment’r se tizzè da gelosìa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia); b) Pescimes conseguënzes de n ri sënn. Pessimes conseguenzes deng rì senn. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia).

senn (LD) ↦ senn.

sënn (gad., mar., Badia, grd., fod.) ↦ senn.

seno (gad., Badia) ↦ sen2.

senó (fas., caz., bra.) ↦ scenò.

senò (fod., amp., LD) ↦ scenò.

śenoro (amp.) ↦ jeniever.

senpio (amp.) ↦ scempl.

senpre (amp.) ↦ semper.

sènt (fas., caz., bra.) ↦ sant.

sentà (col.) ↦ senté. [ 884 ]

sentar (bra., moe.) ↦ senté.

senté Ⓔ SEDENTĀRE (EWD 6, 200) 6 1763 santars schù ‘discumbo’; sentè ‘sedeo’ (Bartolomei1763-1976: 96, 98)
gad. senté mar. sonté Badia sentè grd. senté fas. sentèr caz. sentèr bra. sentar moe. sentar fod. senté col. sentà amp. scentà LD senté MdR sentè
v.intr. Ⓜ senta
appoggiare le natiche su un sostegno sopraelevato (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966, grd. Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988, LD, MdR) Ⓘ sedere Ⓓ sitzen ◇ a) Daduman abenëura iel unì inò tl Tëmpl, y dut l popul univa da d’ël, y sentan l mparovel. Dadumang - abonoura jel uní inó nel Templ, y dut el popul univa da d’él, y sentang l’imparável. HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); b) Ió no sei, ma daparduto / Par saé, beśen studià, / Chiste inveze, i sà duto / Co i rua a scentà là! Io no sei, ma daperduto / Par saè, besèn studià, / Chiste inveze, i sa duto / Coi rua a scentà là! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:18 (amp.); c) i á dé n gran fazorel por se curí le ce cuntra le frëit, y l’á fata senté dlungia d’ël i à dè ‘ng grang fazzorel pur s’ curì ‘l ciè cuntra ‘l freit, e l’à fatta sentè d’lung d’el. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ sentés, senteda, sentedes
in posizione seduta (gad., fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ seduto Ⓓ sitzend ◇ a) E da doman bonora l’é retornà te gejia, e ducant l pòpul é vegnù da el, e el sentà ge à ensegnà. E da doman bonora l’é retorná in te glesia, e duchant ‘l popol é vegnú da el, e el sentá j’á insegná. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); b) Iló araspera ciamó dötes les forzes adöm, y sentada sön so let de müstl, i ciarera fit al fi senté dlungia Illò arrasp’la ciamò duttes les forzes adum, e sentada soung so lett d’must’l, i ciar’la fitt al fì sentè d’lungia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia)
se senté (gad. A 1879; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sedersi Ⓓ sich setzen ◇ a) Vos avëis tröp massa bontè. Senteves (sentésse). Vos avëis treup massa bontè. Sentéve[s] (sentésse). DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR); b) Tüt é parećé, sentunse pro mësa. Tüt é pareçhié, sentunse prò mësa. DeRüM, TütParecé1833-1995:254 (MdR); c) Coscì l’é vegnù n dì en se stes, che per pissèr a la sia posizion l se aea sentà te l’ombrìa de n èlber Così l’é vegnù un dì en se stess, che per pizzèr alla sia posiziong el s’ aèa sentà te l’ombria d’un èlber SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); d) Söla sëra / fosc dagnora / feji i ladins / propi da vijins: / ai s’abina y se sënta, / s’ la cunta o s’ la cianta Söla sëra / fôsc dagnëra / fêji i Ladins / propi da vijins: / ai s’ abina y se sënta, / se la cunta o s’ la ćianta PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia); e) vado inze e saludo chera śente / e lore i disc alolo che me scente. vado inže e saludo chera zente / e lore i dish alolo che me scente. DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); f) Gejù ie jit y s’à sentà pra mëisa. Ges̄ù jè s̄it y s’ hà sëntà pra mëiźa. VianUA, Madalena1864:193 (grd.); g) I proi düc canc en bel ordin se sënta I prói dütg cantg ing bell’ orden se sáinta. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia) ◆ se senté ju (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sedersi Ⓓ sich niedersetzen ◇ a) döt le popul é gnü pro ël, y canch’al s’é senté jö al scomenciâ da l’istruí düt ‘l popol é gnü pro al, e chan ch’al s’ é senté schö al scomentscháva da l’instruì HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) Cianbolfin à vardà olache l’é mìngol de post sconet, per se sentèr jù. Čanbolfin à vardà, olà ke l è mingol de post skonét, per se sentèr ʒ̉u. BrunelG, Cianbolpin1866:14 (caz.) ◆ sté senté (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933, fas., fod., amp., LD, MdR) Ⓘ sedere Ⓓ sitzen ◇ a) Ara stô sentada cun modesta umilté, tignî i edli basc Ella stē sentada cung modesta umiltè, tignŏ i oudli bāsc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia).

senté (gad., grd., fod., LD) ↦ senté.

sentè (Badia, MdR) ↦ senté.

śente (amp.) ↦ jent.

sentenza Ⓔ it. sentenza ‹ SENTENTIA (EWD 6, 201) 6 1813 sentenza (RungaudieP, LaStacions1813-1878:89)
gad. sentënza Badia sentënza grd. sentënza fas. sentenza bra. sentenzia fod. sentenza amp. sentenza LD sentenza
s.f. Ⓜ sentenzes
provvedimento con il quale un giudice decide in merito a una causa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ sentenza Ⓓ Urteil ◇ a) Pilato ala mort cundana a tort, / Gejù! sentënza aricëula, che ne se po dì de plu. Pilato alla mort condanà à tort, / Giesu! sentenza aricœula, kœ nœ sœ pò di de plù. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) Ascoltede mia suplica, mi caro signur, y retirede la sentënza, fata zënza trö massa püch ponsé. Ascoltede mia supplica, mi caro signur, e ritirede la sentenza, fatta zenza trou massa puc pungsè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia); c) Por sentënza criminala êl condané ala mort Pur sentenza criminale ēle cundannè alla mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:122 (Badia).

sentenza (fas., fod., amp., LD) ↦ sentenza.

sentënza (gad., Badia, grd.) ↦ sentenza.

sentenzia (bra.) ↦ sentenza.

sentèr (fas., caz.) ↦ senté.

sentí (LD) ↦ sentì.

sentì Ⓔ SENTĪRE (EWD 6, 249) 6 1763 sentì ‘sentio’ (Bartolomei1763-1976:98)
gad. sintí mar. sontí Badia sintí grd. sentì fas. sentir caz. sentir bra. sentir moe. sentir fod. sentì col. sentì amp. sentì LD sentí MdR sentì
v.tr. Ⓜ sent, sention, sentù
1 provare, percepire qualcosa; avvertire una sensazione (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sentire Ⓓ spüren, verspüren ◇ a) Iö sënte propie apetit da mangé. Jeu sënte propie appetit da mangé. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:244 (MdR); b) Al mör, mo tla bega al ne sënt ch’al é mort, / mo scraia y comana y se para tres fort. Al mör, mo tla bega al ne sëint ch’al é mort, / mo scraia y comana y se para tres fort. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia); c) No te sentes ce aria fresca, / moe ra foies dei brascioi… No te sentes cie aria fresca, / moe ra foies dei brascioi… DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); d) no l’era più bon de dormir, e l sentìa che la fam ge batea no l era più bon de dormir e l sentia, ke la fam ğe batea BrunelG, Cianbolpin1866:23 (caz.); e) Ades che la gran bala é passada, i sent l mal de testa Adess che la gran bala e passada, i sent ‘l mal de testa AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); f) El me disc, che anche el somaro / Chel famos pantalon / El no ebe sentù acaro / Chera prima me canzon. El me disc, che an- [ 885 ] che el somaro / Chel famόs pantalόn / El no ebbe, sentù ac’áro / Chera prima, me canzόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38 (amp.); g) al ne pó sintí n pü’ de ligrëza, al ne n’é abl a n pü’ de destraziun el nè po sintì ‘ng pude ligrezza, el nen è abile ang pude de destraziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia); h) Al sintiará n plajëi falz, miserabl, trapolun, y do i vëgnel le pentimënt y la meseria El sintirà ‘ng plajei falz, miſerabile, trappulung, e dō i vegnel ‘l pentiment e la m’ſeria DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia)
2 avere un dato presentimento, presentire (gad. V/P 1998) Ⓘ sentire Ⓓ ahnen ◇ a) ara toma püra ti brac dl sposo: ara sintî cez de desgrazia, ch’i drucâ le cör adöm, zënza savëi ci ella toma pūra t’ i bracc’ d’l sposo: ella sintì ciezze de desgrazia, ch’i druccā ‘l cour adum, zenza savei ci DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia)
3 percepire con l’olfatto l’odore di qualcosa (gad. P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. R 1914/99; Mz 1976, amp.) Ⓘ odorare Ⓓ riechen ◇ a) Ce magnàs da inperator / cojinade a uśo Franza, / ch’a sentì noma ‘l odor / se s’inbalsama ra panza! Ce magnàs da inperatór / coginade a uso Franz̄a, / c’ a sentì nòma l’odór / se s’ inbàlsama ra panz̄a! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); b) Chisc ghei é arnica, sënt ma ci bun odur, chësc ble é faidl salvare, á n tof sterch. chisc’ ghèi è arnica, sent’ ma ci bung odor, chesc’ blě e feid’l salvare, à ‘ng toff sterc. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia)
4 percepire attraverso il tatto (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879, amp. A 1879) Ⓘ sentire Ⓓ fühlen ◇ a) Ciáreme avisa, ch’i sun tüa fomena; sënt mia man col anel, ch’i á ciafé da te Ciareme avviſa, ch’i sung tua fomena; sent mia mang coll’ anell, ch’i à ceaffè da tè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia)
5 percepire con l’orecchio suoni, voci, rumori (gad. A 1895; Ma 1950, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1988; DLS 2002) Ⓘ udire, sentire Ⓓ hören ◇ a) e cánche l vigniva e ruáva damprò da cesa, l à sentì, che i ciantáva e baláva duc auna e chanche ‘l vigniva e ruava dampro da tgiésa, l’ha senti, che i giantava e ballava dutg a una HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); b) Ma chi che sentìa chest, se n jìa fora un dò l’auter, a scomenzar dai più veies Ma chi che sentia chest, s’ inshiva fora un do l’auter, a scomanzar dai pglu vegles HallerJTh, MadalenaBRA1832:157 (bra.); c) So fi l più veie, che l’era fora per la campagnes, tel tornèr, l sent dalenc che a sia cèsa i sona e i cianta Sò fì el plu vèglie, che l’era fora per la campagnes, tel tornèr, el sent da lensc che a sia cièsa i sona e i cianta SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); d) Intratan vëgn le fi plü vedl dal ciampopré, y tl rové daimpró a ciasa, sëntel a soné y a cianté. Intratang vagn ‘l fì pleù vèdel dal ciampprè, e in tel rovè dainprò a ciàsa, sant’l a sonè e a ciantè FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); e) e vegnia senpre pì vejin a ciasa, ‘l à sentù, ch’i sonaa e i ciantaa e vegniva sempre pi vegin a ciasa, l’ha sentù, ch’i sonava e i ciantava ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); f) e cánche l tournáva a cesa, l sentiva dalonc, che via n sua cesa i sonáva, e ciantáva chël tán’ che i podëva e cànche ‘l tornava a cièsa, el sentiva da loncc, che via ‘n sua cieŝa i sonava, e cantava col tang che i podava DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); g) Cánche se ciánta e craia / Se i sent segur nfin / Via n fonz de Davedin Quaŋ che se çhianta e craja / Se i sent segur infiŋ / Via in fonz de Davediŋ PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); h) no se sente a stà defora, / ch’el cuciaro e ra forzela no se sènte a sta defòra, / ch’el cuciaro e ra forz̄èla DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); i) A sonà canpanoto no sentì / In ogni luó, ch’i no fenisce pì; / Sentì i mortere ch’i no taje mai A sonà campanoto no sentì / In ogni luò, ch’i no fenisce pì; / Sentì i mortere ch’i no tage mai DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); j) Bogna sentì i spropositi e le resìe che i parla finamai tra la jent bassa Bogna sentì i spropositi e le resìe che i parla finanamai tra la jent bassa AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); k) Chela pere fémena canche l’à sentù coscì Chella pere femena canche l’ha zentù così SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.) ☝ audì
6 udire con attenzione, stare a udire (fas., amp.) Ⓘ sentire, ascoltare Ⓓ zuhören ◇ a) Tu da le musce e di musciac; o Dio! / Senti ades n giust lamento mio Tu dalle muše e dei mušač; o Dio! / Senti adés ‘n just lamento mio BrunelG, MusciatSalin1845:1 (bra.); b) Ra musica sentì, sentì i cantore, / Ch’i cianta ancuoi parpedevia anche lore. Ra musica sentì, sentì i cantore, / Ch’i cianta anquoi par pede via anche lore. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); c) Spose, ancuoi coscì a ra bona / Cuatro verse sentirè Spose, anquoi cosi ara bona / Quattro verse sentirè DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:11 (amp.)
7 venire a conoscere, apprendere (gad. A 1895; Ma 1950, fas., fod., amp.) Ⓘ sentire Ⓓ hören, erfahren ◇ a) parcé se sente ca, che ‘l é un gran pezo / zerte afare da fei proprio ribrezo? parcé se sente ca, che l’é un gran pežo / žerte afare da fei proprio ribrežo? DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); b) de chela jent e parentela i é jà morc fora duc. Canche l’à sentù coscì l’é jit dal curat a preèr che l vardasse dò tel liber de bateisum. de kela ʒ̉ent e parentela i é ʒ̉à morč fora duč. Kan ke l a sentù cošì l è ʒ̉it da l kurat a preer ke l vardasse dò te l liber de bateisum. BrunelG, Cianbolpin1866:8 (caz.); c) Infinamai un s’à pensà, jà avarà sentì, de menà sue armente (vace) fora per piaza fornide con gherlande a uso tirolese. In fin a mai un s’ ha pensà, jà avarà sentì, de menà sue armente (vaĉĉe) fora per piazza fornide con gherlande a uso tirolese. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); d) I fotografe, i pitore / Canche i sente ra novitas / Come mate dute core / Par fei grupo, e par copià. I fotografe, i pittore / Canche i sente ra novitàs / Come matte dute corre / Par fei gruppo, e par copià. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31 (amp.); e) en sodesfazion de chela te pree, che tu m’ensegne, come tu sofre chele, che ió sente che se fasc a te in so̬ddisfazio̬n dę chölla te pręję, chö tu m’insegne, come tu so̱ffri chölle, ch’iò̬ sente chö se faš a te RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); f) ma per sodisfazion de chëla te preie, che ti te me nsegne come ti te sofre chële, che sente se fesc a ti ma per soddisfazion de calla te preje, che ti te me insegne co me ti te soffre calle, che sente se feš a te PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)
se fé sentì (gad., fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002) Ⓘ farsi sentire Ⓓ sich spüren lassen, sich hören lassen ◇ a) Al ê bele misdé, y la fan se fajô sintí dassënn El ē belle miſdè, e la fang sè fasceō sintì dassenn DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia) ◆ se sen-

(gad., grd. F 2002, MdR) Ⓘ sentirsi Ⓓ sich fühlen ◇ a) Co te sënteste pa? / Nia dërt bëin. Co te sënteste pa? / Nia dërt bëiǹ. DeRüM, OhAmico1833-1995:256 (MdR); b) Él na ota gnü le tëmp che la providënza assëgna atualmënter la vocaziun, por chëla che nos nes sentiun capazi Él ‘na óta gnü le tëmp che la providënza assëgna attualmëntr la vocaziuǹ, por quëlla che nos nes sentiuǹ capaci DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR); c) descedada se sintîra trö plü lisiera descedada sè sintìla trou plou liſira DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia). [ 886 ]

sentì (grd., fod., col., amp., MdR) ↦ sentì.

śentil (amp.) ↦ jentil.

śentilmente (amp.) ↦ jentilmenter.

sentiment Ⓔ it. sentimento (EWD 6, 250) 6 1878 sentimentg’ (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1)
gad. sentimënt mar. sentimont Badia sentimënt grd. sentimënt fas. sentiment fod. sentiment, scentimento amp. sentimento LD sentiment
s.m. Ⓜ sentimenc
moto affettivo, caratterizzato da specifiche disposizioni d’animo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sentimento Ⓓ Gefühl ◇ a) En chisc ultims cunc ê ince süa sposa nia atramënter, de sentimënc nobli êra cun so om n’anima y n cör In chisc’ ultimi cuntg’ ē incie sua sposa nia atrament’r, de sentimentg’ nobili ē la cung so om ‘ng n’anima e ‘ng cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia); b) Spo ési restá düc trëi imobili zënza parora, porcí che le cör rajonâ cun Idî cun sentimënc che lënga umana ne n’é capaze de i splighé. Spo eſi restà duttg’ trei immobili zenza parora, purcicche ‘l cour rajonā cu Iddì cung sentimentg’ ch’leinga umana nen è capaze di spieghè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:95 (Badia).

sentiment (fas., fod., LD) ↦ sentiment.

sentimënt (gad., Badia, grd.) ↦ sentiment.

sentimento (amp.) ↦ sentiment.

sentimont (mar.) ↦ sentiment.

sentir (fas., caz., bra., moe.) ↦ sentì.

sentreà (amp.) ↦ sentreé.

sentreé Ⓔ probabilmente (semantica?) con frl. intrigâ da INTRICĀRE; la forma amp. sentreà sarebbe da analizzare s’entreà (GsellMM) 6 1844 sentreave (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
amp. sentreà
v.rifl. Ⓜ se sentreeia
(amp.)
se sentreé fare in fretta, rapidamente (amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ affrettarsi, sbrigarsi Ⓓ sich beeilen ◇ a) Anpezane! sentreae, / s’aé fosc vediei da maza Anpez̄ane! sentreave, / s’avé fosc vediéi da maz̄a DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.).

Sènt’Ugèna (caz.) ↦ Sènt’Uiana.

Sènt’Ugiana (bra.) ↦ Sènt’Uiana.

Sènt’Uiana 6 1856 Sent’ Ulgiana (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252)
fas. Sènt’Uiana caz. Sènt’Ugèna bra. Sènt’Ugiana moe. Sant’Ulgiana
topon.
santuario sopra vigo di fassa (fas.) Ⓘ Santa Giuliana Ⓓ St. Juliana ◇ a) Sa Sènt’Ugiana é stat un om che jìa semper a rompir i mures de la lejia. Sa sent Ugiana ö stat un ôm chö schiô semper a rompir i mures dello löschiô. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:4 (bra.)
en Sènt’Uiana (fas.) Ⓘ il giorno della festa di Santa Giuliana Ⓓ am Fest der Hl. Juliana ◇ a) No ge contà / De chela bega en sènt’Ulgiana; / Se no, fosc fosc par dì de Diana / Chest sarà chel che ve outarà. No ge contà / De chella bega ‘n sent’ Ulgiana; / Se no, fos fos par dì de Diana / Chest sarà chel che ve outarà. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.).

Sènt’Uiana (fas.) ↦ Sènt’Uiana.

senza Ⓔ it. senza 6 1813 senza (RungaudieP, LaStacions1813-1878:89)
gad. sënza Badia sënza grd. sënza fas. senza fod. senza amp. senza MdR sënza
prep.
privo di (grd., fas., col. Pz 1989, amp. C 1986, MdR) Ⓘ senza Ⓓ ohne ◇ a) cundanà da Pilato ala mort, y trafidà n vere dulëur, ve ie prëie drë bel da me perduné duc mi picëi, che ie sënza numer cundannà da Pilato alla mort, i trafidà un verè duleur, ve je preje dra böll da me perdune dutg mi pichiej, che je senza numer RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) Chi che de vo é senza pecià, tire l prum n sas chi che de vo é senza peggià, tíre il prum un sas HallerJTh, MadalenaBRA1832:157 (bra.); c) T’avras sënza dubio n catalogh, olach’ ël stà tüt ći ch’iö dejidere de savëi. T’ avras sënza dubio ‘ǹ catalog, olà ch’ël sta tüt çhi ch’jeu deŝidere de savëi. DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR); d) E senza dazio no se passa, provela, che starè fresco. E senza dazio non se passa, provela, che starè fresco. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); e) Ca in Anpezo alcuante zurle / I vó dì, senza rajon, / Che a Coiana i é maturle Cà in Ampezzo alquante zurle / I vo dì, senza rasòn, / Che a Coiana j’è maturle DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.)
congiunz.
indica il mancato verificarsi di una circostanza (fas., fod., amp., MdR) Ⓘ senza Ⓓ ohne zu ◇ a) Chi che se marida con iudize, / Sënza ćiarè söla belëza, / Sënza ascoltè so rie caprize / O dejideré gran richëza, / S’en stà bëin e sarà felize Chi [che] se marida coǹ judìce, / Sënza çhiarè seu la belëzza, / Sënz’ ascoltè sò rie caprìce / O deŝideré graǹ ricchëzza, / S’eǹ sta bëiǹ e sarà felice DeRüM, VernunftHeiraten1833-1995:292 (MdR); b) ma el ge à responù: vardà père, gé ve serve jà da tenc de egn en ca, senza mai ve dejobedir ma el ghiè ha respondù: vardà père, ge ve serve za da teng de egn in cà, senza mai ve desobedir SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); c) Fajé meo ad azetara / senza v’in aé parmal; / no r’usade, ra capara, / senò vien el capital. Fagé mèo ad az̄etara / senz̄a v’in avé par mal; / no r’ uzade, ra capara, / senò vién el capitàl. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.); d) No s’el pó vede senza i voré ben / Propio dassen… No s’el po véde senza i voré ben / Propio da sen… DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); e) cojì che ognun, che ava velch sul stome, lo sfogáva senza se n fè velch denfora o se vergogné cosichè ognun, che aveva velc sul stomec, lo sfogava senza sen fè velc danfora o se vergognè PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)
avv.
1 senza considerare un dato aspetto (MdR) Ⓘ per il resto, altrimenti Ⓓ abgesehen davon, im Übrigen ◇ a) I piesc davant pè bugn ëi, mo chi de dô ne me plej, anzi le ciamp me pè stropié. […] Sënza me paréssel ch’ël ne jiss nia mal in calés; a raité ne l’ài inciamò provè. I pi[e]ŝ davant pè bugn ëi, mó chi de dò ne me pläŝ, anzi le ćiamp me pè stroppié. […] Sënza me paressl ch’ël ne ĝiss nia mal iǹ calés; a rëité ne l’hai inçhiamò provè. DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR)
2 abitualmente (gad.) Ⓘ di solito, normalmente Ⓓ normalerweise, gewöhnlich ◇ a) Dëida ma inant, insciöche le vënt / ligher tres, sciöche bones ês, / mo en cosciënza - sambëgn sënza / y col unt - che fej jí rodunt / y dër frisc - al bel paraisc! Dëida mâ inant, insciöch’ l vënt / ligher tres, sciöch’ bones ês, / mo in cosciënza - sambëgn sënza / y col unt - ch’fej jì rodunt / y dër frisc - al bel paraîsc! DeclaraJM, MFrenes1857-1988:9 (Badia)
zenza.

senza (fas., bra., fod., col., amp.) ↦ senza.

sënza (gad., Badia, grd., MdR) ↦ senza.

senzauter (col.) ↦ zenzauter.

senzier Ⓔ ven. sinçier ‹ SINCĒRUS (EWD 6, 251) 6 1763 sincer ‘sincerus’ (Bartolomei1763-1976:99) [ 887 ]
gad. sinzier mar. sonzier Badia sinzier grd. senzier fas. sinzier fod. senzier amp. senzier, sinzier, sinziero LD senzier MdR sincero
agg. Ⓜ senziers, senziera, senzieres
che nell’agire, nel parlare e simili esprime con assoluta verità ciò che sente (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sincero, onesto Ⓓ ehrlich, aufrichtig ◇ a) Adie intant. Vost sincero amico N. N. A Die intant. Vost sincero amico N. N. DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR); b) Ël ne passa mia n dé, che vignun ejortëie i sü a ester sinceri, amanti de le lavur, de la netijia, de l’ordine Ël ne passa mìa ‘ǹ dé, che vign’uǹ eŝortëje i sü a estr sinceri, amanti de le lavur, de la nettiŝia, de l’ordine DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); c) Te me credes no ‘l é vero? / un baujon non son mai stà: / te sas ben che son sinziero / che no son bon de t’inbroià…! Te me credes no le vero? / un baugion non son mai sta: / te sas ben che son sinziero / che no son bon de t’ inbroià…! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); d) él lové sö n sciosciüre de ligrëza, düc laghermâ por rengraziamënt sinzier elle levè sou ‘ng sussure de ligrezza, duttg’ lagrimaa pur ringraziament sinzir DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia); e) n düca de gran nobilté, da düc respeté nia manco por süa bravöra y le gran coraje tles batalies, co por süa sinziera religiun ng duca de gran nobiltè, da duttg’ respettè nia manco pur sua bravura e ‘l grang coraggio t’ les battalies, che pur sua sinzira religiung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia).

senzier (grd., fod., amp., LD) ↦ senzier.

senzierità (grd.) ↦ senzierité.

senzierité Ⓔ deriv. di senzier x ven. sinçierità (EWD 6, 252) 6 1878 sinzeritè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81)
gad. sinzirité mar. sonzerité Badia sinzerité grd. senzierità, sinzierità fas. sinzierità fod. senzierité amp. sincerità LD senzierité
s.f. sg.
il fatto di essere sincero; caratteristica di chi o di ciò che è sincero (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ sincerità Ⓓ Ehrlichkeit, Aufrichtigkeit ◇ a) porciche la lëtra de chësc ê tan plëna de baujies fines y furbes, le postier por chësc afar n gabolun tan marizius, y confermâ döt cun na sinzirité tan da ingiané, ch’al á basté a svarcié deplëgn le conte purcicche la lettra d’chesc’ ē tang plena d’baujīs fines e furbes, ‘l postier pur chesc’ affare ‘ng cabulung tang mariziùs, e confermā dutt cuna sinzeritè tang da ingiannè, ch’el à bastè a sverceiè d’plengn’ l’conte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia).

senzierité (fod., LD) ↦ senzierité.

senziermenter Ⓔ deriv. di senzier 6 1865 sinziermënter (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
grd. senziermënter fas. sinzieramenter
avv.
con sincerità, con schiettezza (grd. F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ sinceramente Ⓓ aufrichtig, ehrlich ◇ a) Ti fai cunfëssa sinziermënter, y prëst ares perdonn Ti fai confessa sinziermënter, y prèst arès perdon PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

senziermënter (grd.) ↦ senziermenter.

senzoutro (amp.) ↦ zenza de outro.

separà (col., amp.) ↦ separé.

separar (bra., moe.) ↦ separé.

separé Ⓔ it. separare ‹ SĒPARĀRE (EWD 6, 202) 6 1878 separè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79)
gad. separé Badia separè grd. separé fas. separèr bra. separar moe. separar fod. separé col. separà amp. separà LD separé
v.tr. Ⓜ separeia
dividere, disgiungere persone o cose vicine o contigue (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ separare, disunire Ⓓ trennen ☝ despartì
p.p. come agg. Ⓜ separés, separeda, separedes
staccato, distinto, indipendente (gad. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ separato Ⓓ getrennt ◇ a) fosste da me eternamënter separé en l’ater monn foss’te da mè eternamentr separè in l’at’r mon DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia).

separé (gad., grd., fod., LD) ↦ separé.

separè (Badia) ↦ separé.

separèr (fas.) ↦ separé.

Sepele (caz., bra.) ↦ Sepl.

sepelì (fod.) ↦ sepolì.

Sepl 6 1819 Sepl (PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199)
gad. Sepl, Jöpl Badia Sepl grd. Śepl fas. Sepl caz. Sepele bra. Sepele
antrop.
(gad., grd. F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976) Ⓘ Giuseppe Ⓓ Josef ◇ a) Mi caro y bun Sepl da Mirbun Mie care, ë bung Sepl da Miribung’ PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199 (Badia); b) Jöpl de Tofe, tö es sté pros, y dër valënt Schöpl de Toffe, tö ës stë pross, ë dart valänt PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia).

Sepl (gad., Badia, fas.) ↦ Sepl.

Śepl (grd.) ↦ Sepl.

sepolcher Ⓔ it. sepolcro ‹ SEPULCRUM (EWD 6, 203) 6 1763 sepulcher ‘sepulchrum’ (Bartolomei1763-1976:98)
gad. sepolcher mar. sepolcher Badia sepolcher grd. sepolcher fas. sepolcher bra. sepolcro moe. sepolcher fod. sepolcher, sepolcro amp. sepolcro LD sepolcher
s.m. Ⓜ sepolcri
1 tomba, sepoltura che custodisce i resti di un personaggio illustre (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ sepolcro Ⓓ Grab ◇ a) prëia, ch’al leves da chiló mi corp mort por le sopolí tl sepolcher de mi antenac preia, ch’el leve da chilò mi corp mort pur ‘l sopolì t’l sepolch’r d’mi antenati DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia); b) Al fajô döt le poscibl por ciafé sö la fossa d’ëra, por jí iló a s’ la pité fora, y por trasporté so corp a n sepolcher plü onorevole. El fajō dutt ‘l possibile pur ceaffè sou la fossa d’ella, pur jì illò a s’ la pittè fora, e pur trasportè so corp ang sepolc’r plou onorevole. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia)
2 tomba dove furono depositate le spoglie mortali di gesù cristo dopo la crocifissione, luogo di pellegrinaggio inglobato nella basilica del santo sepolcro, a gerusalemme (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976, fod. A 1879, amp.) Ⓘ Santo Sepolcro Ⓓ Heiliges Grab ◇ a) na fémena civile de Guascogna la é jita per devozion al Sepolcro una femena civile de Guascogna la è sita per devozion al Sepolcro SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); b) na nobil segnora de Gascogna é jita a lejia al Sepolcro na nobil signora de Gascogna è žita a löžia al Sepolcro RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.) [ 888 ]
Sant Sepolcher (gad., grd., fas., fod.) Ⓘ Santo Sepolcro Ⓓ Heiliges Grab ◇ a) na nobla signura dala Gascogna é jüda a dlijia al Sant Sepolcher na nobil signora dalla Gascogna è žöda a dlišia alle Sǫnt Sẹpǫlcr PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); b) na nobla signura de Guascogna é jüda teco na pelegrina al Sant Sepolcher na no̲bil signura dẹ Guascogna è žüda tęco̮ na pẹllẹgrina al Santo̮ Sẹpo̮lcro̮ PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia); c) na nobla seniëura dla Guascogna ie jita a dlieja al Santo Sepolcro nå no̱bil sęgnęura dla Guascogna ię žita å dlięžå ål Santo Sepo̬lcro RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); d) na nobil signoura de Guascogna é juda a gliejia al Santo Sepolcro na no̲bil signo̮ura de Guascogna è žuda a gliẹžia al Santo Sepo̮lcro PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.).

sepolcher (gad., mar., Badia, grd., fas., moe., fod., LD) ↦ sepolcher.

sepolcro (bra., fod., amp.) ↦ sepolcher.

sepolì Ⓔ it. seppelire ‹ SEPELĪRE (EWD 6, 310) 6 1763 seppolì ‘sepelio’ (Bartolomei1763-1976:98)
gad. sopolí mar. sopelí Badia sopolí grd. suplì fas. sepolir fod. sepolì, sepelì col. sepulì amp. seporì LD sepolì
v.tr. Ⓜ sepolesc
1 deporre nella tomba o sotto terra i resti mortali di una persona o di animali (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ seppellire Ⓓ beerdigen, bestatten, beisetzen ◇ a) prëia, ch’al leves da chiló mi corp mort por le sopolí tl sepolcher de mi antenac preia, ch’el leve da chilò mi corp mort pur ‘l sopolì t’l sepolch’r d’mi antenati DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia)
2 fig. tenere nascosto qualcosa sottraendolo alla conoscenza altrui, occultare (gad.) Ⓘ seppellire fig.Ⓓ begraben fig. ◇ a) descurime döt, acioche üsc afars ascognüs, ne vëgnes sopolis cun os, y forsc ch’i pó n de fá gní a löm osta inozënza descurimme dutt, acceocche ousc’ affari scognūs, nè vegne sopolīs cung os, e forsi ch’i pō ‘ng dè fa gnì a lum osta innozenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ sepolis, sepolida, sepolides
1 che giace nella tomba, inumato (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sepolto Ⓓ begraben, beerdigt ◇ a) Ah, chiló él duncue deventé l’orendo delit, él chiló sopolí to corp mort? Ah, chilò èle dunque d’ventè l’orrendo delitto, èle chilò sepulì to corp mort? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia)
2 fig. immerso, sprofondato (gad.) Ⓘ sepolto fig.Ⓓ vertieft, versunken fig., getaucht fig. ◇ a) Intan ch’al ê chiló döt en festa y ligrëza, ê le palaz dl düca en Brabant ciamó sopolí sot a gran afliziun Intang ch’el ē chilò dutt in festa e ligrezza, ē ‘l palazz d’l ducca in Brabant ciamò sopollì soutt a grang affliziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia)
3 che, per scelta o costrizione, sta in un luogo chiuso e angusto (gad.) Ⓘ sepolto fig.Ⓓ begraben fig. ◇ a) O bun Pere en Cil! da Os vegni iö, chiló sopolida, da düc arbandonada, ater co da Os su no O bung Pere in Ceìl! da Os vegni iou, chilò soppolida, da duttg’ arbandonada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia); b) Vigni flu, sopolida te chësta grota frëida, scöra, zënza löm de sorëdl, zënza n pü’ de cialt, y aria sana, vigni flu messess perde le frësch y le corú Vigne flu, soppolida te chesta grotta freida, scura, zenza lum de sored’l, zenza ‘ng pude cialt, e aria sana, vigne flu messass’ perde ‘l fresc’ e ‘l curŭ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia).

sepolì (fod., LD) ↦ sepolì.

sepolir (fas.) ↦ sepolì.

sepoltura Ⓔ it. sepoltura ‹ SEPULTŪRA (EWD 6, 311) 6 1864 sepultura (VianUA, SepulturaFëna1864:196)
gad. sopoltöra mar. sopoltöra Badia sopoltüra grd. supeltura fas. sepoltura fod. sepoltura amp. sepoltura LD sepoltura
s.f. Ⓜ sepoltures
deposizione del defunto nella tomba; la cerimonia funebre relativa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Quartu/Kramer/Finke 198; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ funerale, sepoltura Ⓓ Begräbnis, Beerdigung ◇ a) N uem bradlova ala supeltura de si fëna, che fova stata ria y dessenëusa drë assé, ariceulmënter. Un’ uem bràdlòva alla sepultura dè si fënna, chë fòa stata rìa y dössanousa drè assè, ariĉoulmënter. VianUA, SepulturaFëna1864:196 (grd.); b) A süa sopoltöra s’êl abiné na cuantité imensa de jënt, che lasciâ tomé leghermes cialdes porsura la fossa A sua sepoltura s’ ēle abbinè na quantitè immensa d’jent, che lasceā tomè legrimes cialdes pur sura la fossa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia).

sepoltura (fas., fod., amp., LD) ↦ sepoltura.

seporì (amp.) ↦ sepolì.

sepulì (col.) ↦ sepolì.

sera (fas., caz., bra., col., amp.) ↦ seira.

sëra (gad., mar., Badia, fod., MdR) ↦ seira.

seralio Ⓔ it. serraglio 6 1873 seralio (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19)
amp. seralio
s.m. Ⓜ serali
raccolta di animali feroci o selvatici ingabbiati (amp.) Ⓘ serraglio Ⓓ Menagerie ◇ a) Chi magnoi che ‘l ea ignante / I strazaa i sode a grun / Ma i ea contente dute cuante / Col seralio comunal! Chi magnòi, che lea ignante / I strazava i sòde a grun / Ma ieà, contente dute quante / Col seralio Comunal! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19 (amp.); b) Mancia, un jato ancora / El seralio a conpletà Mancia, un giatto ancora / El serraglio a complettà Anonim, ManageriaComunal1873-1973:36 (amp.).

seralio (amp.) ↦ seralio.

serar (bra., moe.) ↦ saré.

serëin (MdR) ↦ saren.

seren (fas., amp.) ↦ saren.

serèr (fas.) ↦ saré.

serietà (fas., col.) ↦ scerieté.

serieté (gad.) ↦ scerieté.

serio (bra., amp.) ↦ scerio.

serpent Ⓔ it. serpente ‹ SERPĒNS (EWD 6, 205) 6 1878 serpentg’ pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78)
gad. serpënt Badia serpënt fas. serpent fod. serpent amp. sarpente
s.m. Ⓜ serpenc
ogni rettile degli ofidi, carterizzato da corpo allungato (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. Q/K/F 1988) Ⓘ serpente Ⓓ Schlange ◇ a) Chi che confida en Ël, passará zënza dann porsura viperes y serpënc, pestará sot liuns y draguns. Chicche confida in El, passarà zenza dan pur sura viperes e serpentg’, p’starà soutt liungs e dragungs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia).

serpent (fas., fod.) ↦ serpent. [ 889 ] serpënt (gad., Badia) ↦ serpent.

serví (Badia) ↦ servì.

servì Ⓔ SERVĪRE (EWD 6, 207) 6 1445 seruiray 1 fut. (WolkensteinO, DoFraigAmorß1445*-1979:105)
gad. sorví mar. sorví Badia serví grd. servì fas. servir caz. servir bra. servir fod. servì amp. servì LD servì MdR servì
v.tr. Ⓜ servesc
1 lavorare alle dipendenze altrui, detto di domestici (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ servire Ⓓ dienen ◇ a) Ve, ie te serve tan d’ani, y mei fat velch contra ti cumand Ve, je te serve tang d’agn, y mei fat velc contra ti cumand HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); b) vèrda! gé te serve jà tenc de egn, e no é mai dejobedì a tie comandi vèrda! je te serve shà teng d’eng, e no é mai deshobedí a tie comándi HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); c) Jà l é mo cotán de agn, che sierve, e no n’è mei falé a chël, che me comaneiva Dgia l’e mo cotan de agn, che sierve, e no n’hé mei fallé a cal, che me comaneiva HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); d) Ciarede, iö ves servi da tan d’agn, y ne s’á mai dejobedí Ciarède, ièu ve sèrve da tang d’agn, e ne s’ ha mai dosobedì FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); e) e s’i crida, el no s’inpaza, / ch’el no serve a pì paroi e s’ i crida, el no s’ inpaz̄a, / ch’el no sèrve a pi paroi DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); f) l’é na pera pìciola. Dapò semper la servìa, l Salvan ge volea ben. lö na pöra pitscholô. Dapô semper la serviô l’Salvan gö vôlöa bön. ZacchiaGB, DoiSores1858*:2 (bra.)
2 adoperarsi per i bisogni altrui, essere utile agli altri (gad., grd. G 1923; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod.) Ⓘ servire Ⓓ bedienen ◇ a) Dut serviré Dutt seruiray WolkensteinO, DoFraigAmorß1445*-1979:105 (grd.); b) Lascete tu drët servì, / Doduman che l ie ti di! Lashete tu drët servì, / Do duman ke l ie ti di! PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); c) Vá do furnel a sorví sëgn tüa fia / y státun pro d’ëra fin al sonn dl’Aimaria! Va dô fornel a servî śëgn tüa fia / y státen pro d’ëla fin al sonn dl’ aimaría! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); d) Al vá da süa ciasa ala ciasa de Dî, / Por fedel le sorví süa vita ch’al vir. Al va da süa tgiasa alla tgiassa de Díe, / Per fedel lʼ servi süa vita ch’al vì. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
3 assistere durante la messa (gad.) Ⓘ servire Ⓓ dienen ◇ a) Y chi trëi proi che le serv sön alté, / Ala parüda oressi cuaji indoviné, / Ai é pa parënc de Siur Primiziant E chi tráj proi che l’serf song altè, / Alla parüda oressi quas’ indeviné, / Ai è pa parántg de Sior Primiziant PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
v.intr. Ⓜ servesc
per lo più nel passivo, giovare, essere utile a un fine, contribuire a un buon esito (gad., grd., fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ servire Ⓓ dienen, nützen ◇ a) el i mena par ra berna, / el i reje da volpon, / El i serve da luzerna el i mena para berna, / el i rège da volpón, / El i sèrve da luz̄èrna DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); b) Por lincerna sorvî la löna / ala fia de Iocl ch’arjignâ la cöna. Per lincerna servía la lüna / ala fia de Iocl ch’anjignava la cüna. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); c) vigni cossa, finamai les spines, che punj, mëss sorví a pordiché la pora y bunté paterna d’Idî vigne cosa, finmai les spines, che punc’, mess’ servì a p’rdicchè la pora e bontè paterna d’Iddì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia); d) "Os pö ince semplizi y cari edli de iat", dijôra, ’ci os me sorvis de capara dl amur d’Idî "Os pou incie semplizi e cari oudli d’giatt" dijōla, ci os m’servīs d’caparra d’l amur d’Iddì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia); e) "Sci, sci", a po dit Franz cun la legrimes ti uedli, "Die s’ à servì de vosta usc per me salvé. "ši, ši", a pǫ dit frants ku la̤ lę́grímęs t’ i úedli, "díe s’ a sę̆rví dę vǫ́šta̤ uš pę̆r mę sa̤lvę́. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
p.p. come agg. Ⓜ servis, servida, servides
di chi rimane soddisfatto di quanto doveva essergli fatto, reso e simile (gad., grd. F 2002, fas., fod., amp., LD, MdR) Ⓘ servito Ⓓ bedient ◇ a) Chilò! Restede servì. / Cotant me tóchel da ves dè? / Ël fej iüsta caranta reinesc. Quilò! Restéde servì. / Cotant me tocchel da ves dè? / Ël feŝ jüsta quaranta rëineŝ. DeRüM, CotagnDeBrac1833-1995:246 (MdR); b) O jide magari t’Al Plan de Marou / che sarëis sorvis sciöche fosses n prou. O jide magari t’Al Plan de Marô / che sarês servis sciöco fosses un prô. PescostaC, BonesEghes1858-1994:230 (Badia).

servì (grd., fod., amp., LD, MdR) ↦ servì.

servidëur (grd.) ↦ servidour.

servidor (fas., caz., amp.) ↦ servidour.

servidou (fod.) ↦ servidour.

servidour Ⓔ deriv. di servì (EWD 6, 207) 6 1763 servedù ‘famulus’ (Bartolomei1763-1976:98)
gad. sorvidú mar. sorvidú Badia servidú grd. servidëur fas. servidor caz. servidor fod. servidou col. servitor amp. servidor LD servidour MdR servidù
s.m.f. Ⓜ servidours, servidoura, servidoures
chi svolge umili servizi alle dipendenze di una persona o di una famiglia (gad. B 1763; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002, MdR) Ⓘ servo, famiglio Ⓓ Knecht, Diener ◇ a) Al á cherdé n sorvidú, y damané, ci che chësc foss. E hà cardè ‘n servidu, e damané, tgi che chast fossa. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); b) canche l ie unì, y rua daujin da cësa, audivel sunan y balan. Y à cherdà un di servidëurs, y damandà, cie che chësc ie pa. canche el joe uní, y rúa d’ausching da tschiesa, audivel sunang y ballang. Y ha cherdá ung dei servidoures, y domandá, chié che chest joe pa. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); c) Ma l pere disc a suoi servidous: Jì delongo a tò l plu bel guánt, vestilo e meteie ite ntel deit l anel Ma ‘l pére diss a suoi servidous: Schí de longo a tó ‘l plu bel govant, vestílo e mettéje ite ‘n tel deit l’anel HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); d) Iö menerà mi servidù da vos, per avisé vosta signura so, ch’ëla ne ves aspete. Jeu menerà mi servidù da vos, per avvisé vosta Signura só, ch’ëlla ne ves aspétte. DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254 (MdR); e) inte la Sacra Scritüra vëgn ćiamà i servidus prosc e da bëin a gode les ligrëzes de le Signore inte la sacra scrittüra vëgn çhiamà i servidus proŝ e da bëiǹ a gode les ligrëzzes de le Signore DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:270 (MdR); f) e in chera ota el và da un scior a fei el servidor, e el ‘l à mandà inz’ un so masc pede i porciei e in chra vota el va da un sior a fèi el servidor, e el l’ha mandù inz’ un so mas pède i porciei ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); g) E canche gé n gran segnor / Vegniré con n servidor / A te portèr da magnèr / E dapò a se maridèr. Ö chan chö iö un gran sinior / Vönirö con un servidor / A tö portär da magniär / Ö dapô a sö maridär. ZacchiaGB, CianzonValDeSora1858*-1995:167 (caz.); h) I sorvidus dl düca, les signures dla duchëssa, salta adalerch plëgns de morvëia I servidūs d’l duca, les signures d’la duchessa, salta adarlerc plengn’s d’morvouia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:115 (Badia). [ 890 ]

servidour (LD) ↦ servidour.

servidú (Badia) ↦ servidour.

servidù (MdR) ↦ servidour.

servije (fas.) ↦ servisc.

servir (fas., caz., bra.) ↦ servì.

servisc Ⓔ apadan. serviž(o) (cfr. varianti con - je, - jo) ‹ SERVĪTIUM (GsellMM) 6 1821 servish (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*1915:58)
gad. sorvisc mar. sorvisc Badia servisc grd. servisc fas. servije fod. servisc col. sarvije amp. servizio, sarvijo, sarvije LD servisc
s.m. Ⓜ servisc
ciò che si fa disinteressatamente per compiacere gli altri (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ servizio, favore Ⓓ Gunst, Gefälligkeit ◇ a) Sce tu me toles, ie te l dij’ / Tu me fejes n gran servisc. She tu me toles, ie tel diʃh / Tu me feʃhes n gran servish. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); b) Recordete y lauda suvënz i servijes, che t’es giatà, / Cuer ite, y dai autri lascia laudé chëi, che tu es fat. Reccordetë y lòda suënz i servis̄es, chë t’ hès giatà, / Cuër ite, y dai aùtri las̄a laudè chëi, chë tu hès fà. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) Ma par i fei un sarvijo / E par i voré adulà; / Ch’el saea preziso, / Ch’el no ‘l podea provà. Ma par i fei un sarviso / E par i vorré adulá; / Chel savea preziso, / Ch’el nol podea prová. Anonim, Monumento1873:1 (amp.).

servisc (Badia, grd., fod., LD) ↦ servisc.

servitor (col.) ↦ servidour.

servitú (gad., mar., Badia) ↦ servitù.

servitù Ⓔ it. servitù (EWD 6, 207) 6 1832 servitu (HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139)
gad. servitú mar. servitú Badia servitú grd. servitù fas. servitù caz. servitù fod. servitù amp. servitù LD servitù
s.f. sg.
l’insieme di servitori, di domestici di una casa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ servitù Ⓓ Dienerschaft ◇ a) Mo gnü en se dijel: Cotan de servitú en ciasa de mi pere á pan dessurora, y iö me möri chiló da fan. Ma gnü in sé dischel: Cotang de servitu in tgiasa de mi père ha pang d’sorora, e iö me möre chilò da fang. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) El se aea sentà te l’ombrìa de n èlber, e l’à dit: cotanta servitù en cèsa de mi père à pan che ge n vanza, e gé son chiò mez mort da la fam el s’ aèa sentà te l’ombria d’un èlber, e l’ha dit: co tanta servitù in cièsa de mi père ha pang che ghièn vanza, e ge song clò mez mort dalla fang SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); c) Ntlëuta iel jit n se, y à dit: tan de servitù a cësa de mi pere à pan, che l n vanza, i ie son tlo, che more da fam. ’Ncleuta iè ‘l gì in sè, i ha dit: tang de servitù a ciäsa de mi père ha pang, ch’la n’avanza, i iè son tlò, che more da fam. SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); d) El s’à po ravedù e ‘l à dito: cuanta servitù a ciasa de me pare à pan che ghin vanza e ió son ca che moro da ra fame! El s’ ha po ravedù e l’ha dito: quanta servitù a ciasa de me pare ha pan che ghen vanza e iò son ca che moro dara fame! ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); e) ciafon laite tan de beles istruziuns, por geniturs, filiolanza, servitú, patruns, ric y püri ceaffung laìte tan de belles instruziungs, pur Genitori, figliolanza, servitū, Patrungs, ricc’ e puri DeclaraJM, SantaGenofefa1878:V (Badia).

servitù (grd., fas., caz., fod., amp., LD) ↦ servitù.

servizio (amp.) ↦ servisc.

servo Ⓔ it. servo (EWD 6, 208) 6 1833 serva f. (DeRüM, CotancMëis1833-1995:253)
gad. servo Badia servo amp. servo MdR servo
s.m.f. Ⓜ servi, serva, serves
chi svolge umili servizi alle dipendenze di una persona o di una famiglia (gad., amp. C 1986; DLS 2002, MdR) Ⓘ servo, famiglio Ⓓ Knecht, Diener ◇ a) Avrëis bëin la bontè de dè lizënza, che vosta serva porte chësta lëtra a la posta? Avrëis bëiǹ la bontè de dè licënza, che vosta serva porte questa lëttra a la posta? DeRüM, CotancMëis1833-1995:253 (MdR); b) Sto servo el disc: ‘L é vegnù vosc fardel, e vosc pare ‘l à fato mazà un vedel ingrassà Sto servo el dis: Le vegnù vos fradel, e vos pare l’ha fatto mazzà un vedel ingrassà ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); c) Draco to fedel servo é mort inozënt, aiüta süa vëdua arbandonada, y fá da pere ai püri orfani. Draco to fedel servo è mort innozent, aiuta sua ved’va arbandonada, e fā da pere ai puri orfani. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia); d) Ai sona la ciampanela de sacrestia, / Y i servi de Dî pëia sëgn ia. Ai sona la tgiampanella de sacr’stia, / E i servi de Dio pája sagn ía. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
servo sie (MdR) Ⓘ arrivederci Ⓓ Servus ◇ a) Iö ves ó dè na ombrela. / Me farëis n plajëi. / Adio! / Serva süa! Jeu ves ó dè ‘na ombrella. / Me farëis ‘n plaŝëi. / A Dio! / Serva süa! DeRüM, TëmpIöVade1833-1995:240 (MdR).

servo (gad., Badia, amp., MdR) ↦ servo.

ses Ⓔ it. sesso ‹ SEXUS (EWD 6, 100) 6 1878 sesso (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5)
gad. ses Badia scescio grd. ses fas. ses LD ses
s.m. Ⓜ sesc
il complesso dei caratteri anatomici e fisiologici che, negli organismi a riproduzione sessuale, contraddistinguono i maschi e le femmine della stessa specie (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ sesso Ⓓ Geschlecht ◇ a) Canche chi da noza rovâ iló, êl bele i servi y sudic düc de vigni ses pici y gragn Cang che chi da nozza revā illò, elle belle i servi e sudditi duttg’ de vigne sesso piccei e grangn’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia); b) Ad aldí chëstes, i pici mituns se temô y ascognô le müs tl gormel dla uma, gioventú, d’un y l’ater ses Ad aldì chestes, i piccei mittungs s’ t’mō e ascognŏ ‘l mus t’ l gormēl d’la uma, gioventù, d’ung e l’at’r sesso DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia).

ses (gad., grd., fas., LD) ↦ ses.

sescion Ⓔ it. sessione 6 1844 sesión (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
gad. sesciun grd. sescion fas. sescion bra. sescion fod. sescion amp. sescion LD sescion
s.f. Ⓜ sescions
serie di sedute di una commissione, di un’assemblea, di un collegio giudicante (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sessione, seduta Ⓓ Session, Sitzung ◇ a) Se in sescion i é come toutes, / là no ocore, che s’i caze Se in sesión i e come tòutes, / la no ocore, che s’ i caz̄e DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); b) L’istà de aost l’é jit via n le scole, giusta che i fajea sescion. L’istà da Aost le žit via n le skole, justa ke i fažea šešióng. BrunelG, TomasKuz1861:1 (bra.); c) Una ota in sescion / ‘L ea stà doi a propone, / E a dì ra so opignon / Su una roba che inpone Una ótta in Session / L’ea stá doi a propone, / E a dí ra só opignon / Su una roba che impone Anonim, Monumento1873:2 (amp.). [ 891 ] sescion (grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ sescion.

sesciun (gad.) ↦ sescion.

seslèr (fas.) ↦ sejolé.

sessaben (fas., fod.) ↦ samben.

sessache Ⓔ comp. di se + savei 3 + che 6 1860 sesáche (IoriG, InjignàLet1860*-2013:402)
gad. sessache fas. se sà che caz. sessache fod. sessache amp. se sa che LD sessache
avv.
proprio; esattamente, giusto, precisamente (gad. DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ appunto, altroché, certamente Ⓓ natürlich, gewiss, sicher ◇ a) Volede dormir chiò, e? L’à domanà l’ost al forest (Renzo di nome) tel se arvejinèr al desch. Sessache, l’à responet Renzo: N let ala bona voi, bèsta che i lenzei sie de lesciva nec Vollede dormir chió eh? la domaná l’Ost al foresto (Renzo di nome) te se avesiner al desch. Sesáche, la responet Renzo: Un let alla bona voi, besta che i lenzei sia de lesciva netcs IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.).

sessache (gad., caz., fod., LD) ↦ sessache.

sessanta Ⓔ SEXĀ(GI)NTA (EWD 6, 209) 6 1763 sessanta ‘sexaginta’ (Bartolomei1763-1976:98)
gad. sessanta mar. sessanta Badia sessanta grd. sessanta fas. sessanta fod. sessánta col. sessanta amp. sessanta LD sessanta
num.
numero composto da sei decine (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sessanta Ⓓ sechzig ◇ a) Dl otcënt carantun söl medejim post, / Y da fá n pü’ de festa chiló sö dal ost. / Dl sessantetrëi spo n’atra plü bela, / De Siur Pire Mersa la Mëssa novela Dell’ ottciant carant’ ung sol medesimo post, / E da fa ‘ng pü de festa chilò sö dall’ ost. / Del sessante trái despò un attra plö bella, / De Sior Pire Mersa la Mássa novella PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

sessanta (gad., mar., Badia, grd., fas., col., amp., LD) ↦

sessanta.

sessánta (fod.) ↦ sessanta.

sest Ⓔ it. sesto ‹ SEXTUS (EWD 6, 211) 6 1813 sesta f. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. sesto mar. sesto Badia sesto grd. sest, sesto fas. sest caz. sesto fod. sesto amp. sesto LD sest
num. Ⓜ sesć, sesta, sestes
corrispondente al numero sei in una successione o in una classificazione (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sesto Ⓓ sechster ◇ a) V’adore pra chësta sesta Stazion, redentor plën d’amor suià ju dala bona Veronica V’adore pra chasta sesta Stazion, redentor plein d’amor sujà shu dalla bona Veronica RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.).

sest (grd., fas., LD) ↦ sest.

sesto (gad., mar., Badia, grd., caz., fod., amp.) ↦ sest.

set Ⓔ SEPTEM (EWD 6, 211) 6 1763 set ‘septem’ (Bartolomei1763-1976:98)
gad. set mar. set Badia set grd. set fas. set caz. set bra. set fod. set col. set amp. sete LD set MdR set
num.
il numero intero che, nella successione dei numeri naturali, segue immediatamente al sei (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sette Ⓓ sieben ◇ a) N pice müt de set a ot agn pitava mefo n dé e se lamentava ch’ël i dorô le vënter. ‘Ǹ picće mütt de sett a òtt agn pittava meffo ‘ǹ dé e se lamentava ch’ël i dorô le vëntr. DeRüM, MütPitava1833-1995:278 (MdR); b) Lasce rejon / De chel che é let / Fin al numer set / A Don Sepon. Lasse resong / De chel che é let / Fin a l numer set / A Don Sepon. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:264 (bra.); c) E canche te sarès pa n pera stenta / E che no te ès pa più polenta / E ti es pa soula a vadagnèr / E sie o set che vel magnèr. Ö canchö ti saräs pô n pörâ stöntô / Ö chö non ti äs pô più polentâ / Ö ti äs po soulâ a vadagnär / Ö siö o set chö völ magniär. ZacchiaGB, CianzonValDeSora1858*-1995:166 (caz.); d) Passando par na vila, sete o oto / i cridaa fra de lore e i se dijea Pašando par na vila, sete o oto / i cridaa fra de lore e i se digea DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); e) Sarà stat le set vace un fregol grasse de l’Austria, ma delongo dapò l é capità le set magre a se le divorà. Sarà stat le sett vaĉĉe un fregol grasse dell’Austria, ma de longo dapò l’è capità le sett magre a sele divorà. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); f) Al é bele set agn, ch’ai pita por mia mort, y da set agn incá ne n’ái mai plü aldí nia d’ëi. El è belle sett angn’, ch’ei pitta pur mia mort, e da sett angn’ ingcà nen ai mai plou aldì nia d’ei. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:95 (Badia)
s.f. pl.
le ore sette del mattino, le diciannove (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ sette Ⓓ sieben ◇ a) Taca sö la camejöla / y les cialzes da ciampanela! / Vátun sëgn sön let / por lové dales set. Taca sö la camijela / y les ćialzs da ćiampanela! / Vat’an sëgn sön let / pur levè dals set. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia)
sec scherz. soprannome scherzoso con cui si designano gli abitanti di soraga (fas. R 1914/99) Ⓘ sette scherz.Ⓓ Siebener scherz. ◇ a) Pitores, beches da la val / E pelacrisć, musciac, concéres / Segnores, sec, en curt duc peres / Fascegn! scusonse; nia permal! Pittoress, becchess da Laval / E pellacristg, mussatg, concieress / Signoress, setg ‘n curt dutg peres / Fassegn! scusonsse; nia per mal! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.).

set (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., col., LD, MdR) ↦ set.

setanta Ⓔ SEPT(U)Ā(GI)NTA (EWD 6, 212) 6 1858 settanta (ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:2)
gad. setanta mar. setanta Badia setanta grd. setanta fas. setanta bra. setanta fod. setànta amp. setanta LD setanta
num.
numero composto da sette decine (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; DLS 2002, amp. A 1879; Q/K/F 1985; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ settanta Ⓓ siebzig ◇ a) A scì l’é na gran meseria. Scouta cò aee n bel pé de manc e i é cognui vener per setanta toleres e mete pegn che n cogne dar cincanta sun sta vacia. A schi lö nô gran miseria. Scôuta cò aöö un bel pö de mantsch ö i ö cognui vöner per settanta tôleres ö metö peng chö n’cognö dar tschincanta sun stô vatscha. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:2 (bra.).

setanta (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., amp., LD) ↦

setanta.

setànta (fod.) ↦ setanta.

setcent Ⓔ comp. di set + cent 6 1879 set ciant (PescostaC, MëssaPescosta1879:4) [ 892 ] gad. setcënt Badia setcënt grd. setcënt fas. setcent fod. setcënt col. setzent amp. setezento
num.
numero formato da sette volte cento (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ settecento Ⓓ siebenhundert ◇ a) Che na Mëssa novela é solenité rara / Sura Col Maladët, chiló te Corvara. / Siur Ojöp Pescosta dl nonantedui y setcënt / á dit la prüma chiló al recort de jënt Che na Massa novella è solennité rara / Sura coll maladatt, chilò te Corvara. / Sior Oŝöp Pescosta del nonantadui e set ciant / Ha ditt la prüma chilò al recorde de saint PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

setcent (fas.) ↦ setcent.

setcënt (gad., Badia, grd., fod.) ↦ setcent.

sete (amp.) ↦ set.

setezento (amp.) ↦ setcent.

setim Ⓔ it. settimo 6 1813 settima (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. setim mar. setimo Badia setimo, scetimo grd. setim fas. sétim caz. setimo fod. setimo amp. setimo LD setim
num. Ⓜ setims, setima, setimes
corrispondente al numero sette in una successione o in una classificazione (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ settimo Ⓓ siebter ◇ a) V’adore pra chësta setima Stazion, mi seniëur adulerà, che tumëis sui doi iedesc a tiera V’adore pra chasta settima Stazion, mi sögnieur adulerà, che tumèis sui doi jàdesch a tiara RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) al ê le setim invern, y sc’ i atri inverns ne n’ê nia stá tan crödi, se fajô impó chësta ota sintí le frëit teriblmënter el ē ‘l settimo ingvēr, e s’ i atri ingverz nen ē nia sta tang crudi, sè fajō impò chesta ota sintì ‘l freit terribilment’r DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia).

setim (gad., grd., LD) ↦ setim.

sétim (fas.) ↦ setim.

setimo (mar., Badia, caz., fod., amp.) ↦ setim.

setzent (col.) ↦ setcent.

Sëuc (grd.) ↦ Souc.

sëul (grd.) ↦ soul.

sëur (grd.) ↦ saour.

sëura (grd.) ↦ soura.

sëurainuem (grd.) ↦ sourainom.

sëuraventé (grd.) ↦ souraventé.

sëurora (grd.) ↦ sourafora.

sëuros (grd.) ↦ souraos.

sëurt (grd.) ↦ sourt.

seve (fod.) ↦ save.

sèvech (fas.) ↦ save.

sever Ⓔ it. severo 6 1875 severissimo (SommavillaA, DecameronIXMOE1875:640)
grd. sever fas. sever bra. sever moe. sever fod. severo
agg. Ⓜ severs, severa, severes
alieno da indulgenze o cedimenti nell’esercizio di un’autorità o di un ufficio (grd., fas., fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ severo Ⓓ streng ◇ a) El Re […] l’é deventà un severiscimo persecutor contro ogneun El Re […] l’è deventà un severissimo persecutor contro ognun SommavillaA, DecameronIXMOE1875:640 (moe.); b) El Re […] é doventà severiscimo persecutor de ogneun Al (il) Re […] è diventà ševerissimo persecuto̬r d’ognun RifesserJB, DecameronIXBRA1875:650 (bra.); c) L Re […] é deventé n severiscim persecutor de ogniun El Rẹ […] è deventè uṅ ševerissimo persecuto̮r de ognuṅ PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (grd.).

sever (grd., fas., bra., moe.) ↦ sever.

severamenter Ⓔ deriv. di sever x it. severamente 6 1875 ševęraménter (RifesserJB, DecameronIXBRA1875:650)
fas. severamenter bra. severamenter
avv.
con severità (fas.) Ⓘ severamente, rigorosamente Ⓓ mit Strenge, streng ◇ a) à scomenzà da la enjuria fata a chesta segnora, la cala severamenter à vendicada ha šco̬menzà dall’ injuria fatta a chösta signo̬ra, la cala ševęraménter ha vendicada RifesserJB, DecameronIXBRA1875:650 (bra.).

severamenter (fas., bra.) ↦ severamenter.

severità (fas.) ↦ severité.

severité Ⓔ deriv. di sever x it. severità 6 1875 severità (SommavillaA, DecameronIXMOE1875:640)
fas. severità fod. sceverité
s.f. sg.
rigore, mancanza di indulgenza (fas., fod. Ms 2005) Ⓘ severità Ⓓ Strenge ◇ a) scomenzando da la ofeja fata a sta fémena, che punì con gran severità, l’é deventà un severiscimo persecutor contro ogneun scomenzando dalla offesa fatta a sta femena, che punì con gran severità, l’è deventà un severissimo persecutor contro ognun SommavillaA, DecameronIXMOE1875:640 (fas.).

severo (fod.) ↦ sever.

sevie (moe.) ↦ save.

sezion Ⓔ it. sezione 6 1873 Seziòn (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:24)
gad. seziun Badia seziun grd. sezion fas. sezion fod. sezion amp. sezion LD sezion
s.f. Ⓜ sezions
suddivisione, ripartizione; ciascuna delle parti in cui è stato diviso un tutto organico (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sezione Ⓓ Sektion ◇ a) E canche un busc de stories / Natural i mandaron / Parché reste una memoria / De sta nobil sezion. E canche un busc de stories / Natural i mandaròn / Par’ chè reste una memoria / De sta nobil Seziòn. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:24 (amp.).

sezion (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ sezion.

seziun (gad., Badia) ↦ sezion.