Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/890

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


sciampé
855


nerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.).

sciadas (mar., grd., fas., LD) ↦ sciadas.

sciadoné Ⓔ deriv. di sciadon (Lardschneider 1933:341) 6 1813 shadunè (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63)
grd. sciaduné
s.m. Ⓜ sciadonés
(grd. L 1933; F 2002) Ⓘ contenitore per utensili di cucina Ⓓ Behälter für die Schöpflöffel ◇ a) Tost na mëisa o n criniot, / Na letieria oder n stuel, / Na cuna o pisaruel, / N sciaduné o cie che n uel. Tost na mëisa o n kriniot, / Na litieria oder n stuel, / Na kuna o piſaruel, / N shadunè o cie ke n uel. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.).

sciaduné (grd.) ↦ sciadoné.

sciaeta (fod.) ↦ saita.

sciala Ⓔ SCALA (Lardschneider 1933:344) 6 1821 shela (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60)
grd. scela fas. scèla caz. scèla bra. sćiala moe. sćiala fod. sciala col. sćiala amp. sciara LD sciala
s.f. Ⓜ sciales
struttura fissa o mobile, a scalini o a pioli, che permette di superare a piedi un dislivello (grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scala Ⓓ Stiege, Treppe ◇ a) Po vën Stina su per scela Po vën Stina super shela PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.); b) So père che vardèa n dì da la fenestra, l lo veit vegnir dalenc, l ge fèsc pecià, l vegn a sauc ju per la scèla So père che vardèa ung dì dalla fenestra, el lo veit vegnir da lensc, el ghiè fesc pecià, el veng a saucc ju per la scella SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); c) l é caminé prëst ju per la sciala, e i’ và ncontra l’è caminè prast giu per la sala, e gli va incontra DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.) ☟

stiga.

sciala (fod., LD) ↦ sciala.

sćiala (bra., moe., col.) ↦ sciala.

scialdé (gad., mar.) ↦ sciaudé.

scialdè (Badia, MdR) ↦ sciaudé.

scialdi Ⓔ nordit. saldo ‹ SOLIDUS + VALIDUS (EWD 6, 116) 6 1813 schaldi (RungaudieP, LaStacions1813-1878:92)
gad. scialdi mar. scialdi Badia scialdi grd. scialdi fas. scialdi caz. scialdi fod. scialdi col. saldi LD scialdi
avv.
1 in numero, misura o quantità considerevoli (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ molto Ⓓ sehr, viel, ziemlich ◇ a) chëst’ëila m’à lavà i piesc cun si legrimes, y m’à ont cun n unguent scialdi cër chëst’ëila m’hà lavà i pièŝ con si lègrimes, y m’hà ont con un’ unguent ŝàldi tgèr VianUA, Madalena1864:194 (grd.); b) l veit che la mascèra jìa ite e fora scialdi de sbalz a ge portèr a Dona Chenina ora chest ora chel l veit, ke la mašera ʒ̉ia ite e fora saldi de sbalʒ a ğe porter a Dona Kenina ora kest ora kel BrunelG, Cianbolpin1866:22 (caz.); c) y impormetô de partí fora scialdi bla ai püri e impormettō de partì fora scealdi blaa ai puri DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia); d) "Na uma, püch plü atempada, co iö, fô scialdi amarada, y la füria ê da borjú "Na uma, puc plou attempada, co iou, fō scealdi amarada, e la fūria ē da burjù DeclaraJM, SantaGenofefa1878:73 (Badia) ☟ assai
2 continuamente, senza interruzione, ogni volta (grd., fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ continuamente, sempre Ⓓ immer, dauernd ◇ b) Ma mi bon fi, l disc so père; tu tu es scialdi con me, e dut chel, che l’é mie, l’é ence tie Ma mi bong fì, el dis so père; tu tu es sàldi cong me, e dut chel, che l’é mie, l’é encie tò SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); a) ve prëii mo leprò dl gran don de sté scialdi te vosc sant amor y timor nfin ala mort ve preje mò le prò del gran don de ste schaldi te vosch sant amor i timor in fin alla mort RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); c) La roba te mantënies cun avëi scialdi bën cura, / Starà for dalonc i leresc, finché la guardia dura. La ròba të mantëgnes con avëi ŝàldi bëŋ cura, / Starà fort da lonĉ i leres̄, fiŋchè la guardia dura. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

scialdi (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., fod., LD) ↦

scialdi.

scialdo (fas.) ↦ saldo1.

scialmo (Badia) ↦ salm.

sciampà (col.) ↦ scampà.

sciampar (bra., moe.) ↦ sciampé.

sciampé Ⓔ *EXCAMPĀRE (EWD 6, 119) 6 1763 schampè ‘aufugio’; schampè da lungs pais ‘fugere in longinquas regiones’; schamper in chà e d’inlà ‘tergiversor’ (Bartolomei1763-1976:96)
gad. sciampé mar. sciampé Badia sciampé grd. sciampé fas. sciampèr caz. sciampèr bra. sciampar moe. sciampar fod. sciampé col. scampà, sciampà amp. scampà LD sciampé MdR sciampé
v.intr. Ⓜ sciampa
1 darsi alla fuga in modo rapido e precipitoso, talvolta furtivo (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scappare, fuggire Ⓓ fliehen, weglaufen ◇ a) Scemon à cognù vegnir fora a pisciar / E chisc eroi i se à metù a sciampar. Sémong ha cognù vegnir fora a pišàr / E kiš eroi i se ha metù a šampàr. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); b) Ades endò viva duc i enjuriousc / Ma se no i sciampa da noi / Ge dajon del podaroi Ades indo viva dutc i insurious / Ma se no i sampa da noi / Gie dason de podaroi PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.); a) e l’à trat coscì intorn un mur che el ciarvel sutaa ben aut. Ampò no l’é crepà e l’é sciampà demez. ö la trat cosi intorn un mur chö öl tscharvell sutaa beng aut. Ampô no lö crepà ö lö schampà dömetz. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:7 (bra.); c) le grof s’ê imbatü te n animal, che sciampâ ‘l grof s’ ē imbattù teng animal, che sceampā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia)
2 andarsene in fretta da un luogo, spec. per raggiungerne un altro (fod.) Ⓘ scappare Ⓓ flüchten ◇ b) Oh se fossa possibile vende dute le mie bagatele e scampà de fora in Pustraria Oh se fossa possibile vende dutte le mie bagatelle e scampà de fora in Pustraria AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
3 sottrarsi a una situazione negativa o pericolosa (gad. V/P 1998, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. C 1986, MdR) Ⓘ scappare, sfuggire Ⓓ entrinnen, entfliehen, ausweichen ◇ a) De te’ jënt ne sciamperà na ota a le castighe le plü rigorus. De tä ĝënt ne sciamperà ‘na óta a le castighe le plü rigurùs. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR); a) Vegn al drach da cinch ciaves e ge sauta ados. Mo al ge é sciampà e el ge à dat un colp Vöng al drak da tschink stiaves ö gö sauta ados. Mo al gö sampà ö öl gö a dat un kolp ZacchiaGB, Filamuscia1858*:9 (bra.); b) sce la lasciun vire, n’i sciampunse nos ala mort se la lasceung vire, n’i sceampungſe nos alla mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia)
sciampé dant (gad. V/P 1998) Ⓘ sorpassare, sfuggi-