Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/877

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


sauté
842


1 1953; F 2002) Ⓘ correre Ⓓ rennen, laufen ◇ a) Jan Batista, si jurman / L menova per la man / N puech ora a sauté / Sun pastura a vardé. Shan Batista, si ſhurman / L menova per la man / N puek ora a sautè / Sun pastura a vardè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Les ie tel vedla pestes, / Che n’à mo mei giapà. / Les ie mpo mo lestes / Y sauta n crëp ca y là. Les ie tel vedla pestes, / Ke n’a mo mei giapà. / Les ie mpo mo lestes / I sauta n krëp ka i la. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); c) Al n é co baia bun / Por trá ma val’ de bocia, / Spo saltai pa en scofun / Por la cunté plü tocia! Al né co baja bung / Por tra ma val dö botgia / Spo saltai pa ‘ng Scofung / Por la cuntö plü totgia. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); d) N’aldest’, uma, coch’ al scraia, / coch’ al ürla, coch’ al svaia / corassö sorënt? / Salt’ sö iö denant! N’aldest’, uma, coch’ al scraia, / coch’ al ürla, coch’ al svaia / corassö sorënt? / Salt’ sö iö denant! PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); e) i pësc dl mer y ciaussa y polam, / döt salta y scricia y fej na gran vera i pësc dl mer y ćiaussa y polam, / düt salta y scrićia y fej na gran vera PescostaC, BonesEghes1858-1994:227 (Badia); f) saltâl dagnora de bona vëia dala uma, por la mené a odëi la morvëia saltāle dagnara d’bona vouia dalla uma, pur la m’nè a udei la morvouia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia)
5 fig. di un desiderio o capriccio, presentarsi, venire alla mente all’improvviso (amp.) Ⓘ saltare fig., sovvenire Ⓓ einfallen, in den Sinn kommen ◇ a) Dapò vespin na sera de na festa / stufo de lieśe nossicé librato / no me soutelo el pensier inze ra testa / de śì a donià? Dapò vespin na sera de na festa / stufo de liese nošicé librato / no me sòutelo el pensier inže ra testa / de zi a donià? DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.)
ala me sauta (amp.) Ⓘ mi salta Ⓓ es fällt mi ein ◇ a) Se ió ra femena no aesse, / Canche vedo sti doi ca, / Ra me souta se podesse, / De torname a maridà. Se iò ra femena no avese, / Canche vedo sti doi cà, / Ra me souta se podesse, / De tornàme a maridà. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.) ◆ sauté adalerch (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ accorrere Ⓓ herbeieilen, herbeilaufen ◇ a) L’atra nöt do vëgnel na bona plöia bonoria, ch’â invigoré les plantes, y Schmerzenreich salta adalerch plëgn de gaudio L’atra noutt dō vegnel na bona plouia bonorìa, ch’ā invigorè les piantes, e Schmerzenreich salta adarlerc plengn’ d’gaudio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia) ◆ sauté ados (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ saltare addosso, assalire, assaltare Ⓓ anspringen, überfallen, angreifen ◇ a) Vegn al drach da cinch ciaves e ge sauta ados. Vöng al drak da tschink stiaves ö gö sauta ados. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:9 (bra.) ◆ sauté do (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rincorrere, correre dietro Ⓓ nachlaufen ◇ a) sciöche le lu che mangia la cern / dles püres bisces bëgn bëgn rabius, / insciö i saltel do furius / por les trá jön funz dl infer! sciöco l’lu che mangia la ćer / dles püres bisces bëgn bëgn rabius, / insciö i sâltel daò forius / per les trá jo in funz del infêr! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia) ◆ sauté encon-

tra (gad.) Ⓘ correre incontro Ⓓ entgegenlaufen ◇ a) Al leva sö, se mët a jí da so pere, y canche al fô ciamó dalunc, so pere le vëiga a gní, i salta incuntra, y l’abracia Al (el) leva seù, se màt a gì da so père, e cànch al (el) fòo ciamò da luncc, so père ‘l vàiga a gnì, i salta incùntra, e l’abbraccia FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia) ◆ sauté entourn (fas.) Ⓘ svolazzare Ⓓ umherschwirren ◇ a) Demò che l dijea: "Ui su la ponta" e "ui jabas!" e coscì l jìa da n pecel a l’auter, che l polver sutèa entorn. Demo ke l diʒea: "Ui su la ponta" e "ui ʒ̉a bas!" e koši el ʒ̉ia da n pečél a l auter, ke el polver sutea entorn. BrunelG, Cianbolpin1866:18 (caz.) ◆ sauté fora 1 (gad., fod. DLS 2002) Ⓘ uscire correndo Ⓓ herausrennen ◇ a) ëi, ëres, pici y gragn, düc saltâ fora de sües üties portines, cun gran lamentaziuns ei, elles, piccei e grangn’, duttg’ saltā fora d’suus ūties poortines, cung grang lamentaziungs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia) 2 (fod.) Ⓘ saltare fuori Ⓓ herausspringen ◇ a) finmai l Clero é stat così fazile a crede tanta impostura e s’à lassà mete su finmai a se giavà stes la fossa. Ades el vorave sautà fora el, ma no n é pì temp. fin mai ‘l Clero è stat così facile a crede tanta impostura e s’ à lassà mette su fin mai a se giavà stess la fossa. Adess el vorave sautà fora el, ma non è pì tempo. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.) 3 (fas.) Ⓘ sbottare, prorompere Ⓓ ausbrechen ◇ a) Candenó sauta fora e l disc: "Chelun él che à la più bela femena de nos etres?" Kandenò sauta fora e l diš: "Kelùn el ke a la più bela femena de nos etres?" BrunelG, Cianbolpin1866:9 (caz.) ◆ sauté ite (gad. P/P 1966, grd. L 1933, fod. DLS 2002) Ⓘ assaltare, assalire, saltare addosso Ⓓ anspringen, überfallen, angreifen ◇ a) Po sauti ite ala proza. / Y dì: Can ulons’ a fé la noza? / Po dirala: bel prëst de mei. Po sauti it ala proza. / I di: Kan ulonsa fe la noza? / Po dirala: bel prëst de Mei. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (gad.) ◆ sauté ja-

bas (fas. DILF 2013) Ⓘ cadere a terra, cascare Ⓓ hinfallen, umfallen ◇ a) seben che l’era pìcol ge dajea tante legnade intorn le badl, che é sutà jabas sebbön chö l erô picol gö daschöa tantö lögniadö intorn lö badl, chö ö sutà schabàs ZacchiaGB, Filamuscia1858*:3 (bra.) ◆ sauté su (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ saltare su, alzarsi di scatto Ⓓ aufspringen ◇ a) Golo, y düc i amisc salta sö impé, al scraiamënt por döt le ciastel: - le conte! le conte! Golo, e duttg’ i amīsc’ salta sou impè, al scraiament pur dutt ‘l ciastell: - ‘l conte’! ‘l conte!’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia) ◆ sauté tl baié (gad.) Ⓘ interrompere Ⓓ ins Wort fallen ◇ a) Ara i salta tl baié, y dij cun ligrëza zelesta Ella i salta t’l baiè, e disc’ cung ligrezza zeleste DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia).

sauté (grd., fod., col., LD) ↦ sauté1.

sauté2 Ⓔ SALTUĀRIUS (EWD 6, 22) 6 1856 suté (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:263)
gad. saltá mar. saltá Badia saltá † fas. suté bra. suté amp. soutei LD sauté
s.m. Ⓜ sautés
dipendente di uffici, enti pubblici o privati, incaricato di consegnare lettere, avvisi, cartelle e simili (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ messo Ⓓ Amtsdiener ◇ a) Viva l segnor Capocomun / Viva amò l brao Massé / Con so pìcol Suté / Viva de Moena ogneun. Viva el signor Capo Comun / Viva amo l bravo Masé / col so picol Suté / Viva de Moena ognun. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:263 (bra.).

sauté (LD) ↦ sauté2.

save Ⓔ nordit. savi(o) (Elwert 1943:194) 6 1845 savek (BrunelG, MusciatSalin1845:9)
fas. sèvech bra. savech moe. sevie fod. seve amp. savio LD save
s.m.f. Ⓜ savi, savia, savies
persona dotata di saggezza e sapienza (fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ savio, saggio Ⓓ Weiser ◇ a) Ló entorn n pìcol giro i à fat, / No da savech, mo da mat, / Con na tal paura semper, / Che i à ciapà tel venter. Lo