Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/889

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


schivé
854


le fermamenter dant, colla vosta santa grazia de me schkive da dutg i pitziej RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) Tö t’as schivé dai poc / y dal ce da müsc, chël burt cotal Tö t has schive dai potsch / E dal tgië da müsch, käll burt cotal PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200 (Badia).

schivé (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ schivé.

schivèr (fas.) ↦ schivé.

sci Ⓔ SĪC (EWD 6, 95) 6 1763 di de si ‘affirmo’ (Bartolomei1763-1976:78)
gad. sce mar. sciö Badia sce grd. sci fas. scì caz. scì bra. scì fod. sci col. sì amp. sci LD sci MdR scé
avv.
1 si usa come affermazione di ciò che viene domandato o proposto (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sì Ⓓ ja ◇ a) chieride sasc, e? / El Segnor. Scì perché? / N’aede fosc, e? chieride sasc eh? / El Segnor. Scì perché? N’aede fosc eh? GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) Sci, Sant Ujep l à trat su / Chël pitl mut, Die Gejù. Shi, Sant’Uſhep l a trat su / Kel pitl mut, Die Geſhù. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); c) B. Sëise stè a marćé, n’él vëi, berba Tone? / A. Scé, scé; iö sun stè a marćé da Sant Scimun. B. Sëise stè a marçhié, n’él vëi, bärba Tonne? / A. Ŝé, Ŝé; jeu suǹ stè a marçhié da Sant Ŝimuǹ. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258 (MdR); d) Sci, parcrista! che deboto, / Co se trata del piovan Sì, par Crista! che deboto, / Co se trata del Piovan ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); e) Sci, dij l seniëur, meton pën na mesa de vin. Ŝi, diŝ ‘l Signour, mëttoŋ pëŋ na mëźa de viŋ. VianUA, CalighéMaladët1864:196 (grd.); f) Sì, ma dijé ci che volé, la é dura in ogni cont. Si, ma disè ĉi che volè, la è dura in ogni contt. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); g) Donca ancuoi sé deentade, Malapena dito… sci / Da novize maridade, / Inz’el numero dei pì… Donca anquoi se deventade, / Mal’ apena dito… si / Da novizze maridade, / Inz’ el numero dei pi… DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.); h) Sce, scraiâra dadalt, sce al é ostes parores Sè, scraiàla da dàlt, sè el è ostes parores DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19 (Badia)
2 per rinforzare un’affermazione (gad., grd., fas., fod., amp., MdR) Ⓘ sì Ⓓ doch ◇ a) Oh, in laota sci te saras bon / de dì mëssa, e perdiché O in laota si te saras bon / de di Massa, e perdiche PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) B. Ah scé che la vera n’é pa mefo nia de bun ëla. / A. Per l’amur de Die, de bun sce! Valch de piec ne seràl pa mia. B. Ah ŝé che la verra n’é pa meffo nia de buǹ ëlla. / A. Per l’amur de Die, de buǹ sé! Valq de piéĝ ne seràl pa mìa. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:259 (MdR); c) Te vëighes pö da de a de, / Che da d’Ël anse döt cant. / Bën sce mio bun fre, / Confida en Dio dagnora plü Tö vöigös pō da dö ang dö, / Chö da del angse dōt cant. / Bönschö mio bung frö, / Confida ng Dio dagnora plü AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (Badia); d) Ades sci l é l paradisc / Chilò tel nosc paisc Dess ṡi l’è l’paradiss / Chilò tel nos paìss PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); e) Chisc mostri se i troon / Sta sera scì i copon. Kis mostri sé i troóng / Sta sera ši i kopóng. BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.); f) E ministre i é de Dio / chesta sorte de birboi? / che i m’i lasce a mi parbìo / ió sci i fejo vienì boi. E ministre i é de Dio / chésta sòrte de birboi? / che i mi lasce a mì parbìo / io sci i fejo vienì boi. DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471 (amp.); g) Forsc, che t’aldîs ai gragn pastorëc de mi sposo… Ahi! Sce, che te portes söl spiné nosta merscia. Forsi, ch’t’ aldīs ai grangn’ pastorecc’ d’mi sposo… Ahi! scě; ch’t’ portes soul spině nosta mērscea. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia)
dì de sci (gad. B 1763; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ acconsentire, dire di sì Ⓓ bejahen, ja sagen, zustimmen ◇ a) Ne n’é plu sëit, ne n’é plu fam; / Me vën ertsëura a ve l dì, / Ma dirëis bën de sci. Ne n’e plu sëit, ne n’e plu fam; / Me vën ert sëura a vel di, / Ma dirëise bën de shi. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) Sce un ulëssa la cuega / Dijëis’a de sci? / Ie crëie bën de no. She un ulës la kuega / Diſhëise pa de shi? / Je krëje bën de no. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.) ◆ sci che (gad. A 1895, grd. G 1879; L 1933; Ma 1953, amp.) Ⓘ sì che, eppure, tuttavia Ⓓ dennoch, trotzdem ◇ a) E sci ch’a chesta caales / s’i ra sona a pì no pos, / ma chi i tira su ra spales, / che i à fato soraos. E sci c’ a chesta cavales / s’ i ra sòna a pi no pos, / ma chi i tira su ra spales, / che i a fato sora òs. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); b) Ió me pensae: parbio, chesta l’é śente / che sci che se pó esse ben contente! Iò me pensae: parbio, chesta l’é zente / che sci che se po eše ben contente! DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.).

sci (grd., fod., amp., LD) ↦ sci.

scì (bra.) ↦ coscì.

scì (bra.) ↦ enscì.

scì (fas., caz., bra.) ↦ sci.

sciabla Ⓔ SCAPULA (EWD 4, 116) 6 1763 sabla ‘humerus’ (Bartolomei1763-1976:95)
gad. sciabla mar. sciabla Badia sciabla grd. sciabla LD sciabla MdR sciabla
s.f. Ⓜ sciables
nel corpo umano, ciascuna delle due parti comprese tra il collo e l’attaccatura del braccio (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ spalla Ⓓ Schulter ◇ a) Gejù tol la Crëusc sula sciables. Giesu tol la Crousch sulla Schables. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) Canche chëst Cardinal ariva delungia nost om, dîjel i petan con la man söla sciabla: "Voi siete un uomo santo!" Quanche quest Cardinal arriva delungia nost óm, diŝl i pettaǹ coǹ la maǹ seu la sciabla: "Voi siete un uomo santo!" DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR); c) Genofefa fata ite te süa pel de biscia, les sciables curides dai ciavëis lunc blancojins Genofefa fatta ite t’ sua pell’ d’bīscea, les sceables curides dai ciaveis lunc’ blancojings DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia) ☟ spala.

sciabla (gad., mar., Badia, grd., LD, MdR) ↦ sciabla.

sciaché (grd.) ↦ sceché.

sciadá (gad., Badia) ↦ sciadas.

sciadas Ⓔ deriv. di sciada con suffisso -as (Gsell 1991a:128) 6 1828 schadàs (PlonerM, VedlMut1828-1997:349)
gad. sciadá mar. sciadas Badia sciadá grd. sciadas fas. sciadas LD sciadas
s.m. Ⓜ sciadasc
strumento di legno liscio di forma cilindrica con cui in cucina si spiana e si assottiglia la sfoglia (gad. A 1879; G 1923; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ matterello Ⓓ Nudelholz ◇ a) L sciadas, es bën udù!!?? / Sce te ne stes bel sot mi zochi, / Cul sciadas, ares ti cochi! / Chël che ie ue - es da fé Êl schadàs, es ben’g udù!!?? / S’ tê ne stès, bœll sott’ mi zocchi, / Col schadàs, aurès ti cocchi! / Chêl che jê vuê - es da fè Plo-