Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/881

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


sbate
846


und her schleudern, schütteln ◇ a) L lën alauta, bënché grant y gros, vën suvënz dal vënt sbatù, / Ntan ch’ala bassa chieta y cun bona pesc sta la siena ‘L lëŋ all’ auta, bëŋchë grand y gross, vëŋ suënz dal vent sbattù, / ’Ntaŋch’ alla bassa chiötta y con bòna pes̄ stà la siëna PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
avei da sbate (amp.) Ⓘ dover sbattersi Ⓓ sich abmühen müssen ◇ a) Digo anch’ ió, che ‘l à da sbate / (Pardonamera Signor!) / ‘L à da fei con savie e mate, / Se ‘l vó fei da bon Pastor. Digo anch’ jò, che l’ha da sbate / (Pardonamera Signor!) / L’ha da fei con savie e mate, / Se ‘l vo’ fei da bon Pastor. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.).

sbate (gad., Badia, fod., amp., LD) ↦ sbate.

sbater (mar., grd., fas.) ↦ sbate.

Sbaut 6 1845 Šbaut (BrunelG, MusciatSalin1845:1)
fas. Sbaut bra. Sbaut
antrop.
soprannome di famiglia a pera di fassa (fas.) Ⓘ Sbaut Ⓓ Sbaut ◇ a) Tu da le musce e di musciac; o Dio! / Senti ades n giust lamento mio, / Che da la tera su te mana en aut / L musciat de Salin e no de Sbaut. Tu dalle muše e dei mušač; o Dio! / Senti adés ‘n just lamento mio, / Ke da la terra su te mana ‘n aut / L mušat de Saling e no de Šbaut. BrunelG, MusciatSalin1845:1 (bra.).

Sbaut (fas., bra.) ↦ Sbaut.

sbavar (bra., moe.) ↦ sbavé.

sbavé Ⓔ *EX-BABĀRE (GsellMM) 6 1844 sbavase rifl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
gad. sbavé mar. sbaé Badia sbavè grd. sbavé fas. sbaèr caz. sbaèr bra. sbavar moe. sbavar fod. sbavé amp. sbaà LD sbavé
v.tr. Ⓜ sbava
sporcare di bava (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ sbavare Ⓓ geifern ◇ a) Ci ch’intiv’ a esse preśente, / ch’i se paghe de vardà, / che i parmete solamente / de sbaasse e de stofà; / Ch’i se bete ‘l cuor in pasc, / ch’i se nete pu ra bocia, / ch’i no guze i marzelasc, / parché a lore no ghin tocia. Ci ch’intiv’ a èse prezènte, / ch’i se paghe de vardà, / che i parmete solamente / de sbavase e de stofà; / Ch’i se bete ‘l cuór in pasc, / ch’i se nete pu ra bocia, / ch’i no guz̄e i marz̄elàsc, / parché a lore no gh’in tocia. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.).

sbavé (gad., grd., fod., LD) ↦ sbavé.

sbavè (Badia) ↦ sbavé.

sbecarì Ⓔ deriv. di beché ‘macellaio’ 6 1832 sbocarí (HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141)
gad. sbocarí mar. sbocarí Badia sbocarí grd. sbecarì, becarì LD sbecarì
v.tr. Ⓜ sbecaresc
uccidere animali destinati all’alimentazione umana (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ macellare Ⓓ schlachten ◇ a) Mo despó che chësc to fi, che s’á mangé ia le fatissó cun les putanes, é gnü, i aste sbocarí n gras videl. Mo d’spó che chast to fì, che s’ ha mangié ia l’fate só colles pottanes, é gnü, i hás-te sbocarí un gras videl. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); b) condujede ca n bel videl gras, sbocarile, che orun fá n past condusède cà ‘n bel vidèl gras, sboccarìlle, ch’orùng fà ung past FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia).

sbecarì (grd., LD) ↦ sbecarì.

sbeleto (amp.) ↦ belet.

sbelto (amp.) ↦ svelto.

sbighigné Ⓔ ? (variazione di un verbo onomatop. iniziante con sbi -, biś -, Gsell 1996b:227) 6 1878 sbighignā (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83)
Badia sbighigné, sbigogné
v.intr. Ⓜ sbighigneia
parlare sottovoce (Badia P/P 1966; Pi 1967) Ⓘ bisbigliare Ⓓ flüstern ◇ a) y porvâ de sofié i rimorsi de cosciënza tl romú dles ligrëzes […]. Mo döt debann, porcí che intan ch’al stô senté ala magnifica mësa, i sorvidus s’la sbighignâ: Dá amënt, sce nosc bun grof mör, ne n’él dübe, che Golo […] ne röies a so dessëgn e porvā de soffiè i rimorsci de coscienza t’l rumù d’les ligrezzes […]. Mo dutt de ban, purcicche intang ch’el stē sentè alla magnifica meſa, i servidùs s’la sbighignā: Da ament, se nosc’ bung grof mour, nen elle dubbio, che Golo […] nè ruve a so desengn DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia).

sbighigné (Badia) ↦ sbighigné.

sbigogné (Badia) ↦ sbighigné.

sbir (grd., fas.) ↦ sbiro.

sbir(e) (Badia) ↦ sbiro.

sbiro Ⓔ it. sbirro (EWD 6, 64) 6 1870 sbirri pl. (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
gad. sbiro mar. sbiro Badia sbir(e) grd. sbir fas. sbir fod. sbiro col. sbiro amp. sbiro
s.m. Ⓜ sbiri
persona capace di azioni malvagie e disoneste (fod., amp. Mj 1929; DLS 2002) Ⓘ furfante Ⓓ Schuft ◇ a) Me pensave: Bela diferenza da chis e chi dei nuos visin a Caprile, Alie e Zenzenie, che par tanc de sbiri e fioi de Belial. Me pensave: Bella differenza da chis e chi dei nuos vising a Caprile, Allie e Zenzenie, che par tantg de sbirri e fioi de Belial. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

sbiro (gad., mar., fod., col., amp.) ↦ sbiro.

sblondernèr (caz.) ↦ bonderné.

sbocarí (gad., mar., Badia) ↦ sbecarì.

sboconada (fod., amp.) ↦ sboconeda.

sboconeda Ⓔ deriv. di sboconé 6 1844 sboconada (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118)
fod. sboconada amp. sboconada
s.f. Ⓜ sboconedes
abbondante mangiata e bevuta collettiva, bisboccia (amp.) Ⓘ abbuffata Ⓓ Völlerei ◇ a) Ce voreo mai dai abada / a ra lenga d’invidiosc, / che a dà calche sboconada / i vorae esse con vos. Ce voréo mai dai abada / ara lenga d’invidiósc, / che a da calche sboconada / i voràv’ èse con vos. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.).

sborbé (Badia) ↦ broé.

sboré Ⓔ BULLICĀRE (Gsell 1991a:123) 6 1878 sburrā (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59)
gad. sböré mar. sböré Badia sborè grd. buië
v.intr. Ⓜ sbora
di elementi naturali, manifestarsi violentemente, infuriare (gad. P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. L 1933) Ⓘ imperversare Ⓓ stürmen ◇ a) Canch’al ê bur tëmp, o ri vënc sborâ, somenâ Schmerzenreich val’ graní da finestra fora Cang ch’el ē bur temp, o rì ventg’ sburrā som’nā Schmerzenreich val granì da finestra fora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia).

sborè (Badia) ↦ sboré.

sböré (gad., mar.) ↦ sboré.

sbraiar (bra.) ↦ sbraié.

sbraié Ⓔ trent. sbraiar 6 1858 sbraiava 3 imperf. (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:1)
bra. sbraiar
v.intr. Ⓜ sbraia
strepitare con la voce (bra. R 1914/99) Ⓘ gridare Ⓓ schreien ◇ a) Era un pìcol cest che nodaa su l’aga. Al l’à tirà fora a veder che che l’é. Era un pìcol bez che sbra-