Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/907

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


scuier
872


manico (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ cucchiaio Ⓓ Löffel ◇ a) E l lach de Marevegna / Fossa tant de lat de pegna, / E che aesse n scuier d’avez, / Che tegnissa n sté e mez E l lak de Marevegna / Fosa tant de lat de pegna, / E ke aese ‘n skuglier d’avez, / Ke tegnisa ‘n ste e mez BrunelG, ColCornon1840-2013:365 (bra.).

scuier (fas., bra.) ↦ scuier.

sculé (grd.) ↦ scolé.

sculger (moe.) ↦ scuier.

scumencé (grd.) ↦ scomencé.

scumenciamënt (grd.) ↦ scomenciament.

scuné (grd.) ↦ sconé.

scunjeré (grd.) ↦ sconjuré.

scur Ⓔ OBSCŪRUS (EWD 6, 169) 6 1763 scur ‘obscurus’ (Bartolomei1763-1976:98)
gad. scür mar. scür Badia scür grd. scur fas. scur caz. scur fod. scur amp. scuro LD scur MdR scür
agg. Ⓜ scurs, scura, scures
1 oscuro, poco illuminato, che è privo, parzialmente o del tutto, di luce (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ oscuro, buio, scuro Ⓓ dunkel, finster ◇ a) en via e en ca e en là zenza saer olache l rua, e l’era ja scur. in via e in ka e in là ʒenʒa saer olà ke el rua e l erà ʒ̉a scur. BrunelG, Cianbolpin1866:12 (caz.); b) Fô chësta na porjun frëida, scöra, timpla desco n paisc dla mort Fō chesta na p’rjung freida, scura, timpla, desco ‘ng paìsc’ d’la mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia); c) Na sëira, canche l fova bele scur, ie jit dal ciamp a cësa n’oma diligënta cun si doi mutons. na̤ sá̤ira̤, ka̤ŋ k’ l fǫ́a̤ bélę škur, íe ži’ da̤ l txa̤mp a̤ txá̤za̤ n’óma̤ dilidyę́nta̤ kuŋ si dói mutóŋs. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.); d) Corvara y Calfosch anter crodes y munts / Pé n tëmpl fat: bel vërt él le funz, / Scürs de bosć i parëis, pilastri él les crodes Corvara e Calfosc anter crodes e munts / Pè ng tempio fatt: bell vart elle l’funz, / Scürs de bosc i paráis, pilastri ell’ les crodes PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
2 riferito a colori: di tonalità più intensa (gad., grd., fas., fod., amp., LD, MdR) Ⓘ scuro Ⓓ dunkel ◇ a) Chëst chilò ves plajerà. N’en avëise de n corù plü scür. Iö ne n’à d’atri panesc de chësta bontè. Quëst quilò ves plaŝerà. N’eǹ avëise de ‘ǹ corù plü scür. Jeu ne n’ha d’atri paneŝ de questa bontè. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:246 (MdR); b) Vigni isté, dijôse, Dî i dá na iesta plü lisiera de corú scür cöce, y a vigni invern na plü pesocia de corú dl cënder. Vign’istè, dijōſe, Dì i dà na iesta plou liſira d’curù scurcoucce, e a vigne ingvēr na plou p’ſoccia d’curù d’l ceind’r. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia)
s.m. Ⓜ scurs
oscurità, mancanza di luce (gad. P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tenebra, buio, scuro Ⓓ Dunkel, Dunkelheit, Finsternis ◇ a) Le romun dla cosciënza ne le lasciâ dormí, / al saltâ ite y fora tl scür - abramí. L’romun dla cosciënza ne l’lasciava dormí, / al saltaa it’ y fora tl scür - abramí. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia)
a scur (gad., grd., fas., fod., amp., LD) Ⓘ al buio Ⓓ im Finsteren ◇ a) Deache le möt se ponô adora y dormî tres döta nöt, restâ ëra solitara tla caverna a scür. Dea ch’ ‘l mūtt s’ ponō adora e dormī tres dutta noutt, restā ella solitaria t’ la caverna a scūr. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia) ◆ vegnì scur (gad. A 1879; DLS 2002, grd. F 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ imbrunire, diventare scuro Ⓓ dunkel werden ◇ a) y te chël, ch’al gnô scür ára fat ôta verso ciasa e te chel, ch’el gnē scur āla fatt ŏta verso ciaſa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia).

scur (grd., fas., caz., fod., LD) ↦ scur.

scür (gad., mar., Badia, MdR) ↦ scur.

scurgiar (moe.) ↦ scurié.

scuriar (bra.) ↦ scurié.

scurié Ⓔ deriv. di coreia (EWD 2, 277) 6 1813 skurië (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
gad. scorié mar. scorié Badia scurié grd. scurië fas. scurièr bra. scuriar moe. scurgiar fod. scurié LD scurié MdR scorié
v.tr. Ⓜ scurieia
battere o percuotere con la frusta (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ frustare Ⓓ peitschen ◇ a) Mei ne n’al messù svaië / Mei ne l al messù scurië. Mei ne n’al messù svajë / Mei ne l al messù skurië. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Ëi me cuntava che na pert vëgn scorià con rötes fin a le sanch Ëi me cuntava che ‘na pärt vëgn scorià coǹ reutes fin a le sang DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR).

scurié (Badia, fod., LD) ↦ scurié.

scurië (grd.) ↦ scurié.

scurièr (fas.) ↦ scurié.

scurità (grd., fas., col., amp.) ↦ scurité.

scurité Ⓔ it. oscurità ‹ OBSCŪRITĀS (EWD 6, 171) 6 1878 scuritès pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1)
gad. scurité mar. scürité Badia scurité grd. scurità fas. scurità fod. scurité col. scurità amp. scurità LD scurité
s.f. Ⓜ scurités
1 oscurità, mancanza di luce (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scuro, tenebra, buio Ⓓ Finsternis, Dunkelheit, Dunkel ◇ a) La löna ê bele jö, niui folá curî le cil, incëria döt scurité y n gran vënt urlâ inanter chi lëgns. La luna ē belle jou, nioi follà curī ‘l ceìl, incearia dutt scuritè e ‘ng grang vent urlava inant’r chi leng’s. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia); b) nes restëise Os dlungia ’ci te n bosch solitar, o tra les scurités spaventoses dla nöt nes resteiſe Os d’lungia ci teng bosc solitario, o tra les scuritès spaventoſes d’la noutt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia)
2 fig. per indicare l’ignoranza in contrapposizione alla luce della verità o della ragione (gad.) Ⓘ tenebra fig.Ⓓ Nacht fig. ◇ a) Dopo che la löm dl Cristianejim â fat sparí les scurités dl’idolatria en Germania - ti lüsc todësc - ára nia püch smorjelé i costüms groi de chëra jënt amanta dla vera Dopo che la lum d’l Cristianesimo ā fatt sparì les scuritès d’l’ idolatrìa in Germania - in t’ i lusc’ todesc’ - àla nia puc smorjelè i costumi grŏi de chella jent amante d’la verra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia); b) Chësc ê sté sciöch’ an i ess porté süa propria condana; al stô iló tla scurité de sües crusc zënza partí parora, intan che le vecio y brau Guelfo laghermâ Chesc’ ē ste sceoucch’ ang i ess’ portè sua propria condanna; el stē illò t’la scuritè d’sūs crusc’ zenza partì parora, intang che ‘l veccio e brao Guelfo lagrimā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia).

scurité (gad., Badia, fod., LD) ↦ scurité.