Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/864

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


829
829


2 portare qualcuno alla morte o a grave sofferenza in nome di certe convinzioni (gad.) Ⓘ sacrificare Ⓓ opfern ◇ a) Aldide, aldide, coche le vënt sciüra, y ürla spaventosamënter! Coche les rames se moscëda cun sënn; döta la natöra desmostra orur a odëi sacrifican l’inozënt, insciö se fajarára dagnora spavënt! Aldide, aldide, cocche ‘l vent sciura, e urla spaventosament’r! cocche les rames sè mosceda cung senn; dutta la natura demostra orror a udei sacrificang l’innozente, ingsceou sè faralla dagnara spavent! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia); b) Datrac scraiâl indô: Gnëise duncue a me dô, siilagrazidî? me menëise ala mort? Atira vëgni, (y lovâ sö); i á sacrifiché na uma inozënta, y n püre bambin, i m’l’á miritada, ch’al me vëgnes taié ia le ce Datrattg’ scraiāle indō: Gneiſe dunque a m’dō, sillagrizidì? mè m’neiſe alla mort? attira vegni, (e levā sou); i à sacrifichè na uma innozente, e ‘ng pure bambing, i m’la meritada, ch’el m’vegne taiè ia ‘l ciè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia)
3 rinunciare a qualcosa cui si tiene molto per il conseguimento di un dato fine (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sacrificare Ⓓ opfern ◇ a) por chël y por sü piaceri êl pronto a sacrifiché döt pur chel, e pur su piazeri ēle pronto a sacrifichè dutt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ sacrifichés, sacrificheda, sacrifichedes
offerto in sacrificio (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ sacrificato Ⓓ geopfert ◇ a) porvede de fá a öna cun Idî, a chësc fin jide da Gejú Crist, so fi sacrifiché por por salvé i pecaturs purvede d’fa a una cung Iddì, a chesc’ fing jide da Gesù Cristo, so Fì sacrifichè pur salvè i peccatori DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia).

sacrifiché (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ sacri-

fiché.

sacrifichèr (fas.) ↦ sacrifiché.

sacrifize Ⓔ it. sacrificio (EWD 6, 8) 6 1878 sacrifizio (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87)
gad. sacrifize Badia sacrifizio grd. sacrifize fas. sacrifizie caz. sacrifize fod. sacrifize, sacrifizio amp. sacrifizio LD sacrifize
s.m. Ⓜ sacrifizi
1 in alcune religioni, spec. pagane, l’offerta della vittima alla divinità, per renderle onore o propiziarla (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ sacrificio Ⓓ Opfer
2 fig. senza includere l’idea della morte, a proposito di chi sia, senza sua colpa, danneggiato da persone e circostanze (gad.) Ⓘ vittima, sacrificio Ⓓ Opfer ◇ a) Al á dunca comané ch’al vëgnes aresté ciamó en chëra nöt, metü ti fers y trat te na porjun compagna a chëra, olach’ al â fat patí tan tröp y tan dî le sacrifize inozënt. El à dunca comanè ch’el vegne arrestè ciamò in chella noutt, m’tù ti ferz e tratt tena p’rjung compagna a chella, ullacch’ el ā fatt patì tan troupp e tan dì ‘l sacrifizio innozent. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia).

sacrifize (gad., grd., caz., fod., LD) ↦ sacrifize.

sacrifizie (fas.) ↦ sacrifize.

sacrifizio (Badia, fod., amp.) ↦ sacrifize.

Sacun 6 1828 Sacun (PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142)
gad. Sacun grd. Sacun fod. Sacun amp. Sacun LD Sacun
topon.
frazione del comune di ortisei (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ San Giacomo Ⓓ St. Jakob ◇ a) T’Urtijëi ei fat la prova; / ma degun ne me cialova!! / Dlaite ënghe no / chëi da Sacun via do! T’ortisei, ei fat la prova; / ma de gung ne me tgialòva!! / Dlaite ènche nò / chëi da Sacun via do! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.).

Sacun (gad., grd., fod., amp., LD) ↦ Sacun.

saé (amp.) ↦ savei.

saer (fas., caz., bra., moe.) ↦ savei.

saeta (fas., amp.) ↦ saita.

safuië (grd.) ↦ sofoié.

sagrestia (mar.) ↦ sacrestia.

Saio 6 1860 Saio (DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471)
amp. Saio
antrop.
soprannome di famiglia ampezzana (amp.) Ⓘ Saio Ⓓ Saio ◇ a) I nos prees, ma i badiote / dute i mode i à zercà / parché el "Saio" sti galiote / no i ‘l vorea pioan ca. I nos prèves, ma i badiote / dute i mode i à zercà / parché el "Saio" ’sti gagliotte / no il voréa Piovan cà. DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471 (amp.).

Saio (amp.) ↦ Saio.

saiot (bra.) ↦ soglot.

saita Ⓔ SAGITTA (EWD 6, 10; http://www.atilf.fr/DERom/entree/ sa’gItt-a) 6 1878 saìtta (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89)
gad. saita mar. saita Badia saita grd. sëita fas. saeta, sita fod. sciaeta, sita amp. saeta, sita LD saita
s.f. Ⓜ saites
arma costituita da un’asta munita di una punta acuminata, da lanciare con l’arco, la balestra o altro (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ freccia, saetta Ⓓ Pfeil ◇ a) Por chësc un á fat n gran convit, cun alegries de musiga col’erpa y ciantamënc solens y de bona vëia, n’ater á injigné n riterspiel, da trá la saita te n anel Pur chesc’ ung à fatt ‘ng grang convito, cung allegries d’musiga coll arpa e ciantamentg’ solenni e d’bonavouia, ‘ng n’at’r à ingjignè ‘ng ritterspil, da tra la saìtta teng anell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia); b) tla medema manira, che na saita trata vá a ferí le cör. nella m’demma maniera, che na saitta tratta va a firì ‘l cour. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia).

saita (gad., mar., Badia, LD) ↦ saita.

sajon Ⓔ SATIŌ (EWD 6, 11) 6 1763 fora de sasogn ‘intempestivus’ (Bartolomei1763-1976:81)
gad. sajun mar. sajun Badia sajun grd. sajon fas. sajon fod. sajon LD sajon
s.f. Ⓜ sajons
ciascuno dei quattro periodi in cui gli equinozi e i solstizi dividono l’anno solare (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ stagione Ⓓ Jahreszeit ◇ a) A odëi la pröma ota la pumpa dla bela sajun en döta süa belëza A udei la pruma ŏta la pumpa d’la bella sajung in dutta sua bellezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia); b) Tan de sajuns é passades öna söl’atra cun les medemes mudaziuns por Genofefa Tan d’sajungs è passades una soull’ a’tra colles medèmmes mudaziungs pur Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia)
sajon freida fig. (gad.) Ⓘ inverno, stagione fredda Ⓓ Winter, kalte Jahreszeit ◇ a) Söl finí dla frëida sajun,

sajon