Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/874

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


sas
839


1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sereno, limpido Ⓓ heiter, wolkenlos ◇ a) Finch’ ël sofla le vënt da serëin, / Seraste pro tüć bëinvegnü; / Scomëncia mo le vënt da redus, / Seraste pro tüć malodü. Finch’ ël soffla le vënt da sërëiǹ, / Seraste prò tütg bëiǹ vegnü; / Scomënćia mó le vënt da redùs, / Seraste prò tütg mal odü. DeRüM, GunstGlückes1833-1995:292 (MdR); b) Al ê da d’altonn, na bela nöt sarëna El ē da d’alton, na bella noutt serena DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia); c) le plü bel de sarëgn da d’aisciöda ‘l plou bell dè serengn’ da d’aingsceuda DeclaraJM, SantaGenofefa1878:63 (Badia)
2 chiaro e trasparente (gad.) Ⓘ limpido Ⓓ klar ◇ a) Frësca é l’ega y bel sarëna Fresca è l’ega e bel serena DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia)
3 fig. esente da turbamenti o preoccupazioni (gad., grd.) Ⓘ sereno fig.Ⓓ sorglos ◇ a) l ne foss nce per nëus no bon, sce nes assan blot dis sarëini y plëns de alegrëza l nę fos’ ntxę pę̆r nóus no boŋ, šę nęs a̤sán blot dis sa̤rá̤iny i pla̤ŋs d’a̤lęgrá̤tsa̤ RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.).

saren (fod., LD) ↦ saren.

sarënch (mar.) ↦ saren.

śarman (amp.) ↦ jorman.

sarpente (amp.) ↦ serpent.

sartëur (grd.) ↦ sartour.

sartor (fas.) ↦ sartour.

sartou (fod.) ↦ sartour.

sartour Ⓔ SARTOR (EWD 6, 47) 6 1763 sartù ‘sartor’ (Bartolomei1763-1976:96)
gad. sartú mar. sartú Badia sartú grd. sartëur fas. sartor fod. sartou amp. sartuó LD sartour MdR sartù
s.m.f. Ⓜ sartours, sartoressa, sartoresses
1 chi esegue abiti su misura per un cliente (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; DLS 2002, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sarto Ⓓ Schneider ◇ a) Và, ćiara, chi ch’ël é. / Ël serà le sartù. / Làscele gnì ite. Va, çhiara, chi [ch’ ël] é. / Ël serà le sartù. / Lascel[e] vegnì ite. DeRüM, EhJan1833-1995:250 (MdR); b) Ël fova n artejan, / Se vadaniova l pan / Cui lëures de si man. / Ma no cun fé l sartëur, / Ël fova vel de miëur, / Ël fova moster zumpradëur. El foa n arteſhan, / Se vadaniova l pan / Kui lëures de si man. / Ma no kun fe l sartëur, / El foa vel de miëur, / El foa moster zumpradëur. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.)
2 chi esegue lavori di cucito (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973, MdR) Ⓘ cucitore Ⓓ Näherx ◇ a) Portéme mies ćialzes de sëda. / Ëles é scherzades, ëles à büsc. / Ne poste pa n pü’ les cuncè? / Iö les à dè a la sartorëssa. Porteme mies çhialzes de sëda. / Ëlles é scherzades, ëlles ha büŝ. / Ne pòste pa ‘ǹ pü’ les conćiè? / Jeu les ha dè a la sartorëssa. DeRüM, EhJan1833-1995:250 (MdR).

sartour (LD) ↦ sartour.

sartú (gad., mar., Badia) ↦ sartour.

sartù (MdR) ↦ sartour.

sartuó (amp.) ↦ sartour.

sarvije (col., amp.) ↦ servisc.

sarvijo (amp.) ↦ servizio.

sas Ⓔ SAXUM (EWD 6, 48) 6 1763 sass ‘lapis’ (Bartolomei1763-1976:96)
gad. sas mar. sas Badia sas grd. sas fas. sas caz. sas bra. sas fod. sas amp. sas LD sas MdR sas
s.m. Ⓜ sasc
1 frammento roccioso di grandezza variabile (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sasso Ⓓ Stein ◇ a) Chi danter vo ie sënza picià, tire l prim sas sun ëila. Chi d’anter vo jé senza pitgiá, tire el prum sass s’ ung eila. HallerJTh, MadalenaGRD1832:156 (grd.); b) chi che de vo é senza pecià, tire l prum n sas contra de ela chi che de vo è senza peggià, tíre il prum un sas contra de ella HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); c) Ogneun aea te so man, / Un n legn, l’auter n ram, / Un n pal, l’auter n sas, / Che l’aea tout sù da bas. Ognun áea te so man, / Un ‘n legn, l auter n ram, / Un ‘n pal, l auter n sas, / Ke l aéa tout su da bas. BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.); d) Una tigre amaestrada / ‘L é ra prim bestia che vedon / Śà noe ane r’on ciapada / Sote un sas in padeon. Una tigre ammaestrada / Le ra prim bestia che vedόn / Za nòe ane, ròn ciapàda / Sόtte un sas in padeόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.); e) I sasc ea ormai fate / Par chera ciasa là śo I sasc eva ormai fatte / Par chera ciasa lá zó Anonim, Monumento1873:4 (amp.); f) Sön osta dotrina aduncue ói implanté mia salvëza, y chëra sará desche n sas imobil. Soung osta dottrina addunque oi impiantè mia salvezza, e chella sarà desch’ ‘ng sās immobile. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia); g) so corp zënza anima fô gnü metü te na spelunca de pera, simila a chësta, ch’abitun nos, y la porta dl sepolcher sarada sö cun n gran sas so corp zenz’ anima fò gnu mettū te na spelunca d’pera, simile a chesta, ch’abitung nos, e la porta d’l sepolc’r serrada sou cunung grang sass DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia)
2 cima rocciosa di un monte, parete rocciosa (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ sasso, roccia, sperone Ⓓ Fels ◇ a) Se l sas de chel Cornon / Fossa n gran polenton, / E l lach de Marevegna / Fossa tant de lat de pegna Se l sas de kel Kornóng / Fosa ‘n gran polentóng, / E l lak de Marevegna / Fosa tant de lat de pegna BrunelG, ColCornon1840-2013:365 (bra.); b) "Ades de che vers me auze?" E l va via e via per chest sas, candenó l rua apede na centa che jìa per mesa crepa ades de ke vers me auʒe?" E el va via e via per kest sas, kandenò el rua apede na čenta ke ʒ̉ia per meʒa krepa BrunelG, Cianbolpin1866:15 (caz.); c) Sc’ ara ê datrai ia por l’isté tra sasc ërc y surc sentada te n’ambria di lëgns les ores cialdes dl misdé, n’i gnôl tles orëdles nia ater, co le creciamënt di corfs S’ ella ē datrai ia pur l’istè tra sasc’ ertg’ e surtg’ sentada t’ n’ambria di lengn’s les ores cialdes d’l miſdè, n’i gnēle tles oredles nia at’r, ch’ ‘l crěcceament di corf DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia)
sasc denominazione generica di sostanze natura- li perlopiù inorganiche (elementi o composti), solide a temperatura ordinaria, costituenti la litosfera terrestre (fas.) Ⓘ minerali Ⓓ Mineralien ◇ a) Segnor chieride sasc, e? Segnor chlieride Sasch é? GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.) ◆ tré de sasc (fas., fod.) Ⓘ lapidare Ⓓ steinigen ◇ a) Ades Mosè comana te la sia lege, che se ge tire de sasc a na tala Adess Mosé comana nella sia lege, che se jé tire de sash a una talla HallerJTh, MadalenaBRA1832:156 (bra.); b) Ma nte la lege l à pa comané a nos Moisé, che se dëssa na tela la fè morì a ie trè de sasc (la lapidé). Ma ‘ntella lege l’ha pa comané a nos Moisé,