Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/876

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


sauté
841


1 dira / Ai pè de soldà col stlopp üna schira. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
jì saudé (MdR) Ⓘ arruolarsi Ⓓ anheuern ◇ a) B. Ëi dij, ch’ël abe tochè a jì soldà a le fi de le gran patrun da C. B. Ëi diŝ, ch’ël abbe tocchè a ĝì soldà a le fi de le graǹ patruǹ da C. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:260 (MdR) ◆

pro i saudés (MdR) Ⓘ nell’ esercito Ⓓ beim Militär ◇ a) Mo mineste tö che, pro i soldas, degügn ne ćiare sura la joventù, l’amonësce e la traverde? Mò mineste teu che, prò i soldas, degügn ne çhiare sura la ĵoventù, l’amonësce e la traverde? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR).

saudé (grd., LD) ↦ saudé.

saudè (fod.) ↦ saudé.

Saul 6 1848 Saul (PiccolruazA, Scassada1848-1978:72)
gad. Saul Badia Saul
antrop.
(gad.) Ⓘ Saulo Ⓓ Saulus ◇ a) Mefodër le Giubileo / m’á amainé sciöche Saul ebreo / spo de n stletorin / fat n capuzin. Mefodër el Giubilèo / m’à amainé sciöch’ Saul Ebrèo / spo d’un stletorin / fat un capuzin. PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia).

Saul (gad., Badia) ↦ Saul.

sauma (gad.) ↦ soma2.

saurí (gad., Badia) ↦ saurì.

saurì Ⓔ *SAPŌRĪTUS (EWD 6, 51) 6 1811 sauri (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. saurí mar. saorí Badia saurí grd. saurì fas. sorì fod. saurì LD saurì
agg. Ⓜ sauris, saurida, saurides
1 che non richiede alcuna dote o applicazione particolare (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ facile Ⓓ einfach, leicht ◇ a) Dëssi dì? - L dije: ne sé. / Pudëis bën zënza ve l pensé, / L ie saurì da ndeviné. Dëssi di? - L diʃhe: ne se. / Pudeis bën zënza vel pensè, / L’ie sauri da ndevinè. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) Döt é plü saurí, / finamai morí. Düt é plö saurì, / finamai morì. PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia) ☟ fazile
2 esente da turbamenti o preoccupazioni (gad., grd. G 1923, fas. R 1914/99, fod., LD) Ⓘ sereno Ⓓ angenehm ◇ a) Na ota en söla doman ára fat n bun sonn, saurí y en pesc Naota in soulla dumang àla fatt ‘ng bung son, saurì e in pesc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia)
3 che denota mitezza o docilità naturale o acquisita (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd., fas. R 1914/99, fod. A 1879, LD) Ⓘ docile, mansueto, mite Ⓓ zahm, zutraulich, lieblich ◇ a) Sideste bëgngnü, cara creatöra, vero retrat de to pere, crësc sö nia atramënter co ël, nobl brau; amabl saurí sciöche tüa uma Siiste bengn’ ingnū, cara creatura, vero r’tratt d’to pere, cresc’ sou nia atrament’r ch’el, nobile brao; amabile saurì sceoucche tua uma DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia)
avv.
senza difficoltà oggettive o soggettive (gad., grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ facilmente Ⓓ leicht ◇ a) N’él passé sëgn apëna - / Saurí i poste cumpedé - / De püc agn na sora desëna N’ell’ passè deseingn’ appeina - / Sauri i poste compedè - De puci angn’ na sora d’seina DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); b) Ert y termënt rie te parerà tl prim l fé dl bën, / Ma canche te ies n iede usà, l fares drët saurì y gën. ’Ert y termënd rië të parerà tel prim ‘l fè del bëŋ, / Ma caŋchë t’ jës uŋ jèdë usà, ‘l farès drèt saurì y gëŋ. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.) ☟ fazile.

saurì (grd., fod., LD) ↦ saurì.

saut Ⓔ SALTUS (EWD 6, 20) 6 1763 un salt ‘saltus’ (Bartolomei1763-1976:95)
gad. salt mar. salt Badia salt grd. saut fas. saut caz. saut fod. saut amp. souto LD saut
s.m. Ⓜ sauc
movimento per cui il corpo si solleva con rapidissima contrazione dei muscoli (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ balzo, salto Ⓓ Sprung ◇ a) l ge fèsc pecià, l vegn a sauc ju per la scèla, l ge cor encontra el ghiè fesc pecià, el veng a saucc ju per la scella, el ghiè corr in contra SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.).

saut (grd., fas., caz., fod., LD) ↦ saut.

sautar (moe.) ↦ sauté1.

sauté1 Ⓔ SALTĀRE (EWD 6, 23) 6 1763 saltè ‘salto’ (Bartolomei1763-1976:95)
gad. salté mar. salté Badia saltè grd. sauté fas. sutèr caz. sutèr bra. sutar moe. sautar fod. sauté col. sauté amp. soutà LD sauté
v.intr. Ⓜ sauta
1 staccarsi da terra in una successione di movimenti comprendente lo slancio, l’elevazione e la ricaduta sul punto stesso di partenza o a poca distanza da questo (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ saltare Ⓓ springen ◇ a) se un passa o urta laite, propio come l aragn, che spia da la sua tana, se na mosa và a se picà nte la tela, e po fora, sauta al pelo se un passa o urta la ite, propio come l’aragn, che spia dalla sua tana, se una mossa va a se piccà ‘nte la tela, e po’ fora, ʃauta al pelo AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
2 manifestare con salti o altri movimenti un’incontenibile euforia (amp.) Ⓘ saltare Ⓓ springen ◇ a) Se te disc una parola / de me voré n’fre de ben, / el me cuor el se consola / el me souta ca inz’ el sen! Se te disc una parola / de me voré ‘n’ fre de ben, / el me cuor el se consola / el me souta ca inz’ el sen! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.)
3 fare salti, saltelli, muoversi saltando (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ saltare, balzare Ⓓ springen, hüpfen ◇ a) Tosc suné, Tosc cianté, / Tosc balé. / Tosc sauté, / Tosc sci, sci! / Tosc no, no! Tost sunè, / Tost ciantè, / Tost balè. / Tost sautè, / Tost shi, shi! / Tost no, no! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) Dut chest dant porta de tobià / Con doi giac che sauta encà e enlà. Dut kest dant porta de tobià / Kong doi ğiáč ke sauta nkà e n là. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); c) canche l’é stat tant aut che chisc no l vedea più l disc: "Ui fin Sas de Pordoi!" E chest mantel sauta en via e te n moment l’é stat aló. E kan ke l è stat tant aut ke kiš no l vedea più el diš: "Ui fin Sas de Pordoi!" E kest mantel sauta in via e te n moment l è stat alò. BrunelG, Cianbolpin1866:15 (caz.)
4 andare, muoversi velocemente (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma