Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/875

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


sas
840


che se dassa na téla la fé mori ai tré de sass (la lapidé.) HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.) ◆ un dai sasc (fas.) Ⓘ mineralista Ⓓ Mineraliensammler ◇ a) Ve! Ve! N segnor. Fosc che l’é un dai sasc. Vè! Vè! un Segnor: Fosch che l è un dai sasch. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.).

sas (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., amp., LD, MdR) ↦ sas.

Sas de Mesdì 6 1858 sas dal mesdi (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:2)
fas. Sas de Mesdì bra. Sas de Mesdì
topon.
cima di 2.446 metri nel gruppo dei monzoni in val di fassa (fas.) Ⓘ Cima Dodici Ⓓ Zwölfer Spitze ◇ a) Sun chel gran Sas, che se chiama Sas dal Mesdì, i disc che l’é un muge de bregostane. Sun chöl gran Sas, chö sö chiama sas dal mesdì, i dis, chö lö un muge de brögostanö. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:2 (bra.).

Sas de Mesdì (fas., bra.) ↦ Sas de Mesdì.

Sas de Salei 6 1866 Sas de Salei (BrunelG, Cianbolpin1866:16)
fas. Sas de Salei caz. Sas de Salei
topon.
massiccio roccioso nel settore occidentale del gruppo del sella, situato tra le torri del sella e piz selva (fas.) Ⓘ Sas de Salei Ⓓ Sas de Salei ◇ a) l’é vegnù da sera e l’é jit fora fora l’usc e l vardèa via per l Sas de Salei e giusta che fiorìa soreie l e vegnù da sera e l è ʒit fora fora l’uš e l vardea via per el Sas de Salei e ğiusta ke fioria soreje BrunelG, Cianbolpin1866:16 (caz.).

Sas de Salei (fas., caz.) ↦ Sas de Salei.

Saslonch 6 1856 Sass lonch (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248)
gad. Saslunch grd. Saslonch fas. Saslonch bra. Saslonch fod. Saslonch amp. Saslonch LD Saslonch
topon.
cima dolomitica di 3187 m in val gardena (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod., amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Sassolungo Ⓓ Langkofel ◇ a) Voi po, velgiuce, e voi velgiac, / No assà più superstizion: / Saslonch, Pordoi, Vael, Duron / chisc l’é dut monc sch’ i autres, mac! Voi po, velgiucce, e voi velgiatg, / Non assà più superstitziong: / Sass lonch, Pardoi, Vael, Durong / Chis l’è dut montg sch’ i autres, matg! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.); b) La luna flurësc / do piza de Saslonch; / la mutans da śën / à l vënter turont. La luna florasch / do pizza de sass long; / la muttans da deseng / ha ‘l venter turond. Anonim, LunaFlurësc1871:209 (grd.).

Saslonch (grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ Saslonch.

Saslunch (gad.) ↦ Saslonch.

Saspiat (fas.) ↦ Sasplat.

Sasplat 6 1871 sass platt (Anonim, LunaFlurësc1871:209)
gad. Sasplat grd. Sasplat fas. Saspiat fod. Sasplat amp. Sasplat LD Sasplat
topon.
cima dolomitica di 2969 m in val gardena (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod., amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Sassopiatto Ⓓ Plattkofel ◇ a) La luna flurësc / do piza de Sasplat; / la mutans da śën / dà la gauja al curat. La luna florasch / do pizza de sass platt; / la muttans da deseng / dà la causa al Curat. Anonim, LunaFlurësc1871:209 (grd.).

Sasplat (gad., grd., fod., amp., LD) ↦ Sasplat.

sassin Ⓔ it. assassino (EWD 1, 162) 6 1878 assassing (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91)
gad. assassin mar. sassin Badia sassin, assassin grd. sassin fas. sassin fod. sassin amp. sassin LD sassin
s.m.f. Ⓜ sassins, sassina, sassines
chi commette un assassinio (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ assassino Ⓓ Mörder ◇ a) porcí ch’i vëgni iö chiló a pesté söla tera, maciada da to sanch, y to spirit vëgn dessené incuntra al assassin purcicch’ i vegne iou chilò a pestè soulla terra, macciada da to sanc, e to spirito vengn’ dessenè ingcuntra all’ assassing DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia).

sassin (Badia) ↦ sassin.

sassin (mar., grd., fas., fod., amp., LD) ↦ sassin.

sassinà (amp.) ↦ sassiné.

sassinar (bra., moe.) ↦ sassiné.

sassiné Ⓔ deriv. di sas (EWD 6, 49) x (as)sassiné ‘assassinare’ (GsellMM) 6 1832 sassiné (HallerJTh, MadalenaBAD1832:154)
gad. sassiné Badia sassiné grd. sassiné fas. sassinèr bra. sassinar moe. sassinar fod. sassiné amp. sassinà LD sassiné
v.tr. Ⓜ sassineia
uccidere a sassate (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ lapidare Ⓓ steinigen ◇ a) Mosé á comané a nos tla lege, che na tara mësson sassiné. Mosé ha commané a nos in te la ledge, che na tala mássung sassiné. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) Tl orden (cumandamënc) de Mosé, nes iel cumandà de sassiné de teles. In te l’orden (cumandaments) de Mosé, nés jel commandá de sassine de telles. HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.).

sassiné (gad., Badia, grd.) ↦ sassiné.

sassiné (fod., LD) ↦ sassiné.

sassinèr (fas.) ↦ sassiné.

Sassongher 6 1879 Sossungr (PescostaC, MëssaPescosta1879:4)
gad. Sassongher Badia Sossungher
topon.
cima dolomitica di 2.665 metri che sovrasta il paese di corvara in val badia (gad.) Ⓘ Sassongher Ⓓ Sassongher ◇ a) Sossungher y Boá y i pic de Ciampëi, / ciarede ma dërt, ne n’él pa vëi? Sossungr e Boà e i pits de Tgiampái, / Tgiarède ma dart, ne n’elle pa váj? PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

Sassongher (gad.) ↦ Sassongher.

saú (gad., mar., Badia) ↦ saour.

saudà (col.) ↦ sciaudé.

saudé Ⓔ *SOL(I)DĀTUS (EWD 6, 294) 6 1710 soldas pl. (Proclama1710-1991:167)
gad. soldá mar. soldá Badia soldá grd. saudé fas. sudà moe. soldà fod. saudè amp. soldà LD saudé MdR soldà
s.m. Ⓜ saudés
chi presta servizio armato in un esercito (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ soldato Ⓓ Soldat ◇ a) Mo iö pënse insciö, che i rić e i gragn vade forsce gën e de bona vorentè a se fà soldà. Mó jeu pënse insceu, ch’i riçh e i gragn vade forŝe giaǹ e de bonna vorentè a se fà soldà. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR); b) y i soldas á fat chësc döt belavisa e i soldàs à fatt chesc’ dutt bell avviſa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia); c) Y i mituns da scizer cola bela bandira / Ai pé de soldá col stlop na schira. E i mittungs da Schitzer colla bella ban-