Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/911

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


secont
876


pa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia)
s.m.f. Ⓜ seconc, seconda, secondes
chi o ciò che è secondo in una successione, in una sequenza (grd. F 2002, fas. DILF 2013, amp.) Ⓘ secondo Ⓓ Zweiter ◇ a) El secondo su ra lista / Un stupendo orangotan El secondo sura lista / Un stupendo Orangotán Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.)
prep.
stando a, conformemente a, nel modo richiesto, voluto, prescritto, o indicato da (amp.) Ⓘ secondo Ⓓ gemäß ◇ a) Intanto el Comune / À abiśognà che lo paghe, / E secondo el costume / Che ‘l é in simili caje Intanto el Comune / A’ abbisogná che lo paghe, / E secondo el costume / Che l’é in simili cage Anonim, Monumento1873:2 (amp.); b) Ma voi fei diferenza, / E secondo el merito, / D’in lascià però senza / Gnanche un, e col credito. Ma voi fei differenza, / E secondo el merito, / D’in lassá peró senza / Gnanche un, e col credito. Anonim, Monumento1873:4 (amp.) ☝ aldò.

secont (fas., bra.) ↦ secont.

secret Ⓔ it. segreto x SĒCRĒTUS (GsellMM) 6 1864 sucrëc pl. (VianUA, SumënzaSëna1864:195)
gad. socrët grd. sucrët fas. secret fod. socrët, segret amp. secreto LD secret
s.m. Ⓜ secrec
ciò che è conosciuto da pochi e che non deve essere divulgato ad altri (gad. A 1879; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ segreto Ⓓ Geheimnis ◇ a) Y Gejù dij: A vo iel dat de cunëscer i sucrëc dl rëni de Die Y Gejù dij: A vo iel dat de cunëscer i sucrëc dl rëni de Die VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); b) I sucrëc no cunfidé auter ch’ai cumpanies stimei / Y sce tu dejidres, che ëi scute, ora ne i dì mei. J sucrëtg no confidè aùter, ch’ai cumpagnes stimëi / Y ŝë tu des̄idres, chë ëi scote, òra n’ëi dì mëi. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

secret (fas., LD) ↦ secret.

secretario (caz., bra., moe.) ↦ secreter.

secreter Ⓔ it. segretario / dt. Sekretär (EWD 6, 179) 6 1873 Secretario (Anonim, Monumento1873:1)
gad. secreter Badia secreter grd. secreter fas. secretèr, segretèr caz. secretario, segretario bra. secretario moe. secretario fod. segretario, segretèr amp. segretario, sacretario LD secreter
s.m.f. Ⓜ secreters, secretera, secreteres
l’impiegato che in un ufficio, in una azienda, in una società, svolge incarichi di fiducia di vario tipo per conto di un superiore (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ segretario Ⓓ Sekretär ◇ a) ‘L ea stà el segretario / Che sul Raccoglitore, / ‘L aea credù nezessario / De dì ben de colore. L’eva stá el Secretario / Che sul Raccoglitore, / L’avea credù necessario / De dí ben de colore. Anonim, Monumento1873:1 (amp.); b) Costantini, el segretario / Che de ciacola ‘l é bon / El concorso straordinario / El pó fei ra spiegazion. Costantini, el segrettario / Che de ciaccola le bòn / El concorso straordinario / El pò fei ra spiegaziόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31 (amp.).

secreter (gad., Badia, grd., LD) ↦ secreter.

secretèr (fas.) ↦ secreter.

secreto (amp.) ↦ secret.

secuestrà (amp.) ↦ secuestré.

secuestrar (bra.) ↦ secuestré.

secuestré Ⓔ it. sequestrare ‹  SEQUESTRĀRE (EWD 6, 180) 6 1861 sequestra p.p. m.sg. (BrunelG, TomasKuz1861:1)
gad. secuestré Badia secuestrè grd. secuestré fas. socastrèr bra. secuestrar moe. socastrar fod. secuestré amp. secuestrà LD secuestré
v.tr. Ⓜ secuestreia
disporre o eseguire un sequestro, porre sotto sequestro (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sequestrare Ⓓ beschlagnahmen ◇ a) Na uta i ge à tout l stroset e la legna e i ge à sequestrà dut. ’Na uta i je ha tout l stroz̄ét e la legna e i je ha sequestra dut. BrunelG, TomasKuz1861:1 (bra.).

secuestré (gad., grd., fod., LD) ↦ secuestré.

secuestrè (Badia) ↦ secuestré.

secundo (gad., mar., Badia) ↦ secont.

seda (moe., col., amp.) ↦ seida.

sëda (gad., mar., Badia, fod., MdR) ↦ seida.

sedesc (moe., amp.) ↦ seidesc.

sëdesc (gad., mar., Badia, fod.) ↦ seidesc.

seduje Ⓔ it. sedurre con adattamento del suffisso sull’esempio di conduje, perduje (GsellMM) 6 1878 sedott p.p. m.sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125)
gad. sedüje Badia sedüje grd. sedujer
v.tr. Ⓜ seduj, sedujon, sedot
far innamorare qualcuno avvincendolo con il proprio fascino (gad., grd. F 2002) Ⓘ sedurre Ⓓ verführen ◇ a) Dërt, sëise ’ci os finalmënter rová ite: ince os, da ostes ries inclinaziuns trasportá, ëis sedot l’inozënza. Dert, seiſe ci os finalment’r r’và ite: incie os, da ostes ries inclinaziungs trasportà, ais sedott l’innozenza. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia).

sedüje (gad., Badia) ↦ seduje.

sedujer (grd.) ↦ seduje.

seèr (fas., caz.) ↦ sié.

sef (col.) ↦ seit.

Śefa (grd., bra.) ↦ Sefl.

Sefl 6 1857 Sefl (DeclaraJM, ITavella1857-1988:9)
gad. Sefl Badia Sefl grd. Śefa bra. Śefa
antrop.
(gad., grd. F 2002, bra. R 1914/99) Ⓘ Giuseppina Ⓓ Josefa ◇ a) Tö, Sefl de Taela / ne fá pa la gonela! Tö, Sefl de Taéla / ne fá pa la gonela! DeclaraJM, ITavella1857-1988:9 (Badia).

Sefl (gad., Badia) ↦ Sefl.

sefoié (fod.) ↦ sofoié.

segat (Badia, fas., fod.) ↦ sigat.

seghit Ⓔ deriv. di seghité x it. seguito 6 1873 in seguito (Anonim, Monumento1873:3)
fas. sèghit amp. seguito
s.m. sg.
il continuare, il venire continuato (fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, amp.) Ⓘ continuazione, seguito Ⓓ Fortsetzung
en seghit 1 (amp.) Ⓘ in seguito Ⓓ nachher ◇ a) E coscì i farae in seguito, / Se no i descazà. E cosscí i farae in seguito, / Se no i descazzá. Anonim, Monumento1873:4 (amp.) 2 (amp.) Ⓘ a causa di, in seguito a Ⓓ wegen, infolge ◇ a) Chesto ‘l ea un debito / Che ‘l aea col comun, / Provegnù in seguito / Al so malcostume. Chesto l’ea un debito / Che ‘l avea col Comune, / Provegnú in seguito / Al só mal costume. Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

sèghit (fas.) ↦ seghit.

seghitar (bra., moe.) ↦ seghité.

seghité Ⓔ it. seguitare (da SEQUĪ) (EWD 6, 243) 6 1763 seguitè ‘sequor’ (Bartolomei1763-1976:98)