Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/895

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


scior
860


cear la centuna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia); e) Chësc é iustizia, ezelentiscima sciora, (dij Guelfo); söla tera l’inozënza ne vëgn dagnora onorada, y al é na rarité ch’ara ais n de de triunf compagn a chësc da incö Chesc’ è giustizia, ezzellentissima siora, (disc’ Guelfo); soulla terra l’innozenza nè vengn’ dagnara onorada, e el è na raritè ch’ella aie ‘ng dè d’trionfo compagn’ a chesc’ da ingcou DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108 (Badia)
2 chi esercita il proprio dominio su un territorio (gad. B 1763; A 1895; Ma 1950; P/P 1966, fas. R 1914/99, fod.) Ⓘ signore Ⓓ Herr ◇ a) I se l’à meritada, ma zerti e forsa la maor part à falà per ignoranza, l é stà un inganno ordì dai siori I se l’ha meritada, ma zerti e forsa la maor part ha fallà per ignoranza, l ’ è stà un inganno ordì dai Siori AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.) ☝ signour
3 appellativo di cortesia, premesso eventualmente al nome, al cognome o alla qualifica, con cui ci si rivolge a un uomo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ signore Ⓓ Herr ◇ a) Y insciö alalungia l’essel ël desmenada, / ne i essel le Bracun scrit na lëtra por strada / ch’ess dit fora di dënz bel tler a scior Tita / ch’al sides mort bele plü ores, ch’al ne sides plü en vita. Y insciö alalungia l’éssel ël desmenada, / ne i éssal l’Bracun scrit na lëtra per strada / ch’ess dit for di dënz bel tler a Scior Tita / ch’al sî mort bel’ plö ores, ch’al ne sî plö in vita. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia); b) Ades Sior Professor no volesse nia auter che assade la bontà de vegnir da Pasca Ades Siòr Professòr no volösö niô auter chö assadö la bontà dö venir do Pasco ZacchiaGB, SiorProfessor1858*:1 (bra.) ☝ siour.

scior (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ scior.

scioria Ⓔ ven. siorìa ‘modo di salutare le persone eguali e le inferiori di sè o gli amici’ (Boerio) 6 1844 scioria (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116)
fas. sciorìa amp. scioria
s.f. Ⓜ sciories
segno di riverenza che si compie piegando la persona o solo il capo (fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, amp. C 1986) Ⓘ riverenza, inchino Ⓓ Knicks, Verbeugung ◇ a) Pa ra piaza con un’anda / da sovrano ‘l marcia via; / a incontrà sta śente granda / beśen feighe na "scioria!" Para piaz̄a con un’ anda / da sovrano ‘l marcia via; / a incontrà sta zènte granda / bezén féighe na "scioria!" DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.).

scioria (amp.) ↦ scioria.

sciorìa (fas.) ↦ scioria.

sciorte (grd.) ↦ sorte.

sciosciure Ⓔ nordit. śuśśùr(o) ‹ SUSURRUS (EWD 6, 101) 6 1844 susuro (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117)
gad. sciosciüre mar. sciosciüre Badia scesciüre grd. sciusciuro, scesciur fas. sciusciur bra. sciusciur moe. sciusciuro fod. sciusuro col. sussuro amp. sussuro
s.m. Ⓜ sciosciuri
rumore forte e confuso (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ chiasso, rumore Ⓓ Lärm, Geschrei ◇ a) E ch’i feje po sussuro, / s’i dà spade, ‘l tira cope, / de ra spores de chel uro / ‘l a pì pratega de trope. E ch’i fège po susuro, / s’i da spade, ‘l tira cope, / dera spòres de chel uro / l’a pi pràtega de tròpe. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); b) Da la una o da le doi de not / Sente n sciusciur desche n teremot. Dala una o da le doi de not / Sente ‘n šušùr deske n terremót. BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.); c) Ci sciosciüre / che chël mure / fej insnöt tl sonn! Ći sciusciure / che chël mure / fêj insnöt tel sonn! PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); d) Sul pi bel che parlae, sento doi tosc / a fei sussuro e a ciacolà de fora Sul pi bel che parlae, sento doi tosh / a fei sušuro e a ciacolà de fora DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); e) s’él lové sö n sciosciüre de ligrëza, düc laghermâ por rengraziamënt sinzier s’ elle levè sou ‘ng sussure de ligrezza, duttg’ lagrimaa pur ringraziament sinzir DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia).

sciosciuré Ⓔ deriv. di sosciure (EWD 6, 101) 6 1878 sussureia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9)
gad. sciosciuré Badia sciosciuré fas. sciusciurèr bra. sciusciurar moe. sciusciurar
v.intr. Ⓜ sciosciureia
di strumento musicale, produrre un suono che riecheggia (gad.) Ⓘ risuonare Ⓓ ertönen ◇ a) do vëgnel düc i ciavaliers, ala comparsa de chi sciosciurëia les trombëtes, slizinëia les spades fora dla vaina al lominus de sorëdl dō vegnel duttg’ i cavalieri, alla comparsa de chi sussureia les trombettes, slizzineia les spades fora d’la vaìna al luminùs de soredl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (gad.).

sciosciuré (gad., Badia) ↦ sciosciuré.

sciosciüre (gad., mar.) ↦ sciosciure.

sciot (grd.) ↦ sciode.

scioudà (amp.) ↦ sciaudé.

scito (Badia, grd., fas., bra., fod.) ↦ sit.

sciubie (fas.) ↦ scibl.

sciubio (amp.) ↦ scibl.

sciubiot (fas.) ↦ sciblot.

sciubioto (fod., amp.) ↦ sciblot.

sciudar (bra.) ↦ sciaudé.

sciudèr (fas., caz.) ↦ sciaudé.

sciudëza (grd.) ↦ sciodeza.

sciuré (gad., mar., Badia) ↦ sciolé.

sciuré Ⓔ passaggio metonimico da sciolé ‘fischiare’ (Gsell 1996b:231) 6 1858 sciuré (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235)
gad. sciuré mar. sciüré Badia sciuré fod. sciolé LD sciuré
v.tr. Ⓜ sciura
gettare, lanciare vicino o lontano (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ buttare Ⓓ werfen ◇ a) La superbia é la cöna de vigni gran viz / che á sciuré le verc pere y süa fia te n piz. La soperbia é la cüna de vigne gran viz / che á sciuré l’verc pere y süa fia te n piz. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia).

sciuré (gad., Badia, LD) ↦ sciuré.

sciüré (mar.) ↦ sciuré.

sciusciur (fas., bra.) ↦ sciosciure.

sciusciurar (bra., moe.) ↦ sciosciuré.

sciusciurèr (fas.) ↦ sciosciuré.

sciusciuro (grd., moe.) ↦ sciosciure.

sciusuro (fod.) ↦ sciosciure.

scizer Ⓔ dtir. schitz (EWD 6, 141) 6 1848 schizri pl. (PescostaC, Schützenlied1848-1994:222)
gad. scizer mar. scizer Badia scizer grd. scizer fas. scizer fod. scizer col. sizer amp. scizer LD scizer
s.m. Ⓜ scizeri
appartenente alla milizia territoriale tirolese (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tiratore, bersagliere tirolese Ⓓ Schütze ◇ a) Da Corvara infin Marou / Scize-