Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/925

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


servidour
890


servidour (LD) ↦ servidour.

servidú (Badia) ↦ servidour.

servidù (MdR) ↦ servidour.

servije (fas.) ↦ servisc.

servir (fas., caz., bra.) ↦ servì.

servisc Ⓔ apadan. serviž(o) (cfr. varianti con - je, - jo) ‹ SERVĪTIUM (GsellMM) 6 1821 servish (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*1915:58)
gad. sorvisc mar. sorvisc Badia servisc grd. servisc fas. servije fod. servisc col. sarvije amp. servizio, sarvijo, sarvije LD servisc
s.m. Ⓜ servisc
ciò che si fa disinteressatamente per compiacere gli altri (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ servizio, favore Ⓓ Gunst, Gefälligkeit ◇ a) Sce tu me toles, ie te l dij’ / Tu me fejes n gran servisc. She tu me toles, ie tel diʃh / Tu me feʃhes n gran servish. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); b) Recordete y lauda suvënz i servijes, che t’es giatà, / Cuer ite, y dai autri lascia laudé chëi, che tu es fat. Reccordetë y lòda suënz i servis̄es, chë t’ hès giatà, / Cuër ite, y dai aùtri las̄a laudè chëi, chë tu hès fà. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) Ma par i fei un sarvijo / E par i voré adulà; / Ch’el saea preziso, / Ch’el no ‘l podea provà. Ma par i fei un sarviso / E par i vorré adulá; / Chel savea preziso, / Ch’el nol podea prová. Anonim, Monumento1873:1 (amp.).

servisc (Badia, grd., fod., LD) ↦ servisc.

servitor (col.) ↦ servidour.

servitú (gad., mar., Badia) ↦ servitù.

servitù Ⓔ it. servitù (EWD 6, 207) 6 1832 servitu (HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139)
gad. servitú mar. servitú Badia servitú grd. servitù fas. servitù caz. servitù fod. servitù amp. servitù LD servitù
s.f. sg.
l’insieme di servitori, di domestici di una casa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ servitù Ⓓ Dienerschaft ◇ a) Mo gnü en se dijel: Cotan de servitú en ciasa de mi pere á pan dessurora, y iö me möri chiló da fan. Ma gnü in sé dischel: Cotang de servitu in tgiasa de mi père ha pang d’sorora, e iö me möre chilò da fang. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) El se aea sentà te l’ombrìa de n èlber, e l’à dit: cotanta servitù en cèsa de mi père à pan che ge n vanza, e gé son chiò mez mort da la fam el s’ aèa sentà te l’ombria d’un èlber, e l’ha dit: co tanta servitù in cièsa de mi père ha pang che ghièn vanza, e ge song clò mez mort dalla fang SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); c) Ntlëuta iel jit n se, y à dit: tan de servitù a cësa de mi pere à pan, che l n vanza, i ie son tlo, che more da fam. ’Ncleuta iè ‘l gì in sè, i ha dit: tang de servitù a ciäsa de mi père ha pang, ch’la n’avanza, i iè son tlò, che more da fam. SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); d) El s’à po ravedù e ‘l à dito: cuanta servitù a ciasa de me pare à pan che ghin vanza e ió son ca che moro da ra fame! El s’ ha po ravedù e l’ha dito: quanta servitù a ciasa de me pare ha pan che ghen vanza e iò son ca che moro dara fame! ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); e) ciafon laite tan de beles istruziuns, por geniturs, filiolanza, servitú, patruns, ric y püri ceaffung laìte tan de belles instruziungs, pur Genitori, figliolanza, servitū, Patrungs, ricc’ e puri DeclaraJM, SantaGenofefa1878:V (Badia).

servitù (grd., fas., caz., fod., amp., LD) ↦ servitù.

servizio (amp.) ↦ servisc.

servo Ⓔ it. servo (EWD 6, 208) 6 1833 serva f. (DeRüM, CotancMëis1833-1995:253)
gad. servo Badia servo amp. servo MdR servo
s.m.f. Ⓜ servi, serva, serves
chi svolge umili servizi alle dipendenze di una persona o di una famiglia (gad., amp. C 1986; DLS 2002, MdR) Ⓘ servo, famiglio Ⓓ Knecht, Diener ◇ a) Avrëis bëin la bontè de dè lizënza, che vosta serva porte chësta lëtra a la posta? Avrëis bëiǹ la bontè de dè licënza, che vosta serva porte questa lëttra a la posta? DeRüM, CotancMëis1833-1995:253 (MdR); b) Sto servo el disc: ‘L é vegnù vosc fardel, e vosc pare ‘l à fato mazà un vedel ingrassà Sto servo el dis: Le vegnù vos fradel, e vos pare l’ha fatto mazzà un vedel ingrassà ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); c) Draco to fedel servo é mort inozënt, aiüta süa vëdua arbandonada, y fá da pere ai püri orfani. Draco to fedel servo è mort innozent, aiuta sua ved’va arbandonada, e fā da pere ai puri orfani. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia); d) Ai sona la ciampanela de sacrestia, / Y i servi de Dî pëia sëgn ia. Ai sona la tgiampanella de sacr’stia, / E i servi de Dio pája sagn ía. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
servo sie (MdR) Ⓘ arrivederci Ⓓ Servus ◇ a) Iö ves ó dè na ombrela. / Me farëis n plajëi. / Adio! / Serva süa! Jeu ves ó dè ‘na ombrella. / Me farëis ‘n plaŝëi. / A Dio! / Serva süa! DeRüM, TëmpIöVade1833-1995:240 (MdR).

servo (gad., Badia, amp., MdR) ↦ servo.

ses Ⓔ it. sesso ‹ SEXUS (EWD 6, 100) 6 1878 sesso (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5)
gad. ses Badia scescio grd. ses fas. ses LD ses
s.m. Ⓜ sesc
il complesso dei caratteri anatomici e fisiologici che, negli organismi a riproduzione sessuale, contraddistinguono i maschi e le femmine della stessa specie (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ sesso Ⓓ Geschlecht ◇ a) Canche chi da noza rovâ iló, êl bele i servi y sudic düc de vigni ses pici y gragn Cang che chi da nozza revā illò, elle belle i servi e sudditi duttg’ de vigne sesso piccei e grangn’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia); b) Ad aldí chëstes, i pici mituns se temô y ascognô le müs tl gormel dla uma, gioventú, d’un y l’ater ses Ad aldì chestes, i piccei mittungs s’ t’mō e ascognŏ ‘l mus t’ l gormēl d’la uma, gioventù, d’ung e l’at’r sesso DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia).

ses (gad., grd., fas., LD) ↦ ses.

sescion Ⓔ it. sessione 6 1844 sesión (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
gad. sesciun grd. sescion fas. sescion bra. sescion fod. sescion amp. sescion LD sescion
s.f. Ⓜ sescions
serie di sedute di una commissione, di un’assemblea, di un collegio giudicante (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sessione, seduta Ⓓ Session, Sitzung ◇ a) Se in sescion i é come toutes, / là no ocore, che s’i caze Se in sesión i e come tòutes, / la no ocore, che s’ i caz̄e DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); b) L’istà de aost l’é jit via n le scole, giusta che i fajea sescion. L’istà da Aost le žit via n le skole, justa ke i fažea šešióng. BrunelG, TomasKuz1861:1 (bra.); c) Una ota in sescion / ‘L ea stà doi a propone, / E a dì ra so opignon / Su una roba che inpone Una ótta in Session / L’ea stá doi a propone, / E a dí ra só opignon / Su una roba che impone Anonim, Monumento1873:2 (amp.).