Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/924

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


servidour
889


serpënt (gad., Badia) ↦ serpent.

serví (Badia) ↦ servì.

servì Ⓔ SERVĪRE (EWD 6, 207) 6 1445 seruiray 1 fut. (WolkensteinO, DoFraigAmorß1445*-1979:105)
gad. sorví mar. sorví Badia serví grd. servì fas. servir caz. servir bra. servir fod. servì amp. servì LD servì MdR servì
v.tr. Ⓜ servesc
1 lavorare alle dipendenze altrui, detto di domestici (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ servire Ⓓ dienen ◇ a) Ve, ie te serve tan d’ani, y mei fat velch contra ti cumand Ve, je te serve tang d’agn, y mei fat velc contra ti cumand HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); b) vèrda! gé te serve jà tenc de egn, e no é mai dejobedì a tie comandi vèrda! je te serve shà teng d’eng, e no é mai deshobedí a tie comándi HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); c) Jà l é mo cotán de agn, che sierve, e no n’è mei falé a chël, che me comaneiva Dgia l’e mo cotan de agn, che sierve, e no n’hé mei fallé a cal, che me comaneiva HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); d) Ciarede, iö ves servi da tan d’agn, y ne s’á mai dejobedí Ciarède, ièu ve sèrve da tang d’agn, e ne s’ ha mai dosobedì FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); e) e s’i crida, el no s’inpaza, / ch’el no serve a pì paroi e s’ i crida, el no s’ inpaz̄a, / ch’el no sèrve a pi paroi DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); f) l’é na pera pìciola. Dapò semper la servìa, l Salvan ge volea ben. lö na pöra pitscholô. Dapô semper la serviô l’Salvan gö vôlöa bön. ZacchiaGB, DoiSores1858*:2 (bra.)
2 adoperarsi per i bisogni altrui, essere utile agli altri (gad., grd. G 1923; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod.) Ⓘ servire Ⓓ bedienen ◇ a) Dut serviré Dutt seruiray WolkensteinO, DoFraigAmorß1445*-1979:105 (grd.); b) Lascete tu drët servì, / Doduman che l ie ti di! Lashete tu drët servì, / Do duman ke l ie ti di! PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); c) Vá do furnel a sorví sëgn tüa fia / y státun pro d’ëra fin al sonn dl’Aimaria! Va dô fornel a servî śëgn tüa fia / y státen pro d’ëla fin al sonn dl’ aimaría! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); d) Al vá da süa ciasa ala ciasa de Dî, / Por fedel le sorví süa vita ch’al vir. Al va da süa tgiasa alla tgiassa de Díe, / Per fedel lʼ servi süa vita ch’al vì. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
3 assistere durante la messa (gad.) Ⓘ servire Ⓓ dienen ◇ a) Y chi trëi proi che le serv sön alté, / Ala parüda oressi cuaji indoviné, / Ai é pa parënc de Siur Primiziant E chi tráj proi che l’serf song altè, / Alla parüda oressi quas’ indeviné, / Ai è pa parántg de Sior Primiziant PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
v.intr. Ⓜ servesc
per lo più nel passivo, giovare, essere utile a un fine, contribuire a un buon esito (gad., grd., fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ servire Ⓓ dienen, nützen ◇ a) el i mena par ra berna, / el i reje da volpon, / El i serve da luzerna el i mena para berna, / el i rège da volpón, / El i sèrve da luz̄èrna DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); b) Por lincerna sorvî la löna / ala fia de Iocl ch’arjignâ la cöna. Per lincerna servía la lüna / ala fia de Iocl ch’anjignava la cüna. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); c) vigni cossa, finamai les spines, che punj, mëss sorví a pordiché la pora y bunté paterna d’Idî vigne cosa, finmai les spines, che punc’, mess’ servì a p’rdicchè la pora e bontè paterna d’Iddì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia); d) "Os pö ince semplizi y cari edli de iat", dijôra, ’ci os me sorvis de capara dl amur d’Idî "Os pou incie semplizi e cari oudli d’giatt" dijōla, ci os m’servīs d’caparra d’l amur d’Iddì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia); e) "Sci, sci", a po dit Franz cun la legrimes ti uedli, "Die s’ à servì de vosta usc per me salvé. "ši, ši", a pǫ dit frants ku la̤ lę́grímęs t’ i úedli, "díe s’ a sę̆rví dę vǫ́šta̤ uš pę̆r mę sa̤lvę́. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
p.p. come agg. Ⓜ servis, servida, servides
di chi rimane soddisfatto di quanto doveva essergli fatto, reso e simile (gad., grd. F 2002, fas., fod., amp., LD, MdR) Ⓘ servito Ⓓ bedient ◇ a) Chilò! Restede servì. / Cotant me tóchel da ves dè? / Ël fej iüsta caranta reinesc. Quilò! Restéde servì. / Cotant me tocchel da ves dè? / Ël feŝ jüsta quaranta rëineŝ. DeRüM, CotagnDeBrac1833-1995:246 (MdR); b) O jide magari t’Al Plan de Marou / che sarëis sorvis sciöche fosses n prou. O jide magari t’Al Plan de Marô / che sarês servis sciöco fosses un prô. PescostaC, BonesEghes1858-1994:230 (Badia).

servì (grd., fod., amp., LD, MdR) ↦ servì.

servidëur (grd.) ↦ servidour.

servidor (fas., caz., amp.) ↦ servidour.

servidou (fod.) ↦ servidour.

servidour Ⓔ deriv. di servì (EWD 6, 207) 6 1763 servedù ‘famulus’ (Bartolomei1763-1976:98)
gad. sorvidú mar. sorvidú Badia servidú grd. servidëur fas. servidor caz. servidor fod. servidou col. servitor amp. servidor LD servidour MdR servidù
s.m.f. Ⓜ servidours, servidoura, servidoures
chi svolge umili servizi alle dipendenze di una persona o di una famiglia (gad. B 1763; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002, MdR) Ⓘ servo, famiglio Ⓓ Knecht, Diener ◇ a) Al á cherdé n sorvidú, y damané, ci che chësc foss. E hà cardè ‘n servidu, e damané, tgi che chast fossa. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); b) canche l ie unì, y rua daujin da cësa, audivel sunan y balan. Y à cherdà un di servidëurs, y damandà, cie che chësc ie pa. canche el joe uní, y rúa d’ausching da tschiesa, audivel sunang y ballang. Y ha cherdá ung dei servidoures, y domandá, chié che chest joe pa. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); c) Ma l pere disc a suoi servidous: Jì delongo a tò l plu bel guánt, vestilo e meteie ite ntel deit l anel Ma ‘l pére diss a suoi servidous: Schí de longo a tó ‘l plu bel govant, vestílo e mettéje ite ‘n tel deit l’anel HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); d) Iö menerà mi servidù da vos, per avisé vosta signura so, ch’ëla ne ves aspete. Jeu menerà mi servidù da vos, per avvisé vosta Signura só, ch’ëlla ne ves aspétte. DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254 (MdR); e) inte la Sacra Scritüra vëgn ćiamà i servidus prosc e da bëin a gode les ligrëzes de le Signore inte la sacra scrittüra vëgn çhiamà i servidus proŝ e da bëiǹ a gode les ligrëzzes de le Signore DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:270 (MdR); f) e in chera ota el và da un scior a fei el servidor, e el ‘l à mandà inz’ un so masc pede i porciei e in chra vota el va da un sior a fèi el servidor, e el l’ha mandù inz’ un so mas pède i porciei ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); g) E canche gé n gran segnor / Vegniré con n servidor / A te portèr da magnèr / E dapò a se maridèr. Ö chan chö iö un gran sinior / Vönirö con un servidor / A tö portär da magniär / Ö dapô a sö maridär. ZacchiaGB, CianzonValDeSora1858*-1995:167 (caz.); h) I sorvidus dl düca, les signures dla duchëssa, salta adalerch plëgns de morvëia I servidūs d’l duca, les signures d’la duchessa, salta adarlerc plengn’s d’morvouia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:115 (Badia).