Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/926

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


setcent
891


sescion (grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ sescion.

sesciun (gad.) ↦ sescion.

seslèr (fas.) ↦ sejolé.

sessaben (fas., fod.) ↦ samben.

sessache Ⓔ comp. di se + savei 3 + che 6 1860 sesáche (IoriG, InjignàLet1860*-2013:402)
gad. sessache fas. se sà che caz. sessache fod. sessache amp. se sa che LD sessache
avv.
proprio; esattamente, giusto, precisamente (gad. DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ appunto, altroché, certamente Ⓓ natürlich, gewiss, sicher ◇ a) Volede dormir chiò, e? L’à domanà l’ost al forest (Renzo di nome) tel se arvejinèr al desch. Sessache, l’à responet Renzo: N let ala bona voi, bèsta che i lenzei sie de lesciva nec Vollede dormir chió eh? la domaná l’Ost al foresto (Renzo di nome) te se avesiner al desch. Sesáche, la responet Renzo: Un let alla bona voi, besta che i lenzei sia de lesciva netcs IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.).

sessache (gad., caz., fod., LD) ↦ sessache.

sessanta Ⓔ SEXĀ(GI)NTA (EWD 6, 209) 6 1763 sessanta ‘sexaginta’ (Bartolomei1763-1976:98)
gad. sessanta mar. sessanta Badia sessanta grd. sessanta fas. sessanta fod. sessánta col. sessanta amp. sessanta LD sessanta
num.
numero composto da sei decine (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sessanta Ⓓ sechzig ◇ a) Dl otcënt carantun söl medejim post, / Y da fá n pü’ de festa chiló sö dal ost. / Dl sessantetrëi spo n’atra plü bela, / De Siur Pire Mersa la Mëssa novela Dell’ ottciant carant’ ung sol medesimo post, / E da fa ‘ng pü de festa chilò sö dall’ ost. / Del sessante trái despò un attra plö bella, / De Sior Pire Mersa la Mássa novella PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

sessanta (gad., mar., Badia, grd., fas., col., amp., LD) ↦

sessanta.

sessánta (fod.) ↦ sessanta.

sest Ⓔ it. sesto ‹ SEXTUS (EWD 6, 211) 6 1813 sesta f. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. sesto mar. sesto Badia sesto grd. sest, sesto fas. sest caz. sesto fod. sesto amp. sesto LD sest
num. Ⓜ sesć, sesta, sestes
corrispondente al numero sei in una successione o in una classificazione (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sesto Ⓓ sechster ◇ a) V’adore pra chësta sesta Stazion, redentor plën d’amor suià ju dala bona Veronica V’adore pra chasta sesta Stazion, redentor plein d’amor sujà shu dalla bona Veronica RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.).

sest (grd., fas., LD) ↦ sest.

sesto (gad., mar., Badia, grd., caz., fod., amp.) ↦ sest.

set Ⓔ SEPTEM (EWD 6, 211) 6 1763 set ‘septem’ (Bartolomei1763-1976:98)
gad. set mar. set Badia set grd. set fas. set caz. set bra. set fod. set col. set amp. sete LD set MdR set
num.
il numero intero che, nella successione dei numeri naturali, segue immediatamente al sei (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sette Ⓓ sieben ◇ a) N pice müt de set a ot agn pitava mefo n dé e se lamentava ch’ël i dorô le vënter. ‘Ǹ picće mütt de sett a òtt agn pittava meffo ‘ǹ dé e se lamentava ch’ël i dorô le vëntr. DeRüM, MütPitava1833-1995:278 (MdR); b) Lasce rejon / De chel che é let / Fin al numer set / A Don Sepon. Lasse resong / De chel che é let / Fin a l numer set / A Don Sepon. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:264 (bra.); c) E canche te sarès pa n pera stenta / E che no te ès pa più polenta / E ti es pa soula a vadagnèr / E sie o set che vel magnèr. Ö canchö ti saräs pô n pörâ stöntô / Ö chö non ti äs pô più polentâ / Ö ti äs po soulâ a vadagnär / Ö siö o set chö völ magniär. ZacchiaGB, CianzonValDeSora1858*-1995:166 (caz.); d) Passando par na vila, sete o oto / i cridaa fra de lore e i se dijea Pašando par na vila, sete o oto / i cridaa fra de lore e i se digea DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); e) Sarà stat le set vace un fregol grasse de l’Austria, ma delongo dapò l é capità le set magre a se le divorà. Sarà stat le sett vaĉĉe un fregol grasse dell’Austria, ma de longo dapò l’è capità le sett magre a sele divorà. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); f) Al é bele set agn, ch’ai pita por mia mort, y da set agn incá ne n’ái mai plü aldí nia d’ëi. El è belle sett angn’, ch’ei pitta pur mia mort, e da sett angn’ ingcà nen ai mai plou aldì nia d’ei. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:95 (Badia)
s.f. pl.
le ore sette del mattino, le diciannove (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ sette Ⓓ sieben ◇ a) Taca sö la camejöla / y les cialzes da ciampanela! / Vátun sëgn sön let / por lové dales set. Taca sö la camijela / y les ćialzs da ćiampanela! / Vat’an sëgn sön let / pur levè dals set. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia)
sec scherz. soprannome scherzoso con cui si designano gli abitanti di soraga (fas. R 1914/99) Ⓘ sette scherz.Ⓓ Siebener scherz. ◇ a) Pitores, beches da la val / E pelacrisć, musciac, concéres / Segnores, sec, en curt duc peres / Fascegn! scusonse; nia permal! Pittoress, becchess da Laval / E pellacristg, mussatg, concieress / Signoress, setg ‘n curt dutg peres / Fassegn! scusonsse; nia per mal! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.).

set (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., col., LD, MdR) ↦ set.

setanta Ⓔ SEPT(U)Ā(GI)NTA (EWD 6, 212) 6 1858 settanta (ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:2)
gad. setanta mar. setanta Badia setanta grd. setanta fas. setanta bra. setanta fod. setànta amp. setanta LD setanta
num.
numero composto da sette decine (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; DLS 2002, amp. A 1879; Q/K/F 1985; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ settanta Ⓓ siebzig ◇ a) A scì l’é na gran meseria. Scouta cò aee n bel pé de manc e i é cognui vener per setanta toleres e mete pegn che n cogne dar cincanta sun sta vacia. A schi lö nô gran miseria. Scôuta cò aöö un bel pö de mantsch ö i ö cognui vöner per settanta tôleres ö metö peng chö n’cognö dar tschincanta sun stô vatscha. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:2 (bra.).

setanta (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., amp., LD) ↦

setanta.

setànta (fod.) ↦ setanta.

setcent Ⓔ comp. di set + cent 6 1879 set ciant (PescostaC, MëssaPescosta1879:4)