Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/915

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


segurtà
880


segurtà (grd., fas.) ↦ segurté.

segurté Ⓔ deriv. di segur (EWD 6, 248) 6 1763 fà segurtè ‘fidejubeo’; segurtè ‘vas’ (Bartolomei1763-1976:80, 98)
gad. segurté mar. sogürté Badia sigorté grd. segurtà fas. segurtà LD segurté
s.f. Ⓜ segurtés
difesa, riparo da pericoli, danni e simili (gad.) Ⓘ protezione Ⓓ Schutz, Sicherheit ◇ a) Al é meso de palajé ia döt: por nosta segurté fajundela dé joramënt, de n’arbandoné mai chësta boscaia pur nosta sugurtè fasceund’ la dè jorament, d’n’arbandonè mai chesta boscaia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia); b) T’es debl, al é vëi, mi püre möt, mo Idî, che protege na dona timida, desco iö sun, ch’ara trionfëia porsura i lus, Idî sará tüa segurté cuntra vigni mala bestia T’ es debl, el è vei, mi pure mūtt, mo Iddì, che protegge na donna timida, desco iou sung, ch’ella trionfeia pur sura i lŭs, Iddì sarà tua sogortè cuntra’ vigne mala bestia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia).

segurté (gad., LD) ↦ segurté.

sei (fod.) ↦ seit.

sëi (mar.) ↦ savei.

sëi (gad., mar., Badia) ↦ seit.

seida Ⓔ SĒTA (EWD 6, 182); per i significati ‘setola’ e ‘confine’ cfr. Gsell (1996b:235) 6 1833 de sëda (DeRüM, EhJan1833-1995:250)
gad. sëda mar. sëda Badia sëda grd. sëida fas. seida moe. seda fod. sëda col. seda amp. seda LD seida MdR sëda
s.f. Ⓜ seides
1 fibra tessile ricavata dal bozzolo del baco da seta; tessuto pregiato costituito da tale fibra (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ seta Ⓓ Seide ◇ a) Portéme mies ćialzes de sëda. Porteme mies çhialzes de sëda. DeRüM, EhJan1833-1995:250 (MdR); b) Vos femenes un noo ciameśoto / De seda el palegren da canpanoto Vos femenes un novo ciamesoto, / De seda el palegren da campanoto DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); c) Suvënz à chël, [che] che ie spintlà, de bon’opres bela cumpëida, / Ntant che l rich cun gran pompa se furnësc te or y te sëida. Suënz hà chëll, jè spintlà de bon’ opres bölla cumpëida, / ’Ntaŋchë ‘l rich con graŋ pompa së furnës̄ t’ òr y te sëida. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) la fia de n düca ausada a mangé fora de massaries d’or y d’arjënt, trata sö en porpora y sëda la fia deng duca auſada a mangiè fora d’massaries d’or e d’arjent, tratta sou in purpura e seda DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia)
2 pelo particolarmente duro e resistente del dorso dei maiali e dei cinghiali o della coda dei cavalli (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; DLS 2002, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ setola Ⓓ Borste
3 lunga striscia d’erba che funge da confine fra due prati (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; DLS 2002, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ confine fra due prati, lunga striscia d’erba che funge da confine Ⓓ Rain, Grenze zwischen zwei Wiesen.

seida (fas., LD) ↦ seida.

sëida (grd.) ↦ seida.

seidesc Ⓔ SĒDECIM (EWD 6, 184) 6 1763 saedes ‘secdecim’ (Bartolomei1763-1976:95)
gad. sëdesc mar. sëdesc Badia sëdesc grd. sëidesc fas. seidesc bra. seidesc moe. sedesc fod. sëdesc amp. sedesc LD seidesc
num.
numero composto da una decina e sei unità (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sedici Ⓓ sechzehn ◇ a) set e cinch doudesc e cater seidesc set ö tschinc dôudesch ö catter seidesch ZacchiaGB, Scola1858*:1 (bra.).

seidesc (fas., bra., LD) ↦ seidesc.

sëidesc (grd.) ↦ seidesc.

seira Ⓔ SĒRA (EWD 6, 204) 6 1763 da saera ‘vesper, occasus’ (Bartolomei1763-1976:76)
gad. sëra mar. sëra Badia sëra grd. sëira fas. sera caz. sera bra. sera fod. sëra col. sera amp. sera LD seira MdR sëra
s.f. Ⓜ seires
tarda parte del giorno che va dal tramonto al principio della notte (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005; DLS 2002, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sera, serata Ⓓ Abend ◇ a) Una sera can ciatone / come chesta in duto l’an… / ce te par Marieta śone? Una sera can ciatone / come chesta in duto l’an… / cie te par Marieta zone? DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108 (amp.); b) I fredesc y la surans de na muta, che fova per se maridé, dijova na sëira: Śën sor! recordete po d’avëi pazienza I frèdeŝ y la suràŋs de na mutta, chë fòa per së maridè, dis̄ova na sëira: Zëŋ sor! reccordetë pò d’àvëi pazienza VianUA, FredescSurans1864:197 (grd.); c) Oh che bela sera, oh che bela luna. o chö bellô sörô, ö chö bellô lunô. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:1 (bra.); d) Ades ’es se dà anche el sbeleto / Par se bete sul museto / Se vede da bonora a sera / Che ’es se canbia de ziera. Ades es se dà anhe el sbeleto / Par se bete su’ museto / Se vede da bonora a sera / Che es se cambia de ziera. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); e) Les sëres cina tert stôra a firé cun sües camerieres, spo sce la löna ilominâ le ciastel Les seres cina tert stēla a firè cung suus camerieres, spo se la luna illuminā ‘l ciastell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia)
bona seira (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ buona sera Ⓓ guten Abend ◇ a) L se tira apede chisc e l veit che i é de trei che dombra scioldi apede fech. E l disc "Bona sera!" El se tira apede kiš e l veit, ke i e de trei, ko dombra šoldi apede fek. El l diš "Bona sera!" BrunelG, Cianbolpin1866:12 (caz.); b) Bona sera e ben venuto compare! Bona sera e ben venuto compare! AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.) ◆ da

seira (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985, LD DLS 2002) Ⓘ di sera Ⓓ abends ◇ a) Da sera l’é jit a dormir sul fegn. Da sörô lö schit a dormir sul föng. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:1 (bra.); b) Da sëira, canche do la fadies tu ves a durmì, / Auza la mënt y l cuer a Idie, che l uebe te custodì. Da sëira, caŋchë do la fadìes tu vès a durmì, / Auza la mënt