Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/870

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


sant
835


gad. sanlascé mar. sanlascé Badia sanlascè grd. sanlascé fas. sanlascèr bra. sanlasciar fod. sanlascé LD sanlascé MdR sanlascè
v.tr. Ⓜ sanlascia
praticare un salasso, sottoporre a salasso (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ salassare Ⓓ zur Ader lassen ◇ a) Chësta doman m’à aconsié zacà de me fà sanlascè. Questa domaǹ m’ha acconsié zaccà de me fa sanglascè. DeRüM, OhAmico1833-1995:256 (MdR).

sanlascé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ sanlascé.

sanlascè (Badia, MdR) ↦ sanlascé.

sanlascèr (fas.) ↦ sanlascé.

sanlasciar (bra.) ↦ sanlascé.

sann Ⓔ SĀNUS (EWD 6, 35) 6 1763 san ‘sanus’ (Bartolomei1763-1976:95)
gad. sann mar. sann Badia sann grd. sann fas. san caz. san bra. san moe. san fod. sann col. san amp. san LD san MdR sann
agg. Ⓜ sagn, sana, sanes
1 che non ha malattie, infermità, disturbi, che gode di buona salute fisica e psichica (gad. B 1763; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sano Ⓓ gesund ◇ a) Chësc dess te fá alegher y dër sann, / che te pois gní n ater ann / a imparé franch le todësch Käsch döstë fa allöger, e där san, / Che të posse gnì un ater an / A imparë franc il todeschc PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); b) Ne sëise pa tan mat, / A jì mo sëura mont. / Vo sëis mo jëunn y sann, / Per nëus fossel n dann. Ne sëise pa tan mat, / A ſhi mo sëura mont. / Vo sëis mo ſhëun i sann, / Per nëus fossel n dann. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); c) E chëst é propi le punt che le fej dërt abil por le stato militare, dè de chël ch’inte chëst stato ne pòn avëi d’atra jënt che de bëin fata, bëin metüda e sana. E quëst é propi le punt che le feŝ dërt abil por le stato militare, dè de quël ch’inte quëst stato ne pòn avëi [d’] atra ĝënt che de bëiǹ fatta, bëiǹ mettüda e sana. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR); d) n pech da vin / Co la taza te man / Algegher e san / Disc don Valentin n pech da vin / Colla tazza te man / Agliegher e san / Diss Don Valentin PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261 (bra.); e) Perché l’era n bel tous, ros e bianch desche n pom e san desche n pesc. Perke l era n bel tous, ros e biank deske un pom e san deske n peš. BrunelG, Cianbolpin1866:4 (caz.); f) Anpezane sci pardiana, / Podesson buscià ra man, / S’aesson come a Coiana / Dute cuante el zarvel san. Ampezzane si par diana, / Podesón buscià ra man, / S’ avessòn come a Coiana / Dute quante el zarvell sàn. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:13 (amp.); g) Ciari a to fi, frësch y vi, cun les massëdles rostes, sciöche na porpora, sann y gaiert Ciari a to fì, fresc e vī, colles masselles rostes, sceoucche na porpora, san e gaiert DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia)
2 che dà salute, che giova alla salute (gad. DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ salubre, salutare, benefico Ⓓ gesund, gesundheitsfördernd ◇ a) N gote de vin do le cafè é sann ël, e mascima le bun vin ne dezipa mai nia ël. Uǹ gòte de viǹ dò le caffè é san ël, e masŝima le buǹ viǹ ne decipa mai nia ël. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:243 (MdR); b) sopolida te chësta grota frëida, scöra, zënza löm de sorëdl, zënza n pü’ de cialt, y aria sana soppolida te chesta grotta freida, scura, zenza lum de sored’l, zenza ‘ng pude cialt, e aria sana DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia)
3 che ha superato un pericolo, anche grave, senza subire alcun danno (gad., grd., fas. R 1914/99; DILF 2013, fod., amp., LD, MdR) Ⓘ salvo Ⓓ heil, unverletzt ◇ a) E chest ge à dit, l’é vegnù to fra, e to père à mazà n vedel engrassà, percheche l l’à ciapà san de retorn. E chest j’a dit, l’é vegnú to frà, e to pére a mazzá un vedél ingrassá, perché che ‘l l’a tgjapá san de retorn. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); b) Chësc i à dit: Ti fra ie unì, y ti pere à mazà n vadel gras, percie che ël l à inò giapà sann (nton). Chest li ha dit: Ti frá joe uni, y ti pére ha mazzá ung vedöl grass, pertgie ché el l’ha inó tgiapá sann (intong). HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); c) To fradel é vignù, e to pere à mazé n vedel ngrassé, percieche l l à recevù sann. To fradél é vignú, e to pére ha mazzé ‘ng vedel ‘ngrassé, pertgiéche ‘l lo ha retschevu san. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); d) anché volon fèr n bèst, perché se à troà chest fi amò vif e san, che se l cherdea perdù e mort inché volòng fèr ung best, perché se ha troà chest fì amò vif e sang, che sel credèa perdù e mort SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); e) percie ch’on giapà chësc fi vif y sann, che minan che foss piers y mort perciè ch’ong giappà ches fì vif i san, che minang che fos piers i mort SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); f) perché on ciatà sto me fiol vivo e san che credeon ch’el fosse morto perché hon ciatà sto me fiol vivo e san che credevòn ch’el fosse morto ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); g) Mesanuote batea ra meridiana / co son ruà inze piaza e see contento / de m’aé portà fora ra pel sana / Inze piaza el fajea proprio spaento Meza nuote batea ra meridiana / co son ruà inže piaža e see contento / de m’avé portà fora ra pel sana / Inže piaža el fegea proprio spaento DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.)
sann y enton (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sano e salvo Ⓓ kerngesund, unversehrt ◇ a) Bossi po drët bel la man, / Dì: sëis’ a bën nton y sann? Bossi po drët bel la man, / Di: sëise bën nton i san? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) al fô bëgn debojëgn de fá n past, y s’ la gode, porcí ch’al é gnü chësc to fre sann y intun, ch’an cherdô pordü y mort al fòo bagn de bosagn de fà un past, e s’ la gòde, porchcì cal è gnù cast to frè sang e in tung, ch’ang credò pordù e mort FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); c) A l’odëi tan sann y intun / Se goduns’ ch’al é tan bun. Al odai tang san ë intung / Së godons ch’Al ë tang bung. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia); d) díi ai düchesc de Brabant, ci che te sëntes tl cör, y ciara d’i condü sagns y intun te mi brac dii ai duchesc’ de Brabant, cicche t’ sentes t’ l cour, e ciara di condū sangn’s e intung t’ mi bracc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia).

sann (gad., mar., Badia, grd., fod., MdR) ↦ sann.

sant Ⓔ SANCTUS (EWD 6, 36) 6 1632 (la) santa (Cattolica fede) (Proclama1632-1991:160)
gad. sant, san mar. sant S. Martin sant Badia sant grd. sant, san fas. sènt, sèn caz. sènt bra. sènt fod. sánt, sán col. sant, san amp. santo LD sant MdR sant
s.m.f. Ⓜ sanc, santa, santes
chi, per diretta esperienza del divino o per eccezionali virtù, ha raggiunto la perfezione nella vita religiosa (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS