Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/873

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


sapient
838



gad. sapiënt mar. sapiont Badia sapiënt grd. sapient fas. sapient fod. sapient amp. sapiente LD sapient
agg. Ⓜ sapienc, sapienta, sapientes
che denota saggezza, esperienza o notevole abilità (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sapiente, saggio Ⓓ klug, weise ◇ a) Mirabl é Idî en süa infinita bunté, y imensamënter sapiënt riguardo ai mesi por nes mantigní Mirabile è Iddì in sua infinita bontè, e immensament’r sapient riguardo ai mezzi pur nes mantignì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97 (Badia); b) Ma mparëde nce de chësc sapient orden de Die l’util’ aurità, che l ne foss nce per nëus no bon, sce nes assan blot dis sarëini ma̤ mpa̤rá̤dę ntxę dę k’š sa̤píent ǫrdn dę díe l’útil’ ouritá, k’ l nę fos’ ntxę pę̆r nóus no boŋ, šę nęs a̤sán blot dis sa̤rá̤iny RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.).

sapient (grd., fas., fod., LD) ↦ sapient.

sapiënt (gad., Badia) ↦ sapient.

sapiente (amp.) ↦ sapient.

sapienza Ⓔ it. sapienza ‹ SAPIENTIA (EWD 6, 42) 6 1865 sapiënza (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
gad. sapiënza mar. sapionza Badia sapiënza grd. sapienza fas. sapienza fod. sapienza amp. sapienza LD sapienza
s.f. Ⓜ sapienzes
vasta, completa e approndita conoscenza delle cose (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ sapienza, saggezza Ⓓ Weisheit ◇ a) Idie, che cun sapienza zënza fin regirea dut. Iddie, chë con sapiënza źënza fiŋ regirèa dutt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) Élo śentes da talento / Scusà… Besties se voré… / Ceun miracol, ceun contento, / De sapienza e de virtù. Elo zentes da talento / Scusà… Besties se vorè… / Ce un miracol, ce un contento, / de sapienza e de virtù. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:18 (amp.); c) Basta che se lasciunse condü, la providënza, bunté y sapiënza d’Idî nes mëna sigü le plü bëgn por döta la vita Basta ch’s’ lasceungſe cundù, la provvidenza, buntè e sapienza d’Iddì nes mena sigū ‘l plou bengn’ pur dutta la vita DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97 (Badia).

sapienza (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ sapienza.

sapiënza (gad., Badia) ↦ sapienza.

sapiont (mar.) ↦ sapient.

sapionza (mar.) ↦ sapienza.

saprament Ⓔ dt. Sapprament, deformazione di dt. Sakrament (GsellMM) 6 1828 sapramënt! (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65)
grd. sapramënt
interiez.
espressione che esprime rabbia, meraviglia, ammirazione, stupore (grd.) Ⓘ accidenti Ⓓ potztausend ◇ a) Stajon aliegramënter, / Potztausend sapramënt! Staſhon aliegramënt, Potztausend sapramënt! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.).

sapramënt (grd.) ↦ saprament.

sarà (col., amp.) ↦ saré.

saré Ⓔ SERĀRE (EWD 6, 42) 6 1763 sarè ‘claudo’; serà ite ‘includo’ (Bartolomei1763-1976:96, 98)
gad. saré mar. saré Badia sarè grd. saré fas. serèr bra. serar moe. serar fod. saré col. sarà amp. sarà LD saré
v.tr. Ⓜ sera
1 muovere il dispositivo di chiusura di un oggetto in modo da ostruire il passaggio o l’accesso (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ chiudere, serrare Ⓓ schließen, sperren ◇ a) Se Piere de Valiere / Gioura (siera) te gliejia l viere / Chël orghen ci n rumour! Se Pìere de Valiere / Gieura (Siarra) te glieṡia el viere / Cal orghen çh’ en remou! PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.)
2 chiudere dentro per segregare, proteggere o mettere al sicuro (gad.) Ⓘ rinchiudere, chiudere Ⓓ einschlie ßen ◇ a) intan ch’al aspeta la resposta, la fejel saré tla tor plü spaventosa dl ciastel intang ch’el aspetta la resposta, la fescel serrè t’ la torr plou spaventoſa d’l ciastell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia)
3 sospendere o cessare un’attività commerciale (fas.) Ⓘ chiudere Ⓓ schließen, zusperren ◇ a) Canche i à vedù che Scemon sera / I disc, ades scì jon a Pera. / Ades zenza paura podon jir, / Che ogneun sarà a dormir. Kanke i ha vedù ke Sémong sera / I diš, adés ši žong a Perra. / Adés zenza paura podóng zir, / Ke ognùn sarà a dormìr. BrunelG, MusciatSalin1845:8 (bra.)
saré daite (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rinchiuso Ⓓ eingesperrt ◇ a) mo al ne tolô sö degöna parora de consolaziun, y sun stô dagnora saré daite, te stanza de Genofefa mo el nè tolō sou d’guna parora d’consolaziung, e sung stē dagnara sarè daìte, te stanza d’Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia) ◆ saré pro (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ chiudere a chiave Ⓓ verschliessen ◇ a) Sce dijëis de n tò de riches, / Ve daral de bur gran bliches, / Sarerà i uedli pro, / Ciniarà da nuef - de no. Se disêis d’ên to de rìcches, / Vê daràl de bur gran bliches, / Sarrerà i vuodli prò, / Tschignerà da nuêf - de nò. PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.) ◆

saré su 1 (gad., fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. DLS 2002) Ⓘ sbarrare Ⓓ verschliessen ◇ a) Le pröm vare fô ala stanza de süa sposa, che Golo â saré sö dopo ch’al l’â metüda te porjun ‘L prum vare fō alla stanza d’sua sposa, che Golo ā sarrè sou dopo ch’el l’ā m’tuda te p’rjung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (gad.) 2 (gad.) Ⓘ sbarrato Ⓓ verschlossen ◇ a) la porta dl sepolcher sarada sö cun n gran sas la porta d’l sepolc’r serrada sou cunung grang sass DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia) ◆ saré

via (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rinchiudere, imprigionare Ⓓ ein schlie ßen, einkerkern, einsperren ◇ a) Pöimpó, deache le Signur l’á lasciada sozede, ch’i sides sarada ia, mëss ester chësc mia fortüna Pouimpò, dea ch’l Signur l’ha lasceada suzzede, ch’i sii serrada ìa, mess’ estr’ chesc’ mia fortuna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia).

saré (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ saré.

sarè (Badia) ↦ saré.

sarëgn (gad., Badia) ↦ saren.

sarëinn (grd.) ↦ saren.

saren Ⓔ SERĒNUS (EWD 6, 45) 6 1833 sërëiǹ (DeRüM, GunstGlückes1833-1995:292)
gad. sarëgn mar. sarënch Badia sarëgn grd. sarëinn fas. seren fod. saren amp. seren LD saren MdR serëin
agg. Ⓜ sarens, sarena, sarenes
1 sgombro di nuvole (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L