Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/894

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


scior
859


dventè blanc sceoucche na pezza’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia).

sciodëza (Badia) ↦ sciodeza.

sciodo Ⓔ nordit. śodo ‹ SOLIDUS (EWD 6, 133) 6 1870 ʃoda f. (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
gad. sciode mar. sciodo Badia sciode grd. sciodo fas. sciodo moe. sciodo fod. sciodo col. sodo amp. sciodo
agg. Ⓜ sciodi, scioda, sciodes
1 che nel comportamento, negli atti, nelle parole e simili, denota ponderatezza, senso di responsabilità, coscienza (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. A 1879, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. A 1879, amp. A 1879) Ⓘ serio Ⓓ ernst, ernsthaft ◇ a) Chësc ne podôl capí, y süa morvëia y ligrëza ê colma, a odëi, che l’imagina tl taí fajô la grigna da rí, o la cira scioda, sciöch’ al la fajô istës. Chesc’ n’pudŏle capì, e sua morvouia e ligrezza ē colma, a udei, che l’immagine t’ l taì fajŏ la grigna da rì, o la ceìra sceōda, sceocch’ el la fajō istess. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia)
2 solido, consistente, ben fondato (fas., col.) Ⓘ sodo Ⓓ fest, solide ◇ a) La dimostra religion soda e timor de Dio. La dimostra religion ʃoda e timor de Dio. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

sciodo (mar., grd., fas., moe., fod., amp.) ↦ sciodo.

sciofer Ⓔ dtir. schåffεr (EWD 6, 134) 6 1864 ŝòffer (VianUA, LaurancVinia1864:194)
gad. sciofer Badia sciofer grd. sciòfer fas. sciofer caz. sciòfer bra. sciòfer moe. sciofer fod. sciofer col. sofer
s.m. Ⓜ scioferi
chi amministra qualcosa (gad. P/P 1966, grd. L 1933, caz. Mz 1976, bra. R 1914/99, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ amministratore Ⓓ Verwalter ◇ a) Canche l ie stat l’ëura de fé vëies à l patron cumandà a si sciofer, ch’ël dëssa dé a uniun unfat, cioè na munëida. Càŋchè ‘l jè stàt l’ëura de fè vëjes hà ‘l patron cumandà a si ŝòffer, ch’ël dëssa dè a ugn’ uŋ uŋ fàtt, ciòè na munëida. VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.).

sciofer (gad., Badia, fas., moe., fod.) ↦ sciofer.

sciòfer (grd., caz., bra.) ↦ sciofer.

scioldo Ⓔ it. soldo ‹ SOLIDUS (EWD 6, 135) 6 1844 sòde pl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116)
gad. scioldo Badia scioldo grd. scioldo fas. scioldo caz. scioldo bra. scioldo fod. scioldo col. soldo amp. soldo, sodo LD scioldo
s.m. Ⓜ scioldi
dischetto di metallo coniato per le necessità degli scambi, che ha lega, titolo, peso e valore stabiliti (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ soldo, moneta Ⓓ Geldstück, Kreuzer
fé scioldi (amp.) Ⓘ fare soldi, arricchirsi Ⓓ Geld machen, reich werden ◇ a) Con sta besties, figurae / Cuante sode che faron Castà bestiés, figurae / Quante sòde che farόn Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:24 (amp.) ◆

scioldi (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas. DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ denaro, soldi, quattrini Ⓓ Geld ◇ a) Che se calche poron / sode a inpresto el i domanda, / par che see ra tentazion, / el s’in và da r’outra banda. Che se calche poeròn / sòde a inpresto el i domanda, / par che see ra tentaz̄ión, / el s’in va da r’ z̄òutra banda. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); b) L’era cinch fenc che no aea scioldi Lera tschinc föntsch chö no aöa soldi ZacchiaGB, ZecheVita1858*:3 (bra.); c) l veit che i é de trei che dombra scioldi apede fech. l veit, ke i e de trei, ko dombra šoldi apede fek. BrunelG, Cianbolpin1866:12 (caz.); d) De dà via chi sode / Canche ‘l ea cassier; / Ma pì ai riche par i scode / Pì fazilmente, anche un miér. De dá via chí sode / Canché l’ea Cassier; / Ma pí ai ricche pai scode / Pi facilmente, anche un mier. Anonim, Monumento1873:3 (amp.); e) Ma se soldi ’es no ghin à / Debito ’es farà. Ma se soldi es no ghi n’ha / Debito es farà. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

scioldo (gad., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., LD) ↦

scioldo.

sciolé Ⓔ SĪBILĀRE (EWD 6, 125) 6 1866 sigolèr (BrunelG, Cianbolpin1866:16)
gad. sciuré mar. sciuré Badia sciuré fas. scigolèr caz. scigolèr bra. scigolar fod. sciolé col. siolà
v.intr. Ⓜ sciola
1 mandare un suono acuto e stridulo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ fischiare Ⓓ pfeifen ◇ a) l’era dut tant bel cet. Candenó l scouta mìngol e l sent scigolèr l era dut tan bel čet. Kandenò el skouta mingol e el sent sigolèr BrunelG, Cianbolpin1866:16 (caz.); b) O che mai él, che sciüra tan bel? O chě mai elle, che sciura tang bell? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia)
2 del vento, o di corpi che sibilano rompendo l’aria rapidamente (gad. V/P 1998; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ fischiare Ⓓ pfeifen ◇ a) Aldide, aldide, coche le vënt sciüra Aldide, aldide, cocche ‘l vent sciura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia).

sciolé (fod.) ↦ sciolé.

sciolé (fod.) ↦ sciuré.

sciolenamënter (Badia) ↦ solenamenter.

sciolene (Badia) ↦ solen.

sciolito (Badia) ↦ solit.

sciompl (mar.) ↦ scempl.

Sciomun (mar.) ↦ Scimon.

sćiop (col.) ↦ sclap.

sćiop (col.) ↦ sclop.

sćiopetà (col., amp.) ↦ sclopeté.

sćiopo (amp.) ↦ sclop.

scior Ⓔ ven. sior ‹ SENIOR (EWD 6, 255) 6 1763 sior(a) ‘dominus, domina’ (Bartolomei1763-1976:99)
gad. scior mar. scior Badia scior grd. scior fas. scior bra. scior fod. scior col. sior amp. scior LD scior
s.m.f. Ⓜ sciori, sciora, sciores
1 individuo raffinato, altolocato, benestante (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fas. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ signore Ⓓ Herr ◇ a) e anche el ‘l à scomenzà a aé biśoign, e in chera ota el và da un scior a fei el servidor e anche el l’ha scomenzà e avè bisogn, e in chra vota el va da un sior a fèi el servidor ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); b) Da un pormai, come che son, / a chi sciore ancuoi i ra cazo, / parché da ra so prejon, / éi na fuga, che me mazo. Da un pormài, come che son, / a chi sciore ancuói i ra caz̄o, / parché dara so pregión, / ei na fuga, che me maz̄o. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); c) In Italia vedé n vilazio, doi o trei palaz, laite doi o trei sior o tirannelli, e l rest cent barache e povertà e miserie. In Italia vedè un villazzio, doi o trei palaz, la ite doi o trei sior o tirannelli, e ‘l rest cento baracche e povertà e miserie. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); d) Al’ausënza dles sciores de ciastel comparësc Genofefa tl salun, i taca al sposo la spada ’cër la centöna All’ auſenza d’les Siores de ciastell comparesc’ Genofefa t’ l salung, i tacca allo sposo la spada