Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/918

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


sentà
883


semper (fas., caz., bra., col., LD) ↦ semper.

sëmper (MdR) ↦ semper.

semplize (gad., Badia, col.) ↦ scemplize.

semplizemënter (gad.) ↦ scemplizementer.

semplizità (fas.) ↦ scemplizité.

sen (fod.) ↦ segn.

sen1 Ⓔ DĒ SIGNU (Craffonara 1995, 47) / DĒ EX INDE (Gsell 1996b:235) 6 1763 desegn ‘nunc’ (Bartolomei1763-1976:77)
gad. sëgn mar. sën Badia sëgn grd. śën LD sen MdR desëin
avv.
ora, in questo momento, nel tempo attuale (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ adesso Ⓓ jetzt ◇ a) Ie te bince uni bën! / Es ntendù śën? / Lascete tu drët servì, / Doduman che l ie ti di! Ie te bince uni bën! / Es ntendù de ſën? / Lashete tu drët servì, / Do duman ke l ie ti di! PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) Śën ons bel ciantà, / Śën dëssel pa basté. / Nëus on dl dut bincià; / Śën jons a gusté. Sën onse bel ciantà, / Sën dëssel pa bastè. / Nëus on del dut bincià; / Sën ſhonse a gustè. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); c) Mo sëgn messun’ mangé y s’ la gode, porcí che chësc to fre fô mort, y é gnü indô vi; pordü, y indô ciaté. Mo saign messung mangie e s’ la góde, portgí che cast to fré fóa mort, e gnü in indo vì; pordü, e indo tgiaté. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); d) E can sëise pa jü a let? A les trëi. Desëin ne m’en feji pa plü mervöia, che levëis incö tant tert. E quaǹ sëise pa ĝiü a lett? A les trëi. Desëiǹ ne m’eǹ feŝi pa plü merveuja, che levëis incoeu tant tärd. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:248 (MdR); e) Fêjel frëit? / Desëin plöiel e ne fej plü tant frëit; mo chësta nöt passada àl dlacè e nevü. Feŝl frëid? / Desëiǹ pleujl e ne feŝ plü tant frëid; mó questa neut passada hal dlaćiè e nevü. DeRüM, CiTëmp1833-1995:249 (MdR); f) Sën Jan, sën lascete ma cunté, / I m’an feji n pü’ morvëia: / Che te t’as entopé sën de te maridé, / Che t’âs denant tan pücia vëia. Seng Schang, seng laschtö ma cuntö, / I mang föschi ng pü morvöja: / Chö tö tas ngtopö seng dö tö maridö, / Chö t’ as dönant tang pütgia vöja. AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); g) Ai sfodra rabiusc sciöche le diau sëgn les sables, / se tira de barest surafora ales sciables. Ai sfodra rabiusc sciöco l’diao śëgn les śables, / se tira d’barest sura fora ales sciables. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia); h) Śën sor! recordete po d’avëi pazienza, y no pensé de giaté dut l bel l bon, che l ie pa dlonch zeche. Zëŋ sor! reccordetë pò d’àvëi pazienza, y no pënsè de giatè dutt’ l böll ‘l boŋ, che ‘l jè pa dlonch zöchë. VianUA, FredescSurans1864:197 (grd.) ☟ ades
da sen (gad. V/P 1998, grd.) Ⓘ di adesso Ⓓ jetzig ◇ a) La luna flurësc / do piza de Saslonch; / la mutans da śën / à l vënter turont. La luna florasch / do pizza de sass long; / la muttans da deseng / ha ‘l venter turond. Anonim, LunaFlurësc1871:209 (grd.) ◆ da sen enlà (gad., MdR) Ⓘ d’ora in avanti, da adesso in poi, d’ora in poi Ⓓ von nun an ◇ a) Vátun y da sëgn inlá ne fá plü piciá. Vateng e da saign in lá ne fá plö pitgiá. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) No, ne sëise dessenada, iö ves impermëte de vegnì da desëin inlà plü gonot a ves ciafè. Nò, ne sëise dessenàda, jeu ves impermëtte de vegnì da desëiǹ iǹ là plü gonot a ves ćiaffè. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240 (MdR) ◆ da sen inant (gad.) Ⓘ d’ora in avanti, da adesso in poi, d’ora in poi Ⓓ von nun an ◇ a) Insciö la odarëise gonot da sëgn inant en rimprovero vi dl sanch spanü iniustamënter Ingsceou la udereiſe gonot da ſengn’ innant ‘ng rimprovero vì d’l sanc spanù ingiustament’r DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia).

sen (LD) ↦ sen1.

sen2 Ⓔ it. seno 6 1763 el segn ‘sinus’ (Bartolomei1763-1976:98)
gad. seno, sëgn † Badia seno fas. sen amp. sen
s.m. Ⓜ sens
parte anteriore del torace umano, compresa fra il collo e l’addome (gad., fas. DILF 2013, amp.) Ⓘ petto, seno Ⓓ Busen, Brust ◇ a) el me cuor el se consola / el me souta ca inz’el sen! el me cuor el se consola / el me souta ca inz’ el sen! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); b) Chësc mi seno debl y smagrí ne n’á nia por te. Chesc’ mi seno deb’l e smagrì nen à nia pur tè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia) ☝ piet.

sen (fas., amp.) ↦ sen2.

sen (bra.) ↦ senn.

sèn (fas.) ↦ sènt.

sèn (fas.) ↦ suen.

sën (mar.) ↦ sen1.

śën (grd.) ↦ sen1.

Sèn Jan 6 1856 Sen San (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268)
gad. San Jan fas. Sèn Jan bra. Sèn Jan fod. Sán Jan amp. San Jan LD San Jan
topon.
pieve della val di fassa (gad. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ San Giovanni Ⓓ San Giovanni ◇ a) Se i rua a Sèn Jan / Ge oute la zuca / Verscio sèn Luca Se i rua a Sen San / Gie oute la zucca / Verso sen Lucca PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.).

Sèn Jan (fas., bra.) ↦ Sèn Jan.

sené (grd.) ↦ semené.

śeneure (moe.) ↦ jeniever.

sëni (grd.) ↦ segn.

senial (grd.) ↦ seniel.

senië (grd.) ↦ segné.

seniel (grd.) ↦ segnal.

seniëur (grd.) ↦ signour.

seniëura (grd.) ↦ signoura.

senificat (grd.) ↦ significat.

senifiché (grd.) ↦ significhé.

senn Ⓔ SINNUS (germ. * sǐnnō -) (EWD 6, 198) / afrz. aprov. sen (DEI 5, 3454) 6 1878 senn (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12)
gad. sënn mar. sënn Badia sënn grd. sënn bra. sen fod. sënn LD senn
s.m. sg.
impeto rabbioso e incontrollato (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, bra. R 1914/99, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ rabbia, collera, ira Ⓓ Zorn ◇ a) mo cun dötes chëstes virtus incapaze de se gorné le sënn spezialmënter sce tizé da gelosia mo cung duttes chestes virtūs incapaze de se gornè ‘l senn spezialment’r se tizzè da gelosìa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia); b) Pescimes conseguënzes de n ri sënn. Pessimes conseguenzes deng rì senn. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia).

senn (LD) ↦ senn.

sënn (gad., mar., Badia, grd., fod.) ↦ senn.

seno (gad., Badia) ↦ sen2.

senó (fas., caz., bra.) ↦ scenò.

senò (fod., amp., LD) ↦ scenò.

śenoro (amp.) ↦ jeniever.

senpio (amp.) ↦ scempl.

senpre (amp.) ↦ semper.

sènt (fas., caz., bra.) ↦ sant.

sentà (col.) ↦ senté.