Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/900

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


sconé
865


1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ iniziare, incominciare Ⓓ beginnen, anfangen ◇ a) ai s’un jô demez un indolater scomencian dal plü vedl cina ai ultims ai sen schiva demez un indo l’ater scomantschang dal plö vedl tging ai ultimi HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) Ma chi che sentìa chest, se n jìa fora un dò l’auter, a scomenzèr dai più veies Ma chi che sentia chest, s’ inshiva fora un do l’auter, a scomanzer dai pglu vegles HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); c) Finch’ ël sofla le vënt da serëin, / Seraste pro tüć bëinvegnü; / Scomëncia mo le vënt da redus, / Seraste pro tüć malodü. Finch’ ël soffla le vënt da sërëiǹ, / Seraste prò tütg bëiǹ vegnü; / Scomënćia mó le vënt da redùs, / Seraste prò tütg mal odü. DeRüM, GunstGlückes1833-1995:292 (MdR); d) Con Dio aste scomencé, / Con Dio finëscela ince tö! Cong Dio astö scomöngtschö, / Cong Dio finëschöla ingö tö. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); e) La scomenza coscì: / Stajon algegres! Tin, ton, tan, / Come é sentì / Che l’à scrit per fascian. La scomenza cosi: / Stasong agliegres! Tin, ton, tan, / Come e senti / Che l ha scrit per Fassagn. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:263 (bra.); f) El Re, […], scomenzando da la ofeja fata a sta fémena, che punì con gran severità, l’é deventà un severiscimo persecutor El Re, […], scomenzando dalla offesa fatta a sta femena, che punì con gran severità, l’è deventà un severissimo persecutor SommavillaA, DecameronIXMOE1875:640 (moe.).

scomencé (gad., mar., fod., LD) ↦ scomencé.

scomencè (Badia, MdR) ↦ scomencé.

scomenciament Ⓔ deriv. di scomencé (EWD 6, 148) 6 1865 scumenĉamënt (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
gad. scomenciamënt mar. scomenciamont Badia scomenciamënt grd. scumenciamënt fod. scomenciament LD scomenciament
s.m. Ⓜ scomenciamenc
tempo, fase iniziale, prime mosse di qualcosa (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ inizio, principio Ⓓ Anfang, Beginn ◇ a) Rie y drët ert sarà tl prim l scumenciamënt de uni lëur, / Ma te puech tëmp te purteral gran vadani y bel unëur. Rië y drèt èrt sarà tel prim ‘l scumenĉamënt d’ugni lour, / Ma te puech tëmp të purterà ‘l graŋ vadagn y böll unour. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

scomenciament (fod., LD) ↦ scomenciament.

scomenciamënt (gad., Badia) ↦ scomenciament.

scomenciamont (mar.) ↦ scomenciament.

scomenzà (amp.) ↦ scomencé.

scomenzar (bra., moe.) ↦ scomencé.

scomenzé (col.) ↦ scomencé.

scomenzèr (fas., caz.) ↦ scomencé.

scomete Ⓔ it. scommettere (EWD 2, 236) 6 1833 scomëtt (DeRüM, FalscheFreunde1833-1995:292)
gad. scomëte Badia scomëte fas. scometer caz. scometer bra. scometer fod. scomëte col. scomete amp. scomete LD scomete MdR scomëte
v.tr. Ⓜ scomet, scometon, scometù
fare un patto tra due (o più) persone o parti, sostenenti affermazioni o previsioni diverse in relazione a un determinato fatto (gad. P/P 1966; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ scommettere Ⓓ wetten ◇ a) Amici che fede scomët / Inte la fortüna, / É neures che plöia impormët / E n’en dà degüna. Amici che fede scomëtt / Inte la fortüna, / É neúres che pleuja impormëtt / E n’eǹ da degüna. DeRüM, FalscheFreunde1833-1995:292 (MdR); b) De ra moda d’ingrassà, / de na conpra, d’un barato, / Voi scomete, ch’el i dà / su sti afare ‘l scaco mato. Dera mòda d’ingrasà, / de na conpra, d’un barato, / Voi scomete, ch’el i da / su sti afare ‘l scaco mato. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); c) Inz’ un an, ai ra dà bona / Iό scometo ce ch’i vó / R’assenblea busarona / Ra non é pì al so luό! In zun’ ăn, ai ra da bona / Io scommetto ce chi vò / Rassemblea busarona / A’ non è pi al sò luό! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:24 (amp.) ☝ mete pegn.

scomete (col., amp., LD) ↦ scomete.

scomëte (gad., Badia, fod., MdR) ↦ scomete.

scometer (fas., caz., bra.) ↦ scomete.

scomöie (gad., Badia) ↦ scomueve.

scomoviment Ⓔ it. scommovimento 6 1878 scommoviment (Anonim, Monumento1873:1)
gad. scomovimënt Badia scomovimënt
s.m. Ⓜ scomovimenc
forte stato di inquietudine, di sconvolgimento (gad. P/P 1966) Ⓘ scommovimento Ⓓ Aufregung, Bestürzung ◇ a) Le sodlot y les leghermes i sofiëia la usc, y ara se lascia ia söl plomac de müstl indeblida dal scomovimënt, dala rebeliun interna ‘L sed’lott e les legrimes i soffoia la usc’, e ella s’ lascea ìa soul plomac’ d’must’l indeblida dal scommoviment, dalla rebelliung interna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia).

scomovimënt (gad., Badia) ↦ scomoviment.

scomueve Ⓔ it. scommuoversi / ven. scomoverse x mueve (Gsell 1991a:129) 6 1878 scomuota p.p. f.sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52)
gad. scomöie Badia scomöie fod. scomuove
v.tr. Ⓜ scomuev, scomovon, scomovù
coinvolgere qualcuno sul piano affettivo o sentimentale (gad. Ma 1950; P/P 1966, fod. Ms 2005) Ⓘ commuovere Ⓓ berühren ◇ a) Al scomöi, al toca, al taia, al punj Al scommöi, al tocca, al taja, al punts PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ scomuet, scomuec, scomueta, scomuetes
che prova forti sentimenti, emozioni (gad. P/P 1966) Ⓘ commosso Ⓓ ergriffen, gerührt ◇ a) Genofefa scomöta da na te cordialité, dijô cun les leghermes ai edli Genofefa scomouta dana te cordialitè, dijò colles legrimes ai oudli DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia); b) y ël scutâ pro scomöt y incanté e el scoltā pro scommout e incantè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97 (Badia); c) Düc trëi é gnüs fora dan la caverna scomöc ciamó, y cui edli moi dal pité Duttg’ trei è gnus fora dang la caverna scomottg’ ciamò, e coi oudli mōi dal pittè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia).

scomuove (fod.) ↦ scomueve.

sconde (col., amp.) ↦ ascone.

scone (fod.) ↦ ascone.

sconé Ⓔ ahd. scônen (EWD 6, 149) 6 1878 sconede 5 imperat. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26)
gad. sconé mar. sconé Badia sconè grd. scuné LD sconé
v.tr. Ⓜ scona
non uccidere, graziare (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ risparmiare Ⓓ schonen, verschonen
sconé la vita (gad.) Ⓘ risparmiare Ⓓ schonen, verschonen ◇ a) Signur, tolesse mia vita, mo sconede la vita de mi fi. Signur, tollesse mia vita, mo sconede la vita de mi fì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia); b) deache chi dui bugn omi, che me dô acopé, á sconé mia vita. dea che chi dui bongn’ ommi, ch’m’dō accopè, à sconè mia vita. De-