Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/902

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


scraié
867


DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia)
scouté chiet (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ tacere, fare silenzio Ⓓ schweigen, still sein ◇ a) Viva, bera Cristl, viva! / Ie ulësse na santa viva. / Po scota chiet y lascia fé, / L vën pa bën mo a se l dé. Viva, bera Kristl, viva! / Ie ulës na santa viva. / Po skota kiet i lasha fe, / L vën pa bën mo a sel de. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Ara vá y scuta chit chit. / Ara stá y ciara fit fit. Ala va y scuta chit chit. / Ala sta y ćiara fit fit. PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia) ◆ scouté pro (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ stare ad ascoltare Ⓓ zuhören ◇ a) intan scuta pro cun atenziun a ci ch’i te cunti intang scuta pro cung attenziung a cicch’, i te cunte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:72 (Badia); b) ël scutâ pro scomöt y incanté el scoltā pro scommout e incantè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97 (Badia) ◆ scouté su (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ prestare attenzione, ascoltare Ⓓ zuhören ◇ a) Tulon l gran tamburdl / Che tire n drë gran urdl, / Che l aude chëi che vën / Y scote su dassënn. Tulon l gran tamburdl / Ke tire n drë gran urdl, / Ke l aude këi ke vën / I scote su da sënn. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) Chëla che toma sun crëps ie chëi, che la scota su gën, y crëi per n pue de tëmp Chëlla chë toma suŋ crèpes jè chëi, chë la scota su gëŋ, y crëje per uŋ pue de temp VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); c) Ciamó na ota, scutede sö le Vangele, tolele a cör, porvede de vire do sües dotrines, porcí ch’al contëgn parora, che mëna a contentëza chi che la tol sö cun fede. Ciamò naota, scoltede sou ‘l Vangele, tollel’l a cour, purvede d’vire daō suus dottrines, purcicch’ el contengn’ parora, ch’mena a cuntentezza chicche la tol sou cung fede. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia)
ascolté.

scouté (fod.) ↦ scouté.

scraear (moe.) ↦ scraié.

scrai Ⓔ deriv. di scraié (EWD 6, 155) 6 1878 scraiungs pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12)
gad. scrai mar. scrai Badia scrai fas. craie fod. scrai, crai
s.m. Ⓜ scrais
voce emessa con forza, gridando (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ grido Ⓓ Schrei ◇ a) cola spada trata en man, amaza le püre servo sot ai edli de Genofefa y tira lapró de gran scraiuns colla spada tratta ing mang, ammazza ‘l pure servo soutt ai oudli de Genofefa e tira lapprō grangn’ scraiungs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia) ☟

crido.

scrai (gad., mar., Badia, fod.) ↦ scrai.

scraiament Ⓔ deriv. di scraié (EWD 6, 155) 6 1878 scraiamentg’ pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9)
gad. scraiamënt mar. scraiamont Badia scraiamënt fod. scraiament
s.m. Ⓜ scraiamenc
1 un gridare prolungato e stridulo (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ gridio Ⓓ Geschrei, anhaltendes Schreien ◇ a) ala comparsa de chi sciosciurëia les trombëtes, slizinëia les spades fora dla vaina al lominus de sorëdl, che nasciô, y scraiamënc de fortüna salüda le grof alla comparsa de chi sussureia les trombettes, slizzineia les spades fora d’la vaìna al luminùs de soredl, che nasceō, e scraiamentg’ de fortuna saluda ‘l grof DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia); b) Golo, y düc i amisc salta sö impé, al scraiamënt por döt le ciastel Golo, e duttg’ i amīsc’ salta sou impè, al scraiament pur dutt ‘l ciastell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia)
2 verso stridulo, intenso e prolungato di animale (gad., fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ grido Ⓓ Geschrei ◇ a) n’i gnôl tles orëdles nia ater, co le creciamënt di corfs y le scraiamënt dles agaces n’i gnēle tles oredles nia at’r, ch’ ‘l crěcceament di corf e ‘l scraiament d’les agacces DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia).

scraiament (fod.) ↦ scraiament.

scraiamënt (gad., Badia) ↦ scraiament.

scraiamont (mar.) ↦ scraiament.

scraié Ⓔ mhd. precoce skreien (EWD 6, 154) 6 1763 scraiè ‘latror, ejulo’ (Bartolomei1763-1976:98)
gad. scraié mar. scraié Calfosch craié Badia scraié fas. craièr moe. scraear fod. scraié, craié amp. craià LD scraié MdR scraié
v.intr. Ⓜ scraia
1 emettere suoni o parole con voce altissima o alterata (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1982; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ gridare, urlare Ⓓ schreien ◇ a) Cánche se ciánta e craia / Se i sent segur nfin / Via n fonz de Davedin Quaŋ che se çhianta e craja / Se i sent segur infiŋ / Via in fonz de Davediŋ PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); b) N’aldest’, uma, coch’ al scraia, / coch’ al ürla, coch’ al svaia / corassö sorënt? N’aldest’, uma, coch’ al scraia, / coch’ al ürla, coch’ al svaia / corassö sorënt? PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); c) ‘L é in verità un costume che me piaje / Inze par ra funestres de craià, / de dì roba da forcia a chi che taje / o calche galanton de strapazà! L’é in verità un costume che me piage / Inže par ra funestres de craià, / de di roba da forcia a chi che tage / o calche galanton de strapažà! DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.)
2 del gufo, dell’allocco e di altri rapaci, emettere il verso caratteristico (gad., fas. DA 1973; DILF 2013) Ⓘ bubolare Ⓓ schreien ◇ a) Sura so ce scraiâ le düle, y nia dalunc urlâ n lu por resposta Soura sō ciè scraiā ‘l dūle, e nia da lunc’ urlā ‘ng lu pur resposta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia)
v.tr. Ⓜ scraia
1 dire a voce molto alta (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ gridare Ⓓ schreien ◇ a) "Jide a me fà gnoch de cazü", scraia le müt! "Ĝide a me fà gnoc de cazzü", scraja le mütt! DeRüM, MütPitava1833-1995:278 (MdR); b) A Siur Curat dër dilan, / Incö unse düc le gote en man, / Y scraiun: Al vires dër dî / Y dër intun dagnora al sides! A Sior Corat dar diolang, / Incö ungse dütg el got in mang, / E scraiung: Al vir dar dì / E dar intung dagnara al sì! PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); c) Aló! animo, da brae! / Tolé dute el goto in man, / D’Agabona infin a Ciae / Craion: Viva el nosc pioan! Alo! animo, da brave! / Tolè dute el goto in man, / D’Agabona infin a C’iave / Crajòn: Viva el nosc’ Piovan! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); d) Döt Ladin cun usc giuliva / Scraies da vigni ciasa y vila: / Signur Iaco! Mile vives!! Dutt Lading cung usc’ giuliva / Scrai da vigne ciasa e villa: / Signor Jaco! Mille vives!! DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia)
2 offendere con parole ingiuriose, con atti di scherno o anche con un contegno provocatorio (gad.) Ⓘ insultare Ⓓ beschimpfen ◇ a) Ne stede a i craié, ne ste-