Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/863

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


828
828


DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sacco Ⓓ Sack ◇ a) Ló era un auter mago che aea un gran muge de nìgole te un sach e dijea che se l vel che l pieve no l’à auter brea de lasciar jir le nìgole fora del sach. Lo erô un auter mago chö aöa un grang mugö dö nuvolö tö un sach ö dischöa chö söl öl chöl piövö no la uter bröa chö dö lasar schir lö nuvolö fôrô döl sach. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:4 (bra.); b) Un l’é jit dotrei vèresc de là e l’à portà n sach e l disc: Chiò te ès cèrn e ardel Un l e ʒ̉it doi trei veres de la e l à portà un sak e l diš: Kiò te es čern e ardél BrunelG, Cianbolpin1866:13 (caz.).

sach (gad., mar., grd., fas., caz., bra., fod., LD) ↦ sach.

sacher Ⓔ it. sacro ‹ SACER 6 1878 sacro (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17)
gad. sacher mar. sacher Badia sacher grd. sacher fas. sacher fod. sacher LD sacher
agg. Ⓜ sacri, sacra, sacres
di quanto è connesso alla presenza o al culto della divinità o, più genericamente, all’oggetto di una particolare riverenza o venerazione (gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ sacro Ⓓ heilig ◇ a) En mancianza de n amich, che le portes a bato, y de n sacher minister, che recordes a pere y compere sü oblighi, fajarái iö da sazerdot, da pere y tot. In mancanza de ‘ng amico, che ‘l porte a batto, e deng sacro ministro, che recorde a pere e compère su oblighi, farai iou da sacerdote, da pere e tōt. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia); b) Le signur zerimonier fej chiló da patrun / Y tëgn en regola la sacra funziun L’signur ceremoníer fess chilo da patrung / E tagn in regola la sacra fonziung PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

sacher (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ sa-

cher.

saco (amp.) ↦ sach.

sacotant (fas.) ↦ zacotant.

sacramantè (Badia) ↦ sacramenté.

sacrament Ⓔ it. sacramento ‹ SACRĀMENTUM (EWD 6, 6) x dt. Sakrament (cff. significato 3) (GsellMM) 6 1856 Sacrament (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252)
gad. sacramënt mar. sacramont Badia sacramënt grd. sacramënt fas. sacrament bra. sacrament fod. sacrament amp. sacramento LD sacrament
s.m. Ⓜ sacramenc
1 nella teologia cattolica, segno sensibile, sacro, istituito permanentemente da gesù cristo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sacramento Ⓓ Sakrament ◇ a) Coscita i peres fascegn / zenza i sacramenc / Ence i più valenc / Doventassa duc luteregn. Cosita i peres Fasseng / zenzo i Sacramentc / Encie i piu valentc / Doventassa dutc Lutereng. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.)
2 l’eucaristia o l’ostia consacrata (fas.) Ⓘ sacramento Ⓓ Sakrament ◇ a) Se sie ben fat vardar n tous, / Che tira i bòzoi contra l vent, / E no adorar l Sacrament / L lo dirà El. Ió son curious. Se sie beng fat vardar ‘n touz, / Che tira i botzoi contra ‘l vent, / E no adorar ‘l Sacrament / ‘L lo dirà El. Io song curiouz. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.)
3 espressione rabbiosamente offensiva o blasfema (amp.) Ⓘ imprecazione Ⓓ Fluchwort ◇ a) E intanto el i dà drio ra so parlata / con un sussuro che ‘l parea un morin… / ma el peso m’à sapù ch’ogni momento / el dijea na porcada o un sacramento E intanto el i da drio ra so parlata / con un sušuro ch’el parea un morin… / ma el pezo m’ha sapú ch’ogni momento / el digea na porcada o un sacramento. DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.)
santiscim sacrament (gad., grd. F 2002, fas.) Ⓘ santissimo sacramento Ⓓ Allerheiligstes ◇ a) Per l Santiscim Sacrament / En lejia o en procescion / Ogne bel confalon / L’é n bel ornament. Pel santissim Sacrament / In lesia o in Processiong / Ogni bel confalong / Le un bel ornament. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:266 (bra.).

sacrament (fas., bra., fod., LD) ↦ sacrament.

sacramënt (gad., Badia, grd.) ↦ sacrament.

sacramentà (col., amp.) ↦ sacramenté.

sacramentar (bra.) ↦ sacramenté.

sacramenté Ⓔ deriv. di sacrament (EWD 6, 7) 6 1873 sacramentà (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:21)
gad. sacramenté Badia sacramantè fas. sacramentèr bra. sacramentar fod. sacramenté col. sacramentà amp. sacramentà
v.intr. Ⓜ sacramenteia
proferire parole rabbiosamente offensive o blasfeme, inveire (gad. Ma 1950, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Pz 1989, amp.) Ⓘ imprecare, sacramentare Ⓓ fluchen ◇ a) Doi o tre, de sto seralio / Cuanto i pesa saé śà, / N’outra ota se non sbalio / De i sentì a sacramentà. Doi o tre, de sto serraglio / Quanto i pèsa savè zà, / Nautra ὸta se non sbàglio / Dei sentì a sacramentà. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:21 (amp.).

sacramenté (gad., fod.) ↦ sacramenté.

sacramentèr (fas.) ↦ sacramenté.

sacramento (amp.) ↦ sacrament.

sacramont (mar.) ↦ sacrament.

sacrestia Ⓔ it. sacrestia ‹ *SACRISTIA (EWD 6, 7) 6 1879 sacr’stia (PescostaC, MëssaPescosta1879:5)
gad. sacrestia mar. sacrestia, sagrestia, sangrestia Badia sacrestia fas. sacrestìa fod. sacrestia amp. sacrestia LD sacrestia
s.f. Ⓜ sacresties
locale nella chiesa in cui si conservano i paramenti, gli arredi sacri, i libri liturgici e le reliquie (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sagrestia Ⓓ Sakristei ◇ a) Ai sona la ciampanela de sacrestia, / Y i servi de Dî pëia sëgn ia. Ai sona la tgiampanella de sacr’stia, / E i servi de Dio pája sagn ía. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

sacrestia (gad., mar., Badia, fod., amp., LD) ↦ sacre-

stia.

sacrestìa (fas.) ↦ sacrestia.

sacretario (amp.) ↦ segretario.

sacrificà (amp.) ↦ sacrifiché.

sacrificar (bra.) ↦ sacrifiché.

sacrifiché Ⓔ it. sacrificare ‹ SACRIFICĀRE (EWD 6, 8) 6 1878 sacrifichè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11)
gad. sacrifiché mar. sacrifiché Badia sacrifiché grd. sacrifiché fas. sacrifichèr bra. sacrificar fod. sacrifiché amp. sacrificà LD sacrifiché
v.tr. Ⓜ sacrificheia
1 in alcune religioni, offrire in sacrificio una vittima alla divinità; immolare (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sacrificare Ⓓ opfern

sach