Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/865

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


sajon
830


s’êl amaré le pice, y n pez ne n’âl plü podü fora Soul finì d’la freida sajung, s ēle amarè ‘l picce, e ‘ng pezz nen āle plou podù fora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia)
stajon.

sajon (grd., fas., fod., LD) ↦ sajon.

sajun (gad., mar., Badia) ↦ sajon.

sal (bra., moe., col.) ↦ sel.

śal Ⓔ ven. zalo ‹ GALBINUS (T 1934:348) 6 1873 zal (Anonim, TosesCortina1873-1938:30)
fas. śal fod. śel amp. śal LD śal
agg. Ⓜ śai, śala, śales
di colore che nell’iride è intermedio tra l’arancio e il verde (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ giallo Ⓓ gelb ◇ a) De ciameśes ‘l é da vardà sora / Chi globe che pendora / E chi strosces verde, ros e śal / Somea senpre carnaal. De ciameses l’è da vardà sora / Chi globe che pendòra / E chi strosces verde, ros e zal / Somea sempre carnaal. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

śal (fas., amp., LD) ↦ śal.

sala Ⓔ it. sala ‹ germ. sala (EWD 6, 12) 6 1866 sala (BrunelG, Cianbolpin1866:3)
gad. sala Badia sala grd. sala fas. sala caz. sala fod. sala amp. sala LD sala
s.f. Ⓜ sales
locale ampio e spazioso in edifici pubblici (gad. A 1879; P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sala Ⓓ Saal, Halle ◇ a) l se à striscià ite per sta sfessa e l’é ruà ite te na bela sala. l s’à striša ite per sta sfesa e l è ruà ite te na bela sala. BrunelG, Cianbolpin1866:3 (caz.); b) Tla gran sala dales ermes mëtel l’elm y la spada sön mësa T’la grang sala dalles ermes mett’l l’elmo e la spada soung meſa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia).

sala (gad., Badia, grd., fas., caz., fod., amp., LD) ↦ sala.

salajëi (gad., Badia) ↦ salejei.

Salamon (fas., caz.) ↦ Salomon.

salar Ⓔ it. salario / dt. Salär 6 1873 salario (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20)
gad. salare fas. salar, salare amp. salario LD salar
s.m. Ⓜ salari
retribuzione del lavoro dipendente degli operai (gad. DLS 2002, fas. R 1914/99, amp., LD DLS 2002) Ⓘ paga, salario Ⓓ Salär, Lohn ◇ a) Co lore aumentaa, / Anche in ciou de na fre / Chi salarie che aa / Anche abastanza da se. Co lore aumentava, / Anche in ciau de naffré, / Chí salarie che ava / Anche abbastanza da sé. Anonim, Monumento1873:3 (amp.); b) Chiste i fesc, al incontrario / Dei stanpioi, che pì non é, / Prima i aumenta el so salario / Prima i cianta, ora pro me. Chiste i fesc, all’ incontrario / Dei stampiòi, che pi non ne, / Prima i aumenta, el sò salario / Prima i cianta, òra pro mè. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20 (amp.).

salar (fas., LD) ↦ salar.

salare (gad., fas.) ↦ salar.

salario (amp.) ↦ salar.

salata Ⓔ it. insalata (EWD 6, 177) 6 1833 salata (DeRüM, TütParecé1833-1995:255)
gad. salata mar. salata Badia salata grd. salata fas. salata fod. salata amp. salata LD salata MdR salata
s.f. Ⓜ salates
pietanza costituita da erbe commestibili e verdure condite (gad. G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ insalata Ⓓ Salat ◇ a) Via, mo mangede inćiamò n püch de chëst rost e un pü’ de salata. Via, mò mangiede inçhiamò ‘ǹ püc de quest rost e uǹ pü’ de salata. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR).

salata (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ salata.

saldi (col.) ↦ scialdi.

saldo1 Ⓔ it. saldo 6 1873 saldo (Anonim, Monumento1873:3)
gad. saldo grd. saldo fas. scialdo fod. saldo amp. saldo LD saldo
s.m. Ⓜ saldi
estinzione di un rapporto di credito (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp., LD DLS 2002) Ⓘ saldo Ⓓ Saldo ◇ a) Se podarae dì algo / Anche de cheres là fora, / Ch’i à dà come a saldo, / Ch’i s’ea fates alora. Se poderae dí algo / Anche de cheres lá fora, / Ch’i á dá come a saldo, / Ch’i s’ ea fattes allora. Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

saldo (gad., grd., fod., amp., LD) ↦ saldo1.

saldo2 Ⓔ it. saldo 6 1844 saldo (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117)
fas. saldo amp. saldo
agg. Ⓜ saldi, salda, saldes
fermo, sicuro, stabile, in senso materiale, con riferimento a cose o persone (fas., amp.) Ⓘ saldo, fisso Ⓓ fest ◇ a) Michel saldo stà a temon, / el i mena par ra berna / el i reje da volpon, / El i serve da luzerna. Michèl saldo sta a temón, / el i mena para berna / el i rège da volpón, / El i sèrve da luz̄èrna. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); b) Cianbolfin se fèsc ite te chest mantel e scomenza a jir en su e scomenza a se uzèr e l jìa saldo più aut e più aut. Čanbolfin se feš ite te kest mantel e scomenʒa a ʒ̉ir in su e skomenʒ a se uʒèr e el ʒ̉ia saldo più aut e più aut. BrunelG, Cianbolpin1866:15 (caz.) ☝ ferm.

saldo (fas., amp.) ↦ saldo2.

salejei Ⓔ *SILICĒTUM (Gsell 1991a, 119; 1996b, 225) 6 1878 salajei (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21)
gad. salajëi Badia salajëi
s.m. Ⓜ salejeis
pavimento costituito di selci o di altre pietre squadrate (gad.) Ⓘ selciato, lastricato Ⓓ Steinboden, Pflaster ◇ a) Caro sposo! I te scrii dal salajëi frëit de mia porjun Caro sposo! I te scrì dal salajei freit d’mia p’rjung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia); b) spo petâl dl ce te chi mürs, cun les morones söl salajëi y urlâ teriblmënter spo p’tāle d’l ciè t’ chi murz, colles morones soul salajei e urlā terribilment’r DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia); c) Sce, achiló, olach’ i sun sdraié, sön chësc salajëi, ch’i bati cui pügns, ê zacan Genofefa sentada Sé, a chilò, ullacch’ i sung sdraiè, soung chesc’ salajei, ch’i batte cui pungn’s, ē zaccang Genofefa sentada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia).

salia (gad., Badia) ↦ saliva.

Salin 6 1845 Saling (BrunelG, MusciatSalin1845:1)
fas. Salin bra. Salin
antrop.
soprannome di famiglia a pera di fassa (fas.) Ⓘ Salin Ⓓ Salin ◇ a) L’é chel pere veie musciat de Salin / Da Pera en Fascia e no trentin L è kël përe veje mušat de Saling / Da Perra ‘n Fassa e no Trenting BrunelG, MusciatSalin1845:1 (bra.); b) Ades cogne po ben fenir. / Parché sente jà Salin vegnir / Con n bachet te man / Per no dir n ram. Adés kogne po beng fenìr. / Parkè sente ža Salìng vegnìr