Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/884

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


scassè
849


mac de scarlat E spo cang, ch ell’ ā appena complì i disc’ angn’, e jē a dlisia cung sū genitori, ed ē illò ingjenedlada dang Altè tena procca curida cung plumatc’ de scarlat DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia).

scarlat (gad., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ scarlat.

scarlato (amp.) ↦ scarlat.

scarmetin Ⓔ zu nordit. scarmo (EWD 6, 83), variante di it. scarno 6 1878 scarmettina (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96)
gad. scarmetin Badia scarmetin
agg. Ⓜ scarmetins, scarmetina, scarmetines
di sottile e delicata struttura fisica (gad. Ma 1950; P/P 1966) Ⓘ gracile Ⓓ schmächtig ◇ a) Porater bëgn che scarmetina dal patí, y dal travalié, te vires impó Pur at’r bengn’ che scarmettina dal patì, e dal travaliè, t’ vīs impò DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia).

scarmetin (gad., Badia) ↦ scarmetin.

scarpin (fod., amp.) ↦ screpin.

scarpo Ⓔ nordit. scarpo ‘scarpa’ (cfr. frl. scarp) (GsellMM) 6 1841 scarpe (FiProdigoAMP1841-1986:255)
amp. scarpo
s.m. Ⓜ scarpi
calzatura che copre il piede dalla pianta alla caviglia (amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002) Ⓘ scarpa Ⓓ Schuh ◇ a) Presto portà ca el pì bel vestì che on, e vestilo, e betei inz’ el diedo un anel, e scarpe inz’ i pes Preste portà ca el pi bel vestì, che on, e vestillo, e metei inc’ el diedo un’ anel, e scarpe inz’ i pes ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); b) I scarpe s’i vede na fre / I é tirade sun chel pe. I scarpe si vede ‘na fré / Ié tirade sun chel pé. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.) ☝

ciauzé.

scarpo (amp.) ↦ scarpo.

scars (bra., moe., col.) ↦ schers.

scarscio (gad., Badia) ↦ schers.

scarsela Ⓔ nordit. scarsela ‘scarsella’, ‹ probabilmente aprov. escarsela (DEI 5, 3377; GsellMM) 6 1862 scarsela (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472)
fod. scarsela col. scarsela amp. scarsela
s.f. Ⓜ scarseles
sorta di sacchetto applicato ai capi di vestiario, destinato a contenere piccoli oggetti personali (fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ tasca Ⓓ Tasche, Hosentasche ◇ a) finalmente co ‘l aea arsa ra gora, / na boza de scarsela tira fora… finalmente co l’aèa arsa ra gora, / na boža de scarsela tira fora… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.).

scarsela (fod., col., amp.) ↦ scarsela.

scarsimà (amp.) ↦ scarsimé.

scarsimé Ⓔ (nord)it. scarso + -imar (GsellMM) 6 1844 scarismà (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
amp. scarsimà, scarismà
v.tr. Ⓜ scarsimeia
mutare, trasformare, ma facendo diventare più piccolo, più ristretto (amp. C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ ridurre, diminuire Ⓓ vermindern, reduzieren ◇ a) I à da bete śo ra ziera, / e i à ‘l cu da scarismà / a lascià chera scaliera, / chi sbroas, chel mescedà. I a da bete zò ra z̄iéra, / e i a ‘l cu da scarismà / a lascà chera scaliéra, / chi sbroàs, chel mescedà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.).

scarso (amp.) ↦ schers.

scarzé Ⓔ *EXQUARTIĀRE (EWD 6, 91) 6 1833 scherzades (DeRüM, EhJan1833-1995:250)
gad. scarzé mar. scarzé Badia scarzè fod. scarzé, scherzé LD scarzé MdR scherzé
v.tr. Ⓜ scherza
1 stracciare, rompere in più parti (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ strappare, lacerare Ⓓ reißen, zerreißen ◇ a) Por sentënza criminala êl condané ala mort, por colpa de caluniadú, infedel, y de trëi omizig, ch’al â albü l’intenziun de comëte, cuindi i tocâl de gní scarzé en cater perts da cater bos Pur sentenza criminale ēle cundannè alla mort, pur colpa d’calunniatore, infedele, e d’trei omizidi, ch’el ā aibù l’intenziung d’commette, quindi i toccāle d’gnì scarzè in cat’r pērts da cat’r bos DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia)
2 dilaniare qualcuno o qualcosa con i denti e gli artigli (gad. V/P 1998) Ⓘ sbranare Ⓓ reißen, zerfleischen ◇ a) Dopo che m’ëis salvé me y mi fi dales mans di uomini, ne nes lascëise sigü ne scarzé dai lus. Dopo che m’ais salvè mè e mi fì dalles mangs dei uomini, nennes lasceiſe sigune scarzè dai lūs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia); b) intan mëtel la man sö na bisca da tosser, che sofla, s’ingropa en mile rodes, l’astrënj y le scherza zënza dé do intang mett’l la mang souna bisca da tosser, ch’soffla, s’ingroppa in mille rōdes, l’astrenc’ e ‘l scherza zenza dè dŏ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ scarzés, scarzeda, scarzedes
ridotto in pezzi, in brandelli (gad., MdR) Ⓘ strappato, lacerato Ⓓ zerrissen, zerfetzt ◇ a) Portéme mies ćialzes de sëda. / Ëles é scherzades, ëles à büsc. Porteme mies çhialzes de sëda. / Ëlles é scherzades, ëlles ha büŝ. DeRüM, EhJan1833-1995:250 (MdR); b) insciö lasciarái ’ci iö tomé iló chësc corp mortal, che jará en malora, desco la iesta scarzada ingsceou lascearai ci iou tomè illō chesc’ corp mortalè, ch’jarà immolora, desco la iesta scarzada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:63 (Badia)
scarzé su (gad.) Ⓘ aprire Ⓓ aufreißen ◇ a) Insciöche sun jüs gonot cun ardimënt en galop a scarzé sö ferides y fá degore leghermes Ingsceoucche sung jūs gonot cung ardimant in galopp a scarzè sou firides e fa d’gorre legrimes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111 (Badia).

scarzé (gad., mar., fod., LD) ↦ scarzé.

scarzè (Badia) ↦ scarzé.

scassà (col., amp.) ↦ scassé.

scassada (gad., mar., Badia, bra., fod.) ↦ scasseda.

scassar (bra.) ↦ scassé.

scassé Ⓔ EXQUASSĀRE (EWD 6, 91) 6 1763 far scassè ‘tinnio’ (Bartolomei1763-1976:80)
gad. scassé mar. scassé Badia scassè grd. scassé fas. scassèr bra. scassar fod. scassé col. scassà amp. scassà LD scassé
v.tr. Ⓜ scassa
agitare, sbattere con violenza (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scuotere, squassare Ⓓ schütteln, rütteln ◇ a) I morc se spavënta jö en funz de cortina, / sc’ al ciga da orco y scassa la tlina! I morć se spavënta jö in funz de cortina, / sc’ al ciga da orco y scassa la tlina! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); b) dijô le pice y scassâ so bel pice ce dijō ‘l picce e scassà so bell picce ciè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:67 (Badia)
scassé su (gad. V/P 1998, grd. F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ svegliare, scuotere Ⓓ wachrütteln ◇ a) Genofefa é en vita - m’á scassé sö, y i sënti tres n zerto tremoroz. Genofefa è in vita - m’à scassè sou, e i sente tres ‘ng zerto tromoroz. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111 (Badia).

scassé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ scassé.

scassè (Badia) ↦ scassé.