Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/903

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


scraié
868


de a le sceché / y ne stede a le temëi, sc’ al ves ó tramonté! Ne stede a i craié, ne stede a l’scechè / y ne stede a l’temëi, sc’al ves ô tramentè! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia)
scraié pro (gad.) Ⓘ urlare Ⓓ schreien ◇ a) i á finamai fat la ressoluziun d’i scraié pro da lunc: - Genofefa é en vita, ara é gnüda ciafada i à finmai fatt la r’soleziung d’i scraiè pro da lunc’: - Genofefa è in vita, ella è gnuda ceaffada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111 (gad.).

scraié (gad., mar., Badia, fod., LD, MdR) ↦ scraié.

screanzà (moe.) ↦ descherianzé.

screpin Ⓔ *ACRĪSPINUM ‹ gr. oksyákantha 6 1845 skrepìn (BrunelG, MusciatSalin1845:8)
fas. screpin caz. scherpin bra. screpin moe. screpin fod. scarpin amp. scarpin
s.m. Ⓜ screpins
arbusto delle berberidacee con rami spinosi (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ crespino Ⓓ Berberitze ◇ a) Canche i e rué al pont de Poza, / L’à dat jù de n screpin na chegoza. Kanke i e rue al pont de Pozza, / La dat žu de ‘n skrepìn ‘na kegózza. BrunelG, MusciatSalin1845:8 (bra.).

screpin (fas., bra., moe.) ↦ screpin.

scrí (gad., mar., Badia) ↦ scrive.

scrì (grd., MdR) ↦ scrive.

scriba Ⓔ it. scriba 6 1813 skribi pl. (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
grd. scriba fas. scriba caz. scriba
s.m. Ⓜ scribesc
nella tarda età biblica e nella prima età postbiblica, dotto ebreo seguace del farisaismo, caratterizzato da un accentuato formalismo religioso (grd., fas.) Ⓘ scriba Ⓓ Schriftgelehrter ◇ a) Ie é ulù mustré, / Chi che son y ce che sé, / A chi scribi farisei, / A chi pestes de ebrei Ie e ulù mustrè, / Ki ke son i ceke se, / A ki skribi Fariſhei, / A ki pestes de Ebrei PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) I scribi e i farisei i à menà na fémena troèda te n adulterie apede el, e i l’à metuda te mez. I scribi e i Farisei i a mená una femena troéda in te un adulterio apede el, e ì a metuda in te mez. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.) ☝ scrivan.

scriba (grd., fas., caz.) ↦ scriba.

scricé Ⓔ ahd. skri -, skreckōn ‘aufspringen’ ‹ onomatop. * krikk - (Gsell 1991a:130; 1996b:231) 6 1833 scriçhiâ 6 imperf. (DeRüM, Perdicadù1833-1995:282)
gad. scricé mar. scrićé Badia scricé fod. cricé MdR scricé
v.intr. Ⓜ scricia
fare dei salti piccoli e frequenti, procedere a saltelli; saltare continuamente, vivacemente (gad. A 1879; A 1895; Pi 1967; V/P 1998, MdR) Ⓘ saltellare Ⓓ hüpfen ◇ a) Ël vëgn dunca inte chël bel urt, ćiara incërch e n’i vëiga nia, sco les atres otes ch’ëi scrićiâ ad incuntra. Ël vëgn dunca inte quël bel urt, çhiara inćërc e n’i vëiga nia, sco les atres ótes ch’ëi scriçhiâ ad incuntra. DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); b) i vicí por aria, i romuns te tera, / i pësc dl mer y ciaussa y polam, / döt salta y scricia y fej na gran vera / a laldé le bun Dî ch’i mantëgn por döt l’ann i vicí per aria, i romuns te tera, / i pësc dl mer y ćiaussa y polam, / düt salta y scrićia y fej na gran vera / a laldè l’bun Dî ch’i mantëgn per düt l’ann PescostaC, Bones Eghes1858-1994:227 (Badia).

scricé (gad., Badia, MdR) ↦ scricé.

scrićé (mar.) ↦ scricé.

scrie (amp.) ↦ scrive.

scrign (fas., bra.) ↦ scrin.

scrin Ⓔ SCRĪNIUM (EWD 6, 157) 6 1858 sckrin (ZacchiaGB, DoiSores1858*:2)
gad. scrin mar. scrin Badia scrin grd. scrin fas. scrign bra. scrign fod. scrin LD scrin
s.m. Ⓜ scrins
grande cassa per riporvi granaglie o farine (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ cassone Ⓓ Truhe ◇ a) Ma la pìciola à tant preà infin che la l’à lasciada daìte. La l’à sconeta sot n scrign. Ma la pitschola a tant pröa infin chö la la lassada da itö. La la sconöttâ sot un sckrin. ZacchiaGB, DoiSores1858*:2 (bra.).

scrin (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ scrin.

scrit Ⓔ deriv. di scrive 6 1852 scritg pl. (PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4)
gad. scrit mar. scrit Badia scrit grd. scrit fas. scrit caz. scrit fod. scrit amp. scrito LD scrit
s.m. Ⓜ scric
qualunque notazione, espressione, comunicazione e simile realizzata mediante la scrittura (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scritto Ⓓ Schrift, Schriftstück ◇ a) Y ci portuns ch’ai á alzé, / Y ci scric ch’ai á inventé. E tgi portungs ch’ai ha alzè, / E tgi scritg ch’ai ha inventè. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); b) la contëssa i consegnâ te süa propria stanza le scrit a Draco la contessa i consegnā te sua propria stanza ‘l scritt a Draco DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia)
scrit de debit (gad., grd., fas., fod., amp., LD) Ⓘ titolo di credito Ⓓ Schuldschein ◇ g) m’é sperdù, perché cherdee, de cogner sotscriver scric de debìtes m’e sperdu, perche cherdée, de cogner sottoscriver scritsc de debítes IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.).

scrit (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., fod., LD) ↦ scrit.

scrito (amp.) ↦ scrit.

scritoio (fod.) ↦ scritore.

scritöra (gad., mar.) ↦ scritura.

scritore Ⓔ it. scrittorio 6 1844 scritòrio (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
fas. scritorio fod. scritoio amp. scritorio
s.m. Ⓜ scritori
stanza appartata per scrivere, per studiare e per leggere (fas. DA 1973; Mz 1976, amp.) Ⓘ scrittoio Ⓓ Schreibzimmer ◇ a) Co ‘l é pasto, par mesora / chel scritorio par na zela; / no se sente a stà defora, / ch’el cuciaro e ra forzela. Co l’e pasto, par mèz’ ora / chel scritòrio par na z̄èla; / no se sènte a sta defòra, / ch’el cuciaro e ra forz̄èla. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.).

scritorio (fas., amp.) ↦ scritore.

scritura Ⓔ it. scrittura ‹ SCRĪPTŪRA (EWD 6, 158) 6 1828 Scritùra (PlonerM, VedlMut1828-1997:349)
gad. scritöra mar. scritöra Badia scritüra grd. scritura fas. schertura caz. schertura bra. scritura fod. scritura amp. scritura LD scritura MdR scritüra
s.f. Ⓜ scritures
1 rappresentazione visiva, mediante segni grafici convenzionali, delle espressioni linguistiche (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scrittura Ⓓ Schrift ◇ a) Y spo ch’al â lit chëra burta scritöra, / bëgn i éra passada de fá vera indertöra. Y spo ch’al áa lit chëla burta scritüra, bëgn i éla passada d’fá vera ‘ndertüra. PescostaC, BracunCoz1853-1994:227 (Badia); b) en chësta gaujiun á Sigfrid ince fat spartí fora