Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/887

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


scemplizité
852


DLS 2002) Ⓘ semplicità Ⓓ Schlichtheit, Einfachheit
2 ingenuità, assenza di malizia (gad.) Ⓘ semplicità fig.Ⓓ Einfalt ◇ a) "O caro bun Dî, tan potënt y zënza avarizia", scraiâ le pice möt te süa bela scemplizité, y i fajô gní da rí a Genofefa "O caro bung Dì, tang potente e zenza avarizia", scraiā ‘l picce mutt te sua bella semplizitè, e i fajō gni da rì a Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia).

scemplizité (gad., Badia, fod., LD) ↦ scemplizité.

scena Ⓔ it. scena 6 1848 scênes (PiccolruazA, Scassada1848-1978:70)
gad. scena Badia scena grd. scena fas. scena fod. scena amp. scena LD scena
s.f. Ⓜ scenes
manifestazione incontrollata ed eccessiva di un sentimento, di una passione (gad., grd., fas., fod. Ms 2005, amp., LD) Ⓘ scena Ⓓ Szene ◇ a) Oh ci scenes / ast’mai fat zacan / por n te malan! Oh ći scênes / ast’mai fat zacan / pur un te’ malan! PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia)
jì en scena (amp.) Ⓘ andare in scena Ⓓ in Szene gehen, aufgeführt werden ◇ a) Anpezane, śà el prim ato / Nel seralio comunal / ‘L é śù in scena, ‘l é stà fato / Con contento universal. Ampezzane, sà el prim atto / Nel serraglio comunal / Le zù in scena, le sta fatto / Can contento universal. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:18 (amp.).

scena (gad., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ scena.

scenó (gad., mar., Badia, grd.) ↦ scenò.

scenò Ⓔ comp. di sce + no 6 1821 she no (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57)
gad. scenó mar. scenó Badia scenó grd. scenó fas. senó caz. senó bra. senó fod. senò amp. senò LD senò MdR scenò, sce nò
avv.
diversamente, in caso contrario, altrimenti (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ altrimenti, sennò Ⓓ sonst, anderenfalls ◇ a) Perete! Dì: Sce t’es piesc y mans / Scenó ne jì plu a mutans. Perete! di: Sh’ t’es piesh i mans. / She no ne ʃhi plu a mutans. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) I dinà e tütes les richëzes é demà n gran bëin, sc’ an en fej n bun ujo, sce nò ne vêles nia I dinnà e tüttes les ricchëzzes é demà ‘ǹ graǹ bëiǹ, ŝ’aǹ eǹ feŝ ‘ǹ buǹ uŝo, ŝe nò ne vèles nìa DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR); c) Tö sas che töa oma nea / é dagnora amarada! / Oh, ciara pa de ëra, / Scenó este na busarada! Tö sass chö tōa oma nea / E dagnora amarada, / O tgiarapa dö era, / Schono estö na busarada! AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); d) no r’usade, ra capara, / senò vien el capital no r’ uzade, ra capara, / senò vién el capitàl DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.); e) Sëgn, lomberc, rendess’ atira / che scenó alzuns’ la mira Sagn Lomberçh rendess’ attira / Che se nò alzuns la mira PescostaC, Schützenlied1848:222 (Badia); f) A jir te lejia e a n pech de messa, / N pech de vida la ge volessa, / Senó paron tenc deslaibé. A xir te lesia e a ‘n pe de messa, / Un pe de vida la e volessa, / Se no parong tentg deslaibè. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.); g) recordete de vegnir indò, senó la te va mèl recordete de vegnir indò, senò la te va mèl BrunelG, Cianbolpin1866:7 (caz.); h) Uomini, recordesse, che messëis düc morí; armendesse, scenó ne godarëise le rëgn dl Paraisc. Uomini, r’cordesse, ch’m’sseis duttg’ morì; armendesse, senò nè godereiſe ‘l regno d’l Paraisc’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia).

scenò (MdR) ↦ scenò.

scentà (amp.) ↦ senté.

scentimento (fod.) ↦ sentiment.

scerietà (grd.) ↦ scerieté.

scerieté Ⓔ it. serietà (EWD 6, 100) 6 1816 serieté (PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427)
gad. scerieté, serieté mar. serieté grd. scerietà fas. serietà fod. scerieté, serieté col. serietà LD scerieté
s.f. sg.
caratteristica di chi o di ciò che è serio (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ serietà Ⓓ Ernst ◇ a) un giorno vegnirà a se la rì / s’acuistar l’eminenza / vi vuol serieté e diligenza un giorno vegnira a sella ri / s aquistar l’eminenza / vi vuol seriete e diligenza PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427 (fod.).

scerieté (gad., fod., LD) ↦ scerieté.

scerio Ⓔ nordit. śerio ‹ SĒRIUS (EWD 6, 100) 6 1860 serio (IoriG, InjignàLet1860*-2013:402)
gad. scerio mar. scerio grd. scerio fas. scerio caz. scerio bra. serio moe. scerio fod. scerio amp. serio LD scerio
agg. Ⓜ sceri, sceria, sceries
che nel comportamento, negli atti, nelle parole e simili, denota ponderatezza, senso di responsabilità, coscienza (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ serio Ⓓ ernst ◇ a) con na vista da scerio l’à dit, ades cognede me dir l vosc inom e cognom, e da olà che siede con una vista da serio la dit, ades cognede me dir el vos inom e cognóm, e daulè che siede IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.).

scerio (gad., mar., grd., fas., caz., moe., fod., LD) ↦

scerio.

scescio (Badia) ↦ ses.

scesciur (grd.) ↦ sciusciuro.

scesciüre (Badia) ↦ sciosciure.

scetimo (Badia) ↦ setimo.

sćeto (amp.) ↦ sclet.

sceverité (fod.) ↦ severité.

sche (grd.) ↦ sciche.

scheje Ⓔ aven. asquàs, asquès ‹ QUASĪ (Gsell 1991a:126) 6 1807 schkesche (PlonerM, Erzählung3GRD1807:46)
gad. scheje, ascheje grd. scheje fas. schèji fod. scheje
avv.
circa, poco meno che (gad. A 1879, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ pressoché, quasi Ⓓ beinahe, fast ◇ a) Na vedla, che ne fajova auter che tussì y batulé, ova scheje daniëura mel de dënz Una vödla, kœ ne faschòva auter kœ tussì y batulè, avòva schkesche dagniœura mel de dænts PlonerM, Erzählung3GRD1807:46 (grd.)
scuaji.

scheje (gad., grd., fod.) ↦ scheje.

schèji (fas.) ↦ scheje.

schena Ⓔ ven. schena ‹ longob. *skena 6 1858 schena (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268)
fas. schena caz. schena bra. schena moe. schena fod. schëna col. schina amp. schena LD schena
s.f. Ⓜ schenes
la parte posteriore del torace dell’uomo compresa tra le spalle e le reni (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ schiena, dorso Ⓓ Rücken ☝ spinel
bassa schena (fas.) Ⓘ fondoschiena Ⓓ Hintern ◇