Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/886

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


scemplizité
851


scechèr (fas.) ↦ sceché.

scela (grd.) ↦ sciala.

scèla (fas., caz.) ↦ sciala.

scelerateza Ⓔ it. scelleratezza 6 1878 scellratezzes (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83)
gad. sceleratëza Badia sceleratëza
s.f. Ⓜ sceleratezes
malvagità, crudeltà, efferatezza (gad.) Ⓘ scelleratezza Ⓓ Ruchlosigkeit ◇ a) Le grof […] aldî dles bones operes de Genofefa y dles sceleratëzes de Golo ‘L Grof […] aldī d’les bones operes d’Genofefa e d’les scelleratezzes d’Golo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia).

sceleratëza (gad., Badia) ↦ scelerateza.

sceleré Ⓔ it. scellerato 6 1875 scẹlẹrati m. pl. (PescostaC, DecameronIXBAD1875:652)
gad. sceleré Badia sceleré
agg. Ⓜ scelerés, scelereda, sceleredes
di persona, che ha commesso ed è capace di commettere azioni atroci, atti malvagi, criminosi (gad.) Ⓘ scellerato Ⓓ niederträchtig, ruchlos ◇ a) tl dé ota da iló, rovada a Cipro éra gnüda vilanamënter strabaciada da valgügn omi scelerati tẹl dè o̮tta da illò, ro̮ada a Cipro̮ ẹlla gnüda villanamåintr strabaććidada da valgügn o̮mi scẹlẹrati PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia).

sceleré (gad., Badia) ↦ sceleré.

scelge † (fod.) ↦ scelie.

scelie Ⓔ it. scegliere 6 1844 scelto p.p. m.sg. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
fod. scelie, scelge † amp. scelie
v.tr. Ⓜ scelie, scelion, scelto
distinguere, indicare, prendere, tra più persone, cose, soluzioni e sim., quella che sembra la migliore (fod. Pz 1989, amp.) Ⓘ scegliere Ⓓ entscheiden ◇ a) Sti eletore, ci élo stà, / val a dir, chiste sturloi, / che i à scelto a me guarnà, / chesto rodol de fraioi. Sti eletore, ci elo sta, / val a dir, chiste sturlói, / che i a scèlto a me guarnà, / chesto ròdol de fraiói. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); b) Aé scelto un mestier che ‘l é un dei meo / ma che ades ‘l é difizile che mai pì Avè scielto un mestier chè l’è un dei meo / ma che ades l’è difizil che mai pì DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358 (amp.) ☝

lieje.

scelie (fod., amp.) ↦ scelie.

scelta Ⓔ it. scelta 6 1873 scelta (Anonim, Monumento1873:1)
fod. scielta amp. scelta
s.f. Ⓜ sceltes
indicazione o assunzione in base a una preferenza motivata da una valutazione oggettiva o soggettiva di caratteristiche e requisiti (fod. Pz 1989, amp.) Ⓘ scelta Ⓓ Entscheidung ◇ a) Co seon śude a votà, / Par ra scelta ch’aon fato / De duto ome che sà / E veramente de stato. Co séon zude a votá, / Par a scelta ch’aón fatto / De duto ome che sá / E veramente de Stato. Anonim, Monumento1873:1 (amp.).

scelta (amp.) ↦ scelta.

scemia Ⓔ comp. di sce + mia (EWD 6, 96) (GsellMM: la fonetica corrisponde, ma la semantica? ‘se mica’ non è ‘sebbene’) 6 1833 Ŝemìa ch’(DeRüM, Libri1833-1995:285)
gad. scemia Badia scemia MdR scemia
scemia che (gad., MdR) Ⓘ benché, sebbene Ⓓ obwohl, obschon ◇ a) Scemia ch’i esse libri assà e ch’i à bele cotant d’otes fat u de n’en comprè plü Ŝemìa ch’j’esse libri assà e ch’j’ha bel[e] cotant d’ótes fat ù de n’eǹ comprè plü DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR); b) Cotant da inré pò n pere se consolè de tüć sü mütuns, scemia, ch’ël à porvè de dè a tüć la medema bona educaziun? Còtant da inré pò ‘ǹ père se consolè de tütg sü müttuǹs, ŝemìa, ch’ël ha porvè de dè a tütg la medemma bonna edücaziuǹ? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); c) Cuindi ne n’ói plü ester desfidënta y grama, scemia ch’i ne n’á no da firé, no da cují Quindi nen oi plou est’r desfidente e grama, s’mia ch’i nen à no da firè, no da cujì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia).

scemia (gad., Badia, MdR) ↦ scemia.

Scemon (bra.) ↦ Scimon.

scempie (fas.) ↦ scempl.

scempl Ⓔ SIMPLUS invece di SIMPLEX (EWD 6, 98), ma š - indica una connessione con nordit. scempio, probabilmente forma mista (GsellMM) 6 1857 scëmpli pl. (DeclaraJM, TFrenes1857-1988:9)
gad. scëmpl mar. sciompl Badia scëmpl grd. scëmpl fas. scempie fod. scemple amp. senpio LD scempl
agg. Ⓜ scempli, scempla, scemples
1 elementare, privo di complicazioni o di difficoltà (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ semplice Ⓓ einfach
2 fig. detto di persona, schietto, sincero, senza malizia (gad., grd. F 2002, fas., fod., amp., LD) Ⓘ semplice fig.Ⓓ schlicht, einfach fig. ◇ a) A ester prosc os sighitede / y de jí bëgn ne dubitede, / deach’ ai scëmpli Idî i ó bun A ester prosc os seghitede / y d’jí bëgn ne dubitede, / deach’ ai scëmpli Idî i ô bun DeclaraJM, TFrenes1857-1988:9 (Badia)
scemplize.

scempl (LD) ↦ scempl.

scëmpl (gad., Badia, grd.) ↦ scempl.

scemple (fod.) ↦ scempl.

scemplize Ⓔ it. semplice 6 1878 semplizi (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40)
gad. semplize Badia semplize fas. scemplize fod. scemplize col. semplize
agg. Ⓜ scemplizi, scemplize, scemplizes
1 privo di ornamenti eccessivi, di artifici (gad.) Ⓘ semplice, schietto Ⓓ einfach ◇ a) "Os pö ince semplizi y cari edli de iat" dijôra "Os pou incie semplizi e cari oudli d’giatt" dijōla DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia)
2 fig. detto di persona, schietto, sincero, senza malizia (gad., fas. R 1914/99) Ⓘ semplice fig.Ⓓ schlicht, einfach fig. ◇ b) Iö, tüa uma, baii en chësc cunt plü da semplize, che tö Iou, tua uma, baie in chesc’ cunt plou da semplize, ch’tou DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia)
scempl.

scemplize (fas., fod.) ↦ scemplize.

scemplizementer Ⓔ it. semplicemente (EWD 6, 99) 6 1878 semplizement’r (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81)
gad. semplizemënter Badia scemplizemënter
avv.
solamente, nient’altro che (gad. P/P 1966) Ⓘ semplicemente Ⓓ lediglich ◇ a) Impó á Sigfrid ciamó en chël de medejim mené n curier a Golo col ordin de fermé Genofefa semplizemënter te süa stanza incina ch’al gnará de ritorno Impò à Sigfrid ciamò in chel dè medesimo m’nè ‘ng currier a Golo coll’ ordine de fermè Genofefa semplizement’r t’ sua stanza ingcina ch’el gnarà d’ritorno DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia).

scemplizemënter (Badia) ↦ scemplizementer.

scemplizité Ⓔ it. semplicità 6 1878 semplizité (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47)
gad. scemplizité Badia scemplizité fas. semplizità fod. scemplizité LD scemplizité
s.f. sg.
1 condizione, caratteristica di chi o di ciò che è semplice (fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD