Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/899

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


scola
864



gad. scora mar. scora Badia scola grd. scola fas. scola bra. scola fod. scola col. scola amp. scora LD scola MdR scola
s.f. Ⓜ scoles
istituzione a carattere sociale che, attraverso un’attività didattica organizzata e strutturata, tende a dare un’educazione e una formazione (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; Comitato 1997; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ scuola Ⓓ Schule ◇ a) Dè de chël dess i genitori menè sü mütuns dërt bëin e die a scola Dè de quël dess i genitori menè sü müttuns dërt bëiǹ e die a scòla DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR); b) L’istà da aost l’é jit via n le scole, giusta che i fajea sescion. L’istà da Aost le žit via n le skole, justa ke i fažea šešióng. BrunelG, TomasKuz1861:1 (bra.); c) N di dumanda n maester de scola n sculé: Dì mut tan d’elemënc iel pa? Uŋ di dumànda uŋ maester de scòla uŋ scolè: Di mutt tàŋ d’elemëntg jèl pa? VianUA, MaesterSculé1864:196 (grd.); d) N puoch decà de Sillian ai incontrà i scolari che vigniva da la scola Un puoc de cà de Sillian hai incontrà i scolari che vigniva dalla scola AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); e) Presto Bepe da ra scora / Bete in moto el canpanon / Vea ra banda, e lumes fora / Voron fei luminazion. Presto Beppe da ra scòra / Bete in mòto el campanòn / Vea ra banda, e lumès fòra / Vorόn fei luminaziόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:28 (amp.)
tegnì scola (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933, fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ insegnare Ⓓ unterrichten ◇ a) Aon el Primissario / Che podea tegnì scora / Col istesso onorario / Che ‘l à anche ora; / Ma lore no ‘l lascia Aon el Primissario / Che podéa tegni scora / Coll’ istesso onorario / Che l’á anche ora; / Ma lore no’ l lassa, Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

scola (Badia, grd., fas., bra., fod., col., LD, MdR) ↦ sco-

la.

scolar (gad.) ↦ scolare.

scolare Ⓔ ven. scolare ‹ SCHOLĀRIS (EWD 6, 146) 6 1819 scolari pl. (PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200)
gad. scolar mar. scolare Badia scolare fod. scolaro amp. scolaro
s.m.f. Ⓜ scolari, scolara, scolares
alunno che frequenta una scuola elementare o media inferiore (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002) Ⓘ scolaro Ⓓ Schüler ◇ a) Tö t’as schivé dai poc / y dal ce da müsc, chël burt cotal / y por chësc aste l’eminënza / tra i scolars da La Val. Tö t has schive dai potsch / E dal tgië da müsch, käll burt cotal / Ë por käscht aste l’eminenza / Tra i scolari dala Val. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200 (Badia); b) Basta osservà i picoi scolari, per cugnesse la jent de n luoch. Basta osservà i piccoi scolari, per cognesse la jent de un luoc. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
scolé.

scolare (mar., Badia) ↦ scolare.

scolaro (fod., amp.) ↦ scolare.

scolé Ⓔ SCHOLĀRIUS (Lardschneider 1933:360) 6 1813 skulejes pl. (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
grd. sculé fas. scolé bra. scolé moe. scolè LD scolé
s.m.f. Ⓜ scolés, scolera, scoleres
1 alunno che frequenta una scuola elementare o media inferiore (grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ scolaro Ⓓ Schüler ◇ a) Lasci ju suvënz la breies / A chi pestes de sculeies. / Fei pu tré de biei gran sveies Lashi ſhu suënz la brejes / A ki pestes de skulejes. / Fei pu tre de biei gran svejes PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Maester. Sumeme tu D. chest cont: […] Scolé : Nef e nula e […] Maoster. Sumömö tu D. chöst cont. […] Scholö: Növ ö nulla ö növ ö ZacchiaGB, Scola1858*:1 (bra.); b) N di dumanda n maester de scola n sculé Uŋ di dumànda uŋ maester de scòla uŋ scolè VianUA, MaesterSculé1864:196 (grd.)
2 allievo, discepolo, seguace di un caposcuola (fas.) Ⓘ scolaro Ⓓ Schüler ◇ a) Spere che me concedete chest gust a mi e me chiame l Vosc valent scolé J.B. Zacchia Sperö chö mö contschödöttö chöst gust a mì ö mö chiamö il vosch valent scholö J.B. Zacchia ZacchiaGB, SiorProfessor1858*:2 (bra.)
scolare.

scolé (fas., bra., LD) ↦ scolé.

scolè (moe.) ↦ scolé.

scoltè (Badia) ↦ ascoltè.

scomencé Ⓔ padan. comenciar ‹ *COMINITIĀRE (Gsell 1996b:255) 6 1631 scomenze (Proclama1631-1991:156)
gad. scomencé mar. scomencé Badia scomencè grd. scumencé fas. scomenzèr caz. scomenzèr bra. scomenzar moe. scomenzar fod. scomencé col. scomenzé amp. scomenzà LD scomencé MdR scomencè
v.tr. Ⓜ scomencia
dare avvio, inizio a qualcosa (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ iniziare Ⓓ anfangen ◇ a) Y depò che ël à abù desfat dut, iel unì na gran fam n chël paesc, y ël à scumencià a se duré. Y depò che el ha abú desfat dut, jöl uni una gran fam in chel pais, y el ha comentschá a se duré. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); b) l eva nte chël paisc na gran ciarestia; dël à scomencé a vignì al bujen l’eva ‘n te cal paiss na gran tgiarestia; al á scomentsché a vignì al busegn HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); c) N cert pró scomenciâ na ota in dé de Pasca de Ma insciö süa perdica: "Incö voressi mefo che fosses tüć canć ćioć!" ‘Ǹ ćèrt Pró scomenćiâ ‘na ota iǹ dé de Pasca de Mà insceu süa perdica:"Incoeu voressi meffo che fosses tütg quantg çhioçh!" DeRüM, Perdica1833-1995:281 (MdR); d) Y ai scomëncia le past. E ai (ei) scomància ‘l past. FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); e) E po i à scomenzà a magnà alegramente. E po i ha scomenzà a magnà allegramente. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); f) Ma pernanche l seniëur scumëncia a se tré ora i stivei, eco che ënghe l calighé se tira ora i siei. Ma pernàŋchè ‘l Signour scumënĉa a së trè òra i stivëi, ecco che anchè ‘l calighë së tira òra i siei. VianUA, CalighéMaladët1864:196 (grd.); g) Dl Prou la vita ëis scomencé / Sides en Cil Osta gran mercé. D’l Prò la vita ais’ scomencè / Sì in Ceil Osta grang mercè. DeclaraJM, MaringSopplà1878:4 (Badia); h) él resté n pez spordü y frëm, spo scomëncel a scraié elle r’stè ‘ng pezz spordù e fremm, spo scomanc’l a scraiè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:94 (Badia); i) Canche l ulova inò jì a cësa, iel unì n gran vënt, y l à scumencià a pluvëi, a tarluië y a tauné. kaŋ k’ l ulǫ́a̤ inǫ́ ži a̤ tzá̤za̤, íe-l uŋì ŋ graŋ va̤nt, i l a̤ škumęŋtšá a̤ pluvái, a̤ ta̤rluiá̤ i a̤ tǫuné. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
v.intr. Ⓜ scomencia
avere inizio, cominciare (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L