Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/919

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


sentar
884


sentar (bra., moe.) ↦ senté.

senté Ⓔ SEDENTĀRE (EWD 6, 200) 6 1763 santars schù ‘discumbo’; sentè ‘sedeo’ (Bartolomei1763-1976: 96, 98)
gad. senté mar. sonté Badia sentè grd. senté fas. sentèr caz. sentèr bra. sentar moe. sentar fod. senté col. sentà amp. scentà LD senté MdR sentè
v.intr. Ⓜ senta
appoggiare le natiche su un sostegno sopraelevato (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966, grd. Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988, LD, MdR) Ⓘ sedere Ⓓ sitzen ◇ a) Daduman abenëura iel unì inò tl Tëmpl, y dut l popul univa da d’ël, y sentan l mparovel. Dadumang - abonoura jel uní inó nel Templ, y dut el popul univa da d’él, y sentang l’imparável. HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); b) Ió no sei, ma daparduto / Par saé, beśen studià, / Chiste inveze, i sà duto / Co i rua a scentà là! Io no sei, ma daperduto / Par saè, besèn studià, / Chiste inveze, i sa duto / Coi rua a scentà là! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:18 (amp.); c) i á dé n gran fazorel por se curí le ce cuntra le frëit, y l’á fata senté dlungia d’ël i à dè ‘ng grang fazzorel pur s’ curì ‘l ciè cuntra ‘l freit, e l’à fatta sentè d’lung d’el. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ sentés, senteda, sentedes
in posizione seduta (gad., fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ seduto Ⓓ sitzend ◇ a) E da doman bonora l’é retornà te gejia, e ducant l pòpul é vegnù da el, e el sentà ge à ensegnà. E da doman bonora l’é retorná in te glesia, e duchant ‘l popol é vegnú da el, e el sentá j’á insegná. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); b) Iló araspera ciamó dötes les forzes adöm, y sentada sön so let de müstl, i ciarera fit al fi senté dlungia Illò arrasp’la ciamò duttes les forzes adum, e sentada soung so lett d’must’l, i ciar’la fitt al fì sentè d’lungia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia)
se senté (gad. A 1879; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sedersi Ⓓ sich setzen ◇ a) Vos avëis tröp massa bontè. Senteves (sentésse). Vos avëis treup massa bontè. Sentéve[s] (sentésse). DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR); b) Tüt é parećé, sentunse pro mësa. Tüt é pareçhié, sentunse prò mësa. DeRüM, TütParecé1833-1995:254 (MdR); c) Coscì l’é vegnù n dì en se stes, che per pissèr a la sia posizion l se aea sentà te l’ombrìa de n èlber Così l’é vegnù un dì en se stess, che per pizzèr alla sia posiziong el s’ aèa sentà te l’ombria d’un èlber SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); d) Söla sëra / fosc dagnora / feji i ladins / propi da vijins: / ai s’abina y se sënta, / s’ la cunta o s’ la cianta Söla sëra / fôsc dagnëra / fêji i Ladins / propi da vijins: / ai s’ abina y se sënta, / se la cunta o s’ la ćianta PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia); e) vado inze e saludo chera śente / e lore i disc alolo che me scente. vado inže e saludo chera zente / e lore i dish alolo che me scente. DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); f) Gejù ie jit y s’à sentà pra mëisa. Ges̄ù jè s̄it y s’ hà sëntà pra mëiźa. VianUA, Madalena1864:193 (grd.); g) I proi düc canc en bel ordin se sënta I prói dütg cantg ing bell’ orden se sáinta. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia) ◆ se senté ju (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sedersi Ⓓ sich niedersetzen ◇ a) döt le popul é gnü pro ël, y canch’al s’é senté jö al scomenciâ da l’istruí düt ‘l popol é gnü pro al, e chan ch’al s’ é senté schö al scomentscháva da l’instruì HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) Cianbolfin à vardà olache l’é mìngol de post sconet, per se sentèr jù. Čanbolfin à vardà, olà ke l è mingol de post skonét, per se sentèr ʒ̉u. BrunelG, Cianbolpin1866:14 (caz.) ◆ sté senté (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933, fas., fod., amp., LD, MdR) Ⓘ sedere Ⓓ sitzen ◇ a) Ara stô sentada cun modesta umilté, tignî i edli basc Ella stē sentada cung modesta umiltè, tignŏ i oudli bāsc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia).

senté (gad., grd., fod., LD) ↦ senté.

sentè (Badia, MdR) ↦ senté.

śente (amp.) ↦ jent.

sentenza Ⓔ it. sentenza ‹ SENTENTIA (EWD 6, 201) 6 1813 sentenza (RungaudieP, LaStacions1813-1878:89)
gad. sentënza Badia sentënza grd. sentënza fas. sentenza bra. sentenzia fod. sentenza amp. sentenza LD sentenza
s.f. Ⓜ sentenzes
provvedimento con il quale un giudice decide in merito a una causa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ sentenza Ⓓ Urteil ◇ a) Pilato ala mort cundana a tort, / Gejù! sentënza aricëula, che ne se po dì de plu. Pilato alla mort condanà à tort, / Giesu! sentenza aricœula, kœ nœ sœ pò di de plù. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) Ascoltede mia suplica, mi caro signur, y retirede la sentënza, fata zënza trö massa püch ponsé. Ascoltede mia supplica, mi caro signur, e ritirede la sentenza, fatta zenza trou massa puc pungsè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia); c) Por sentënza criminala êl condané ala mort Pur sentenza criminale ēle cundannè alla mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:122 (Badia).

sentenza (fas., fod., amp., LD) ↦ sentenza.

sentënza (gad., Badia, grd.) ↦ sentenza.

sentenzia (bra.) ↦ sentenza.

sentèr (fas., caz.) ↦ senté.

sentí (LD) ↦ sentì.

sentì Ⓔ SENTĪRE (EWD 6, 249) 6 1763 sentì ‘sentio’ (Bartolomei1763-1976:98)
gad. sintí mar. sontí Badia sintí grd. sentì fas. sentir caz. sentir bra. sentir moe. sentir fod. sentì col. sentì amp. sentì LD sentí MdR sentì
v.tr. Ⓜ sent, sention, sentù
1 provare, percepire qualcosa; avvertire una sensazione (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sentire Ⓓ spüren, verspüren ◇ a) Iö sënte propie apetit da mangé. Jeu sënte propie appetit da mangé. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:244 (MdR); b) Al mör, mo tla bega al ne sënt ch’al é mort, / mo scraia y comana y se para tres fort. Al mör, mo tla bega al ne sëint ch’al é mort, / mo scraia y comana y se para tres fort. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia); c) No te sentes ce aria fresca, / moe ra foies dei brascioi… No te sentes cie aria fresca, / moe ra foies dei brascioi… DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); d) no l’era più bon de dormir, e l sentìa che la fam ge batea no l era più bon de dormir e l sentia, ke la fam ğe batea BrunelG, Cianbolpin1866:23 (caz.); e) Ades che la gran bala é passada, i sent l mal de testa Adess che la gran bala e passada, i sent ‘l mal de testa AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); f) El me disc, che anche el somaro / Chel famos pantalon / El no ebe sentù acaro / Chera prima me canzon. El me disc, che an-