Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/909

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


scusé
874



se scusé (grd. F 2002, fas. DA 1973; DILF 2013, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002) Ⓘ giustificarsi Ⓓ sich rechtfertigen ◇ a) Pitores, beches da la val / E pelacrisć, musciac, concéres / Segnores, sec, en curt duc peres / Fascegn! scusonse; nia permal! Pittoress, becchess da Laval / E pellacristg, mussatg, concieress / Signoress, setg ‘n curt dutg peres / Fassegn! scusonsse; nia per mal! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.).

scusé (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ scusé.

scüsé (mar.) ↦ scusé.

scusèr (fas., caz.) ↦ scusé.

scutar (bra.) ↦ scouté.

scuté (grd.) ↦ scoté.

scuté (gad., grd., LD) ↦ scouté.

scutè (Badia) ↦ scouté.

scutèr (fas., caz.) ↦ scouté.

scuvierjer (grd.) ↦ descuerje.

sdegn Ⓔ it. sdegno 6 1878 sdegno (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11)
gad. sdëgn Badia sdegn grd. sdëni
s.m. sg.
viva reazione di risentimento misto a disprezzo, provocata da una grave offesa alla propria sensibilità morale (gad., grd. F 2002) Ⓘ sdegno Ⓓ Empörung ◇ a) S’imaginëies vignun, cun ci sdëgn, che la virtuosa Genofefa desprijâ y refodâ te domandes ilezites S’ immagini vignung, cung ci sdegno, che la virtuosa Genofefa desprijā e refudā te dimandes illezites DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia).

sdegn (Badia) ↦ sdegn.

sdëgn (gad.) ↦ sdegn.

sdëni (grd.) ↦ sdegn.

sdraié Ⓔ apadan. * sdraiar ‹ aprov. dralha(r) (cfr. REW 8839) (GsellMM) 6 1878 sdraiè p.p. m.sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124)
gad. sdraié Badia sdraié fas. sdraié fod. sdraié
v.tr. Ⓜ sdraia
mettere disteso a giacere, coricare (gad.) Ⓘ sdraiare Ⓓ hinlegen
p.p. come agg. Ⓜ sdraiés, sdraieda, sdraiedes
giacente in posizione distesa (gad., fas., fod.) Ⓘ sdraiato Ⓓ ausgestreckt ◇ a) Sce, achiló, olach’ i sun sdraié, sön chësc salajëi, ch’i bati cui pügns, ê zacan Genofefa sentada Sé, a chilò, ullacch’ i sung sdraiè, soung chesc’ salajei, ch’i batte cui pungn’s, ē zaccang Genofefa sentada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia).

sdraié (gad., Badia, fas., fod.) ↦ sdraié.

sdruscié (Badia) ↦ struscié.

se (fas., bra., fod., col., amp.) ↦ sce.

se Ⓔ SĒ (EWD 6, 175) 6 1631 se (travarde da dani) pron. rifl.; (à ciò che) se (posse sij in navant) (Proclama1631-1991:157)
gad. se mar. se Badia se grd. se fas. se caz. se bra. se moe. se fod. se col. se amp. se LD se MdR se
pron.
1 forma atona che concorre alla declinazione del pron. di 3ª pl., adoperata in funzione di complemento (MdR) Ⓘ si Ⓓ sich ◇ a) Chëst pò tüt ester insciö che dijëis, mi bun signur Curat, mo la jënt jona se lascia impò massa gën condüje a le mal Quëst pò tüt estr insceu che diŝëis, mi buǹ Signur Curat, mó la ĝënt ĵonna se lascia impò massa giaǹ condüŝe a le mal DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR)
2 forma atona che concorre alla declinazione del pron. di 2ª pl., adoperata in funzione di complemento (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ vi Ⓓ euch ◇ a) Con lizonza düc atló / Ch’i se desturbi endô. Cong lizonza dutg atlo / Chi sö dosturbi, ‘ng dó. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); b) Ëis düc trëi bel imparé - / por chësc se pón incö laldé! / A ester prosc os sighitede / y de jí bëgn ne dubitede Ëis düć trëi bel imparè - / pur chësc se pôn incö laldè! / A ester prosc os seghitede / y d’jí bëgn ne dubitede DeclaraJM, TFrenes1857-1988:9 (Badia)
3 forma tonica che concorre alla declinazione del pron. di 3ª sg. e pl., usata come complemento oggetto e dopo preposizione (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sé Ⓓ sich ◇ a) ma fra se stës se pensáva / o per forza o per amour / la voi fè ca, e con onour fra se stes se pensava / o per forza o per amour / la voi fè cha, e con onour PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Mo gnü en se dijel: "Cotan de servitú en ciasa de mi pere á pan dessurora, y iö me möri chiló da fan. Ma gnü in sé dischel: "Cotang de servitu in tgiasa de mi père ha pang d’sorora, e iö me möre chilò da fang. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); c) Ma śën iel jit n se, y dij: tan d’aureies te cësa de mi pere, che à pan plu che assé; y ie more tlo da fam. Ma deseng joél schit in se, y disch: tang d’auréjes in te tschiésa de mi pére, che han pang peu che assé; y je more tló da fam. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); d) Ma l’é retornà en se, e l’à dit, cotenc de urees che à en ciasa de mi pare massa pan, e gio more chiò da fam. Ma l’é retorná in se, e l’a dit, coteng de urées che ha in tgiasa de mi pare massa pan, e jó more cgló da fam. HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:144 (bra.); e) abe inće gran premüra de se procuré les nezesciaries conoscënzes e capazitês che posse trà a se l’atenziun di superiori abbe inçhie graǹ premüra de se procuré les necesŝaries conoscënzes e capacités che posse trà a sè l’attenziuǹ di superiori DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR); f) Coscì l’é vegnù n dì en se stes, che per pissèr a la sia posizion l se aea sentà te l’ombrìa de n èlber Così l’é vegnù un dì en se stess, che per pizzèr alla sia posiziong el s’aèa sentà te l’ombria d’un èlber SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); g) chël mumënt svea n vedl Capuziner da viere ora: Chësc fej chisc tieres dal’alegrëza, davia che ëi vëija si cumpanies dlongia! oder dan se! chëll mumënt svèa uŋ vödl Capuziner da viëre òra: Chëst fèŝ chiŝ tieres dall’ allegrëzza, daviacchè ëi vëis̄a si cumpàgnes dlongia! oder dàŋ së! VianUA, JëntCunvënt1864:196 (grd.); h) Co lore aumentaa, / Anche in ciou de na fre / Chi salarie che aa / Anche abastanza da se. Co lore aumentava, / Anche in ciau de naffré, / Chí salarie che ava / Anche abbastanza da sé. Anonim, Monumento1873:3 (amp.)
4 forma atona che concorre alla declinazione del pron. di 3ª sg. e pl., adoperata in funzione di riflessivo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; DLS 2002, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ si Ⓓ sich ◇ a) l vegle de la lum se baudiáva / la vegla de chisc mac se la ridëva il Vegle della Lum se baudiava / la Vegla di chis matg sella ridava PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Chëst n di abenëura se n ie jit ora de cësa, y giapa na bëursa mplida de truep dinei Kæst un dì abenœura se gniœ schit ora de tgiæsa, y giappa una bœursa emplida de truep dinèi PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); c) Cognon jir co le crapele; e amò l’é perìcol de se rompir le giame. Cognon schir colle carpelle: e a mò l e pericol de se rompir le giame. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); d) Por i agn ch’à da gnì, / Ne se mëssen nudrì / Massa [de] gran speranzes, no! Por i agn ch’ha da gnì, / Ne se mëssaǹ nu-