Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/867

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


salute
832



gad. salüt grd. salute fas. salute fod. salute amp. salute MdR salüt
s.f. sg.
stato di pieno benessere fisico e psichico dell’uomo (gad. Pi 1967, fas. R 1914/99, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988, MdR) Ⓘ salute Ⓓ Gesundheit ◇ a) Nost dovér él dunca, che […] in vigne cunt ne pensunse, dijunse o fajunse nia che podess ester contrare a so sant onor e a la salüt de nosta anima. Nost dovér él dunca, che […] iǹ vigne cunt ne pensunse, diŝunse o faŝunse nia che podess estr contrare a sò sant onor e a la salüt de nost’anima. DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); b) Eviva, a dute / Cuante se ca / A ra salute dei / Spose alzà. Eviva, a dute / Quante se cà / Ara salute dei / Spose alzà. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:13 (amp.)
interiez.
espressione augurale specialmente nel brindisi (grd., fod. Ms 2005) Ⓘ salute, cincin, viva Ⓓ Prosit, Prost, zum Wohl ◇ a) Salute! bon seniëur! / Cul got n tla man / Buvons a Vosc unëur, / Vivëde giut y sann! Salute! bon seniëur! / Kul got n tela man / Buonse a Vost unëur, / Vivëde giut i sann! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.).

salute (grd., fas., fod., amp.) ↦ salute.

salvà (col., amp.) ↦ salvé.

salvadëur (grd.) ↦ salvadour.

salvador (fas.) ↦ salvadour.

salvadour Ⓔ it. salvatore (EWD 6, 28) 6 1813 Salvator (RungaudieP, LaStacions1813-1878:92)
gad. salvadú grd. salvadëur, salvator fas. salvador LD salvadour
s.m. sg.
per antonomasia, gesù cristo, in quanto redentore (gad. Pi 1967, grd. G 1923; L 1933, fas. DILF 2013) Ⓘ Salvatore Ⓓ Retter, Heiland ◇ a) L corp dl Salvator te fossa vën metù. El corp del Salvator te fossa veng mettû. RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.).

salvadour (LD) ↦ salvadour.

salvadú (gad.) ↦ salvadour.

salvan Ⓔ SILVĀNUS, REW 7921 (GsellMM) 6 1858 Salvan (ZacchiaGB, DoiSores1858*:2)
gad. salvan grd. salvan fas. salvan bra. salvan fod. salvan amp. salvan, selvan
s.m. Ⓜ salvans
leggendario primo abitante delle valli dolomitiche (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. Pe 1973; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ silvano Ⓓ Salvan, Fengg ◇ a) Chi él? Na pera pìciola che ve prea de lasciarla daìte. Ma la fémena à dit: No fide ve che se l Salvan vegn al me copa. chi öl. Nô pöra pitschola chö vö pröa dö lassarla da ite. Ma la fömönô a dit: Nô fidö ve chö sö l’Salvan vön al mö coppâ. ZacchiaGB, DoiSores1858*:2 (bra.).

salvan (gad., grd., fas., bra., fod., amp.) ↦ salvan.

salvar (bra., moe.) ↦ salvé.

salvare Ⓔ SILVĀTICUS (EWD 6, 27) 6 1878 salvara f. sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36)
gad. salvare mar. salvare Badia salvare grd. salvere, salver fas. salvèrech caz. salvère bra. salvàrech moe. selvàdech fod. salvare col. selvarech LD salvare
agg. Ⓜ salvari, salvara, salvares
1 detto di pianta che cresce e si sviuppa spontaneamente o di animale, che cresce e vive in libertà (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ selvatico Ⓓ wild ◇ a) chësc ble é faidl salvare, á n tof sterch chesc’ blě e feid’l salvare, à ‘ng toff sterc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia); b) Por ne n’avëi da fá ater co abiné früc salvari, y chirí raisc Pur nen avei da fà at’r ch’abinè fruttg’ selvari, e chirì raìsc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia)
2 di luogo o terreno squallido, desolato; coperto da una fitta e intricata vegetazione spontanea (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ selvaggio Ⓓ wild ◇ a) y le fle dla cerva scialdâ ite chëra abitaziun salvara abastanza e ‘l flě d’la cerfa scealdā ite chell’ abitaziung salvara a bastanza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia)
3 di persona o gruppo, che appartiene a una civiltà ritenuta poco evoluta (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ selvaggio Ⓓ wild ◇ a) La maiú morvëia i êl a odëi jënt a ciaval, ch’i fajô la medema impresciun, che a chi popui salvari La maiù morvouia i ēle a udei jent a ciavāl, ch’i fajō la m’demma impressiung, che a chi popoli salvari DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia).

salvare (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ salvare.

salvàrech (bra.) ↦ salvare.

salvator (grd.) ↦ salvadëur.

salvé Ⓔ SALVĀRE (EWD 6, 28) 6 1833 salvè (DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:244)
gad. salvé mar. salvé Badia salvè grd. salvé fas. salvèr bra. salvar moe. salvar fod. salvé col. salvà amp. salvà LD salvé MdR salvè
v.tr. Ⓜ salva
1 sottrarre a un pericolo, a un danno e simili (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ salvare Ⓓ retten ◇ a) Ël à avü la desgrazia de naufraghè sö les costes de la Sicilia, e de ne salvè de tüć sü bëins nia ater che la fomena. Ël ha avü la desgrazia de naufraghè seu les costes de la Sicilia, e de ne salvè de tütg sü bëiǹs nìa atr che la fomena. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:244 (MdR); b) Dopo che m’ëis salvé me y mi fi dales mans di uomini, ne nes lascëise sigü ne scarzé dai lus. Dopo che m’ais salvè mè e mi fì dalles mangs dei uomini, nennes lasceiſe sigune scarzè dai lūs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia); c) La plueia, contra chëla ch’é bruntlà, m’à salvà roba y vita. la̤ plúeia̤, kóntra̤ ká̤la̤ k’ ę bruntlá m’a sa̤lvá rǫ́ba̤ i víta̤. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
2 condurre alla salvezza eterna (gad. V/P 1998) Ⓘ salvare, redimere Ⓓ erlösen, erretten ◇ a) Por i beac en paraisc, / ch’ëis salvé cun Üsc amisc. Pur i Beati in Paraisc’, / ch’ais salvè cung Ousc’ amisc’. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); b) porvede de fá a öna cun Idî, a chësc fin jide da Gejú Crist, so fi sacrifiché por salvé i pecaturs purvede d’fa a una cung Iddì, a chesc’ fing jide da Gesù Cristo, so Fì sacrifichè pur salvè i peccatori DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia)
3 tenere da parte, conservare qualcosa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879, MdR) Ⓘ serbare Ⓓ behalten ◇ a) Sce calëis de trëi zechins, sce le salvi, sce nò ves le mëni cola prüma ocajiun. Ŝe callëis de trëi zecchiǹs, ŝe le salvi, ŝe nò ves le mëni colla prüma occaŝiuǹ. DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR)
p.p. come agg. Ⓜ salvés, salveda, salvedes
condotto alla salvezza eterna (gad.) Ⓘ salvato Ⓓ erlöst ◇ a) Mo al gnará chël de, che l’odunse / Ince nos