Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/883

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


scagn
848


2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sedia Ⓓ Stuhl ☟ stuel
2 sedile singolo o facente parte di una serie destinato a persona autorevole nel luogo in cui esercita il suo ufficio (amp. C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ scanno, seggio Ⓓ Sitz ◇ a) Che se fosse stà tre dì / con vosoutre sun chi scagnes / a ve vede, a pressentì, / ‘l ea un outro pei de magnes Che se fose sta tre di / con vos òutre sun chi scagnes / a ve vede, a presentì, / l’èva un òutro pei de magnes DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.)
scagn da spones (gad.) Ⓘ poltrona Ⓓ Lehnsessel ◇ a) Ara se sentâ spo te n scagn da spones Ella sè sentā spo teng scangn’ da spones DeclaraJM, SantaGenofefa1878:118 (Badia).

scagn (gad., mar., Badia, fas., fod., amp., LD) ↦ scagn.

scaign (amp.) ↦ scagn.

scaji (fas., bra., moe.) ↦ scuaji.

scaliera Ⓔ nordit. scaliera (da SCĀLA) (EWD 6, 79) 6 1844 scaliéra (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
gad. scalira mar. scalira Badia scalira fas. scaliera fod. scaliera amp. scaliera
s.f. Ⓜ scalieres
nelle stalle, rastrelliera soprastante la mangiatoia, dove si mette il fieno (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Mj 1929; Q/K/F 1988) Ⓘ rastrelliera, greppia Ⓓ Krippe, Raufe ◇ a) e i à ‘l cu da scarismà / a lascià chera scaliera, / chi sbroàs, chel mescedà e i a ‘l cu da scarismà / a lascà chera scaliéra, / chi sbroàs, chel mescedà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.).

scaliera (fas., fod., amp.) ↦ scaliera.

scalinada (gad., Badia) ↦ scalineda.

scalineda Ⓔ it. scalinata 6 1878 scalinades pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7)
gad. scalinada Badia scalinada
s.f. Ⓜ scalinedes
scala ampia e imponente, perlopiù esterna (gad.) Ⓘ scalinata Ⓓ Treppe, Freitreppe ◇ a) Svelto é le grof jö por les scalinades por azeté i ciavaliers y i mené tl salun dl recevimënt Svelto è ‘l grof jou pur les scalinades pur azzettè i cavalieri e i menè t’ l sallung d’l receviment DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia).

scalira (gad., mar., Badia) ↦ scaliera.

scalon Ⓔ probabilmente nordit. scala / scalon, ma semantica? Cfr. frl. sćialon (GsellMM) 6 1860 scalon (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
amp. scalon
s.m. Ⓜ scalons
tipo di tronco preparato per l’impiego (amp. C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ tronco squadrato di oltre 10 m Ⓓ mehr als 10m langer Baumstamm
ciapel da scalon (amp.) Ⓘ particolare tipo di cappello Ⓓ besondere Hutart ◇ a) Beté su ‘l ciapel, / Chel fato da "scalon", ma chel pì bel Betè su el ciapel, / Chel fato da Scalon, ma chel pì bel DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

scalon (amp.) ↦ scalon.

scalzada (bra., moe., amp.) ↦ scalzeda.

scalzeda Ⓔ nordit. scalzada ‘scalciata’ 6 1873 scalzades pl. (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:40)
grd. scalzeda fas. scalzèda bra. scalzada moe. scalzada amp. scalzada
s.f. Ⓜ scalzedes
colpo dato col piede o con la zampa, calcio tirato da un animale (grd. F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, amp. C 1986) Ⓘ scalciata, calcio Ⓓ Fußtritt, Tritt ◇ a) I dentoi del rangotan / Del somaro ra scalzades / Signor, tien da nos lontan. I dentόi del Rangotán / Del somaro ra scalzades / Signor, tien a nos lontan. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:40 (amp.).

scalzeda (grd.) ↦ scalzeda.

scalzèda (fas.) ↦ scalzeda.

scampà (col., amp.) ↦ sciampé.

scampo Ⓔ it. scampo 6 1878 scampo (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29)
Badia scampo
s.m. sg.
salvezza da un grave pericolo; il modo in cui si attua e il mezzo adottato (Badia) Ⓘ scampo Ⓓ Heil, Ausweg ◇ a) Morí mëssera (dij l’ater), al ne n’é scampo. Morì mess’ la (disc’ l’atr) el nen è scampo. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia).

scampo (Badia) ↦ scampo.

scàndol (fas.) ↦ scandul.

scandul Ⓔ trent. scandol (Lardschneider 1933:355) 6 1858 scandol (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235)
Badia scandul † grd. scandul fas. scàndol
s.m. Ⓜ scandui
grave turbamento della coscienza, della sensibilità, della moralità altrui (Badia, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ scandalo Ⓓ Skandal ◇ a) Porcí n te scandul te döt le paisc!? Perćî n te’ scandol te düt l’paîsc!? PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); b) Te chël paesc fovel n’ëila, che dajova scandul cun si stleta vita. Te chëll pais̄ foa’l un’ëila, chë das̄òva scàndul con si sclötta vita. VianUA, Madalena1864:193 (grd.).

scandul (grd.) ↦ scandul.

scandul † (Badia) ↦ scandul.

scarafagio Ⓔ it. scarafaggio 6 1873 scarafaggio (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34)
amp. scarafagio
s.m. Ⓜ scarafagi
nome comune degli insetti coleotteri appartenenti alla famiglia degli scarabeidi (amp.) Ⓘ coleottero, scarabeo, scarafaggio Ⓓ Käfer ◇ a) Finalmente un scarafagio / Vulgo chefar nos vedon / Vegnì avanti adagio, adagio / Col col storto, e con finzion. Finalmente un scarafaggio / Vulgo, Chèfár nos vedόn / Vegnì avanti, adagio, adagio / Col còl storto, e con finziόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.) ☝ cheifer.

scarafagio (amp.) ↦ scarafagio.

scarar (bra., moe.) ↦ jegaré.

scarèr (fas., caz.) ↦ jegaré.

scarismà (amp.) ↦ scarsimà.

scarlat Ⓔ it. scarlatto ‹ pers. saqirlât (EWD 6, 83) 6 1860 de scarlato (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
gad. scarlat Badia scarlat grd. scarlat fas. scarlat fod. scarlat amp. scarlato LD scarlat
agg. Ⓜ scarlac, scarlata, scarlates
che ha un colore rosso molto vivace (gad. A 1879; Ma 1950; Pi 1967; DLS 2002, grd. G 1879; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ scarlatto Ⓓ scharlachrot
s.m. Ⓜ scarlac
panno pregiato di lana di color rosso vivo (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99, amp.) Ⓘ scarlatto Ⓓ Scharlachtuch ◇ a) Ra fanela de pano e chel crojato / Bel de scarlato Ra fanella de pano e chel crosato / Bel de scarlato DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); b) Y spo canch’ara â apëna complí i diesc agn, y jô a dlijia cun sü geniturs, y ê iló injenedlada dan alté te na proca curida cun plo-