Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/891

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


sciampé
856


re Ⓓ überholen ◇ a) al medem tëmp chirí n meso por salvé mia vita, porcí ch’i messâ aspeté la mort da osta man, sc’ ara se manifestâ la verité. Por chësc i ái orü sciampé dant, i l’á pro os caluniada al medemmo temp chirì ‘ng mezzo pur salvè mia vita, purcicch’ i m’ssā aspettè la mort da osta mang, s’ ella s’ manifestā la veritè. Pur chesc’ i ai urù sceampè dant, i l’à pro os calunniada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia) ◆ s’en sciampé (gad. P/P 1966; V/P 1998, fas., fod. Ms 2005) Ⓘ scappare Ⓓ flüchten ◇ a) Le püre Iocl, döt spaventé / se [n] sciampa te stüa, dër bur sorventé. L’püre Iocl, düt spaventè / se [n] sciampa te stüa, dër burt sarventè. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); b) enlouta la disc ela: Sciàmpetene pur daìte ve, che cò l rua se no t’es de aria jun chi bujes. in la uta la diš ela: Šampetene pur da ite veh, ke ko l rua, se no ti es de aria ʒ̉u n ki bujes. BrunelG, Cianbolpin1866:16 (caz.).

sciampé (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦

sciampé.

sciampèr (fas., caz.) ↦ sciampé.

sciara (amp.) ↦ sciala.

sćiara (amp.) ↦ sclara.

sćiarì (fod., amp.) ↦ sclarì.

sćiaudar (bra.) ↦ sciudar.

sciaudé Ⓔ EXCALDĀRE (EWD 6, 115) 6 1763 schaldè ‘calefacio’ (Bartolomei1763-1976:96)
gad. scialdé mar. scialdé Badia scialdè grd. sciaudé fas. sciudèr caz. sciudèr bra. sciudar, sćiaudar moe. sćiaudar fod. sciaudé col. saudà amp. scioudà LD sciaudé MdR scialdè
v.tr. Ⓜ sciauda
1 rendere caldo o più caldo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ scaldare, riscaldare Ⓓ wärmen, heizen ◇ a) Avëise vöia de bëire con mè üna taza de ciocolada? / Iö ves ringrazie; ëla me scialda massa. Avëise veuja de bëire coǹ mè üna tazza de ćiocolàda? / Jeu ves ringrazie; ëlla me scialda massa. DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236 (MdR); b) Ëla é tant frëida. / Sce vorëis, la scialdi. Ëlla é tant frëida. / Ŝe vorëis, la scialdi. DeRüM, EhJan1833-1995:250 (MdR)
2 fig. riempire di un sentimento, di un’emozione forti e intensi (gad., grd.) Ⓘ scaldare fig.Ⓓ erwärmen fig. ◇ a) Vivëde giut y sann! / Ncuei de Vosta festa, / Sciaudonse drët la testa. Vivëde giut i sann! / Nkuei de Vosta festa, / Shaudonse drët la testa. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); b) canch’i pënsi a Os, y me scialdëis le cör, fora sot ala dlacia d’angosces da mort, y me fajëis amables porfin les leghermes cang ch’i pense a Os, e mè scealdeis ‘l cour, fora soutt alla dlaccea d’angoscies da mort, e mè fasceis amabiles pur fing les legrimes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia)
sciaudé ite (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ riscaldare Ⓓ einheizen ◇ a) le fle dla cerva scialdâ ite chëra abitaziun salvara abastanza ‘l flě d’la cerfa scealdā ite chell’ abitaziung salvara a bastanza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia) ◆ se sciau-

dé 1 (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fas. DA 1973; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ scaldarsi Ⓓ sich wärmen ◇ a) Ci dijessel mai lonfer, / Sce al podess ël rajoné? / Sën vëgnai a per a per, / Oressel dí, a se scialdé. Tgi dischesl mai longfer / Schal podes el raschonö / Söng vögnai a per a per / Oresöl di a sö Schaldö. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); b) Chiló sön mi cör palsa y scialdete, che tüa püra uma ne n’á ’ci na fascia da te curí ne. Chilò soung mi cour palsa e scealdete, chè tua pūra uma nen à ci na fascéa da té curì nè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia); c) n let, d’invern n füch da se scialdé, y n pü’ de spëisa sana ‘ng lett, d’ingvēr ‘ng fuc da sè scealdè, e ‘ng pude speiſa sana DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119 (Badia) 2 fig. (grd. F 2002, fas. DA 1973; DILF 2013, amp. DLS 2002) Ⓘ eccitarsi, scaldarsi fig., infervorarsi Ⓓ sich erhitzen fig., sich ereifern ◇ a) po ‘l scomenza a fei ra grinta, / a scioudasse, a delirà, / a dà in bestia, a tirà fora / zinch’ o sié di meo pardios po’ ‘l scomenz̄a a fei ra grinta, a scoudase, / a delirà, / a da in bèstia, a tirà fòra / z̄inc’ o sié di mèo pardiós DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.).

sciaudé (grd., fod., LD) ↦ sciaudé.

sćiavar (bra., moe.) ↦ sćiavé.

sćiavé Ⓔ deriv. di ciavé (EWD 2, 177) 6 1878 sciavà p.p. m.pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123)
gad. sćiavé Badia sćiavé fas. sćiavèr bra. sćiavar moe. sćiavar
v.tr. Ⓜ sćiava
formare una cavità nel terreno (gad. Ma 1950; P/P 1966, fas. R 1914/99; DA 1973) Ⓘ scavare Ⓓ graben, ausgraben
p.p. come agg. Ⓜ sćiavés, sćiaveda, sćiavedes
di occhi, infossati (gad.) Ⓘ scavato Ⓓ eingefallen ◇ a) sü edli fosc sćiavá sot lominâ sciöche borëis da füch sū oudli fosc’ sciavà soutt luminā sceoucche bureis da fuc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia)
ciavé.

sćiavé (gad., Badia) ↦ sćiavé.

sćiavèr (fas.) ↦ sćiavé.

scibl Ⓔ deriv. di sciblé (EWD 6, 126) 6 1813 shibl (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
gad. scibl mar. scibl grd. scibl fas. sciubie amp. sciubio LD scibl
s.m. Ⓜ scibli
il suono che si emette fischiando (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; DILF 2013, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ fischio Ⓓ Pfiff
tré n scibl (gad. V/P 1998, grd., LD DLS 2002) Ⓘ fischiare Ⓓ pfeifen ◇ a) Sce Sant Ujep trajova n scibl, / Po laurovel bele tribl. She Sant’ Uſhep traſhova n shibl, / Po lëurovel bele tribl. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.).

scibl (gad., mar., grd., LD) ↦ scibl.

sciblament Ⓔ deriv. di sciblé (EWD 6, 126) 6 1878 sciblament (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53)
gad. sciblamënt Badia sciblamënt
s.m. Ⓜ sciblamenc
un fischiettare continuato e insistente (gad. P/P 1966) Ⓘ fischiettio, cinguettio Ⓓ Gepfeife, Gezwitscher ◇ a) La tera ne portâ plü nia da nü, la val n’ingherdenî plü dal sciblamënt di vicí, ch’en gran pert l’â arbandonada La terra nè portā plou nia da nu, la val n’inggherdenì plou dal sciblament di vicceì, ch’in grang pērt l’ā arbandonada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia).

sciblamënt (gad., Badia) ↦ sciblament.

sciblot Ⓔ deriv. di sciblé (EWD 6, 126) 6 1856 subiotg pl. (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244)
gad. sciblot Badia sciblot grd. sciblot fas. sciubiot bra. subiot moe. subiot fod. sciubioto col. subioto amp. sciubioto LD sciblot
s.m. Ⓜ scibloc
rustico strumento a fiato, costituito da un cilindro cavo di bosso o di canna, con alcuni fori per tasteggiare e un taglio trasversale nell’imboccatu-