Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/912

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


segnal
877


gad. sighité mar. seghité Badia sighité fas. seghitèr caz. seghitèr bra. seghitar moe. seghitar fod. seguité col. seguità amp. seguità LD seghité
v.intr. Ⓜ seghita
protrarre, proseguire un’attività o uno stato, una situazione (gad. B 1763; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ continuare Ⓓ fortfahren, fortsetzen ◇ a) Dapò che ic seghitaa a domanarlo, el se à drezà sù Dapó che idg seguitàa a domanárlo, el se á drezá su HallerJTh, MadalenaBRA1832:157 (bra.); b) so fi entant el seghitèa a ge dir: père gé é ofenù Dio e ence vo sa fì intant el seghitèa a ghiè dir: père ge é ofendù Dio e èncie vo SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); c) A ester prosc os sighitede / y de jí bëgn ne dubitede, / deach’ ai scëmpli Idî i ó bun: / y chësc sëise bëgn düc sciöch’ un! A ester prosc os seghitede / y d’jí bëgn ne dubitede, / deach’ ai scëmpli Idî i ô bun: / y chësc sëise bëgn düć sciöch’ un! DeclaraJM, TFrenes1857-1988:9 (Badia); d) ’Es no sà pì de ce ver śì / E s’ ’es seguita coscì… / Poco ben i śirà un dì. Es no sà pi de ce ver sì / E s’ es seguita così…. / Poco ben ai zirà un di. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); e) e per chest ela zenza poder più troar pasc seghitando a lamentarse, l’à pensà de jirsene a portar le sove proteste davant dal Re e per chest ella zenza poter più troàr pas seghitando a lamentarze, l’ha penzà de sirzene a portar le zoe proteste d’avant dal Re SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); f) Cun i edli slunfá dales leghermes sighitera spo: Mi fi, i ne te pó lascé atra recordanza Cui oudli slungfà dalles legrimes seghiteila spo: Mi fì, i nè t’ po lascè atra r’cordenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:76 (Badia).

seghité (mar., LD) ↦ seghité.

seghitèr (fas., caz.) ↦ seghité.

segn Ⓔ SIGNUM (EWD 6, 187) 6 1763 un segn ‘signum’ (Bartolomei1763-1976:98)
gad. sëgn mar. segno Badia sëgn grd. sëni fas. segn bra. segn fod. sen amp. segn LD segn MdR sëgn
s.m. Ⓜ segns
elemento di qualsiasi natura, visibile o comunque percepibile, che sia indicazione o manifestazione di qualcos’altro (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ segno Ⓓ Zeichen ◇ a) A me pêl bëin, ch’ël sie dërt die; e chëst n’é ater che n sëgn, che iö ves vëighe gën, e che iö dejiderasse de ves odëi vigne dé chilò. A mé pèl bëiǹ, ch’ël sie dërt die; e quëst n’é atr che ‘ǹ sëgn, ch’jeu ves vëighe giaǹ, e ch’jeu deŝiderasse de ves odëi vigne dé quilò. DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:241 (MdR); b) Beśen vede, canch’i rua / dal specià, dal segn, dal tai, / da Valbona, da ra Stua, / se i à in toura i so farai. Bezèn vede, canch’i rua / dal specià, dal sen, dal tai, / da Valbòna, dara Stua, / se i a in tòura i so farai. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); c) B. No la fossa burta ma la é n pech pìcola. A. Mo chel l’é segn che la é joena. B. No la fossô burta mô la ö un pöc picola. A. Mo cöl lö söng chö la ö schoöna. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:3 (bra.); d) L pere no l à lascià rujené ora, ma l à cumandà a si jënt ch’ëi vede subit a purté caprò guant a l furnì, y na varëta n sëni, che dut ie perdunà. ‘L père no l’hà laŝsà rusnè òra, ma l’hà cumandà a si s̄ënt ch’ëi vède subit a purtè caprò guànt al furni, y na varëtta in sëŋ, che dutt jè perdunà. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.); e) L fé dl bën a jënt a ti te porta la gherlanda, / Ma sce no t’ames i autri, sëni d’amor degun no te manda. ‘L fè del bëŋ a s̄ënt a ti të pòrta la ghörlanda, / Ma ŝë no t’ àmes i autri, sëgn d’amor d’guŋ no të manda. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); f) Bel incö s’ él gnü tla man, / A n sëgn, a n pice mote / Chël Bel Dî, a scorné le malan Bell’ ingcoù S’ ell’ gnu t’ la mang, / Ang sengn’, ang picce mote / Chelbeldì, a scornè ‘l malang DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); g) Scemia ch’al ne n’â atra spëisa, co früc de bosch, raisc, lat y ega, s’êl impó bëgn nudrí y de forza: al se descedâ fora i pröms sëgns de ciorvel, al gnô cun les prömes proes de se istës S’mia ch’el nen ā atra speiſa, che fruttg’ d’bosc, raìsc’, latt e ega, s’ ēle impò bengn’ nudrì e d’forza: el sè descedā fora i prumts sengn’s d’cervell, el gnē colles prumes proves de sè istess DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia)
dé segn (fas.) Ⓘ fare cenno Ⓓ ein Zeichen geben ◇ Dapò l’à dat segn che se lo tire su ence el. Dapô la dat söng chö sölo tirö su öntschö öl. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:10 (bra.) ◆ segn dla crousc (gad., grd. F 2002) Ⓘ segno della croce Ⓓ Kreuzzeichen ◇ a) Mi divin Redentur, ch’ëis spiré ost’anima por me söla crusc, chësc sëgn dla crusc me sides dagnora dan i edli Mi divin Redentore, ch’ais spirè ost’anima pur mè soulla crusc’, chesc’ sengn’ d’la crusc’ mè sii dagnora dang i oudli DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia).

segn (fas., bra., amp., LD) ↦ segn.

sëgn (gad., Badia, MdR) ↦ segn.

sëgn (gad., Badia) ↦ sen1.

sëgn † (gad.) ↦ seno3.

segnà (col., amp.) ↦ segné.

segnal Ⓔ it. segnale / dt. Signal ‹ SIGNĀLE (EWD 6, 244) 6 1862 segnal (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472)
gad. segnal mar. segnal Badia signal grd. seniel, senial fas. segnèl bra. segnal moe. segnal fod. signel amp. segnal LD segnal
s.m. Ⓜ segnai
1 ombra, spettro, essere soprannaturale di solito malefico, immaginato dalla fantasia popolare (gad. A 1879; A 1895, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ fantasma, spirito Ⓓ Gespenst, Geist ◇ a) Genofefa fata ite te süa pel de biscia, les sciables curides dai ciavëis lunc blancojins, i brac y i pîsc desnüs, tremorâ, da frëit, smorta sciöche n segnal Genofefa fatta ite t’ sua pell’ d’bīscea, les sceables curides dai ciaveis lunc’ blancojings, i bracc’ ei i pisc’ desnūs, tromorā da freit, smŏrta sceoucche ‘ng signāl. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia); b) i ciarâ ma fit cun edli cristalisá, sciöche de spidl, y la tignî tres por n segnal i ciarā ma fitt cung oudli cristalliſà, sceocche de spid’l, e la tignì tres pur ‘ng signal DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia)
2 indicazione ottica o acustica convenzionale, per comunicare un’informazione, una disposizione, un ordine (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ segnale Ⓓ Signal ◇ a) Rové ala porta dl ciastel cun süa compagnia le grof dá ordin al araldo, trombetier, de soné le corn por sëgn, ch’ël ê dan man y la verda söla tor respogn al segnal. R’vè alla porta d’l ciastell cung sua compagnia ‘l grof dà ordine all’ araldo, trombettiěr, d’sonè ‘l cŏr pur sengn’, ch’el ē dang mang’ e la guardia soulla torr respogn’ al signal. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia)
cie mai segnal (amp. C 1986) Ⓘ come mai Ⓓ wa-