Vocabolar dl ladin leterar/Vocabolar/R

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Vocabolar dl ladin leterar  (2020)  by Paul Videsott
R
[ 785 ]

r

rabí (gad., mar., Badia) ↦ rabì

rabì Ⓔ RE + AD + VIA(RE) (Gsell 1994a:340) 6 1857 rabí (DeclaraJM, FCostamaiù1857-1988:8)
gad. rabí mar. rabí Badia rabí grd. rabì fas. rabir
v.intr. Ⓜ rabesc
andare da un luogo a un altro, spostarsi qua e là, senza una direzione precisa o una meta prestabilita (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013) Ⓘ girovagare, vagare Ⓓ herumirren, umherstreifen ◇ a) Por le monn messaraste rabí, / pënsa che le monn é pa ri. Pur l monn messaráste rabí, / pënsa ch’l monn é pa rî. DeclaraJM, FCostamaiù1857-1988:8 (Badia); b) Ara rabî incërch liberamënter tla curt dl ciastel Ella rabī incearc liberament’r t’ la curt d’l ciastell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia).

rabì (grd.) ↦ rabì.

rabia Ⓔ it. rabbia ‹ RABIĒS (EWD 5, 449) 6 1813 rabia (RungaudieP, LaStacions1813-1878:92)
gad. rabia mar. rabia Badia rabia grd. rabia fas. rabia fod. rabia amp. rabia LD rabia
s.f. Ⓜ rabies
esplosione d’ira, irritazione violenta e spesso scomposta contro qualcuno o qualcosa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ rabbia, ira, collera Ⓓ Zorn, Wut ◇ a) Tlo paussa mort tl grëm de si oma l redentor, / Oh! paussa contra de mi rabia, y mi furor. Clo pausa mort töl gram dö si oma ‘l rödöntor, / O! pausa contra dë mi rabia, i mi furor. RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); b) N ost ie n di unì ala mans cun si fëna. Chësta te si rabia tol su n stuel, y l uel peté ju per l cë a si uem. Un’ òst jè uŋ di uni alla màŋs con si fënna. Chësta te si ràbbia tol su uŋ stuel, y ‘l uel pëtè s̄u per ‘l tgè a si uem. VianUA, OstFëna1864:196 (grd.); c) Cun na burta odlada plëna de rabia se retira Golo ble-ghel dal sënn Cuna burta odlada plena de rabbia sè retira Golo blŏghēl dal senn DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia); d) mile otes plütosc morí sot ala manara, co tigní fora plü dî chësc tormënt chiló (y mostrâ söl cör) chësta rabia, che coa caite mille ŏtes plouttosc’ morì soutt alla manara, che tignì fora plou dī chesc’ torment chilò (e mostrā soul cour) chesta rabbia, che cova caìte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia).

rabia (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ ra-

bia.

rabiëus (grd.) ↦ rabious.

rabios (moe., amp.) ↦ rabious.

rabious Ⓔ it. rabbioso ‹  RABIŌSUS (EWD 5, 450) 6 1763 rabious ‘efferatus’; rabius (u gall.) ‘rabidus’ (Bartolomei1763-1976:94)
gad. rabius mar. rabius Badia rabius grd. rabiëus fas. rabious moe. rabios fod. rabious amp. rabios
agg. Ⓜ rabiousc, rabiousa, rabiouses
1 pieno di rabbia, preso da ira furiosa (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ rabbioso Ⓓ wütend ◇ a) Ai sfodra rabiusc sciöche le diau sëgn les sables Ai sfodra rabiusc sciöco l’diao śëgn les śables PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia)
2 che ha smodato desiderio d’una cosa, in genere, di beni e piaceri materiali; ingordo (gad. P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953) Ⓘ avido Ⓓ gierig ◇ a) L’Orco é n gran bur malan, / do les animes plëgn de fan; / sciöche le lu che mangia la cern / dles püres bisces bëgn bëgn rabius, / insciö i saltel do furius / por les trá jön funz dl infer! L’Orco é un gran burt malan, / dô les animes plëgn de fan; / sciöco l’lu che mangia la ćer / dles püres bisces bëgn bëgn rabius, / insciö i sâltel daò forius / per les trá jo in funz del infêr! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia). r [ 786 ] rabious (fas., fod.) ↦ rabious.

rabir (fas.) ↦ rabì.

rabius (gad., mar., Badia) ↦ rabious.

racomanar (bra., moe.) ↦ recomané.

racomandà (col., amp.) ↦ recomané.

racomané (gad., fod.) ↦ recomané.

racomanè (Badia, MdR) ↦ recomané.

racomanèr (fas., caz.) ↦ recomané.

raconté Ⓔ it. raccontare 6 1864 raccuntà p.p. m.sg. (VianUA, SumënzaSëna1864:195)
grd. racunté
v.tr. Ⓜ raconta
riferire parole o avvenimenti, specialmente a voce (grd.) Ⓘ raccontare Ⓓ erzählen ◇ a) N di, che fova truepa jënt un pra l auter, ch’ie unida dala zità a scuté su Gejù, i à ël racuntà chësta parabula. Uŋ di, che fòa truepa s̄ënt uŋ pra l’àuter, chë unida dalla zittà a scutè su Ges̄ù, j’hà ël raccuntà chësta paràbola. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.) ☝ conté2.

racunté (grd.) ↦ raconté.

radisc (amp.) ↦ raisc.

raf (bra.) ↦ ref.

rafla (fod.) ↦ refla.

ragaz Ⓔ it. ragazzo 6 1813 ragazi pl. (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. ragaz Badia ragaz grd. ragaz
s.m.f. Ⓜ ragac, ragaza, ragazes
1 individuo che è nell’età fra la fanciullezza e l’ultima giovinezza (grd.) Ⓘ ragazzo Ⓓ Bursche ◇ a) Fei pu tré de biei gran sveies, / Dai pu mé de bon gran pazi / A chi pestes de ragazi. Fei pu tre de biei gran svejes, / Dai pu me de bon gran pazi / A ki pestes de ragazi. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.) ☝ mut
2 fig. individuo molto giovane (gad.) Ⓘ ragazzo Ⓓ Jüngling ◇ a) düc resta plëgns de morvëia, a odëi la dona megra y smarida a süa man, y l’amabl ragaz söl brac duttg’ resta plengn’s d’morvoia, a udei la donna megra e smarida a sua mang, e l’amabil ragazz soul bracc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia).

ragaz (gad., Badia, grd.) ↦ ragaz.

ragio Ⓔ it. raggio 6 1879 raggi pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2)
gad. ragio † fas. ragio moe. ragio fod. ragio
s.m. Ⓜ ragi
1 emissione, emanazione di luce da una sorgente luminosa; più propriamente, ciascuna delle direzioni che la luce percorre, configurabili come linee che si dipartono da un punto (gad., fas. DA 1973; Mz 1976, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ raggio Ⓓ Strahl ◇ a) y sëgn, ch’al dê indô ite sorëdl tla caverna, y scialdâ ite cun sü ragi e ſengn’, ch’el dē indò ite sored’l t’la caverna, e scealdā ite cung su raggi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia)
2 con riferimento a visioni o immagini o ad arredi del culto (gad.) Ⓘ raggio Ⓓ Schein ◇ a) y ê iló injenedlada dan alté te na proca curida cun plomac de scarlat, col müs jintil devot en corú de porpora sot ai ragi d’ilibata inozënza ed ē illò ingjenedlada dang Altè tena procca curida cung plumatc’ de scarlat, col mus jintil devot in curù de porpora soutt ai raggi d’illibata innozenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia); b) i trac dl müs venerabl, plütosc smort, desmostrâ tres na dignité zelesta, y n’amabilité y grazia, ch’ara parô d’ester te n ragio de gloria i trattg’ d’l mūs venerabile, plouttosc’ smort, desmostrā tres na dignitè zeleste, e n’amabilitè e grazia, ch’ella parō d’estr teng raggio d’gloria DeclaraJM, SantaGenofefa1878:118 (Badia)
ragio de soredl (gad.) Ⓘ raggio di sole Ⓓ Sonnenstrahl ◇ a) Y canch’ara se confortâ söl prinzipio dl’aisciöda a odëi n ragio de sorëdl, che trapassâ chëra caverna E cang ch’ella se confortā soul prinzipio d’la insceūda a udei ‘ng raggio d’sored’l, ch’trappassā chella caverna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia).

ragio (fas., moe., fod.) ↦ ragio.

ragio † (gad.) ↦ ragio.

ragionament (col.) ↦ rejonament.

ragn (caz.) ↦ aren.

ragnes (moe.) ↦ rainesc.

raida Ⓔ dtir. raide ‘Krümmung, Wegbiegung’ (Gsell 1991a:107) 6 1864 ràides pl. (VianUA, JanTone1864:199)
gad. raida Badia raida grd. raida fas. raida LD raida
s.f. Ⓜ raides
tratto di strada piegato più o meno accentuatamente ad arco, per aggirare o superare ostacoli di varia natura o accidentalità del terreno (gad. Ma 1950; P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002) Ⓘ tornante, curva Ⓓ Kurve, Kehre
fé raides (grd. F 2002; DLS 2002) Ⓘ fare curve, curvare Ⓓ kurven ◇ a) T. Tan giut l’ëis’ a? / J. Ie l’é trëi invierns, che d’instà l’ova la ciajarina sa mont. / T. Raidëus che sëis! / J. Sci che vo pudëis jì ncantëur zënza fé raides, ha? T. Tàŋ giut l’ëispa? / S̄. Iö l’hè trëi iŋviergn, che d’iŋstà l’òva la caras̄ina sa mont. / T. Ràidous che sëis! / S̄. Ŝi chë vo pudëis s̄i ‘ncàtourn zenza fè ràides, ha? VianUA, JanTone1864:199 (grd.).

raida (gad., Badia, grd., fas., LD) ↦ raida.

raidëus (grd.) ↦ raidous.

raidous Ⓔ deriv. di raidé (Lardschneider 1933:301) 6 1864 ràidous (VianUA, JanTone1864:199)
grd. raidëus
agg. Ⓜ raidousc, raidousa, raidouses
detto di persona volubile, incostante, mutevole di umore (grd. F 2002) Ⓘ lunatico Ⓓ launenhaft ◇ a) T. Tan giut l’ëis’ a? / J. Ie l’é trëi invierns, che d’instà l’ova la ciajarina sa mont. / T. Raidëus che sëis! / J. Sci che vo pudëis jì ncantëur zënza fé raides, ha? T. Tàŋ giut l’ëispa? / S̄. Iö l’hè trëi iŋviergn, che d’iŋstà l’òva la caras̄ina sa mont. / T. Ràidous che sëis! / S̄. Ŝi chë vo pudëis s̄i ‘ncàtourn zenza fè ràides, ha? VianUA, JanTone1864:199 (grd.).

raineje (col.) ↦ rainesc.

Raineles 6 1828 da Rainœlles (PlonerM, VedlMut1828-1997:347)
grd. Raineles
topon.
località sopra ortisei, in val gardena (grd.) Ⓘ Raineles Ⓓ Raineles ◇ a) Cëla vé, Jan da Raineles / N’i dà ahta ala beles; / Ël ti cinia prëst - de no! / y stluj mo i uedli pro. Ciêla ve, Jean da Rainœlles / Ni da achta alla bœlles; / El ti tschig’na prêst - de nò! / y schluss’ mo ï vuodli prò. PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.).

Raineles (grd.) ↦ Raineles.

rainesc Ⓔ dt. rheinisch (Gulden) (EWD 5, 457) 6 1833 rëineŝ pl. (DeRüM, Grosc1833-1995:287)
gad. rainesc mar. ranesc Badia rainesc grd. rainesc fas. rainesc bra. renesc moe. ragnes fod. rainesc col. raineje MdR rainesc, reinesc
s.m. Ⓜ rainesc
la moneta ufficiale dell’impero austroungarico fino all’adozione della corona nel 1892 (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. A 1879; Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ fiorino austriaco Ⓓ Gulden ◇ a) Cotant vëgn a costè le brac? / Diesc reinesc é le

rabious [ 787 ] solito priesc. Cotant vëgn a costè le braćh? / Dieŝ reineŝ é le solito pri[e]ŝ. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:246 (MdR); b) Iö n’ó dì nia por zacotanć de rainesc plü o manco, pö ch’iö sape che t’i impieghes bëin Jeu n’ó dì nìa por zacotantg de rëineŝ plü o manco, peu ch’jeu sappe che t’ i impieghes bëiǹ. DeRüM, Grosc1833-1995:287 (grd.); b) donca: siemileotcentecarantasie renesc e catordesc carantan. donca: Siö mile ôt tschent ö caranta siö renesch ö catôrdesch carantan. ZacchiaGB, Scola1858*:2 (bra.); c) J. Su na drëta dumanda, na drëta resposta: Cincantesies rainesc velela S̄. Su na drètta dumànda, na drètta rìposta: Cincànta sies ràineŝ vëlela VianUA, JanTone1864:199 (grd.); d) Sëgn impede dessel sorví a tüa noza, al vel plü mile rainesc De sengn’ impede dess’ ‘l servì a tua nozza, el vè plou mille reinesc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia).

rainesc (gad., Badia, grd., fas., fod., MdR) ↦ rainesc.

raisc Ⓔ RĀDĪX (EWD 5, 458) 6 1763 raish ‘radix’ (Bartolomei1763-1976:94)
gad. raisc mar. raîsc Badia raîsc grd. ravisa fas. reisc moe. raìsc fod. reisc col. raisc amp. radisc LD raisc
s.f. Ⓜ raijes
nelle piante superiori, organo di solito infisso nel terreno che oltre a sostenere la pianta assorbe acqua e sali minerali (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ radice Ⓓ Wurzel ◇ a) Por ne n’avëi da fá ater co abiné früc salvari, y chirí raisc Pur nen avei da fà at’r ch’abinè fruttg’ selvari, e chirì raìsc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia)
fé raisc (grd.) Ⓘ mettere radice Ⓓ Wurzeln setzen ◇ a) Na pert tumova anter i spinacians, y univa safuieda. Na pert tumova sun crëps, y no pudova fé ravisa. Unà pèrt tumòva anter i spinaĉàŋs, y univa saffujèda. Una pèrt tumòva suŋ crèpes, y no pudòva fè ravisa. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.).

raisc (gad., col., LD) ↦ raisc.

raìsc (moe.) ↦ raisc.

raîsc (mar., Badia) ↦ raisc.

raité Ⓔ dtir. raitn ‘reiten; bespringen’ (Gsell 1991a:107) 6 1833 raité (DeRüM, Mercadant1833-1995:286)
gad. raité mar. raité Badia raité grd. raité fod. raité LD raité MdR raité
v.intr. Ⓜ raita
andare a cavallo (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ cavalcare Ⓓ reiten ◇ a) Sënza me paréssel ch’ël ne jiss nia mal in calés; a raité ne l’ài inćiamò provè. Sënza me paressl ch’ël ne ĝiss nia mal iǹ calés; a rëité ne l’hai inçhiamò provè. DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR); b) Por ascogne les leghermes, che cuntra orenté i bagnâ i edli, sbalzel söl ciaval, y raita asvelt a ce dla trupa Pur ascogne les legrimes, che cuntra orentè i bagnà i oudli, sbalzel soul ciaval, e reita svelto a ciè d’la truppa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia).

raité (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ raité.

raiter Ⓔ dtir. Reiter (EWD 5, 460) 6 1878 reitri pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110)
Badia raiter
s.m. Ⓜ raitri
chi va o viaggia a cavallo (Badia P/P 1966) Ⓘ cavaliere Ⓓ Reiter ◇ a) líte fora mi plü bun ciaval, cun dodesc braui raitri y díi ai düchesc de Brabant, ci che te sëntes tl cör līte fora mì plou bung ciavall, cung dodesc’ braoi reitri e dii ai duchesc’ de Brabant, cicche t’ sentes t’ l cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia).

raiter (Badia) ↦ raiter.

rajon (amp.) ↦ rejon.

rajonà (amp.) ↦ rejoné.

rajonamënt (gad., Badia, grd.) ↦ rejonament.

rajonament (fod.) ↦ rejonament.

rajonamënt (gad., Badia, grd.) ↦ rejonament.

rajonamento (amp.) ↦ rejonament.

rajoné (gad., mar., LD) ↦ rejoné.

rajonè (MdR) ↦ rejoné.

rajun (gad., mar., Badia, MdR) ↦ rejon.

rajunè (Badia) ↦ rejoné.

ralegrà (col.) ↦ ralegré.

ralegrar (bra.) ↦ ralegré.

ralegré Ⓔ it. rallegrare (EWD 1, 80) 6 1878 rallegra 3 (DeclaraJM, MaringSopplà1878:3)
gad. ralegré Badia ralegrè grd. ralegré fas. ralegrèr bra. ralegrar fod. ralegré col. ralegrà LD ralegré
v.tr. Ⓜ ralegreia
rendere allegro, mettere allegria (gad., fas. R 1914/99, fod. Pz 1989) Ⓘ rallegrare Ⓓ erfreuen ◇ a) Mo sö, eviva l’abondanza, / Che se ralegrëia en chësc bel de Mo sou, evviva l’abbondanza, / Che s’ rallegra ing chesc’ bell dè DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia).

ralegré (gad., grd., fod., LD) ↦ ralegré.

ralegrè (Badia) ↦ ralegré.

ralegrèr (fas.) ↦ ralegré.

ralgiar (moe.) ↦ ralié.

ralià (amp.) ↦ ralié.

ralié Ⓔ it. ragliare 6 1873 raglià (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:39)
moe. ralgiar amp. ralià
v.intr. Ⓜ ralieia
emettere il verso caratteristico dell’asino (moe. DA 1973, amp.) Ⓘ ragliare Ⓓ iahen, schreien ◇ a) Ió son anche assei contento / Se te tornes a ralià / Parcé éi un argomento / Par podé te bartaśà. Io sòn anche assei contento / Se te tornes a raglià / Parcè ei un argomento / Par podè te bartasà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:39 (amp.).

ram Ⓔ RĀMUS (EWD 5, 462) 6 1845 ram (BrunelG, MusciatSalin1845:3)
gad. ram mar. ram Badia ran grd. ram fas. ram bra. ram fod. ram amp. ramo LD ram
s.m. Ⓜ rams
asse secondario di una pianta, staccato da essa e secco (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ramo Ⓓ Ast ◇ a) Ogneun aea te so man, / Un n legn, l’auter n ram, / Un n pal, l’auter n sas, / Che l’aea tout sù da bas. Ognun áea te so man, / Un ‘n legn, l auter n ram, / Un ‘n pal, l auter n sas, / Ke l aéa tout su da bas. BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.); b) Ades cogne po ben fenir. / Parché sente jà Salin vegnir / Con n bachet te man / Per no dir n ram. Adés kogne po beng fenìr. / Parkè sente ža Salìng vegnìr / Kon ‘n bakét te mang / Per no dir un ram. BrunelG, MusciatSalin1845:11 (bra.).

ram (gad., mar., grd., fas., bra., fod., LD) ↦ ram.

rama Ⓔ *RĀMA (EWD 5, 463) 6 1763 na rama ‘ramus’ (Bartolomei1763-1976:94)
gad. rama mar. rama Badia rama grd. rama fas. rama fod. rama

rama [ 788 ] amp. rama LD rama
s.f. Ⓜ rames
asse secondario di una pianta che si diparte da un asse primario e che porta foglie o frutti (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ramo Ⓓ Ast, Zweig ◇ a) te na pera ascognüda inanter lëgns spësc vëighera n büsc curí pro da na rama de n lëgn, che se destenô fora t’ na pera ascognuda inantr lengn’s spesc’ veighela ‘ng ſbusc’ curì pro dana rama deng lengn’, che sè destennō fora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia); b) Spo ára ciamó doblié jö les gran rames ciatadüdes, che pingolâ dan la porta dl ander, por l’assiguré ciamó plü dal vënt. Spo à la ciamò dobliè jou les grang rames ceattadudes, che pingolà dan la porta d’l and’r, pur l’assigurè ciamò plou dal vent. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia).

rama (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

rama.

ramarech Ⓔ it. rammarico 6 1844 ramàrico (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
fas. ramarech bra. ramarech amp. ramarico
s.m. sg.
sentimento di dispiacere, di afflizione, di dolore o rincrescimento (fas., amp.) Ⓘ rammarico Ⓓ Kummer, Betrübnis ◇ a) Primo d’an ‘l é presto ca; / de ra banca comunal / ra cucagna fenirà / con ramarico mortal. Primo d’an l’e presto ca; / dera banca comunàl / ra cucagna fenirà / con ramàrico mortàl. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); b) no solamenter no vendicaa con giustizia le ofeje di etres, ma anzi infinite con dejonorevol viltà fate a el ne soportaa, coscì che ogneun che aea valch ramarech, lo sfogaa con i far valch afront, o dejonor no̬ so̬lamenter no̬ vendicaa con justizia le offese dei etres, ma anzi infinite co̬n diso̬no̬revo̬l viltà fatte a öl nę sopportaa, coššicchè ognun chö aęa valc rammarec, lo̬ sfo̬gaa co̱ i far valc affront, o̬ diso̬no̬r. RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.).

ramarech (fas., bra.) ↦ ramarech.

ramarico (amp.) ↦ ramarech.

ràmeda (amp.) ↦ ameda.

ramo (amp.) ↦ ram.

rampinà (col., amp.) ↦ rampiné.

rampinar (bra., moe.) ↦ rampiné.

rampiné Ⓔ nordit. rampinar (da germ. * hrampa) (EWD 5, 464) 6 1870 se rampinava su (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
gad. rampiné mar. rampiné Badia rampiné grd. rampiné fas. rampinèr bra. rampinar moe. rampinar fod. rampiné col. rampinà amp. rampinà LD rampiné
v.intr. Ⓜ rampineia
compiere ascensioni (gad. Ma 1950; P/P 1966d; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ arrampicare, scalare Ⓓ klettern, bergsteigen, sich hinaufklettern
se rampiné (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002, amp. Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ arrampicarsi Ⓓ klettern ◇ a) No n é tant, che un davant la botega dal tabach se levava in ponta de pe e se rampinava su per l mur Non è tant, che un davant la botega dal tabac se levava in ponta de pè e se rampinava su per ‘l mur AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

rampiné (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ rampiné.

rampinèr (fas.) ↦ rampiné.

ran (Badia) ↦ ram.

rancore (Badia) ↦ rancour.

rancour Ⓔ it. rancore 6 1878 rancore (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23)
gad. rancur Badia rancore
s.m. Ⓜ rancours
sentimento di odio represso contro qualcuno; risentimento nascosto (gad.) Ⓘ rancore Ⓓ Groll ◇ a) I te prëii, che te m’ejaudësces, ch’iö ne n’ó porté al’eternité le minim rancur ite preie, che t’ m’esaudesses, ch’iou nen ò portè all’ eternitè ‘l minimo rancore DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia).

rancur (gad.) ↦ rancour.

ranesc (mar.) ↦ rainesc.

rangotan Ⓔ nordit. orangotan (Gsell 1993:79) 6 1873 Orangotán (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32)
fod. rángotán col. rangotan amp. rangotan, orangotan
s.m. Ⓜ rangotans
tipo di primati della famiglia degli ominidi (fod. P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ orangutan Ⓓ Orang-Utan ◇ a) El secondo su ra lista / Un stupendo orangotan / ‘L é una bestia molto trista / Da stà senpre da lontan. El secondo sura lista / Un stupendo Orangotán / Le una bestia molto trista / Da sta sempre da lontan. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.); b) De ra tigres, ra zatades / I dentoi del rangotan / Del somaro ra scalzades / Signor, tien da nos lontan. Dera tigres, ra zatàdes / I dentόi del Rangotán / Del somaro ra scalzades / Signor, tien a nos lontan. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:40 (amp.).

rangotan (col., amp.) ↦ rangotan.

rángotán (fod.) ↦ rangotan.

rao (amp.) ↦ ref.

raognamont (mar.) ↦ raugnament.

raprejentant (fas., col., LD) ↦ reprejentant.

raprejentánt (fod.) ↦ reprejentant.

raprejentanza (fas., bra.) ↦ reprejentanza.

raprejentánza (fod.) ↦ reprejentanza.

raprejentazion (fas., fod.) ↦ reprejentazion.

raprejentaziun (MdR) ↦ reprejentazion.

raprejenté (fod.) ↦ reprejenté.

raprejentè (Badia, MdR) ↦ reprejenté.

raprejentèr (fas.) ↦ reprejenté.

rapresentà (col., amp.) ↦ reprejenté.

rapresentant (gad.) ↦ reprejentant.

rapresentante (amp.) ↦ reprejentant.

rapresentanza (gad., amp.) ↦ reprejentanza.

rapresentazion (amp.) ↦ reprejentazion.

rapresentaziun (gad., Badia) ↦ reprejentazion.

rapresenté (gad.) ↦ reprejenté.

rar (bra., fod.) ↦ rer.

rarità (grd., fas., col., amp.) ↦ rarité.

rarité Ⓔ it. rarità ‹ RĀRITĀS (EWD 5, 469) 6 1878 raritè (DeclaraJM, MaringSopplà1878:3)
gad. rarité Badia rarité grd. rarità fas. rarità fod. rarité col. rarità amp. rarità LD rarité
s.f. Ⓜ rarités
1 quanto è assai difficilmente rinvenibile e come tale suscettibile di identificarsi col concetto di pregio, valore, eccellenza (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rarità Ⓓ Seltenheit ◇ a) N per, pardija! tan prezius / É na vera rarité; / Chësc savunse en cil glorius / Olache döt é en plëna de ʼNg per, pardisa! tang prezioso / È na vera ra- [ 789 ] ritè; / Chesc’ savungse in ceil glorioso / Ullacch’ dutt è in plena dè DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia); b) i portâ spëisa renforzanta y ordöra delicata, inlaota ciamó na rarité en Germania i portā speiſa rinforzante e ordura delicata, illaota ciamò na raritè in Germania DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia)
2 scarsa frequenza (gad.) Ⓘ rarità Ⓓ Seltenheit ◇ a) söla tera l’inozënza ne vëgn dagnora onorada, y al é na rarité ch’ara ais n de de triunf compagn a chësc da incö soulla terra l’innozenza nè vengn’ dagnara onorada, e el è na raritè ch’ella aie ‘ng dè d’trionfo compagn’ a chesc’ da ingcou DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108 (Badia).

rarité (gad., Badia, fod., LD) ↦ rarité.

raro (caz., moe., fod., amp.) ↦ rer.

rasoi (grd., fas., LD) ↦ rasou.

rasou Ⓔ RĀSŌRIUM (EWD 5, 474) 6 1878 raʃù (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III)
gad. rasú grd. rasoi fas. rasoi fod. rasou LD rasoi
s.m. Ⓜ rasous
utensile per radere i capelli e i peli, in particolare la barba (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ rasoio Ⓓ Rasiermesser ◇ a) Le ʃ é plü morjel, che s p. e. rasú, śëgn, sëgn - segno. L’ʃ e plou morjell, ch’s p. e. raʃù, ʃegn’, segn’ - segno. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia).

rasou (fod.) ↦ rasou.

raspà (col., amp.) ↦ raspé.

raspar (bra., moe.) ↦ raspé.

raspé Ⓔ *RASPĀRE ‹ germ. * hraspôn (EWD 5, 472) 6 1833 raspaǹ gerund. (DeRüM, MütPitava1833-1995:278)
gad. raspé mar. raspé Badia raspè grd. raspé fas. raspèr bra. raspar moe. raspar fod. raspé col. raspà amp. raspà LD raspé MdR raspè
v.tr. Ⓜ raspa
asportare da una superficie un’incrostazione o uno strato di sporco, con uno strumento ruvido o tagliente (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ limare, raschiare, raspare Ⓓ kratzen, scharren, raspeln ◇ a) N vijin ch’à aldì tüt e che l’aldiva inultima raspan la fana ‘Ǹ viŝin ch’ha aldì tüt e che l’aldiva iǹ ultima raspaǹ la fana DeRüM, MütPitava1833-1995:278 (MdR)
araspé.

raspé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ raspé.

raspè (Badia, MdR) ↦ raspé.

raspèr (fas.) ↦ raspé.

rassegnar (moe.) ↦ ressegné.

rassegnazion Ⓔ it. rassegnazione 6 1878 rassegnaziung (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36)
gad. rassegnaziun mar. rassegnaziun Badia rassegnaziun fas. rassegnazion fod. rassegnazion LD rassegnazion
s.f. sg.
sottomissione paziente a un superiore volere, a una necessità ineluttabile (gad. P/P 1966; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ rassegnazione Ⓓ Ergebung, Resignation ◇ a) i fistidi, che me drüca, sará mia crusc, y do osc ejëmpl la ói porté cun rassegnaziun i fastidi, che mè drucca, sarà mia crusc’, e dō osc’ esempio la oi portè cung rassegnaziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia); b) La pieté, les desgrazies, la rassegnaziun tl’orenté d’Idî, les amoniziuns y l’ejëmpl de Genofefa deventâ duncue gauja de benedisciun por döt chël paisc. La pietè, les desgrazies, la rassegnaziung t’ l orentè d’Iddì, les ammoniziungs e l’esempio d’Genofefa deventā dunque gausa d’benedisiung pur dutt chel paìsc’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:122 (Badia).

rassegnazion (fas., fod., LD) ↦ rassegnazion.

rassegnaziun (gad., mar., Badia) ↦ rassegnazion.

rassegné (gad., mar., fod.) ↦ ressegné.

rassegnè (Badia) ↦ ressegné.

rassegnèr (fas.) ↦ ressegné.

rassigné (col.) ↦ ressegné.

rasú (gad., mar., Badia) ↦ rasou.

ratar (moe.) ↦ garaté.

rau (moe.) ↦ ref.

rauca Ⓔ deriv. da it. rauco (EWD 5, 477) 6 1860 rauca (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
amp. rouca
s.f. Ⓜ rauches
abbassamento e arrochimento della voce, provocato da numerosi processi morbosi (amp. Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ raucedine Ⓓ Heiserkeit ◇ a) Paroutro un ‘l à una rouca busarona, / E propio el stona. Par autro un l’ha una rauca busarona, / E propio el stona. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

raugnament Ⓔ deriv. di raugné (EWD 5, 477) 6 1878 raugnament (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123)
gad. raugnamënt mar. raognamont Badia raugnamënt fas. raugnament
s.m. Ⓜ raugnamenc
1 pianto sommesso, ma insistente e fastidioso, spec. dei bambini (gad. P/P 1966; V/P 1998, fas. DILF 2013) Ⓘ continuo lamento, piagnucolio, piagnisteo Ⓓ Gejammer, Wimmern
2 cigolamento prolungato (gad.) Ⓘ cigolio, stridio Ⓓ Quietschen ◇ a) Al jô danfora cun n chentl y n smaz pesoch de tles, y al sgriciâ a düc bele ad aldí le raugnamënt dla gran porta de fer El jě dangfora cunung chent’l e ‘ng smazz p’ſoc d’tlěs, e el sgricceā a duttg’ belle ad aldì ‘l raugnament d’la grang porta d’ferr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia).

raugnament (fas.) ↦ raugnament.

raugnamënt (gad., Badia) ↦ raugnament.

ravede Ⓔ it. ravvedersi 6 1841 ravedù p.p. m.sg. (ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255)
amp. ravede
v.rifl. Ⓜ se raveid, se ravedon, ravedù
se ravede riconoscere i propri errori morali o religiosi e correggersi (amp.) Ⓘ ravvedersi Ⓓ sein Unrecht einsehen ◇ a) El s’à po ravedù e ‘l à dito: cuanta servitù a ciasa de me pare à pan che ghin vanza e ió son ca che moro da ra fame! El s’ ha po ravedù e l’ha dito: quanta servitù a ciasa de me pare ha pan che ghen vanza e iò son ca che moro dara fame! ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.).

ravede (amp.) ↦ ravede.

ravedei Ⓔ it. ravvedersi 6 1832 ravedù p.p. m.sg. (HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151)
bra. raveder fod. ravedei
v.rifl. Ⓜ se raveid, se ravedon, ravedù
riconoscere i proprî errori morali o religiosi e correggersi
se ravedei (bra. R 1914/99, fod. Ms 2005) Ⓘ ravvedersi Ⓓ sein Unrecht einsehen ◇ a) Ma l s’à ravedù, e à dit: oh, cotán de oure n cesa de mio pere, che à assè da laoré e da mangé ma mi muore da fam chilò! Ma ‘l s’ ha ravedú, e ha dit: o cotan de oure ‘n tgièsa de mio pére, che ha assé da lavoré e da mangié ma mi muore da fam chiló! HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.).

ravedei (fod.) ↦ ravedei. [ 790 ]

raveder (bra.) ↦ ravedei.

ravisa (grd.) ↦ raisc.

raza Ⓔ it. razza (EWD 5, 478) 6 1873 razza (Anonim, Monumento1873:2)
gad. raza mar. raza Badia raza grd. raza fas. raza fod. raza amp. raza LD raza
s.f. Ⓜ razes
con riferimento al maggiore o minore grado di purezza con cui si presentano i caratteri tipici di una razza animale (grd. F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, amp.) Ⓘ razza Ⓓ Rasse ◇ a) Bela bestia pura raza / Ma catia che mai pì. Bella bestia pura razza / Ma cattìa che mai pì. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.); b) Un cian de bela raza / Che da turco el porta el gnon / ‘L à el pelo longo; ‘l é da caza / Molto cuesto ma teston. Un ciàn de bella razza / Che da turco el porta el gnόn / L’à el pelo longo; le da caza / Molto questo ma testόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.)
s.f. sg.
tipo, sorta, perlopiù con connotazione polemica o spregiativa (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ razza, specie Ⓓ Art, Gattung ◇ a) E i daa a ci sié / E a ci oto fiorine, / Drio ra raza che ‘l é, / O inze stala di prime. E i dava a cí sié / E a cí otto fiorine, / Drio ra razza che l’é, / O inze stalla di prime. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

raza (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ raza.

re Ⓔ it. re ‹  RĒX (EWD 5, 479) 6 1763 rè ‘rex’ (Bartolomei1763-1976:94)
gad. re mar. re Badia re grd. rë fas. re bra. re moe. ré fod. rë, re col. re amp. re LD re
s.m. Ⓜ resc
monarca, sovrano, principe in uno stato retto secondo princìpi monarchici (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ re Ⓓ König ◇ a) Vé tlo, l Re dl mond vën sula Crëusc tacà. / Pentëscete śën, la gauja ie ti picià. Vè tlo, ël Rà d’l mond väng sulla crousch taccà. / Pentàschete deseng, la gauscha jë ti picià. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) Tant acort, che chësc Re fova, / Ne iel mei stat, y plu se n trova Tan’g accort, che chêst Rê fòa, / Niel mei stat, i plu sentròva PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.); c) L va jù e sta tousa, che era na fia de n re Al va schù ö stô touschô, chö erô nô fiô den re ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:3 (bra.); d) l’era n Re scì debol e fiach e g’emportava scì pöch de l’onor l’era ‘n Re sì debol e fiach e gen portava si pöch dell’ onor SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); e) ai tempes del prum Re de Cipri ai tempes del prum Re di Cipr RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); f) Le Re, co fina chë ora é sté tan da marmota y frat Le Rè, cho fin a chel ora è stè tan da marmotta e fràt PescostaC, Decame- ronIXMAR1875:651 (mar.); g) I dijará duncue che ai tëmps dl pröm Re de Cipro I’ dirà dunque, che åi tåimp d’l prüm Rę dẹ Cipro PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia); h) de chëst la se n à bù permel zenza consolazion, che pensa de jì a se lamenté dal Re de cast la sẹn ha abú per mẹl zenza consolazion, che pẹnsa de ži a se lamẹntè dal Re PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); i) Dui ciavaliers mená dal Re porta chësta noela col comando rigorus, de pié ia bele en chësta nöt Dui cavalieri menà dal Re porta chesta novella col comando rigurùs, de piè ia belle in chesta noutt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia).

re (gad., mar., Badia, fas., bra., fod., col., amp., LD) ↦ re.

re (gad., mar., Badia) ↦ ref.

re (gad., mar., Badia) ↦ rer.

re (bra.) ↦ rie.

(moe.) ↦ re.

(grd., fod.) ↦ re.

rea (amp.) ↦ oredla.

rebate Ⓔ endolad. re + bate (dato che i significati in lad. sono piuttosto concreti, mentre sono astratti in it., GsellMM) 6 1878 rebattō 6 imperf. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41)
gad. rebate Badia rebate grd. rebater fas. rebater fod. rebate amp. rebate LD rebate
v.intr. Ⓜ rebat, rebaton, rebatù
1 battere respingendo, rimandare indietro (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ribattere, rimbalzare Ⓓ zurückschlagen, zurückprallen
2 rinviare per riflessione una luce, un suono, ecc. (gad.) Ⓘ riflettere Ⓓ reflektieren, widerspiegeln ◇ a) En chësta manira sorëdl, i vicí, les flus, fontanes, crëpes, spinac y giarduns döt i é tan de spidli, ch’i rebatô ala memoria les parores de Gejú Ing chesta maniera sored’l, i vicceì, les flŭs, fontanes, creppes, spinac’ e giardungs dutt i è tangn’ d’spidli, ch’i rebattō alla memoria les parores de Gesù DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia); b) en modo che la figöra de chë orida abitaziun comparî ciamó plü confusa y malinconica da chëra tan de de, che passâ por n büsc a feriada grossa y gnô rebatüda dala iesta blancia de Genofefa in modo, che la figura de chell’ orrida abitaziung comparì ciamò plou confusa e malinconica da chella tan de dè, che passā pur ‘ng būsc’ a feriada grossa e gnē rebattuda dalla iesta blancia de Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia).

rebate (gad., Badia, fod., amp., LD) ↦ rebate.

rebater (grd., fas.) ↦ rebate.

rebecà (col., amp.) ↦ rebeché.

rebecar (bra., moe.) ↦ rebeché.

rebeché Ⓔ (nord)it. ribeccar zu BECCUS ‘Schnabel’ (EWD 2, 257) 6 1875 rẹbẹcchè (PescostaC, DecameronIXBAD1875:652)
gad. rebeché mar. robeché Badia rebechè grd. rebeché fas. rebechèr bra. rebecar moe. rebecar fod. rebeché col. rebecà amp. rebecà LD rebeché
v.intr. Ⓜ rebecheia
ribattere con prontezza e vivacità, in modo polemico, mordente e duro (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ contraddire, ribattere, rimbeccare Ⓓ widersprechen, erwidern, sticheln ◇ a) zënza speranza de se podëi vendiché, almanco por se consolé de süa möia, se tolera dant d’orëi rebeché la meseria dl Re zånza spẹranza dẹ sẹ podai vẹndichè, almanco̮ po̮r sẹ co̮nso̮lé dẹ süa mo̮ja, sẹ to̮llẹla dant d’o̮rai rẹbẹcchè la mẹseria d’l Re PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia).

rebeché (gad., grd., fod., LD) ↦ rebeché.

rebechè (Badia) ↦ rebeché.

rebechèr (fas.) ↦ rebeché.

rebel Ⓔ it. ribelle 6 1813 röböle f. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
gad. rebel Badia rebel grd. rebel fas. rebel LD rebel
agg. Ⓜ rebiei, rebela, rebeles
che rifiuta obbedienza, sottomissione (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, LD DLS [ 791 ] 2002) Ⓘ ribelle Ⓓ widerspenstig ◇ a) ie ve prëie umilmënter de cruzefijé cun na pert de vosta pëines mi cërn rebela, y si ueies ries je ve preijè umilmenter; de crucifigè cuna pert de vosta peinès mi ciern röbölle, j si uejes ries RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.).

rebel (gad., Badia, grd., fas., LD) ↦ rebel.

rebelion Ⓔ it. rebellione ‹ REBELLIŌ (EWD 5, 483) 6 1878 rebelliung (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69)
gad. rebeliun mar. rebeliun Badia rebeliun grd. rebelion fas. rebelion fod. rebelion amp. rebelion LD rebelion
s.f. Ⓜ rebelions
reazione conseguente a uno stato di esasperata soggezione o costrizione (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ribellione Ⓓ Rebellion, Aufstand ◇ a) Le sodlot y les leghermes i sofiëia la usc, y ara se lascia ia söl plomac de müstl indeblida dal scomovimënt, dala rebeliun interna, y dala maratia, ch’ëra â al col. ‘L sed’lott e les legrimes i soffoia la usc’, e ella s’ lascea ìa soul plomac’ d’must’l indeblida dal scommoviment, dalla rebelliung interna, e dalla marattía, ch’ell’ ā al col. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia); b) Y tra chësta rebeliun de ligrëza y compasciun, de morvëia y coriosité, se renovâ y multiplicâ les sclamaziuns y domandes de condolënza y contentëza. E tra chesta r’belliung d’ligrezza e compassiung, d’morvouia e curioſitè, s’ renovā e moltiplicā les sclamaziungs e dimandes d’condolenza e contentezza. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia).

rebelion (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ rebelion.

rebeliun (gad., mar., Badia) ↦ rebelion.

recamà (amp.) ↦ recamé.

recamar (bra., moe.) ↦ recamé.

recamé Ⓔ it. ricamare 6 1878 ricamè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85)
gad. recamé Badia ricamé fas. recamèr bra. recamar moe. recamar fod. recamé col. ricamà amp. recamà
v.tr. Ⓜ recameia
eseguire con l’ago su un tessuto punti decorativi seguendo un disegno (gad., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ ricamare Ⓓ sticken ◇ a) Döt te chëra stanza fô ciamó da odëi al medem post sciöch’ en chël de, che Genofefa l’â arbandonada: le torá da ricamé - da cují fora Dutt te chella stanza fō ciamò da udei al medemmo post sceoucch ing chel dè, ch’Genofefa l’ā arbandonada: ‘l tarà da ricamè - da cujì fora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia) ☝ cujì fora.

recamé (gad., fod.) ↦ recamé.

recamèr (fas.) ↦ recamé.

recapitar (bra., moe.) ↦ recapité.

recapité Ⓔ it. ricapitare 6 1878 recapitas 6 cong. imperf. (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268)
fas. recapitèr bra. recapitar moe. recapitar
v.intr. Ⓜ recapiteia
giungere di nuovo (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976) Ⓘ ricapitare, sopraggiungere Ⓓ wiederkommen ◇ a) Se i recapitassa da Busan / I patrioc da Soraga / I li trasc te aga Se i recapitas da Busang / I patriotc da Soraga / I li tras te aga PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.).

recapitèr (fas.) ↦ recapité.

recëie (mar.) ↦ receve.

receiver (bra.) ↦ receve.

receve Ⓔ nordit. reçever ‹ RECIPERE (Gsell 1994b:334) oppure it. (ecclesistico) ricevere con adattamento del prefisso (GsellMM) 6 1811 retseü (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. receve, reciöie mar. recëie Badia receve grd. recever fas. rezeiver caz. rizeiver bra. receiver moe. ricever fod. rizeve
v.tr. Ⓜ recev, recevon, recevù
1 accogliere, accettare, prendere ciò che viene dato, consegnato, recapitato (gad. B 1763; A 1895; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002) Ⓘ ricevere Ⓓ erhalten, empfangen, bekommen ◇ a) ve prëie mo leprò dl gran don de sté scialdi te vosc sant amor y timor nfin ala mort, per recever la curona dla gloria n ciel ve preje mò le prò del gran don de ste schaldi te vosch sant amor i timor in fin alla mort, per retschöver la corona della gloria in tschiel RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); b) ie ve prëie cun duta mi ana de me dé la grazia d’avëi ruel l cuer nët, […], per ve recever deniamënter tla santa cumenion je ve preije cun dutta mi ana de me dè la grazia d’avei ruöl ‘l cuer nat, […], per ve retschöver dagnamenter tella santa communion RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); c) To fradel é vignù, e to pere à mazé n vedel ngrassé, percieche l l à recevù sann. To fradél é vignú, e to pére ha mazzé ‘ng vedel ‘ngrassé, pertgiéche ‘l lo ha retschevu san. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); d) chiunque aeva ricevù calche tort, con calche enjuria e svergognada, el se lo sfogava sora del Re. chiunque avea ricevù calche tort, con calche ingiuria e svergognada, el ze lo sfogava zora del Re. SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); e) Vives cënt siur primiziant / Recevede sura le cënt Vives Ceant Sior Primiziante / Recevede sura ‘l ceant DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); f) Deplü ciafâl tröpes composiziuns de lëtres, che spirâ i plü nobili sentimënc d’amur y fedelté ad ël, de chëres, ch’ël ne n’â recevü degönes copies D’plou ceaffāle trouppes composiziungs d’lettres, che spirā i plou nob’li sentimentg’ d’amur e fedeltè ad el, d’chelles, ch’el nen ā r’cevù d’gunes copies DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia); g) Ai vëgn a receve fora dla man / Dl Primiziant di Angeli le pan Ai vagn a recever fora d’la mang / Del Primiziante dei Angeli l’pang PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
2 accogliere una persona al suo arrivo (gad., fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ ricevere Ⓓ empfangen ◇ a) Canche chi da noza rovâ iló, êl bele i servi y sudic düc de vigni ses pici y gragn cun so plü bel guant injigná a i receve cun onur. Cang che chi da nozza revā illò, elle belle i servi e sudditi duttg’ de vigne sesso piccei e grangn’ cung so plou bell guant ingjignà ai receve cung unur. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia); b) Canche Genofefa ê rovada sön plaza dl ciastel ciafera dan porta dötes les dames y jones nobles dla vijinanza, zënza ester intenüdes, abinades por receve la contëssa. Cangche Genofefa ē r’vada soung piazza d’l ciastell ceaff’la dang porta duttes les dames e jones nobiles d’la vijinanza, zenza est’r intenudes, abinades pur r’eceve la contessa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia).

receve (gad., Badia) ↦ receve.

recever (grd.) ↦ receve.

recevidour Ⓔ it. ricevitore 6 1870 ricevitor (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
col. ricevitor
s.m.f. Ⓜ recevidours, recevidoura, recevidoures
funzionario doganale addetto alla riscossione dei dazi (col.) Ⓘ ricevitore Ⓓ Zollbeamter ◇ a) l ricevitor semper su la fenestra co la mira a la stangia a vede, se un passa o urta laite il ricevitor semper sulla fenestra colla mira alla stanga a vede, se un passa o urta la ite AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

receviment Ⓔ it. ricevimento 6 1878 receviment (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7) [ 792 ]
gad. recevimënt Badia recevimënt grd. rezevimënt fas. rezeviment fod. rezeviment
s.m. Ⓜ recevimenc
il ricevere, l’accogliere una persona (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ ricevimento Ⓓ Empfang ◇ salon de receviment (salon) (Badia).

recevimënt (gad., Badia) ↦ receviment.

Recin 6 1845 de Rečing (BrunelG, MusciatSalin1845:4)
fas. Recin bra. Recin
antrop.
soprannome di famiglia a vigo di fassa (fas.) Ⓘ Recin Ⓓ Recin ◇ a) L’auter a veder l ciaf pelà, / Cherdesse, no me aer falà, / L’era Tonele de Recin / Col venter pien de vin. L auter a veder l čaf pelà, / Kerdese, no me aer falà, / L era Tonele de Rečing / Kol venter pien de ving. BrunelG, MusciatSalin1845:4 (bra.).

Recin (fas., bra.) ↦ Recin.

reciöie (gad.) ↦ receve.

recognoscenza (fas.) ↦ reconescenza.

recognoscer (fas.) ↦ reconesce.

recomané Ⓔ lad. comané x it. raccomandare con parziale adattamento del prefisso (GsellMM) 6 1833 raccommanete 2 imp. (DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257)
gad. racomané mar. recomané Badia racomanè grd. recumandé fas. racomanèr caz. racomanèr bra. racomanar moe. racomanar fod. racomané col. racomandà amp. racomandà LD recomané MdR racomanè
v.tr. Ⓜ recomana
1 affidare alla protezione, alla cura o all’attenzione altrui (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879, MdR) Ⓘ raccomandare Ⓓ anvertrauen ◇ a) Fàte animo, racomanete a Idie, fà cherdè le dotur, e obedësc bel in punt a tüt ći ch’ël te dij, e t’ordonëia. Despò jirà tüt bëin. Fate animo, raccommanete a Iddie, fà cherdè le Dottur, e obbedëŝ bel iǹ punt a tüt çhi ch’ël te diŝ, e t’ ordonnëja. Despò ĝirà tüt bëiǹ. DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); b) Bën sën, os nüciuns, / Racomanede a Dio vigne de / Üsc laurs y crusc y ince pasciuns! / Al gnará en aiüt a se daidé. Beng söng os Nütschungs, / Racomanödö a Dio vignödö / Üsch laurs i crusc e intgio paschiungs / Al gnarà ‘ng najüt a sö daidö. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); c) Ater ne me restel plü sëgn che te racomané ciamó na ota ala divina providënza. At’r ne me rest’l plou ſengn’ che te raccomanè ciamò naota alla divina provvidenza. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia)
2 suggerire vivamente una certa condotta, talora con tono di comando o minaccia (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ raccomandare Ⓓ ermahnen, empfehlen ◇ a) Deplü, inće i soldas à so proprio pastor d’animes, ch’[…] i racomana con na bona picera perdica la virtù e la moralité De plü, inçhié i soldas ha sò proprio pastor d’animes, ch’[…] i raccomana coǹ ‘na bonna picćera perdica la virtù e la moralité DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); b) ela me à racomanà tant, de no ge dir a nesciugn canche vae a scoèr ela me à racomanà tant, de no ğe dir a nešugn kan ke vae a scoèr BrunelG, Cianbolpin1866:19 (caz.); c) le romita i mostrâ y spligâ vigni cossa: […] la pera, olache Genofefa fajô oraziun, la fontana, olach’ ara piâ sö l’ega, i cuntâ la storia, y racomanâ de vire do so ejëmpl ‘l romita i mostrā e spiegā vigne cosa: […] la pera, ullacche Genofefa fajō oraziung, la fontana, ullacch’ ella piā sou l’ega, i contā la storia, e raccomanā d’vire dō so esempio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia).

recomané (mar., LD) ↦ recomané.

reconcilié (fod.) ↦ reconzilié.

reconesce Ⓔ lad. conesce x it. riconoscere (semantica) (GsellMM) 6 1632 recognasse (Proclama1632-1991:160)
gad. reconësce mar. reconësce Badia reconësce grd. recunëscer fas. recognoscer fod. recugnësce col. ricugnesse amp. reconosce LD reconesce
v.tr. Ⓜ reconesc, reconescion, reconesciù
1 individuare qualcosa o qualcuno precedentemente conosciuti, identificare (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ riconoscere Ⓓ erkennen ◇ a) Mo te na ota él resté spordü: porcí che la pelicia nöia n’i lascia reconësce la uma; cuindi plëgn de tëma s’él ôt incërch Mo tena ŏta elle restè spordù: purcicche la piliccea nouia n’i lascea reconesce la uma; quindi plengn’ de tema s’ ele ŏt incearc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia)
2 ammettere qualcosa, confessare (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ammettere, riconoscere Ⓓ zugeben, gestehen ◇ a) Sce minun d’ester zënza colpa, nes ingianunse, mo sce reconesciun nüsc defec Idî iüst y fedel nes pordonará Se minung d’est’r zenza colpa, nés ingiannungſe, mo se r’conesceung nousc’ d’fettg’ Iddì giust e fedele nes perdonerà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia)
3 considerare valido e operante, accettare o ammettere ufficialmente o apertamente (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ riconoscere Ⓓ anerkennen ◇ a) mo te bones eghes, te bones fontanes / ch’al â bele dé zacan ales ganes, / mësson bëgn reconësce y desson laldé; / a döt le monn le messesson cunté! mo te’ bones eghes, te’ bones fontanes / ch’al ava bel’ dè zacan ales ganes, / mëssen bëgn reconësce y déssen laldè; / a düt l’monn l’messéssen contè! PescostaC, BonesEghes1858-1994:228 (Badia); b) düc reconesciô en chël de le triunf dla virtú feminila duttg’ r’con’sceō in chel dè ‘l trionfo d’la virtù feminile DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia)
4 accettare come legittimo (gad.) Ⓘ riconoscere Ⓓ anerkennen ◇ a) Y no ma os, mo ’ci osta creatöra picera é condanada ala mort, porcí che le conte ne la ó reconësce por so fi. E no ma os, mo ci osta creatura piccera è condannada alla mort, purcicche ‘l conte nella ŏ reconesce pur so fi. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia).

reconesce (LD) ↦ reconesce.

reconësce (gad., mar., Badia) ↦ reconesce.

reconescenza Ⓔ it. riconoscenza 6 1878 r’conoscenza (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2)
gad. reconescënza mar. reconescionza Badia reconescënza grd. recunescënza fas. recognoscenza fod. recugniscënza LD reconescënza
s.f. Ⓜ reconescenzes
sentimento o manifestazione di devozione per un benefattore, di solito associato all’intenzione di ricambiare il beneficio (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ riconoscenza, gratitudine Ⓓ Anerkennung, [ 793 ] Dankbarkeit ◇ a) mo díile, che Genofefa é zënza colpa, anzi, ch’ara é morta inozënta, tres col pinsier ad ëi, cun vera reconoscënza por le bëgn ch’ëi i á fat. mo diile, che Genofefa è zenza colpa, anzi, ch’ella è morta innozenta, tres cul pingsīr ad ei, cung vera r’conoscenza pur ‘l bengn’ ch’ei i à fatt. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia).

reconescënza (gad., Badia, LD) ↦ reconescenza.

reconescionza (mar.) ↦ reconescenza.

reconosce (amp.) ↦ reconesce.

reconzilié Ⓔ it. riconciliare 6 1878 reconziliè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24)
gad. reconzilié Badia reconzilié grd. recunzilië fod. reconcilié LD reconzilié
v.tr. Ⓜ reconzilieia
fare tornare d’accordo o in buona armonia (grd. F 2002) Ⓘ riconciliare Ⓓ versöhnen
p.p. come agg. Ⓜ reconziliés, reconzilieda, reconziliedes
rappacificato (gad.) Ⓘ riconciliato Ⓓ versöhnt ◇ a) I lasci chësta vita cun n anim reconzilié plëgn d’amur I lasce’ chesta vita cunnung n’animo reconziliè plengn’ d’amur DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia).

reconzilié (gad., Badia, LD) ↦ reconzilié.

recor (caz.) ↦ recort.

record (moe.) ↦ recort.

recordà (amp.) ↦ recordé.

recordanza Ⓔ deriv. di recordé x it. ricordanza (semantica) (GsellMM) 6 1860 ricordanza (IoriG, InjignàLet1860*-2013:402)
gad. recordanza mar. recordanza Badia recordanza grd. recurdanza, lecurdanza fas. recordanza caz. recordanza fod. recordánza amp. recordanza LD recordanza
s.f. Ⓜ recordanzes
1 l’atto, il fatto del ricordare, di rievocare alla mente immagini, nozioni, persone, avvenimenti (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; F 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ ricordo Ⓓ Erinnerung, Andenken ◇ a) por devota recordanza tröpes ëres porta ciamó l’inom de Genofefa pur d’vota recordanza trouppes elles porta ciamò l’innom d’Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia)
2 oggetto destinato a tenere viva la memoria di un luogo o di un fatto, souvenir (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ricordo Ⓓ Andenken, Souvenir ◇ a) chest l’é demò per conservèr na recordanza, perché no vedon mai forestieres chist le demó per conserver una ricordanza, perche no vedon mai forestieres IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); b) Y canche te saras spo n de rich y potënt, ne te dodé pa de mëte chësta picera recordanza de tüa uma söl plü bel post de tüa maestosa abitaziun E cang ch’e t’ saras spo ‘ng dè ricc e potente, nè te dodè pa d’mette chesta piccera r’cordanza d’tua uma soul plou bell post d’tua maestosa abitaziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia)
recordanza dla mort (gad.) Ⓘ commemorazione della morte Ⓓ Totengedenken ◇ a) an n’aspetâ plü degügn ater, co le vësco, che vign’ann gnô invié a zelebré la recordanza dla mort de Genofefa ang n’asp’ttāva plou d’gungn’ at’r, che ‘l vesco, che vign’an gnē inviè a zelebrè la r’cordanza d’la mort d’Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia).

recordanza (gad., mar., Badia, fas., caz., amp., LD) ↦

recordanza.

recordánza (fod.) ↦ recordanza.

recordar (bra.) ↦ recordé.

recordé Ⓔ RECORDĀRE x it. ricordare (GsellMM) 6 1763 recordè ‘recordor’ (Bartolomei1763-1976:94)
gad. recordé mar. recordé Badia recordè grd. recurdé, lecurdé fas. recordèr caz. recordèr bra. recordar fod. recordé col. regordà amp. recordà LD recordé
v.tr. Ⓜ recorda
1 richiamare alla memoria propria o di altri (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ricordare Ⓓ erinnern ◇ a) En mancianza de n amich, che le portes a bato, y de n sacher minister, che recordes a pere y compere sü oblighi In mancanza de ‘ng amico, che ‘l porte a batto, e deng sacro ministro, che recorde a pere e compère su oblighi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia); b) chësc sëgn dla crusc me sides dagnora dan i edli, por me recordé osc amur chesc’ sengn’ d’la crusc’ mè sii dagnora dang i oudli, pur m’recordè osc’ amur DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia)
2 avere presente nella memoria (amp.) Ⓘ ricordare Ⓓ erinnern ◇ a) Se voré, prima recordae / El vespei, el s’à scoscodà, / Vostro dan, no lamentae / Se ra vespes ve becarà! Se vorè, prima recordae / El vespèi, el sa scόscόdà, / Vostro dàn, no lamentàe / Se ra vespès, ve beccarà! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27 (amp.)
se recordé 1 (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002; C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ ricordarsi Ⓓ sich erinnern, im Gedächtnis festhalten, sich etwas merken ◇ a) Recordonse che sion fede; / L’é l paster soul chel che comana, / Se l’obedesc, no se domana / Perché e percó se la entenede. Recordonsse che siong fede; / L’è ‘l paster soul chel che comana, / Se l’obbiedes, no se domana / Perché e percò se la ‘ntenede. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.); b) L ie bën vëira, respuend l vëidun, ma me vën da bradlé canche me recorde, che l di dl giudize à ëila inò da ressuscité! L’jè bëŋ vëira, respuend ‘l vëidum, ma më vëŋ da bràdlè càŋchè më reccòrde, che ‘l di del judize hà ëila inò da reŝuŝitè! VianUA, SepulturaFëna1864:196 (grd.); c) Dantaldut recordete d’uneré Die, y l pere y l’oma, / Y po ënghe chëi, che mpede ëi la natura te dona Daŋ ‘l dutt reccórdetë d’unorè Die, y ‘l père y l’oma, / Y pò aŋchë chëi, chë ’mpö d’ëi la natura te dona PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) canche te ès chest anel apede te, te troarès ogni strèda che te ves, mo recòrdete de vegnir indò, senó la te va mèl. kan ke te es kest anél apede te, te troares ogni streda ke te ves, mo recordete de vegnir indò, senò la te va mèl. BrunelG, Cianbolpin1866:7 (caz.); e) De zertune ra sgrinfades / Aé ormai desmenteà / Zerto afar, taià, scurtades / Propio poi, no ve recordà! De zertune ra sgrinfadès / Avĕ, ormài desmenteà / Zerto affar, taià, scurtades / Propio poi, no ve recordà! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22 (amp.); f) Da pice insö me recordi, che bones porsones se confortâ, de ciafé por man dl M. R. S. Micurá de Rü - Bacher […] la vita de S. Genofefa stampada te nosc lingaz ladin. Da picce ingsou me recordi, che bones persones sè confortā, de ceaffè pur mang d’l M. R. S. Micora de Ru - Bacher […] la vita d’S. Genofefa stampada te nosc’ lingaz lading. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia); g) Stá bëgn, recordete de me, prëia por to Sigfrid. Sta bengn’, recordete d’mè, preia pur to Sigfrid. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia) 2 (gad. B 1763; A 1895; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ricordarsi di Ⓓ gedenken, sich erinnern an ◇ a) Mo re- [ 794 ] cordesse ’ci Degilia Mo r’cordesse ci Degilia DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia).

recordé (gad., mar., fod., LD) ↦ recordé.

recordè (Badia) ↦ recordé.

recordèr (fas., caz.) ↦ recordé.

recordo (amp.) ↦ recort.

recort Ⓔ deriv. di recordé x it. ricordo (semantica) (GsellMM) 6 1879 recorde (PescostaC, MëssaPescosta1879:4)
gad. recort mar. recort Badia recort grd. recort, lecort fas. recort caz. recor bra. recort moe. record fod. ricordo col. regordo amp. recordo LD recort
s.m. Ⓜ recorc
l’atto, il fatto del ricordare, di rievocare alla mente immagini, nozioni, persone, avvenimenti (gad. A 1879; A 1895; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ricordo Ⓓ Andenken, Erinnerung ◇ a) Siur Ojöp Pescosta dl nonantedui y setcënt / á dit la pröma chiló al recort de jënt Sior Oŝöp Pescosta del nonantadui e set ciant / Ha ditt la prüma chilò al recorde de saint PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

recort (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., LD) ↦ recort.

recugnësce (fod.) ↦ reconesce.

recugniscënza (fod.) ↦ reconescenza.

recumandé (grd.) ↦ recomané.

recunescënza (grd.) ↦ reconescenza.

recunëscer (grd.) ↦ reconesce.

recunzilië (grd.) ↦ reconzilié.

recurdanza (grd.) ↦ recordanza.

recurdé (grd.) ↦ recordé.

recusé Ⓔ it. ricusare 6 1833 recusé (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269)
fod. recusé MdR recusé
v.tr. Ⓜ recuseia
non accettare, non acconsentire (fod. P/M 1985; Ms 2005, MdR) Ⓘ ricusare Ⓓ ablehnen, verweigern ◇ a) la vocaziun, por chëla che nos nes sentiun capazi, sce ne déssen nes parè o recusé de l’azetè con animo la vocaziuǹ, por quëlla che nos nes sentiuǹ capaci, ŝe ne desseǹ nes parè o recusé de l’accettè coǹ animo DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR) ☝ refodé.

recusé (fod., MdR) ↦ recusé.

redentor (grd., fas., amp.) ↦ redentour.

redentour Ⓔ it. redentore ‹ REDEMPTOR (EWD 5, 487) 6 1813 Redentor (RungaudieP, LaStacions1813-1878:89)
gad. redentur mar. redentur Badia redentur grd. redentor fas. redentor fod. redentour amp. Redentor LD redentour
s.m. Ⓜ redentours
chi redime, specialmente gesù cristo (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ redentore Ⓓ Erlöser, Heiland ◇ a) Vé tlo ti redentor cun l pëis dla Crëusc ciarià! Vè clò ti Redentor col peis della Crousch ciaria! RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) O Gejù redentor, dunëme vosc amor. O Giesu redentor, duname vosch amor. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.)
divin redentour (gad.) Ⓘ Divin Redentore Ⓓ göttlicher Erlöser ◇ a) Al â bëgn rajun le divin Redentur de dí: - Sce ne deventëis sciöch’ i pici, ne rovarëise al rëgn zelest. El ā bengn’ r’jung ‘l divin Redentore de dì: - Se nè d’venteis sceoucch’ i piccei, nè r’vereiſe al regno zeleste. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia).

redentour (fod., LD) ↦ redentour.

redentur (gad., mar., Badia) ↦ redentour.

redëus (grd.) ↦ redous.

redì Ⓔ it. ridire 6 1856 se redion 4 (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:269)
fas. redir bra. redir
v.tr. Ⓜ redij, redijon, redit
negare le affermazioni proprie o altrui; ritrattare ciò che si è detto o fatto in precedenza (fas. R 1914/99) Ⓘ disdire, ritrattare Ⓓ widerrufen, zurücknehmen
se redì (fas. R 1914/99) Ⓘ ritrattare Ⓓ widerrufen, sein Wort zurücknehmen ◇ a) No, no se redion / Mo demò no Piovan / Mai deventarà, e no a Sèn Jan / E dapò per sta outa ge pardonon. No, no se redion / Mo demo no Piovan / Mai deventera e no a Sen San / E dapo per stouta gie pardonon. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:269 (bra.).

redir (fas., bra.) ↦ redì.

redità (bra., col.) ↦ eredité.

redité (fod.) ↦ eredité.

redont Ⓔ *RETUNDUS (EWD 7, 138; http://www.atilf.fr/DERom/entree/ re’tUnd-u) 6 1857 rodunt (DeclaraJM, MFrenes1857-1988:9)
gad. rodunt mar. rodunt Badia redunt
avv.
secondo una linea retta (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ diritto Ⓓ gerade ◇ jì redont (jì) (Badia).

redos (amp.) ↦ redous.

redous Ⓔ RETRŌ(R)SUS (EWD 5, 488) 6 1833 da redùs (DeRüM, GunstGlückes1833-1995:292)
gad. rodus mar. rodus Badia rodus grd. redëus amp. redos LD redous MdR rodus
agg. Ⓜ redousc, redousa, redouses
voltato in senso contrario, dalla parte opposta al diritto; in modo opposto a quello giusto (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rovescio Ⓓ umgekehrt
s.m. Ⓜ redousc
parte opposta a quella diritta, superficie posteriore (gad., amp. Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ rovescio Ⓓ Rückseite ◇ a) y al s’odô le müs laite, s’ál sprigoré, y tremorâ; y oj le taí cun pora söl rodus, por ne toché le möt, ch’al minâ, che foss laite e el s’ udō ‘l mus laite, s’ àle sp[r] igorè, e tromorā; e ŏc’ ‘l taì cung pora soull’ r’dùs, pur nè tocchè ‘l mutt, ch’el minā, ch’foss’ laite DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia)
da redous (gad. P/P 1966, MdR) Ⓘ da rovescio Ⓓ von der entgegengesetzen Seite ◇ vent da redous (vent) (MdR).

redous (LD) ↦ redous.

redunt (Badia) ↦ redont.

reegnì (amp.) ↦ revegnì.

ref Ⓔ RĀPUM (EWD 5, 480; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’rap-u) 6 1844 ròu (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117)
gad. re mar. re Badia re grd. ref fas. ref caz. ref bra. raf moe. rau fod. res col. ref amp. rao LD ref
s.m. Ⓜ refs
pianta erbacea bienne (brassica campestris ssp. rapa) coltivata per la radice carnosa (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rapa Ⓓ Rübe ◇ a) Ma ce braa stracadente / ch’i me bete sora ciou: / par se i pensa e par ra śente / i à ‘l cuor fiedo come un rou. Ma ce braa stracadènte / ch’i me bete sora ciòu: / par sé i pensa e para zènte / i a ‘l cuór fiedo come un ròu. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); b) N [ 795 ] studënt passova dlongia n ciamp via, sun chël che na muta senova. Senëis reves? dij l studënt. No reves, respuend la muta, ma sumënza de reves. Uŋ student passòva dlongia uŋ tgiàmp via, suŋ chëll che na mutta sënòva. Sënëis rèves? diŝ ‘l student. No rèves, respuend la mutta, ma sumënza de rèves. VianUA, StudëntCiamp1864:197 (grd.); c) la neif se n jìa e i raves vegnìa gregn a neif se nʒia e i raves vegnia gregn BrunelG, Cianbolpin1866:1 (caz.).

ref (grd., fas., caz., col., LD) ↦ ref.

refá (gad., mar., Badia) ↦ refé.

refar (bra., moe.) ↦ refé.

refé Ⓔ it. rifare (EWD 3, 183) 6 1710 refar (Proclama1710-1991:167)
gad. refá mar. refá Badia refá grd. refé fas. refèr caz. refèr bra. refar moe. refar fod. refè amp. refei LD refé
v.tr. Ⓜ refej
risarcire di un danno subito, compensare (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rimediare, risarcire, rifare Ⓓ wieder gut machen, ersetzen ◇ a) Cun döt ch’al ê le malfatur te porjun, á le conte tocé le müs tles mans y pitâ por la perdita mai plü da refá, y maledî le sënn dejordiné Condutt ch’el ē ‘l malfattore in te p’rjung, à ‘l conte tocciè ‘l mus tles mangs e pittā pur la perdita mai plou da r’fà, e maledī ‘l senn desordinè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia).

refé (grd., LD) ↦ refé.

refè (fod.) ↦ refé.

refei (amp.) ↦ refé.

refèr (fas., caz.) ↦ refé.

refla Ⓔ mhd. * rëffl (Gsell 1991a:110) 6 1864 rëfla (VianUA, JanTone1864:198)
gad. rëfla Badia rëfla grd. rëfla fas. refla fod. rafla
s.f. Ⓜ refles
vacca vecchia e magra (gad. A 1879; P/P 1966, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879) Ⓘ vacca malconcia Ⓓ alte, ausgemergelte Kuh ◇ a) T. Tan ulëis’ a sun sta rëfla? / J. Sce ulëis cumpré na rëfla messëis jì plu nsu, che forsci, chëi de Sëlva n à una, ie é na vacia da vënder. T. Taŋ ulëis pa suŋ sta rëfla? / S̄. Ŝe ulëis cumprè na rëfla muessëis s̄i plu ’ŋsu, che forŝi, chëi de Sëlva n’hà una, jö hè na vàtgia da vënder. VianUA, JanTone1864:198 (grd.).

refla (fas.) ↦ refla.

rëfla (gad., Badia, grd.) ↦ refla.

reflescion Ⓔ it. riflessione 6 1878 reflessiungs pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56)
gad. reflesciun Badia reflesciun grd. reflescion fas. reflescion fod. riflescion LD reflescion
s.f. Ⓜ reflescions
considerazione attenta, espressione di maturità e consapevolezza nell’esercizio del pensiero (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ riflessione Ⓓ Überlegung ◇ a) A conscidré chëra bestia, se descedâl fora te süa anima reflesciuns malinconiches. A considerè chella běstia, sè descedāle fora t’sua anima reflessiungs malingconiches. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia).

reflescion (grd., fas., LD) ↦ reflescion.

reflesciun (gad., Badia) ↦ reflescion.

reflon Ⓔ deriv. di reflé (EWD 5, 490) 6 1848 reflun (PiccolruazA, Scassada1848-1978:72)
gad. reflun mar. reflun Badia reflun fod. reflon
s.m. Ⓜ reflons
rabbuffo, rimprovero, specialmente fatto ad alta voce (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ sgridata, rimprovero Ⓓ Rüffel, Schelte ◇ a) Y la uma / spo ne jöma / - sciöch’ ar’ â rajun - / de ti dé le reflun: / Möt, ci dijeste dl Giubileo? / Che ne te dodes tö - eo! Y la uma / spo ne juma / - sciöch’ al’ â rejun - / de ti dè l’reflun: / Müt, ći dîjt’ del Giubilèo? / Che n’te dodes tö - èo! PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia); b) Ël s’infidâ impó apëna a i ciaré tl müs, y dijô: Ince n reflun ne, gnanca na storta parora? El singfidā impò appena ai ciarè t’ l mus, e dijō: Incie ‘ng refflung nè, nianca na storta parora? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93 (Badia).

reflon (fod.) ↦ reflon.

reflun (gad., mar., Badia) ↦ reflon.

refodé (gad., mar., Badia) ↦ refudé.

refudà (col., amp.) ↦ refudé.

refudar (bra., moe.) ↦ refudé.

refudé Ⓔ REFŪTĀRE (EWD 5, 491) 6 1763 refudè ‘repudio’ (Bartolomei1763-1976:94)
gad. refodé mar. refodé grd. refudé fas. refudèr caz. refudèr bra. refudar moe. refudar fod. refudé col. refudà amp. refudà LD refudé
v.tr. Ⓜ refudeia
1 non accettare qualcosa che viene offerto, respingere (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD) Ⓘ rifiutare Ⓓ ablehnen ☟ recusé
2 non concedere qualcosa, spec. dopo un’opportuna richiesta (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rifiutare Ⓓ ablehnen ◇ a) S’imaginëies vignun, cun ci sdëgn, che la virtuosa Genofefa desprijâ y refodâ te domandes ilezites S’ immagini vignung, cung ci sdegno, che la virtuosa Genofefa desprijā e refudā te dimandes illezites DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia).

refudé (grd., fod., LD) ↦ refudé.

refudèr (fas., caz.) ↦ refudé.

refuge (fas.) ↦ refuje.

refugio (caz., bra., moe.) ↦ refuje.

refuje Ⓔ it. rifugio 6 1878 rifugio (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59)
gad. rifugio Badia rifugio fas. refuge caz. refugio bra. refugio moe. refugio fod. rifugio
s.m. Ⓜ refuji
riparo, difesa, protezione contro insidie o pericoli materiali o spirituali (gad., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ rifugio Ⓓ Schutz, Zuflucht ◇ a) Y deach’ i lëgns á pordü les fëies, á le Signur lascé i pecios vërc, por i lascé n rifugio ai animai de bosch. E dea ch’i lengn’s à purdù les fouies, à ‘l Signur lascè i p’cceōs vertg’, pur i lascè ‘ng rifugio ai animai d’bosc. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia).

regal Ⓔ it. regalo 6 1811 regal (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:157, 158)
gad. regal Badia regal fas. regal fod. regal
s.m. Ⓜ regai
oggetto, cosa che viene regalata (gad., fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ regalo, dono Ⓓ Geschenk ◇ a) de chisc orôra savëi l’inom y i agn, y i fajô te bi regai, che düc ciarâ fit y ê scomöc de chisc’ orōla savei l’innom e i angn’, e i fajō te bi regai, che duttg’ ciarà fitt e ē scomoutg’ DeclaraJM, SantaGenofe[ 796 ] fa1878:6 (Badia); b) O cotan bel, ch’al é! á forsc mi pere ciamó val’ atra bela cossa, da me fá n regal ince a me? O cutang bell, ch’el è! à forsi mi pere ciamò val atra bella cosa, da mè fa ‘ng regal incie a mè? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:67 (Badia); c) Intan jô Schmerzenreich da chi pici y i scincâ beles recordanzes, y al n’un rovâ un demez, zënza avëi ciafé regal. Intang jē Schmerzenreich da chi piccei e i sincā belles recordanzes, e el n’ung r’vā un d’mezz, zenza avei ceaffè r’gàl. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:122 (Badia) ☝ scinconda.

regal (gad., Badia, fas., fod.) ↦ regal.

regalà (col.) ↦ regalé.

regalar (bra.) ↦ regalé.

regalé Ⓔ it. regalare 6 1878 regalades p.p. f.pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2)
gad. regalé Badia regalé fas. regalèr bra. regalar fod. regalé col. regalà LD regalé
v.tr. Ⓜ regaleia
dare spontaneamente in dono a qualcuno cosa che si ritiene gradita (gad., fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ regalare Ⓓ schenken ◇ a) T’as odü, che la iesta vedla, ch’i m’á despié, ái trat en malora, deach’ ara ne valô plü nia, canch’Idî m’un â regalé na nöia T’ as udù, che la iesta vedla, ch’i m’à despiè, ai tratt immalora, dea, ch’ella nè varò plou nia, cang ch’Iddì m’n’ ā regalè na nouia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:63 (Badia) ☝ scin-

ché
p.p. come agg. Ⓜ regalés, regaleda, regaledes
ricevuto in regalo da qualcuno (gad.) Ⓘ regalato Ⓓ geschenkt ◇ a) monëdes d’arjënt regalades dal düca por se forní monedes d’arjent regalades dal duca pur sè fornì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia) ☝ scinché.

regalé (gad., Badia, fod., LD) ↦ regalé.

regalèr (fas.) ↦ regalé.

regard Ⓔ it. riguardo (da germ. wardôn) (EWD 5, 534) 6 1833 rigúard (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268)
gad. riguardo Badia riguardo fas. riguardo caz. reguardo fod. riguardo amp. riguardo MdR riguard
s.m. sg.
attenzione, avvertenza premurosa, scrupolo a non arrecare disturbo o noia a qualcuno (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ riguardo, cura Ⓓ Sorgfalt, Anstand, Rücksicht
avei regard (fas., fod. P/M 1985; Ms 2005, amp. C 1986, MdR) Ⓘ avere riguardo Ⓓ Rücksicht nehmen ◇ a) S. Ël suzed bëin, ch’an à le maiù riguard sön chisc, dè de chël ch’ëi vëgn ordinariamënter bele da pici nudris aladô S. Ël succed bëiǹ, ch’an ha le majù rigúard seu ‘ǹ quiŝ, dè de quël ch’ëi vëgn ordinariamëntr bel[e] da picći nudris a la dò DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR); b) De negun non éi riguardo / canche sei de fei delves De negun no n’éi riguardo / cànche sei de féi del vès DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.); c) "recòrdete che te staes te dò de me, e de aer gran reguardo, che no te ge ruìnes o che te ge reverses vèlch recordete ke te staes te do de mè e de aer gran reguardo, ke te no ğe ruìnes o ke te ğe reverses velk. BrunelG, Cianbolpin1866:19 (caz.) ◆ regard a (gad., amp.) Ⓘ riguardo a Ⓓ was… betrifft ◇ a) Riguardo a chi conte / Che aea el magasen, / A i lascià ancora in monte, / I arae fato pì ben. Riguardo a chí conte / Che avea el Magazzen, / Ai lassá ancora in monte, / I arae fatto pí ben. Anonim, Monumento1873:3 (amp.); b) Mirabl é Idî en süa infinida bunté, y imensamënter sapiënt riguardo ai mesi por nes mantigní Mirabile è Iddì in sua infinita bontè, e immensament’r sapient riguardo ai mezzi pur nes mantignì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97 (Badia).

reghëie (mar.) ↦ regoie.

regia (col.) ↦ oredla.

regiment Ⓔ it. reggimento ‹  REGIMENTUM x dt. Regiment (EWD 5, 492) 6 1833 Regimënt (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262)
gad. regimënt mar. regimont Badia regimënt grd. regimënt fas. rejiment caz. regiment fod. regiment amp. rejimento LD regiment MdR regimënt
s.m. Ⓜ regimenc
unità organica fondamentale delle forze armate terrestri (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ reggimento Ⓓ Regiment ◇ a) de tant che le püre, sc’ ël vëgn in permescio, mëss codie ćiarè, ch’ël se ciafe n lüch por se podëi con ćiamò plü de gran bria ch’ël à inte so regimënt de tant che le püre, ŝ’ ël vëgn in permesŝo, mëss cò die çhiarè, ch’ël se ćiaffe ‘ǹ lüc por se podëi coǹ çhiamò plü [de] graǹ brìa ch’ël ha inte sò Regimënt DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR).

regiment (caz., fod., LD) ↦ regiment.

regimënt (gad., Badia, grd., MdR) ↦ regiment.

regimont (mar.) ↦ regiment.

regiré Ⓔ it. reggere ‹ REGERE x dt. regieren (EWD 5, 533) 6 1865 regirèa 3 (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
gad. rigiré Badia rigiré grd. regiré
v.tr. Ⓜ regireia
dirigere, guidare, condurre in genere (gad. P/P 1966, grd.) Ⓘ governare Ⓓ regieren ◇ a) Idie, che cun sapienza zënza fin regirea dut, / A chësc lëur debe benedescion, che l porte dlonch si frut. Iddie, chë con sapiënza źënza fiŋ regirèa dutt. / A chëŝ lour dèbbe benedeŝioŋ, chë ‘l pòrte dlonch si frutt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) la recordanza dl amur d’Idî, che rigirëia döt, y le pinsier ala ligrëza dl pere Giacobe la r’cordanza d’l amur d’Iddì, che rigireia dutt, e ‘l pingsir alla ligrezza d’l pere Giacobbe DeclaraJM, SantaGenofefa1878:114 (Badia).

regiré (grd.) ↦ regiré.

register Ⓔ it. registro ‹ REGISTRUM (invece di REGESTUM) x dt. Register (EWD 5, 493) 6 1862 registro (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473)
gad. register Badia register grd. register fas. register fod. registro amp. rejistro LD register
s.m. Ⓜ registri
1 libro, quaderno, fascicolo o volume nel quale si registrano o si annotano in un determinato ordine atti e fatti, operazioni e situazioni, elementi e dati (gad. A 1879; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ registro, elenco Ⓓ Register, Verzeichnis
2 scherz. mancanza di ordine, stato di confusione, scompiglio e simili (amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ disordine, confusione Ⓓ Unordnung, Verwirrung ◇ a) Élo na śuoia? / Élo un rejistro? Ce ve val beltà / se ve mancia modestia e sobrietà? Elo na zuoia? Elo un registro? Ce ve val beltà / se ve mancia modestia e sobrietà? DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.).

register (gad., Badia, grd., fas., LD) ↦ register.

registro (fod.) ↦ register.

regn Ⓔ it. regno ‹ RĒGNUM (EWD 5, 495) 6 1864 rëgne (VianUA, SumënzaSëna1864:195)
gad. rëgn mar. rëgn Badia rëgn, regno grd. rëni fas. regn caz. regno bra. regno fod. regno amp. regno LD regn [ 797 ]
s.m. Ⓜ regns
1 stato monarchico retto da un re (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ regno Ⓓ Reich, Königreich
2 l’ambito su cui si esercita il potere di una divinità o di altro essere soprannaturale (gad., amp.) Ⓘ regno Ⓓ Reich ◇ a) e aé rajon, parcé che Cristo à dito / che el so regno no ‘l é de chesto mondo! e avè ragion, parcè che Cristo à dito / che el so regno no l’è de chešto mondo! DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358 (amp.); b) Uomini, recordesse, che messëis düc morí; armendesse, scenó ne godarëise le rëgn dl paraisc. Uomini, r’cordesse, ch’m’sseis duttg’ morì; armendesse, senò nè godereiſe ‘l regno d’l Paraisc’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia)
regn de Die (gad., grd. F 2002) Ⓘ regno di Dio Ⓓ Reich Gottes ◇ a) Y Gejù dij: A vo iel dat de cunëscer i sucrëc dl rëni de Die Y Ges̄ù diŝ: A vo jèl dàtt de cunoscer i sëcretg del rëgne di Die VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); b) insciö podunse ince nos ma por meso dles crusc, tribolaziuns y pënes de vigni sort rové al rëgn d’Idî ingsceou pudungſe incie nos ma pur mezzo d’les crusc’, tribulaziungs e penes d’vigne sort r’vè al regno d’Iddì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia) ◆ regn zelest (gad.) Ⓘ regno celeste Ⓓ Himmelreich ◇ a) Sce ne deventëis sciöch’ i pici, ne rovarëise al rëgn zelest. Se nè d’venteis sceoucch’ i piccei, nè r’vereiſe al regno zeleste. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia).

regn (fas., LD) ↦ regn.

regn (fas.) ↦ rogn.

rëgn (gad., mar., Badia) ↦ regn.

regnà (amp.) ↦ regné.

regnar (bra.) ↦ regné.

regné Ⓔ it. regnare ‹  RĒGNĀRE (EWD 5, 494) 6 1833 régna 6 (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265)
gad. regné mar. regné Badia regné grd. renië fas. regnèr bra. regnar fod. regné amp. regnà LD regné MdR regné
v.intr. Ⓜ regna
1 essere a capo di uno stato monarchico esercitandovi l’autorità e le funzioni di re (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ regnare Ⓓ herrschen, regieren
2 fig. essere presente in modo predominante o esclusivo, prevalere (grd. F 2002, MdR) Ⓘ regnare fig.Ⓓ herrschen fig. ◇ a) Ël fugirà e schiverà inće tütes les ocajiuns, olà che les matades e i ri vic rëgna e olach’ en se desmëntia afat d’Idie. Ël fugirà e schiverà inçhié tüttes les occaŝiuǹs, olà che les mattades e i ri viẑ régna e olà ch’eǹ se desmëntia affat d’Iddie. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR).

regné (gad., mar., Badia, fod., LD, MdR) ↦ regné.

regnèr (fas.) ↦ regné.

regno (Badia) ↦ rëgn.

regoe (col.) ↦ regoì.

regoer (fas., caz., bra.) ↦ regoie.

regoì (col.) ↦ regoie.

regoie Ⓔ RECOLLIGERE (EWD 5, 496) 6 1878 regoui 6 (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39)
gad. regöie mar. reghëie Badia regöie fas. regoer caz. regoer bra. regoer fod. regoie col. regoì, regoe, reguì LD regoie
v.tr. Ⓜ regoi
prendere dalla terra, dalle piante e simile, frutti e prodotti (gad. DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ raccogliere Ⓓ ernten ◇ a) Conscidrede vicí dl’aria, ai ne somëna, ai ne regöi, y pöimpó i mantëgn le Pere en Cil Considerede vicceì d’l’aria, ei nè somena, ei nè regoui, e pouimpò i mantengn’ ‘l Pere in Ceìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia); b) y ne me fá fistide, sc’ al ne n’é somené ince n granel de formënt por me, sc’ i ne regöii n spi, y sc’ al ne me vëgn porté na mana t’ara e nè m’fa fastide, s’ el nen è som’nè incie ‘ng granell d’forment pur mè, s’ i nè regouie ‘ng spì, e s’el nè m’vengn’ portè na mana t’ara DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia).

regoie (fod., LD) ↦ regoie.

regöie (gad., Badia) ↦ regoie.

regola Ⓔ it. regola ‹ RĒGOLA (EWD 5, 497) 6 1878 regoles pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III)
gad. regola mar. regola Badia regula grd. regula fas. régola fod. regola amp. regola LD regola
s.f. Ⓜ regoles
1 riferimento normativo dell’agire, indotto dalla reale o presunta costanza dei fenomeni (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ regola, norma Ⓓ Regel
2 nella grammatica tradizionale, norma da seguire per un corretto uso della lingua (gad.) Ⓘ regola Ⓓ Regel ◇ a) Por chësc osserves valgünes regoles chi ch’ó lí saurí chësc liber ladin. Pur chesc’ osserve valgunes regoles chi, ch’ò lì saurì chesc’ liber lading. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia)
en regola 1 (gad.) Ⓘ in ordine Ⓓ in Ordnung ◇ a) Le signur zerimonier fej chiló da patrun / Y tëgn en regola la sacra funziun L’signur ceremoníer fess chilo da patrung / E tagn in regola la sacra fonziung PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia) 2 (gad.) Ⓘ di regola Ⓓ in der Regel ◇ a) Recordunse do les parores de Guelfo, […], che en regola Idî paia fora le paiamënt dles tribolaziuns soportades por Ël impormó al’ ora de vëies R’cordungse dō les parores d’Guelfo, […], che in regola Iddì paia fora ‘l paiament d’les tribulaziungs sopportades pur El imp’rmò all’ora d’vouies DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia).

regola (gad., mar., fod., amp., LD) ↦ regola.

régola (fas.) ↦ regola.

regola (gad., mar., fod., amp., LD) ↦ regola.

regordà (col.) ↦ recordé.

regordo (col.) ↦ recort.

regorosamënter (S. Martin, Badia) ↦ rigorosamen-

ter.

regù Ⓔ ARGŪTUS (EWD 5, 497) 6 1878 r’gusc’ m. pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107)
gad. regü Badia regü † grd. regusc LD regusc
agg. Ⓜ regusc, reguda, regudes
convinto e certo delle proprie opinioni o previsioni (gad. Ma 1950; Pi 1967) Ⓘ sicuro Ⓓ überzeugt ◇ a) Düc ê regüsc de süa inozënza, s’ la godô dl’amirabla deliberaziun, y â na speziala ligrëza Duttg’ ē r’gusc’ d’sua innozenza, s’ la godō d’l amirabil deliberaziung, e ā na spezial ligrezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia).

regü (gad.) ↦ regù.

regü † (Badia) ↦ regù.

reguardo (caz.) ↦ regard.

reguì (col.) ↦ regoì.

regula (Badia, grd.) ↦ regola. [ 798 ]

regusc (grd., LD) ↦ regù.

rehl Ⓔ dtir. reachl (EWD 5, 500) 6 1878 rechl (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44)
gad. rehl mar. rehl Badia rehl grd. rehl LD rehl
s.m. Ⓜ rehli
mammifero ruminante degli artiodattili (gad. P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, LD DLS 2002) Ⓘ capriolo Ⓓ Reh ◇ a) ara l’â vistí de na bela pel de rehl inzinciorada ella l’ā vistì d’na bella pell d’rechl inzinzorada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia); b) Insciö tirâl ’ci fora sëgn, ch’i rehli o i loi gnô tan mesti, ch’ai i tolô le mangé fora de süa man Ingsceou tirāle ci fora ſengn’, ch’i rechli o i lěoi gnē tang mesti, ch’ei i tolō ‘l mangiè fora d’sua mang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia).

rehl (gad., mar., Badia, grd., LD) ↦ rehl.

Rein 6 1878 Rein (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5)
gad. Rein Badia Rein
topon.
il fiume più lungo dell’europa occidentale (gad.) Ⓘ Reno Ⓓ Rhein ◇ a) Le ciastel de Sigfrid s’alzâ te n beliscim post sön n crëp inanter le Rein y la Mosel. ‘L ciastell de Sigfrid s’ alzā teng bellisimo post sounung crepp inantr ‘l Rein e la Mosel. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia).

Rein (gad., Badia) ↦ Rein.

reinesc (MdR) ↦ rainesc.

reisc (fas., fod.) ↦ raisc.

reje Ⓔ REGERE (GsellMM) 6 1844 rège 3 (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117)
fas. rejer amp. reje
v.tr. Ⓜ rej, rejon, ret
condurre un animale o un veicolo regolandone i movimenti o agendo sui comandi (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, amp.) Ⓘ guidare Ⓓ steuern, lenken ◇ a) el i mena par ra berna, / el i reje da volpon, / El i serve da luzerna el i mena para berna, / el i rège da volpón, / El i sèrve da luz̄èrna DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.).

reje (amp.) ↦ reje.

rejer (fas.) ↦ reje.

rejia Ⓔ nordit. (e)resia ‹ HAERESIS ‹ αϊǫɛσις (EWD 5, 501) 6 1848 rjìa (PiccolruazA, Scassada1848-1978:71)
gad. rejia mar. rejía Badia rejía grd. rejìa fod. rejìa col. resìa amp. rejia
s.f. sg.
1 irrequietezza, agitazione (gad. Ma 1950; P/P 1966) Ⓘ inquietudine dei bambini Ⓓ launische Unruhe der Kinder
2 atto, discorso, frase e simili fatti o detti in modo del tutto inopportuno (gad., grd., fod., amp.) Ⓘ sproposito Ⓓ Dummheit ◇ a) Bogna sentì i spropositi e le resìe che i parla finamai tra la jent bassa, massima la joventù. Bogna sentì i spropositi e le resìe che i parla finanamai tra la jent bassa, massima la joventù. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
mené la rejia (gad.) Ⓘ piagnucolare Ⓓ raunzen ◇ a) Ci sciosciüre / che chël mure / fej insnöt tl sonn! / Süa uma dij al om: / I á dormí bel püch y nia. / Sëgn, vé, mënel bele la rejia. Ći sciusciure / che chël mure / fêj insnöt tel sonn! / S’ioma dîj al om: / I à dormì bel püch y nia. / Sëgn, vè, mënel bel’ la rjìa. PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia).

rejia (gad., amp.) ↦ rejia.

rejía (mar., Badia) ↦ rejia.

rejìa (grd., fod.) ↦ rejia.

rejié Ⓔ deriv. di rejia (EWD 5, 501) 6 1833 reŝié (DeRüM, MütMaridé1833-1995:280)
gad. rejié mar. rejié Badia rejié fod. rejiè MdR rejié
v.tr. Ⓜ rejieia
rimproverare, redarguire con un tono di voce alto e concitato (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, fod. A 1879, MdR) Ⓘ rimproverare, essere scontroso con qualcuno Ⓓ Vorwürfe machen, mit jemandem unwirsch sein, schelten ◇ a) N mercadant da ćiavai â mefo gonot la desgrazia, ch’ël i n morî. Süa fomena dunca le rejiava vign’ota ch’ël i n moriva un. ‘Ǹ mërcadant da çhiavai â meffo gonót la desgrazia, ch’ël i ‘ǹ morî. Süa fomena dunca le reŝiava vign’ôta ch’ël i ‘n moriva uǹ. DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273 (MdR); b) Inte chël i alda la patrona, vëgn fora de süa ćiamena, e scomëncia a i rejié. Inte quël i alda la patrona, vëgn fòra de süa çhiamena, e scomënćia a i reŝié. DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR).

rejié (gad., mar., Badia, MdR) ↦ rejié.

rejiè (fod.) ↦ rejié.

rejiment (fas.) ↦ regiment.

rejimento (amp.) ↦ regiment.

rejister (caz.) ↦ resiste.

rejistro (amp.) ↦ register.

rejon Ⓔ RATIŌ (EWD 5, 502) 6 1632 resons pl. (Proclama1632-1991:160)
gad. rajun mar. rajun Badia rajun grd. rejon fas. rejon caz. rejon bra. rejon moe. rejon fod. rejon col. rejon amp. rejon, rajon LD rejon MdR rajun
s.f. Ⓜ rejons
causa giusta, legittimo motivo che spiega un fatto o un’azione (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ motivo, ragione, causa Ⓓ Grund ◇ a) La rejon l’é pa ben chela, / Che con n burt veie no voi più stèr. La režon l e po ben kella, / Ke kon ‘n burt veje no voi più ster. ZacchiaGB, GardeneraE1858*-1995:175 (caz.); b) On stentà par ‘l aé, e ades che ’on / ‘L é ben rajon / Che sone alegre. Hon stentà par l’aré, e ades che l’hon / L’è ben rason / Che sone alegre. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); c) E per chesta rejon ai fat mez el viaz a pe. E per chesta reson hai fatt mez el viaz a pè. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); d) Chiló ói resté, deach’ i sun obliada por juramënt. Bëgn vëi ch’i podess afermé, ch’i sun stada sforzada a le dé por tëma dala mort, mo chësc ne n’é rajun sufiziënta por le rumpe Chilò oi restè, dea ch’i sung obbliada pur jurament. Ben vei ch’i pudess’ affermè, ch’i sung stada sforzada al dè pur tema dalla mort, mo chesc’ nen è r’jung suffizienta pur ‘l rùmpe DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia)
s.f. sg.
facoltà, propria dell’uomo, di pensare, di collegare fra loro concetti e idee secondo rapporti logici (gad. P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fas. R 1914/99, fod. Ms 2005, amp. Q/K/F 1985) Ⓘ ragione Ⓓ Verstand ◇ a) Mi fi (sighitera a rajoné) chësc é le pröm invern, che te proes, dopo che tüa rajun s’á stlarí Mi fì (seghit’ la a rajonè) chesc’ è l prum inver, ch’t’ proves, dopo che tua rajung s’ à stlarì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia)
avei rejon (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ avere ragione Ⓓ Recht haben ◇ a) N chësc cont, al bën rejon; / N chësc cont, ne n’iel mincion. In chêst [ 799 ] cont, al bêng resong; / In chêst cont, ne n’iel mincion’g. PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.); b) "Oh, scé, scé", dij l’ater, ilò ëise rajun berba N. "Oh, ŝé, ŝé", diŝ l’atr, illò ëise raĝiun bärba N. DeRüM, Nu1833-1995:278 (MdR); c) Y la uma / spo ne jöma / - sciöch’ ar’â rajun - / de ti dé le reflun Y la uma / spo ne juma / - sciöch’ al’ â rejun - / de ti dè l’reflun: PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia); d) N chest pont te ès ben rejon, / N chest pont no t’es mincion. ’N kest punt tu ad ben režon, / ’N kest punt ne t’ es menčon. ZacchiaGB, GardeneraE1858*-1995:176 (caz.); e) Ma el no rejonaa na parola (l’aea rejon, se l rejonaa na parola l’era mort). Mô öl no reschonaa n’parola (laöô röschon, sö’l’ röschonaa n’parola lera môrt). ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:2 (bra.); g) Aré zerto anche vos / de sta storia cognizion / ma ió taje no no pos, / e se parlo éi ben rajon Avaré zèrto anche vos / de sta storia cognizion / ma io taje nò no pos, / e se parlo éi ben rajon DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471 (amp.); h) Avè piena rejon. Avè piena reson. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.) ◆ con rejon (grd. F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, amp.) Ⓘ con ragione Ⓓ mit gutem Grund ◇ a) De sti puster inze ca / i śirae ben ra fasces, / o el Fouruzo i pó ciamà, / con rejon "stracaganasces". De sti Puster inz̄e ca / i zirave ben ra fasces, / o el Fourùz̄o i po ciamà, / con región "stracaganasces". DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); b) Per si bën fé, un plu dl auter l lauda cun rejon: / Dal ciel ie dejidre fertuna, y che l stebe for bën nton. Per si bëŋ fè un plu de l’auter ël lòda con rës̄oŋ: / Dal ciöl jë des̄idre fortuna, y chë stèbe fort bëŋ ’ŋtoŋ. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.) ◆ lascé rejon (fas.) Ⓘ dare ragione Ⓓ Recht geben ◇ a) Lasce rejon / De chel che é let / Fin al numer set / A Don Sepon. Lasse resong / De chel che é let / Fin a l numer set / A Don Sepon. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:264 (bra.) ◆ se rende rejon (amp.) Ⓘ rendersi conto Ⓓ realisieren, merken ◇ a) E par chi che no s’intende / Po, de verse e de canzos, / Basta solo che s’i rende / Un bon ciapo de rejos. E par chi che no s’ intende / Po, de verse e de canzós, / Basta solo che si rende / Un bon ciapo de resós. Anonim, Monumento1873:1 (amp.) ◆ zenza rejon (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002; R 1914/99, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ senza ragione, senza motivo Ⓓ grundlos, ohne Grund ◇ a) Ca in Anpezo alcuante zurle / I vó dì, senza rajon, / Che a Coiana i é maturle / Ch’i à el diśordin cassù inson. Cà in Ampezzo alquante zurle / I vo dì, senza rasòn, / Che a Coiana j’è maturle / Ch’jà el disordin ca su in son. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.).

rejon (grd., fas., caz., bra., moe., fod., col., amp., LD) ↦

rejon.

rejonament Ⓔ deriv. di rejoné 6 1878 rajonamentg’ pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38)
gad. rajonamënt Badia rajonamënt grd. rajonamënt fas. rejonament fod. rajonament col. ragionament amp. rajonamento LD rejonament
s.m. Ⓜ rejonamenc
ogni discorso che abbia o presuma di avere un fondamento razionale e una conseguenza logica (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ragionamento Ⓓ Überlegung, Gedankengang ◇ a) en chisc rajonamënc de devoziun i passâ les ores snel sciöche momënc! in chisc’ rajonamentg’ de devoziung i passā les ores snell sceoucche momentg! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia).

rejonament (fas., LD) ↦ rejonament.

rejonar (bra., moe.) ↦ rejoné.

rejoné Ⓔ *RATIŌNĀRE (EWD 5, 460) 6 1763 rasonè ‘garrio, loquor; ratiocinor’; rasonè sodo ‘seno sibi loquor’; resonè de borjada ‘colloquor’ (Bartolomei1763-1976:94)
gad. rajoné mar. rajoné Badia rajunè grd. rujené fas. rejonèr bra. rejonar moe. rejonar fod. rejoné amp. rajonà LD rajoné MdR rajonè
v.intr. Ⓜ rejona
1 comunicare per mezzo delle parole, manifestare con le parole pensieri, sentimenti e simili (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ parlare Ⓓ sprechen, reden ◇ a) Un crauniova n auter, ch’ël rejona da mat, y da musciat. Ung craugniòva ung auter, k’ œl reschòna da matt, y da muschatt. PlonerM, Erzählung1GRD1807:45 (grd.); b) Mia so à scomencè a imparè do da me e rajona mì che iö. Mia só ha scomenćè a imparè dò da mè e raĝiona mì che jeu. DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR); c) Ci dijessel mai lonfer, / Sc’ al podess ël rajoné? Tgi dischesl mai longfer / Schal podes el raschonö AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); d) Co ra furia r’é passada, / i scomenza a rajonà, / ma ‘l Carter el no i abada, / el majena e ‘l tende là. Co ra fùria r’ e pasada, / i scomenz̄a a ragionà, / ma ʼl Cartèr el no i abada, / el magena e ʼl tènde la. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); e) L quinto po ben Luisi / Con chi bie eies griji, / Però no l’é sentù rejonar / L’é cognosciù tel grignar L’quinto pa beng Luisi / Kon ki bie éjes griži, / Però no l hë sentù režonár / L he kognošu tel grignár BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.); f) Un slomenâ n ater, ch’al rajona da mat y da musciat. Uŋ slomenà uŋ àter, ch’ël raĝiona da mat e da musciat. PlonerM, Erzählung1BAD1856:23 (Badia); g) Che don rujené puech, plu audì, uniun da se cunësc: / A chësc una lënga y doi urëdles bën for t’amunësc. Chë doŋ rës̄onè puech, plù audì, ugnuŋ da sè cunës̄: / A chëst una lëŋga y doi urëdles bën fort t’ amunës̄. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); h) Bel dessigü, a t’aldí baian en chësta fosa messess s’ la rí vigni möt maiú de te, deach’ al ne se recorda plü, ch’al rajonâ ince ël zacan insciö Bell d’sigù, a t’ aldì baiang in chesta foſa messass’ s’ la rì vigne mutt maiù d’tè, dea ch’el nè s’ recorda plou, ch’el rajonā ci el zaccang ingsceou DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia) ☟ parlé
2 svolgere un ragionamento, pensare (gad. DLS 2002, grd. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ ragionare Ⓓ überlegen ◇ a) "Na pasciun improvisa", rajonâ chël malvaje, "descedada y soflada sö te chël bel anim sará sciöche l’anel al nes dla laurs, che la fej jí olach’an ó." "Na passiung improvvisa", rajonava chel malvagio, "descedada e sofflada sou te chel bell animo sarà sceoucche l’anell al nēs d’la laurz, che la fesc’ jì ullacch’ ang ŏ." DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia)
v.tr. Ⓜ rejona
usare una determinata lingua (grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ parlare Ⓓ sprechen ◇ a) iö ves pò dì de sigü, ch’ël ves stà bëin a rajonè talian pervia de la bela pronunzia ch’ëis jeu ves pò dì de sigü, ch’ël ves sta bëiǹ a raĝionè taliaǹ per via de la bella pronunzia ch’ëis DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232 (MdR); b) Amàncol per fascian / Scaji duc nesc bec / I rejona Amancol per Fassang / Scase dutc nes Betc / I resona PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:264 (bra.)
s.m. sg.
1 il fatto, l’atto di parlare (MdR) Ⓘ parlare Ⓓ Sprechen, Reden ◇ a) In ći maniera mo? / Col rajonè gonot, e col lì de bugn libri. Iǹ çhi maniera mó? / Col raĝionè [ 800 ] gonot, e col lì de bugn libri. DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR)
2 successione di parole con cui si comunica il proprio pensiero ad altri (gad.) Ⓘ discorso Ⓓ Gespräch ◇ a) Dagnora Golo (i salta tl rajoné Rugero) Dagnara Golo (i salta t’ l rajonè Ruggèr) DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia); b) Ara baiâ ores alalungia impara te chël ander, y i insignâ chël tan, ch’ê te chël tugurio, o tla val, […], cina ch’ara podô tigní impara pici rajoná. Ella baiā ores alla lungia impara te chel and’r, e i insignā chell tang, ch’ē t’ chel tugurio, o t’ la val, […], cina ch’ella pudō tignì impara piccei rajonà. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia)
3 modo di parlare proprio di una persona o di una comunità, caratterizzato da aspetti della pronuncia, della morfologia, del lessico (gad.) Ⓘ parlata Ⓓ Redeweise ◇ a) "Ah! duncue iö n’oress pa plü jí inanter chëra jënt, deach’ ai é da peso co le lu, y á manco ciorvel co nosta cerva, che n’intënn nosc rajoné "Ah! dunque iou n’uress’ pa plou ji inant’r chella jent, dea ch’ei è da peſo ch’ ‘l lù, e à manco cervell che nosta cerfa, che n’intenn’ nosc’ rajonè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:66 (Badia)
rejoné de (gad., grd., fas., amp.) Ⓘ discutere di Ⓓ über etwas diskutieren ◇ a) cina a sëgn ái rajoné cun te solamënter de nosc Pere en Cil cina a ſengn’ ai rajonè cung tè solamentr d’nosc’ Pere in Ceìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:66 (Badia) ◆ rejoné fora (grd. F 2002) Ⓘ finire di parlare Ⓓ ausreden ◇ a) L pere no l à lascià rujené ora ‘L père no l’hà laŝsà rusnè òra VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.) ◆ se la rejoné (gad., MdR) Ⓘ conversare Ⓓ sich unterhalten ◇ a) N dé ch’ël stê söla gran plaza de S. Merch, vëighel cater o cinch signurs che se la rajonava. ‘Ǹ dé ch’ël stê seu la graǹ plazza de S. Märc, vëighel quatr o ćinq signurs che se la raĝionava. DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280 (MdR); b) "Ci mai él, ch’al lomina / Te San Ciascian n te bel sandé?" / S’ la rajoni sëgn tra d’ëi, / Cun morvëia y gran plajëi. "Ci mai elle, ch’el lumina / T’ Sang Ciassiang ‘n te bell Sandè?" / S’ la rajoni sengn’ tra d’ei, / Cung morvouia e grang plajei. DeclaraJM, MaringSopplà1878:2 (Badia).

rejoné (fod.) ↦ rejoné.

rejoneda Ⓔ deriv. di rejoné (EWD 5, 461) 6 1864 rusnèda (VianUA, DoiUemes1864:197)
grd. rujeneda fas. rejonèda LD rejoneda
s.f. Ⓜ rejonedes
1 sistema grammaticale e lessicale per mezzo del quale gli appartenenti ad una comunità comunicano tra loro (grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ lingua Ⓓ Sprache
2 successione di parole con cui si comunica il proprio pensiero ad altri (grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ discorso, conversazione Ⓓ Gespräch, Unterhaltung ◇ a) Ntant che ëi ie te sta rujeneda vëija ëi unian ncontra doi tudësc fuman tabach. Intàŋchè ëi jè te sta rusnèda vëisa ëi ugnàŋ incontra doi Tudèŝ fumàŋ tabàck. VianUA, DoiUemes1864:197 (grd.).

rejoneda (LD) ↦ rejoneda.

rejonèda (fas.) ↦ rejoneda.

rejonèr (fas.) ↦ rejoné.

religëus (grd.) ↦ religious.

religion Ⓔ it. religione ‹ RELIGIŌ (EWD 5, 504) 6 1833 religiuǹ (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266)
gad. religiun mar. religiun Badia religiun grd. religion fas. religion fod. religion col. religion amp. relijon LD religion MdR religiun
s.f. Ⓜ religions
complesso di credenze, sentimenti, riti che legano un individuo o un gruppo umano con ciò che esso ritiene sacro, in particolare con la divinità (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ religione Ⓓ Religion ◇ a) và a i ciafè e a i vijité int’ i sü ospedês, i consola, i instruësc, i conforta, in soma ch’i fej tüt ći che prescrî nosta santa religiun. va ai ćiaffè e ai viŝité int’ i sü ospedès, i consola, i instruësc, i conforta, iǹ somma ch’i feŝ tüt çhi che prescrì nosta santa religiuǹ. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); b) I vedeva pur, che la revoluzion perseguitava l Papa e la chiesa, e ogni religion. I vedeva pur, che la revoluzion perseguitava ‘l Papa e la chiesa, e ogni religion. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); c) Chi ne la capësc chiló, che la s. religiun y devota oraziun é l’unich che consolëia tles maius tribolaziuns? Chi nè la capesc’ chilò, che la s. Religiung e devota oraziung è l’unico, che consola t’ les maiùs tribulaziungs? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia); d) Y vigni ota impormët d’ester plëgn de religiun y da bëgn, de vire pur y inozënt E vignota impormett d’estr plengn d’religiung e da bengn’, d’vire puro e innozent DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia).

religion (grd., fas., fod., col., LD) ↦ religion.

religious Ⓔ it. religioso (EWD 5, 504) 6 1878 religioso (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5)
gad. religius mar. religius Badia religius grd. religëus fas. religious fod. religious LD religious
agg. Ⓜ religiousc, religiousa, religiouses
caratterizzato da una particolare forma di venerazione o da un senso di rispettoso raccoglimento (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ religioso, pio Ⓓ religiös, fromm ◇ a) Chëstes parores dl vecio religius y pio descedâ sö ti cörs de chi che ê iló le presentimënt de n "tocca straordinario" Chestes parores d’l veccio religioso e pio descedā sou ti courz de chicche ē illò ‘l presentiment deng "tocca straordinario" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia); b) sce t’aras mené na vita religiosa y da bëgn, gnaraste n de cun me a paraisc s’ t’arràs m’nè na vita religiosa e da bengn’, gnaraste ‘ng dè cummè a Paraisc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia).

religious (fas., fod., LD) ↦ religious.

religiun (gad., mar., Badia, MdR) ↦ religion.

religius (gad., mar., Badia) ↦ religious.

relijon (amp.) ↦ religion.

relòeo (moe.) ↦ orloio.

remedear (bra.) ↦ remedié.

remediar (moe.) ↦ remedié.

remedié Ⓔ it. rimediare ‹ REMEDIĀRE (EWD 5, 535) 6 1873 rimediá (Anonim, Monumento1873:4)
gad. remedié Badia rimedié grd. remedië fas. remedièr bra. remedear moe. remediar fod. remedié col. rimedié amp. rimedià LD remedié
v.intr. Ⓜ remedieia
portare, porre rimedio (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ rimediare Ⓓ Abhilfe schaffen, abhelfen ◇ a) Apò da un dì o ‘l outro / Aron da śì a votà, / E non on da zercà outro / Che ra via de rimedià… Appó da un di o l’autro / Avaron da zí a votá, / E no n’on da cercá autro / Che ra via de rimediá… Anonim, Monumento1873:4 (amp.). [ 801 ] remedié (gad., fod., LD) ↦ remedié.

remedië (grd.) ↦ remedié.

remedièr (fas.) ↦ remedié.

remenà (col., amp.) ↦ remené.

remenada (fod., amp.) ↦ remoneda.

remenar (bra., moe.) ↦ remené.

remené Ⓔ deriv. di mené 6 1858 römöna 3 (ZacchiaGB, CianzonValDeSora1858*-1995:167)
fas. remenèr caz. remenèr bra. remenar moe. remenar fod. remené col. remenà amp. remenà LD remené
v.tr. Ⓜ remeina
muovere in qua e in là, scuotere con forza (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ agitare, muovere Ⓓ bewegen, schütteln, rütteln ◇ a) E dapò i à fat na noza e n nozon / E na bela gran cena E i me à trat tel comedon / N os, che amò l me remena. / Chel ciastel se l pel amò veder. E dapô i a fat n’nôzô ö un nôzon / E una bella gran cöna E i mi a trat tel comedom / Un os, chö amô il me römöna. / Chöl tschastel sal pol amô vodör. ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:5 (bra.)
v.intr. Ⓜ remeina
fare un movimento con una parte del corpo, compiere un gesto o una mossa, o anche spostarsi (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989) Ⓘ essere inquieto, muoversi Ⓓ sich bewegen, unruhig sein ◇ a) E canche te sarès pa famèda / E ence polit stracèda / E ju per la tia bassa schena / śiran i poies, che remena. Ö chan chö ti saräs pô famäda / Ö entschö polit stratschäda / Ö super la tô bazza scäna / Schiran i poies, chö römöna. ZacchiaGB, CianzonValDeSora1858*-1995:167 (bra.).

remené (fod., LD) ↦ remené.

remeneda (grd.) ↦ remoneda.

remenèr (fas., caz.) ↦ remené.

remete Ⓔ lad. mete x it. rimettere (semantica) (GsellMM) 6 1878 s’ remette (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:115)
gad. remëte mar. romëter Badia remëte grd. remëter fas. remeter fod. remëte LD remete
v.tr. Ⓜ remet, remeton, remetù
mettere di nuovo nella sede o nella posizione precedente (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ rimettere Ⓓ wieder stellen
p.p. come agg. Ⓜ remetù, remetuda, remetus, remetudes
tornato a una condizione di buona salute, ristabilito (gad., fas. DILF 2013) Ⓘ rimesso Ⓓ erholt ◇ a) Chësta cunteja lungia â indeblí l’amarada a na fosa, ch’ara ê sforzada a scuté y palsé por n bun pez, spo remetüda sighitera Chesta conteſa lungia ā indeblì l’amarada a na fōſa, ch’ella ē sforzada a scutè e palsè pur ‘ng bung pězz, spo r’mettuda seghiteiela DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia)
se remete (gad. P/P 1966; V/P 1998, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ rimettersi, riprendersi Ⓓ sich erholen ◇ a) Apëna che la püra desgraziada s’â remetü dala spordüda Appena che la pūra desgraziada s’ ā remettū dalla sporduda DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia); b) i düchesc spordüs stlaris dala ligrëza ne n’ê bugn de se remëte dala morvëia y impresciun i duches spurdūs stlariis dalla ligrezza nen ĕ bongn’ d’s’ remette dalla morvouia e impressiùng DeclaraJM, SantaGenofefa1878:115 (Badia); c) Intan s’â ’ci Genofefa remetü en forza de bela pora y bona assistënza Intang s’ ā ci Genofefa r’mettù in forza d’bella pora e bona assistenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:115 (Badia).

remete (LD) ↦ remete.

remëte (gad., Badia, fod.) ↦ remete.

remeter (fas.) ↦ remete.

remëter (grd.) ↦ remete.

remoneda Ⓔ deriv. di remoné ‘rimproverare’ 6 1833 romonada (DeRüM, VizBëire1833-1995:274)
gad. romenada mar. romenada Badia romenada grd. remeneda fod. remenada amp. remenada MdR romonada
s.f. Ⓜ remonedes
disapprovazione espressa con parole che mettono in evidenza l’errore (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fod. Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ lavata di capo, rimprovero Ⓓ Verweis, Schelte, Rüffel ◇ a) Sön chëst và la fomena a l’acusé pro le Vicare. Le Vicare le fej comparì dant a se e, té mo, i dà na dërta romonada. Seu ‘ǹ quëst va la fomena a l’accusé prò le Vicare. Le Vicare le feŝ comparì dant a sè e te m’i da ‘na dërta romonada. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR).

remors Ⓔ it. rimorso 6 1878 rimorso (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29)
gad. rimorso Badia rimorso
s.m. Ⓜ remorsc
consapevolezza tormentosa del male commesso (gad.) Ⓘ rimorso Ⓓ Gewissensbiss ◇ a) metun pënch, che le rimorso n’i dá le bastalam d’i conscidré tan avisa, da s’un ascorje dl ingianamënt mettùng peinc, che ‘l rimorso n’i dà ‘l bastalam d’i considerè tang avviſa, da sen ascorje d’l ingiannament DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia); b) Sigfrid ê sté n bun pez amaré por süa ferida: tan plü che le scomovimënt y i rimorsi intardiâ la sanité Sigfrid ē ste ‘ng bung pezz amarè pur sua firida: tang ploucche ‘l scommoviment e i rimorsi intardivā la sanitè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia).

remou † (fod.) ↦ rumour.

remunerazion Ⓔ it. rimunerazione 6 1873 rimuneraziós pl. (Anonim, Monumento1873:3)
gad. remuneraziun grd. remunerazion fas. remunerazion fod. remunerazion amp. rimunerazion LD remunerazion
s.f. Ⓜ remunerazions
il fatto di rimunerare o di venire rimunerato, e l’entità o la qualità stessa del compenso (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ rimunerazione Ⓓ Belohnung ◇ a) E ce rimunerazios! / Fosc senza biśoign E cié rimuneraziós! / Fosc senza bisogno Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

remunerazion (grd., fas., fod., LD) ↦ remunerazion.

remuneraziun (gad.) ↦ remunerazion.

ren (caz., bra.) ↦ rogn.

rencurà (col.) ↦ rencuré.

rencurar (bra., moe.) ↦ rencuré.

rencuré Ⓔ ven. rencurar (da CŪRA) (Gsell 1991a:113) 6 1856 rencurade f. pl. (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248)
gad. rencuré Badia rencuré grd. rencuré fas. rencurèr caz. rincurèr bra. rencurar moe. rencurar fod. rencuré col. rencurà amp. rincurà LD rencuré
v.tr. Ⓜ rencura
1 avere cura, fare oggetto di cura (gad. A 1879; Ma 1950; Pi 1967; DLS 2002, grd. Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ assistere, curare Ⓓ pflegen, betreuen ◇ a) Dopo ch’ara á en chësta fosa rencuré la creatöra, pënsera finalmënter a se istëssa. Dopo ch’ella à in chesta foſa ringcurè la creatura, pengsela finalment’r a sè istessa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia); a) Ic se à rencurà la feides e del pèster nesciugn no à mai più sapù sapia Ič se à renkurà la feides e del pester nešugn no [ 802 ] a mai più sapu sapia BrunelG, Cianbolpin1866:6 (caz.)
2 custodire un oggetto, un bene, per evitarne il consumo, la perdita o la dispersione (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ conservare Ⓓ aufbewahren ◇ a) Y a la consegné a Berta, dijera: Rencurela sciöche n gran tesur E a la consignè a Berta, disc’la: Rincurla sceoucche ‘ng grang tesoro DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ rencurés, rencureda, rencuredes
detto di persona che ama l’ordine, che tiene in ordine le proprie cose (fas. DILF 2013) Ⓘ ordinato Ⓓ ordentlich ◇ a) Fossà voi touse rencurade, / Tegnì bel net, e sparagnà; / Coscì al piovan ge piajarà Fossà voi touze rencurade, / Tegnì bel net, e sparagnà; / Cossì al Piovang ge piaxarà BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.).

rencuré (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ rencuré.

rencurèr (fas.) ↦ rencuré.

rende Ⓔ it. rendere ‹ *RENDERE (invece di REDDERE) (EWD 5, 506) 6 1844 rènde (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
gad. rënde Badia rende grd. rënder fas. render bra. rénder moe. rénder fod. rende, arende amp. rende LD rende
v.tr. Ⓜ rend, rendon, rendù
1 dare indietro qualcosa che si era preso o ricevuto, restituire (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rendere, restituire Ⓓ zurückgeben
2 dare cosa dovuta in base a una legge morale, per consuetudine, o per convenienza (amp.) Ⓘ rendere Ⓓ gewähren ◇ a) Sode e roba a boaton / e vestì de pano fin, / ma ‘l no i rende surizion / al pì gramo cadorin. Sòde e ròba a boatón / e vestì de pano fin, / ma ‘l no i rènde suriz̄ion / al pi gramo Cadorín. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.)
se rende (gad. P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas., fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp., LD) Ⓘ arrendersi Ⓓ sich ergeben ◇ a) Sëgn, lomberc, rendess’ atira / Che scenó alzuns’ la mira Sagn Lomberçh rendess’ attira / Che se nò alzuns la mira PescostaC, Schützenlied1848:222 (Badia).

rende (Badia, fod., amp., LD) ↦ rende.

rënde (gad.) ↦ rende.

rendenir (fas., bra.) ↦ rondenì.

render (fas.) ↦ rende.

rénder (bra., moe.) ↦ rende.

rënder (grd.) ↦ rende.

renesc (bra.) ↦ rainesc.

renforz Ⓔ it. rinforzo 6 1873 rinforzo (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31)
grd. renforz fas. renforz fod. renforz amp. rinforzo
s.m. Ⓜ renforc
l’azione, l’operazione di rinforzare; il fatto di venire rinforzato; quanto serve a rinforzare (grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ rinforzo Ⓓ Verstärkung ◇ a) Da levante, da ponente / Vignarà i foreste a grun / Ce ingleses, ce de śente / ‘L é rinforzo al nosc comun. Da levante, da ponente / Vignarà i foreste a grŭn / Ce ingleses, ce de zènte / Le rinforzo al nosc comun. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31 (amp.).

renforz (grd., fas., fod.) ↦ renforz.

renforzant Ⓔ it. rinforzante 6 1878 rinforzante f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3)
gad. renforzant Badia renforzant
agg. Ⓜ renforzanta, renforzanc, renforzantes
che ricostituisce, rinvigorisce l’organismo (gad.) Ⓘ ricostituente Ⓓ stärkend ◇ a) Gonot slaicâra da doman o söla sëra cun n cëst tl brac inascusc tles ciases di amará, y i portâ spëisa renforzanta y ordöra delicata Gonot slaicala da dumang o soulla sera cunung cest t’ l brac’ innascusc’ tles ciases di amarà, e i portā speiſa rinforzante e ordura delicata DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia).

renforzant (gad., Badia) ↦ renforzant.

renforzé Ⓔ it. rinforzare ‹ *RE-IN-FORTIĀRE (EWD 5, 536) 6 1878 rinforzè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35)
gad. renforzé mar. renforzé Badia rinforzè grd. renfurzé fas. renforzèr caz. rinforzèr bra. rinforzar moe. rinforzar fod. rinforzé, renforzé col. rinforzà amp. rinforzà
v.tr. Ⓜ renforza
rinfrancare, dare coraggio (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002) Ⓘ rinvigorire Ⓓ stärken, kräftigen ◇ a) ara me recorda l’amur de chël, ch’á patí y é mort por nos söla crusc, che nes renforza a rové ’ci nos en Cil ella m’recorda l’amur d’Chel, ch’à patì ed è mort pur nos soulla crusc’, che nes ringforza a r’vè ci nos in Ceìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:76 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ renforzés, renforzeda, renforzedes
reso più forte, più robusto, più resistente (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ rinforzato Ⓓ gestärkt ◇ a) Renforzada col lat éra tornada fora ad abiné müstl Ringforzada col latt ella tornada fora ad abinè must’l DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia); b) mo apëna ch’al ê varí y renforzé sciöche na flu, na bela doman d’aisciöda, la uma le tol por la man, y le mëna alaleria mo appena ch’el ē varì e ringforzè sceoucche na flu, na bella domang d’ainsceuda, la uma ‘l tol pur la mang, e ‘l mena alla lergia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia)
se renforzé (gad., grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013) Ⓘ rinvigorirsi Ⓓ sich stärken ◇ a) Sëgn se podunse renforzé iö y mi fi Sengn’ sè pudungſe rinforzè iou e mi fì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia).

renforzé (gad., mar., fod.) ↦ renforzé.

renforzèr (fas.) ↦ renforzé.

renfresćèr (fas.) ↦ renfresché.

renfresché Ⓔ it. rinfrescare (EWD 3, 326) 6 1860 rinfresca 3 (DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109)
gad. renfresché Badia rinfreschè grd. renfresché fas. renfresćèr bra. rinfresćar moe. renfresćiar fod. rinfresché col. rinfrescà amp. rinfrescà LD renfresché
v.tr. Ⓜ renfrescheia
rendere di nuovo fresco o più fresco (gad. A 1879; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rinfrescare Ⓓ erfrischen ◇ a) na rosada che rinfresca / par ra vares ‘l outigoi…! ʼna rosada che rinfresca / par ra vares l’outigoi…! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.).

renfresché (gad., grd., LD) ↦ renfresché.

renfresćiar (moe.) ↦ renfresché.

renfurzé (grd.) ↦ renforzé.

rengraziament Ⓔ it. ringraziamento (EWD 5, 538) 6 1821 ringraziamënt (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*-1915:60)
gad. rengraziamënt mar. rengraziamont Badia ringraziamënt grd. rengraziamënt fas. rengraziament caz. ringraziament fod. rengraziament, ringraziament col. rengraziament LD rengraziament
s.m. Ⓜ rengraziamenc [ 803 ]
azione e modo del ringraziare (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ ringraziamento Ⓓ Dank ◇ a) Da per me mo chëst ann, / Mé dajonse bel la man. / Fé po tu ti cumplimënt / Y n bel rengraziamënt. Da per me mo këst ann, / Me daʃhonse bel la man. / Fe po tu ti kumplimënt / I n bel ringraziamënt. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.); b) Ah, ch’i s’ames tres, y i s’oress desmostré mi rengraziamënt Ah, ch’i s’ ame tres, e i s’ oress’ desmostrè mi ringraziament DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia).

rengraziament (fas., fod., col., LD) ↦ rengraziament.

rengraziamënt (gad., grd.) ↦ rengraziament.

rengraziamont (mar.) ↦ rengraziament.

rengrazié Ⓔ it. ringraziare (da GRĀTIA) (EWD 5, 538) 6 1833 ringrazie 1 (DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:245)
gad. rengrazié mar. rengrazié Badia ringrazié grd. rengrazië fas. rengrazièr caz. ringrazièr bra. ringraziar moe. ringraziar fod. rengrazié, ringrazié amp. ringrazià LD rengrazié MdR rengrazié, ringrazié
v.tr. Ⓜ rengrazieia
esprimere la propria gratitudine a qualcuno (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ringraziare Ⓓ danken ◇ a) Iö ves rengrazie de la bona compagnia. / Iö ves sun oblighé per la vosta. Jeu ves ringrazie de la bonna compagnia. / Jeu ves suǹ obblighé per la vosta. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:245 (MdR); b) "En verité, mi bun Signur! Os sëis infinitamënter rich de scincundes, […]; por chësc Se rengraziëii infinitamënter!" "In veritè, mi bung Signur! Os seis infinatamentr ricc d’sincundes, […]; pur chesc’ S’ ringrazi infinitament’r!" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:94 (Badia); c) s’é dantadöt injenedlada por rengrazié a Idî, ch’Ël l’á mantignida tan dî iló s’ è dan dal dutt injenedlada pur ringgrazziè a Iddì, ch’El l’à mantignuda tang dī illò DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia); d) Ma l n’i ie suzedù nia de mel, y l à dit cun la mans auzedes: "chësta usc ie unida da ciel! Vo, bon Idie, vo m’ëis salvà! ve rengrazie". ma̤ l n’i íe sutsędú nía̤ dę męl, i l a dit ku la̤ ma̤ŋs outsę́dęs: "ká̤šta̤ už íe uní[da̤] da̤ tšíel! vo, boŋ idíe, vo m’áis sa̤lvá! vę riŋgrátsię". RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
sibes rengrazié Idie (MdR) Ⓘ grazie a Dio Ⓓ Gott sei Dank ◇ a) Perdonede, iö me stà dërt bëin, sie ringrazié Idie! Perdonéde, jeu me sta dërt bëiǹ, sie ringrazié Iddie! DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:247 (MdR).

rengrazié (gad., mar., fod., LD, MdR) ↦ rengrazié.

rengrazië (grd.) ↦ rengrazié.

rengrazièr (fas.) ↦ rengrazié.

rëni (grd.) ↦ regn.

renië (grd.) ↦ regné.

renovà (amp.) ↦ renové.

renovar (bra.) ↦ renové.

renové Ⓔ it. rinnovare (EWD 5, 72) 6 1878 renovai 6. imperf. invers. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46)
gad. renové Badia renovè grd. renuvé fas. renovèr caz. renovèr bra. renovar, renoverar fod. renové amp. renovà LD renové
v.tr. Ⓜ renoveia
rendere nuovo, spec. per migliorare o aggiornare (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ rinnovare Ⓓ erneuern ◇ a) Y por la pröma ota aldî le pice y ê bun da desfarenzié mile cianties acordades di pici vicí, y deache degügn ne i porseghitâ, les renovâi snel indolater E pur la pruma ŏta aldī ‘l picce ed ē bung de desferenziè mille cianties accordades di piccei vicceì, e dea che d’gungn’ n’i perseghitā, les renovai snell indolat’r DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia)
se renové (gad., fas. DILF 2013) Ⓘ rinnovarsi Ⓓ sich erneuern ◇ a) tra chësta rebeliun de ligrëza y compasciun, de morvëia y coriosité, se renovâ y multiplicâ les sclamaziuns y domandes de condolënza y contentëza tra chesta r’belliung d’ligrezza e compassiung, d’morvouia e curioſitè, s’ renovā e moltiplicā les sclamaziungs e dimandes d’condolenza e contentezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia).

renové (gad., fod., LD) ↦ renové.

renovè (Badia) ↦ renové.

renovèr (fas., caz.) ↦ renové.

renoverar (bra.) ↦ renovar.

renseré Ⓔ it. rinserrare 6 1878 ringsèrrā 6 imperf. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41)
gad. rinseré Badia rinseré
v.tr. Ⓜ rinsera
cingere, delimitare (gad.) Ⓘ racchiudere Ⓓ ein schließen, umschließen ◇ a) chi gran crëps, che rinserâ la val, che s’â conservé di mile agn tra i stravënc chi grangn’ crepp, che ringsèrrā la val, ch’s’ā conservè di mille angn’ tra i stravventg DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia).

renuvé (grd.) ↦ renové.

Renzo 6 1860 Renzo (IoriG, InjignàLet1860*-2013:402)
fas. Renzo caz. Renzo
antrop.
nome del protagonista del romanzo "i promessi sposi" di manzoni (fas.) Ⓘ Renzo Ⓓ Renzo ◇ a) Sessache, l’à responet Renzo: n let a la bona voi, bèsta che i lenzei sie de lesciva nec Sesáche, la responet Renzo: Un let alla bona voi, besta che i lenzei sia de lesciva netcs IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.).

Renzo (fas., caz.) ↦ Renzo.

reo (amp.) ↦ rie.

reprejentant Ⓔ it. rappresentante 6 1873 rappresentante (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:26)
gad. rapresentant grd. reprejentant fas. raprejentant fod. raprejentánt col. raprejentant amp. rapresentante LD raprejentant
s.m.f. Ⓜ reprejentanc, reprejentanta, reprejentantes
persona (o gruppo, ente o organo, istituzione) che rappresenta una o più altre persone e agisce per loro conto (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ rappresentante Ⓓ Verteter ◇ a) Se te sos rapresentante / Come poeta, te sos stà / Un motivo dute cuante / Sci! Pardis, de te indorà. Se te sὸs Rappresentante / Come poeta, te sos stà / Un motivo dute quante / Sci! Pardis, de tè indoră. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:26 (amp.); b) Sti sbalie e sta mancanzes, / Come anche i erore, / No voi ai rapresentantes / Partì egualmente fra lore. Sti sbaglie e sta mancanzes, / Come anche i errore, / No voi ai Rappresentantes / Parti egualmente fra lore. Anonim, Monumento1873:4 (amp.).

reprejentant (grd.) ↦ reprejentant.

reprejentanza Ⓔ it. rappresentanza (EWD 5, 377) 6 1845 rapresentanza (BrunelG, TomasKuz1861:1)
gad. rapresentanza grd. reprejentanza fas. raprejentanza bra. raprejentanza fod. raprejentánza amp. rapresentanza LD reprejentanza
s.f. Ⓜ raprejentanzes
assemblea pubblica rappresentativa di ogni comune [ 804 ] in una regione a statuto ordinario (fas. R 1914/99; Mz 1976, amp.) Ⓘ consiglio comunale Ⓓ Gemeinderat ◇ a) "Onorada raprejentanza vegne a me tor chel stroset, che ades (d’istà) no l durade mia più." "Onorada rapresentanza vegne a me tor kel stroz̄ét, ke adès (d’ istà) no l durade mia più." BrunelG, TomasKuz1861:1 (bra.); b) Ma afare d’inportanza, / E Dio ci guardi de falà; / ‘L é de sta Rapresentanza / Che me voi na fre ocupà. Ma affare d’importanza, / E diociguardi de fallá; / L’é de sta Rappresentanza / Che me voi naffré occupá. Anonim, Monumento1873:1 (amp.).

reprejentanza (grd., LD) ↦ reprejentanza.

reprejentazion Ⓔ it. rappresentazione (EWD 5, 377) 6 1833 rapreŝentaziun (DeRüM, OnurReverì1833-1995:234)
gad. rapresentaziun Badia rapresentaziun grd. reprejentazion fas. raprejentazion fod. raprejentazion amp. rapresentazion LD reprejentazion MdR raprejentaziun
s.f. Ⓜ reprejentazions
realizzazione di uno spettacolo teatrale, e lo spettacolo stesso (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ recita, rappresentazione Ⓓ Vorstellung, Aufführung, Darstellung ◇ a) Perdonede, iö ne sun stada ite, porćì che la raprejentaziun ch’ëi à dè inier, n’ê de mi gusto. Perdonéde, jeu ne suǹ stada ite, porçhi che la rapreŝentaziun ch’ëi ha dè inier, n’ê de mi gusto. DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR).

reprejentazion (grd., LD) ↦ reprejentazion.

reprejenté Ⓔ it. rappresentare (EWD 5, 377) 6 1833 rapreŝentè p.p. m.sg. (DeRüM, OnurReverì1833-1995:234)
gad. rapresenté Badia raprejentè grd. reprejenté fas. raprejentèr fod. raprejenté col. rapresentà amp. rapresentà LD reprejenté MdR raprejentè
v.tr. Ⓜ reprejenteia
1 rappresentare in forma visibile (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ raffigurare, rappresentare Ⓓ darstellen ◇ a) N di stajova n grum de jënt jëuna dant a n cunvënt di capuzineri, y cunscidrova na pitura sul mur de chël, che reprejentova Sant Antone, che perdicova ai uciei y ai pësc. Uŋ di stas̄ova uŋ grum de s̄ënt s̄ouna dànt a uŋ cunvënt dei Capuzineri, y cuns̄idròva na pittura sul mur de chëll, chë rappresëntòva Sànt Antone, chë perdicòva ai uĉöi y ai pèŝ. VianUA, JëntCunvënt1864:195 (grd.)
2 mettere in scena uno spettacolo (MdR) Ⓘ rappresentare Ⓓ aufführen ◇ a) Ći àn pa raprejentè inier? / An à raprejentè na tragedia; chilò él ćiamò la zetola. Çhi haǹ pa rapreŝentè inier? / Aǹ ha rapreŝentè ‘na tragédia; quilò él çhiamò la zettola. DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR)
p.p. come agg. Ⓜ reprejentés, reprejenteda, reprejentedes
rafigurato per mezzo di immagini (gad.) Ⓘ rappresentato Ⓓ dargestellt ◇ a) iló odôn sön na bela pitöra rapresentada la storia de Genofefa illò udōng souna bella pittura rappresentada la storia d’Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia).

reprejenté (grd., LD) ↦ reprejenté.

rer Ⓔ RARUS x it. raro 6 1873 rarissimo (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33)
gad. re mar. re Badia re grd. rer fas. rèr caz. raro bra. rar moe. raro fod. rar, raro amp. raro LD rer
agg. Ⓜ rers, rera, reres
poco frequente nel tempo, che accade poche volte (gad. A 1879; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ raro Ⓓ selten ◇ a) Eco, un cuarto cocodrilo / Un rarissimo eśenplar / De ra Boite e del Nilo Ecco, un quarto coccodrillo / Un rarissimo esemplar / Dera Boite e del Nilo Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.); b) Guelfo á cunté la storia rara assá, impedí gonot dales leghermes Guelfo à cuntè la storia rara assà, impedì gonot dalles legrimes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:115 (Badia); c) Demá, gnide düc canc, da Suramunt y ladins, / Gherdënes, todësc, passede i confins, / Che na Mëssa novela é solenité rara / Sura Col Maladët, chiló te Corvara. De ma gnide dütg cantg, da Suramunt e Ladings, / Gherdánnes, Todáss, passede i confings, / Che na Massa novella è solennité rara / Sura coll maladatt, chilò te Corvara. PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

rer (grd., LD) ↦ rer.

rèr (fas.) ↦ rer.

res (fod.) ↦ ref.

resa (mar., fas.) ↦ ruesa.

Resciesa 6 1864 Res̄iöźa (VianUA, JanAmalà1864:199)
grd. Resciesa
topon.
altipiano nel gruppo delle odle, tra la val gardena e la val di funes (grd. F 2002) Ⓘ Rasciesa Ⓓ Raschötz ◇ a) Jan fova jit sun Resciesa a tré lënia, toma, se fej mel, y rua dut amalà a cësa. S̄àŋ fòà s̄it suŋ Res̄iöźa a trè lëgŋa, toma, së fèŝ mèl, y rua dutt ammalà a tgèsa. VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.).

Resciesa (grd.) ↦ Resciesa.

resìa (col.) ↦ rejia.

resiste Ⓔ it. resistere ‹ RESISTERE (EWD 5, 509) 6 1858 resistö 3 (ZacchiaGB, ContieFasciane1858*3)
gad. resiste Badia resiste fas. resister caz. rejister bra. resister fod. resiste
v.intr. Ⓜ resist, resiston, resistù
1 contrastare un’azione di forza condotta da altri, opporsi (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ resistere Ⓓ standhalten
2 riuscire a sopportare condizioni avverse o situazioni sgradevoli; reggere (gad., fas.) Ⓘ resistere Ⓓ aushalten, durchhalten ◇ a) sta tousa, che era na fia de n re, à dit, che se l resiste amò doi dis ela sarà librada e so sposa. stô touschô, chö erô nô fiô den re, a dit, chö söl resistö amò doi dis ölla sara librada ö sô sposô. ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:3 (bra.); b) Co mai sará bona de resiste chiló na planta delicata compagna a chësta. Co mai sarà bona de resister chilò na pianta delicata compagna a chesta. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia); c) mo la uma, prinzipëssa de jintil sanch, trata sö tla comodité te beles stanzes, ne n’ê plü capaze de resiste tl cröde de chëra caverna mo la uma, prinzipessa d’jintil sanc, tratta sou t’ la comoditè te belles stanzes, nen’ē plou capaze d’resistè t’l crude d’chella caverna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia).

resiste (gad., Badia, fod.) ↦ resiste.

resister (fas., bra.) ↦ resiste.

resolutëza (MdR) ↦ ressoluteza.

resolve (amp.) ↦ ressolve.

respet Ⓔ it. rispetto ‹ RĒSPECTUS (EWD 5, 509) 6 1856 respet (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:256)
gad. respet mar. respet Badia respet grd. respet fas. respet bra. respet fod. respet col. rispet amp. rispeto LD respet
s.m. sg. [ 805 ]
sentimento e atteggiamento di deferenza verso qualcuno che si ritiene degno di stima e di onore (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rispetto Ⓓ Respekt, Achtung ◇ a) Oh! per compirge vosc azet, / Confidà en El volege ben jent, / Dapò l piovan sarà content / Mo soraldut portage respet Oh! per compirge vos atzet, / Confidà ‘n El volee beng xent, / Dapò ‘l Piovang sarà content / Mo sora ‘l dut portae respet BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:256 (bra.); b) Chi che rejona puech mostra respet, y de vester valënt, / Chi che rejona a si tëmp, mostra crianza, y d’avëi talënt. Chi chë rës̄ona puech mostra respött, y de vöst’r valënt, / Chi chë rës̄ona a si tëmp, mostra crianza, y d’avëi talënt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) L’unica porsona ch’al i desmostrâ respet y amur fora de mosöra, ê Genofefa L’unica persona, ch’el i desmostraa respett e amur for de meſura, ē Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia); d) I omi se desmostrâ plëgns de respet sciöche sc’ ai foss te dlijia I ommi sè desmostrā plengn’s d’respett sceoucch s’ ei foss’ te dlisia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:118 (Badia)
respet a (gad. P/P 1966; V/P 1998, fod. Ms 2005) Ⓘ rispetto a Ⓓ im Vergleich zu ◇ a) mo zënza laur él n vire da incrësce y pesoch, che a respet al ozio é vigni gran fadia n benefize mo zenza laùr èlle ‘ng vire da ingcresce e p’ſōc, chè a respett all’ ōzio è vigne grang fadìa ‘ng benefizio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia).

respet (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., LD) ↦ re-

spet.

respetar (bra.) ↦ respeté.

respeté Ⓔ it. rispettare ‹ RĒSPECTĀRE (EWD 5, 510) 6 1632 respettè p.p. m.sg. (Proclama1632-1991:160)
gad. respeté mar. respeté Badia respetè grd. respeté fas. respetèr bra. respetar fod. respeté col. rispetà amp. rispetà LD respeté
v.tr. Ⓜ respeteia
manifestare nelle parole e negli atti il proprio sentimento di rispetto verso qualcuno (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rispettare, stimare Ⓓ respektieren ◇ a) Ve rispeto, recordae / Aé prima scomenzà / Vosc dan, no ve lamentà, / Se el vespei ve becarà! Ve rispetto recordae / Avè, prima scomenzà / Vosc, dan’ no ve lamentà, / Se el vespei ve beccàrà! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:23 (amp.); b) Tal ê dan 1000 agn le Brabant, vijin ala Francia, patria de S. Genofefa, governé da n düca de gran nobilté, da düc respeté Tal ē dang 1000 angn’ ‘l Brabante, vijing alla Francea, patria de S. Genofefa, governè dang duca de gran nobiltè, da duttg’ respettè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ respetés, respeteda, respetedes
che gode di una buona reputazione, apprezzato (gad., grd. F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ rispettato Ⓓ respektiert ◇ a) Mestega y cun düc en confidënza tolôra le mangé fora dla man, y ara ê respetada - finamai dai cians da ciacia Mest’ga e cung duttg’ in confidenza tolōla ‘l mangiè fora d’la mang, e ella ē respettada - fingmai dai ciangs da ciaccea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia).

respeté (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ respeté.

respetè (Badia) ↦ respeté.

respetèr (fas.) ↦ respeté.

respetëus (grd.) ↦ respetous.

respetous Ⓔ it. rispettoso 6 1878 rispettosa f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6)
gad. respetus mar. respetus Badia respetus grd. respetëus fas. respetous fod. respetous amp. rispetos LD respetous
agg. Ⓜ respetousc, respetousa, respetouses
che ha o sente, che dimostra o esprime rispetto per la superiorità o per i diritti altrui (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rispettoso Ⓓ ehrerbietig, respektvoll ◇ a) i dijô a vignun parores umiles zerties plënes d’amur, ê respetosa verso i veci i dijō a vignung parores umiles zerties plenes d’amur, ē rispettosa verso i vecci DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia); b) Folá a rode incëria stôi respetusc zënza favela a odëi le conte Follà a rode incear ia stei rispettosi zenza favella a udei ‘l conte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia).

respetous (fas., fod., LD) ↦ respetous.

respetus (gad., mar., Badia) ↦ respetous.

respogne (gad., mar., Badia, MdR) ↦ respone.

responde (col., amp.) ↦ respone.

respone Ⓔ RĒSPONDĒRE (EWD 5, 511; http://www.atilf.fr/DERom/entree/res’pOnd-e-) 6 1763 respognè ‘respondeo’ (Bartolomei1763-1976:94)
gad. respogne mar. respogne Badia respogne grd. respuender fas. responer caz. responer bra. responer moe. responer fod. respone col. responde amp. responde LD respone MdR respogne
v.intr. Ⓜ respon, responon, responù
1 parlare o scrivere a propria volta a chi ha rivolto una domanda o ha scritto (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ rispondere, replicare Ⓓ antworten, beantworten ◇ a) L ie vëira, respuend l auter: ma rejone nsci, acioche vo me ntendëise. L’jœ vœira, respuend l’auter: ma reschòne inschì, atschokœ vo m’entendœise. PlonerM, Erzählung1GRD1807:45 (grd.); b) Mo al s’á dessené, y ne orô jí ite; mo so pere é jü fora, y á scomencé a le perié. Mo al á respognü, y dit a so pere Mo al s’ ha dessené, é ne oróa shi ite; mó so pére é shü fora, e há schomentsché a l’priè. Mo al há respognü, e dit a so père HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); c) Si pere eder ie unì ora, y à scumencià a l prié. Ad ël al respundù, y dit a si pere Si pére èdr joe uni ora, y ha scomenzá a ‘l prié. A d’él al respondu, y dit a si pére HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); d) Ma chel ge à responù a so père: vèrda! gé te serve jà tenc de egn, e no é mai dejobedì a tie comandi Ma chel j’á responú a so pére: vèrda! je te serve shà teng d’eng, e no é mai deshobedí a tie comándi HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); e) "Pensè a la mort?", respogn le vedl. "Iö ne pënse pa inćiamò de morì iö." "Pensè a la mort?", respogn le vedl. "Jeu ne pënse pa inçhiamò de morì jeu." DeRüM, OmVedl1833-1995:277 (MdR); f) "Oh, no, no", respógnel, "che ëla ne m’à fat la fana plëna!" "Oh, nò, nò", respognl, "ch’ ëlla ne m’ha fat la fana plëna!" DeRüM, MütPitava1833-1995:278 (MdR); g) Ma l fi l i’ à responù: Ma cialé pere: Mi v’è dagnëra servì tánt de agn, e mi no v’è mei dejobedì Ma ‘l fì gli ha responù: Ma cialè pere: Mi v’è dagnara servì tant de ang, e mi no v’è mei disobedì DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:262 (fod.); h) ma el ‘l à respondù: Vardà, pare, ió ve servo tante ane e no [ 806 ] v’éi mai dejubidì ma el l’ha rispondù: Vardà, pare, iò ve servo tante anne e no v’hei mai desubidì ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); i) Al é vëi, respogn l’ater, mo iö rajoni insciö, acioche m’intenëise. Ël é vëi, respogn l’àter, mo jè raĝione inŝò, accióche m’intënnëise. PlonerM, Erzählung1BAD1856:23 (Badia); j) ‘L é vero, responde st’outro, ma parlo coscì, perché vos m’intendede. L’é vero, responde st’autro, ma parlo coŝi, perché vos m’intendede. PlonerM, Erzählung1AMP1856:23 (amp.); k) y respogn, che cösta foss na bona gauja por speré, ch’Idio ejaudiss söa periada y respogn, che quèsta foss ‘na bona gauŝa por sperè, ch’Iddio eŝaudiss soa priada PlonerM, Erzählung5MAR1856:26 (mar.); l) e respon, che chësta fossa la dërta (gauja) per speré, che l bon Dio l ejaudissa de chël che l preia e respogn, che quësta fossa la dërta (gausa) per speré, che l’boŋ Dio lo ŝaudissa de quël ch’el prëya PlonerM, Erzählung5FOD1856:27 (fod.); m) L’ost senza responer parola, l’à pojà sun desch l calamèr, e l papier L’Ost senza responer paróla, la posá sun desch el Calamer, e el papiér IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); n) Calchedun da chel che sento / Del seralio comunal / Che éi risposto al "Monumento" / S’in on à bù tanto parmal. Calchedun da chel’ chè sento / Del surraglio Comunal / Che ei risposto al Monumento / Sin’ on abù, tanto par mal. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22 (amp.); o) Y ëra alincuntra l’â conesciü ala pröma odlada, y respognô cun usc lamentabla E ella all’ ingcuntra l’ā conesceù alla pruma odlada, e respognō cung usc’ lamentabile DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia)
2 fornire una risposta non verbale a domande o segnali (gad.) Ⓘ rispondere Ⓓ erwidern ◇ a) Rové ala porta dl ciastel cun süa compagnia le grof dá ordin al araldo, trombetier, de soné le corn por sëgn, ch’ël ê dan man y la guardia söla tor respogn al segnal. R’vè alla porta d’l ciastell cung sua compagnia ‘l grof dà ordine all’ araldo, trombettiěr, d’sonè ‘l cŏr pur sengn’, ch’el ē dang mang’ e la guardia soulla torr respogn’ al signal. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia); b) y scemia ch’al ne capî ciamó nia, respognôl impó cun n bel riamënt e semia ch’el nè capì ciamò nia, respognōle impò cunung bell riament DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia).

respone (fod., LD) ↦ respone.

responer (fas., caz., bra., moe.) ↦ respone.

resposta Ⓔ deriv. di respone (EWD 5, 512) 6 1832 resposta (HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152)
gad. resposta mar. resposta Badia resposta grd. resposta fas. resposta caz. resposta fod. resposta col. risposta amp. risposta LD resposta MdR resposta
s.f. Ⓜ respostes
1 l’atto e il fatto di rispondere a una domanda o a una richiesta (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ risposta Ⓓ Antwort ◇ a) Ma dël ie dà chësta resposta Ma al je da casta resposta HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); b) "Oh, por podëi mangé vigne dé pan de formënt", fô la resposta! "Oh, por podëi mangé vigne dé paǹ de formënt", fô la resposta! DeRüM, Studié1833-1995:278 (MdR); c) Tan d’ani ëis’a? / Ie crëie, ch’ebe plu ani, che vo grosc te fuia, fova la resposta. Tàŋ d’àgni ëis pa? / Iö crëje, ch’ebbe plu àgni, che vo gròŝte te fuja, foà la rispòsta. VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); d) "Vera", é la resposta. "Verra", è la resposta. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia); e) mo mëss pa ’ci chësta jënt morí sciöche nos? Zënzater, (ê la resposta de Genofefa) porcí che la mort toca a düc. mo mess’ pa ci chesta jent morì sceoucche nos? Zenz’ at’r, (ē la resposta d’Genofefa) purcicche la mort tocca a duttg’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia)
2 le parole o lo scritto con cui si risponde (gad.) Ⓘ risposta Ⓓ Antwort ◇ a) Finalmënter êl rové la resposta, cola novité, che Genofefa y so fi é gnüs acopá Finalment’r èle r’vè la r’sposta, colla novitè, che Genofefa e so fì è gnūs accoppà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia)
3 ciò che si fa o si dice in rapporto a quanto altri fanno o dicono (amp.) Ⓘ risposta Ⓓ Erwiderung ◇ a) Par vosoutre macaroi / Meritaa una risposta / Ce laoro da stanpioi. Par vosŏutre maccaroi / Meritaà una risposta / Ce lavoro da stampiòi. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:23 (amp.); b) Par ra me manegeria / Na risposta el me vó dà / Con un’outra poesia / Da fei propio strabalà. Par a me Manegeria / Na risposta el me vo dà / Con un’ outra poesia / Da fei propio straballà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38 (amp.)
dé resposta (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas., fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ rispondere, replicare Ⓓ antworten, beantworten ◇ a) Mo ël i dà chësta resposta ël: Vè, fomena! Chësta ota ài mo vorü stimé a te iö. Mò ël i da questa resposta ël: Vè, fomena! Questa óta hai mó vorü stimé a té jeu. DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273 (MdR); b) Uma, i gnará cun os; i n’ó resté iö inanter i bur lus, che ne dá degöna resposta sc’ an i baia ados Uma, i gnarà cung os; i n’ò r’stè iou inant’r i bur lŭs, che nè da d’guna resposta s’ ang i baia addōs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia); c) ma el ge dajea respostes che no l sà nia olache l va e da olache l vegn. ma el ğe daʒ̉ea respostes ke no l sa nia olà, ke l va, e da ola ke l ven. (caz.); d) a l’aldí gnon cun domandes furbes y scicades, y a vigni domanda dé respostes intendores fora dl solit a l’aldì gnang cung dimandes furbes e siccades, e a vigne dimanda dè respostes intendores fora d’l solito DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia).

resposta (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., fod., LD, MdR) ↦ resposta.

respuender (grd.) ↦ respone.

ressegné Ⓔ it. rassegnare ‹ RESIGNĀRE (EWD 5, 473) 6 1833 se ressegné (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261)
gad. rassegné mar. rassegné Badia rassegnè grd. ressenië fas. rassegnèr moe. rassegnar fod. rassegné col. rassigné LD ressegné MdR ressegné
v.tr. Ⓜ rassegneia
rinunciare a un incarico, a una funzione (gad.) Ⓘ rassegnare Ⓓ niederlegen
se ressegné (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ arrendersi, rassegnarsi Ⓓ sich abfinden, sich fügen, sich ergeben ◇ a) Po ëi messerà inć’ ëi se ressegné, dè de chël che Domenedie l’à menada insciö Pó ëi messerà inçh’ ëi se ressegné, dè de quël che Domenedie l’ha menada insceu DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); b) Intan m’ói rassegné y ponsé ales ligrëzes che vëgn Intang m’ŏi rassegnē, e pungsè alles ligrezzes ch’vengn’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia).

ressegné (LD, MdR) ↦ ressegné.

ressenië (grd.) ↦ ressegné.

ressoluteza Ⓔ it. risolutezza 6 1833 resolutëzza (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269)
gad. ressolutëza grd. ressolutëza MdR resolutëza
s.f. sg.
atteggiamento di accentuata fermezza sul piano dei rapporti umani e del comportamento (grd. F 2002, [ 807 ] MdR) Ⓘ risolutezza Ⓓ Entschiedenheit, Entschlossenheit ◇ a) por chëla che nos nes sentiun capazi, sce ne déssen nes parè o recusé de l’azetè con animo e resolutëza por quëlla che nos nes sentiuǹ capaci, ŝe ne desseǹ nes parè o recusé de l’accettè coǹ animo e resolutëzza DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR).

ressolutëza (gad., grd.) ↦ ressoluteza.

ressoluzion Ⓔ it. risoluzione (EWD 5, 513) 6 1841 resoluziong (SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246)
gad. ressoluziun Badia risoluziun grd. ressoluzion fas. ressoluzion caz. ressoluzion fod. ressoluzion LD ressoluzion
s.f. Ⓜ ressoluzions
decisione, determinazione (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ risoluzione Ⓓ Entschluss, Entscheidung ◇ a) Canche l’à fat chesta ressoluzion, el leva sù en pe, l se met a dertura sul viac per jir a cèsa. Canche l’ha fat chesta resoluziong, el leva su ‘n pè, el se met a dertura sul viacc per gir a cièsa. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); b) Pernanche l à abù fat chësta ressoluzion, s’à ël subit metù sun streda, y ie jit da si pere zeruch. Pernàŋchè l’hà abù fàtt chësta resoluzioŋ, s’ hà ël subit mettù suŋ strèda, y jè s̄it da si père zruch. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.); c) y spo na te ressoluziun desperada n’i podessera porté la mort a chi dui galantomi e despò na te resoluziung desperada n’i podess’la portè la mort a chi dui galantŏmi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia); d) i á finamai fat la ressoluziun d’i scraié pro da lunc i à finmai fatt la r’soleziung d’i scraiè pro da lunc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111 (Badia).

ressoluzion (grd., fas., caz., fod., LD) ↦ ressoluzion.

ressoluziun (gad.) ↦ ressoluzion.

ressolve Ⓔ it. risolvere ‹ RESOLVERE (EWD 5, 513) 6 1807 resolt p.p. m.sg. (PlonerM, Erzählung2GRD1807:45)
gad. ressolve mar. ressolve Badia ressolve grd. ressolver fas. ressolver bra. ressolver moe. ressolver fod. ressolve amp. resolve LD ressolve
v.tr. Ⓜ ressolv, ressolvon, ressolt
prendere una decisione superando dubbi o esitazioni (gad. A 1879; P/P 1966; Pi 1967, grd. A 1879; G 1879; G 1923; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ decidere, risolversi Ⓓ entschliessen, beschließen ◇ a) Me pissae, o Dio! l’é certo Salin, / Che à ressolt de jir a vin, / L’é certo chel maladet mat, / Che vegn a tor ades l so musciat. Me pisae, oh Dio! l è čerto Salíng, / Ke ha resólt de žir a vin, / L è čerto kel maledét mat, / Ke veng a tor adés l so mušát. BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.); b) desperada de poder aer vendeta o calche solievo ala sova pascion, l’à ressolt de voler jir a enjuriar la viliacherìa de sto Re. desperada de poder aver vendetta o calche sollievo alla soa passion, l’ha rezolt de voler zir a enzuriar la villiaccheria de sto Re. SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.)
p.p. come agg. Ⓜ ressolt, ressolc, ressolta, ressoltes
fermamente deciso a comportarsi in un determinato modo (gad.) Ⓘ risoluto Ⓓ entschlossen ◇ a) Insciö dess vigni uma i dé sü fis a Idî, ressolta d’i nudrí sö por Ël Ingsceoū dess’ vign’uma i dè sū fiis a Iddì, resolta di nudrì sou pur El DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia)
se ressolve (gad. Pi 1967; DLS 2002, grd. G 1923; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002, amp., LD DLS 2002) Ⓘ decidersi, risolversi Ⓓ sich entscheiden, sich entschliessen ◇ a) L s’à ressolt de depënjer l un dut desnut, y l auter n ciamëija. L’s’a resolt dœ depœnscher l’ung dut dœschnut, y l’auter in tgiameischa. PlonerM, Erzählung2GRD1807:45 (grd.); b) Al s’á ressolt de deponje önn döt desnü, y l’ater en ciamëja. Ël s’a resolt de deponĝer ’ŋ tòtt deŝnù, y l’àter in çhamescia. PlonerM, Erzählung2MAR1856:24 (mar.); c) Alora éi ciapà cuore, / E m’éi resolto continuà / Su sto metro a dì de lore, / E di afare che ‘l é stà. Allora ei ciappá cuore, / E m’ei resolto continuá / Su sto metro a dí de lore, / E di affare che l’é stá. Anonim, Monumento1873:1 (amp.); d) La segnora al sentir chesta cossa, […], per na consolazion de la soa tristeza, se é ressolta de voler enjuriar la meseria del Re. La signora al sentir chösta co̱sa, […], per na co̬nso̬lazio̬n dęlla so̱a tristezza, s’ è riso̱lta de vo̬lör injuriar la miseria del Re. RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); e) La seniëura al audì chësta cossa, […], per vel’ cunsulazion de si mueia, se ressolv d’ulëi minciuné la miseria dl Re. Lå sęgnęura all’udì chęsta co̱sa, […], per vel cunsulazio̬n dę si mueia, sę ręso̱lf d’ulęi minćunè lå miseria dęl Rę. RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); f) La signoura al sentì chësta cossa, […] per na consolazion de la sua tristëza, s’é ressolta de volei ngiurié la miseria del Re. La signo̮ura al sentì casta co̲sa, […] per na consolazion della sua tristezza, se è reso̲lta de volei ingiuriè la miseria del Rẹ. PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); g) degügn ne sará mai capazi de capí l’odio, che por chësc s’ê descedé sö tl anim de Golo, che s’á cuindi ressolt de la roviné degungn’ nè sarà mai capazi de capì l’odio, che purchesc’ s’ ē descedè sou t’ l animo de Golo, ch’e s’ha quindi resolt d’la rovinè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia).

ressolve (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ ressolve.

ressolver (grd., fas., bra., moe.) ↦ ressolve.

ressorezion Ⓔ it. risurrezione ‹ RESURRECTIŌ (EWD 5, 514) 6 1878 resorreziung (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75)
gad. ressoreziun mar. ressoreziun Badia ressureziun grd. ressurezion fas. ressurezion fod. ressurezion
s.f. sg.
ritorno dalla morte alla vita, con riferimento alla vicenda soprannaturale di cristo e al giudizio universale (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; Ma 1953; F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ risurrezione Ⓓ Auferstehung ◇ a) A chisc s’âl duncue presenté do la ressoreziun, y la ligrëza, ch’ai â a l’odëi, i á fat avëi la grazia, de l’odëi ciamó plü otes A chisc’ s’ ale dunque prejentè dò la resorreziung, e la ligrezza, ch’ei ā all’ udei, i à fatt avei la grazia, d’l’ udei ciamò plou ŏtes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia).

ressoreziun (gad., mar.) ↦ ressorezion.

ressorí (gad.) ↦ ressorì.

ressorì Ⓔ RE+EX+ORĪRI (Gsell 1991a:112) 6 1832 ressori p.p. m.sg. (HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140)
gad. ressorí mar. rosserí Badia ressurí grd. ressurì
v.intr. Ⓜ ressoresc
risuscitare, tornare in vita (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002) Ⓘ risorgere, risuscitare Ⓓ auferstehen ◇ a) Porcí che chësc mi fi fô mort, y al é ressorí, al fô en malora, y al é gnü ciaté. Portgíche chast mi fi fóa mort, e al è ressori, al fóa in malora, e al é gnü tgiaté. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140 (Badia); b) Mo ne l’án pa acopada? Éra ressorida? Al ne n’é poscibl. Mo nell’ àng pa accopada? Ella r’sorida? El nen è possibile. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia); c) Ël, ch’á fat cosses tan granes, Ël, che fej la ferida, y la varësc, che tëgn te fossa y fej ressorí. El, ch’à fatt coses tang granes, El, che fesc’ la firida, e la varesc’, che tengn’ te fossa e fesc’ resorì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:114 (Badia) ☟ res-

suscité.

ressurezion (grd., fas., fod.) ↦ ressorezion.

ressureziun (Badia) ↦ ressorezion. [ 808 ]

ressurí (Badia) ↦ ressorì.

ressurì (grd.) ↦ ressorì.

ressuscità (amp.) ↦ ressuscité.

ressuscitar (bra.) ↦ ressuscité.

ressuscité Ⓔ it. risuscitare ‹ RESUSCITĀRE (EWD 5, 515) 6 1832 risuscitá p.p. m.sg. (HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145)
gad. ressuscité Badia ressuscité grd. ressuscité fas. ressuscitèr caz. ressuscitèr bra. ressuscitar fod. ressuscité col. resussità amp. ressuscità LD ressuscité
v.intr. Ⓜ ressusciteia
ritornare in vita (gad. A 1895; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ risuscitare, risorgere Ⓓ auferstehen ◇ a) Perché chest mi fi era mort, e l’é ressuscità, l’era perdù, e se l’à troà Perché chest mi fí èra mort, e l’è risuscitá, l’era perdú, e se l’a troà HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); b) me vën da bradlé canche me recorde, che l di dl giudize à ëila inò da ressuscité! më vëŋ da bràdlè càŋchè më reccòrde, che ‘l di del judize hà ëila inò da reŝuŝitè! VianUA, SepulturaFëna1864:196 (grd.) ☝ ressorì.

ressuscité (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ ressuscité.

ressuscitèr (fas., caz.) ↦ ressuscité.

rest Ⓔ deriv. di resté (EWD 5, 516) 6 1833 rest (DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251)
gad. rest mar. rest Badia rest grd. rest fas. rest caz. rest fod. rest col. rest amp. resto LD rest MdR rest
s.m. Ⓜ resć
quel che avanza, resto, residuo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ resto, avanzo Ⓓ Rest, Überbleibsel ◇ a) Olà él le rest de mi pano? / Ël n’é avanzè nia, bun Signur. Olà él le rest de mi pano? / Ël n’é avanzè nìa, buǹ Signur. DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251 (MdR); b) laite doi o trei sior o tirannelli, e l rest zent barache e povertà e miserie la ite doi o trei sior o tirannelli, e ‘l rest cento baracche e povertà e miserie AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); c) E par fei pì presto / Come anche r’é stada; / Parché a segnà el resto / Aea aiutà r’aga. E par fei pí presto / Come anche r’ é stada; / Parché a segná el resto / Avea ajutá r’ aga. Anonim, Monumento1873:3 (amp.); d) Un bel musc se sente el resto / Col iò iò… a vegnì Un bel musc se sente el resto / Col iò iò… a vegnì Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.); e) "Chësc", dijel, se cuntará le rest. "Chesc’ ", dijel, sè cuntarà ‘l rest. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:115 (Badia); f) so proprio davagn i valô plü co döt le rest so proprio vadagn’ i varō ploucche dutt ‘l rest DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia)
dé fora l rest (MdR) Ⓘ dare il resto Ⓓ den Rest herausgeben ◇ a) Chilò avëise cater doples, e deme fora le rest. Quilò avëise quatr dopples, e déme fòra le rest. DeRüM, CotagnDeBrac1833-1995:246 (MdR) ◆ per l rest (amp.) Ⓘ per il resto Ⓓ im Übrigen ◇ a) Ma se ca fosse duto! / Par el resto sentime. Ma se cá fosse duto! / Par el resto sentime. Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

rest (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., fod., col., LD, MdR) ↦ rest.

restà (col., amp.) ↦ resté.

restant Ⓔ it. restante (GsellMM) 6 1873 restante (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38)
amp. restante
s.m. Ⓜ restanc
chi o ciò che resta (amp.) Ⓘ restante Ⓓ Übrige ◇ a) Contentae ades de chesto / El restante el sentirè. Contentae adès de chesto / El restante el sentirè. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38 (amp.).

restante (amp.) ↦ restant.

restar (bra., moe.) ↦ resté.

resté Ⓔ RĒSTĀRE (EWD 5, 516) 6 1632 reston 4 (Proclama1632-1991:160)
gad. resté mar. resté Badia restè grd. resté fas. restèr caz. restèr bra. restar moe. restar fod. resté col. restà amp. restà LD resté MdR restè
v.intr. Ⓜ resta
1 fermarsi in un luogo, trattenersi, restare (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rimanere, restare Ⓓ bleiben ◇ a) sce chël, ch’à perdù chësta bëursa, fossa restà pendù te liet, sciche ie, ne l’ëssel perduda sche kœl, k’ a perdù kæsta bœursa, fossa ræstà pendù te liet, schkœ je, ne l’æssel perdùda PlonerM, Erzählung6GRD1807:49 (grd.); b) I lode e i lodaré i fascegn; / A duc ge die: i é bogn cristiegn / Chel mal ch’é dit resta entra noi. I lode e i lodarè i Fassegn; / Adutg ge die: I è bogn cristiegn / Chel mal ch’è dit resta ‘ntra noi. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.); c) Al quarto dì é restà il faure e al se à metù te n piz col so bachet de fer. Al quarto dì ö restà il faurö al sö a mettù tö un pitz col so baköt dö fer. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:6 (bra.); d) Po, vae a chierir lurier, se me volassède, gé restasse bolintiera apede vo. Po vae a kierir lurier, se me volasade, ğe restase bolentiera apede vo. BrunelG, Cianbolpin1866:17 (caz.); e) Par śì a ciatà i suoi / ‘L aea senpre el permesso; / De no restà un dì o doi, / Ma fermasse anche un pezo. Par zí a ciatá i suoi / L’avea sempre el permesso; / De no restá un dì o doi, / Ma fermasse anche un pezzo. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); f) i m’un restará chiló, cina, ch’al é l’orenté d’Idî i m’ung resterà chilò, cina, ch’el è l’orentè d’Iddì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia); g) Resta chiló, amich, (i â dit le conte) láscenen jí n plü jonn por chësta strada sfadiosa. Resta chilò, amico, (i ā ditt ‘l conte) làsceung jì ‘ng plou jon pur chesta strada sfadioſa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia)
2 avanzare, esserci ancora, di cose o parti ancora disponibili a confronto di altre che siano state sottratte, consumate, eccetera (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ restare, avanzare Ⓓ übrig bleiben ◇ a) Chilò aste n taler franzeje, ći che resta é por te. Quilò haste ‘ǹ taler franceŝe, çhi che resta é por tè. DeRüM, CotancMëis1833-1995:253 (MdR); b) daperdut olache l’era passà no restèa più mìngol de polver da per dut olà ke l era pasà, no restea piu mingol de polver BrunelG, Cianbolpin1866:20 (caz.); c) Ci ve resta a la fin? Ĉi ve resta alla fin? AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); d) E canche un busc de stories / Natural i mandaron / Parché reste una memoria / De sta nobil sezion. E canche un busc de stories / Natural i mandaròn / Par’ chè reste una memoria / De sta nobil Seziòn. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:24 (amp.); e) Spo se destachera dal col l’unica morona de perles ch’i é restada en fornimënt Spo sè destacch’la dal col l’unica morona de perles ch’i è restada in forniment DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia); f) [ 809 ] La mort é döra por chi che mör y gonot por chi che resta La mort è dura pur chicche mour e gonot pur chicche resta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia)
3 risultare, finire per essere, trovarsi o ritrovarsi in una determinata condizione (gad. A 1879, grd. A 1879; G 1879; G 1923; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986, MdR) Ⓘ rimanere Ⓓ bleiben ◇ a) Ie per me, les lasce sté! / Ëiles me dirà dl dut: / Ma ie reste vedl mut! Je per mè, lês lasse stè! / Eiles mê dirà del dut: / Ma jê rœste vêdl mut! PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.); b) Gejú restâ su cun la fomena, che fô iló amez. Jeshú restáva sú colla fomena, che fóa illó a mez. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); c) Gejù ie restà sëul, y la fëna, che stajova a mez. Jesú ié restá soul, y la Fanna, che stasóva a mez. HallerJTh, MadalenaGRD1832:156 (grd.); d) Gejù é restà soul co la fémena en te mez. Gesú é restá soul colla femena in te mez. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); e) l é resté Gejù sol, e la fëmena, che steva ntamez. l’é resté Gesù soul, e la famena, che steva ‘nta mezz. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); f) Idie e la religiun avràl dagnora dant i ödli, e a chësta fosa resteràl onest e pros in mez ai pericoi Iddie e la religiuǹ avral dagnóra dant i eudli, e a quësta fòsa resteral onest e próss iǹ mez ai pericoi DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); g) Pordenede sc’ i se stüfi! / Starëis spo de bona vëia! / Restede dagnora nüsc amisc, / S’ olgarun con döta vëia. Pordönödöschi sö stüfi, / Staröis spo dö bonavöia, / Röstödi dagnora nusch amizi / Solgarung con dōtta vöja. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:136 (mar.); h) Al é gnü a nes ciafé / Ch’un di nüsc él ël resté Al ë gnü a n’es tsaffè / Ch’ung di nòs ël Al rëstè PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia); i) Coscì tropa jent / Tant chi da vejin / Che chi da lonc n migolin / Restassa zenza sacrament. Cosi tropa sent / Tant chi da vesin / Che chi da lontc un migolin / Restassa zenza Sacrament. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.); j) E gé vae vin Gardena e gé me voi pa ben me maridèr / sènt Antone voi ben preèr, che burta veia no voi restèr. E gio vae vin gardena e gio me voi po ben me marider / sent antone voi ben preer, che burta veglia no voi rester. ZacchiaGB, GardeneraB1858*-1995:171 (caz.); k) I é restai incantai a sentì il nuovo prezzo del sal I è restai incantai a sentì il nuovo prezzo del sal AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); l) Che se una o r’outra / Restasse brandol / ’Es me fajarae bete in prejon Che se una o r’ outra / Restasse brandol / E[s] me fasarae bette en preson Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); m) Ne savun dessigü, cotan dî che Genofefa é ciamó restada en vita Nè savung de sigū, cutang dī che Genofefa è ciamō restada in vita DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia)
4 provare meraviglia, essere preso da meraviglia, per cosa inattesa o sorprendente (gad., grd. F 2002) Ⓘ meravigliarsi, stupirsi Ⓓ sich wundern ◇ a) a la osservé en vigni aziun y parora via y graziosa, düc restâ y dijô: Chësta picia möta sará n de val’ demorvëia. a la osservè in vigne aziung e parora viva e graziosa, duttg’ restā e dijò: Chesta piccea mutta sarà ‘ng dè val de morvouia. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia)
5 morire (grd. A 1879, fas. A 1879, fod. A 1879, MdR) Ⓘ rimanerci Ⓓ zugrunde gehen ◇ a) B. Ël pò pa inće restè inte la vera. / S. Ël é vëi, mo ne podéssel inće morì a ćiasa inte chëst tëmp. B. Ël pò pa inçhié restè inte la verra. / S. Ël é vëi, mo ne podessl inçhié morì a çhiasa inte quest tëmp. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR)
resté endò (gad. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rimanere indietro Ⓓ zurückbleiben ◇ a) Cuore donca da Zacheo! / No voron restà inaos! Cuore donca da Zachéo! / No voron restà in avòs! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.) ☟ re-

sté endrio

resté endrio (amp.) Ⓘ rimanere indietro Ⓓ zurückbleiben ◇ a) Ancora algo m’é resta indrio / Sul ciapel ’es à un deśio Ancora algo m’è resta in drio / Sul ciapel e s’ ha un desio Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.) ☝ re-

sté endò

resté ensema (fas.) Ⓘ rimanere assieme Ⓓ zusammen bleiben ◇ a) e i à fat contrat de restèr insema e no se spartir più e i a fat kontrat de rester insema e no se spartir più BrunelG, Cianbolpin1866:24 (caz.).

resté (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ resté.

restè (Badia, MdR) ↦ resté.

restel Ⓔ RASTELLUS (EWD 5, 517) 6 1763 restel ‘rastrum’ (Bartolomei1763-1976:94)
gad. restel mar. restel Badia restel grd. restel fas. restel bra. restel fod. restel amp. restel LD restel
s.m. Ⓜ restiei
arnese costituito da un elemento trasversale munito di denti di legno o di metallo, fissato all’estremità di un lungo manico (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; DLS 2002, amp. A 1879; Q/K/F 1985; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rastrello Ⓓ Rechen, Harke ◇ a) Candenó al veit sunsora l sas una bela signora col ciapel vert a usanza dei todesć e con un restel jir a spas. Candönô al veit sun sora al sas unô bellô siŋorô col tschapel vört a usanzô dei todöscht ö con un röstel schir a spas. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3 (bra.).

restel (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ restel.

restelà (col., amp.) ↦ restelé.

restelar (bra., moe.) ↦ restelé.

restelé Ⓔ deriv. di restel (EWD 5, 518) 6 1858 röstelar (ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3)
gad. restelé mar. restelé Badia restelè grd. restlé fas. restelèr bra. restelar moe. restelar fod. restelé col. restelà amp. restelà LD restelé
v.tr. Ⓜ restela
raccogliere, radunare in mucchio col rastrello (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rastrellare Ⓓ harken, rechen ◇ a) una bela signora col ciapel vert […] l’à dit che la va a restelar unô bellô siŋorô col tschapel vört […] la dit, chö la va a röstelar ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3 (bra.); b) L di do ai restelà su fën sun si gran pra, l pere, l’oma, l mut y la muta. l di dǫ a-i ręštęlá su fa̤ŋ suŋ si graŋ pra, l pę́rę, l’óma̤, l mut i la̤ múta̤. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.).

restelé (gad., mar., fod., LD) ↦ restelé.

restelè (Badia) ↦ restelé.

restelèr (fas.) ↦ restelé.

restèr (fas., caz.) ↦ resté.

restituí (gad., mar., Badia) ↦ restituì.

restituì Ⓔ it. restituire ‹ RĒSTITUERE (EWD 5, 518) 6 1878 restituì (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18)
gad. restituí mar. restituí Badia restituí grd. restituì fas. restituir fod. restituì amp. restituì LD restituì
v.tr. Ⓜ restituesc
rendere, ridare quello che si è tolto a qualcuno [ 810 ] o che è stato prestato, donato o dato in consegna (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1950, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ restituire Ⓓ zurückgeben ◇ a) desche n tesur prezius a me confidé, por se le restituí zënza macia desc’ ch’ ‘ng tesoro prezioso a mè confidè, pur sel restituì zenza maccia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia).

restituì (grd., fod., amp., LD) ↦ restituì.

restituir (fas.) ↦ restituì.

restlé (grd.) ↦ restelé.

resto (amp.) ↦ rest.

resussità (col.) ↦ ressuscité.

reta (fas.) ↦ rueta.

retirà (amp.) ↦ retré.

retirar (bra.) ↦ retré.

retirèr (fas., caz.) ↦ retré.

retorica Ⓔ it. retorica 6 1878 retorica (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113)
gad. retorica Badia retorica grd. retorica fas. retorica
s.f. sg.
l’eloquenza come disciplina del parlare o dello scrivere (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ retorica Ⓓ Rhetorik ◇ a) La unziun tl discurs dl vësco, y le füch amabl de süa retorica (la maestria de savëi rajoné bel) i jô ai bugn veci sot tl cör La unziung t’ l discorso d’l vesco, e ‘l fuc amabile d’sua retorica (la maestria d’savei rajonè bell) i jē ai bongn’ vecci soutt int ‘l cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia).

retorica (gad., Badia, grd., fas.) ↦ retorica.

retorn (fas., caz., bra.) ↦ retourn.

retornar (bra.) ↦ retorné.

retorné Ⓔ it. ritornare 6 1832 retorná p.p. m.sg. (HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156)
gad. retorné Badia retornè fas. retornèr caz. retornèr bra. retornar fod. retourné MdR retorné
v.intr. Ⓜ retourna
volgersi, dirigersi di nuovo verso il luogo dal quale si era partiti (gad., fas. R 1914/99, fod., MdR) Ⓘ ritornare, tornare Ⓓ zurückkommen, zurückkehren ◇ a) E da doman bonora l’é retornà te gejia, e ducant l pòpul é vegnù da el, e el sentà ge à ensegnà. E da doman bonora l’é retorná in te glesia, e duchant ‘l popol é vegnú da el, e el sentá j’á insegná. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); b) Ël é tëmp, che retornunse a ćiasa, ël é plütost tert. Ël é tëmp, che retornunse a çhiasa, ël é plütost tärd. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:244 (MdR); c) Se i retorna par Gardena / I pelacrisć da Mazin / I ge peta dal manarin Se i ritorna per Gardena / I pelachristg da Mazzin / I je peta dal manarin PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.); d) Tel retourné da ilò, ruada a Cipri éla stada maltratada vilanamenter da cativi omegn Tel reto̮rné da illò, ruåda a Cipri ẹlla stada maltrattada villanamẹnter da cattivi o̲mẹni PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); e) che mai l’ess dit, canch’i m’un jô da chisc mürs demez come delincuënta, col fi al col, ch’i retornass en chësta manira chè mai l’ess’ ditt, cang ch’i m’ung jē da chisc’ murz d’mezz come delinquente, col fì al cōl, ch’i r’tornass’ in chesta maniera DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia); f) Apëna lëde da chëra posiziun él retorné al’armada Appena lade da chella posiziung elle r’tornè all’ armada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:80 (Badia)
retorné en se (fas.) Ⓘ fare l’esame di coscienza Ⓓ in sich gehen ◇ a) Ma l’é retornà en se, e l’à dit, cotenc de urees che à en cèsa de mi père massa pan, e gé more chiò da fam. Ma l’é retorná in se, e l’a dit, coteng de urées che ha in tgiesa de mi pére massa pan, e jé more cgló da fam. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (bra.).

retorné (gad., MdR) ↦ retorné.

retornè (Badia) ↦ retorné.

retornèr (fas., caz.) ↦ retorné.

retourn Ⓔ it. ritorno 6 1832 vegnú de retorn (HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146)
gad. ritur, ritorno Badia ritorno grd. ritorn † fas. retorn caz. retorn bra. retorn moe. ritorn fod. ritorno LD retourn
s.m. Ⓜ retourns
il ritornare nel luogo da cui si era partiti o in cui si era già stati (gad., grd., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ritorno Ⓓ Rückkehr ◇ a) Tel retorn da aló, arivada a Cipri é stata maltratada vilanamenter da omegn catives Nel ritorn d’allò, arrivada a Cipri è stata maltrattada villanamenter da o̱mini cattives RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); b) Rueda tl ritorn a Cipri iela unida meltrateda vilanamënter da canaia de jënt. Rueda nęl rito̬rn å Cipri ięla unida meltratteda villanamęnter då cånaia dę žęnt. RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); c) tëgnela da düc ascognüda, y unicamënter en man a mi om i la consegnaraste a so ritorno tengn’la da duttg’ ascognuda, e unicament’r im mang a mi om ila consignaraste a so ritorno DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia)
de retourn (gad., fas. DLS 2002, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ indietro Ⓓ zurück ◇ a) Ma dapò che chest tie fi, che à desfat dut l fatossò con putènes, é vegnù de retorn te ès mazà a el n vedel engrassà. Ma dapó che chest to fí, che a desfat dut ‘l fatto so con puténes, è vegnú de retorn te és mazá a el un vedél ingrassá. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); b) D’istà é propio bel fora mont perché l’é tropa jent e trop bestiam lafora. Ma ades cogne jir de retorn olache son restà. Dista ö propio bel fôrô mont perchö lö tropa schent ö trop böstiam lafora. Ma ades cogne schir dörötorn ola chö son resta. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3 (bra.); c) mené n curier a Golo col ordin de fermé Genofefa semplizemënter te süa stanza incina ch’al gnará de ritorno m’nè ‘ng currier a Golo coll’ordine de fermè Genofefa semplizement’r t’ sua stanza ingcina ch’el gnarà d’ritorno DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia) ◆ fé retourn (gad.) Ⓘ far ritorno Ⓓ zurückkehren ◇ a) porcí ne dessera ëra y so fi fá ritorno en patria? purcì nè dess’la ella e so fì fa ritorno in patria? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia) ◆ vegnì retourn (gad.) Ⓘ tornare Ⓓ zurückkommen ◇ a) na nobla signura dla Guascogna é jüda a dlijia al Sant Sepolcher, y tl gní ritur da iló rovada a Cipro na nobil signura dla Guascogna ẹ žüda a dližia al Santo Sepolcr, ẹ tẹl gnì ritur da ilò roada a Cipro PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia).

retourn (LD) ↦ retourn.

retourné (fod.) ↦ retorné.

retrá (gad., Badia) ↦ retré.

retrat Ⓔ it. ritratto 6 1878 retratt (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62)
gad. retrat grd. retrat fas. retrat fod. retrat col. ritrat amp. ritrato LD ritrato
s.m. Ⓜ retrac
1 riproduzione figurativa o fotografica delle sembianze di una persona (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ritratto, fotografia Ⓓ Porträt, Fotografie
2 fig. eccezionale somiglianza o anche come piena manifestazione esteriore di una condizione fisica o psicologica (gad., grd. F 2002) Ⓘ ritratto fig.Ⓓ Ebenbild ◇ a) Porfin i edli â pordü le vi, y stô sot, sot, y lapró la cira sëcia fora de mosöra â fat de chëra signura le retrat dla soma meseria. Purfing i oudli ā purdù ‘l vì, e stē [ 811 ] sŏtt, sŏtt, e laprò la ceìra seccia for d’m’ſura ā fatt d’chella Signura ‘l retratt d’la somma m’ſeria. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia); b) Sü ciavëis fosc grëc, le frunt alt, i edli gragn y vis, le nes n pü’ gumbe, la bocia picera, insoma düc i trac dl müs é retrac dl pere Sū ciaveis fosc’ grattg’, ‘l frunt alt, i oudli grangn’ e vīs, l nēs ‘ng pū gumbe, la boccia piccera, in somma duttg’ i trattg’ d’l mus è retrattg’ d’l pere DeclaraJM, SantaGenofefa1878:94 (Badia).

retrat (gad., mar., Badia, grd., fas., fod.) ↦ retrat.

retré Ⓔ it. ritrarre/ritirare ‹  RETRAHERE (risp. *RETĪRĀRE) (EWD 5, 520) 6 1878 ritirede 5 imp. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81)
gad. retrá Badia retrá grd. retré fas. retirèr caz. retirèr bra. retirar fod. retrè col. ritirà amp. retirà LD retré
v.tr. Ⓜ retira, retiron, retrat
riferito a una propria affermazione o azione, dichiarare che debba considerarsi come non fatta (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ritirare, ritrarre Ⓓ zurücknehmen, widerrufen ◇ a) Ascoltede mia suplica, mi caro signur, y retirede la sentënza Ascoltede mia supplica, mi caro signur, e ritirede la sentenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia)
se retré (gad. DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ ritirarsi Ⓓ sich zurückziehen ◇ a) Cun na burta odlada plëna de rabia se retira Golo bleghel dal sënn Cuna burta odlada plena de rabbia sè retira Golo blŏghēl dal senn DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia).

retré (grd., LD) ↦ retré.

retrè (fod.) ↦ retré.

retré (grd., LD) ↦ retré.

rëur (grd.) ↦ rover.

revé (Badia, grd.) ↦ ruvé.

revegní (gad., Badia) ↦ revegnì.

revegnì Ⓔ deriv. di vegnì x it. rivenire, rinvenire (GsellMM) 6 1841 revegnù p.p. m.sg. (DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260)
gad. revegní mar. rovegní Badia revegní grd. revenì fas. revegnir caz. revegnir bra. revegnir moe. revegnir fod. revegnì col. rivignì amp. revegnì, reegnì LD revegnì
v.intr. Ⓜ revegn, revegnon, revegnù
riprendere i sensi, tornare in sé (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; A 1895; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ rinvenire Ⓓ wieder zu sich kommen ◇ a) Daspò l é revegnù n se stës Daspò l’è revegnù ‘n se stass DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); b) l’aea na forza teribiliscima. E gin à dat tante che l’é sutà jabas. Canche l’é revegnù un pech vegn al faure con i doi maghi a marena. laöa no fôrzô terribilissimô. Ö gin a dat tantö chö lö suta scha bas. Chan chö lö rivegnù un pöc vöng al faurö con i doi magi a marönô ZacchiaGB, Filamuscia1858*:6 (bra.); c) Ciáreme avisa, ch’i sun tüa fomena; sënt mia man col anel, ch’i á ciafé da te; revëgn a te istës, o signur, desmëna dala fantasia la trista idea. Ciareme avviſa, ch’i sung tua fomena; sent mia mang coll’ anell, ch’i à ceaffè da tè; r’vengn’ a tè istess, o Signur, desmena dalla fantasia la triste idea. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ revegnù, revegnus, revegnuda, revegnudes
ripresosi nei sensi, tornato in sé (gad., grd. F 2002, amp. Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ rinvenuto Ⓓ wieder zu sich gekommen ◇ a) N bun pez de tëmp é Genofefa stada mez indormedida sot a chël pëc, y finalmënter revegnüda a se, s’odôra cun so pice sora te n gran bosch ’Ng bung pezz de temp è Genofefa stada mezz indormedida soutt a chel pecc’, e finalment’r r’vegnuda a sè, s’udōla cung so picce sora teng grang bosc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia)
revegnì en se stes (fod.) Ⓘ rinvenire Ⓓ wieder zu sich kommen ◇ a) Daspò l é revegnù n se stës, e l disc: Cotánta de jent forestiera n cesa de mio pere i n à pán, che i’ n vánza, e mi son chilò che muore da fam. Daspò l’è revegnù ‘n se stass, e ‘l diss: Cotanta de zent forestiera ‘n cieŝa de mio père i n’ha pang, che i ne vanza, e mi son chilò che muore da fam. DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.).

revegnì (fod., amp., LD) ↦ revegnì.

revegnir (fas., caz., bra., moe.) ↦ revegnì.

revel Ⓔ ? (Lardschneider 1933:312) 6 1813 ruel (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
grd. revel, ruel fas. revel
avv.
di frequente (grd. L 1933; F 2002) Ⓘ sovente, frequentemente, spesso Ⓓ häufig, oft ◇ a) Da man pietosa l mus a Gejù vën suià. / Mudëme l cuer, al mel ruel ntlinà. Da mang pietosa ‘l mus a Gesu vèn sujà. / Mudam ‘l cuor, al mèl ruel inclinà. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) ie ve prëie cun duta mi ana de me dé la grazia d’avëi ruel l cuer nët, y jià dla virtù santes je ve preije cun dutta mi ana de me dè la grazia d’avei ruöl ‘l cuer nat, j shia della virtù santes RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.).

revel (grd., fas.) ↦ revel.

revelé Ⓔ it. rivelare 6 1878 rivelè p.p. m.sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:73)
gad. revelé Badia revelé fas. revelèr fod. revelé
v.tr. Ⓜ reveleia
svelare, far conoscere ciò che non è noto, è poco chiaro o nascosto (gad., fas. DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ rivelare Ⓓ verraten, offenbaren ◇ a) Do na vita solitara él indô gnü inanter i uomini y ti á revelé, ch’Ël ê mené da so Pere zelest Dō na vita solitaria elle indō gnu inant’r li uomini e i à rivelè, ch’El ē m’nè da so Pere zeleste DeclaraJM, SantaGenofefa1878:73 (Badia).

revelé (gad., Badia, fod.) ↦ revelé.

revelèr (fas.) ↦ revelé.

revëne (Badia) ↦ arvene.

revenì (grd.) ↦ revegnì.

revënt (grd.) ↦ rovent.

reverendo Ⓔ it. reverendo ‹ REVERENDUS (EWD 5, 523) 6 1856 Reverendissem (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252)
gad. reverendo Badia reverendo grd. reverendo fas. reverendo bra. reverendo
agg. Ⓜ reverendi, reverenda, reverendes
titolo onorifico dei membri del clero cattolico e di ecclesiastici di alcune chiese riformate (gad. P/P 1966, grd. G 1923, fas. R 1914/99) Ⓘ reverendo Ⓓ hochwürdig, ehrwürdig ◇ a) Coronëis incö le bel cor / De reverendi veci proi Coroneis incoù ‘l bel Coro / D’Reverendi vecci Proi DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); b) Reverendo Primiziant, / Fi ne sëise plü da Oies Reverendo Primiziante, / Fì nè seise plou da Oies DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); c) Rové ch’al ê dan chël signur reverendiscim, i âl porté dant, ci ch’al é sozedü R’vè ch’el ē dang chel signur reverendissimo, i ăle portè dant, cicch’el è suzzedù DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia)
s.m. Ⓜ reverendi
ecclesiastico, sacerdote (grd. G 1923, fas. R 1914/99) [ 812 ] Ⓘ reverendo Ⓓ Hochwürden ◇ a) N procescion / Fosc pa che chest Reverendiscem / L portarà chel Die sentiscim ’N processiong / Fos pa che chest Reverendissem / ‘L portarà chel Dio sentissem BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.).

reverendo (gad., Badia, grd., fas., bra.) ↦ reverendo.

reverì Ⓔ it. riverire 6 1833 reverì (DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240)
fas. reverir fod. reverì, riverì MdR reverì
v.tr. Ⓜ reveresc
fare oggetto di profondo rispetto, anche con manifestazioni formali di ossequio e di cerimonia; omaggiare (fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ riverire Ⓓ verehren ◇ a) Iö à l’onur de ves reverì. / Parimënter, mia cara amica! Jeu ha l’onur de ves reverì. / Parimëntr, mia cara amica! DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR); b) Ći azidënt favorevol ves mëna mo achilò? / Iö sun vegnüda per ves reverì. Çhi accidënt favorévol ves mëna mó aquilò? / Jeu suǹ vegnüda per ves reverì. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240 (MdR).

reverì (fod., MdR) ↦ reverì.

reverir (fas.) ↦ reverì.

reversar (bra., moe.) ↦ reversé.

reversé Ⓔ it. riversare 6 1866 reverses 2 (BrunelG, Cianbolpin1866:19)
fas. reversèr caz. reversèr bra. reversar moe. reversar
v.tr. Ⓜ reverseia
gettare per terra, far cadere ciò che è in posizione verticale (fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ rovesciare Ⓓ umwerfen ◇ a) "Mo" l disc "recordete che te staes te dò de me, e de aer gran reguardo, che no te ge ruìnes o che te ge reverses vèlch." "Mo, el diš, recordete ke te staes te do de mè e de aer gran reguardo, ke te no ğe ruìnes o ke te ğe reverses velk." BrunelG, Cianbolpin1866:19 (caz.)
p.p. come agg. Ⓜ reversés, reverseda, reversedes
gettato a terrra (fas. DILF 2013) Ⓘ rovesciato, ribaltato Ⓓ umgekippt, gestürzt ◇ a) chisc pecei duc en crousc e reversé un sora l’auter kis pečei duč in crouš e reversè un sora l auter BrunelG, Cianbolpin1866:18 (caz.).

reversèr (fas., caz.) ↦ reversé.

revina (grd.) ↦ ruina.

reviné (grd.) ↦ ruiné.

revoluzion Ⓔ it. rivoluzione ‹ REVOLŪTIŌ (EWD 5, 524) 6 1870 revoluzion (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
gad. revoluziun Badia revoluziun grd. revoluzion fas. revoluzion fod. revoluzion col. revoluzion amp. revoluzion LD revoluzion
s.f. Ⓜ revoluzions
mutamento radicale di un ordine statuale e sociale, nei suoi aspetti economici e politici (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rivoluzione Ⓓ Revolution ◇ a) I vedeva pur, che la revoluzion perseguitava l Papa e la chiesa, e ogni religion. I vedeva pur, che la revoluzion perseguitava ‘l Papa e la chiesa, e ogni religion. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

revoluzion (grd., fas., fod., col., amp., LD) ↦ revolu-

zion.

revoluziun (gad., Badia) ↦ revoluzion.

rezeiver (fas.) ↦ receve.

rezes Ⓔ nordit. rezesso (EWD 7, 373) 6 1878 rezess’ (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111)
Badia rezes grd. zes fas. rezess
s.m. Ⓜ rezesc
spazio che intercorre tra due cose (Badia P/P 1966, grd. L 1933; F 2002) Ⓘ distanza Ⓓ Entfernung
de rezes (Badia) Ⓘ discosto, distante Ⓓ abseits, entfernt ◇ a) chël bun vësco, […], consacrâ en chël de na dlijia nöia nia plü de n’ora de rezes dala strada, ch’ai â da fá chel bung vesco, […], consagrā ing chel dè na dlisia nouia nia plou de ‘ng n’ora d’rezess’ dalla strada, ch’ei ā da fa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111 (Badia).

rezes (Badia) ↦ rezes.

rezess (fas.) ↦ rezes.

rezeviment (fas., fod.) ↦ receviment.

rezevimënt (grd.) ↦ receviment.

rezità (col., amp.) ↦ rezité.

rezité Ⓔ nordit. reçitàr ‹ RECITĀRE (EWD 5, 526) 6 1873 rezitando gerund. (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:40)
gad. rezité Badia rezité fod. rezité col. rezità amp. rezità LD rezité
v.tr. Ⓜ reziteia
dire, pronunciare a voce più o meno alta, con una certa ricerca di espressività interpretativa, un testo imparato a memoria o già preparato, comunque senza leggere (gad. P/P 1966; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ recitare Ⓓ aufsagen, vortragen ◇ a) Anpezane, ‘l é ben ora / Che fenide sta canzon / Tabacon, e po finonera / Rezitando sta canzon. Ampezzane, le ben ora / Che fenide sta canzόn / Tabaccόn, e pό fin’ ora / Rezitando sta canzόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:40 (amp.).

rezité (gad., Badia, fod., LD) ↦ rezité.

ri (gad., MdR) ↦ rie.

(gad., mar., Badia) ↦ rì.

Ⓔ RĪDĔRE (invece di RĪDĒRE) (EWD 5, 526) 6 1763 rì ‘rideo’; ri fora ‘irrideo, illudo, ludifico’ (Bartolomei1763-1976:94)
gad. rí mar. rí Badia rí grd. rì fod. ride amp. ride LD rì MdR rì
v.intr. Ⓜ ri, rit
manifestare allegria, ilarità, oppure scherno e disprezzo, attraverso la contrazione dei muscoli facciali ed emettendo un caratteristico suono inarticolato (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ridere Ⓓ lachen ◇ a) Y nëus tumon ruel, y jon tuman rijan. J nous tumong ruöl, j schong tumang rischang. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Iö per me preferësce les tragedies a vigne atra raprejentaziun. / Vos pitëis dunca gën, e iö me gode a rì. Jeu per mè preferësce les tragédies a vign’atra repreŝentaziuǹ. / Vos pittëis dunca giaǹ, e jeu me gode a rì. DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR); c) Ah ritela pö ma, picenin, che cina che te ries, ne degor les leghermes de tüa uma. A riit’ la pouma, piccening, chè cina, che te riis, ne degŏrr les legrimes d’tua uma. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19 (Badia)
s.m. sg.
atto del ridere (gad. V/P 1998, grd. F 2002) Ⓘ riso Ⓓ Lachen ◇ a) en chëst’acia to bel rí me dá da intëne plü co mile parores in chest’acea to bell rì mè dā da intenne ploucche mille parores DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19 (Badia)
da rì (gad., grd. F 2002, fod. Ms 2005, amp., MdR) Ⓘ buffo, allegro Ⓓ lustig ◇ a) iö ne les pò sofrì, iö vëighe plü gën valch da rì. jeu ne les pò soffri, jeu vëighe plü giaǹ valq da rì. DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR); b) Ce da ride a ‘l vede cioco / par chi luoghe a tandarlà Ce da ride al vede ciòco / par chi luoghe a tandarlà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); c) N’é pa nia da rí! / [ 813 ] Fosc ch’al [n’] é val’ de ri! N’é pa nia da rì! / Fôsc ch’al [n’] é vâl’ d’rî! PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); d) Ma con zerte ‘l é da ride / R’esperienza pì ra no val Ma con zèrte le da ride / Resperiènza pi ra no val Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22 (amp.) ◆ i rì ados a (gad.) Ⓘ sorridere a Ⓓ anlachen ◇ a) A chësta usc s’ êl descedé le pice, y i riô amablmënter ados ala uma A chesta usc’ s’ ēle descedè ‘l picce, e i riō amabilment’r addōs alla uma DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19 (Badia) ◆

fora (gad. B 1763; A 1879; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; F 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ deridere Ⓓ auslachen ◇ a) A n jëunn che ie fret, degun ne darà bona parola, / Sarà da uniun desprijà, ris ora da duta la jënt A n s̄oun chë ië fret, deguŋ no darà bona paròla, / Sarà da uŋiuŋ des̄pries̄à, ris ora da dutta la s̄ënt PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.) ◆ se la rì 1 (gad. A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sorridere Ⓓ lächeln ◇ a) Ciala mo chël puoro vegle colassù / l se la rì e ciala ju chialamo chal puoro vegle cola su / al sela ri e chiala su PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) l vegle de la lum se baudiáva / la vegla de chisc mac se la ridëva il Vegle della Lum se baudiava / la Vegla di chis matg sella ridava PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); c) Bel dessigü, a t’aldí baian en chësta fosa messess s’la rí vigni möt maiú de te Bell d’sigù, a t’ aldì baiang in chesta foſa messass’ s’ la rì vigne mutt maiù d’tè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia) 2 (grd.) Ⓘ ridere Ⓓ lachen ◇ a) Cunscidran sta pitura se la rijova ëi drë dassënn Cunsidràŋ sta pittura sëla ris̄ova ëi drè dasënn VianUA, JëntCunvënt1864:195 (grd.); b) Duta la cumpania se la rij, y dezid, che l seniëur muessa paië la mesa. Dutta la campagnia sëla riŝ, y dëzid, che ‘l Signour muessa pajë la mëźa. VianUA, CalighéMaladët1864:196 (grd.).

(grd., LD, MdR) ↦ rì.

(Badia) ↦ rie.

ria (amp.) ↦ riva.

rial Ⓔ nordit. rial ‘leale’ 6 1833 riai pl. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265)
MdR rial
agg. Ⓜ riai, riala, riales
moralmente integro (MdR) Ⓘ onesto, retto Ⓓ redlich ◇ a) a dì sëmper la verité, ad ester bel riai e fedeli e in soma a se deportè bëin e a fà con tüta puntualité sü oblighi a dì sëmpr la verité, ad estr bel riai e fedeli e iǹ somma a se deportè bëiǹ e a fa con tütta puntualité sü obblighi DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR).

rial (MdR) ↦ rial.

riament Ⓔ deriv. di (EWD 5, 526) 6 1878 riament (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42)
gad. riamënt mar. riamont Badia riamënt grd. rijamënt
s.m. Ⓜ riamenc
prolungata e sonora manifestazione di riso (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002) Ⓘ risata prolungata Ⓓ Gelächter ◇ a) scemia ch’al ne capî ciamó nia, respognôl impó cun n bel riamënt semia ch’el nè capì ciamò nia, respognōle impò cunung bell riament DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia); b) Canch’al gnô davert la porta de porjun, i ciarâl datrai fit ala jënt, spo scraiâl cun n bur riamënt Cang ch’el gnē davert la porta d’p’rjung, i ciarāle datrai fitt alla jent, spo scraiāle cunung bur riament DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia).

riamënt (gad., Badia) ↦ riament.

riamont (mar.) ↦ riament.

ribrez Ⓔ it. ribrezzo 6 1862 ribrežo (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473)
fas. ribrez amp. ribrezo
s.m. sg.
senso di repulsione, di schifo od orrore; nausea; raccapriccio (fas. R 1914/99) Ⓘ ribrezzo, disgusto Ⓓ Ekel, Abscheu ☝ sgric
fé ribrez (amp.) Ⓘ disgustare, far venire ribrezzo Ⓓ anwidern, anekeln ◇ a) parcé se sente ca, che ‘l é un gran pezo / zerte afare da fei proprio ribrezo? parcé se sente ca, che l’é un gran pežo / žerte afare da fei proprio ribrežo? DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.).

ribrez (fas.) ↦ ribrez.

ribrezo (amp.) ↦ ribrez.

ricamà (col.) ↦ recamé.

ricamé (Badia) ↦ recamé.

ricé (grd.) ↦ aricé.

ricë (grd.) ↦ aricé.

ricever (moe.) ↦ receve.

ricevitor (col.) ↦ recevidour.

rich Ⓔ anordit. ric(o) (GsellMM) ‹ got. reiks, langob. * rihhi (EWD 5, 528) 6 1821 rik (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*-1915:56)
gad. rich mar. rich Badia rich grd. rich fas. rich caz. rich bra. rich moe. rich fod. rich amp. rico LD rich MdR rich
agg. Ⓜ ric, rica, riches
1 detto di chi gode di una buona condizione economica; abbiente, benestante (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ricco, agiato Ⓓ reich, wohlhabend ◇ a) Percie che l ie uem drët bon y rich, / L al dat debant a San Durich. Percie kl ie uem drët bon i rik, / L al dat debant a San Durik. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Lasce pro, che t’es na rica / Drët superbia che se scica; / La dirà: Dà ca dinei! / Y te n bòt sarai finei. Làsse prò, che t’ es na ricca / Drêt superba che sê schica; / La dirà: Dacà dinèi! / Y ten bot, sarài finèi. PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.); c) B. Mo le fi de na ćiasa tan rica!… S. Vëi él. Mo mineste tö, ch’ël n’en sie inće de plü rić e de de mius ćiases che chëst che devënta soldas? B. Mo le fi de ‘na çhiasa tant ricca!… S. Vëi él. Mó mineste teu, ch’ël n’eǹ sie inçhié de plü riçh e de [de] miùs çhiases che quëst che devënta soldas? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR); d) Co i à fato finalmente / Ben, ben rico el nosc paes / S’inpienisce braamente / Con el strame ben delves. Co’ iă, fatto finalmente / Ben, ben ricco el nosc paes / S’ impienisce braamente / Con el strame ben del vès. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:24 (amp.); e) Y canche te saras spo n de rich y potënt E cang ch’e t’ saras spo ‘ng dè ricc e potente DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia)
2 che denota grande ricchezza (gad.) Ⓘ ricco Ⓓ reich ◇ a) iló ái derzades y boandes dër bones, guant en ciüf de vigni corú, y fornimënc i plü ric y preziusc illò ai derzades e bevandes der bones, guant in ceuff de vigne curù, e fornimentg’ i plou ricc’ e prezioſi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia)
3 caratterizzato da un’abbondanza notevole, denso (gad., grd. F 2002, fod. Ms 2005) Ⓘ ricco Ⓓ reich ◇ a) Nosta picera patria rica / Fô dagnora de bugn proi Nosta picc’ra patria ricca / Fo’ dagnara de bongn’ Proi DeclaraJM, MaringSopplà1878:2 (Badia)
s.m.f. Ⓜ ric, rica, riches
persona economicamente benestante (gad., grd., amp., MdR) Ⓘ ricco Ⓓ Reicher ◇ a) La sort de le rich é impò dagnora miù che chëla de le püre. La sort de le ric é impò dagnóra miù che quëlla de le püre. DeRüM, Al[ 814 ] dìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR); b) Suvënz à chël, [che] ie spintlà, de bon’ opres bela cumpëida, / Ntant che l rich cun gran pompa se furnësc te or y te sëida. Suënz hà chëll, jè spintlà de bon’ opres bölla cumpëida, / ’Ntaŋchë ‘l rich con graŋ pompa së furnës̄ t’ òr y te sëida. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) śoentù e vece, sobre e inbriagoi, / poerete e riche, duto un batiboi zoventù e vece, sobre e imbriagoi, / poerete e riche, duto un batiboi DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.); d) por geniturs, filiolanza, servitú, patruns, ric y püri pur Genitori, figliolanza, servitū, Patrungs, ricc’ e puri DeclaraJM, SantaGenofefa1878:V (Badia)
a la rica (fas.) Ⓘ abbondantemente Ⓓ reichlich ◇ a) E tolé n vedel gras, e mazalo, e nos magnaron a la rica, e se la godaron delvers E tollé un vedél grass, e mazzálo, e nos magnaron alla ricca, e se la goderon del vers HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.) ◆ deventé rich (grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. Ms 2005) Ⓘ arricchirsi Ⓓ sich bereichern ◇ a) e te cheste man l’era dut pien de anìe de òr e chest l’é doventà rich ö tö chöstö maŋ lerô dut piöŋ dö aniö dö or ö chöst lö doventà rich ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:2 (bra.).

rich (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., moe., fod., LD, MdR) ↦ rich.

richeza Ⓔ it. ricchezza (EWD 5, 529) 6 1821 rikëzes pl. (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57)
gad. richëza mar. richëza Badia richëza grd. richëza fas. richeza fod. richëza col. richeza amp. richeza LD richeza MdR richëza
s.f. Ⓜ richezes
complesso di averi, sostanze, beni posseduti da chi è ricco (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ricchezza Ⓓ Reichtum ◇ a) Tu ses bën, chi che son, / Ne breve cun richëzes, / Ma ie t’ue eder bon Tu ses bën, ki ke son, / Ne breve kun rikëzes, / Ma ie t’ ue eder bon PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) n catalogh de süa libreria, ch’ël consciderava sëmper sco süa plü gran richëza ‘ǹ catalog de süa libreria, ch’ël conŝiderava sëmpr sco süa plü graǹ ricchëzza DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:285 (MdR); c) Chëla che toma anter i spinacians ie chëi, che la scota su, ma po vën chësta safuieda dala richëzes, dai plajëies Chëlla chë toma ànter i spinaĉàŋs jè chëi, chë la scota su, ma pò vëŋ chësta saffujèda dalla ricchëzzes, dai plas̄ëies VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); d) D’Osta vita le plü bel de, / Ch’é capara de richëza / Por döta Osta eternité D’Osta vita ‘l plou bel dè, / Ch’è caparra de ricchezza / Pur dutta Osta eternitè DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); e) Ce cucagna par un pezo / Ce richeza inze el paes Ce cucagna par un pezzo / Ce ricchezza inzèl paes Anonim, ManageriaComunal1873-1973:29 (amp.); f) inanter la comodité y les richëzes ne te desmentié ia tüa uma infelize inant’r la comoditè e les ricchezzes nè t’ desmentiè ia tua uma infelize DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia).

richeza (fas., col., amp., LD) ↦ richeza.

richëza (gad., mar., Badia, grd., fod., MdR) ↦ richeza.

rico (amp.) ↦ rich.

ricordo (fod.) ↦ recort.

ricugnesse (col.) ↦ reconesce.

ridà (grd., fas., bra.) ↦ ridé.

ride (fod., amp.) ↦ rì.

ridé Ⓔ *REIETAS (Lardschneider 1933:313) 6 1860 ridà (BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368)
grd. ridà fas. ridà bra. ridà
s.f. Ⓜ ridés
atto cattivo, e anche bizza, capriccio, dispetto (grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas.) Ⓘ cattiveria Ⓓ Bosheit ◇ a) E le à rejon - dò la cianzon / Troarge cà - mile ridà / Per no volerle - e ge dir sgherle / Mia bona jent - n tèl fondament. E le ha rescong - do la tgianzong / Troarge cà - mille ridà / Per no volerle - e ge dir sgherle / Mia bona xent - n tel fondament. BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.).

riduda (amp.) ↦ riuda.

rie Ⓔ REUS (EWD 5, 527) 6 1763 ale riè ‘pessimus’; gnu pluriè [gnü plü rie] ‘exacerbo’; rie ‘protervus, improbus, perfidus, malus, nequam’ (Bartolomei1763-1976:68, 82, 94)
gad. ri mar. rio Badia rî grd. rie fas. rie bra. re fod. ruo amp. reo LD rie MdR rie, ri
agg. Ⓜ riei, ria, ries
1 che si considera contrario a principi morali (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ cattivo, malvagio Ⓓ böse, schlimm, schlecht ◇ a) Deportete pur ben / ciala pur de n’ester ruo, o fè l poltron Deportete pur beng / chiala pur de ń ester ruo, o fe l’poltrong PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Tan i mutons che la mutans / Ie tan riei ch’i malans. Tan i mutons ke la mutans / Ie tan riei k’ i malans. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); c) ie ve prëie umilmënter de cruzefijé cun na pert de vosta pëines mi cërn rebela, y si ueies ries. je ve preijè umilmenter; de crucifigè cuna pert de vosta peinès mi ciern röbölle, j si uejes ries. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); d) Svardënes dala stries, / Rie ëiles dl malan. / Les ie diaulmënter ries, / Nes fej suvënz gran dann. Svardënes dala stries, / Rie ëiles del malan. / Les ie diaulmënter ries, / Nes feſh suënz gran dann. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); e) dij le vedl: "Scé, scé, ël é bëin n pü’ rie, scé, mo almanco él bel!" diŝ le vedl: "Ŝé, ŝé, ël é bëiǹ ‘ǹ pü’ rie, ŝé, mó almanco él bel!" DeRüM, Nu1833-1995:278 (MdR); f) Le ri monn verc y ingiané, / Y i sarëis n tai tl edl, ch’i fej me. L ri mon verc’ ed ingiannè, / E i s’rais ‘ng tai t’ l’oud’l, ch’i fesc’ me. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); g) N uem bradlova ala supeltura de si fëna, che fova stata ria y dessenëusa drë assé, ariceulmënter. Un’ uem bràdlòva alla sepultura dè si fënna, chë fòa stata rìa y dössanousa drè assè, ariĉoulmënter. VianUA, SepulturaFëna1864:196 (grd.)
2 non facile, che richiede quindi sforzo, fatica, attenzione, abilità (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ difficile, arduo Ⓓ schwierig ◇ a) L viver de n musciat l’é ben rie, / Perché un se n dura da ciaf a pie L viver de n mušat l è beng rie, / Perkè un sen dura da čaf a pie BrunelG, MusciatSalin1845:1 (bra.); b) Duc se dà gën bon tëmp, ma tën amënt, che chësc te fej dann, / L lëur, bënché rie tl prim, si paiamënt te darà uni ann. Dutg së dà gëŋ boŋ tëmp, ma tëŋ a mënt, chë ches̄ të feŝ dann, / ‘L lour, bëŋchë rië tel prim, si pajamënt të darà ugn’ ann. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.) ☟ difizil
3 dannoso, svantaggioso, sfavorevole (gad., MdR) Ⓘ cattivo Ⓓ schlecht ◇ a) Chi che se marida con iudize, […], Sënza ascoltè so rie caprize Chi [che] se marida coǹ judìce, […], Sënz’ ascoltè sò rie caprìce DeRüM, VernunftHeiraten1833-1995:292 (MdR); b) Sce i bugn ejëmpli tira al bëgn, él ’ci i ri ejëmpli gonot, che spavënta dal mal. Se i bongn’ esempi tira al bengn’, èle ci i rī esempi gonot, [ 815 ] ch’spaventa dal mal. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia); c) La jënt gnô en verité plü de timur d’Idî, arbandonâ i ri costüms La jent gnē in veritè plou d’timor d’Iddì, arbandonā i ri costumi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:122 (Badia)
4 di persona (o di carattere), intrattabile, scontroso (gad., grd. F 2002) Ⓘ difficile Ⓓ schwierig ◇ a) Cun te bin i dër contënt, / obschon du hast n ri talënt. Con te bin i där contänt, / Obschon du hast un rie talänt. PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198 (Badia)
5 che riesce sgradito, che produce un effetto non piacevole, relativamente alla sfera sensoriale e psichica (gad., fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ cattivo, brutto, sgradevole, spiacevole Ⓓ übel, unangenehm, unbehaglich ◇ a) spo, sigü de mia mort, dal ri tof da frat, che se spann por chësta grota spo, sigù d’mia mort, dal ri toff da frāt, ch’sè span pur chesta grotta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia); b) Che le vin da chëst ann ne sie tant bun che chël da l’ann passè pervia de les gran plöies ch’avun avü chëst isté, crëii, e tüć le dij, mo ch’ël foss pa tant rie che chël che m’ëis menè, n’avessi mai credü. Che le viǹ da quest an ne sie tant buǹ che quël da l’an passè per via de les graǹ pleujes ch’avuǹ avü quest isté, crëÿi, e tütg le diŝ, mo ch’ël foss pa tant rie che quël che m’ëis menè, n’avessi mai credü. DeRüM, VinChëstAnn1833-1995:287 (MdR)
6 piovoso, nuvoloso, burrascoso (gad., grd. F 2002, fod. Ms 2005) Ⓘ brutto Ⓓ schlecht ◇ a) Canch’al ê bur tëmp, o ri vënc sborâ Cang ch’el ē bur temp, o rì ventg’ sburrā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia)
7 che è inferiore alla misura ordinaria per dimensioni, numero, qualità o intensità (gad., MdR) Ⓘ mediocre Ⓓ schlecht ◇ a) Oh, i à bëin comprè, ch’i à comprè zacotan de biesces, e na ria asora, despò n pü’ de lin. Oh, j’ha bëiǹ comprè, ch’j’ha comprè zacotaǹ de biesces, e ‘na ria azòra, despò ‘ǹ pü’ de liǹ. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258 (MdR); b) ’Cër mesanöt, inaspetatamënter, vëgnel batü pro le vider de chëra ria picia finestra Cear mezza noutt, inaspettatament’r, vegnel battù pro ‘l vider de che ria piccea finestra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia)
s.m.f. Ⓜ riei, ria, ries
persona cattiva, malvagia (gad., grd. F 2002, MdR) Ⓘ cattivo Ⓓ böser Mensch, Böse ◇ a) Dess dunca demà i ri e i lotri jì soldas? Dess dunca demà i ri e i lottri ĝi soldas? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); b) Mi Pere zelest fej lominé sorëdl porsura i bugn y i ri. Mì Pere zeleste fesc’ luminè sored’l pur sura i bongn’ e i rì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia).

rie (grd., fas., LD, MdR) ↦ rie.

rif (moe.) ↦ ruf.

rifé Ⓔ deriv. di grifa 6 1866 rifér (BrunelG, Cianbolpin1866:3)
fas. rifèr caz. rifèr
v.rifl. Ⓜ se rifa
salire su una roccia
se rifé (fas.) Ⓘ arrampicarsi Ⓓ klettern ◇ a) "Che mostrégnol sarà pa mai colavìa, fosse ben curious de jir via e me rifèr su per chela crepes a veder chi che l’é." "Ke mostregnol sarà pa mai colavia, fosse ben curious de ʒ̉ir via e me rifér su per kela crepes a vedér ki ke l é." BrunelG, Cianbolpin1866:3 (caz.).

rifèr (fas., caz.) ↦ rifé.

riflescion (fod.) ↦ reflescion.

rifugio (gad., Badia, fod.) ↦ refuje.

rigiré (gad., Badia) ↦ regiré.

rigor (gad., Badia, fas., fod., MdR) ↦ rigour.

rigoros (moe.) ↦ rigorous.

rigorosamenter Ⓔ deriv. di rigorous x it. rigorosamente 6 1833 rigorosamënter (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266)
gad. rigorosamënter S. Martin regorosamënter Badia regorosamënter grd. rigorosamënter fod. rigorosamenter MdR rigorosamënter
avv.
in modo rigoroso (gad., grd., fod., MdR) Ⓘ rigorosamente, severamente Ⓓ streng, mit Strenge ◇ a) de te’ cosses vëgn consciderades e castiades rigorosamënter inte le Militare de tä cosses vëgn conŝiderades e castiades rigorosamëntr inte le Militare DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); b) á metü man dala ingiüria fata a chësta signura, che ël á paié fora rigorosamënter ha mẹtü man dalla ingiüria fatta a casta signura, cho val ha pajè fo̲ra rẹgo̮ro̮samantr PescostaC, Decame- ronIXLMV1875:652 (S. Martin); c) à scumencià dala ngiuria fata a chësta seniëura, ch’à vendicà rigorosamënter ha scumenćà dåll’ ingiuria fatta å chęsta segnęura, ch’ha vęndicà rigo̬ro̬såmęnter RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); d) L Re […] à scomencé da la ngiuria fata a chësta signoura, che l’à vendicada rigorosamenter El Rẹ […] ha scomẹnćè dall’ ingiuria fatta a casta signo̮ura, che la ha vendicada rigorosamẹnter PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.) ☟ rigorous.

rigorosamenter (fod.) ↦ rigorosamenter.

rigorosamënter (gad., grd., MdR) ↦ rigorosamen-

ter.

rigorous Ⓔ it. rigoroso (cfr. Lardschneider 1933:313) 6 1833 rigurùs (PescostaC, DecameronIXMAR1875:651)
gad. rigorus mar. rigorus Badia rigorus grd. rigorous fas. rigorous moe. rigoros LD rigorous MdR rigorus
agg. Ⓜ rigorousc, rigorousa, rigorouses
1 di persona che agisce con rigore, rigidità o severità (gad., grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; EDLS2011; DILF 2013, LD EDLS2011) Ⓘ rigoroso Ⓓ streng, rigoros ◇ a) á motü man dal tort fat a cösta signura […], a deventé n dër rigorus paiadú de düc, co cuntra le onur de söa corona fajess valch ha mẹtö man dalle tǫrt fat a chösta signora […], a deventè n dęrt regorus pajadù de dötg, cho cuntra le onur de süa corona fassessa valc PescostaC, DecameronIXMAR1875:651 (mar.); b) á scomencé dal’ingiüria fata a chësta signura […], a deventé n rigorosiscim porseghitadú de vignun, che cuntra l’onur de süa corona cometess valch ha scǫmenćé dåll’ingiuria fatta a casta signura […], å devẹntè un rẹgǫrǫsissimo pẹrsẹghitadù de vignun, che contra l’ǫnur de süa cǫrǫna cǫmmẹttẹssa valc PescostaC, DecameronIXCor1875:654 (Badia); c) ie deventà rigorëusiscim persecutor d’uniun che contra l’unëur dla curona cumetëssa velch ię dęvęntà rigo̬ro̬sissimo pęrsęcuto̬r d’ugnun chę co̬ntra l’unęur dlå curo̬na cummęttęssa velc RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.)
2 caratterizzato da rigidità, severità (gad., grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; EDLS2011; DILF 2013, LD EDLS2011, MdR) Ⓘ rigoroso Ⓓ streng ◇ a) ne sciamperà na ota a le castighe le plü rigorus ne sciamperà ‘na óta a le castighe le plü rigurùs DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR); b) Dui ciavaliers mená dal Re porta chësta noela col comando rigorus, de pié ia bele en chësta nöt Dui cavalieri menà dal Re porta chesta novella col comando rigurùs, de piè ia belle in chesta noutt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia)
avv.
in modo rigoroso (gad.) Ⓘ rigorosamente, severamente Ⓓ streng, mit Strenge ◇ a) Le re […], á motü man dal tort fat a cösta signura, che al á paié fora dër rigorus Le Rè […], ha mẹtö man dalle tǫrt fat a chösta signora, che all’ ha pajè fora dęrt regorus PescostaC, Decame- ronIXMAR1875:651 (mar.) ☝ rigorosamenter. [ 816 ]

rigorous (grd., fas., LD) ↦ rigorous.

rigorus (gad., mar., Badia, MdR) ↦ rigorous.

rigour Ⓔ it. rigore 6 1833 rigor (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266)
gad. rigor Badia rigor fas. rigor fod. rigor LD rigour MdR rigor
s.m. Ⓜ rigours
rigida severità con cui si esige l’osservanza di una legge, di una regola o di una norma (gad., fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ rigore Ⓓ Härte, Strenge ◇ a) E olà vëgn i vizi castià con maiù rigor che inte le militare. E olà vëgn i vizi castià coǹ majù rigor che inte le militare. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); b) La sajun crödia i tignî sará te ciasa, mo impone tan a rigor, ch’ai ne podess val’ bel de la vaghé a jí fora por la val. La sajung crudia i tignō serrà te ciaſa, mo impōne tang a rigor, ch’ei nè pudess’ val bell dè la vaghè a ji fora pur la val. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia).

rigour (LD) ↦ rigour.

riguard (MdR) ↦ regard.

riguardo (gad., Badia, fas., fod., amp.) ↦ regard.

rijamënt (grd.) ↦ riament.

riji (gad., gad., mar., Badia, grd., grd., fod., fod., amp., LD, LD) ↦ rijo.

rijo Ⓔ it. riso / nordit. riśo ‹ ORῩZA ‹ ὄρυζα (EWD 5, 535) 6 1833 riŝo (DeRüM, TütParecé1833-1995:254)
gad. riji mar. riji Badia riji grd. riji fas. ris fod. riji amp. rijo LD riji MdR rijo
s.m. sg.
chicco della pianta annua delle graminacee (orYza sativa) (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, MdR) Ⓘ riso, chicco di riso Ⓓ Reis, Reiskorn ◇ a) Chësta jopa da rijo pê dërt bona. Questa ĵoppa da riŝo pè dërt bonna. DeRüM, TütParecé1833-1995:254 (MdR).

rijo (amp., MdR) ↦ rijo.

rima Ⓔ it. rima 6 1836 rime pl. (BrunelG, Fenì1836-2013:354)
gad. rima mar. rima grd. rima fas. rima bra. rima fod. rima amp. rima LD rima
s.f. Ⓜ rimes
porzione definita di testo poetico (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ verso, rima Ⓓ Reim, Vers ◇ a) Le rime ades é fenì! / Spere de aer fat ben coscì. Le rime adès he fenì! / Spere de aer fat beng košì. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); b) Se capisce che a fei rimes / Un todesco el t’à dià Se capisce che a fei rimes / Un todesco el tà diă Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:26 (amp.); c) ‘L é da scrie inze ra rimes / No te lascio presto là / Te fenisces, co ra rimes / Come un outro al ospedal. Le da scrie, inze ra rimes / Nò te lascio presto là / Te fenisces, cora rimes / Come un’ outro allˈ Ospedàl. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:26 (amp.).

rima (gad., mar., grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ rima.

rimà (col., amp.) ↦ rimé.

rimé Ⓔ it. rimare 6 1873 rimá (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:26)
fod. rimé col. rimà amp. rimà
v.tr. Ⓜ rima
trovare, usare una parola che faccia rima con un’altra (fod. P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ rimare Ⓓ reimen ◇ a) Se capisce che a fei rimes / Un todesco el t’à dià / Se conosce a bela prima / El so modo de rimà. Se capisce che a fei rimes / Un todesco el tà diă / Se conosce a bella prima / El sò, mòdo de rimá. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:26 (amp.).

rimé (fod.) ↦ rimé.

rimedià (amp.) ↦ remedié.

rimedié (Badia, col.) ↦ remedié.

rimorso (gad., Badia) ↦ remors.

rimprovero Ⓔ it. rimprovero 6 1878 rimprovero (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28)
gad. rimprovero Badia rimprovero
s.m. Ⓜ rimproveri
espressione di biasimo, di disapprovazione (gad.) Ⓘ rimprovero Ⓓ Vorwurf, Tadel ◇ a) Insciö la odarëise gonot da sëgn inant en rimprovero vi dl sanch spanü iniustamënter Ingsceou la udereiſe gonot da ſengn’ innant ‘ng rimprovero vì d’l sanc spanù ingiustament’r DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia).

rimprovero (gad., Badia) ↦ rimprovero.

rimunerazion (amp.) ↦ remunerazion.

rincresseol (col.) ↦ encherscioul.

rincurà (amp.) ↦ rencuré.

rincurèr (caz.) ↦ rencuré.

rinforzà (col., amp.) ↦ renforzé.

rinforzar (bra., moe.) ↦ renforzé.

rinforzé (fod.) ↦ renforzé.

rinforzè (Badia) ↦ renforzé.

rinforzèr (caz.) ↦ renforzé.

rinforzo (amp.) ↦ renforz.

rinfrescà (col., amp.) ↦ renfresché.

rinfresćar (bra.) ↦ renfresché.

rinfreschè (Badia) ↦ renfresché.

rinfresché (fod.) ↦ renfresché.

ringhiní (gad., Badia) ↦ rondenì.

ringrazià (amp.) ↦ rengrazié.

ringraziament (caz., fod.) ↦ rengraziament.

ringraziamënt (Badia) ↦ rengraziament.

ringraziar (bra., moe.) ↦ rengrazié.

ringrazié (Badia, fod., MdR) ↦ rengrazié.

ringrazièr (caz.) ↦ rengrazié.

rinseré (gad., Badia) ↦ renseré.

rio (mar.) ↦ rie.

ris (fas.) ↦ rijo.

risćé Ⓔ nordit. riscàr ‹ RESECĀRE (EWD 5, 541) 6 1833 arrisçhié (DeRüM, HandleLeidenschaft1833-1995:290)
gad. risćé mar. risćé Badia risćé grd. risćé fas. risćèr caz. risćèr bra. risćiar moe. risćiar fod. risćé col. risćià amp. risćià LD risćé MdR arisćé
v.tr. Ⓜ risćeia
correre il rischio, esporsi a un rischio (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; Ma 1950, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rischiare Ⓓ riskieren ◇ a) vèlch outa troon trop da lurèr e trop da risćèr. velk outa troon trop da lurer e trop da riščer. BrunelG, Cianbolpin1866:13 (caz.); b) a fá dl bëgn ne desson avëi pora, sce an messess ’ci risćé val’ a fa d’l bengn’ nè dessung avei pŏra, s’ang m’sass’ ci ris’ciè val DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia); c) Finalmënter dij l’ater: Ch’ara vais sciöche t’os tö, y risćiundela. Finalment’r disc’ l’at’r: Ch’ella vade sceoucche t’os tou, e ris’ciund’la. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia)
se risćé (fas. DILF 2013, MdR) Ⓘ arrischiarsi Ⓓ wagen, riskieren ◇ a) Inte la gran pasciun / Ne fà mai n’aziun; / Porćì t’arisćé / Söl mer irité? Int’ la graǹ pasŝiuǹ / Ne fà mai ‘n’ aziun; / Porçhi t’arrisçhié / Seul mär irrité? DeRüM, HandleLeidenschaft1833-1995:290 (MdR). [ 817 ] risćé (gad., grd., mar., Badia, fod., LD) ↦ risćé.

risćèr (fas., caz.) ↦ risćé.

risćià (col., amp.) ↦ risćé.

risćiar (bra., moe.) ↦ risćé.

risoluziun (Badia) ↦ ressoluzion.

rispet (col.) ↦ respet.

rispetà (col., amp.) ↦ respeté.

rispeto (amp.) ↦ respet.

rispetos (amp.) ↦ respetous.

risposta (col., amp.) ↦ resposta.

riter Ⓔ dt. Ritter 6 1878 rittri pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7)
gad. riter Badia riter
s.m. Ⓜ ritri
nel medioevo, chi apparteneva alla cavalleria (gad.) Ⓘ cavaliere Ⓓ Ritter ◇ a) Intan rovâl da vigni pert trupes nöies de ritri alerch verso le ciastel Intang r’vale da vigne pert truppes nouies de rittri arlerc verso ‘l ciastell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia); b) Valgügn agn do i êra finalmënter garatada ales fadies, o dijarun, ai sforc di ritri sü amisc y dl fedel portaermes de condü le conte val’ ota fora dl ciastel Valgungn’ angn’ dō i ēla finalmentr garatada alles fadīs, o dirung, ai sforc’ di rittri su amizi e d’l fedēl portaermes d’condù ‘l conte val ŏta fora d’l ciastell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia).

riter (gad., Badia) ↦ riter.

riterspiel Ⓔ dt. Ritterspiel 6 1878 ritterspil (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89)
gad. riterspiel Badia riterspiel
s.m. sg.
gioco di abilità da fare a cavallo, nel mondo medievale e rinascimentale (gad.) Ⓘ gioco a cavallo Ⓓ Ritterspiel ◇ a) n ater á injigné n riterspiel, da trá la saita te n anel ‘ng n’at’r à ingjignè ‘ng ritterspil, da tra la saìtta teng anell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia).

riterspiel (gad., Badia) ↦ riterspiel.

ritirà (col.) ↦ retré.

ritorn (moe.) ↦ retourn.

ritorn † (grd.) ↦ retourn.

ritorno (gad.) ↦ ritur.

ritrat (col.) ↦ retrat.

ritrato (amp., LD) ↦ retrat.

ritur (gad.) ↦ retourn.

riuda Ⓔ deriv. di (EWD 5, 526) 6 1848 riüda (PiccolruazA, Scassada1848-1978:71)
gad. riüda Badia riüda amp. riduda LD riuda
s.f. Ⓜ riudes
scoppio di riso piuttosto lungo e sonoro (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, amp. Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ risata Ⓓ Lachen, Gelächter
se dé na riuda (gad.) Ⓘ divertirsi Ⓓ Spaß haben ◇ a) Mo ci riüda, vé, / ch’ëra spo se dê! Mu ći riüda, vè, / ch’ëla spo se dê! PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia).

riuda (LD) ↦ riuda.

riüda (gad., Badia) ↦ riuda.

riva Ⓔ RĪPA (Gsell 1991a:116) 6 1763 rua ‘salebrae, litus, ripa’ (Bartolomei1763-1976:95)
gad. röa Badia riva, rüa grd. riva fas. riva fod. riva amp. ria LD riva
s.f. Ⓜ rives
1 la zona di terra che limita una distesa di acque o un corso d’acqua (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ riva Ⓓ Ufer ◇ a) Sot al brac portâl erba bela frësca, impormó coiüda söla röa dl rü, tla man âl na raisc, ch’al se mangiâ. Soutt al bracc’ portāle erba bella fresca, imp’rmò coiuda soulla rūa d’l rū, t’la mang āle na raìsc’, ch’el sè mangiā. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93 (Badia)
2 declivio di un versante collinare o montuoso (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ pendio erboso Ⓓ bewachsener Abhang ◇ a) Rovada amesa la röa dla munt, olach’ara é por jí, s’éra sentada jö, por palsé y se solevé cun n pü’ de lat R’vada a mezza la rūa d’la munt, ullacch’ ella è pur jì, s’ ella sentada jou, pur palsè e sè sollevè cunung pude latt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia); b) a te pice debl y miserabl mëssel ester le iade por chësc desert d’orur, por n bosch spës folé, por röes ërtes, y frignuns de crëp, n iade lunch, de fadia y plëgn de prighi a tè picce debl e miſerabil mess’ ‘l est’r ‘l iade pur chesc’ deſert d’orror, pur ‘ng bosc spess follè, pur rūūs ertes, e frignungs d’crepp, ‘ng iade lunc, d’fadìa e plengn’ d’prigoi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia).

riva (Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ riva.

riverì (fod.) ↦ reverì.

rivignì (col.) ↦ revegnì.

rizà (amp.) ↦ aricé.

rizé (col.) ↦ aricé.

rizeiver (caz.) ↦ receve.

rizeve (fod.) ↦ receve.

ro Ⓔ mhd. rôr (EWD 5, 547) 6 1763 rò ‘tubus’ (Bartolomei1763-1976:94)
gad. ro mar. ro Badia ro fod. ro † amp. ro MdR ro
s.m. Ⓜ ros
tubo o canale di varia grandezza e di qualunque materia (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod.) Ⓘ tubo, canna, rotolo Ⓓ Rohr, Röhre ◇ a) Percì l à cane grane / E lerge de doi spane / Come l ro de chegadou! Perçhi l’ha canne grane / E lergie de doi spanne / Come l’ró de cagadóu! PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.).

ro (gad., mar., Badia, amp., MdR) ↦ ro.

ro (gad.) ↦ roa.

ro (mar., Badia) ↦ rover.

(Badia) ↦ roa.

ro † (fod.) ↦ ro.

roa Ⓔ prelat. *RŎVA (EWD 5, 545) 6 1763 roa ‘montis abruptio’ (Bartolomei1763-1976:94)
gad. ro mar. roa Badia rò grd. roa fas. ròa fod. roa amp. roa LD roa
s.f. Ⓜ roes
scivolamento o distacco di terreno o di roccia lungo un pendio (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ frana, smottamento Ⓓ Erdrutsch ◇ a) e po el scomenza, ma a ra moda soa / a ciacolà ch’el me parea na roa… e po el scomenža, ma a ra moda soa / a ciacolà ch’el me parea na roa… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); b) y al le porseghitëia a ciaval por crëpes, roes y brüsces cina ala grota de Genofefa e el ‘l parseghita a ciaval pur creppes, rōs e brusces cina alla grotta d’Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia).

roa (mar., grd., fod., amp., LD) ↦ roa.

ròa (fas.) ↦ roa.

röa (gad.) ↦ riva.

roba Ⓔ anordit. roba (GsellMM) ‹ germ. rauba (EWD 5, 547) 6 1631 (di tel) robba (Proclama1631-1991:156) [ 818 ]
gad. roba mar. roba Badia roba grd. roba fas. roba caz. roba bra. roba moe. roba fod. roba col. roba amp. roba LD roba MdR roba
s.f. Ⓜ robes
1 termine generico usato per indicare una cosa qualsiasi (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ roba, cosa Ⓓ Sache ◇ a) Vëgneste laldè / Plü che te merites / Poste te pensè / Che ël é robes dites / Ch’avëi tö te desses Vëgneste laldè / Plü che te merìtes / Poste te pensè / Ch’ël é robes dites / Ch’avëi teu te desses DeRüM, Lob1833-1995:290 (MdR); b) A nos, püra jënt, a nos, püri ladins, / nes dál bëgn mius robes co a püri cuzins. A nos, püra jëint, a nos, püri Ladins, / nes dál bëgn mius robes ch’a püri cozins. PescostaC, BonesEghes1858-1994:228 (Badia); c) Dala ciarestia, che fova, messova ël se cuntenté de maië cun chëla besties; ma nianca de chëla roba no giatovel assé. Dalla tgiàrestia, chë foa, mëssòva ël së cuntëntè de majë con chëlla bösties; ma nànche de chëlla ròba non giatovel assè. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.); d) l vedea che via Sas de Pordoi l’era na tousa o femena, che metea semper fora roba a sièr el vedea ke via Sas de Pordoi l era na tousa o femena, ke metea semper fora roba a sier BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.); e) Co là inze i à sapù / Che i aea fato sta roba: / El judizio aé pardù! Co lá inze i á sapù / Che i avea fatto sta roba: / El giudizio avé pardù! Anonim, Monumento1873:3 (amp.); f) E de jaides no vardon / Che vien infin pascion / A vede tanta roba / Par scuerśe chera goba. E de giaides no vardon / Che vien in fin pascion / A vede tanta roba / Par squerse chera goba. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); g) al gnô cun les prömes proes de se istës, a desfarenzié les robes incër se, a scolté sö parores y a les dí do el gnē colles prumes proves de sè istess, a desferenziè les robes incear sè, a scoltè sou parores e a les di dō DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia)
2 insieme degli effetti personali (gad., grd., fas.) Ⓘ roba Ⓓ Sachen ◇ a) Y do n valgun dis chësc fi plu jëunn s’à tëut si roba, y se n ie jit te n paesc dalonc I do ‘n valgung dis chesc fi plù yeun s’ha teut si roba, i sen ie yit t’ n pavisc dalontsc Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:130 (grd.); b) E coscì chest fi più jon dò zeche dis l’à tout sù la sia robes, e l’é se n jit E così chest fì plu jong doò seche dis l’ha tout su la sia robes, e l’è sin git SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:245 (caz.); c) Genofefa â spenü döta la nöt en azeté i forstis, y en injigné pro les robes nezesciares por le iade. Genofefa ā spenù dutta la noutt in azzettè i forstiis, e in injignè pro les robes necessaries pur ‘l iade. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia)
3 affare, faccenda, vicenda (gad., grd., fas., amp.) Ⓘ roba Ⓓ Sache ◇ a) L fi ntlëuta se à dessenà, y ne à ulù jì te cësa. Si pere, canche l à udù chësta roba, ie jit ora da d’ël El fì ‘ncleuta s’ ha desennà, i n’ha ulù gì te ciäsa. Si père, cang ch’l’ha udù chesta roba, iè gi òra da del SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:253 (grd.); b) ‘l à sentù, ch’i sonaa e i ciantaa, e ‘l à ciamà un servidor e i à domandà, ce che vorea dì sta roba l’ha sentù, ch’i sonava e i ciantava, e l’ha ciamà un servidor e gli ha domandà, ciè che vorea dì sta roba ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); c) Robes plu stranies - fossa mo fé manies / O gor jì en slita - po! na tèl vita Robes plu stranies - foss mo fè manies / O gor xi ‘n slitta - po! ‘na tel vita BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.); d) El par proprio de no crede, / Duto cuanto chesto ca / Ma ‘l é robes che se vede / E che se parla in verità. El par proprio de no’ crede, / Duto quanto chesto cà / Ma l’é robes che se vede / E che se parla in verità. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); e) N’i ciafei sö amur ales robes dl monn, ne metede osta confidënza söl gros, sön roba morta, mo en Dî N’i ceaffèi sou amur alles robes d’l mon, nè mettede osta confidenza soul grōs, soung roba morta, mo in Dì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119 (Badia)
4 ogni prodotto in quanto oggetto di commercio e destinato alla vendita (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ merce Ⓓ Ware ◇ a) J. La roba muessen fé valëi, che, sce cieres no mënt, stleta la fej pa bën i autri. S̄. La ròba muessuŋ fè valëi, che, ŝe ciëres no mënt, sclötta la fèŝ pa bëŋ i àutri. VianUA, JanTone1864:198 (grd.)
s.f. sg.
insieme di beni materiali (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ proprietà, avere, roba Ⓓ Vermögen, Besitz ◇ a) l plu jëunn de chisc à dit al pere: Pere, dame la pert de mi arpejon. Y chël à spartì danter ëi si roba. ‘l plu yeun de chisc ha dit al pere: Pere, dame la pert de mi erpeyong. I chel ha spartì danter ei si roba. Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:130 (grd.); b) Pare dajéme ra me parte de ra roba, che me toca. Pare dagème ra me parte de ra roba, che me tocca. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); c) Sode e roba a boaton / e vestì de pano fin Sòde e ròba a boatón / e vestì de pano fin DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); d) Golo scomenciâ a fá dassënn da patrun: a jí vistí alingrana fora de mosöra, a dé pasć de gran cost, y a desfá ia en chësta manira la roba dl patrun Golo scomenceā a fa dassenn da patrung: a ji vistì all’ inggrana for de meſura, a dè pastg’ de grang cost, e a desfà ia in chesta maniera la roba d’l patrung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia); e) La plueia, contra chëla ch’é bruntlà, m’à salvà roba y vita. la̤ plúeia̤, kóntra̤ ká̤la̤ k’ ę bruntlá m’a sa̤lvá rǫ́ba̤ i víta̤. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

roba (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., moe., fod., col., amp., LD, MdR) ↦ roba.

robà (col., amp.) ↦ robé.

robament Ⓔ deriv. di robé 6 1833 rubamëntg pl. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266)
MdR rubament
s.m. Ⓜ robamenc
reato consistente nell’impossessarsi di una cosa mobile altrui (MdR) Ⓘ furto Ⓓ Diebstahl ◇ a) Cosses, ch’in atri lüsc vëgn castiades sco valch de püch, per ejëmpio: de pici rubamënć, infedeltês, ćioches Cosses, ch’iǹ atri lüŝ vëgn castiades sco valq de püc, per eŝempio: de picći rubamëntg, infedeltés, çhiocches DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR).

robar (bra., moe.) ↦ robé.

robé Ⓔ apadan. robar ‹ germ. raubôn (GsellMM) 6 1763 robbè ‘furor, aris’; robè ‘rapio’ (Bartolomei1763-1976:95)
gad. robé, arobé mar. arobé Badia robè, arobè grd. rubé fas. robèr caz. robèr bra. robar moe. robar fod. robé col. robà amp. robà LD robé MdR robè, arobè
v.tr. Ⓜ roba
sottrarre oggetti o denaro di proprietà altrui, con astuzia, sotterfugio e inganno (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; [ 819 ] R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ rubare Ⓓ stehlen ◇ a) Na ota, che chësta fomena s’â vadagné ćize pü’ de grosc con jì a sejorè, ne savôla mefo olà i ascogne, acioche l’om n’i robass. ’Na óta, che questa fomena s’ â vadagné çhize pü’ de groŝ coǹ ĝì a seŝorè, ne savôla meffo olà i ascogne, acćioche l’om n’i robass. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); b) Vigne desfaciadù / Aroba al arpadù, / Mo vigne avarun / N’aroba a degun / Che a se instës. Vigne desfacćiadù / Arroba a l’arpadù, / Mó vign’avaruǹ / N’arobba a deguǹ / Ch’a sè instëss. DeRüM, Geizhals1833-1995:291 (MdR); c) L’era cinch fenc che no aea scioldi e per chel i à robà un traf, per poder al vener a l’ost e ciapar da beiver, descheche ió crese. Lera tschinc föntsch chö no aöa soldi ö per chöl i a roba un traf, per podör al vöner al ost ö tschappar da beiver, döscö chö io cresö. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:3 (bra.); d) Cosses, bënché scialdi beles y deletëules mprima, / No crì, sce les te porta dann, o te roba la stima. Còsses, bëŋchë ŝàldi bölles y dölettoules ’mprima, / No crì, ŝë les të pòrta dann, o te ròba la stima. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
s.m. sg.
sottrazione di oggetti o denaro di proprietà altrui, con astuzia, sotterfugio e inganno (MdR) Ⓘ rubare Ⓓ Stehlen ◇ a) i amonësce con tüt le rigor alincuntra a schivé les baujies, les falsitês, l’ingianamënt, le robè, la porcheria e le dijordine i ammonësce coǹ tüt le rigor a l’incuntra a schivé les baúĝìes, les falsités, l’ingiannamënt, le robè, la porcheria e le diŝordine DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR).

robé (gad., fod., LD) ↦ robé.

robè (Badia, MdR) ↦ robé.

robeché (mar.) ↦ rebeché.

robèr (fas., caz.) ↦ robé.

roda Ⓔ ROTA (EWD 5, 551; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’rOt-a) 6 1763 na roda ‘rota’ (Bartolomei1763-1976:95)
gad. roda mar. roda Badia roda grd. roda fas. roda fod. roda amp. roda LD roda
s.f. Ⓜ rodes
1 disco girevole intorno a un asse centrale (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989 DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; Comitato 1997; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ruota Ⓓ Rad ◇ a) La dirà: L ie śën la moda, / Che n ëuta ntëur la roda! La dira: L’ie seng la mòda, / Che ên outa ‘ntour la roda! PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.)
2 attrezzo a forma di cerchio, specie la ruota di arcolaio (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986) Ⓘ ruota Ⓓ Rad ◇ a) A la odëi de cinch agn dlungia la uma sön n bel pice bancorin sentada, y deboriada afacendada, do l’ausënza de chi tëmps, pro le spö o la roda A la udei de ceìng angn’ d’lungia la uma sounung bell picce bancoring sentada, e deburiada affaccenda, dō l’auſenza de chi temp, pro ‘l spŏ o la roda DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia); b) Dlunch â la jënt da paur lascé vëies, taché le frel sö na brocia, metü da pert la roda Dlunc ā la jent da paur lascè vouies, tacchè ‘l frell souna brōccia, m’tù dapert la roda DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103 (Badia)
3 figura a forma di cerchio (gad. Ma 1950; P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ cerchio Ⓓ Kreis ◇ a) intan mëtel la man sön na bisca da tosser, che sofla, s’ingropa en mile rodes intang mett’l la mang souna bisca da tosser, ch’soffla, s’ ingroppa in mille rōdes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia); b) Vistis da festa vignun a süa moda / Se tëgn le Primiziant amez a na roda Vistís da festa vignung a süa moda / Se tagn l’Primiziant a mez a na roda PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
roda da filé (gad. G 1923; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ruota d’arcolaio Ⓓ Spinnrad ◇ a) al me paress d’ester felize, sc’i ess n bun liber, lin y roda da firé! el mè paress’ d’est’r felize, s’ i ess’ ‘ng bung liber, ling e roda da firè! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia).

roda (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

roda.

rode (gad., Badia) ↦ rodul.

rödena (gad., mar., Badia) ↦ gredena.

rodl (grd.) ↦ rodul.

rodol (fod., amp.) ↦ rodul.

ròdol (fas.) ↦ rodul.

rodul Ⓔ ROTULUS (EWD 5, 553) 6 1844 ròdol (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
gad. rode Badia rode grd. rodl fas. ròdol fod. rodol amp. rodol LD rodul
s.m. Ⓜ rodui
1 materiale flessibile avvolto su sé stesso in modo da assumere una forma più o meno cilindrica (gad. A 1895; P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rotolo Ⓓ Rolle
2 arnese, strumento o parte di macchina di forma cilindrica (gad.) Ⓘ rullo Ⓓ Walze ◇ a) düc resta plëgns de morvëia, a odëi la dona megra y smarida a süa man, y l’amabl ragaz söl brac. Folá a rode incëria stôi respetusc zënza favela a odëi le conte duttg’ resta plengn’s d’morvoia, a udei la donna megra e smarida a sua mang, e l’amabil ragazz soul bracc’. Follà a rode incear ia stei rispettosi zenza favella a udei ‘l conte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia).

rodul (LD) ↦ rodul.

rodunt (gad., mar.) ↦ redont.

rodus (gad., mar., Badia, MdR) ↦ redous.

roé (mar.) ↦ ruvé.

roent (fas., fod.) ↦ rovent.

roente (amp.) ↦ rovent.

roêr (gad.) ↦ aurer.

roero (amp.) ↦ rover.

rogn Ⓔ abair. rain (Gsell 1994b:335) 6 1819 rong (PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197)
gad. rogn mar. rogn Badia rogn grd. rone fas. regn caz. ren bra. ren moe. rogn LD rogn
s.m. Ⓜ rogns
terreno in pendenza (gad. A 1879; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ scarpata Ⓓ Abhang, Böschung ◇ a) Por Mariana Camploj da Pastrogn / chësc invern messâste gní sö por n gran rogn Per Mariańa Camploj da Pastrong / Käsch inver mesaasste gnì sö por un grang rong PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia). [ 820 ]

rogn (gad., mar., Badia, moe., LD) ↦ rogn.

rogna Ⓔ *RŌNEA ‹ (A)RĀNEA (+ RŌDERE) (EWD 5, 558) 6 1763 rogna ‘scabies’ (Bartolomei1763-1976:95)
gad. rogna mar. rogna Badia rogna grd. ronia fas. rogna fod. rogna amp. rogna LD rogna
s.f. Ⓜ rognes
malattia infiammatoria della cute (gad., grd. F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. T 1934) Ⓘ eczema Ⓓ Ekzem ◇ a) Tl müs i vëgnel na burta gran rogna, / al cridla y smociogna ch’al é na vergogna. Tl müs i vëgnel na burta gran rogna, / al cridla y smoćiogna ch’al é na vergogna. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:237 (Badia).

rogna (gad., mar., Badia, fas., fod., amp., LD) ↦ rogna.

roina (gad., bra., moe.) ↦ ruina.

roìna (fas., amp.) ↦ ruina.

roinà (amp.) ↦ ruinà.

roinar (bra., moe.) ↦ ruiné.

roiné (fod.) ↦ ruiné.

roinèr (fas., caz.) ↦ ruiné.

rol (Badia, grd.) ↦ role.

role Ⓔ dtir. roll(ε) (EWD 5, 560) 6 1878 rŏi pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2)
gad. role mar. role Badia rol grd. rol
s.m. Ⓜ roli
ciocca di capelli arricciata (gad.) Ⓘ ricciolo Ⓓ Locke ◇ a) cui ciavëis blancojins, che gnô en bi roi jö por les sciables coi ciaveis blancojings, ch’gnē in bi rŏi jou pur les sceables DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia).

role (gad., mar.) ↦ role.

Roma 6 1833 Roma (DeRüM, CorpSant1833-1995:276)
gad. Roma Badia Roma grd. Roma fas. Roma fod. Roma col. Roma amp. Roma LD Roma MdR Roma
topon.
città capitale d’italia e centro del cristianesimo cattolico (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ Roma Ⓓ Rom ◇ a) Le medemo và na ota a Roma e pëtla n corp sant, ch’ël porta a ćiasa per vëne. Le medemmo va ‘na óta a Roma e pëttla ‘ǹ corp sant, ch’ël porta a çhiasa per vënne. DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR); b) Cazöla, probabl deach’ al fô muradú - é pelegriné a Loret - a Roma Cazzoula, probabile dea, chal fó moradù - è pellegrinè a Lorett - a Roma DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia); c) Roma, l 1. de jené 1587 Roma, ‘l 1. de S̄ënè 1587 PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) e popolo e clero i varde del bon vers, à la mira a Roma e popolo e Clero i varde del bon vers, ha la mira a Roma AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.).

Roma (gad., Badia, grd., fas., fod., col., amp., LD, MdR) ↦ Roma.

romanisc Ⓔ dt. romanisch 6 1878 romanisch (PescostaC, MëssaPescosta1879:4)
gad. romanisc Badia romanisc
agg. Ⓜ romanisc, romanisc, romanisc
termine designante l’arte dell’europa occidentale dalla fine del sec. x al sec. xii (gad.) Ⓘ romanico Ⓓ romanisch ◇ a) Corvara y Calfosch anter crodes y munts / Pé n tëmpl fat: bel vërt él le funz, / Scürs de bosć i parëis, pilastri él les crodes, / Romanisc y gotisc y sön dötes les modes Corvara e Calfosc anter crodes e munts / Pè ng tempio fatt: bell vart elle l’funz, / Scürs de bosc i paráis, pilastri ell’ les crodes, / Romanisch e gothisch e song düttes les modes PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

romanisc (gad., Badia) ↦ romanisc.

romenada (gad., mar., Badia) ↦ remoneda.

romëter (mar.) ↦ remete.

romí (mar.) ↦ romita.

römié (mar.) ↦ rumié.

romié (gad., fod.) ↦ rumié.

romit (fas.) ↦ romita.

romita Ⓔ it. romito, -a (GsellMM) ‹ EREMĪTA ‹ ἐϱεμίτης (EWD 3, 166) 6 1878 romita (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128)
gad. romita mar. romí Badia romita grd. eremit fas. romit, eremit fod. eremit amp. eremita LD eremit
s.m.f. Ⓜ romitesc, romitessa, romitesses
chi, specialmente per motivi religiosi, vive solitario in luoghi remoti o deserti (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ eremita Ⓓ Eremit ◇ a) chiló gnôl decontin tröpa jënt; y le romita i mostrâ y spligâ vigni cossa chilò gnēle d’conting trouppa jent; e ‘l romita i mostrā e spiegā vigne cosa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia); b) Cun Os ói scomencé a vire solitara da romitëssa te chësta sëlva Cung Os oi scomencè a vire solitaria da romitessa te chesta selva DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia).

romita (gad., Badia) ↦ romita.

romonada (MdR) ↦ remoneda.

rompe Ⓔ RUMPERE (EWD 5, 580; http://www.atilf.fr/DERom/ entree/’rUmp-e-) 6 1866 rot p.p. m.sg. (PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288)
gad. rompe mar. rumper Badia rumpe grd. romper fas. romper fod. rompe amp. ronpe LD rompe
v.tr. Ⓜ romp, rompon, rot
1 dividere in due o più pezzi qualche cosa che offre una certa resistenza (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. DA 1973, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rompere, spezzare Ⓓ zerbrechen, zerschlagen, brechen ◇ a) ‘L à vorù ronpe anche sto voo / Par esse tra i pì grei. L’á vorrú rompe anche sto vovo / Par esse tra i pí grei. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); b) ara la rump en dui toc desvalis ella la rump in dui tōc’ desvalīs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia)
2 non rispettare, infrangere (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ rompere Ⓓ brechen ◇ a) Chiló ói resté, deach’ i sun obliada por joramënt. Bëgn vëi ch’i podess afermé, ch’i sun stada sforzada a le dé por tëma dala mort, mo chësc ne n’é rajun sufiziënta por le rumpe Chilò oi restè, dea ch’i sung obbliada pur jurament. Ben vei ch’i pudess’ affermè, ch’i sung stada sforzada al dè pur tema dalla mort, mo chesc’ nen è r’jung suffizienta pur ‘l rùmpe DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ rot, roc, rota, rotes
non più integro (gad. A 1879; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rotto Ⓓ zerbrochen, defekt ◇ a) Scizeri assá cun Sach und Brot / Scizeri assá cun so ronz (Brotsack) rot / Scizeri assá cun so bun prou Schitzeri assa kon Sock und Broot / Schitzeri assa kon so Ronz (Brotsack) rot / Schitzeri assa kon so bung Pro PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288 (Badia); b) Finalmënter alza le grof süa usc rota: Nobli ciavaliers, servi fedei ponsede, (dijel) Finalment’r alza ‘l grof sua usc’ rotta: Nobili cavalieri, servi fedeli pungsede, (disc’l) DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia)
rompe fora (gad., fas. DLS 2002, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scoppiare, erompere Ⓓ ausbrechen ◇ a) chëra manira umila mai aspetada i â ferí le cör tan sot, ch’al ê rot [ 821 ] fora en leghermes y scraiâ: Guai a me! chella maniera umile mai aspettada i ā firì ‘l cour tang soutt, ch’el ē rott fora in legrimes e scraiā: Guai a mè! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia); b) cuindi s’injenedlëiel jö dlungia, y rump fora en leghermes y sospiri quindi s’ injenedleiel jou d’lungia, e rump fora in legrimes e sospiri DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia) ◆ se rompe (gad., fod. Ms 2005) Ⓘ spezzarsi Ⓓ zerbrechen ◇ a) Ël s’á dé forza, che le cör ne s’é rot dal dolur, Ël se conzed ’ci la forza, ch’al ne vais en toc ala gran consolaziun. El s’ à dè forza, che ‘l cour nè s’ è rott dal dulur, El sè conzede ci la forza, ch’el nè vade in tocc’ alla grang consolaziung. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:114 (Badia)
rompì.

rompe (gad., fod., LD) ↦ rompe.

romper (grd., fas.) ↦ rompe.

rompì Ⓔ RUMPERE (EWD 5, 580) con cambio di coniugazione 6 1763 rompì, rumpì ‘rumpo, frango’; rompì il ciè ‘caput frangere’; roti n’toc ‘allido’ (Bartolomei1763-1976:95)
gad. rumpí mar. rumpí Badia rumpí grd. rumpì fas. rompir bra. rompir LD rompì MdR rumpì
v.tr. Ⓜ romp, rompon/rompion, rot
dividere in due o più pezzi qualche cosa che offre una certa resistenza (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ spezzare, rompere Ⓓ zerschlagen, brechen, zerbrechen ◇ a) e el ge à dat un colp che al ge a rompì duc i cinch ciaves. al gö sampà ö öl gö a dat un kolp chö al gö a rompi dutsch i tschink tschiaves. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:9 (bra.)
rompì su (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ rompere, frantumare Ⓓ aufbrechen, zerbrechen ◇ a) sc’i graní é massa dürs, él chi, ch’i rump sö y i smorjelëia s’ i granì è massa durz, elle chi, ch’i rump sou e i smorjeleia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51 (Badia) ◆

se rompì (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ rompersi Ⓓ brechen, sich brechen ◇ a) Cognon jir co le crapele; e amò l’é perìcol de se rompir le giame. Cognon schir colle carpelle: e a mò l e pericol de se rompir le giame. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) na novera tan alta, che les rames plü stersces di lëgns d’aica y de pëc se rumpî sot al pëis na nevera tang alta, che les rames plou stersces di lengn’s d’aica e d’pecc’ se rompia soutt’ al apeis DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia)
rompe.

rompì (LD) ↦ rompì.

rompir (fas., bra.) ↦ rompì.

romú (gad., mar., Badia) ↦ rumour.

romú (mar.) ↦ vermon.

romun (gad., Badia) ↦ vermon.

ronda Ⓔ it. ronda 6 1870 1870 (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
fas. ronda fod. ronda col. ronda
s.f. Ⓜ rondes
l’andare in giro in una zona determinata allo scopo di perlustrare, esplorare, ispezionare (fas. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ ronda Ⓓ Streife
en ronda (fod.) Ⓘ in ronda Ⓓ auf Streife ◇ a) Le guardie de la finanza di e not in ronda come se no fossa auter che ladri a Col e Vinaulonch Le guardie della finanza dì e nott’ in ronda come se non fossa auter che ladri a Coll e Vinallongo AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

ronda (fas., fod., col.) ↦ ronda.

rondení (gad.) ↦ ringhiní.

rondenì Ⓔ RETINNĪRE (EWD 5, 537) 6 1879 rendennáss 3 (PescostaC, MëssaPescosta1879:5)
gad. ringhiní, rondení mar. rondení Badia ringhiní grd. rundenì fas. rendenir bra. rendenir LD rondenì
v.intr. Ⓜ rondenesc
di suono o rumore, diffondersi ripetuto per effetto dell’eco (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ echeggiare, risuonare Ⓓ widerhallen ◇ a) Al Vangele les crodes dal stlopeté rondenësc Al Vangele les crodes dal stloppetè rendennáss PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
engherdenì.

rondenì (LD) ↦ rondenì.

rone (grd.) ↦ rogn.

ronia (grd.) ↦ rogna.

ronpe (amp.) ↦ rompe.

ronz Ⓔ dtir. rånz(ε) (EWD 5, 562) 6 1866 ronz (PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288)
gad. ronz mar. ronz Badia ronz grd. ronzen fod. ronz
s.m. Ⓜ ronc
borsa di materiale vario e munita di spallacci per essere trasportata sulla schiena (gad. A 1879; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; F 2002, fod. A 1879; Ms 2005) Ⓘ cartella, borsa del pastore Ⓓ Ranzen, Hirtentasche, Felleisen ◇ a) Scizeri assá cun Sach und Brot / Scizeri assá cun so ronz (Brotsack) rot Schitzeri assa kon Sock und Broot / Schitzeri assa kon so Ronz (Brotsack) rot PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288 (Badia).

ronz (gad., mar., Badia, fod.) ↦ ronz.

ronzen (grd.) ↦ ronz.

Rorei 6 1856 Roveré (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:266)
grd. Rurëi fas. Roveré bra. Roveré
topon.
città del trentino (grd. F 2002, fas.) Ⓘ Rovereto Ⓓ Rovereto ◇ a) Mo ence a Roveré / Perché daperdut i ge le struta sù / E se ge le mana jù / Segur n’é. Mo ence a Roveré / Perché daperdut i je le struta su / E se ge le mana sgiu [= ju] / Segur ne. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:266 (bra.).

ros Ⓔ RUSSUS (EWD 5, 569) 6 1763 ross ‘ruber’ (Bartolomei1763-1976:95)
gad. ros mar. ros Badia ros grd. ros fas. ros caz. ros bra. ros fod. ros amp. ros LD ros MdR ros
agg. Ⓜ rosc, rossa, rosses
1 di colore simile a quello della buccia delle castagne (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ marrone, bruno Ⓓ braun ◇ a) Prüma ne me plej bele nia chëst corù blanch e ros. Iö l’oresse o tüt blanch o tüt ros, in soma d’un corù. Prüma ne me pläŝ bel[e] nia quest corù blanc e ross. Jeu l’oresse o tüt blanc o tüt ross, iǹ somma d’uǹ corù. DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR)
2 che è del colore del sangue vivo, della porpora, del rubino e simile (gad. B 1763; A 1879; A 1895, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002) Ⓘ scarlatto, rosso Ⓓ scharlachrot, rot ◇ a) Nosc Canonich ch’á pordiché / Tan tröp s’ál insigné! / […] / Signurs che vá vistis de ros / Vëigon cis dainré pro nos. Nos Canonic ch’ha perdichè / Tang tro̊p s’ al insignè! / […] / Signurs chë va vistis dë ròs / Vaighën sis dainrë pro nòs. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia); b) Ou! mena cà per chel gramial / Bianch; sora l ciaf! e sora l piet, / Sot’amba! A [ 822 ] n auter dal corpet / Ros, e vestì da bandieral. Ohu! mena cà per chel gramial / Bianc; sora ‘l tgiaf! e sora ‘l piet, / Sott’ amba! A ‘n auter dal corpet / Ross, e vestì da bandieral. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.); c) O mituns da chël bel ciapel / dala cocarda rossa y blancia O Mitungs da kal böll Chapell / dalla Coganda rossa ö blantga PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288 (Badia); d) l’era n bel tous, ros e bianch desche n pom e san desche n pesc. l era n bel tous, ros e biank deske un pom e san deske n peš. BrunelG, Cianbolpin1866:4 (caz.); e) E chi strosces verde, ros e śal / Somea senpre carnaal. E chi strasces verde, ros e zal / Somea sempre carnaal. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.) ☝ cuecen.

ros (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., amp., LD, MdR) ↦ ros.

rosa (fod.) ↦ ruosa.

rösa (gad., Badia, moe., MdR) ↦ ruesa.

rosada (gad., mar., Badia, bra., moe., fod., amp.) ↦ ro-

seda.

roseda Ⓔ zu RŌS (EWD 5, 566) 6 1860 rosada (DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109)
gad. rosada mar. rosada Badia rosada fas. rosèda bra. rosada moe. rosada fod. rosada amp. rosada LD roseda
s.f. sg.
precipitazione atmosferica costituita dalla condensazione del vapore acqueo atmosferico sui corpi al suolo (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rugiada Ⓓ Tau ◇ a) No te sentes ce aria fresca, / moe ra foies dei brascioi… / na rosada che rinfresca / par ra vares ‘l outigoi…! No te sentes cie aria fresca, / moe ra foies dei brascioi… / ʼna rosada che rinfresca / par ra vares l’outigoi…! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); b) y lasciâ tomé val’ legherma söl fió ch’ara cujî fora, sciöche la rosada söles flus di pra e lasceā tomè val legrima soul fiò, ch’ella cujì fora, sceoucche la roſada soules flŭs di prā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia).

roseda (LD) ↦ roseda.

rosèda (fas.) ↦ roseda.

rosserí (mar.) ↦ ressorì.

rost1 Ⓔ ven. rosto (Gsell 1991a:115) 6 1833 rost (DeRüM, TütParecé1833-1995:255)
gad. rost mar. rost Badia rost fas. rost caz. rost bra. rost fod. rost, arost amp. rosto LD rost MdR rost
s.m. Ⓜ rosć
carne arrostita, anche come pietanza o portata (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ arrosto Ⓓ Braten ◇ a) Via, mo mangede inćiamò n püch de chëst rost e un pü’ de salata. Via, mò mangiede inçhiamò ‘ǹ püc de quest rost e uǹ pü’ de salata. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR); b) Oh! ce roste de vedel / pies de spezies, de vontura Òh! ce roste de vedèl / piés de spèz̄ies, de vontura DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); c) L’era Tonele de Grava l’ost / Jà l’aea beù e magnà rost L era Tonele de Grava l ost / Ža l aéa beu e magnà rost BrunelG, MusciatSalin1845:4 (bra.); d) entant che l magnèa n bocon de rost, che l camerier ge aea portà intan che el magnea un bochon de rost, che el camerier ge haea porta IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.).

rost (gad., mar., Badia, fas., caz., bra., fod., LD, MdR) ↦

rost1.

rost2 Ⓔ RŌBUSTUS (GsellMM) 6 1878 rostes f. pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96)
gad. rost mar. rost Badia rost
agg. Ⓜ rosć, rosta, rostes
del color rosso delle guance, segno di salute e di floridezza (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ rubicondo Ⓓ rotwangig ◇ a) Ciari a to fi, frësch y vi, cun les massëdles rostes Ciari a to fì, fresc e vī, colles masselles rostes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia).

rost (gad., mar., Badia) ↦ rost2.

rosto (amp.) ↦ rost1.

rot 6 1445 rot (WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:107)
grd. rot
s.m. Ⓜ roc
luogo scosceso, ripido, dirupato, dal quale si può facilmente cadere, o nel quale si può precipitare (grd.) Ⓘ dirupo, precipizio Ⓓ Abgrund ◇ a) jit ie tl rot sit tutel rot WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:107 (grd.).

rot (grd.) ↦ rot.

rota Ⓔ RUPTA (cfr. EWD 5, 581; a rota de col ‹ it.) 6 1833 a rotta de còl (DeRüM, MütPastNoza1833-1995:279)
gad. rota grd. rota fas. rota fod. rota MdR rota
s.f. Ⓜ rotes
l’andatura più veloce del cavallo (gad. Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967) Ⓘ galoppo Ⓓ Galopp
a rota de col (fas. Mz 1976, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ rotta di collo Ⓓ Hals über Kopf ◇ a) mët chëst müt man de mangé tüt a rota de col, infina che ël ne podô plü mëtt quest mütt maǹ de mangé tüt a rotta de còl, infina ch’ël ne podô plü DeRüM, MütPastNoza1833-1995:279 (MdR).

rota (gad., grd., fas., fod., MdR) ↦ rota.

röta (gad., Badia, MdR) ↦ rueta.

rou (gad.) ↦ rover.

rouca (amp.) ↦ rauca.

roure (fod.) ↦ rover.

rové (gad.) ↦ ruvé.

rovegní (mar.) ↦ revegnì.

rovëne (gad.) ↦ arvëne.

rovent Ⓔ RUBĒNS (EWD 4, 244) 6 1821 ruënt (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56)
gad. lorënt mar. liront Badia lorënt grd. revënt, ruënt fas. roent moe. rovent fod. rovent, roent amp. roente LD rovent
agg. Ⓜ rovenc, roventa, roventes
1 portato a calore rosso, a temperatura tale da emettere radiazioni luminose rosse (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ incandescente, rovente Ⓓ glühend, glühend heiß
2 fig. acceso, infiammato, arrossato; intenso (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ ardente Ⓓ brennend, glühend ◇ a) Fei n bel gran cumplimënt; / Ma ne unì drë tan ruvënt / A tuché la man a Stina. Fei n bel gran kumplimënt; / Ma ne unì drë tan ruënt / A tukè la man a Stina. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Spordüs a chëstes parores se ciari un l’ater y ales parores lorëntes dl om sant cojôl sö tl intern sentimënc inzerti Spurdūs a chestes parores sè ciarai ung l’at’r e alles parores lorantes d’l om sant cojōle sou t’ l interno sentimentg’ inzerti DeclaraJM, SantaGenofefa1878:114 (Badia); c) So unich dejider êl d’odëi sü geniturs, ch’é ince rová al ciastel plü atira, ch’an n’i ess aspeté, y la salüda cun leghermes ai edli lorëntes. So unico desiderio ēle d’udei su genitori, ch’è incie r’và al ciastell plou attīra, ch’ang n’i ess’ aspettè, e la [ 823 ] saluda cung legrimes ai oudli lorantes. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:116 (Badia).

rovent (moe., fod., LD) ↦ rovent.

rover Ⓔ anordit. rover ‹ ROBUR (GsellMM) 6 1878 (HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139)
gad. rou mar. ro Badia ro grd. rover, rëur fas. rover fod. roure amp. roero LD rover
s.m. Ⓜ roveri
1 albero a foglie decidue appartenente alla famiglia delle fagacee (quercus robur l.); farnia (gad. B 1763; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ quercia Ⓓ Eiche ◇ a) döt en crëp, che spuntâ, plëgn de vedli pëc fosc, de roi y trognores de jenier dutt in crepp, che spuntā, plengn’ de vedli pecc’ fosc’, d’rōs e trŏgnores de snìure DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia) ☟ aica
2 frutto della quercia (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; Ma 1953; F 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ghianda Ⓓ Eichel ◇ a) Al orô implí so vënter de rou, che mangiâ i porcí, y degügn n’i un dê. E oróa impli so vanter de ró, che mangiáa i portschi, e degügn ‘n in dèa. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia)
legn de rover (gad. Pi 1967, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fod. P/M 1985) Ⓘ quercia Ⓓ Eiche ◇ a) Franz s’à drë temù, l ie mucià y s’à scundù te n lën da rëur uet frants s’a dra̤ tęmú, l íe mutšá i s’ a škundú tę ŋ la̤ŋ da̤ róur úet RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.).

rover (grd., fas., LD) ↦ rover.

Roveré (fas., bra.) ↦ Rorei.

roveretan Ⓔ it. roveretano 6 1856 Roveretegn pl. (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267)
fas. roveretan bra. roveretan
agg. Ⓜ roveretans, roveretana, roveretanes
di rovereto (fas.) Ⓘ roveretano Ⓓ roveretanisch ◇ a) I segnores roveretegn no i sarà po demò poiousc / Perché en ogne marmaa / L’é fosc ence la franzonaa I signores Roveretegn non i sara po demo poglious / Perche in ogni marmaja / Le foss encie la franzonaja PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267 (bra.).

roveretan (fas., bra.) ↦ roveretan.

rovina (Badia) ↦ ruina.

roviné (gad., Badia) ↦ ruiné.

ru (fod., amp.) ↦ ruf.

(gad., mar., Badia) ↦ ruf.

ruà (col., amp.) ↦ ruvé.

rüa (Badia) ↦ riva.

ruar (bra., moe.) ↦ ruvé.

rubament (MdR) ↦ robament.

rubé (grd.) ↦ robé.

rué (grd.) ↦ nrué.

rué (fod.) ↦ ruvé.

ruel (grd.) ↦ revel.

ruënt (grd.) ↦ revënt.

ruèr (fas., caz.) ↦ ruvé.

ruesa Ⓔ ROSA (EWD 5, 564) 6 1833 reuses pl. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261)
gad. rösa mar. resa Badia rösa fas. resa moe. rösa fod. ruosa, rosa amp. ruosa LD ruesa MdR rösa
s.f. Ⓜ rueses
nome comune delle piante appartenenti al genere omonimo delle rosacee (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ rosa Ⓓ Rose ◇ a) In soma, olà ch’ël é röses, ilò à le Signur Idie inće lascè crësce spines. Iǹ somma, ólà ch’ël é reuses, illò ha le Signur Iddie inçhié lascè crësce spines. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); b) Al mina de rové pro na cioscia de röses, y cöie n ciüf El mina d’r’vè pro na ceŏscea d’rouſes, e couie ‘ng ceuff DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia).

ruesa (LD) ↦ ruesa.

rueta Ⓔ mhd. ruete (EWD 5, 570) 6 1833 reutes pl. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267)
gad. röta Badia röta grd. rueta fas. reta fod. ruota † LD rueta MdR röta
s.f. Ⓜ ruetes
1 bacchetta lunga e sottile (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ verga Ⓓ Rute ◇ a) Ëi me cuntava che na pert vëgn scorià con rötes fin a le sanch, sco Chëlbeldie sö la crusc. Ëi me cuntava che ‘na pärt vëgn scorià coǹ reutes fin a le sang, sco Quëlbeldie seu la cruŝ. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR)
2 ramo giovane e sottile (gad.) Ⓘ ramoscello Ⓓ kleiner, dünner Ast ◇ a) Sot a n ciadortl de peció ára ciafé na röta dër bel inzinciorada da barbücia Soutt a ‘ng ceadōrt’l d’pecceŏ alla ceaffè na rŏuta der bell inzinzorada da barbuzza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia); b) i pici vicí chersciô, ciafâ plömes, tan dî, cina che les rötes da sleghes ê ciariades de bi früc i piccei vicceì cresceō, ceaffā plumes, tan dī, cina che les routes da sleghes ē ciariades d’bi fruttg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia).

rueta (grd., LD) ↦ rueta.

ruf Ⓔ RĪVUS (EWD 5, 576) 6 1763 rù ‘torrens, rivus’ (Bartolomei1763-1976:95)
gad. rü mar. rü Badia rü grd. ruf fas. ruf caz. ruf moe. rif fod. ru amp. ru LD ruf
s.m. Ⓜ rufs
1 breve corso d’acqua (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ruscello, rio Ⓓ Bach ◇ a) cogne jir a vardèr de la feides che […] no les me saute jun ruf cogne ʒ̉ir a vardér de la feides, ke […] no les no les me saute ʒ̉u ‘n ruf BrunelG, Cianbolpin1866:5 (caz.); b) Do chëstes conscidraziuns s’ára chirí tl rü, che jô jö por la munt, na pera da ciajó taiënta Dō chestes consideraziungs s’ àla chirì t’ l rū, che jē jou pur la munt, na pera da ciajò taianta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia); c) Ma la fëna respuend: te ne n’ei minà, ma mi pitl Franz, che à vardà l’auces iló pra ruf. ma̤ la̤ fá̤ŋa̤ ręšpúent: tę nęn ę-i miná, ma̤ mi pitl frants, k’ a va̤rdá l’áutxęs iló pra̤ ruf. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
2 fig. gran quantità (gad., grd. F 2002) Ⓘ fiume Ⓓ Strom ◇ a) ie ve prëie cun gran devozion de dé a chisc mi uedli ruves d’antia gotes je ve’ preje cun gran devocion de dè a chis mi uedli ruves d’antia gotes RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) A chisc baiá l’afliziun conzentrada al cör ingropé s’á fat sfogo cun n rü de leghermes A chisc’ baià l’affliziung conzentrada al cour ingroppè s’ à fatt sfogo cunung ru d’legrimes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:86 (Badia).

ruf (grd., fas., caz., LD) ↦ ruf.

Rugero 6 1878 Ruggero (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26) [ 824 ]
gad. Rugero Badia Rugero
antrop.
(gad.) Ⓘ Ruggero Ⓓ Rüdiger ◇ a) Dá ca la creatöra, y tö Rugero, stopa i edli. Da ca la creatura, e tou Ruggero, stoppa i oudli. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia).

Rugero (gad., Badia) ↦ Rugero.

ruina Ⓔ nordit. rovina (semantica) ‹ RUĪNA (GsellMM) 6 1833 ruìna (DeRüM, Grosc1833-1995:287)
gad. roina mar. rüna Badia rovina grd. ruina, revina fas. roìna caz. ruìna bra. ruina, roina moe. roina fod. ruina amp. roìna, ruìna LD ruina MdR ruina
s.f. Ⓜ ruines
disastro, tracollo, disastro economico o morale (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ rovina, rovina Ⓓ Ruin, Schaden ◇ a) tröc dinà inte les mans de n caprizius é n gran mal, e pò ester süa ruina. treućh dinnà inte les maǹs de ‘ǹ capriciús [é] ‘ǹ graǹ mal, e pò estr süa ruìna. DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR); b) No cialé mei curiëus auter ch’a chël, che sta bën sëura, / Burta cosses ruina dl cuer te porta daniëura. No tgëlè mëi curious aùter ch’a chëll, chë sta bëŋ soura, / Burta còsses ruina del cuer të pòrta d’ugn oura. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) Ma per amor de Dio che èste fat chiò! Lascia pur ve, che senó i à po tant de bestiam da chi da Gries, che l’é noscia ruìna. Ma per amor de Dio, ke este fat kio! Laša pur ve, ke senò i à po tant de bestiam da ki da Gries, ke l e noša ruina. BrunelG, Cianbolpin1866:18 (caz.)
jì en ruina (fas.) Ⓘ andare in rovina, decadere Ⓓ zugrunde gehen ◇ a) "Te cognes saer che chiò l’é la cèsa del Vent e canche chel vegn dapò duc chi che rua chiò va duc in ruìna." "Te cognes saer, ke kiò l è la čes̄a del Vent e kan ke kel ven dapò duč, ki ke rua kio va duč in ruina." BrunelG, Cianbolpin1866:16 (caz.) ◆ ruines (gad.) Ⓘ rovine, ruderi Ⓓ Ruine ◇ a) Le ciastel de Sigfrid, solitamënter nominé Sigmern, o Simmern, olach’ i sposi abitâ, é gnü plü tert desdrüt, mo sot l’inom Altensimmer él ciamó les rovines da odëi L’ciastell d’Sigfrid, solitament’r nomine Sigmern, o Simmern, ullacch’ i sposi abitā, è gnù plou tert desdrutt, mo sŏtt l’innom Altensimmer èle ciamò les rovines da udei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia).

ruina (grd., bra., fod., LD, MdR) ↦ ruina.

ruinà (col., amp.) ↦ ruiné.

ruìna (caz., amp.) ↦ ruina.

ruinà (col., amp.) ↦ ruiné.

ruinar (bra.) ↦ roinar.

ruiné Ⓔ nordit. rovinar(e) (semantica) ‹ RUĪNĀRE (GsellMM) 6 1763 rovinè ‘ruina’ (Bartolomei1763-1976:95)
gad. roviné mar. rüné Badia roviné grd. ruiné, reviné fas. roinèr caz. roinèr bra. roinar, ruinar moe. roinar fod. ruiné, roiné col. ruinà amp. ruinà, roinà LD ruiné
v.tr. Ⓜ ruina
1 danneggiare in modo irreparabile o assai gravemente, ridurre in cattivo stato (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ distruggere, rovinare Ⓓ zerstören, beschädigen, ruinieren ◇ a) Ie ne fove drë tan burta, / n puech goba, stramba, curta: / ma depò che n’é giapà, / l desdën m’à ruinà. Je ne fóve drè tan burta, / un puec goba, stramba curta: / ma da pò che n’è giapà, / el Desdeng m’ha ruinà. PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); b) Jova al’ana, jova al corp se dé pesc cun prudënza, / Ruina l’ana, ruina l corp la truepa fraidumënza. S̿òva all’ ana, s̄òva al corp së dè pes̄ con prudënza, / Ruina l’ana, ruina ‘l còrp la truepa frëidumënza. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) recordete che te staes te dò de me, e de aer gran reguardo, che no te ge ruìnes o che te ge reverses vèlch recordete ke te staes te do de mè e de aer gran reguardo, ke te no ğe ruìnes o ke te ğe reverses velk BrunelG, Cianbolpin1866:19 (caz.); d) Fesc, te preo, che ‘l scarafagio / El no m’ebe da inpestà / Che pian, pian, adagio, adagio / No ‘l me pode roinà. Fésc, te preo chel scarafaggio / El no m’èbe da impestà / Che pian, pian, adagio, adagio / Nòl me pόde roinà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:40 (amp.); e) á assalté la Francia, y manacia de roviné a fer y füch le paisc à assaltè la Francea, e manaccea de rovinè a fer e fuc ‘l paìsc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia)
2 danneggiare moralmente, compromettere (gad., grd., fas., fod., amp., LD) Ⓘ danneggiare, rovinare Ⓓ ruinieren ◇ a) mo degügn ne sará mai capazi de capí l’odio, che por chësc s’ê descedé sö tl anim de Golo, che s’á cuindi ressolt de la roviné mo degungn’ nè sarà mai capazi de capì l’odio, che purchesc’ s’ ē descedè sou t’ l animo de Golo, ch’e s’ ha quindi resolt d’la rovinè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ ruinés, ruineda, ruinedes
danneggiato (anche moralmente) in modo irreparabile o assai gravemente (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod., amp.) Ⓘ rovinato Ⓓ ruiniert ◇ a) Chëlun majer o miëur bën pudons nëus fé ala patria, auter che chël de nsenië y de nstruì la joventù, mascimamënter a chisc tëmpes, ulache la ie tan ruineda Chl’ uŋ màs̄er o miour ben pudons nous fè alla patria, auter chë chëll de ’ŋsëgnè y de ‘nstruì la s̄oventù, maŝŝimamënter a chis tempes, ulà chë la jè tan ruineda PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.) ☟

guasté.

ruiné (grd., fod., LD) ↦ ruiné.

rujené (grd.) ↦ rejoné.

rujeneda (grd.) ↦ rejoneda.

Rumestluns 6 1858 Romostluns (PescostaC, BonesEghes1858-1994:229)
gad. Rumestluns
topon.
località nel comune di la valle, conosciuta per il suo bagno contadino (gad.) Ⓘ Rumestluns Ⓓ Rumestluns ◇ a) O plaies o valch ater bur mal söla pel varësc döt a Rumestluns da La Val! O plaies o valch ater bur mal söla pel varësc düt a Romostluns da La Val! PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia).

Rumestluns (gad.) ↦ Rumestluns.

rumëur (grd.) ↦ rumour.

rumià (amp.) ↦ rumié.

rumiar (bra., moe.) ↦ rumié.

rumié Ⓔ RŪMIGĀRE (EWD 5, 580) 6 1848 rümia 3 (PiccolruazA, Scassada1848-1978:70)
gad. romié mar. römié Badia rumié grd. rumië fas. rumièr bra. rumiar moe. rumiar fod. rumié, romié amp. rumià LD rumié
v.intr. Ⓜ rumia
di ruminante, masticare ulteriormente il cibo riportandolo dal rumine alla bocca (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ruminare Ⓓ wiederkäuen ◇ a) Ai s’la mastia y s’la römia / sciöche vidí na peza tömia [ 825 ] Ai s’ la mastia y s’la rümia / sciöch’ vidì na peza tümia PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia).

rumié (Badia, fod., LD) ↦ rumié.

rumië (grd.) ↦ rumié.

rumièr (fas.) ↦ rumié.

rumor (grd.) ↦ rumëur.

rumour Ⓔ RŪMOR (EWD 5, 582) 6 1631 remù (Proclama1631-1991:156)
gad. romú mar. romú Badia romú grd. rumëur, rumor fas. rumor fod. rumour, remou † col. rumor
s.m. Ⓜ rumours
qualsiasi fenomeno acustico che ha carattere irregolare e non musicale o comunque viene percepito come sgradevole, fastidioso (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ rumore, chiasso Ⓓ Lärm, Krach ◇ a) Y fajëde gran rumor, / Canche Stina vën sul cor. I faʃhëde gran rumor, / Kanke Stina vën sul kor. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) Chël orghen ci n remou! / Percì l à cane grane Cal orghen çh’ en remou! / Perçhi l’ha canne grane PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); c) y raita asvelt a ce dla trupa, ch’i vá do cun n romú sciöche le tonn a passé le punt da balza, che tremorâ y ciancantâ sot al trop di ciavai e reita svelto a ciè d’la truppa, ch’i va do cunung rumù sceoucche ‘l ton a passè ‘l punt da balza, che tromorā e ceancantā soutt al trōpp di ciavai DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia); d) an alda n romú tles fëies sëces por tera, y söl büsc da jí tl ander comparëscel na cerva ang alda ‘ng rumù t’ les fouies seccies pur terra, e soul būsc’ da ji t’ l ant’r comparesc’ ‘l na cerfa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia).

rumour (fod.) ↦ rumour.

rumpe (Badia) ↦ rompe.

rumper (mar.) ↦ rompe.

rumpí (gad., mar., Badia) ↦ rompì.

rumpì (grd., MdR) ↦ rompì.

rüna (mar.) ↦ ruina.

rundenì (grd.) ↦ rondenì.

rüné (mar.) ↦ ruiné.

ruo (fod.) ↦ rie.

ruosa (fod., amp.) ↦ ruesa.

ruota † (fod.) ↦ rueta.

Rurëi (grd.) ↦ Rorei.

rus Ⓔ it. russo / dt. Russe 6 1833 Rüssi pl. (DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258)
gad. rus grd. rus fas. rus fod. ruscio LD rusc MdR rüsso
s.m.f. Ⓜ rusc, russa, russes
abitante o nativo della russia (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ russo Ⓓ Russe ◇ a) ël dess ester ćeze veres. / B. Veres? tra che? / A. Oh, an dij tra i türć e i rüssi. ël dess estr çhiéze verres. / B. Verres? tra ché? / A. Oh, aǹ diŝ tra i Türtg e i Rüssi. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258 (MdR).

rus (gad., grd., fas.) ↦ rus.

rusc (LD) ↦ rus.

ruscio (fod.) ↦ rus.

rüsso (MdR) ↦ rus.

ruvé Ⓔ *ARRĪPĀRE (EWD 5, 521) 6 1763 ruè ‘finis, finitum est’(Bartolomei1763-1976:95)
gad. rové mar. roé Badia revé grd. ruvé, revé fas. ruèr caz. ruèr bra. ruar moe. ruar fod. rué col. ruà amp. ruà LD ruvé
v.intr. Ⓜ ruva
1 raggiungere un dato luogo o punto (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ arrivare, giungere Ⓓ kommen, ankommen ◇ a) Prëia per nëus san Benedët, / Acioche vivonse bën y drët, / Y canche on finà nosc dis, / Ruvons su a paravis! Preja per nëus San Benedët, / Acioke vivonse bën i drët, / I kanke on finà nosh dis, / Ruonse su a Paravis! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Mo so fi plü vedl fô lafora tla campagna, y canch’al é gnü, y rovâ daimpró da ciasa, aldîl sonan y balan. Mó so’ fi plö vedl fóa la fora ‘ntla campagna, e chanch’ al è gnü, e rovóa dainpro da tgiasa aldíle sonang e ballang. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140 (Badia); c) Ma l eva so fi plu vegle nte ciámp: e cánche l vigniva e ruáva damprò da cesa, l à sentì, che i ciantáva e baláva duc auna. Ma l’eva so fí plu vegle en te tgiamp: e chanche ‘l vigniva e ruava dampro da tgiésa, l’ha senti, che i giantava e ballava dutg a una. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); d) E coscì chest fi più jon dò zeche dis l’à tout sù la sia robes, e l’é ruà te n paìsc forestier lontan. E così chest fì plu jong doò seche dis l’ha tout su la sia robes, e l’è sin git, e l’è ruà te ung paìs forestier lontang. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:245 (caz.); e) Canche l fova ruà iló, l s’à dat a uni sort de vic, y l à desfat dut chël, che l ova. Cang che ‘l foa ruà illò, ‘l s’ ha dat a ugne sort de vicc, i l’ha desfatt tutt chel, ch’l’oa. SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:251 (grd.); f) Canche i é rué ja Cascian / I à scomenzà a meter man / I nesc bie cinch a scutar / E daperdut a vardar. Kanke i e ruè ža Kašáng / I ha skomenzà a meter mang / I neš bie čink a skutár / E dapèrdut a vardár. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); g) Mesanuote batea ra meridiana / co son ruà inze piaza e see contento Meza nuote batea ra meridiana / co son ruà inže piaža e see contento DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); h) la sëira dla noza, canche la fova rueda te cësa de si nevic, à ëila cialà y cris dlonch ora la sëira d’la nòzza, cànchè la fòa ruèda te tgèsa de si nëviĉ, hà ëila tgèlà y cris dlonch òra VianUA, FredescSurans1864:197 (grd.); i) O mi Dî! sce te podesses almanco rové pro to pere zënza urté te val’ intrighe O mi Dì! se t’ pudesses almanco r’vè pro to pere zenza ortè t’ val intrighe DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia); j) La s. oraziun dá forza por fá le bëgn y por soporté le mal y röia cina al tron d’Idî onipotënt La s. oraziung dà forza pur fa ‘l bengn’ e pur sopportè ‘l mal e ruva cina al trono d’Iddì onnipotente DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119 (Badia); k) Y Greatl à dit: "A ma, chi auter che l pere! segur iel ruà ntant dala zità a cësa. i grę́atl a̤ dit: a ma̤, ki áutę́r k’ l pę́rę! sęgúr íe-l ruá ntant da̤ la̤ tsitá a̤ txá̤za̤. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
2 di lettere, pacchi e simili, essere recapitato (gad.) Ⓘ arrivare Ⓓ eintreffen ◇ a) Finalmënter êl rové la resposta, cola novité, che Genofefa y so fi é gnüs acopá Finalment’r èle r’vè la r’sposta, colla novitè, che Genofefa e so fì è gnūs accoppà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia)
3 giungere a un certo stadio, livello o condizione (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013, amp.) Ⓘ arrivare Ⓓ gelangen ◇ a) Ió no sei, ma daparduto / Par saé, beśen studià, / Chiste inveze, i sà duto / Co i rua a scentà là! Io no sei, ma daperduto / Par saè, besèn studià, / Chiste inveze, i sa duto / Coi rua a scentà là! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:18 (amp.); b) Chësc é le pröm liber blot ladin rové ala stampa. Chesc’ è ‘l prum liber blott lading r’vè alla stampa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia)
agg. Ⓜ ruvés, ruveda, ruvedes
che ha raggiunto un dato luogo o punto (gad., grd., fod.) Ⓘ arrivato Ⓓ angekommen ◇ a) na nobla signura [ 826 ] dala Gascogna é jüda a dlijia al Sant Sepolcher y tal dé ota da iló (éra) röada a Cipro na nobil signora dalla Gascogna è žöda a dlišia alle Sǫnt Sẹpǫlcr e in tęl dẹ ǫtta da illò (ęra) rǫada a Cipro PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); b) na nobla signura de Guascogna é jüda teco na pelegrina al Sant Sepolcher, y tl dé ota da iló, rovada a Cipro éra gnüda vilanamënter strabaciada na no̲bil signura dẹ Guascogna è žüda tęco̮ na pẹllẹgrina al Santo̮ Sẹpo̮lcro̮, ẹ tẹl dè o̮tta da illò, ro̮ada a Cipro̮ ẹlla gnüda villanamåintr strabaććidada PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia); c) Rueda tl ritorn a Cipri iela unida meltrateda vilanamënter da canaia de jënt. Rueda nęl rito̬rn å Cipri ięla unida meltratteda villanamęnter då cånaia dę žęnt. RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); d) Tel retourné da ilò, ruada a Cipri éla stada maltratada vilanamenter da cativi omegn Tel reto̮rné da illò, ruåda a Cipri ẹlla stada maltrattada villanamẹnter da cattivi o̲mẹni PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)
i ruvé (fas.) Ⓘ riuscire, farcela, arrivarci Ⓓ imstande sein ◇ a) L’à proà più outes, ma no l’era bon de se embater apede. Na dì l ge rua e l’à vedù apontin olache chesta tousa o femena la é sin jita ite per na sfessa de la crepa. L a proà più outes, ma no l era bong de se ’mbater apede. Na dì el ğe rua e l’a vedù apontin ola ke kesta tous̄a o femena la é sin ʒ̉ita ite per na sfesa de la krepa. BrunelG, Cianbolpin1866:3 (caz.) ◆ ruvé a (gad., grd. L 1933; F 2002) Ⓘ arrivare Ⓓ gelangen ◇ a) osta iesta somëia oramai la mia: co mai sëise rovada a la ciafé? osta iesta someia oramai la mia: co mai seiſe r’vada a la ceaffè? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia) ◆ ruvé adalerch (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ arrivare, giungere Ⓓ kommen, ankommen ◇ a) Siur Domëne é rové adalerch, / Y á tut pro nos l’alberch Sior Domane ë rovè a darlerc, / E ha tut pro nòs l’alberc PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia) ◆ ruvé adum (gad. V/P 1998, grd. F 2002) Ⓘ riunirsi Ⓓ zusammenkommen ◇ a) Tan de proi ch’al nes é gnü, / ’Ci de chi ch’an n’á conesciü, / Tanc nen röiel mai plü adöm, / Zënza atira indô n te föm. Taing dë Proi ch’al n’es ë gnü, / Tgë dë chi ch’ang n’ha consü, / Taing n’ën rüvël mai plö a düm, / Zanza atira indo ën të füm. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia) ◆ ruvé ite (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ arrivare Ⓓ hineingelangen ◇ a) Dërt, sëise ’ci os finalmënter rová ite: ince os, da ostes ries inclinaziuns trasportá, ëis sedot l’inozënza. Dert, seiſe ci os finalment’r r’và ite: incie os, da ostes ries inclinaziungs trasportà, ais sedott l’innozenza. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia) ◆ ruvé su (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ arrivare su Ⓓ hochkommen ◇ a) l’é scaji ruà enfin sunsom […]. Canche l’era ruà su non era più nesciugn ló. lö scasi ruà enfing sun som […] Chan chö lerô ruà su non era piu nessuin lo. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:11 (bra.)
arivé.

ruvé (grd., LD) ↦ ruvé.