Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/823

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


rama
788


amp. rama LD rama
s.f. Ⓜ rames
asse secondario di una pianta che si diparte da un asse primario e che porta foglie o frutti (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ramo Ⓓ Ast, Zweig ◇ a) te na pera ascognüda inanter lëgns spësc vëighera n büsc curí pro da na rama de n lëgn, che se destenô fora t’ na pera ascognuda inantr lengn’s spesc’ veighela ‘ng ſbusc’ curì pro dana rama deng lengn’, che sè destennō fora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia); b) Spo ára ciamó doblié jö les gran rames ciatadüdes, che pingolâ dan la porta dl ander, por l’assiguré ciamó plü dal vënt. Spo à la ciamò dobliè jou les grang rames ceattadudes, che pingolà dan la porta d’l and’r, pur l’assigurè ciamò plou dal vent. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia).

rama (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

rama.

ramarech Ⓔ it. rammarico 6 1844 ramàrico (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
fas. ramarech bra. ramarech amp. ramarico
s.m. sg.
sentimento di dispiacere, di afflizione, di dolore o rincrescimento (fas., amp.) Ⓘ rammarico Ⓓ Kummer, Betrübnis ◇ a) Primo d’an ‘l é presto ca; / de ra banca comunal / ra cucagna fenirà / con ramarico mortal. Primo d’an l’e presto ca; / dera banca comunàl / ra cucagna fenirà / con ramàrico mortàl. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); b) no solamenter no vendicaa con giustizia le ofeje di etres, ma anzi infinite con dejonorevol viltà fate a el ne soportaa, coscì che ogneun che aea valch ramarech, lo sfogaa con i far valch afront, o dejonor no̬ so̬lamenter no̬ vendicaa con justizia le offese dei etres, ma anzi infinite co̬n diso̬no̬revo̬l viltà fatte a öl nę sopportaa, coššicchè ognun chö aęa valc rammarec, lo̬ sfo̬gaa co̱ i far valc affront, o̬ diso̬no̬r. RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.).

ramarech (fas., bra.) ↦ ramarech.

ramarico (amp.) ↦ ramarech.

ràmeda (amp.) ↦ ameda.

ramo (amp.) ↦ ram.

rampinà (col., amp.) ↦ rampiné.

rampinar (bra., moe.) ↦ rampiné.

rampiné Ⓔ nordit. rampinar (da germ. * hrampa) (EWD 5, 464) 6 1870 se rampinava su (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
gad. rampiné mar. rampiné Badia rampiné grd. rampiné fas. rampinèr bra. rampinar moe. rampinar fod. rampiné col. rampinà amp. rampinà LD rampiné
v.intr. Ⓜ rampineia
compiere ascensioni (gad. Ma 1950; P/P 1966d; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ arrampicare, scalare Ⓓ klettern, bergsteigen, sich hinaufklettern
se rampiné (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002, amp. Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ arrampicarsi Ⓓ klettern ◇ a) No n é tant, che un davant la botega dal tabach se levava in ponta de pe e se rampinava su per l mur Non è tant, che un davant la botega dal tabac se levava in ponta de pè e se rampinava su per ‘l mur AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

rampiné (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ rampiné.

rampinèr (fas.) ↦ rampiné.

ran (Badia) ↦ ram.

rancore (Badia) ↦ rancour.

rancour Ⓔ it. rancore 6 1878 rancore (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23)
gad. rancur Badia rancore
s.m. Ⓜ rancours
sentimento di odio represso contro qualcuno; risentimento nascosto (gad.) Ⓘ rancore Ⓓ Groll ◇ a) I te prëii, che te m’ejaudësces, ch’iö ne n’ó porté al’eternité le minim rancur ite preie, che t’ m’esaudesses, ch’iou nen ò portè all’ eternitè ‘l minimo rancore DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia).

rancur (gad.) ↦ rancour.

ranesc (mar.) ↦ rainesc.

rangotan Ⓔ nordit. orangotan (Gsell 1993:79) 6 1873 Orangotán (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32)
fod. rángotán col. rangotan amp. rangotan, orangotan
s.m. Ⓜ rangotans
tipo di primati della famiglia degli ominidi (fod. P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ orangutan Ⓓ Orang-Utan ◇ a) El secondo su ra lista / Un stupendo orangotan / ‘L é una bestia molto trista / Da stà senpre da lontan. El secondo sura lista / Un stupendo Orangotán / Le una bestia molto trista / Da sta sempre da lontan. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.); b) De ra tigres, ra zatades / I dentoi del rangotan / Del somaro ra scalzades / Signor, tien da nos lontan. Dera tigres, ra zatàdes / I dentόi del Rangotán / Del somaro ra scalzades / Signor, tien a nos lontan. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:40 (amp.).

rangotan (col., amp.) ↦ rangotan.

rángotán (fod.) ↦ rangotan.

rao (amp.) ↦ ref.

raognamont (mar.) ↦ raugnament.

raprejentant (fas., col., LD) ↦ reprejentant.

raprejentánt (fod.) ↦ reprejentant.

raprejentanza (fas., bra.) ↦ reprejentanza.

raprejentánza (fod.) ↦ reprejentanza.

raprejentazion (fas., fod.) ↦ reprejentazion.

raprejentaziun (MdR) ↦ reprejentazion.

raprejenté (fod.) ↦ reprejenté.

raprejentè (Badia, MdR) ↦ reprejenté.

raprejentèr (fas.) ↦ reprejenté.

rapresentà (col., amp.) ↦ reprejenté.

rapresentant (gad.) ↦ reprejentant.

rapresentante (amp.) ↦ reprejentant.

rapresentanza (gad., amp.) ↦ reprejentanza.

rapresentazion (amp.) ↦ reprejentazion.

rapresentaziun (gad., Badia) ↦ reprejentazion.

rapresenté (gad.) ↦ reprejenté.

rar (bra., fod.) ↦ rer.

rarità (grd., fas., col., amp.) ↦ rarité.

rarité Ⓔ it. rarità ‹ RĀRITĀS (EWD 5, 469) 6 1878 raritè (DeclaraJM, MaringSopplà1878:3)
gad. rarité Badia rarité grd. rarità fas. rarità fod. rarité col. rarità amp. rarità LD rarité
s.f. Ⓜ rarités
1 quanto è assai difficilmente rinvenibile e come tale suscettibile di identificarsi col concetto di pregio, valore, eccellenza (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rarità Ⓓ Seltenheit ◇ a) N per, pardija! tan prezius / É na vera rarité; / Chësc savunse en cil glorius / Olache döt é en plëna de ʼNg per, pardisa! tang prezioso / È na vera ra-