Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/830

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


regal
795


studënt passova dlongia n ciamp via, sun chël che na muta senova. Senëis reves? dij l studënt. No reves, respuend la muta, ma sumënza de reves. Uŋ student passòva dlongia uŋ tgiàmp via, suŋ chëll che na mutta sënòva. Sënëis rèves? diŝ ‘l student. No rèves, respuend la mutta, ma sumënza de rèves. VianUA, StudëntCiamp1864:197 (grd.); c) la neif se n jìa e i raves vegnìa gregn a neif se nʒia e i raves vegnia gregn BrunelG, Cianbolpin1866:1 (caz.).

ref (grd., fas., caz., col., LD) ↦ ref.

refá (gad., mar., Badia) ↦ refé.

refar (bra., moe.) ↦ refé.

refé Ⓔ it. rifare (EWD 3, 183) 6 1710 refar (Proclama1710-1991:167)
gad. refá mar. refá Badia refá grd. refé fas. refèr caz. refèr bra. refar moe. refar fod. refè amp. refei LD refé
v.tr. Ⓜ refej
risarcire di un danno subito, compensare (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rimediare, risarcire, rifare Ⓓ wieder gut machen, ersetzen ◇ a) Cun döt ch’al ê le malfatur te porjun, á le conte tocé le müs tles mans y pitâ por la perdita mai plü da refá, y maledî le sënn dejordiné Condutt ch’el ē ‘l malfattore in te p’rjung, à ‘l conte tocciè ‘l mus tles mangs e pittā pur la perdita mai plou da r’fà, e maledī ‘l senn desordinè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia).

refé (grd., LD) ↦ refé.

refè (fod.) ↦ refé.

refei (amp.) ↦ refé.

refèr (fas., caz.) ↦ refé.

refla Ⓔ mhd. * rëffl (Gsell 1991a:110) 6 1864 rëfla (VianUA, JanTone1864:198)
gad. rëfla Badia rëfla grd. rëfla fas. refla fod. rafla
s.f. Ⓜ refles
vacca vecchia e magra (gad. A 1879; P/P 1966, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879) Ⓘ vacca malconcia Ⓓ alte, ausgemergelte Kuh ◇ a) T. Tan ulëis’ a sun sta rëfla? / J. Sce ulëis cumpré na rëfla messëis jì plu nsu, che forsci, chëi de Sëlva n à una, ie é na vacia da vënder. T. Taŋ ulëis pa suŋ sta rëfla? / S̄. Ŝe ulëis cumprè na rëfla muessëis s̄i plu ’ŋsu, che forŝi, chëi de Sëlva n’hà una, jö hè na vàtgia da vënder. VianUA, JanTone1864:198 (grd.).

refla (fas.) ↦ refla.

rëfla (gad., Badia, grd.) ↦ refla.

reflescion Ⓔ it. riflessione 6 1878 reflessiungs pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56)
gad. reflesciun Badia reflesciun grd. reflescion fas. reflescion fod. riflescion LD reflescion
s.f. Ⓜ reflescions
considerazione attenta, espressione di maturità e consapevolezza nell’esercizio del pensiero (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ riflessione Ⓓ Überlegung ◇ a) A conscidré chëra bestia, se descedâl fora te süa anima reflesciuns malinconiches. A considerè chella běstia, sè descedāle fora t’sua anima reflessiungs malingconiches. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia).

reflescion (grd., fas., LD) ↦ reflescion.

reflesciun (gad., Badia) ↦ reflescion.

reflon Ⓔ deriv. di reflé (EWD 5, 490) 6 1848 reflun (PiccolruazA, Scassada1848-1978:72)
gad. reflun mar. reflun Badia reflun fod. reflon
s.m. Ⓜ reflons
rabbuffo, rimprovero, specialmente fatto ad alta voce (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ sgridata, rimprovero Ⓓ Rüffel, Schelte ◇ a) Y la uma / spo ne jöma / - sciöch’ ar’ â rajun - / de ti dé le reflun: / Möt, ci dijeste dl Giubileo? / Che ne te dodes tö - eo! Y la uma / spo ne juma / - sciöch’ al’ â rejun - / de ti dè l’reflun: / Müt, ći dîjt’ del Giubilèo? / Che n’te dodes tö - èo! PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia); b) Ël s’infidâ impó apëna a i ciaré tl müs, y dijô: Ince n reflun ne, gnanca na storta parora? El singfidā impò appena ai ciarè t’ l mus, e dijō: Incie ‘ng refflung nè, nianca na storta parora? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93 (Badia).

reflon (fod.) ↦ reflon.

reflun (gad., mar., Badia) ↦ reflon.

refodé (gad., mar., Badia) ↦ refudé.

refudà (col., amp.) ↦ refudé.

refudar (bra., moe.) ↦ refudé.

refudé Ⓔ REFŪTĀRE (EWD 5, 491) 6 1763 refudè ‘repudio’ (Bartolomei1763-1976:94)
gad. refodé mar. refodé grd. refudé fas. refudèr caz. refudèr bra. refudar moe. refudar fod. refudé col. refudà amp. refudà LD refudé
v.tr. Ⓜ refudeia
1 non accettare qualcosa che viene offerto, respingere (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD) Ⓘ rifiutare Ⓓ ablehnen ☟ recusé
2 non concedere qualcosa, spec. dopo un’opportuna richiesta (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rifiutare Ⓓ ablehnen ◇ a) S’imaginëies vignun, cun ci sdëgn, che la virtuosa Genofefa desprijâ y refodâ te domandes ilezites S’ immagini vignung, cung ci sdegno, che la virtuosa Genofefa desprijā e refudā te dimandes illezites DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia).

refudé (grd., fod., LD) ↦ refudé.

refudèr (fas., caz.) ↦ refudé.

refuge (fas.) ↦ refuje.

refugio (caz., bra., moe.) ↦ refuje.

refuje Ⓔ it. rifugio 6 1878 rifugio (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59)
gad. rifugio Badia rifugio fas. refuge caz. refugio bra. refugio moe. refugio fod. rifugio
s.m. Ⓜ refuji
riparo, difesa, protezione contro insidie o pericoli materiali o spirituali (gad., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ rifugio Ⓓ Schutz, Zuflucht ◇ a) Y deach’ i lëgns á pordü les fëies, á le Signur lascé i pecios vërc, por i lascé n rifugio ai animai de bosch. E dea ch’i lengn’s à purdù les fouies, à ‘l Signur lascè i p’cceōs vertg’, pur i lascè ‘ng rifugio ai animai d’bosc. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia).

regal Ⓔ it. regalo 6 1811 regal (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:157, 158)
gad. regal Badia regal fas. regal fod. regal
s.m. Ⓜ regai
oggetto, cosa che viene regalata (gad., fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ regalo, dono Ⓓ Geschenk ◇ a) de chisc orôra savëi l’inom y i agn, y i fajô te bi regai, che düc ciarâ fit y ê scomöc de chisc’ orōla savei l’innom e i angn’, e i fajō te bi regai, che duttg’ ciarà fitt e ē scomoutg’ DeclaraJM, SantaGenofe-